Notes de lectura

La filosofia i la infncia: una altra estncia del llenguatge i de

lexperincia de pensar
Dra. Liliana J. Guzmn
Walter Kohan. Filosofia y Educacin. La infancia y la poltica como
pretextos. Caracas, FUNDARTE, 2011. 208 pgines.

Estructurat orgnicament en tres parts,

aquest llibre de Walter Kohan aborda els
temes principals que preocupen a lautor
fa temps: la infncia, leducaci i la filosofia. En primer lloc, Kohan li dedica quatre
extensos captols a la relaci entre filosofia i infncia, i a aquelles preguntes que es
pensen (i que lautor suggereix pensar) en
els llindars de la disciplina acadmica i la
filosofia amb i de la infncia.

de pensar una figura clau per a la filosofia

com a paradigma de leducador, del nen,
del mestre, ofereix un captol consagrat a
Scrates: la infncia de leducaci i la
filosofia. Scrates, o figura des de la qual
lautor interroga (amb Michel Foucault)
lexperincia filosfica com a inquietud de
si, com epimeleia heautou, especialment
visible en tant saviesa prctica en molts
dilegs platnics, com Menn i Eutifrn.

Des duna perspectiva traada des de

la filosofia com a interrogaci de
lensenyament (i de leducaci com a
emancipaci), Walter Kohan desenvolupa
la idea dinfncia com a estrangeritat,
posant a dialogar conceptes de Jacques
Rancire i Jacques Derrida. Aix, la infncia
s pensada en la figura de lestranger,
com a fora destrangeritat, en lamable
noci derridiana de hospitalitat segons
la qual la infncia seria un temps
dobertura on la poltica esdev en la
capacitat de fer lloc a la possible i a conscincia de limpossible; ms encara, esdev en lobertura del fet educatiu a una
experincia del pensament on la paraula
de laltre t veu en el nostre estatge del
llenguatge, aquell espai de certeses i
coneixements des dels quals parlem,
pensem, eduquem i transmetem formes
de relacions amb la cultura i de constituci de la subjectivitat.

Un tercer captol daquesta primera

part de lobra ofereix un exercici reflexiu i
dhermenutica de la hospitalitat a
partir de dos enunciats: un de infncia,
prpiament, i un altre daprenentatge de
llengua estrangera. En un cas, el primer
diu cada cosa t un motiu per ser entesa
de la mateixa manera en qu s entesa
enunciat filosfic de clara significaci a
la tradici occidental i antiga, i en un
altre, un nen descobreix un joc del llenguatge a partir duna associaci (i diferncia) entre llenges: Tia, em portugus, se diz ta, em espanhol1. Ambds
com a exercicis de posar en relaci infncia i estrangeritat com a inquietuds sobre
el llenguatge, sobre la temporalitat i especialment com a prctica dinterrogaci
del pensament des de la conscincia de la
prpia ignorncia com a condici sine qua
non per tornar a pensar, tornar a la infn-

Tamb aquesta primera part del llibre,

i en estricta conseqncia als desenvolupaments que Kohan ve realitzant per tal

(1) Kohan, W. (2011) Filosofa y Educacin. La infancia

y la poltica como pretextos, Cap. 3 Motivos para
pensar la infancia ms literal, p. 69 y segents.

Temps dEducaci, 44, p. 301-303 (2013) Universitat de Barcelona

301

Notes de lectura

cia com un estat dobertura a una altra

educaci de la infncia com esdevenir.
Lautor finalitza aquesta primera part
amb una mirada de leducaci i de la
infncia del pensament a partir de la
mirada de Gilles Deleuze, especialment
com una filosofia no de la infncia ni
tampoc de leducaci, sin com a dimensi afirmada en lescriptura, amb una
potncia infantil que interromp la normalitat dall pensat i fa visible les condicions per a la creaci dun mn nou 2.
En aquesta lectura de Deleuze, el llibre convoca a una doble obertura del
filosofar: la del pensar el nostre temps,
com una prctica que en continutat
amb obres prvies de Kohan traa una
nova imatge del pensament, interv
decisivament en la manera de pensar del
seu temps 3, i la del pensar mateix com a
esdeveniment i esdevenir de la infncia
enfront de la imatge dogmtica del pensament, esdevenir que ocorre com un
raig i com a treball poltic: la tasca de
afirmar una poltica de pensament no dogmtica, no feixista, no totalitria, una poltica
dall mltiple, de la singularitat i de
lesdeveniment; un esdevenir de la poltica o
una poltica de lesdevenir. Una poltica de
lensenyar i de laprendre com a problemes
que no ens esperen ja delimitats, sin que s
necessari delimitar en tot el seu desplegar-se.
Una poltica del pensament que, primer de
tot, nega els plnols sobre els quals leducaci
sha pensat a si mateixa i elabora nous plnols, desatn els problemes plantejats com a
urgents i necessaris pel discurs pedaggic i
traa nous problemes: actuals per intempestius, reals i al mateix temps invisibles; una poltica que, per fi, desconfia dels conceptes ja
creats i afirma les condicions per a una altra
creaci 4.

(2) Ob. cit. p. 91.

(3) Kohan, W. (2004) Infancia. Entre educacin y
filosofa, Barcelona: Laertes, p. 234.
(4) Kohan, W. (2011) ob. Cit. p. 95.

302

Una segona part del llibre de Kohan

torna a ocupar-se de Scrates, per dun
Scrates amb una relaci pedaggica i
filosfica amb Plat que passa per lull deconstructiu de Jacques Derrida. En acord
a la lectura derridiana de Plat (i del pensar la filosofia en els comenaments histrics del logos occidental, sota la relaci
entre escriptura i disseminaci), Walter
Kohan ens fa llegir aqu novament textos
clssics com Apologia de Scrates, Fedro o
La Repblica. Altres textos derridians que
ocupen latenci daquest captol del
llibre s La Carte Postale, i la figura platnica del phrmakon, aquella droga per a
loblit i la memria que el dispositiu platnic ens va deixar en herncia, com a
farmcia de duplicitat i diferncia, en
qualitat desdeveniment del pensar.
Aquesta part segona del llibre inclou
una emotiva i profunda carta escrita per
Kohan a Mathew Lipman, fundador del
programa Filosofia per a Nens, en memria daquest filsof i educador a propsit
de la seva mort, esdevinguda el 26 de
desembre de 2010. De la mateixa manera,
lautor dedica aqu un captol especfic a
la prctica filosfica en les comunitats
populars: pren sentit aix la veu de
lexperincia filosfica realitzada entre
comunitats de nens i estrangers, en
lhoritz foucaulti duna ontologia
histrica del present, com tamb en la
necessitat de restituir al pensament el seu
carcter viu en les tradicions populars
daquells que, en lacadmia, no tenen
veu: tal s el cas duna sentncia presa
dun pare zapotenc, que va dir: Primer
caminars tots els camins de tots els
pobles de la terra, abans de trobar-te a tu
mateix (Niru zazalu guirxixe neza
guidxilay ti ganda guidxelu lii)5, o del

(5) Ob. cit. p. 59.

Temps dEducaci, 44, p. 301-303 (2013) Universitat de Barcelona

Tanca aquest segon apartat de Filosofa y Educacin un captol especialment

dedicat a lescriptura en el pensament
infantil, com a mediaci que dna a pensar el vincle entre Infncia i Filosofia, i que
busca una experincia en el llenguatge en
recerca duna inquietud de si que, en el
model de Scrates, es dna a ensenyar
com un pensament viu que transcendeix
els marges de linstitut i fa de la filosofia
una altra poltica educativa que lautor ja
havia assenyalat en una obra anterior sota
aquestes premisses:
quina poltica safirma per a (i a travs de) el
pensament quan la filosofia es presenta en situaci educativa? () En efecte, si del que es
tracta s densenyar i aprendre filosofia, de
laprendre, de lensenyar, de la relaci entre
aquests termes, del que s possible, desitjable, important fer a travs de i amb el pensament en els espais institucionals habitats 6.

Com a tercera i ltima part del llibre,

Walter Kohan ofereix diversos textos dentrevistes, converses, o trobades compartides amb diferents exponents daquesta
disciplina: Oscar Brnifier i Maurici Langon, entre altres. Tanca el llibre amb
captols que donen vida al dileg filosfic
en conseqncia a tot lexposat en el cos
del llibre, sobre la filosofia com a prctica
dialgica, dialctica, i com a experincia
dun altre esdevenir del temps, del llenguatge, de la vida i dun mateix.

nosaltres mateixos, en una discontinutat

amb el normatiu de lensenyament en
lactual configuraci del bio-poder.
Tal com topos outopos del llenguatge,
Kohan conclou Filosofa y Educacin amb
una picada dullet a la literatura com una
altra experincia del pensament, com
estada del llenguatge i del pensar per
pensar duna altra manera la infncia,
leducaci i la filosofia. Doncs en els
temps de la infncia de la filosofia, previ al
fet que el logos construs el seu dispositiu
apollini i racional, el pensar habitava les
imatges, la msica i la poesia. El pensar
antic, com tamb certa potica dels trobadors medievals, i per qu no, moltes
maneres de lart modern i tardmodern,
eren altres estncies del llenguatge en la
paraula potica, tota una experincia de
estrangeritat, amb un altre dileg entre el
desig i la paraula i on la poesia i el llenguatge feien aquesta experincia definida
per Giorgio Agamben en aquests termes:
la poesia construa la seva prpia autoritat
convertint-se ella mateixa en la estada oferta
a la gioia che mai non fina de lexperincia
amorosa 7.

Joc del llenguatge que mai acaba entre lhospitalitat i all estranger, que
assenyala un altre estatge de lexperincia
filosfica amb leducaci i la infncia.

En homenatge a lescriptura potica

de Manuel de Barros, Walter Kohan finalitza Filosofa y Educacin retornant la
inquietud filosfica a la recerca en la
literatura de certes imatges dinfncia a
les quals la filosofia, i leducaci, poden
convocar en un trencament amb el disciplinament del saber, de les institucions, de
(6) Kohan, W. (2009) Scrates: el enigma de ensear,
Buenos Aires: Biblos, p. 11.

(7) Agamben, G. (2006) Estancias: la palabra y el

fantasma en la cultura occidental, Valencia: Pretextos.

Temps dEducaci, 44, p. 301-303 (2013) Universitat de Barcelona

303

Notes de lectura

filosofar com a exercici tic de cura de si

mateix.