PERSONATGES Ly Meuca it Sonar ha Campers He Sexvorer Ua Jove Casapa Up Maree La Nowra VEscrieror HAcrriv Hv Core au1 LA MEUCA I EL SOLDAT Plena nit. Al pont d’Augarten voupat (Ve xitlant, cam de la casera.) Muuca: Qué, angelet? Véns una estoneta? Soupat (Es gira, i després continua camninant,) Meuca: No vols venit amb mi? Soupar: Ah, séc jo Vangelet? Mavca: Qui vols que sigui? Aw, vine, que vise a quatre passes Soupar: No tine temps. Haig de passar lista, Mavea: Sempre hi seras a temps, de passarllsta, Amb mi estaris millor. Soupar (S'bi apropa.): Ja pot ser. Mrvca: Fi, vigila, que én qualsevol moment pot venir un guia Soupat: No em facis siure! Un guitdia! Jo també vaig armat! Metica: Va, vine Soupar: Deisa’m en pau No en tine ni cine Mauca: No necesito diners. Soupar (Statura, Sén sota un fanal.): Que no necessites diners? Dones..., qui ets, tu? Mruca: Ja em paguen cls paisans, Amb un com ta, puc fer de franc. 23Soupar: Aixi tu deus ser... Si, el Huber m'ha parlat de tu Mesuca: No en conoe cap, de Huber. Soupar: Has de ser tu. No te’n recordes? Al café de Ja Schiffgasse! Te'l vas emportar a casa teva, Moves: Ab, del eaf8? Del caf me n’emporto molts, a casa mevat (Riu,) Soupst: Molt bé, anem..., anem. Mevca: Bi, qué tagafa, ata? Soupat: Qué vols que esperem? A les dea haig de ser al regiment. Meuca: Quan temps portes, Ja mili? Socpar: Qué nvhas de fer? Vius gaire Iliny? ‘Meves: Caminant, dew minats Sounar: Es massa. Ferme un petonet, eh? Moves (EI besa.): Quan alg magtada, sixd és el que em d6na més gust. Sotpar: A mi 90. T no vine amb tu, 8s massa any. Meuca: Saps qué pots fer? Vine demi a la tarda Soupar: Aixd. Digue’m on vius. Mevca: No, que després no vindris, Soupar: Br'die que si. Mauea: Tu, saps qué penso? Que si et sembla massa llany per venir aquest vespre..., aguf.... aqul.. (Assenyala ef Darubi.) Sorpar: Qué dius? ‘Mevca: Es proa tranquil... No hi baixa mai ning Soupat: Ah, no anita bé. Mauca: Amb mi, sempre va bé. Au, home, queda't. Qui sap si dema encara serem vius, Soupar: Doncs, vine... Perd rapid, ch? Maruca: Vigila, que & molt fose. $i rellisques, aniris « pa: rar al Danubi Sorpar: Més valdria, ‘Mevca: Ei, espera una mica. Hi ha un bane aqui a la vora. 24 super: Si que ho coneixes bé, ix’, Mca: Un com tw, em faria perdre el cap. supa: Séc massa geld, jo Mevea: Amb mi, deixaries de sero wiper: Ha, Muwea: No eridis. De vegades, alg de la bbfia es deixa cau- 1g, que som en ple te per aqui. No sho creuria 1 centre de Viena! ‘oupat: Vine, acosta’t! ; Muvea: Eh, qué et passa? Si donem un pas en fals, ani- rem de cap a Vaigua. ‘oupar (S°bi abraona.): Ab, tu... Muvea: Apafa’t fort. Sorpar: No tinguis por. Al bane hautia anat millor. : Al bane o asus are snmpa a boi + Per qué tania pressa Super: Hig de pasar lista, Se'm fa tard Muuca: Ei, #1 com te divs? Souat: Qué n’has de fer de com me dic? Maca: Jo em dic Leocidia, Souat: No ho hauria eregat m Mewes: Tw escola Sonpar: Qué vols, ara Soupat: Er penses que estic torrat, © que? Bon vent... Leocidia.. Mavca: Malparie! Most de ganal Muvea: Maves 231 EL SOLDAT I LA CAMBRERA 1 Prater, un diumenge al vespre. Un cant que des del Warstelprater condueix a unes avingudes fosques. Se sent u misica confusa que ve det Wurstelprater i els sons d'un ill de patacada, una polea vulgar, toceda amb instruments de vent, E! Soupat, la CaMBRERA ‘Cotnnera: Ara m’ha de di per qué ba volgut que marxés- sim tan aviat. wouoat (Ri amb timidesa i d'una manera cindida.) ywmumera: Era tan bonic. M’agrada tant, ballar! “oupat (Llagafa per la cintura.) vanena: No ballem pas, ara, Per qué m'agafa tan fort? “oupat: Com se din? Kathi? Uharanera: Vost®s sempre tenen una Kathi al cap snoat: Ja bo sé, ja ho sé...: Maria, CowmRa: Per® escolt, que é massa fose, aguf, Fim fa venit por. mort: Estant jo amb vost®, no nha de tenir, de por. Per aixd este! Cuumrrea: Perd, on hem d’anar? Si agut no hi ba ni una Anima, Vingui, tormem enrera. Quina foscor! muna (Xucla ef sew cigar i en veient la vermellor de la panta.): Veu? Ara ja é més lar! Ha, ba! Vine aqui, tresor meu! aCampazna: Ei, qué fa ara? Si ho attibo a saber! Soupar: Que em pengin si avui, al ball, n’hi havia algona de més dolea que vosté. Camoazna: Es que les ha probades totes? Souvar: Aixd, ballant, es nota, Es noten moltes coses, ba- aot! Ha! Canmnena: Perd amb aguella rossa de la cara torta hi ha ballat més que amb mi, Soupar: Es que é una antiga amiga d'un amic meu. Cansnzxa: De qui? Del caporal dels bigotis engomats? Sonpar: No, no.... d'un paisi... Sap de qui? D'aquell que al comengunent sei # ln meva tua i que teniagulla Cauunina: Ah, ja ho sé. Ps un frese, aquell Soupat: Que li ha fet alguna cosa? Li bausé densenyar de ‘«modos», Qué li a fet? Campaena: Oh, res... Només he vist com era amb les alttes, Soupat: Escoti, senyorcta Maria. Cauprena: Em cremar} amb el cigar, Sorpar: Perdoni... Senyoreta Maria, diguem-nos de tu. ‘CaNtRERA: Encara no ens concixem prow. Sonar: N’hi ha que no es poden veure i en canvi es diuen dew. Camarens: Un altre dia..., quan nosaltres ja... Perd, se- anyor Franz... SovpaT: Ah, ja sap el mev nom? Canpnena: Perd, senyor Franz... Souvar: Digui’m Franz, senyoreta Maria. Casaucna; No sigui tan atrevit... Ai, ail Tsi ve alga? Sonar: Que vingui... Sino sbi veu nia dues passes... Camorena: Per Pamor de Déu, on vol que anem? Soupar: Miti..., alla n’hi ba dos que fan com nosaltes Cansneea: On? No veig res! Sonat: Si..., més endavant. 28 Campneea: Per qué div Senvoner: Es clar. Podris conceditme el primer vals? Jove Casapa: Oh, no hi aniré past Qué et penses? Em aur sin... (Apareix al sald ja completament vestida, Pren wn bombs.) ...1a cara de vergonya. ‘Sevworrr: O sigui que demi hi ha la festa dels Lobheimer, Molt bonie! 50 Jovr Cassa: No, no..., detinaré la invitacig segur que sf Sxvoner: Dones' ens veurem aqui dem passat. Jove Casapa: De qué pares, ara? Seavoner: A les ss... Jovr CasapA: A la cantonada hi ha eotses, of? : Sxvoner: Tants com vulguis. Aisi, dem) passat a les sis. Digues que si, amor meu, Jove Casana: En parlarem demi, ballant el vals Seavoner (L’abraca,): La meva estimadal Jove Casapa: No em tomis a desfer el pentinat Sunvorut: Dema, dones, a casa els Lobheimer, i demi pas- sat als meus bragos. Jove Casana: Ades... Summoner (Novament preocupat de sobte.): I a ell, qué li dri, avui? Jove Casapa: No preguntis... no preguatis... & massa hot- Medes Par chy dine a Ale 3 rm trobar gent per Vescala, m‘agnfard alguna cosa... UE! Sesvorer (Torna a besarst la ma.) Jove Casapa (Se'n va.) Senvouer (Queda sol. S'asseu al divan. Somriu entre dents 4 din pera ell mateix.): Ja tine una zelacié aml una dona decent, 31v LA JOVE CASADA I EL MARIT Un dormitori confortable Sén dos quarts d’onze de 1a nit. La senyora és al Wit. Et Mantr entra a Ubabitecis, amb robe de nit Jovr Casana (Sense mirarse't.): Ja has plegat de treballar? Manin: Estie cansat. Ta més Jove Casapa: Que? Manrr: De sobte, m‘be sentit tan sol alli al despots. T’he Jove Casapa (El mira): De debd? Mantz (S'assew al Hlit.): No llegeixis més, avui. Et faris smalbé la vista. Jove Casapa (Tanca ef libre.): Qué et passa? Manin Res, criatura. Que estie enamorat de tu, ja ho saps! Jove Casapa: De vegades, gairebé Toblidem, ef nostre Mans: T de vegades, gairebé cal que Foblidem. Jove Casapa: Per qu’? Manir: Pergué si no, el matrimoni seria una cosa imper- fecta... Perdria.... com t'ho diré.., perdia el seu ca eter sageat. Jove Casapa: Oh. Manrr: Crewme... € aixi.. Si en aquests eine anys que portem de casats, no haguéssim oblidat alguna vegan 3Saar eee eee eee ECU eee Ee ue estem enamorats... potser a hores d'ara ja no ho cstariem, Jove Casapa: Aixd é massa elevat per a mi Manrr: Dones é ben senzill: ta i jo potser hem tingut ja dea o dotze enamoraments.., no et sembla? Jove Casapa: No els he comptat. ‘Manrt: Si haguéssim esgotat el primer fins al final, si jo, ides del primer moment, m’hagués abandonat sense con. trol aa mova passié per tu, ara ens trobarfem com tants milions dValtzes parelles. Estarfem farts Pun de I'altre, Jove Casapa: Ab..., aixd é el que penses? Mara: Creme, Emma, els primers dies del nostre matt ‘moni vaig tenir por que ens passés una cosa aint Jove Casapa: Jo també ‘Maarv: Ho veus? No tine ra6? Per aixd, de tant en tant, & bo de viure una temporada com dos bons amics, Jove Casapa: Ab, ja Mantr: I aixf sempre podem tornar a viure noves llunes de mel, sobretot perqué jo procuro que aquestes setmancs de Ilana de mel Jove Casapa: No es converteisin en mesos. Mani: Just, Jove Casapa: Tara... sembla que s'acabs una temporada de set bons amics? Marit (L’estreny amb tendresa.): Podsia ser Jove Casapa: T si jo... ho visqués dana altra manera? ‘Mani: No ho vius dana altsa manera, Tu ets la eriatora més Ilesta i més seductora del mén, Sée molt feli¢ dha. verte trobat, Jove Casapa: Es deliciés com saps fer-me la cost... de tant en tant, Manrr (Que també sa ficat al Wit.): Pet a un home que hhagi vist una mica de mén —per qué no poses el cap aquf, a Ia meva espatlla?—, que hagi vist una mica de 4 mén, el matrimoni sempre & una cosa més misteriosa ‘que per a vosalires, les noies de bona familia. Quan ve- niu a nosaltres, sou pures i, fins a cere punt, ignorants, iiper aixd teniu una visié molt més clara de la naturalesa de amor. love Casapa (Rient.): Oh! ; Manwr: Certament! Pergut nosaltres ens hem desorientat ‘hem petdut la seguretat per culpa de les miltiples expe- ritncies cue forgosament hem sofert abans del matrimo- ni, Vosaltres sentiu a dir moltes coses, i en snbeu enca- ra més, j també heu legit massa, perd no teniu una idea ca de sere so ls Homes epten dea i Allg que Ia gent en din amor, se'ns fa completament repalsin; perqué ben mirat, a quina mena de criatures som condennats pergut ens instrueixin? Jove Casapa: Quina mena de criatures vols dis? Manrr (Li beso ef front.): Pots estar contenta, filla meva, de no saber res daquestes relacions. Dvaltra banda, es tacta gaivebé sempre dunes dones dignes de Hstima fo trem la primera peda Jorn Casson: Per vor Tanta Ds. 0 em semble ben aplicada : Mane (Arab beige): Se In mecien. Yosles les noies de bona familia, que, sota ln proteccié dels pares, hres pogat esperar un home honrat que us ha demanat cen matrimoni..., no coneixeu 1a miséria que ha Hlangat Ja majoria dlaquestes pobres criatures en bragos del pecat : Jove Casapa: O sigat que totes es venen? Manin: Jon dia tant. No palo icamens de ls mii matetial. Jo ditia que també hi ba una mistria moral tuna comprensié defectuosa dalld que és permés i, sobre: tot, dalld que és noble. coJove Casapa: I per gut sén dignes de lastima, si els van Dé les coses? Manur: Quines idecs que tens, criatura! No oblidis que quests éssers estan destinats per naturalesa a caure cada vegada més baix. No bi ha gui les atu Jove Casapa (S'estreny contra ell.): Dew ser un caiguda rou agradable. Manxr (Desagradablement sorprés.): Com pots parlar aixi, Emma? Jo penso que, per a vosaltres, les dones decents, no hi pot haver res de més execrable que les que no ho s6n, Jove. Casapa: Sf, Karl, si, segur que sf. Paslava per parla. “Explica'm més coses. MPagrada tant sentirte parlar. Exc plica'm alguna altea cosa Manin: Que? Jove Casapa: D'aquestes... criatures Mani: Quina mania... Jove Casapa: Mira, jo sempre, des del comengament, the demanat que m’expliquessis coses de Ia teva joventat. Manat: Per qué tinteressen? Jove Casapa: No ets el men mart? T no é injust que no sipiga absolutament res del teu passat? Manir: No creuris que tine tan mal gust com... Prow, Enmma..., aixd seria com una profanaci, Jove Casapa: Ten canvi... vés a saber quantes dones has tingut als bragos, com ara mvbi tens a mi Marit: No diguis «dones». Per a mi, la «dona» ets tu Jove Casapa; Una pregunta sf que me la contestaris..., si 1... sino..., res de Iluna de mel Marr: Tens una manera de parlar... Pensa que ets mare, que tenim fa nena dormint aguf al costar... Jove Casapa (Estrenyent-se contra ell.): Bs que també vull tenir un nen Manrr: Emma! 36 love Casapa: Home, no siguis aixi..., 6 lar que sée la teva dona, perd també m'agradaria’ ser una miqueta.. la teva amant. Mant: T’agradaria? love Casapa: Primer, perd, contesta Ie meva pregunta, Marie (Docitment.): Digues. Jove Casama: Entre elles..., hi havia alguna dona casada? Mans: Qué dius...? On vols anar a parar? Jove Casapa: Ja ho saps. Manir (Lleugerament inguiet.): Com se Wha acudit aques- ta pregunta? Jove. Casapa: Voldria saber si..., & dir... ja sé que hi ha dones aixi... Perd et pregumto si tu... Mani (Seriés.): En coneixes alguna, de dona daquestes? Jove Casapa: Ni jo mateixa ho sé. Marry: Potser entre les teves amigues n’hi ha alguna? Jove Casapa: Com puc afismarcho amb tota seguretat... 0 negarcho? Manrr: Es que potser alguna de les teves amigues tha... Entre dones es diuen tantes coses... Potser alguna Pha confessat...2 Jove Casapa (Insegura.): No. ; Manrr: I ty, tens Ia sospita que alguna de les teves ami- gues...? Jove Casapa: Sospita..., sospita... Manin: Ho sembla. | Jove Casapa: No, no, Karl, segur que no. Quan hi pen- 80.5 Bo Whi ha cap que em sembli capa. Manus: Cap? Jove Casapa: De les meves amigues, cap. Manir: M’has de prometre una cose, Emma Jove Casapa: Qué. . Mani: Que no tindris tractes amb cap dona que tinspiti 7Ja més minima sospita de... de no portar una vida inreprotsable, = Jove Casapa: Aixd vols que et prometi? ‘Manat: Ja sé que no buscaris el tracte aml aquestes dones Perd Vatzar podria fer que tu... Si, fins i tot & fre. alent que aquestes dones, de no gaire bona fama, bus uin la companyia de dones decents, en part per donat- se relleu, i en part per una certa... coin ho ditia?... per una certa nostalgia de la vietut. Jove Casapa: Ab, Manz: Sf, em sembla que aixd que dic é exacte. Nostalgia dd la virtut, Petqué aquesces dones, en el fons, s6n unes obres desgraciades, ho pois ben creure. Jove Casapa: Per que? Maur: Ho preguntes, Emma? Com pots preguatarho? Imagina’t Vexistencia que porten, aquestes doncs! Ple nna d'engany, de malicia, de baixesa, i també de perils Jove. Casapa: Si, & clas. Suposo que tens tad, Manrr: Certament, 1a paguen ben cara la mica de felici tat..., la mica de Jove Casaps: Plaer, Marar: Per qué plaer? Com se ha acudit la pataula plaer? Jove Casapa: Bé... hi ha d’haver alguna cosa, of? Si no, no ho farien Manrt: Res..., res més que ung borratxera, Jove Casapa (5'bo pensa.): Una borracsera Marar: No, ni tan sols una borrarxers, Cot sempre... ho paguen molt car, aixd és innegable! Jove Casapa: 1 tu... alguna vegada has estat complice una d'aquestes situacions, oi? Marit: $i, Emma, Es el més trist dels meus records. Jove Casana: Qui és ella? Dignes! La conec? Marre: Qué ragafa, ara? 58 Jove Casapa: Fa molt de temps? Va ser molt abans que et casessis amb mi? Marrr: No preguntis, T’ho demano per favor, no preguntis. Jove Casapa: Perd Karl! Mari: Bs morta Jove Casapa: De debd? Marit: Si... Sona gairebé ridicul, perd tine la sensacié que totes aquestes dones moren joves. Jove Casaoa: La vas estimar molt? Mani: No pots estimar una dona gue menteix. love Casapa: Per® per qué...? Marr: Una borratxcra... slates ee Manrr: No en_patlis més, eho suplico, Tot aixd ja é Tale Ing. Jo només he estat una dona fa Est ‘mem només la puresa i In veritat. Jos Casana: Karl! Mar: Oh, ulog scum, qua enetar enn en quests bragos. Per qué no et vaig contixer quan encara conn infant? Em sonbla que varia mia les altres dones! Jove Casapa: Karl! Maer: T ets tan bonica! .. Tan bonica! ... Oh, vine (Apaga ta tuo.) Jove Casapa: Saps en qué m’ha fet pensar, avui? Marre: En que, estimada? Jove Casapa: En... en... en Vena, Manet: La primera Jove Casapar Si. Marit: Qué? Digues! Jove Casapa: Es aixt com m'estimes, avuil coManat: Si, sist mates, Jove Casaoa: Ah, si sempre. Manin (Entre els'seus braces): Com? Joe" Casson: El met Kaa . init: Qu has dit? Si sempre... que? Jove Casson: $4, que. ‘Mantes Que pasatia, si vempre..? Jove Casapa: Que jo sabria sempre que m’estimes Mazer: Si. Perd tambe cal que sipigues un cosn, gue no Sempre es pot ser un home enamorat, que de vegades us expe Ia vida host, Cal lita i cforgase, No ho bliis ri, estimadal Al matsimoni hi he tempo ber a tot. i isd & el que té de bonie. No a6n pee mel ke wi, després de cine anys, recorden encata Ta sera Ve, Jove Casapa: Es ben cert! ‘Mantes Tara... bone ni, amor meu Jove CasaDa: Bona nit!” VI EL MARIT I LA NOIETA Un reservat al Riedbof. Elegincia confortable i sida. Lies- tafa de gas, encesa. BI Manrr, la Notera. A la taula bi ha les restes d'un dapat: Merengues, fruita, formatge, A les copes, vi blane d’Hongria ‘Mana (Fama un bavé, reclinat « Vangle det divan.) Nouera (Asseguda en wna butaca al seu costat, es menja amb satisfaccié, a callerades, um dole de merenge.) Marr: Es bo? Nowra (Sense parar de menjar.) Manrr: En vols un altre? Norera: No, ja he menjat molt Manrr: No tens vi. (Li serveie vi.) Notera: No... Misi, millor que no en begui més, Mani: Tomes a dit-me de vost®. Nowa: Que?... Ah, sf, & dificil acostumars'hi, sap? Manur: Saps. Norera: Qué? Manin: Que has de dir «saps», i no «sap». Vine, seu al costat me Notnra: Ara mateix.... Bs que encara no he acabat. Manir (S'alea, es colloca darrera la butaca i abraca la Nowra tor fentli girar el cap.) On! 61Nonera: Bi, qué passa? Marr: Vail que em facis un pets, Nowra (L'bi fa): Vost® ..., ob, perdoni... Ets un frese, ch? Marv: ‘Ata te n'adones? Notera: Ah, no, adonar-me'n ja me n’haviaaclonat abans.. wan caminivem pels carters... Vote Manrr: Ta... Notes: ‘Tu deus pensar qui sap quines coses de mi Manir: Jo? Per que? Nomsra: Perqué de seguida he vingut amb vosté « un see Manrt: Oh, no tan ede seguide», Notrra: Sap demanas tan be les coses! Mancr: ‘Pho sembla> Notera: T després de tot, quin mal hi ha? Mant: Evidentment Notera: Que anem a passejar 0 que. Manir: A més, fa massa fred per passcar, Nowra: Es clar: feia massa fred Man: etd agui dintre hi ha wna escaloreta agradable, no trobes? (5a tornat a asscure, costet i Vabraca.) Noma (Debilment.): Oh. Mantr: Ara digues... Ja Chaviesfxat en mi sbans, oh? Notera: Es clar. Al carer Singer Manav: No parlo @avui, Abans dais, i alte, quan vaig seguir. Nowra: N'hi ha molis que em segueixen Mantr: Ho puc imaginat. Pero, thi havies fxat, en mi? Noma: Sap... vll dit: saps qué em va passat Pulte day EL matit de la meva cosina em seguia a les fosques ine em coneixi Marrr: Et va parlae? atrew la noieta al seu 2 Noteta: Qué et penses? Et creus que tothom és tan des- Notera: Es clar que passen. Norera: Oh, res... No contesto, de merenga. Norera: Oh, sn dolgos de natural. Marr: T’ho han dit Gee Lapa, Nora: Molts!! Qué t’has pensati . perd no t’enfadis, eh? Per qué m'haig d’enfadar? Notera (Desfent-se d'ell.): I perqué no cent, posats a dir? Nowra, ee ‘Es om una que es deixa CG coses pel larrr: No siguis tan criatura. Que siguem aqui o al car- Norera: Es el que jo he pensat. No1era: Si haig de dir Ia veritat, sf. 6BMans: Veus, mvagrada que siguis tan franca, Nona: Pes no ais... no de Ia mere que et pens ‘mb una amige i el’ seu promés, hi vaig estar, i per Carnaval. : VNB tan En ‘Mani: No seria cap mal st alguna vegada..., amb el tew proms Nonera: Es clar que no seria cap mal, Perdno tine pro: ms, jo! 7 ahd Mant: Au, va... Noma: Et juro en nom de Déu que no en tine, Mantr: No em vols pas fer cteure que jo Norera: Qué et penses? No en tine... ja fa més de mig any Manin: Ah... perd abans si, ch? Qui eta? Notera: Per qué é tan xafarder, vostt? Manrr: Sée xafarder, perqu’ Cestimo, Notera: Fs vertat, xd? Manrr: Es clar que ho és. No te n'adones? A veure, expli- cumho. (Sestreny amb forea contra ella,) Norra: Qu? vols que Cexpliqui? Mant: Au, no et facs pregar ant, Qui era, vull saber. Nowra (Rient,): Ves, un home! Marit: Un home..., per® qui? Nowra: S'assomblava una mica a tu, Manrr: Ab, Nowera: T situ no ehi assemblessis tant. Marr: Qué passria? Notea: Va, no preguntis més, si ja veus que... Manit (Ho entén,): Per aixd has deixat que m'acosti a tu? Noteta: Doncs, sf Mair: Mira: no s€ si aixd que dius ha d'alegrar-me o dis- gustarme, Notera: Jo, al teu loc, me a’alegraria, Mant: En fi sf, 64 Sse Ret eet EERE EERE RETREAT Ee eee ERR ERE REE Norra: T quan enraones, també me’l recordes tant... i en la manera de misae.. Maret: Qué se aba fet? Norera: No, aquests lls Manu: Com es deia? Notera: No, n0 em miris aixi, tho demano. Manrr (Labraca. Llarga besada plena d’apassionament.) Nomra (Es debat, vol aizecarse.) Mani: Per qué Vapartes de mi? Notera: fs hora de tornar a casa, Manrr: Més tard, Notera: No, no, de debd que me n'haig d’anar. Qué et penses que ditia, Ia meva mare Manir: Vius amb Ja teva mare? Nowra: Es clar que vise amb Ja meva mare, Qué et excies? Mazi: Vaja..., amb la teva mare, Vius sola amb ella? Notera: Si, sola! Som cine! Hi ha dos nois i dues noies. Manin: Va, dona, no seyuis tan Muny. Ets la gran, ch? Notera: No, s6c la segona. Primer ve Ja Kathi, que ja tre- balla, en una tenda de flors; després vine jo. Manrr: tu, gu’ fas? Nowra: Miestic a easa Maner: Sempre? Norera: Aled sthi ha estar, no? Manrr: Es cla. Si... I qué li divs, a la teva mare, quan tornes tan tard a casa? Nota: Oh, passa rares vegades Maner: Avui, per exemple, No et pregunta res, Ia teva ‘mare? Norra: Es clar que pregunta. I ja puc vigilar a no fer soroll, que ella sempre es desperta quan arribo. ‘Manet: Tru, qué li dius? Nowra: Dones li die que he anat al tcatte. osMarrr: T stho creu? Norera: Per qué no s'ho ba de creure? Hi vaig sovint, al twatre, Diumenge passat muieix vaig anar a Fopera amb Ja meva amiga i cl seu promés, i amb el meu germ gean. Marur: D’on traieu les entrades? Nonva: Hs que ef mew germa és perraquer! ‘Man: Ah,.., deu ser perruquer de teatre, of? Nowra: Per qu em fas tantes preguntes? ‘Marir: Perqué m’interessa. I Valtre germa teu, de quv fa? Noneta: Eneata va a Vescola, Vol ser mestre, Ves quina ideal ‘Maarz: I encara tens una altra germaneta? Nora: Si, é una mocosa, encara, perd ja Phem de vigilar. ‘No tens idea de com fan malbé les nenes a les escoles! Qué et penses? Lslere dia Ia vaig atsapar que tenia Marr: Que dius? Noreta: Si Amb un marrec de I'escola del davant. Es pas scjaven tots dos pel carrer Strozzi a dos quatts de yuit del vespre. Aquesta mocosal Mawar: T tu qué vas fer? Nowra: Dones clavari un bon mastegot, ves! Maur: Si que ets dura, noia! Norera: Dones qui vols que ho sigui? La meva germana agtan & a la botiga i la mare es passa cl dia rondinant,.. Sée jo la qui cartega amb tot. Manuz: Déu meu, que a’ets de macal (La besa i s’enten dreix,) Saps que em recordes alg? Nota: Ah, si? Qui et recordo? Manrt: Ning concres.... em tecordes el temps..., si, el temps de la meva joventut. Té, beu, bufona! Nowra: Escolta, tu, quants anys tens?... Tu..., no sé ni ‘com te divs Marrr: Karl. 66 Notera: Bs possible? Et dius Kal? Marrr: ‘També es deia Karl ell? Nowza: Es ben bé com un miracle, aixd! No, els ulls..., Ia manera de mirar... (Mow ef cap.) Manin: Perd, qui era?... Encara no m'ho has dit Notera: Un mal home, era... Si no, no m’hauria deixat plantada Mani: Lestimaves molt? Noma: Es elar que Pestimava. Maert: Ja ho sé: era tineat. Notera: No, no era militar. No el van acceptar, El seu pare tenia una casa..., perd qué n’has de fer, de tot aixd? Marit (La besa.): Tens els ullsgrisos, saps? Abans m'ha- via semblat que eren negres. Notera: Que potscr no Yagraden els meus ulls? Mani (1d besa els alls.) Noteta: No, no..., aixd no em sembla gens bé, eh? Oh, per favor... Ob, Déu men..., n0, deixa’m aixecar..., n0- més un moment..., pet favor Marit (Cada vegada més tendre.): Oh, no. Nowra: Karl, tho demano. Manir: Quants anys tens? Divuit? Norsra: Ja he fet els dinou. Marir: Dinou... i jo. Notsra: ‘Tu en tens trente Manrr: I uns quants més... Per, no en paslem. Notera: Ell també en tenia trentados qean el vaig com ndixer Marr: Quant fa, dix’, Notera: Jano me'n recordo... Tu, em sembla que dintre el vi devia haver-hi alguna cosa Mair: Si? Per qué ho dius? Norera: Estie tota... saps? Tot em déna voltes Mant: Dones agafa’t ben fort a mi, Aisi... (Lestreny acontra ell ies torna cada vegada més tendre. Ela a pe rues es defensa.) Vols que et digui una cosa, tesor meu? ‘Ara podrfem marsar, NOWETA: Sf. a cas Mant: No volia dir a casa... Nomira: Doncs qué volies dit?... O no, no. oc més, gue thas pensat? Manrr: Escolin, ciatura, la prOsima vegada que ens t10- ‘bem, saps, ens haurem d'organitaar dana altre manera pergut... (Sia deixat caure a terra i pose ol cap ala falda d'ell.) Ab, qué bé, que bonict Notera: Quit fas? (Li besa els cabell.) Tu, al vi devia hhaversi alguna cosa... ab, em ve una soa! Tuy qu ppassari si no em puc aixeear més? Perd escolta, Karl isi entra alg... Karl, per favor... I si entea el eambrer. Marit: No tinguis por que en vingui eap, de eambrer... mai de la vid... No vaig en: Nowra (Recolzada a Vangle del divan, amb els ulls tar cats.) Manir (Es passeja per la petita estanca després d’encendre sun cigarret.) (arg silenci.) Manrr (Contempla la Nowra una bona estona i després din per a ell mateix.): Qui sap qui dew ser, aquesta noia... Redéu... Ha anat tot tan de pressa... Poo pru- dent, per part meva... Hm... Nonsra (Sense obrir els ulls.): Al vi devia haveri na cosa. Manrr: Si? Per qu’? algae 68 Notera: Perqut si no, Mana: Per qué en dénes totes les culpes al vi? Notera: On ets? Per qué ets tan lluny? Vine, acost. Mant (Va cap a ella, s'asseu.) Noteta: Ara, digue’m si m'estimes de debd. Manin: Ja saps que... (S'interromp.) Es clar que si Notera:”Saps?... Es que... Escola, digues la vettat, qué Ii havia, al vi? Manrr: Et’penses que... em dedico a fabricar metzines? Notera: Es que no entene res, Jo no ho séc, ait... Tot just ens acabem de condixer... No s6e aixl... Tho juro... Si et penses que.. ‘Manrr: Vaja.. Qué et preocupa, ara? No penso res de mal. Només penso que m’estimes. Norera: Si. Manrr: Ben micat, quan dues persones joves es troben soles en una habitaci6, i sopen, i beuen una mica de vi... no eal que hi agi tes, al vi Notera: Jo només ho deia Marre: Si, per que? Nowra (Anub una certa tossuderia.): Bs que em feia ver- gonyal Mani: Aixd és ridicul, No hi ha eap motiu. I encara menys, si et recordo el teu primer promis. Nowra: Si. Manrr: El primer, oi? Nowra: Sf, sf Marin: Ara m'interessaria saber qui eren els alttes. Novera: Ning Marit: Aixd no és veritat, No pot ser veritat Nowra: Au, no m'empipis més. Manet: Vols un cigarret? Notera: No, gricies Manrt: Saps quina hora és? 0Notera: Quina? Martr: Dos quarts de dotze, Norera: Que tard! Marat: Si... ila teva mare? Ja hi esti acostumad, oi Nora: Ja vols enviarme a casa? Manrr: Berd si tu mateixa m’havies dit que... Nonera: Sembla que thagin canviat. Qué Che fer? Masrr: Pero, nena, qué tagafa, ara? Notera: T tot perqu® em miraves d'aquesta manera, que si no, per Déu que ja m’hauries pogut pregar, ja... Sén ‘moles els qui m’han demanat que vagi amb ells a un reservat, Manir: Escolta..., vols que ens tornem a veute..., aqut, 0 en un altre loc? Notera: No ho sé, Marrr: Qué vol dit gue no ho saps? Norera: Es que si m’ho preguotes aixi Mantr: Quan? Voldria aclarite, abans que res, que jo no vise « Viena. Només hi vine un parell de dies de tant en tant, Nowra: Aisi, no ets vients, tu? Manir: Si que s6c vients. Pen’ ara vise a fora. Noteta: On vivs? Mani: Ab, Déu, é igual, aixd! Notera: No tinguis por, que no et vindré @ veure. Mantr: Oh, Déu, si tantes ganes en tens, pots venir. Vise a Graz, Notera: De deba? Manrr: Si, qu? Vestranya? Noteta: Ets casat, oi? ‘Maxrr (Molt sorprés.): Si, com ho has descobert? Nota: Mho ha semblat. ‘Manrr; Et molesta, que ho sigui? 7 eee tanec Meee Eee eee ee eee eee eee eee Norera: Home, m'agradaria més que fossis solter, Perd resulta que ets casat. Mani: [ara digue’m com ho has descobert Notera: Quan un diu que no viu a Viena i que no sempre 1é temps. Maar: No és tan increible, aixd, Notera: Perd jo no m’ho exe. Mani: 1 no et penedeixes d'haver induit un home easat a ser infidel? Notera: Ah, segur que la teva dona fa com tw Marit (Molt indignat.): Ei vw, vigila el que dius! Aques- tes paraules.. Nowra: Jo em pensava que no en tenies, de dona ‘Manrr: Tant si en tinc com si no... Aquestes coses no es dinen, (S'ba alcat.) Nowera: Kat, ei, Karl, qué et passa? Estis enfadat? Ecol ta, jo no sabia que fossis casat. He parlat per parlar, Vine i no venfacis. Manir (Hi va després d’uns segons.): Sou unes eriatures ben estranyes... les dones. (Torna a entendriv-se al cos- tat della.) Notera: Au, ves..., que ja és molt tard. Manrt: Doncs ara, escolta’m, Parlem seriosament, Et vull tomar a veure..., et vall veure sovint. Notera: De debd? ‘Mantr: Perd caldrd que... pugui refiarme de tu, No et pue estat vigilant. Notera: Ab, prou que em vigilo jo sola Marr: Bé..., no pue dir que siguis... inexperta, perd st ‘que ets jove... i els homes, generalment, no tenen es exipols. Nowra: Diguesm’ho a mi. Marr: Hit ha la giiestié moral, peri’ també es tracta d’al- tres coses... Suposo que mventens. mnSEER tet eR REE ER REE REE EERE RE EERE REET EER eer Nowa: Escolta, per qui mvhas pres? Mant: Molt bé... Si mestimes..., si només m’estimes a ni... ho podriem arreglar... encara que jo vise a Gr Aqui no s'est bé, pot entrar alg en qualsevol moment, Nowra (Stestreny conta el.) Uunrt: La prbsima vegada, Pacord? . Notera: Si Mantr: On ning no ens molest Notera: Si Manin (L'abraca opassionadament.): Ara Vacompanyaré i parlarem de les ales coves. (Salga,obve Ts ports) Cambrer.., el compte! fens veurem en un altte Hoe, 2 vu LA NOIETA I L'ESCRIPTOR Una cambra petit, parada amb bon gust. Cortinatges que mantenen 1a canbra en Ia penombra, Estors vermells. Una gran taula escriptori plena de papers i libres. Adossat a la paret, un piano vertical. La Nowwts i lEscespror entren det carrer tots dos albora, L’ESCRIPTOR tarica la porta. Escerptor: Ja hi som, estimada. (Le besa.) Norra (Amb capell i una manteleta d’abric.): Ab, que onic! Perd si no thi veus! Escerrron: Els teus ulls shan d’acostumar a la. penom- bra... Aquests ulls meravellosos... (Li besa els ulls.) Nouera: Aquests ulls meravellosos no tindran prow temps per acostumar's’hi Escerpror: Per qué? Norera: Pergué no em quedaré més d'un minut Escrreror: Pero el capell si que te'l pots treure, ch? Nomera: Per un minut? Escxreror (Tren Vagulla del capell i després trew el cas pell.): 1 la capa... Norera: Perd, qué vols? Me n’haig d’anar ara mates Escerpror: Mole bé.., perd reposa una mica! Hem cami nat tres hores. Noteta: Hem viatjat. EsceiproR: Si, per tornar a casa... perd a Welding, erthem passat tres hores caminant pel prat, yora el riu. Ata, petita, seu una estoneta. AlI3 on vulguis.. aqui, vora Pescriptori.., perd no... que no é gens comode, Seu al divan... Aisi, (La fa seure.) I si estas molt ean. hi pots estirar...,aisi. El caparré a T'encoisina. (La fa estar ab divan.) Nowra (Rien): Perd si no n’estic, de cansada! Escatpron: Només tho sembla. Aixi..., 1 si et ve la son, pots dormir. Jo no faré gens de soroll. T et puc tocar tuna eangoneta per ferte adormir... Es meva... (Va cap al piano.) Nowera: Un Escnupron: Sf Nonera: Saps qut, Robert? Em pensava que eres un doctor. Escutprox: No, dona! Ja the dit que eta ex Noteta: Perd els escriptors també sé doctors. Escntpron: No, no tots. Jo, pet exemple, no ho se. Perd, com se tha acuclit? Noneta: Perqué has dit que la pega que voies tocar era teva. Escnipror: Si... i potser tampoc no é meva. Tant se vall Tant se val qui Phogi feta, oi? Menttesigui bonica, Nomura: Es clar... Ha de ser bonies... Bs el més impor. tant. Escniptor: Saps a qué em refereixo? Notera: A qu’? Escarvox: Si, dona, amb aixd que acabo de die? Nowra (Mig adormida.): Si, & cla... Escarpron (S'alea; ca cap a ella i li acaricia els cabells.) No entens res de re, 0 Notesa: Ei, que no s6c tan beneita, tampoc! Escnipron: Si que ho ets, i xd é el que m'agrada de wy ‘Ah, é bonic que sigueu beneites. Vull dir de la manera ave ho ets tu. ings teva? "4 Notera: Sense insultar, eh? Escerpror: Angel meu, petita. Eh que estis bé estirada ddamunt aguesta eatifa persa? Notera: Oh, si. No vols tocar una mica el piano? Escarpror: No, estic més bé al teu costat. (L’acaricia.) Nonira: Tu, no ereus gue és millor encendre el llum? Escripror: Oh, no... Aquesta penombra és tan bona. Avui hhem estat tot el dia com banyats per la lum del sol. Ara & com si acabéssim de sortir del bany i ens poséssim la foscor com si fos un barns. (Ris) Ab, no... Aix® cal dria dicho d’una altra manera... No et sembla? Noteta: No ho sé. Escaiptor (Se separa d’ella una nrica.): Es divina, aquest ‘manera de no entendre res! (Prem una agenda i Bi escriu uns mots.) Nowra: Qué fas, ara? (Es gira cap a ell.) Qué & aixd que esctius? Escripror (En vew baixa.): Sol, bany, foscor, barns exacte... (Guarda Vagenda, En vew alta.) Res... Ata, digues, bonica, no vols menjar o beure alguna cosa? Notera: De set, no en tine. Perd tine gan. Hscxuptox: Hm... Preferiia que tinguessis set. De conyac, nihi ha, perd el menjar hauré de sortir a compraro. Norera: [no el pots fer anar a buscar? scaierok: Es dificil. La minyona ja és fora... perd espe ta..., hi aniré jo mateix...Que Cagradaria? Nowra: No val la pena, de deb... Me n’hauré d’anar de seguida Uiscrrpror: D'aixd, ni parlarne. Per® ot diné una cosa: si sortim, podem anar a sopar « algun lloc Nora: Oh, no. No tine temps. Ta més, on hem dana? “Ens podria veure algun conegut. lisenirror: Tants en tens, de coneguts? pNotera: Només desasre Escuupron: Un desastre, per qué? Notsta: Ab, qué et penses? Si alg i ho dia a la meva Escetpror: Dona, podem anar a qualsevol Iloc que no ens veei ning, Hii ha restaurants amb cambres reservades, Notera (Cantant.): St, si... els sopars als reservats. Escarpron: Hi has estat alguna vegada, en un reservat? Nouera: Si theig de dir la veritat... sf Escerpror: Qui va ser el felig mortal? Norera: Oh..., no é el que et penses..., hi vaig estar emb tuna amiga i el sea promés. M'hi van convidar. Escesptor: Ab, i vols que m‘ho cregui? Non-ta: Si no tho creus, ta mateis... Escrnwror (Mole @ prop d’lla.): Ah, thas posat vermella? Jano s'hi veu! Amb prou feines et veig la cara. (Li toca les galtes amb una md.) Aixi et puc recontixer, Notsra: Vigila que no em confonguis amb algune alte Escerpror: Es estrany. No puc recordar com ets, Notera: Gries. Escarrror (Seriés.): Bs gairebé inquietant.... No puc ima ginar com ets... Mentalment, ja the oblidat ogués recordar tampoc el so de Ja teva veu. series realment? Lluny ia prop a la vegad tant. Norra: Perd..., qué ests dient? Escesptor: Res, angel meu, res. On sén els teus Hvis. (La besa.) Notera: No testimes més encendre el lum? Escnipron: No... (Cada vegeda més tendre.) Digue'm que im’estimes, Noiera: Molt..., oh, molt! Escerpror: Has estimat algs tant com a mi? due ens veiés una sola persona, seria un Si no ut .. Bs inguie 76 Notera: Ja tho he dit... no. EsceiproR: Perd... (Sospira.) Notera: Hi ha hagut ef meu proms. “ Escaivron: M'agradaria que no bi pensessis en aquest sn0- iment. Norra: Bi, qué fas? Mira que. haa ce Escripron:” Ara podsiem imaginar que som en un pala Vindia. Norra: Segur que alli no s6n tan dolents com tu Escurpron: Ets bencita... Fis divina.,. Ah, si sabessis tot cl que sepresentes pet a mi! Norera: Qué? : : 2 Escarrror: No m'apartis, que no et faig res..., ‘ment Noreta: Em fa mal a cotill Escerror (Amb semzillesa.): Treu-teda, Notera: Si, perd to, no siguis dolent, eh? Escrurtor: No. Nowra (Sa alge ies seu la coi ats fosquet.) Escurrton (Que sha quedat assegut at divan.): Escolta, no vintoressa saber cf meu cognom? Norera: Si, com te dins? : Escurptor: Prefereixo no dirte com me dic, siné quin nom fai servir. Novera: Quin difernca i ba? Escazptor: Vull dir el meu nom descriptor. Notetas Ay no ectun amb el teu nom de db8? Bscatovon (Sef rope) Nowra: Ab... Véete'n! ... No. j Esciupror: Quina bona olor que fas! Ets meravellosa (Li besa el pit.) Nomera: Tu, que mestripes la brusa. Escateroe: Fora..., fora... tot aixd hi sobra Notera: Perd Robert! 7Escarprox: I ara..., vine al nostre palan de India Norera: Primer digue'm si m'estimes de debs. Esonreror: Perd si radoro. (La besa.) adoro, reina ‘meva, Ja meva primavera... la meva... Nowra: Robert... Robert. Escrtrror: Oh joia sobrehumanal... Ara et diré el meu om... Nowra: Robert, el meu Robert! Escripror: El mea nom és Bicbitz. Nomera: I per qué et divs Bicbitz? Escuipror: No em dic Biebitz... Es el nom que m’he po- sat... Que potser no el coneixes, aquest nom? Notera: No. Escarpror: No coneixes el nom de Biebitz? Ah... é divi! De deb? Dius que no el coneixes, perd m’enganyes, oi? Notsra: Et juro que no Vhavia sentit mai! Escnrpror: No vas mai al teatre? ‘Nowera: Oh, si... Hi vaig anar no fa gaize amb un... Saps? amb Ponele d'una amiga meva i amb ta meva amiga vam anar a Ppera, a veure La «Cavalleria rusticana». Escnreron: T al Butatheater, no hi vas mai? ‘Nomra: No em regalen entrades, d'aquest teatre, Escrwror: Ja te’n faré artibar. Notera: Oh, si! No te'n descuidis, ch? Que facin alguna cosa divertida, Escnrpror: Divertida?... I no Vagradaria veure una obra trista? Notzza: No. Escarpror: Ni que fos una obra meva? Noma: Qué dius? Una obra teva? Escrius per al tea tre, tu? 78 Es é t tla, Escupror: Em pormets? Només wll encendre el thu nats no he steed au es It mes aint. Re tna meva! (Fncén una espelre - Norerar Es que em fa mols vergonya, Almenys d6na'm cin lassada : : Escnirron: Devprés. (5° acosta amb Vespelma i Vesguar- ‘a largament) , Nowera (Es apa la cara on les mans.): Robert, no Escuron: Ets bonica.., ct la Belless, i potser Ia puta naturalesa, [a santa ingenitat! 7 Norra: Ei, vgila les gotes, que em eremeris! Escuurron (Apert Fepeina): Es all> que be boscat fa tant de temps, Mrestimes. Mestimaries encara que jo fos tn salatifl Ei sent ane! Ts confeso ue fis fm no he pognt eviter una ecrtasospita, Pasla sincera ment: No tenies nila més Meugera idea que jo fos en Bicbite? Nouta: Escolta, no sé gut vols de mi. No conee cap Bie- itz, jo. ; Bscateron: La glia... qué &? Oblida el que acabo de dr, cblida el nom que the dit. Jo s6c en Robert I bo seré sempre per a ta. Estava fent broma. (Amb Henge tesa.) No s6e escriptor, ae dependent de comers, i Cada vesptetoco el piano en una coral de bat Nota: At sf que no acabo d'acarinme..., no, | aquesta tmaneta de miter agent! Qub et pasa? Hscntpor: Quina cosa mfs trays. gure no wav passat mai eina meva..., esti a pnt de plorat. M’emo- Glones profandament, Hem desta jun, tu i jo. Ens es timarem molt, molt! . Nonenss Th, weit asd de coat de bat? ‘cuieron: Si, pexd no em faeis més preguntes, si mest ver No en pregnts re aes de es, Esl, 20 POs {enir un parell de setmanes Hoses? 7»Noma: Lliures del tot? Eserwror: $i, fora de casa teva, Noma: Aixd sf que no! Qué tot aniria de tort sense mi Escrrpron: Ja em veia a mi mateix, amb tu, tot sol amb ft, en algun indret solitari, al bose, en plena natura, vvivine junts unes quantes setmanes. Natura..., en plena poatura... I després, un dia... ad... se n’enicia cadases per la seva banda, sense saber on. Norma: Ja patles de dir-nos adéu! Jo que em pensava que em volies tant. Escuuptor: Precisament. (S"incling cap a ella ili fa un pets al front.) Dolea criatusal Noreta: Abraga’m fort, que tine fred, Escnipror: Ja & hora que et vesteixis. Espera, que encen- ddré més espelmes. Norera (S'aixeca.): No mitis, ch? Escnwror: No. (A la finestra,) Digues, petita, ets felig? Nowra: Qué vols dis? Escripron: Vull dir, en general. $i ets felic. Notera: Podria anar millor Escrrpror: No m'entens. De casa teva, ja m'has explicat rou coses. Sé que no vius com wna princess. Vull dir ‘quan prescindeixes de tot aixd, quan simplement ct sents viure. Et sents viure, realment? Norra: Tu, que tens una pinta? Escawror (Va cap al tocador, li déna une pinta, observa 4a Nowera.): Déa meu, ets encantadora! Norra: No seri tant! Escerpror: Va, queda’t.... queda't una estona més. Vaig a buscar algtina cosa pet sopar i... Nouea: Perd si ja és mole tard, Escarpror: Encara no sén es now Nowra: Va, sigues bon minyé, que hauré de cérser, Ja mate? A més, a casa 80 Escerpron: Quan ens tornarem a veure? Notera: Tu, quan em vols tornar a veure? Escearror: Demi. Norera: Quin dia és, dema? EscetproR: Dissabte. Nore: Oh, dem’ no puc, haig d'acompanyar la meva ger ‘mana petita a veure els avis Escerpror: Doncs diumenge... hm... diumenge.... diue ‘nenge... Et diré una cosa... jo no s6e Biebitz, perd Bie- bite & amie meu. Un dia te presentaré. Tdiumenge, al teatre, fan una obra de Biebitz, Tenviaré una entrada i després et vindsé a buscar a la sortida del teatre. Lem diris si Pobra Vha agradat © no, d’acord? Noteta: T deli amb aquesia historia del Bicbit.. sento com una idiota EscrrPtor: Bt concixeré del tot, quan sipiga qué tha sem- bat aquesta obra, Norera: Bé..., ja estic. Esceirror: Vine, reina meval (Se'n van.) Em 81vit LESCRIPTOR I L'ACTRIU Una cambra en un parador campestre. Es un vespre de primavera; la lava illumina prats i turons. La finestra és oberta. Gran silenci. L’ESceirron 4 /ACTaaU entren, AL mo- ‘ment que entven, s'apaga el Ham que VEsceiproR du a Ta ma. Escaprox: Oh. Acraiv: Qué passa? Escerpron: El liom... Perd no en necessitem. Mite, quina claror. Bs meravellosa! Acnuw (Es deixa caure sobtadament de genolls vora la finestra, arab les mans juntes.) Escetpron: Qué tens? Acrmu (Calla.) Escniprox (S'apropa a ella.): Qué fas? crn (Indignada.): No veus que reso? Escetpron: Creus en Déu? Acrau: Qué et penses? Que séc una miserable deseregucla? Escerproa: Ah, ja! Acra: Vine, agenolla't al meu costat, Per una vegada, també pots resar. No et cauran els anes! Escerpror (S‘agenolla al costat della i Vabraca,) ActatU: Depravat! (S'alea.) T saps a qui resava? Escrito: A Dé, supeso. 8Acrawv (Amb ui riuve sarcastic.): $i, home! A tu, resava! Esenron Dons pr i ar po ‘insta? —r—i—CisCSCsissiC;s aqui, sedactor! oo 7 Escatvron: Perd nen, si a estat iden to tl campt ‘Predbament agul ‘Acraiu. Ino trobes qe tena 1262 Escripror: Si, si, és un loc meravellés, Només a dues hhores de Viena..., i quina soledat! Quin paisatge! Acrawu: No et sembla? Agut af gue podtie for vos, s tinguessis talent. 7 eae Ja hi havies estat? Escriptor; Amb qui? : seasanys! ‘crit: Amb Fei, natutlent Escniston Abt Acta: Jo Taderava,aquell home! Escatpron: Ja mtho bavies di ——L—Lr—~——— a Lrt—~—t—‘“‘i—COCSOOS—OOCSsS Lrrr—~—s—C“ tat, ets el geni... Ets... Ets la santa ingenuitat... si, tu.. Per, per gut avhaslomat a pala de Fite? ‘Acrntt Ha estat ‘un ert, saps? Escerptor: M’agrada que ho reconeguis. a Escrrpror (La besa.) Acraiu; Ara diguem-nos bona nit! Adéu, ¢: Escarpron: ‘Com? Com? Acraru: Es que jo me'n vaig a dormir! Escuptor: Ah, molt bé.., diguem-nos bona nit. I on la Passo, jo, la nit? Acrrru: Hi deu haver altres cambres en aquesta casa. Volies anar 84 ea | Escerptor: Si, perd les alttes no tenen cap allicient per a mi, Ara, si et sembla, vaig a encendre el Tor. Acta: Si. Escrapror (Encén ef llum que bi ba a la sauleta de nit,): (Quina habitacié més bonica... i la gent Paqui deu ser molt religiosa. Hi ha imatges per tot arreu... Seria inte- ressant passar una temporada amb ells..., é com un lire mén, Sabem tan pogues coses dels altes. ‘Acta: No diguis més vulgaritats i do'm la bossa que hi ba sobre la taula, Esceapror: Aguf la tens, estimada! ‘Acrmtu (Trew de la bossa una petita estarpa emmarcada i la posa damunt Ia tauleta de nit.) Escerpror: Qué és aixd? Acrarv: La Mare de Déu Esceieror: La portes sempre? ‘Actnu: Fs el meu talisma. Iara véste'n, Robert! Escurptox: Fas broma, 0 qué? No vols que tajudi? ‘Acrnzu: No, vull que te’n vagis. Escrreror: T quan vols que torni? Acta: D'agui a dew minut. Escauprox (La besa.): Fins ata! Acrmtu: 1 on anieas? Escurpton: Em passejaré sota la finestra. M’agrada molt sim passejar de nit a Paire lliure. Es quan ein vénen les dees millors. E aqui, amb tw a Ia vora, envoltat per Vale del teu desig... flotant dins el teu art, per dirho aixi.. ‘Acraio: Parles com un idiota... Escripton (Dolororament.): Hi ha dones que potser ditien que parlo... com un poeta Acraru: Au, véste'n d'una vegada. T no et dediquis a con- aguistar la cambrera.. Escerprox (Se'n 2.) ‘Actus (Es despulla, Sent que VEscarrron baiva Uescale 85de fusta i després escolta les seves passes sota la finestra Js despultada, s'apropa a la finestra, mira a Bais. L's. crapron Bi és. Ella li murniura): Vinet Escrurror (Puja d'una revolada, es lanca cap a ella, que it s'ba estirat al Wit i ba apagat el luns, Ell ba toncat la porta amb clau.) Acrniu: Mira, ara seu aqui, al costat meu, i expli Escnirron (S‘assew al Wit.): Vols que tanqui la finestra? No tens fred? Acrasu: Oh, no! Escmpror: Qué vols que vexpliqui? Acruiw: Explica’m a qui ets infidel en aquest moment, Escriwror: Per desgricia, encara no ho séc. Acai: Si et serveix de consol, jo també enganyo alg, Escniwtor: Ja m’ho penso. Acruiu: Saps a qui? Escripron: Ni idea, Acratu: Endevina-ho. Escnirtox: Fspera... Al teu director. Acretu: Estimat..., que no sée una c Escarpror: Jo... pensava Acrawu: Pensa una migueta més Escrito: Dones enganyes al teu partenaiter, el Benno, Actatu: Ha! Sino pot veure les dones ni de lluny, aquell, No ho sabies? Té un embolic amb el carter! Escriprox: Es possible? Acraiu: Apa, val més que em facis un pets! Escrwwror (L'abraca.) Acrntu: Perd, qui estas fent? Escrtror: No em torturis d'aquesta manera, Acrntu: Escolta, Robert, vaig a fer-te una proposicié, Esti- ra’c al lit, al costat meu. Escripror: Ho accepto! 86 Acrnmy: Vine, corte, vit Escrspron: Ab, per mi jaf fhemao: Qa? | 7 Escrtpror: A fora canten els grill , ‘Aermtvs Bs en toet de Far mea, Agu no ak hy de grill. Escrsrtor: Perd els sents, of? Acrniv: Au, vine d'una vegada! Escriptor: Aqui em tens. (Se lé posa al costat.) ‘Acrnu: I ara queda’t aixi, ben quiet... Pst. no et mo- Acrriu: Tagradaria tenir una relacié amb mi Esceipror: Em sembla que ja te'n pots haver adonat... Acraiu: Nhi ha Caltres que tembé ho voldrien. Escrirron: Perd no hi ha dubte que, en aquest moment, tine totes les de guanysr. Acraru: Vine, grill meu! Des dara et diné grill Escarrtor: Esti be, | Acrarw: Digues, a qui enganyo, jo? Escerpror: A qui?... Potser ami Acrarv; Fill meu, estis malament del cap. Escrrpton: O a alg... que ni tu mateixa no has vist mai. sles: que no coneixes, que t'& destinat i a qui mo aca- bes de trobar.. Actn: Per favor... Dius unes bestieses incretbles.. Escerprox: Es curiés... Tu també... T en canvi sembla que... Perd no... Seria robar-te el millor de tw mateixa, si ara volgués... Vine, vine..., vine... ia estona que... Sents? Acratu: Aixd é& molt més bonic que actuar en comedies idiotes, no et sembla? 87Escniprox: A mi em sembla que de tant en tant, actues en peces forca intelligent. Acraiu: Ets un sac d'orgull! Vols dir la teva, of? Escrrpror: Si Acrary (Serios.): Si, & una posa magnifica! Escrrpron: Dones qué? ‘Acrntu: Ets un geri, Robert! Escarptor: Aprofitant aquest moment, podties dit-ane per ‘qué abans d'ahir et vas nogar a actuar, De malalta, no ho estaves pas Acrntu: Volia ferte encabar. Escrrpron: Perd, per que? Qué thavia fet? Acro: Eres massa arrogant Escniprox: Qu’ dius? ‘Acrare: Al teate, tothom ho pens Escerpror: Ab, si? Acrniu: Perd ja els he dit: 16 tot el dret de ser arrogant. Escrrpror: T qué than contestat? Acratv: Que volies que em cantestessin? No em parlo amb ings Escerpror: Ab, molt bél Acrato; $i poguessin, m'enverinarien, Perd no sen sor ‘iran Escrtpron: Ara no pensis en alte gent. No et fa flig estar aquf, tots dos junts? Digue'a que m'estimes. Acreru: Vols que te’n dont més proves? Escetpron: Es una cosa que no es pot provar ‘Acrntu: Magne! Doncs, qué vols? Escatvror: A quants homes has pogut donar ana prov a... Els has estimat tts? Acreru: Ob, no. Només aTbe estimat un. Escerpror (L’abrags.): La meva ‘Acrrau: Fritz 88 Escrtprox: Jim dic Robert. Qué séc jo pet tu, si ara pen ses en Fritz? Acmnu: Ets una aventura Escriprox: Molt content de saberbo. Acriiu: Es gue no alestis orpullés? Escnipton: De qué haig Westar orgullés? ‘AcraIU: Penso que tens motius. Escnievor: Ah, per aixd? Acruiv: Si, sf per aixd, grill descolrit! T qué passa amb cls grils de fora? Encara canien? Escnirron: Sense parat. No els sents? ‘Acrmid: Sf que els sento. Perd sén granotes, fill meu. Esctproa: ‘Tequivogues. Les granotes rauguen. Acratu: Bs clar que rauquen. - Escarptox: Perd aixd que ara se sent s6n gril ‘Acrniv: Ets la persooa més tossuda que mai m’he tirat a Ja cara, Fessme un pet6, granota meval Escniprot: Fes el favor de no dire granota. Em fa pos sa nervis. ‘Acraiu: Dones com vols que et digui? Escareron: Tinc un pom. Em dic Robert ‘AcTRID: Ab, é massa estpi a Escetmtox: Només et demano que m'anomenis pel meu ‘Acar: Molt bé, Robert... Feeme un pet6... Ah! (EL Desa.) Estis content, ara, ganota? Ha, ha, ha, hal Escarpton: Em dénes permis per encendre un cigarret? erm: També en vull un, (LiEscareror pren el paguet de cigarrets de la taw- leta de nit, en trou dos, els encén i en déna un a PAcraw.) ‘Acranu: Eneata no m’has dit ni una paraula del meu dxit dahir. 89Esontpron: Quin exit? Acta: Escota. Esextpron: Ah, ja. No vaig an Actaiu: Estis de broma? Escniptor: En absolut. Com que abans d'ahie no vas ac- twat, vaig suposar que air tampoc no et trobaries en plena possessié de les reves facultats, i vaig prefer renonetathi ‘Acraru: Dones no saps el que et vas perdte Escueror: Abe . Acraiv: Va ser sensational. La gent es va quedar livida Escaipron Ho var nour des de Tecan? on Acrasu: Benno va dir; nena, has actuat com una deessa, Escriptox: Him... T abans d'abie, tan malala! crn: Sf que ho estava. I saps de qué? De desig de tu! Escxspron: Abans mus dit que em volies fer enrubiae i que per sixd vas deixar daar al este, Acraiu: T tu qu’ saps del mew amor per tu? Tot et deixa fred. 1 jo he passat nits senceres a quaranta de febre! Escnipton: No sn molts graus per una simple aventura? Acta: Una aventura, dius? Em moro d'ainor per ta i parles d’una aventura? Escrrptox: I Fit? ‘Acta: Fritz2.... No em patlis més I teatre, ahir, vest facinerés, Ix LACTRIU T EL COMTE EI dormitori de VAcrusu, Parat amb molt de luxe. Sén les dotze del migdia, les cortines encara sin abaixades. A la tauleta de nit crema una bugia, L’ActRI encara é al sew it de cobricel. A terra hi ba molts diaris escampats. Entra el Comte amb wniforne de capita de dragons. Es quede dret «la porta Acrau: Ah, senyor comte. Cowrre: La seva senyora mama m'ha permés. hauria gosat. Acratu: Entri, per favor... Court: Li beso la mi. Perdé.., quan véns del carser.. Encara no m’hi veig gens. On érem?... Ah, sf... (Vora el lit.) Li beso ln ma Acraiv; Segui, senyor comte. Core: La seva mama diu que vosté no es troba gaire bé... Espero que no sigui res de seri6s. Acrnmu: Res de seriés? He estat a les portes de Ja mort! Coser: Per Déu! Es possible? ‘Acreiu: Es molt amable, per part seva, haver-se molestat... Cours: A les portes de Ia mort! T shir encara va actuat com una deessa Acraru; Va ser un gran ttiomf, oi? aeee LL Cours: Colossal! ... Tothom estava entusiasmat. I de no en parlem. Acai: Gricies per les flors. Sén molt boniques, Conre: Ob, per favor, senyoreta! Acta (Indicant amb els ulls un gran cistell de flors pore en una tauleta vora ta finestra.): Les tine aqul. Cours: Ahir Ia van cobtie materialment de flors i de ones, Acai: Encara ho tine tot al «eamerino». Només em vaiy endur les flors de vost. Cone (Li besa la mi): Molt amable per patt seva. Acrasu (Li agafa ta ma sobtadament i la besa.) Comre: Pera, senyoreta Acta: No s'espanti, senyor comte, aixd no el comprome! a kes, Cone: Es una personalitat ben estranya, vost... Gaiteh ‘un enigma, Aeon T la senyoreta Birken, li sembla més facil de des Coure: Oh, la petita Bitken no é cap problema, encata que jo Ia conce molt supericialment. Acre: Hat Comre: Em pot ben creure. Voste sf que és un problema, Scmpre mvhan atret els enigmes. I quin gran placr m>he Perdat pel fet de no haverla vist acta fins ahi Acrary: Fins ahir? Bs possible? Cosme: Si, Per a mi, senyoreta, no é gens fic! anar al teatie, Estic acostumat a sopar tard. llavors, quan urtibo, ja ha passat el més interessant, no és cert? Acraw: Dones a partir davui sopari més hor, Cone: i, ja hi havia pensat. O potser no. Tampoe no hi tsobo cap plaer especial, en un’ sop. Acrriw: Dones en qué troba placr, jove decrepit? 92 Caneres De vepades, jo mateix m'ho pregunto. No s6e de cpt, encara. Hi ha ehaver alguna alra x26 Avra: (Ah, 82 Si, ¢l meu amie Lulu din, per exemple, que se un filgsof. Esti eonvencut que penso mass Acramu: Sf. pensar, é una bona deseracia Cer: Ti mast temp pes sd pens, So, sco ta? Jo pensava que si em traslladaven a Viena, tot aniria mill, gor in drtacion, cosas, Be onl fons & igual que alla baix Acraru: On vol dir? Covers: Sf, alll, a Hlongria, en aquells caus on he estat de suamici, Actntu: T qué bi fia, vost, a Hongria? Conte: Ja ho he dit, senyoreta. Hi estava de servei. Acratus T per gut hi ha estar tant de temps, a Hongria? Cowre: Ha anat ais. ‘evar: Deu ser per tornars'bi bois Cours: Per qué? Si hi ha més feina que aqui, senyoreta Mise Ue insu des rehts, fey emotes» I fs tampoe 10 & tan dolent com diuen. Té els seus Encants,agoelly immenst platuta.. i les poses de sol... listima que no sigui pintos, vaig pensar una ve- ‘gidaSi fos pintor, ho pincaria, N'hi havia un, al regi rent, un jove que es deia Splany, que en sabia forga. Perd ‘per gut li explico aquestes histdries sense solta, senyoreta? ‘Acreru: Oh, m’hi diverteixo d'una manera principesca! Coxe: Sap, senyoreta? Amb vosté es pot parlar, el mew amie Lalu ja mvbo havia dit, i aixd é una cosa que bas tres vende, Actatu: A Hongria no deu passer gai. Gone: Ta Vien, eracame gull a gent gual tot fatreu; quan ni ha més, Paglomeracis és més gran, vet 3aqui Minica diferéncia. Digui, senyoreta, a vost Ii age da, la gent? Beh saponin a woe a Acraiv: Si m'agrada? L’odio!! No la puc veute! T de fet, no veig ning. Sempre esti sola, No hi entra mai ning, en aquesta cas, Court: Veu? Ja m'ho havia semblat, que vostd tenia ten- dencia a la misantropia. En el mén de Part, aixd deu passar sovint, Quan vivim en regions tan clevades si. Vosté t€ una gran sort. Almenys sap per qu? viu! Acraiu: Dion ho a tet, ast? No en tne nt idet de et qui vise! Cowme: No ho digui, senyoreta..., famosa.... homena jnda... . Acrnru: I aixd é Ia felicitat? Corn: La felicitat? Senyoreta, la felicitat no existelx. Les coses de, git sempre palem.., resus gue no exter xen... Liamor, posem per eas, é una Paquestes cose, Acre: Potserté ra. a Core: Plaet..., embriaguesa... molt bé, no hi ba res a die. see uc cxstixen. Ara gai. molt bé, sé «que gaudeixo. O em trobo en plena embriaguesa, molt bonie. Tampoc no ho puc negar. I quan s'acaba, s'acaba Actas (Emfatica.): Quan s'acaba, #ecaba Covers: quan no vivim... —com expresa-bo?—.. sun no vivitn ef moment present, siné que pensem en el pas- sat 0 et el futur, ah Havors que estem lesto. El passat... & trist.., ef Futur é& incer... en una parm Ja... ja no sabem on som. No tine ra6? Acrnry (Assenteix amb els ulls molt oberts.): Em sembla que n’ha copsat cl sentit, Cowns: Sf, senyoreta, quan aix® ho veiem clar, tant se viute a Viena, 0 4 a Pusta 0 a qualsevol racé de provin cia. Per exemple... On puc deixar la gorra? Ab, motes aricies... De qué parlivem? 4 Acrare: Dian racé de provincia Court: Si, com Ii deia, la difertncia no é gran, Que em passi la nie al easino 0 al club, é ben bé el mateix. Acram: T de Pamor, qué me'n diu? Come: Quan hi crews, sempre trobes una dona que et vol Acraiu: Per exemple, It senyoreia Birken, Cowre: No sé per qué em parla sempre de la petita Birken. Acrntu: Perque é la seva amant. Core: Qui ho ha dit? ‘Aca: Tothom ho sap, Conre: Livni que no ho sap sc jo! Ja és ben cutis! ‘Acti: Vost® ha vingut un duel per ella! Cowre: I potser ovhan mort d'un tret i no me n’he adonat. Acraiu: En fi, senyor comte, vost® é un home 4’honor Vingui a seure més a prop. Core: Encantat. ‘Acratu: Aqui. (Latrew i li parsa la ma pels eabells.) Sabia gue avi em vindria a veure Consre: Com? ‘Actaiv: Ho vaig saber ahi, al teate Gomis: Em va veure des de Vescenati? ‘Actiiv: Perd, home de Déu! No es va adonar que actuava per vost Contre: Com és possible? ‘Acrnav: Em va semblar que no tocava de peus a terra, quan ‘el vaig veure assegut a la primera fila Coxe: Que no rocava de peus a terra? Per causa meva? No tenia ni idea que vosté m’hagués vist! craw: Amb aquests aires atistocritics, em faria deses perar. Conte: Senyoretn. Acraiv: «Senyorera menys! , senyoretay... Tregui’s el sabre, al 95Comre: Amb el seu permis. (Es tren el sabre i el recole 41 costat del li.) Acre: I fes-me un petd, ja, Contre (La besa, ella no el deiva anar.) Acraru: Més em voldra no haver-te vist mai Cowre: No penso el mateix! Acrmiu: Senyor comte, vost é un «poscur>. Cone: Jo, per gue? Acrnru: Més d'un, al seu Hoc, se sentiria I’home més felig del m6, Cont: Sée mole fli. Acrniv: Em pensava que la feliciut no exsta, Tens ona ‘maneta ce micar-me! Fm sembla que vost té por de mi, senyor comte! Coure: Continuo dient que vost® é un problema. Acraiv: Ab, deisa’m en pau amb la teva flosfin... vine, acosta’t. I ara demana’m alguna cosa... Et donaré el que valguis. Mageades tant! Couze; Et demano permis... (Li besa la m.), per tomar ‘aquest vespre Arai: Aquest vespe... tine funcis Covers: Després del teate- Acrary: I qué més em demanes? Come: Les altres coses te les demanaré després del teatre. Acreiu (Ofesa.): Et cansaris de demanar.,., miserable pedant! Contre; Es que sap2, vl ds, saps? Fins ara hem estat tan sincers Yan amb Palte.... Em semblarh tot molt. més bonic aquest vespre..., després del teatre.,., més intim aque ara..., ara tine la sensaciS que es pot obrit la por. Acrrtu: No s'obre des de fora. Comre: Mira, jo trobo que, per Ieugeresa, no hem de fer malbé una cosa que podria ser molt bonica. 96 ‘Acrniv: Que podtia set? Comme: Si vols que et digi Ja veritat, Yamor @ aquestes hrores del mati em repel Acrniu: Vaja, home... No m’havia trobat mai amb una cost tan absurda. Cours: No patlo de qualsevol dona... lavors, ben mirat, fem seria igual. Perd una dona com tu... 00, encara «que em diguis ximple mil vegades. Una dona com ta, no Ta pots prendre abans desmorzar. I a més... saps... ais. ‘Acraru: El meu rei! Coure: Entens el que vall dir, oi? Jo, la cosa, me Vim sino. Aereiu: A veute, com te imagines? Cours: Penso que... Tespero dins un cotxe després del teatre j anem a sopar junts a qualsevol Hl... Acraiu: Jo no s6c la senyoreta Birken, ‘Cowre: No ho he dit pas. Trobo que cada situacié reque- reix el seu estat d’inim. I jo sempre em poso en forma després de sopar. Es tan bonic, després de sopar, anar tots dos cap a casa, i Havors... Acta: Llavors, que? Cour: Llavors... les coses segucixen el seu cuts. ‘Actaiv: Molt bé, perd ara, seu més @ prop. Més a prop. Conte (Seu al Hit.): Taig de dir que daquests coixins en ve un... & olor de reseda, no? Actaiv: Fa molta calor, no trobes? Cowre (Sinclina i li besa el coll.) ‘Actatv: Ab, senyor comte, aixd no entrava en el seu pro- geama! Cours: Qui ho ha dit? Jo no en tine, de programa, ‘Acrnru (Latreu contra ella.) Cone: St que fa calor. Acraiv: Tu ereus? I és tan fose, que sembla de nit... (S’es- 7treny contra ell.) Es de pit Siet sembla clar, tanca els ulls. Vine! .. Vine! . Acraru: Qué deies de estat d'inim, comediant? Cowre: Ets un petit diable Acraiu: Quines cases de dit! Cowre: Dones un ingel Acretu: I tu, havies de ser actor! Ben cert que si! Com coneixes les dones! I ara, saps qué fare? Comte: Que? Acraty: Et diré que no et vull yveure més, Cowre: Per qui? Acrniu: No, no. Ets massa perill6s! Pots fer tornar boja tuna dona. Ata et tine aguf, davant meu, com si no ba ‘gues passat res, Cours: Pend... Acraiv: Li prego, senyor comte, que recordi que acabo de ser Ja seva aman. Conre: No ho podré oblidar mait Acraiu: T aquest vespre, qué? Cons: Qué vols dir? Acrntu: ‘Si..., volies esperarine a la sortida del teatre.. Cours: Mole bé... quedem per demi passat, si et sembia Acraiu: Qué vol dir... dem’ passat! Havies dit avui, Conte: Avui no tindria sentie Acrntu: Ets un vell deczépit! Cows: No m’entens. Em refereiso —com expressarho?—, sf, om tefereixo a Paspecte moral, des del punt de vista de Panima, Actatu: Qué se me'n déna, de la teva anima? Cowre: Creu-me, é una cosa que també compta. No veig bé que dues persones se separin aixi. 98 ‘Acratu: No m’atabalis amb Ia teva filosofia. Si m'nteressa Ia filosofia, agafo un libre. Comme: No s'aprén res, als libres. ‘cra: Ben cert que no! Per ax, aquest vespre mas de venir a esperar, i sobre la qiiestié de Minima, ja ens en- tendrem, ade. Comte: Dones bé, si m’ho permets, amb el meu corse... Actas: Al i mews, espns Comme: ... Després del teatre ‘Acta: Si, és ela (EM se conyels el sabre.) Tara qua bas? | Comme: Cree que ja é hora d’anar-me’n. Per una visita de ‘compliment, potser m’he quedat prou estona. Acrnau: Dones aquest vespre, no seri una visita de eom- plimene. ‘u creus? oon eee ee un altre pe: tonet, fildsof bulé... Aix, seductor meu..., ax... pre- ciositat.., venedor dimes... aixi, (Després d’baverlo besat amb violencia unes quantes vegades, Vaparta també amb violencia.) Senyor comte, ha estat un honor! Cows: Li beso Ia mi, senyoretal (Ja a la porta.) A re- Actaru: Adéu, hongatés! 99= EL COMTE I LA MEUCA Mati, Pels volts de les sis. Una habitacié pobra, d’una sola finestra amb les persianes, d'un groc brut, abaixades. Cort nes verdes, tancades, Une calaivera damunt la qual bi ba tunes fotografies i un barret barat, d'un mal gust evidaner. Darrera el mirall, ventalls jeponesos de poc prea. Dannunt Ia taula, coberta amb un mantell vermellés, bi ba wn Um de petroli que crema arab una lum somorta i ja pudor, Té tuna pantalla groga, Al costat, bi ba un gerro amb restes de cervesa, i un vas mig buit. Al tera, vora ef Ilit, bi ba roba de dona escampada, com si I'bi baguessin lencat aneh pres- ses. AL lit, dorm la Mruca; respira placidarent. Al divan, completament vestt, bi ba el Contr amb Pabric al danruat EL barret el té a terra, a la capcalera del divan, Conse (Es mou, es frega els alls, incorpora bruscament, resta assegut, mirant a Ventorn.): i, on s6c... Ah, s sigui que realment vaig acabar venint amb aquesta dona a casa seva... (Svaixeca de pressa i mira el lit on ella dorm.) Ah, € agut dormint... Quines coses de ppassar-me, ala meva edat! No tinc... idea de com m’han fee arribar aguf dalt, No... Aixd, ja ho havia vi Quan entrava a Ph fencara estava despert, 0 €m vaig despertar Iavors... 0... © aquesta cambra em re- corda alguna cosa? Juraria que si... Ahir ho vaig veure, tortot aixd... (Alira ef relotge.) Qué dic, ahit! Fa un pa tell Chores. Perd ja ho sabia que passata.... ho pres Sentia.... quan vaig comencar a beure, ho vaig pressen fir, que... T després, qué va passar?... Suposo que res. © potser si? Valga'm Déu... feia... feia dew anys ave no em passava una cosa aixi sense serine conscent Resumint: que enava ben trompa, Magradaria saber a partir de quin moment... Per® si ho sé perfectament: sé que vaig entrar al bar de putes amb Lut i... n0, no. del restaurant Sacher haviem sortit junts... Ah, sf, vamn uijar al meu cotxe amb Luhi, Perd, per qué trencar-me al cap. No ve d'agui. Ara cal veure com me'n sutt. (States. EL lum fa pampallugues.) Ob! (Es mira lw soja que dorm.) Té el son fort, No sé pas si... De totes maneres li deixaré els diners a la tauleta de nit... i bon vent! (Queda dret davant d'elfa, la mira detinguda ment.) Si no sabés de qud fal (La contempla.) Nobo conegut moltes que, ni quan dormen, no tenen aquest aspecte tan innocent, Dé meu..., Luhi tornatia a dir me gue filosofo, perd és cert que el son ens fa tots jguals, com la seva germana, la mort... Hm, Només ‘m'agradaria saber si... No, me'n recordaria... No, nw, fem vaig deixar caure de seguida al divan... i no va pas sar res... Es increible que, de vegades, totes Jes donc. semblin iguals... BE, me'n vaig, (Va a sortir.) Ah, s. (Es trew ta cartera i nextrew un bitllet.) Meuca (Es desperta.): Eh... Qui volta per agut, tan hora? (Reconeis el comte.) Hola, xatol Cowre: Bon dia. Has dormit bé? Meuca (Es redrees.): Ab, vine aquf... Fesme un petonet Cours (Va per inclinar-se vers ella, s'bi repensa i spor 4a,); Ja me n’anava, Meuca: Te n'anaves? Cone: Em sembla que ja és hora, 102 Mevca: Ab, te’n vols anar? Comre (Com desconcertat.): Bs que. Maruca: Adéu... T que tomnis, eh? Cowrre: Si, adéu, No em dénes Ia mancta? Muvca (Trew la ma de dins ef Wit ita bi olarga.) Cowre (Li pren ta mi i ta besa mecinicament; se nadona i riu.): Com si fossis una princese. I ben mirat, si no- més et miro... Mevca: Per qué em mires aixt? Contre: Només veient aquest cap, com ara... Totes les do- res, quan es desperten, semblen tan innocents... Podties imaginar-te qualsevol altra cosa si no fos aquesta pudor de petrol. Mruca: Si, els llums de petroli ho empesten tot Coure: Escolta, tu quina edat tens? Mevca: A tu qué et sembla? Coxrrs: Vint-iquatre. Mruca: Va, home! Cone: En tens més? Meuca: Vaig pels vine. Conre: I quant temps fa que Mruca: Que faig de In vida? Un any. Conre: Peri devies comencar abans. Mevca: Mes val dhora que tard Contre (Sasseu af Wit): 1 digue’m..., ets felig? Meuca: Que? Cowre: Vall dir si et van bé les coses. Meuca: Ob, a mi sempre em van bé Cowre: Ja... Escolta..., no se ha acudit mai que podties ser une alr cosa?” Mauca: Quina altea cosa podria ser? Cone: Doves... Ets una noia molt maca. Podries, per exemple, tenit un amic. Mevca: Ft penses que no en tine cap?Seer eee eek eee ttt Conre: Sf, ja ho sé.., perd vull dir un que et mantingui petqué no hagis ’anar amb el primer que es presente ‘Mevca: No hi vaig amb el primer que es presenta. Gracies 4 Déu, no ho necessito, Encara pu tia Gowers (Déna un cop dl circular a la cambra,) Meuca (Se n'adona.): El mes que ve ens ttasiladem a la ciutat, a la Spicgelgasse. Cone: Ens traslladem? Qui més? ‘Meuca: La senyora i les altres noies que viven aqut Core: Ab, n’hi viven d’altees? Mrvea: Aqof al cstat.... no ho sents? també ern alld al bat. Cowrre: Sento sone. Meuca: Sf, é la Mill, que s'stara tot el dia roncant, fins a les deu de la nit. Llavors s'aixecard i se ania al bar. Coure: Fs una vida espantosa! Mevea: I tant. Prou que s*hi empipa, la mestressa. Jo, a Tes dotze del migelia, ja volto pel carrer. Coure: A les dotze? T que bil fas? Mevca: Qué vols que hi faci? La carrera. Cours: Fs clar.. (Sala, es trew la carter, deiva un bitlet de bane a la taaleta de nit.) Adéat Mpuca: Te'n vas?... Que vagi bé..., i torna aviat. (Es gira de Valtre canté.) Cours (Satura de now): A veure, digues... A sa, tot ts igual, © qué? Mevea: Que? Come: Vall dir si ja no bi trobes cap gust. Mevca (Badalla.): Ab, quina son! Cours: Tant te fa que’sigui un jove, un vel, 0 un Mvca: Qué m'estis preguntane? Gowre: Ab... (Recordant de sobse.) Ara bi caic. Ja sé a qui em recordes, em recordes... Mevca: Massemblo a alga? Es Ia Milli, que 104 Court: Bs increible, increible. Ara, tho demano per favor, no parlis, almenys darant un minut... (La tira.) Exac- te, In mateixa cara! (Bruscanrent, i fa un pet6 als ulls.) Mevea: Bé.. que? : Cowze: Déu meu..., quina Hlistima que no puguis ser dal. tra manera... Tindsies Ia sort asseguradal Mruca: El mosso def bar. Cowre: Ten qué m’assemblo al Franz? ‘Mevca: També dit que tinc la sort assegurada, si em caso amb ell. sr qué no ho fas? Mavens Nos gti. No em ssra er ees del mén, Pot ser més endavant... Ja ho veurem. Cowre: Els ulls... s6n elavats.... Luli diria segurament que ‘6c un ximple,.. Perd deixa que et torno a besar els ulls... aixf..., i ata... que et vagi bé, me’n vaig, Mevea: Passi-ho bé. Coure (A la porta.) Escolta... No vestranya que no... -— Court: Que no vulgui res de tu? Mleecks Hirhe ols homes que «primere horn del sat no estan en forma. Coure: Ab, ja... (Per a elf mateiv.) Es una estupidesa de- tranarif si estunya.. Ade... (Ba a porta) De fet, estic disgustat, Ja sé que aquestes dones només van pels diners... qué dic...aquestes! Es bonic que almenys no dissimuli, més aviat nvhauria d'estar content... Saps ‘qué? Ens tomarem a veure molt aviat. Mevea (Amb els nulls tancats.): Ah, bé Cone: Quan hi ets? Mevca: Ti s6e sempre, Només cal que preguntis per Leo- cadia, 105Comrn: Leocidia... Perfecte. Adéu, dones. (A la porta.) Encara em sento el vi al cap. Aixd sf que és gran, Estic amb una d'aquestes i no he fet altra cose que bosarli els ulls, perqué m'ha recordat... (Es gira cap a ella.) Ta, Leocadia, et passa sovint que un home se’n vagi aixi del teu costar? Mevca: Aisi, com? Cone; Com jo. ‘Mevca: A primers hora del mati? Cowrre: No... vell dir si mai has estat amb alg... que no tthagi demanat res Mevca: No, no m‘havia passat mai Core: [ qué en penses? Creus que no m'agrudes? Mavca: Per qut no vhaig dagradar? Aquesta nit, bé apradava Coure: T ara també m'agrades Meuca: Perd aquesta nit vagcadava més. Cowre: Per qué tho penses? Mpuca: Au, deixa de fer preguntes idiots. Comre: A la nit... digues: no em vaig ajcure de seguida al ivan? Mevca: Si, amb mi Cowre: Amb tu? Meuca: Si, que no ho saps? Cours: I jo he... Tots dos..., & cla. Muca: Perd thas adormit « Pact. Conre: A Tecte... Va anar aixi, doncs! Meuca: Si, xato, Devies portar una bona torradora, que no ten recordis Conse: Ah..., i malgrat tot... bi ha una remcta semblan- ga... Addu... (Escolta.) Qué passa, ara? ‘Meuca: La minyona ja 'ha levat. Dénadi alguna cosa quan surtis. La porta ja seri oberta. T'estalviaris el porter. Coury: Si. (Des del rebedor.) Unuria estat tan bonic, que 106 nom i agus best el lls, Gate haus estat una aventura..., que, pel que es veu, no m'era destinada. (La minyona, que s’espera, li obre la porta.) Ab..., tin goi..., bona nit... Mivvona: Bon dia Cowre: Ah si és clar... Bon dia..., bon dia. 107