Está en la página 1de 44

20224- Arqueologia Prehistrica

ARQUEOLOGIA
PREHISTRICA

Profesor: Manuel Antonio Calvo Trias


TUTORIA: CONCRETAR DAS ANTES
manuel.calvo@uib.es

5 lectures obligatries: Preguntes examen. Bloc teric. Fan referencia a


totes les tendncies que ha hagut al llarg del temps en la disciplina
arqueolgica. No fer cap resum, per preparar lexamen a partir daquestes
5 lectures i a travs de tutories.
Examen-> Comparar arqueologa contextual amb la interpretativa, per
exemple. Fe resquemes per llibre mala idea. Consell: Tenir clar cada una de
les corrents arqueolgiques i agafar caracterstiques de cadascuna de les

20224- Arqueologia Prehistrica

corrents recopilades de cada llibre, ja que cada llibre les interpreta de


manera diferent.
Llegir primer 3 articles de Vicent Llull. Desprs Historia del pensamiento
arqueolgico, per analitzar contexto n es generen les corrents
arqueolgiques, i darrer, Victor Fernandez Teoria y mtodo de la
arqueologa.
Segon bloc: Tcniques i mtodes dintervenci arqueolgica. Ho
prepararem a travs de les clases, segona metodologa sn les practiques.
Tercer bloc: sociabilitzaci del patrimoni arqueolgic: Seminaris al llarg de
lany. Debats.
2 preguntes a triar una del bloc de teora, una altra de triar dues del bloc
segon, una matriu Harris i 5 preguntes curtes de qualsevol cosa.
Tutories: Dimarts desprs de clase.

TREBALL
Anar a veure 20 jaciments o museus que tinguin coleccions arqueolgiques.
1,5 punts mostrant fotos y nom llocs. Per a 2.5 punts, fer recerca jaciment
que hem triat que ens hagi agradat ms, un treball formalment correcte.
Amb cites, presentacin, bibliografa.
Entrega dia examen a paper.
Dir com hem trobat els jaciments. La selecci dels 20 jaciments els vaig
cercar a tal pgina.
ARQUEOLOGA. QU S?
Hi ha moltes referncies i publicacions en relaci al que sestn per
arqueologa. Larqueologia est composta per dos grans peus: per una part
tot lo que sn les tcniques i mtodes destudi, com sanalitza, difon i per
altra part tot lo que sn les teories i propostes teriques dinterpretaci..
Aquests mtodes i teories fan feina sobre la cultura material. Arqueologia

20224- Arqueologia Prehistrica

s aquella disciplina que estudia la cultura material amb una srie de eines i
postulats terics de qualsevol poca. No t per qu+e estudiar la historia del
passat, sin que estudia els objectes, relacionats amb lhome. A mesura que
ten vas cap a enderrere en el temps, la capacitat dinformaci i documents
s menor, referncies arxivistiques menor. A ms, lestudi de les comunitats
pasades a travs dels objectes que han deixat va agafant ms pes perqu no
tens aquella informacin, per aix moltes vegades es relaciona
larqueologia amb la historia del passatl. Com ms enfora ten vas menys
informacin tens, sin els objectes que han deixat. En poques molt
antigues larqueologia s lnica Font de coneixement. Larqueologia
semplea per a qualsevol poca, amb paradigmes terics dinterpretaci,
independentment de lpoca sempre fa feina amb objectes fabricats per
lhome, siguin antics o moderns.
Analitzant els objectes te permet tenir una informacin que amb altres fonts
no aconsegueixes. Se combina amb altres estratgies de coneixement.
PUNT DE PARTIDA DE LARQUEOLOGIA-> Cultura material.
MARCOS TERICOS Y HERRAMIENTAS CONCEPTUALES
Estudia larqueologia els objectes, per tant, avan de saber quins objectes
destudi, algunes reflexions:
Els objectes no sn elements passius, sin que influeixen de manera
important a com som nosaltres i com veiem el mn. Objectes que empleam
influeixen de manera determinant amb la notsra manera de veure el mn i
de relacionar-nos, per tant els objctes sn enormement actius. Influeixen de
manera determinant amb les persones i les relacions que tenen aquestes
persones.
Exemple: Mitjants segle XIX, cotxe dissenyat de vapor, amb forma de
carruatge, en adaptar-lo mai es pensaba que el resultat final de lobjecte
acabs sent un cotxe i carreteres i condiciones la manera de viure de totes
les persones.
Altre exemple: Anys 50 Steve Jobbs al 76 va fer el primer ordenador
personal dApple, ning es pensava que 20 o 30 anys desprs hi hauria
internet i que parells anys ms dinternet, reds social. Aquest conjunt
daparats han canviat manera de viure i relacionar-nos.
Lutilitzaci objectes acaba condicionant la manera de viure. Objectes que
hi ha a la clase ajuden a configurar un tipus de relaci jerrgica entre
alumnes i professors.

20224- Arqueologia Prehistrica

Els objectes, aix com estn estn marcant un tipus de relaci social i
deixen de manera clara qui est a cada lloc.
En arqueologa sempre mirarem objectes, mai pensar que els objectes sn
neutres o passius, els objectes influeixen de manera determinant amb el
tipus de relaci social que tenim i relaci amb el mn fins i tot objectes que
no ens donem compte que esteim utilitzant.
Idea La cultura material com agent actiu. Hodder
1)
Si els objectes sn importants, no hem de tenir a lhora de estudar-los una
relaci asimtrica amb ells sino que emplearem com a nosaltres mateixos,
una relaci simtrica (concepte de Latour, 2008). Gran part de lo que
nosaltres som es la suma de la interacci amb els nostres objectes. Forma
que t un animal de escapar-se est condicionada per la forma de caar del
caador. Necessari analitzar les dues cares. Lo que caracteritza als homes s
que vivim en comunitat, animals socials, i empleam objectes. Si per tant el
que ens caracteritza es aix s que aquests objectes i lo que som va plegat,
no es pot separar

Mirem persones i tamb mirem objectes, ho relacionem directament.


Persones que sempre utilitzen objectes. Si mires diferents poques canvia
persones i objectes. Per tant sempre hi ha relaci de simetra entre persones
i objectes.
3 idea: els objectes sn contingents. Un objecte fora del seu context no
significa res. La nica manera de relaciona objectes i persones es estudiarlos en un mateix context, poca
Exemple: Cermica de Srbia () que fan dones daquesta tnia i la fan a
casa seva, empleen per cuinar, menjar Per tant aquesta cermica es un
objecte fabricat dins un espai domstic amb una finalitat domstica. La
mateixa pea de cermica est a una casa diferent dun altre temps, s el
mateix objecte, per el concepte ha canviat, sempre sha danalitzar dins el
contexte, a veg. sgnificar i funcionar duna manera i altres veg. daltra
manera..
Tercer exemple: muntanya sagrada per a un home duna tribu a Australia,
un concepte turstic per a un turista.
Cuarta idea: Els objectes funcionen dins un contexte, per encara que
estiguin dins aquest contexte els objectes acaben relacionant amb altres
objectes i persones. Per tant no se poden estudiar de manera individual,

20224- Arqueologia Prehistrica

xarxes a on aquest objecte es situa, sempre estarn ficats dins una sxarxa de
connexions i hem de saber interpretar aquesta xarxa de connexions per
saber com funcionen.
Silicon Valley son es va crear Apple, i contractaren gent de molts pasos
una multinacional, per tant una xarxa de connexions, i el dissenyen gent
molt variada de molts llocs diferents. El lloc on es fabrica s fabrica son
tots coreans, els sistemes de contractaci de EUA no s el mateix que a
Corea on hi ha les fabriques. s el mateix objecte. Segent xarxa de
relacions, obrir els I-phones, les peces que ho conformen venen de diferents
pasos, i el passat ms significatiu es el Coltan de Congo. Les relacions de
feina laborals de la gent del Congo no sn les mateixes que els qui
fabriquen lobjecte, en situacions molt diferents.
Segent nivel de connexio de la xarxa, molts i-phones es compren per
internet i si vols una tenda fsica mires el mapa que coincideix amb els
grans nuclis urbans metropolitans que hi ha a Espanya. Si cerques com
funciona lempresa, veues que Apple a Espanya depenen de Apple sales
international que est a Irlanda.
Aix s un objecte, per tant si analitzam la xarxa de connexions, aquest
objecte es tpic de la globalitzaci, all on vivim al segle XXI. Els objectes
no hi ha que mirar-los dins el seu contexte, sin la xarxa de relacions que
generen aquests contextes, perqu et donen molta relaci associada amb la
vida daquelles persones que utilitzen els objectes i la societat en la que es
mouen les perones que ho empleen. Per tant, no s fcil estudiar un objecte,
perqu la quantitat de relacions que aconsegueixes s tant gran, per en la
mesura que entris en aquesta xarxa de contactes, intercanvis i connexions
tindrs ms clar qu significa lobjecte i quin paper juga a la xarxa.
Darrera idea: La majoria de veg. aquestes xarxes de connexi tenen un
sistema de funcionament fractal. Anys 30 una srie de matemtics varen
veure que hi havia srie destructure si patrons que es repeten
independentment de lescala o lespai. Una cosa microscpica acabava
tenent la mateixa estructura que una cosa ms gran perqu es repetia el
mateix objecte de forma fractal. La naturalesa repeteix models simtrics de
manera reiterada. La simetra es un model de duplicar i la naturalesa t
tendencia a fer un model fractual, duplicar-lo. Un model que t una
estructura que es repeteix independentment de lescala mb la que la estas
mirant. Sempre es la mateixa estructura.
Moltes de les relacions de xarxes interconnexions dels objectes tenen
aquest model fractal. Si estudiam una petita part de les connexions podrem
tenir un model que ens expliqui la part grosa daquestes connexions. Model
i-phone ens servira per ms coses com fabricacio ropa, i es pot repetir per

20224- Arqueologia Prehistrica

tant el model a veure si hi ha un comportament fractal. T gran ventaja, no


necessites analitzar les xarxes de connexi sino definir una srie de models
i contrastar aquests models fractals que funciona per moltes coses, ja tens
un model fractal que te funciona. Aplicant teora de fractal spots expandir o
contrastar de manera ms rpida. Facilita ms lestudi dels objectes.
Per tant, els objectes son actius, simtrics, contingents, estn
interconnectats, i moltes veg. tenen patrons fractals que ens permeten
estudiar fenomens de microescala.
Estudi cultura material et permet enfrontar-te a lestudi de les comunitats
prehistriques. Hi ha poques que la informacin que es t ve
excllusivament de lanlisi daquests objectes materials i aquesta es
lestratgia de larqueologia que sutilitza, sobretot les prehistriques.
De la mateixa manera que no hi ha un periode cronolgic associat a
larqueologia, tampoc hi ha una manera concreta daplicar larqueologia,
no hi ha un nic mtode o sistema de fer les coses b, sino una gran varietat
destratgies, possibilitats, estratgies i mtodes. La manera correcte anir
en relaci a les preguntes i les coses que vols saber, excavars duna
manera o altra i depn de la problemtica que t cada jaciment. No s lo
mateix excavar un jaciment funerari que una casa. Cada jaciment te permet
desenvolupar una tcnica dexcavaci.
Ms enll daix, s que hi ha alguns principis comuns a qualsevol tipus
dintervenci arqueolgica, que tots els mtodes coincideixen. Son els
principis de actuaci, que sarticulen en 4 grans eixos:
1)Mxima documentaci: grfica, fotogrfica, fitxes, espacial Que

te permetin una gran documentaci de lo que ests trobant. Primer


eix dactuaci s aquest i sha de perseguir una mxima
documentaci de lo que ests trobant.
2)Els materials que t recuperis has de tenir sistema que et permeti
conectar amb la documentaci que has agafat. Establir un sistema
perqu materials fsics que has trobat i documentaci que has
generat, se pugui saber a quin estrat sha trobat i on sha trobat. Si
faig fotos al forat i els materials es posen a una bossa no se compleix
amb aquest principi. He de ser capa de vincular els materials a la
documentaci.
3)Tota la documentaci i materials han de tenir una coherencia amb
les interpretacions que faig. Perqu sigui arqueologa hi ha dhaver
relaci lgica entre les dades que tenc i les interpretacions que faig.
Pot haver diferents tipus dinterpretacions. Shan de vincular amb la
documentaci i objectes que ha strobat. Larqueologia estableix una
lgica entre interpretaci i dades que t.

20224- Arqueologia Prehistrica


4)A lactualitat, larqueologia no noms est encaminada a generar

coneixement sobre les comunitats que estudia, sino que est dedicada
a transferir aquest patrimoni arqueolgic a la societat a travs
dadequar jaciments, cmics, pgines web Larqueologia no nome
s satura ala investigacin. En el s. XXI t lobjectiu de transmetre
el coneixement del patrimoni arqueolgic a la societat, en tallers,
llibres, turismo visitable Qui fa arqueologa pura est ara enfocat
en aquests eixos dactuaci. Tots els projectes dintervenci
arqueolgica es regeixen per aquests 4 eixos.
Una vegada vists aquests 4 eixos de funcionament, hem de tractar la
variabilitat, de jaciments en arqueologa tan gran la variabilitat que te
dificulta el fer feina.
Primer tipus: Variabilitat arqueolgica cronolgica: Des de la prehistria
fins a lactualitat. Has dadaptar les tevs metodologies en funci a aquesta
variabilitat aruqeolgica perqu la problemtica no es la mateixa.
Els jaciments ms antics, relacionats amb els eixos de hominitzacio o
societats casadoresrecollectores es generen a partir de una sedimentaci
natural. El procs de generaci del jaciment s natural. Tots els estrats
tenen una formaci natural. Quan ests excavant amb cronologies de
procesos dhominitzaci tan antics et trobes amb jaciments que tenen un
origen natural: rius, zones de sedimentaci lica i necessites equips i
gent que spiga de sedimentologa per saber com shan format els
sediments naturals que tests trobant. Quan analitzem periodes ms
moders, ocm ciutats el procs de generaci s antrpic. No necessites un
expert de sedimentaci perqu son antrpics. En els casos de jaciments
naturals requereix tipus de specialistes en sediments.
Caadors-recolectors i hominitzaci tenen una movilitat relacionada amb
recursos. Si no son sedentaris, els jaciments mai sern permanents, sino
naturals. Campaments estacionals sobretot o algn campament base i
estableix una problemtica diferent que en lloc dutilitza un lloc sempre
doncs han utilitzat altres. Pots trovar alguna estructura de cabana i
combusti per mai cases ni santuaris I sha dexcavar duna manera que
testas trobant ocupacions sense estructures que delimiten aquestes
ocupacions i obliga a excavar duna manera diferent i determinada. A la
vegada, el tipus de material que estas trobant. Excaves duna manera que et
permeti identificar aquestes estructures.
Aquestes comunitats generen tipus de cultura material molt especfica. Els
tipus de restes materials son eines ltiques, restes ssees danimals que
caen iu restes paleobotniques (carb, polen) que sassocia a aquests

20224- Arqueologia Prehistrica

caadors-recolectors. Aix obliga a excavar de determinada manera per


recpuperar aquest material. Exavacions lentes i minucioses
Estratgies dexcavaci lentes en aquells jaciments, utilitzant sistema
dexcavaci per quadrcula. Tambe minuciosa, diferent a la que sexcava en
poca romana o medieval amb pics i pales perqu tenen problemtica
distinta.
Amb laparici del Neoltic i domesticaci animals i generaci agricultura
i economa productiva. Ladopci agricultura comena a generar efectes de
sedentarisme i comencen a fixar-se a un territorio i comencem a veure
estructures arquitectniques estables (tapial, tabic, parets) veiem coses
que no veiem abans. Tens una realitat arqueolgica totalment diferent i no
mires a quina poca estn vivint perqu saps que viuen durant tot lany ni
thas desfroar per saber quin tipus danimals cacen sino quines plantes
conrreen i quins animals domestiquen. Interessa saber si sacrifiquen, quin
sistema de ramat hi ha, si sacrifiquen a les femelles o no Et preocupes
quin tipus de plantes estn conreant, com gestionen lanimal domesticat i
requereix noves estratgies dexcavaci i anlisi.
Apareixen nous objectes com la cermica, i et demanes com la fabriquen i
perqu comencen a usar largila i estratgies dinvestigaci que no thavies
plantejat.
Procs de generaci deconomies productores i tendeix a
lemmagatzematge i provoca que entre les societats hi hagi diferncies
daccs, convulsions de riqueses que es reflecten en tipus arquitectnics
distins. A PARTIR DEL calcolitic trobes fenomens de ocmplexitat social
que es reflecteix a la cultura que estas veient. Se complica la cultura
material i trobes tipus arquitectnics diferents que analitzen tipus de
realitats distintes. Comences a trovar desde zones dhabitaci, zones de
defensa i control del territorio, zones de santuaris Tens poblats, llocs de
demarcaci de pas i per analitza aquesta estrategia has demplear noves
eines per enfrontar-te a aquesta realitat. Tipus destratgies delaborar
cermiques es multipliquen, diferentes tipolgiques, i comencen a
aparixer per primera vegada objectes metlics: primer coure, desprs
bronze i ferro a les eines. La manera dexcavar i extreure una eina de metall
no t res a veure a extreure una eina ltica. Eines de slex son molt estables,
i amb metall hi has danar en compte perque pots retllar-les i normalment
es sol excavar amb esptules de fusta sense que se fagi malb. Quan
comences a extreure materials metlLICS SAps que poden tenir procesos i
problemtica de restauraci important i quan han estat 2000 anys enterrats i
quan els desenterres i els canvies lambient que tenien ,l es condicions
daquestes peces canvien. Procs doxidaci en metalls molt com, i per
tant has de tenir molta precauci.

20224- Arqueologia Prehistrica

Amb laparici de comer i comenen el control de santuaris i intercanvis


estandaritzat estas acostumbrat a un jaciment els materials ltics eren del
teu entorn local, a un marge petit de km, arriba un momento com a lpoca
de Ferro comences a trovar jaciments que son fruit dintercanvi a llarga
distancia. Te preguntes don son els materials quan comena el comer en
canvi. Et demanes qu estn comerciant: lo de dins de lmfora qu+e era?
Amb qui estn comerciant? Punics, ibers? La gent daqu qu els dona a
canvi? A partir de lpoca del ferro sobren noves preguntes que faci que
comencis a excavar de forma diferent perqu et trobes amb situacions
totalment diferents. La complexitat arquitectnica es dispara.
Associat a lurbanisme, planificaci arquitectnica: barris, ciutats, temples.
No es lo mateix excavar poblat amb deu cavanes que excavar una ciutat
romana. La manera dexcavar s totalment diferent.
Si excavo una cermica neoltica, des de el momento que apareix la
cermica torn i sassocia al comer a gran escala, no es un comer
controlable, com el Mont de Testaccio a Roma, tens tonelades de cermica
diverses, fetes a torn (us exactament igual que llaunes de coca-cola per
exemple) tenen un producte que es reparteix i reflexteix el poder dun
imperi. Analitzar cada mfora daquestes que sn totes iguals no t sentit,
aplicar la mateixa problemtica danlisi del neoltic, sino que aquesta
realtat obliga a realizar un altre tipus danlisi. No hi ha una manera
dexcavar per tant, sino moltes, que han de seguir aquells 4 principis
dactuaci
1)Variabilitat arqueolgica funcional:

No s lo mateix excavar una casa o una ciutat, on hi vieuen, on hi ha


estructures domstiques, de produccin, on es viu, que excavar jaciments
funeraris on hi ha un procs denterrament associat a creences, rituals,
visions del ms enll. No s lo mateix hbitat que necrpolis, i necrpolis
del Neoltic que dpoca romana. En aquesta variabilitat cronolgica li
sumam tema de funcionalitat. Tampoc s lo mateix excavar una esglsia
que una casa.
No s lo mateix trovar-se una copa a un altar duna esglsia que a una casa.
En lesglsia ser la sang de crist i en la casa vi. El mateix objecte en
funci del lloc on es trobi tindr multitud de preguntes a nivel simblc
tamb.
2)Variabilitat arqueolgica dubicaci: Se complica encara ms. No

sexcava de la mateixa manera un jaciment que est enmig del


descampat o sembrat o enmig dun bosc, que un jaciment que est a

20224- Arqueologia Prehistrica

dins o davall la ciutat. Excavar amb extensi a zones rstiques s un


luxe que no se tha permes quan excaves a una ciutat, quan tens
tantes cases, i tens noms el solar de lo que shavia construit, perqu
tens una paret, una casa, un carrer i noms tens una visio
fragmentada del jaciment. Ciutat Pollentia que est a zona rustiqca
tens una visi de com va ser la ciutat en lantiguitat, perqu no tens
ms delimitacions, per a Palma tens visi fragmentada ja que varen
construir moltes civilitzacions. Per tant millor excavar en extensi i
zones rstiques. Tamb lexcavaci subaquatica. Hi ha restricci
entre profunditat i el temps que pots estar submergit. Si ests a un
jaciment terrestre i pots discutir, els sistemes de coordinacio el spots
fer noms a dalt, per no en la mar. Els protocols son distins. Els
materials que et trobes quan s una situacin de sequetat (egipte) o
fred (mamut) o quan estn saturats daigua el nivel de conservaci s
excepcional. Per quan canvies a un ambient que no hi ha aigua, els
procesos de deteriorament sactiven rapidament perqu es un
ambient sec. Quan excvacves a subaqutic hi ha dhaver procesos de
neteja, Els mtides son distintas per tant.
3)Variabilitat arqueolgica de tipus dexcavaci: Et trobars en
situacions molt distintes. No s lo mateix excavar un jaciment amb
excavaci programada amb uns interessos i objectius en un temps i
coses previstes, que si thas denfrentar a una excavaci durgncia.
A Son Espases es va trovar el primer assentament rom de Palma,
lexrcit de Cecili Metel, i va estar dos o tres anys a lexplanada de
Son Espases. Les preguntes que te fas a una excavaci programada
no s lo mateix que a una excavaci durgncia.
4)Variabilitat arqueolgica en els estudis interdisciplinarietat
paleobotnica: En arqueologa trobes tot el que trobes al jaciment,
pot ser arquitectura, llavors, polen, vegetals, carb, sedimentologa
Un arqueleg no pot sabe rde tot, t una formaci bsica damunt tots
els temes i desprs sespecialitza en un tema concret. Per tant afegim
variabilitat quantitat disciplines que arquelegs utilitzen. Analisis de
carb, de palinologa (polen) i fitologa. Recollir carb de diferent
manera que recollir polen en funci de lo que has destudiar desprs.
ADN, clculs mentals. Gentica
-Estudis de restes ltics
-Estudis de cermica
-Estudis de metalls
-Datacions
En arqueologa te trobes situacions que no saps qu trobars.
Es tan variable larqueologia que no hem danar amb idees preconcebudes
ni amb una visi rgida i esttica, sino adaptar-te a lo que ests excavant,
preguntes que vols fer, analtiques, gent que has dexcavar Has de tenir

20224- Arqueologia Prehistrica

ventall d emetodologies segons el jaciment. Al final tenir clar els 4 tipus


dactuaci. Se pot discutir desprs en quadrcula per tenir clar que fer
arqueologa se funciona amb aquests 4 eixos.

Al llarg del curs farem el cam que es faria amb una intervenci
arqueolgica estndard, per tant lo primer ser veure les tcniques de
prosprecci, lo segent ser els mtodes dexcavaci arqueolgiques, i
tercer ser les tcniques i mtodes destudis de laboratori.
LA PROSPRECCI ARQUEOLGICA
Hi ha mpoltes definicions i la majoria son correctes. Lnic que sha de tenir
en compte es son aquelles formes dintervenci arqueolgica que no suposa
moviment de terres. Conjunt dintervencions arqueolgiques molt variades
en el terreny que no suposen moviments de terres, caracteritza a la
prospeccio que no hi ha moviment de terres. Marca la definici legal a la
prospecci. La prospecci serveix per a moltes coses. Abans dels anys 80
les estratgfies de prospecci estaven lligades normalment a anlisis
espacials, a documentacio de patrons dassentament per en lactualitat
la prospecci sutilitza en molts de camps. Dos grans nivells:
1)Utilitzaci tcniques de prospeccio per gestio de jaciments: T dos

aventatges: -Ajuda a prendre decisions de manera rpida i redueix els


costs en temps i personal de les intervencions que es volen fer. En
lloc dexcavar mirar en superficie la quantitat de cermica, anlisis
de georadar i veiem que la cermica, larquitectura i anlisis de
georadar diuen que la carretera no afecta el jaciment, per saber
quines estructures i materials hi ha. He fet rpida un anlisis de
delimitaci del jaciment que me permet tenir dades suficients per fer
una decisi de fer la carretera o no. Cada veg. ms a nivel de gesti
de patrimoni arqyeolgic sempleen les prospeccions perqu
requereix les dues caract. Abans dites. La prospecci semplea en
augmentar el corpus de jaciments i delimitar jaciments i rees on es
realitzaran activitats constructives.
A nivel dagumentar el corpus de jaciments: Tots els jaciments
arqueolgics estn protegits en cas de les Balears i tenen un a
declaracin genrica dinters cultural. Per protegir-los hem de saber on
sn, com son i quins sn, i per saber-ho, lo que ha fet ladministraci
consell insular i govern es crear uns catlegs de jaciments arqueolgics i
poder protegir tots els jaciments que tenim controlats i lo que sutilitza
son estratgies de prospecci (anlisi terreny, area). A partir dels
anys 80 les administracions han fet estratgies per catalogar i analitzar

20224- Arqueologia Prehistrica

jaciments arqueolgics a travs de prospeccions. A partir de les anys 8


es crea la Carta arqueolgica, que comen a mitjans 80 fins a principis
90 es van catalogar uns 2500 jaciments a Mallorca, es va aturar pero
varen seguir catalogant jaciments a travs de catlegs de patrimoni
cultural municipal, cada municipi feia les seves prospeccions. A
lactualitat hi ha uns 3000 jaciments catalogats, a Menorca 1500, 450
Eivissa i 123 a Formentera. Cda 1,2 km a Mallorca hi ha un jaciment
arqueolgic per exemple. Tota aquesta feina de catalogaci que serveix
per protegir els jaicments arqueolgics sha fet a travs de prospecci.
Per tant la prospecci sutilitza per a aquestes tasques de catalogaci.
A ms, ladministraci, a ms de tenir aquests corpus de jaciments
arqueolgics i catalogar jaciment, s decidir si les obres que se volen fer
a prop dels jaciments, sha de mirar si els afecta o no, i sha de saber
fins a on arriba el jaciment. En aquests casos no sutilitza lexcavaci
arqueolgica perqu costara molt, per tant sutilitza la prospecci
arqueolgica, que redueix molt els costos i te permet delimitar els
jaciments i si afecta o no afecta al jaciment: protegir els jaciments, tenir
actualitza els catlegs del jaciment i saber si la obra li afecta al jaciment
o no lafecta amb la prospecci.
Aquestes grans funcions que te ladministraci, gran part de les estratgies
que utilitzen sn estratgies de prospecci. A partir dels anys 80, ms del
90% dactuacions de prospecci es fan dins ladministraci.
La ajor part de la prospecci es fa dins lmbit de ladministraci, per a
nivel dinvestigaci fa molt de temps que sutilitza perqu permet reduir
costs i temps. Serveix a nivel dinvestigaci per descubrir nous jaciments.
2)Per confirmar models i patrons dassentaments: Anlisis espaciasl I

patrons assentaments. Si vull confirmer que aquest patr


dassentament segueix funcionant a zones que no t coneixement, no
anir a prospectar de qualsevol manera, sin a voltant dels rius per
confirmar si aquest patr existeix o no. Patr dassentament del Puig
de la Morisca s un poblat central i a llocs elevats i que estn
connectats visualment, es coloquen els jaicments daquest poblat
central i anir a prospectar llocs elevats amb () visual directe al Puig
de la morisca, per tant serveix per trovar nous jaciments, per
contrastar models o patrons dassentament.
3)Per definir rees dins un jaciment: localitzaci dactivitats I
estructures: A partir de (?) area, aeroradar, puc definer distintes
zones dins el jaciment. Per tant la prospecci no noms serveix per
delimitar jaciments, sino per conixer de manera rpida com
sestructura un jaciment, sense que lhagi dexcavar nomes
prospectant sense fer moviment de terres.

20224- Arqueologia Prehistrica

Des dels anys 80 tcniques de prospecci han tingut tant xit per 3 raons:
es molt ms rpida, ms barata i s ms flexible (te fixes en la zona que
ests excavant i no pots anar a una altra zona. s molt rigida, necesita un
protocol, alomillor estars molts danys) respecte a lrea danlisi,
recursos humans (SI VOLS excavar necessites nombre minim darquelegs
que han de saber excavar. Per prospectar no fa falta tenir coneixements, put
emplear un equip destudiants), recursos econmics i respecte als objectius
(quan excaves, la prospecci s tan rigida que pots excavar i trovar anys i
anys materials islmics).
ELEMENTS A CONSIDERAR A LHORA DE DISSENYAR LA
PROSPECCI
s la fase ms difcil la del disseny. Quins materials tens, persones
Planificar les coses s lo ms important, te permetr tenir recursos i
persones adequades i en funci de lo que tens has demplear la
metodologa. 4 punts:
1)Objectius: Quan dissenyem projectes, poden ser objectius ambigs,

generics. Quan feiem un projecte de prospecci que ser real, les


preguntes han de ser el ms concreta posibles amb indicadors i
objectiva amb 4 o 5 lnies. Necessites saber com es comporten uns
certs jaciments, durant una certa temporada, i necessites dissenyar
objectius concrets, i puguem decidir quines eines i cos necessitarem.
Si la resposta directa es qualsevol tipus de resposta no serveix. Sn
eines que shan demplear que te solucionin desprs la feina. Hem
dintentar concretar de manera fcil i se pugui resoldre fcilment.
Definir clarament el que volem fer i per qu el volem fer i el que
volguem contestar i semplear una o altra estrategia.
2)Lrea a prospectar: Necessitejm saber quants metres quadrats,
laccs, si s fci lo difcil, si s urbana o rstica, fer una radiografia
de la zona a prospectar. Saber la zona, lextensi, les caracterstiques,
zones daccs, tota la casustica relacionat am blanlisi de la zona a
prospectar. A travs del projecte hem de saber les propietats de
lrea. Anlisi concret de les dades a lrea de prospectar que ens
donar informacin vlida per fer feina all.
3)Recursos humans disponibles: Sha de ser concret. No se pot fer
una llista de gent que ha de venir si sha de tenir en compte el nombr
ei perfil, i les estratgies i metodologies sn diferents segons el
nombre de persones. La quantitat determina una o altra manera de
fer. No es lo mateix gent que no conegui els materials arqueolgics
que tu vols excavar. Si la gent no coneix els materials que jo estic
treballant i excavant, llavors no se pot organitzar b.

20224- Arqueologia Prehistrica


4)Recursos disponibles econmics: La prospecci es pot fer amb una

cmara, un plnol i coses molt senzilles o pots emplear geordar i


coses i materials que te costin molt ms. Flexibilitat de prospecci.
Has de saber quin tipus destratgia has demplear. El resultat pot ser
igual per els costs sn diferents.
Lo ms important concretar al mxim totes les coses. Per qu sortim,
quines sn les preguntes que volem contestar, a on, amb qui i quant
diners tenim s quan es pot comenar a dissenyar el projecte de
prospecci. Elements a analitzar:
1)Conixer la historia de la zona que vas a prospectar: Dos exemples.

Un s els materials arqueologics de material de Pollentia es va tirar a


la carretera de can picafort, quan van fer les vies del tren, els varen
llenar all i interpretarem malament que es tracta dun jaciment
rom. Si no saps la historia de la zona a prospectar, no noms l
historia llarga sino tamb la ms propera. Si estn sembrant blat, no
se podr anar en aquests mesos, i no vors res. Per tant sha de saber
quan shan de prospectar, per exemple a la tardo quan no sha
sembrat. Se podrn veure ms materials i no tindr problemes.
Lanlisi de la historia s com est dia a dia aquesta zona.
2)Estudi geolgic de la zona: En funci a lo que vas a prospectar.
Quins recursos aquelles comunitats estaven utilitzant. Si hi ha slex,
arenisca Molts daquests recursos sestructuren a partir de la
composici geolgica de la zona. Mirar un mapa geolgic i saber si
puc trovar un metal o pedra Abans de sortir informar-se b per la
geologa.
3)Estudi de la toponimia de la zona: Srie de topnims que te poden
donar pistes sobre ubicaci jaciments. Per. Ex.: La punta dels fenicis,
referencia a fenicis, tot lo referent a Moro (Tomba del moro) no
significa que sigui dpoca islmica, sin ms antic de la memoria
histrica de la gent don viu, ms enll de la conquista cristiana no hi
ha memoria histrica. Topnim gegant: Puig dels gegants, te dona
informacin sobre existnica restes arqueol``ogiques. Cultura
talaitica a les Balears feta amb grans blocs de pedra, i la tradici es
que aquestes pedres les feien els gegants. Les mesquides tamb
donen refernci a posibles restes arqueolgiques. Els topnims al-,
bini-, beni- fan referencia a la existencia a la zona de possessi a
antiga alquera o rafal dorigen islmic.
4)Anlisi de les fonts orals i escrites: Arxius, a travs feina arxius,
tens informacin que pot fer referencia a jaciments arqeolgics.
Fonts orals, no hi ha ning que conegui millor el territorio que la
gent que viu i fa feina: pagesos, per comentar la zona. Quantitat
dinformaci rica daquelles persones. Gran feina la dels
informadors. S0ha de fer una fitxa de cada informador, i cadascuna

20224- Arqueologia Prehistrica

de le sinformacions i referncies arqueolgiques. Carrer de pedres


grosses. De cada informacin corresponent fitxa.
5)Utilitzaci de la fotografa aria, termografies, geordars.
El principi de fotografa area t dos funcionaments: Puc veure
qualsevol estructura o element que quan estic al nivel de la terra no
la veig b. Puc intuir algunes coses que no es veuen a partir de la
vegetaci que trob. A les zones a on tens camps de conreu cultivats
on hi ha herbcees. Aquests tipus de planta sn molt sensibles al
subsol, fa que tingui elements que els ha facilitat crixer els elemenst
constructius. Sobretot a la Europa central funciona molt b i tenen
molts camps de conreu i funciona molt b. Per funciona molt b les
zones on hi ha ametlers i alzines, i enmig ullastres, devall puc trovar
clapers (munt d epedres). En el pla, la concentraci dullastres est
b per veure si hi ha restes arqueolgiques.
Dos tipus de fotografa area: perpendicular, la vertical. Fotos que
van escalades i pots mesurar rees, distncies i superficies per tenen
molt poca profunditat de camp. I les fotografes oblcues on
lesfotografies oblicues tens una major profunditat de cam i pots
veure millor les alades Sempleen en prospecci les dues.
Fotografia aria oblicua: No serveix per agafar mesures, per dona
profunditat de camp. Se distingeix les tipus destructura, identificar
clapers, A Europa central sintueixen les estructures i la coloraci de
sembrat, quan es fan fotos veus les estructures que queden.
FOTOGRAFIA ARIA VERTICAL
Per fer anlisis a nivel descala. Pots calcular distncies entre
poblats, distncies i recursos hbrids. Serveix per analitzar distncies
superficies, metres quadrats.
TELEDETECCI
Imatges de teledetecci. Sn imatges via satlit, no s una imatge
convencional, sino de gran part de lespectre electromagntic, dels
infrarojos als ultravioletes i hi ha la informacin normal que
semplea, a les ressolucions normals. En funci del tipus de filtre que
fagis, si potencies un infraroj amb aquesta banda de llum se te
potencien uns elements ms que altre tipus delements. Sempleen
per detectar i fotografar les rees de posidonia. En fer filtres
dinfrarojos, veus en vermell perfectament el lmit de posidonia. Al
igual que les ultravioletes, en les zones calcries se resalta ms que
en les zones on hi ha terra. En funci dels filtres que fas, les
modificacins del terreny pugen i per exemple pots diferenciar el

20224- Arqueologia Prehistrica

sistema centuriat rom, o els sistemes de reorganitzaci dels terrenys


i marges... i quin procs de redistribuci de terres de ledat mitjana
per exemple.
La ressoluci que te donen va en funci a les ressolucions de digital
que tinguis, i en funci a la foto de satlit que tinguis tindr una
ressoluci o una altra.
PROSPECCI ELECTROMAGNTICA
Juguen amb lelectromagnetisme. Diferents sistemes. Tens un
aparato i canvia les ones de geomagnetisme cap al subsol, i en
funci a la resistncia que troben reboten amb un tipus dona o un
altre. La diferencia damplitud dona de lo que se dona al subsol, te
permet veure lexistncia de coves, cavanes. Si enves ones de radar
als geordars troben que a partir de certa densitat reboten i retorn i te
poden di si aqu trobes una cova de pedra, argila I sn lectures que
te permeten sense haber dexcavar tenir una lectura de lo que pot
haver en el subsol. Funcionen raonablement b quan estas trobant
subsols homogenis. Quan tens subsol homogeni i irregularitat la veus
molt fcilment. En Mallorca, que tot est foradat, les lectures son
molt dificils, perqu hi ha tantes irregularitats perqu el terreny
mallorqu no s uniforme. A Europa Continental en canvi s que es
veu.
TIPUS DE PROSPECCI DE CAMP
Independentment de si has fet un rdar, geologa zona sha de
sortir al camp si o si.
1)Fent estratgies de prospecci extensiva. Grans quantitats de

terreny on mirars a partir duna srie de variables, com el Puig de sa


Morisca a Calvi (pennsula sud CALVI que s molt grossa i no
pots mirar cada metre quadrat, i fas una estrategia de prospeccio
extensiva, a partir de variables que he definit). Aquestes estratpegies
d eprospecci extensiva sutlitzen quan volem descubrir jaciments o
analitzar patrons dassentament. En funci de lo que vulguis
contestar emplears un o altre. Els criteris que normalment
sutilitzen solen ser de tipus geogrfics. Distncia respecte zones de
costa Sempre utilitzes criteris geogrfics, i segons el que vols
utilizar
2)Altra opci s la delimitaci de jaciments. D emanera intensiva
alanitzar tot el territorio que he decidit, per tant les estratpegies
intensives solen ser dextensions ms reduides. Les intensives
sutilitzen per saber quina s lrea del jaciment i fins a on arriba

20224- Arqueologia Prehistrica

lrea del jaciment. En aquest caas no hi ha criteri, sanalitza tota la


superficie danlisi, o la seleccin que he fet.
Per tant lextensiva criteris topogrfics.
En la instensiva sha de seguir una srie de protocols. Definir com
organitzar la zona i unitat danlisi per a aquesta zona. Agafar unitat
danlsi que ser sempre la mateixa. Cada unitat danlisi t una superficie
diferent. En aquest cas el que es fa es definir una unitat homognia
danlisi. Una es zones rectangulars, i una altra sn les quadrcules. Van b
les dues. Els transecs sempleen millor quan el terreny es irregular i les
quadrcules quan s regular.
Una vegada decidida la unitat danlisi, hem delegir el tipus de mostreig
que hem de fer. Hi ha dos tipus de mostreig, o mir totes les quadricules o
seleccin una srie de quadrcules i crec que tinc la informacin suficient
que necessit.
Si feiem sistema de mostreig hi ha dos sistemes: sistema aleatori i el
sistema de mostreig sistemtic. El sistema de mostreig aleatori he de
seleccionar 3 de 12 quadrcule sper exemple. Si faig un sistema de mostreig
sistemtic he delegir un patr delecci, una s una no Per saber la
sequncia cronolgica puc elegir aleatriament o fent una seleccin de
quadrcula, en patr una si una no, sistemtic. Ms difcil s triar quantes
quadrcules he de triar, que va en funci del nombre de quadrcules que
tens, quantes ms quadrcules triar ms o menys. En funci de lo que
vagis trobant, el sistemtic o aleatori.
En aleatori, si la zona a analitzar s homognia, mos pot donar igual la
quadrcula que seleccionem. Imaginem que hi ha una muntanya enmig a la
nostra zona. Far un sistema aleatori estratificat, he fet un filtre, un sistema
planejat. Si el meu terreny es irregular faig dues recerques aleatories. Una
aleatria estratificat quan hi ha terreny pla amb terreny montanys.
En anlisi de mostreig sistemtic, si el territorio es homgeni puc fer dues si
dues no per si el terreny s diferent he de tenir aquest mateix sistema
amb els dos tipus e terreny.
A vegades no es t per qu elegir un sistema de mostreig i elegir quines
qudrcules propectar, sino que es poden prospectar totes si es un terreny
petit.
MTODES I TCNIQUES DEXCAVACI ARQUEOLGICA

20224- Arqueologia Prehistrica

Hi ha molts tipus de jaciments com si sn funeraris si s urbana,


subaqutica i hi ha tal casustica de jacmients arqueolgics que no hi ha una
nica manera dexcavar els jaciments, i la correcta ser la que sadequi a
dos eixos:
-Problemtica del jaciment arqueolgic
-Questions que lequip tingui en excavar el jaciment: estratpegies
dinvestigaci. Uhna manera correcta dexcavar un jaciment pot ser
incorrecta per excavar altre jaciment.
Principis de lexcavaci arqueolgica
Independentment dels mtodes que vulguis emplear, sempre qualsevol
sistema dexcavaci arque. Sempre se mou en tres eixos. La documentaci
o de la variable temporal, trobes successi de diferents estrats al llarg del
temps, i has de desenvolupar un sistema dexcavaci que et permeti
documentar una variable temporal, una variable espacial (les coses passen a
un espai a una poca determinada) i has de ser capa de dissenyar un
sistema dexcavaci que te permeti conixer levoluci d eles coses al llarg
del temps i definir estratgies per documentar aquests dos eixos temporal i
espacial (quan passen les coses i a on passen). El tercer eix es que has
destablir un sistema de registre i documentaci que sigui coherent,
sistemtic i funcioni a lhora de organitzar el registre que trobes:
classificaci de mostres i analtiques, fotos, plnols, croquis. Per tant hi ha
moltes maneres dexcavar, i independentment de la manera en que sexcavi
sempre actuaran aquests tres eixos.

VARIBALE TEMPORAL
Estratpegies per documentar la variable temporal, sistemes
1)Per estrats: criteris sedimentolgics. Documentaci a partir del
concepte destrat. A un jaciment poden pasar una serie de coses que
se poden anar documentant en diferent estrats, podes identificar totes
les seqncies temporals que et trobes a partir didentificar els
materials segons els estrats que excaves. Sutilitza per als jaciments
que es formen de manera natural i que sn de cornologies molt
antigues. Procs de sedimentaci natural, hdrica i sn de
cronologies antigues: Paleoltic Inferior, Superior No s un
sistema dexcavaci per a jaciments amb estructures construides per
lhome, perqu t alguns problemes. Sutilitza per jaciments on la
formaci sedimentalgica s natural (abrics, terrasses de rius, zones
aluvials de planura).

20224- Arqueologia Prehistrica

Consisteix en que vas identificant cadascun dels estrats i associes cada


material que es trobes amb cada estrat que es trobes. Com els estrats son de
diferents poques, tens organitzacio dels materials dacord amb els estrats
que has identificat.- Els estrats sidentifiquen a partir de criteris
sedimentolgics. Assossies el material que et trobes amb un estrat que has
identificat a partir de criteris sedimentolgics o geolgics (composici,
color, textura, duresa, formaci) per tant ser de procesos de sedimentaci
naturals. Quan els tens identificats pots comena a fer anlisi de la
variable, i quan fas analisi de variables temporals a partir dels estrats, fas
una srie de principis:
-Principi de superposici: ELS ESTRATS mes antics els davall i els ms
moderns els que se superposen als davall, dels mes antics. Quan has
identificat aquests estrats, actua el principi de superposici ElS ESTRATS
ms moderns els superiors i els de davall ms antics. Sense fer
documentaci de la variable temporal ja se sap.
2)Principi dhoritzontalitat: Els estrats tenen la tendencia de

depositar-se de manera horitzontal, no te sols encontrar estrats


verticals. Se depositen sedimental`ogicament amb tendencia
horitzontal.
Excepcions a aquests dos principis: quan hi ha hagut fenomens de
plegaments. El ms modern a dalt i ms antic a baix per hi ha hagut
plagament tectonic que ha modificat aquesta seqncia destrats, per tant el
ms antic pot estar a la part ms moderna per causa daquests plegament si
fenomens tectnics, i per tant el principi dhoritzontalitat i el de
superposici es trenquen i trobes estrats que no tenen tendencia a la
horitzontalitat
3)Principi de continutat lateral: Encara que lestrat es rompi per

motius erosionals, pots unificar dos elements en un mateix estrat. Els


materials que trobes a un estrat (damunt una tur) sern iguals que
els estrats dun altre tur denfront, separats per un torrent o riu
Per tant capa de relacionar estrats. Li pots donar el mateix valor
cronolgic, el mateix nivel a un tur separat dun altre per un riu i
aquest altre est a un altre tur igual, tenen els mateixos estrats.
DEFINICI DESTRATS SEDIMENTOLGICS
Sistema dexcavaci per estrats, lo que diferencia un estrat dun altre sn
criteris sedimentolgics: textura, color, composici, textura, densitat,
duresa No sn els materials, perque`el que analitzes es el procs natural
del jaciment i analitzes les fases i seqncies del jaciment, i ja desprs els
associes a materials. Per aix sutilitza aquest sistema en rius, coves de

20224- Arqueologia Prehistrica

caadors-recollectors Quan comena a haver estrucctyres construides


per homes no funciona perq et trobes criteris sedimentolgics produits per
lhome. Per tant noms en poques antigues en jaciments naturals.

SEGON SISTEMA DEXCAVACI DE VARIABLE TEMPORAL


PER UNITATS ESTRATIGRFIQUES (UE)
Lo que identifica una unitat estratigrfica s una srie de variables
antrpiques, naturals o biolgiques que conformen la unitat mnima de
significat arqueolgic: sutiliutzen per excavar jaciments on la formaci es
basa en activitats humanes. Que tenen diferents fases de construccin,
efdificis sutilitza per a poques ms modernes, a partir de Neoltic, per
primeres cavanes i poblats en el calcoltic i s ampliament utilitzat en
jaciments del ferro, depoca romana i medieval. Tots excaven per unitat
estratigrfiques.
Lo que has de fer sanar identificant aquestes unitats mnimes de
significaci arqueol`ogica, produides per acci biolgica o per home.
Unitats estratigrfiques estn compostes epr mateix tipus de material que t
mateixa funci o interpretaci i s diferent a altres materials i funcions
daltres jaciments. (rajoles, totes estn fabricades de la mateixa manera i
funci fer de transport i totes les rajoles serian una unitat estratigrfica. La
paret es homognea, construida d ela mateixa manera. Material es diferent
del de les rajoles. Rajoles una unitat estratigrfica i parets una altra. Porta,
feta del mateix tipus de material, es diferent al de les altres estratigrfiques
i t funci obrir i tancar, per tant una altra unitat estratigrfica) identifiques
a mesura que excaves totes auqestes unitats estratigrfiques, que sn
dacci humana o biolgica que tenen mateix tipus de materials i diferent
funci. Consisteix en anar identificant el material arqueolgic que lassocii
a una part una unitat estratigrfica. En excavar a una altra part va associat
els materials identificat am baltra unitat estratigrfica. Tot el material que
trobes lassimiles a cadascuna de les unitats estratigrfiques que vas
identificant. El mateix materials en dos unitats estratigrfiques, no sn lo
mateix, sino que pertanyen a diferents unitats estratigrfiques. Diferent
sunitats estratigrfiques: manilla de la puerta, porta, visagres tercera unitats
estratigrfica. Porta es la suma de 4 o 5 unitats estratigrfiques. Quan
materials homogenis entre ells i diferents de forma conformen una unitat
estratigrfica. Primer identifciar unitats estratigrfiques que veus, comences
a excavar una i tot el material va associat a saltra unitat estratigrfica.

20224- Arqueologia Prehistrica

COm conixer quina unitat estra. Es ms antiga o m smoderna es fa


apartir de les relacions estratigrfiques, de contacte entre les unitats
estratigrfiques que trobes a un jaciment. (1. Identificar unitats estratig. 2.
Identificar relacions entre unitats estratigrfiques)
Hi ha 3 possibilitats didentificar relacions:
1)Pot haver dues unitats estratigrfiques que no es toquin. Que no hi

hagi relaci. Si les dues UE no es toquen es imposible sabe rquina es


mes moderna i quina ms antiga. Opci que si no ha conexin no
pots saber documentaci de la variable temporal.
2)Que entre les UE hi hagi conexin per de tal manera que no
puguis saber quina s ms moderna i antiga, sanomena relaci
digualtat. Les rajoles estn tan igual posades que no se sap quina se
va posar abans. Per tant el contacte fa que es imposible saber quina
se va colocar primer i segon.
3)Conexi que te permeti tenri una relaci de successi temporal que
te permeti saber quina s ms moderna i quina ms antiga. Diferents
variables:
3.1: que una UE es recolzi damunt una altra. Professor se recolza en la
paret, ms antiga s la pared. La que es recolza es ms moderna per tant i la
que s recolzada ms antiga.
3.2: Segona opci: que una unitat estratigrfica cobreixi una altra. La
pintura de la paret cobreix la paret, per tan ts ms moderna la pintura. La
UE 1 cobreix a la 4 i la 2, per tan ts ms moderna que la 4 i la 2.
-Tercera opci:
que una UE talli a una altra UE. En el techo han hecho
un agujeri per posar cables, per tant cables ms moderns. La 15 ms
moderna per ser un forat que el 5 que es tallat en el dibuix de UE. El forat
es una nova UE perqu per exemple lha fet un coninll.
3.3: Quarta opci: els fems sn ms moderns que la basura. Primer ha
dexistir el poal de fems perque el material reompli el boal de fems. Per
tant sanomena relaci de successi temporal reomplert. La UE 14 ms
moderna que el sediment perqu el 14 reompleix al 15.
-Que una unitat estratigrfica se superposi a altre. Per colocar lordinador a
la taula, el ordenador es ms modern que la taula. El borrador no se pot
saber si s mes modern perqu estn separats. Exactament igual que el 3.2.
Superposar es cobrir parcialment que no cobrir de forma completa.
Sexcava identificar accions de materials homogenis de minim significat i
establir quina es mes moderna i quina antiga a partir de la suma de
difeterents UE que has trobat i les coloques secuencialment a partir de

20224- Arqueologia Prehistrica

criteris que hem vist. El resultat es una matriu que sn totes les UE i les
relacions estratigrfiques entre ells. Organitzes tot el jaciments a partir de
unes UE que recoloques temporalment en funcio dels seus estads, i el
material es trova en relaci amb cadascuna de les UE que shan trobat,
TERCER SITEMA 3) A partir de sistema de regstre alternatiu: projecte de
la variable Z. Per poder identificat les UE vols anar ms fi amb la
documentaci de la variable espacial, perqu excaves una necrpolis, no
noms tinteresa lestrat sino que vols tenir ms informacio sobre
lespacial.
Quan excaves una de les coses que fas es marcar un punt de referencia, el
punt 0 del jaciment. El tens sempre fixe i no el toques. Funciona com un
nivel per damunt de tot el jaciment i te serveix de referencia sobrela
profundita ton et trobes totes les coses. 0 respecto el eje y, y el x al final de
todo en el ultimo estrato. Y

X
Hi ha casos a on les projeccions daquestes cotes et donen informacin
sobre la variable temporal. El fragment que se trobaren d ossos slex de
la cova de lpoca magdaleniense es projectaren dins el quadre, punt 0 i
profunditat i es veuen coses que quan estaves excavant no les podies
identificar. Hi ha una primera zona de identitat amb una lnea indicada, una
altra i en la tercera est marcada mab molts de punts que sn diferents
microestrats dels materials que als diferents anys depositaren els caadors
recolectors. Has excavat per estrats, per la informacin que et donaven els
estrats no s suficient i has incorporat una altra estratpegia que s agafar les
cotes emprant materials trobats.
Aquesta estrategia semplea quan torbes amb nivells docupaci bons, que
el material el trobes sencer i relacions dossos amb cermica Per excavar
necrpolis, zones dhabitaci, jaciments de sol docupacio habitual, i
quan comences a trovar materials amb conexions Tots els quadros es
projecten sobre la secci temporal, es noms una secci de projecci
dobjectes.
Altre exemple, cova funeraria, hi ha quadricules i profunditats i es
projectaren els fragments de la cova. Moments que no veus res i daltres
que s veus els materials arqueolgics.

20224- Arqueologia Prehistrica


4)SISTEMA DE REGISTRE ALTERNATIU DE VARIABLE

TEMPORAL: REMUNTAGES
Fas estratpegies de remutatge. He trobat fragments cermics i al laboratori
he aferrat els fragments cermics i veig que sn duna mateixa pea. Tot lo
que hi ha entre una i altra cota s dun unic momento perqu ve duna nica
pea. Superposici de remuntatges te dona informacin sobre moments que
pots trovar a un jaciment. s un sistema ms fi que la variable Z que noms
projectes la profunditat. Els puntets que veiem per tant sn de la mateixa
pea. Estic datant els moviments que estic generant, si hi ha molt o poc
moviment. Data el momento on hi ha hagut un moviment, un interval de
temps on hi ha hagut un moviment a una srie de cotes que ve de la
mateixa pea originria. Materials de diferentes poques i momenst. Si les
peces de dues mfores xoquen ho projectes perqu shan mogut en dos
moments diferents.
Ja no noms mires les profunditats on estn collocats els jaicments, sino
els procesos i moments de deposici i moviment que ha hagut en aquell
jaciment. Unitats temporals de cadascun dels materials que has pogut
remontar.
ESTRATGIES DE DOCUMENTACI DE LA VARIABLE ESPACIAL
1)Dibuix arqueolgic: Dibuixar totes les coses que trob a un

jaciment. T una srie de caracterstiques:


-Sempre s un dibuix a escala. Si mesure sla pedra, saps el que
mesura i les distncies de cada pedra. La informacin del dibuix et
projecta les mesures de la realitat.
-Sempre sn dibuixos cenitals, vists des dadalt, mai sn dibuixos
amb perspectiva. Com si fos un mapa. Com es dibuixa? A lactualitat
es dibuixa a partir de dues estratgies: o se va una foto cenital recta
amb objectiu 50 que no te permet que hi hagi distorsions i desprs
digitalitzes o la calques, o utilitzes una estaci total, una pared que
utilitzen els top`ografs que ja est situat i tho representa a un
programa de CAT. El dibuix arqueolgic abans de la digitalitzaci, es
feia. Se dibuixa a partir de trigonometra. Es fa en la fulla d epaper
quadricullat, iestant davant una estructura arqueolgica. Has de
decidir primer a quina escala dibuixes (1:50, 1:100. Un cm al paper
es igual a 50 cm en la realitat o a 1000 cm a la realitat) Quan sn
coses petites, dins una habitaci, zona de combusti, coses inferiors
a 3 m de gros es sol dibuixar a escala 1:10 o 1:20. Les estructures
arquitectniques com cases, talaiots a 1: 50 o 1:100. No se dibuixa
a escales inferiors a 1:100 perqu amb poblats semplea altra
estrategia de dibuix i fotografa area

20224- Arqueologia Prehistrica

Segon pas: sha de colocar un punt amb una estaca al jaciment, i li


donem el nmero o punt A. Aquest punt que hem clavat al jaciment
el coloquem on volguem al paper, punt A. Desprs colocam un segon
npunt al jaciment, i li donem punt B i ho coloquem a on vulguem al
paper, punt B, amb la condici de mirar distancia de A a B. Per ex. 2
m, que al paper son 4 cm, lnic que has de mantener es la distancia
com en el jaciment.
En el punt A el que fas s agafar la distancia entre punt A i el primer
punt que vols dibuixar. Semplea compasos que te permeten alargar a
ms distancia i vas al punt B i marques 20 cm i es creuen en un altre
punt. De A a B, doncs daquesta lnea de A a on sigui marcar un punt
i de B a on sigui abans de A un altre punt. Ajuntar els punts que es
creuen amb el comps i dibuixes la part on has trobat materials,
distancia dA a B traslladat al paper. Arribar moment que el triangle
no ser equilter, sinpo que quan els dos catetos sn molt paralels,
les distncies de projecci donaran distncies errnees, i quan passa
aix`o has de collocar un nou punt, i colocam el C. Agafes distancia
de A a C i B a C i marques amb un altre triangle, i a partir dara
deixes de emplear el punt A al B que egenra un triangle molt estret, i
emplees el C que et provoca un triangle correcte, i se podr dibuixar
una altra part. Cada vegada que els triangles deixen de ser equilters,
generes un nou punt perqu els triangles deixin de ser equilters.
Quan menys puns traslladis menys errors acumules, i has dagafar
mesures menys horitzonals posibles, no agafar mai distncies molt
llargues, no traslladis molts de punts. Experincia diu que no lhas de
colocar a un lloc o altre.
Tot es feia manualment abans i ara el coloques a una estaci total.
Tagafen ja els punts de referencia: A, B i C i tu el coloques, i
automticament et fa ja el caclcul trigonomtric. Noms els has de
dibuixar. A vegades sutilitza un sistema que s el mateix pero lo
que se fa en lloc demplear tants de punts, es una altra variant i et
posa dos punts fijos. Cinta mtrica dA i B, mires la distancia i poses
una lnea horitzontal fixa al papel i agafes distancia a partir daquesta
lnea. A 4 cm dA hi ha 10 m, a 5 cm dA 8 metres Si sn coses
petites, ms fcil cinta mtrica i marcar distncies. El sistema
mateixa per trigonometra per utilitzes dos punts fixos noms i els
triangles els vas movent.
Examen: Se generan distancias de dos puntos con tringulos
equilteros, y si estos generan distorsiones se pone otro punto
explicacin dibujo.
Segon sistema de tcniques de variable espacial sn dos grans grups
independentment si dibuixes. Sn dues filosofies:

20224- Arqueologia Prehistrica

1)Excavaci per quadrcules: Generen una quadrcula independent de

la realitat arqueolgica i s una quadrcula homognea. Una trama


homognea. Aquestes quadrcules sn independents de la realitat
arqueolgica de davall. Ens permet localitzar les coses del jaciment
que les duc a cadascuna de les quadricules que pos. Es un sistema de
localitzaci espacial independent i que uniformitza lespai
arqueolgic que sanalitzar.
2)Excavaci per unitats estratigrfiques: No genera una trama
espacial independent de la realitat arqueolgica, sino que identifica
espais a partir de la realitat arqueolgica que es veu a partir de la
creaci dUE. Identifica aquestes UE i les localitza a lespai, es
podrien trovar UE molt petitones o de ms grosses. Ja no vas per
unitats homognies espacials, sino per unitats espacials
arqueolgiques i colloques el material que trobes dins cada una de
les realitats arqueolgiques.
La funci s localitzar el material arqueolgic identificant a l0espai
cada UE. A vegades es fan mixtes, per unitats estratigrfiques o mixtes.
Utilitzes el doble sistema tamb. Normalment sexcava per quadrcules
en excavacions de cronologies ms altes, i per UE a partir dpoca del
ferro, Roma, i arqueologa medieval.
Les diferents variants de la primera filosofa, excavaci per quadrcules.
Hi ha tres sistemes dexcavaci per quadrcules:
1)A finals del s. XIX semple el sistema Wheeler, que consisteix en

generar les quadrcules per el lmit de les quadrcules les genera el


propi sediment sense excavar. Els lmits de cada quadrcula venen
generades per la part del sediment que no has excavat. Avantatges: te
permet veure la secuencia estratigrfica moltes d evegades, la del
nord, est, oest i sud, veus si continua en un altre lloc, sempre tens
referencia molt clara de la secuencia estratigrfica perqu la tens a
les parets de cadascuna de les quadrcules. El segon avantatge es que
te facilita la mobilitat a dins del jaciment. Utilitzant els trossos que
no has excavat com a camins te facilita. Per tant, tens una visi
reiterada de cada quadrcula i permet major mobilitat dins jaciment.
Inconvenients: genera una visi fragmentada de la realitat
arqueolgica, ja que no excaves tot el jaciment. El segon
inconvenient: queda una part important del jaciment sense excavar,
que noms els recuperes quan has acabat lexcavaci i te poses a
excavar els testimonis. No ets capa dexcavar-ho tot fins al final,
per tant tens una visi fargmentada i no tns una interpretaci dels
elements arqueolgics. Visi fargmentada tant elements que excaves
com materials.

20224- Arqueologia Prehistrica


2)Sistema dexcavaci per quadrcules mixte: Noms excaves un

patr que consideres, el que t decideixes. s especialmente


interessant quan has dexcavar grans superficies homognies. Ho
cuadricules tot i decideixes quin ritme dexcavaci fas. En la meitat
del temps tens una visi aproximada de la zona que excaves. Segon
avantatge: bona visualitzaci de la din+amica estratigrfica del
jaciment. Inconvenients: sempre visi fragmentada, i deixes part del
jaciment important sense excavar o que lexcaves ms tard i no
podes contextualitzar tots els materials a la zona.
3)Excavaci per quadrcules de Lapace Meroc: Es diseny als anys
70 per excavar jaciments paleoltics al nord de Frana. Consisteix en
generar una quadrcula area per damunt del jaciment a travs de fils
dalambre, sistema que vulguis. Generes una quadrcula
independentment del jaciment i la fas area. Pots excavar tot el
jaciment sense cap tipus de problema. El problema visi de
contextualitzar els materials no es t, per perds la visi dels nivells
estratigrfics, perqu vas excavant i has de fer un registre ms alt de
les seccions estratigrfiques daquell jaciment, per et permet veure
al complet tot el jaciment arqueolgic. El sistema Lapace Meroc est
muntat per aconseguir una major localitzaci espacial dels objectes
trobats ja que es vinculen a les quadrcules i aquestes funcionen com
sistema de coordinades cartasianes. Et permet referenciar
espacialment cada objecta perqu la quadrcula funciona com un eix
de coordenades. Normalment orientes la quadrcula en direccin
nord-sud, per tant leix nord-sud (el punt de davall a lesquerra ser
0,0 com eix de coordenades, el sud) i a partir daqu tens els diferents
objectes que trobes i els poses dins la quadrcules, i mires les
coordenades dabsises, a partir del 0,0 a dalt, 1, 2, 3, fins a la y
del nord. Te diu la coordenada exacta on est lobjecte. Objecte 1est
a 25 de y per 35 de x per exemple La x est a la dreta del tot i punt
0,0 abaix a lesquerra, i vas mesurant les distncies i coordenant els
objectes= objecte 1: (45,20), de tal manera que els objectes et queden
localitzats espacialment, en coordenades correlatives. A un altre
quadre de noves coordenades, el punt x seria el 0,0 del sud. Objecte
1 (45, 20) del quadre A-2. En el laboratori reconverteixes aquestes
coordenades relatives en absolutes. El 0,0 est en el sud en el primer
qaudre A-1 i en el segon quadre, el x. En el quadre A-2 lobjecte
estar a 20 metres ms un poc ms del quadre anterior A-1 convertint
en coordenades absolutes, a 20 metres ms tants centmetros de la A2 segona quadrcula.
Aix s per tema de comoditat. Quadrcules solen ser d1 metre, per si
unific les quadrcules serien 2 metres. La quadrcula de dalt seria A1 o la
de davall B1 i la dadalt la A1. La relativa s noms el quadre A-1 i

20224- Arqueologia Prehistrica

labsoluta sha e sumar els cm o distancia desde el punt sud a leesquerra


baix del B1, la quadricula primera de davall de la A1.
Si la cova t una cambra que no est dins la quadrcula que excaves, la
collocaries davall el punt sud 0,0, i ser en nmeros negatius, i se`ra a
lesquerra del punt sud en negatius.
La idea de Lapace Meroc no s noms organitzar els materials per
quadrcules, sin localitzar els elements per coordenada- Cada excavador
coordina el seu material de forma relativa i desprs al laboratori faig les
sumes i restes en forma absoluta per tenir tot el material coordenat.
Desprs hem de saber la profunditat dels objectes. Una vegada calculada la
y i la x, hem de calcular la z, a quina profunditat est lobjecte respecte les
altres. I tenim els objectes colocats a lespai. Avantatges: saps exactament
on tens cada objecte. Inconvenients: lentitud del treball arqueolgic
perqupe cada objecte has de mirar la profunditat I en una bossa diferent.
Noms sutilitza amb contexts arqueolgics que val la pena veure els
objectes on els tens identificats, per si tens un sol docupaci s important
saber on est cada fragment. Sutilizta sobretot per jaciments de
cronologies elevades, paleoltic, paleoltic mig, i primeres comunitats
agrcoles.
SSegona filosofa de variable espacial dexcavaci. Excavaci per unitats
estratigrfiques: Has de delimitar les UE i dibuixar-les. Plnol de les
diferents UE. Cada zona que s una UE lhas dibuixada amb el dibuix
arqueolgic i saps quina zona del jaicment tocupa, i tot el material que
trobes el poses a una bossa amb etiqueta que digui UE 3, per sabe r a on
estava, vas al plnol.
Consisteix en:
1)Identificar la UE
2)Dibuixar la UE
3)Associar el material que trobes a aquesta UE i daquesta manera

saps a quin lloc del jaciment lhas trobat pel dibuix de les plantes.
Per tant el sistema de UE te dona dos tipus dinformaci: el de la variable
temporal en funci de les realitats variables, i el espacial en funci del lloc
que estigui ubicat aquesta UE en le jaciment.
Aix funciona b amb unitats estratogrfiques petites i funciona malament
amb UE molt grosses perqu se te coloquen dins un espai massa gros per
poder tenir suficient informacin espacial. Per evitar aquest problema lo
que es fa es una tercera estrategia:

20224- Arqueologia Prehistrica

c) La localitzaci de les peces significatives: per distribuci del material


significatiu i que esta`dins ubicaci UE perqu hi ha peces que val la pena
coordinar, i agafes referncies a partir de tipus de dibuix. Problema no es
localitzar els objectes sino decidir quines son les peces significatives:
normalment les peces senceres, les formes cermiques, bases, vores o
elements de prensi i elements decoratius, qualsevol objecte sencer o
fargmentat de material especial: metall, vidres i conjunts o
concentracions especials com de fauna, de cermica encara que no hi ha
forma minteressa saber-ho
Es pot fer una projecci al dibuix a partir de cultures senyalat per
concentraci de zones amb diferents colors.
Fotogrametria
El darrer sistema que sest utilitzant per localitzar el material es la
Fotogrametria. Montes una quadrcula no superior a 50 cm, 50 X 50 cm i
comences a excavar. Fas una foto daquesta quadrcula a on, com a mnim
dins la foto has de veure clarament 3 dels 4 vrtex de la quadrcula, la foto
lhas de fer amb una ptica a 50, la mnima distorsi que et fa la cmera i
lhas de fer plana i perpndicular a la quadrcula que fas per evitar
distorsions. 50 per 50 es la distancia normal duna persona per fer la foto
sencera de la quadrcula, si el quadre fos ms gros thas de posar a munt
una escala i si es ms petit thas dacostar ms. Fas la foto amb els 4 vertex
marcats.
Amb aquesta foto la insertes a un sistema dinformaci geogrfica o
sistemes dordenador dautocat i coloques els punts que es veuen a la foto a
cadascun dels vertex a les quadrcules que tens, i a partir daqu lo que fas
s digitalitzar cada fragment que vas trobant i li dones un nmero que
correspon amb la bossa de letiqueta que li toca i lassocies a una base de
dades amb la que fas feina. El resulta ts que quan treus la foto tens calcat
tots els objectes que trobes dins la quadrcula en les dimensions que est.
Lo que se sol incorporar es un sistema decapage, per diferenciar les capes i
organitzen les fotos per decapage. Es fa la foto on la distancia de materal es
der 5 cm entre cadascun i es una quadricula que trobes molt material, si no
hi ha molt material, no la fas i segueixes excavant. Si sn ms distancia de
5 cm hi haur distorsi de la foto al fer-la. Fas la foto si es 5cm i si es ms
de 5 segueixes exavant. Digitalitzes tot. Tot el material de les quadrcules
est calcat.
Avantatges: tens registrat tot el material arqueolgic per es que a ms tens
totes les fotos dall a on est el material (ms que Lapace Meroc)

20224- Arqueologia Prehistrica

sutulitza en necrpolis, sols dhabitaci i que tenir localitzat espacialmnent


els materials podrs obtener bona quantitat dinformaci.
Funci: Entendre la funcionalitat de les rees que ests excavant. En una
habitaci la quantitat dels punts et permet veure rees dinfluncia de
combusti i com es distribueixen els objectes i les activitats que es fan en
aquest espai i es fan multitud danlisis. En industria ltica per exemple un
mateix tipus de slex es pot trovar a una mateixa estructura de combusti,
per tant la talla dun determinat tipus de slex es va fer al voltant dun foc a
una zona corresponent a una determinada feina.
Serveix per a anlisi de diferents estructures dhbitat. No se pot fer
lanlisi de cada objecte per s et permet veure la zona que t major
activitat.
Se poden fer anlisis diferents, per exemple sistema de sectors en el tmul
de Son Ferrer, o un sistema de cercles concntrics per veure on hi ha ms
densitat de material.
Fotogrometria tamb et permet veure moviments daspectes cermics.

MATRIUS HARRIS
Et permet veure quina s la relaci estratigrfica de totes les unitats que has
trobat a mesura que vas excavant.
Tres tipus de relaci que hem donat. Per representar que dues unitats
estratigrfiques no tenen relaci ni connexi: 1 en un requadre i en altre un
11 per exemple. Dues UE colocades de tal manera que no saps quina s
anterior i quina posterior: se representa-> 11 dins una quadrcula = a 10
Tercera possibilitat que hi hagi tipus de relaci de successi temporal, pots
saber quian s la mes antiga i quina la ms moderna: 6 dins un requadre i
desprs una lnea cap aball i un 12 dins un requadre-> 6
12

Sediment 6 es recolza dins paret 11 es recolza aix i es posa una R enmig al


costat de la inea que les uneix. UE 1 cobreix la 4 i 2: la 1 en un requadre
una lnea cap aball i una C al costat i un 4 per lesquerra i un 2 per la lletra
sortint com un arbre genealgic.

20224- Arqueologia Prehistrica

En el cas del forat 15 m smodern que talla a lUE 5, se representa el 15 en


un requadre i cap a avall en arbre genealgic una lnea i al costat lletra T.
Un reomple laltra: la UE 14 una lnea sortint cap avall i 15 en un recuadre,
i lletres REO a la dreta de la lnea entre ambdues.
Noms representem les immediatament anteriors i les immediatament
posteriors. Llavors la 5 la ms moderna seguint ordre, cobreix la 1, desprs
superposa al 6 i aquest cobreix el 7 que cobreix el 9 que cobreix el 4, i
desprs el 4 es recolza en el 11 i 14, desprs 11 cobreix 3 que cobreix 13
que cobreix 12 que cobreix 2, i finalment el 8 es cobrit pel 14, i sindica a
part. Com l11 que sindica a part.
El sistema de matrius no noms dona la secuencia de deposici sino que
permet establir lestratgia dexcavaci: quina unitat sha dexcavar? La
ms moderna. Quan estiguem en 7 no excavariem l11 tot i que el trobem a
una paret al costat, sino que anirem a excavar el 9, per tant sempre sexcava
la UE ms moderna que trobis, es igual qsi has de fer un forat o no. En
excavar 4, pots elegir.
Altre exemple
PROTOCOL TREBALL ARQUEOLGIC APUNTS ALONSO
a.- Generaci de coneixement

Com funciona tot el treball de laboratori amb diferents fases com:

-> El procs de registre registrar tot el material arqueolgica


-> Procs d'anlisi que es fa clarament en el laboratori
-> Procs d'interpretaci de totes les dades i resultats de les analtiques i del que
s'ha obtingut en el jaciment.

Aix intenta respondre a dos blocs de preguntes com:


1.- Que caracteritza a les societats i quines variables influeixen en el canvi de les
societats amb la qual cosa s entendre com eren les comunitats que estudies i quines sn
les variables que influeixen en els processos de canvi que es va veient. En arqueologia
es treballa amb grans lapsus de temps i es veuen els processos de canvi i evoluci de les
comunitats que profundiran en aquest tipus de qestions.
2.- El segon bloc de preguntes seria quina seria la millor manera per poder
estudiar el que s'est trobant i els materials. Hi ha una part de generaci del

20224- Arqueologia Prehistrica


coneixement del passat i una altra sobre la generaci de coneixement del present de si
s'est excavant b, si s'analitza b, si els paradigmes funcionen,...
s una doble dinmica, interpretar el passat i veure com s'interpreta al present.
Tots els paradigmes, corrents i estratgies d'anlisi incideixen en aquestes dues
preguntes sobre quines qestions intervenen per veure el coneixement del passat i de
quina manera. Les dues grans preguntes funcionen com a blocs centrals on en una part
estan els processos d'anlisi i a l'altra els marcs terics que els arquelegs estan
utilitzant.

1.- Procs de registre:

Ja s'ha vist les diferents tcniques i mtodes per excavar un jaciment i ara es
poodria analiatzar com s'ha de tractar el jaciment arqueolgic segons les estratgies que
s'han vist. S'ha de tenir en compte que el registre que s'ha obtingut s fruit d'un conjunt
de processos complementaris i que interactuen clarament. El que s'excava sn activitats
de comunitats passades i s sempre un registre intencional d'aquestes activitats. No es
pot llegir el que s'ha trobat com a reflex del que ha passat i aix s el que les comunitats
prehistriques han decidit deixar i no es pot llegir literalment com reflex del passat sin
reflex que d'aquestes comunitats han decidit deixar en el lloc on el trobem. s fruit d'un
procs conscient o inconscient de selecci. s un reigstre matitzat per la variable
cultural i les intencions de les comunitats que s'estudien.
A ms damunt aquest registre hi han passat molts d'anys i ha modificat
enormement el que nosaltres ens trobem i cal tenir en compte les modificacions que
s'han pogut produir i que es denominen com processos tafonmics que poden afectar al
jaciment (ciutats enterrades,...) i el que es troba s el que ells varen voler deixar ms les
modificacions al llarg del temps (sl molt cid o base afectant a les restes sees,...). En
realitat no s aix el que duim al laboratori ja que damunt tot aix hi ha una acci en el
present dels arquelegs que decideixen quines coses es duen al laboratori i quines tiren
ja que no es trasllada tot i hi ha un procs de selecci (per exemple en els anys 30 no es
tenien en compte la fauna, actualment s'agafa un poc de tot amb mostreig de terra,...). El
que arriba al laboratori s el que varen deixar, ms el pas del temps i ms els criteris de
l'arquleg que ha tingut quant estava excavant. No es poden fer ni lectures directes ni
analogies directes sense tenir en compte aquestes tres passes.

2.- Procs d'anlisi:

20224- Arqueologia Prehistrica

Hi ha un moment que ja s'ha excavat, s'ha collocat tot en bosses,... i tot el


material processat arriba al laboratori on es comena un procs d'anlisi que consisteix
en establir una srie d'estratgies:

a.- Es separa el que sn mostres per analitzar com carbons, sediments, fitlits,
pollen, llavors,... i s'envien a cadasc dels especialistes que toquen. Desprs es separa
una altra srie de materials que o es generat per l'home o ossi per fer una srie de
gestions prvies abans d'enviar-lo als especialistes. Aquest procs de treball previ
consisteix en una gesti d'aquest material perqu tingui una srie de caracterstiques per
enviar-lo de manera segura per l'anlisi:

neteja

L'objectiu en aquesta fase no s que el material quedi perfectament net sin que
s extreure les capes superficials de terra, pols o de concrecions i que aquesta neteja no
afecti al material arqueolgic que s'est netejant. Si aquest necessita una neteja
especialitzada ja es passar. s una neteja superficial. En el cas dels metalls no fa falta
fer-los nets i es posa en un tupper amb productes per treure la humitat del tupper i
mantenir-los en condicions de baixa humitat ja que aquesta el que fa s d'oxidaci,
roveig o generaci de sulfurs o clorurs. Si es veu que el metall est malament s'ha
d'invertir el procs i va primer el restaurador per desprs anar a l'especialista en lloc de a
l'inrevs.
Sobre el material ossi sempre ha de ser una neteja en sec i mai amb aigua ja que
els ossos sn molt porosos i queden molt humits ja que si conserva molta (s'ha
d'assegurar que ha d'estar molt sec) es creen fongs, lquens,... ja que la humitat dins els
ossos s el que genera. Millor feina en sec. Sobre la indstria ltica s una neteja en
aigua amb suau raspallats i si la pedra s molt porosa sempre s'ha d'anar en compte o
fer-la en sec o eixugar-la molt b. Sobre la cermica cal dir que es fa neta amb aigua i
sol ser amb aigua destillada que no t molta cal,... encara que no es sol fer. S'ha d'anar
en compte que quan es fa neta si es degrada o no ja que algunes estan fetes en grans
temperatures no tenen problema per algunes estan cuites a baixa temperatura i es
dilueix amb ms facilitat.

classificaci material

20224- Arqueologia Prehistrica

s una classificaci molt senzilla, no tipolgicament i normalment es fan grans


classificacions com cermica talaitica, romana, ebusitana, musulmana,... en grans
grups. Aquestes grans classificacions no tenen cap funci de recerca sin per redistribuir
el material als especialistes posteriors i el mateix amb la indstria ltica (talla o
macroltica).

siglat de material

El material arriba dins de bosses on es troben amb etiquetes i aquesta posa el


jaciment on s'ha excavat, any d'excavaci, dia que es va treure, la UE, la quadrcula,
estrat,... (segons la tctica). Abans de que el material es mogui pels investigadors, s
important que la informaci de l'etiqueta no es perdi i es fa un procs de siglat fixant
fsicament una srie de codis d'identificaci a cadasc dels objectes i que s'associa a una
base de dades que generes i que es trobava en la etiqueta amb la qual cosa si els
investigadors troben ms coses posen el codi i incorporen a la base de dades.
Se sigla amb tinta xina encara que causa un problema ja que en els materials
molt porosos absorbeixen la tinta i queda marcat permanentment i s'ha de fer un sistema
que l'etiquetatge fos reversible i aix s posa una resina sinttica que es dilueix en
acetona (95% en proporci) i genera una laca d'ungles transparent (paraloyd) que es
posa en una capa que funciona com assellador i es pot escriure a damunt ja que no
traspasa i si s'ha d'esborrar es lleva amb acetona. Desprs es posen un conjunt de codis
d'informaci. Cada equip incorpora els codis d'identificaci que ell troba per de
manera estndard sol haver:
Nom del jaciment (o el posen els excavadors o el museu) que poden ser sigles,
nmeros,...
Any d'excavaci (campanya)
La Unitat Estratigrfica (UE)
En alguns casos es posa el tipus de cermica o un nmero correlatiu. A cada nova
campanya es comena de nou.

Exemple:
SM 14 23 7527

20224- Arqueologia Prehistrica


SM 15 23 7527
(cada sigla s individual i tot el material est identificat)

Es sol siglar en el lloc ms discret de l'objecte a siglar. Per exemple en el cas


cermic a la base per si ha d'anar un museu si sn peces senceres i si no ho est s'ha de
posar a la part interna, o un crani a la zona d'uni de les vrtebres,... Amb ossos sencers
no s'han de posar als extrems ja que sn ms caracterstics els ossos amb petites traces i
processament i s'utilitza la part medial de la difisi. En quant a la indstria ltica se sigla
en la cara interna encara que la indstria ssia no es sol siglar i els metalls tampoc o
altres objectes d'especial rellevncia i es fa damunt de la bossa. En part s per sentit
com i cada grup que demana o no. Aquest s el pas previ a investigar aquest material i
que pot durar uns quants anys.

inventari del material

D'aquesta manera el siglat i l'inventariat es sol fer a la vegada de forma conjunta.

D'aquesta manera s una part de gesti interna en aquestes quatre fases abans
d'enviar als investigadors. Una vegada siglat ja s quant s'envia a cadasc dels
especialistes i la feina dels directors de les excavacions arqueolgiques s que siguin
capa d'entendre's amb tots els especialistes i coordinar totes les feines que es fan.
L'arqueologia s cada vegada ms especialitzada.
Cal parlar dels anlisis ms comuns que es fan actualment:

En les restes ssies siguin humanes o animals solen ser identificacions o tractaments
comuns encara que siguin relativament diferents
TAFONOMIA
Veure si el conjunt ossi que s t s si han arribat tot s els ossos o hi ha coses que
distorsionen i saber quin s el que distorsiona. Aquestes accions que distorsionen poden
ser humanes, animals posteriors, accions biolgiques (vegetals) amb arrels que
fracturin, accions sedimentolgiques. Exemple: en el cas dels dlmens si es troben els
ossos ms grossos pot donar indicaci d'enterrament secundari.
TAXONOMIA

20224- Arqueologia Prehistrica


s la identificaci de la resta. No basta saber quin os s sin tamb s'ha de completar i
ser molt concret com de quin lloc concret en el cas d'ossos de cames o braos, si
d'animal o de persona, silvestres o salvatges,...
NMI (Nombre Mnim d'Individus)
Aix es fa amb tots els ossos que tenen lateralitat (dreta o esquerra) i ossos o dents que
sn nics com cranis, dents,... Aquest NMI s el nombre del qual s'inicia a fer estudis i
clculs per veure la poblaci, els ramats,... i comenar a interpretar
NPC (Nombre de Pes Crnic)
No s el mateix tenir 5 conills que una vaca. S'ha de combinar el nombre d'individus
amb l'aportaci crnica de cada espcie. El nmero mnim s'ha de combinar amb el pes
crnic. Si hi ha 50 conills i 10 vaques s'ha de dir que majoritriament es basaven en la
vaca i de vegades agafaven conills.
Edat i sexe
Aquestes ajuden a entendre el conjunt de gesti de la ramaderia i l'economia en el cas
dels animals. Segons l'animal s'empraven per un aspecte o un altre.
PALEOPATOLOGIES
Els ossos tamb donen informaci d'algunes patologies amb malalties que queden
fixades als ossos com la desnutrici amb espcies que han tingut dificultats de nutrici
com els problemes de raquitisme i que es reflecteixen en els ossos. Entre altres
patologies com fractures,...
ADN
s important dir que l'ADN prehistric es conserva molt el mitocondrial amb fragment
de cadena d'ADN que es pot conservar. Aquest s l'herncia gentica que es transmet de
dona a dona. Amb ADN prehistric es sol fer dos grans tipus d'anlisi
Identificador del genotip (grans grups gentics): a Europa hi ha 9 grans genotips per
veure l'herncia de la persona
Relaci de parentiu i sempre en lnia femenina i saber quin s el sexe i es comena a
identificar alguns gens que poden ajudar a veure color de pell, cabells,... De totes
formes es tenen fragments de la cadena
Per fer anlisi gentic no es pot tenir contacte directe amb els ossos i s'agafen les
mostres que es posen dins un frigorfic i s'envia als laboratoris. En principi es pot fer
anlisi gentic de totes parts dels cos encara que si s'agafa s'elegeix el de l'arrel de les
dents que s la que ms est protegida. A la vegada s'ha d'enviar a dos laboratoris

20224- Arqueologia Prehistrica


independents amb certificats i els certificats que es donin han de ser convergents. s un
procs lent.
CLCUL DENTAL
Ajuda a veure la paleodieta de les comunitats en el cas del sarro
ANLISI QUMIC OSSOS
Est relacionat amb el segent punt?
ISTOPS
Carboni 13, isotops,... que ajuden a entendre la paleodieta i saber si t una dieta
crnica, vegetal, marina,... i fins i tot ara es fa molta feina amb alguns isotops que
permenten veure l'origen de la persona.

Segon pas: anlisis de material antrpic. Intenci: veure dinmiques i temes


que sestan tractant en lanlisi arquelogic i quina informacin dna
aquell material arqueolgic que es tracta. A lhora de fabricar el material
arqueolgic, metalls, ossos, arquitectura, cermica, normalment es fa feina
amb dos conceptes o dos marcs dinterpretaci: el primer es cadena

20224- Arqueologia Prehistrica

operativa, que consisteix en analitzat cada una de les fases que hi ha desde
que vas a cercar la materia prima fins que vas a analitzar la fase de
fabricaci dobjecte, la tipologa i ls daquest objecte. Per tant, un primer
marc destudi es el marc destudi de la cadena operativa, estudiar
secuencialment desde la obtenci de materia prima, anlsisi tecnolgics,
tipolgics (forma) i anlsis funcionals de ls de lobjecte.
El segon marc interpretatiu o concepte s cel concepte de vida de lobjecte.
CONCEPTE DE CADENA OPERATIVA
Majoria danlisis de fabricaci dobjectes se fan dins aquest marc que t 4
grans parts: anlisi dobtenci de materia prima, anlsisis de la fabricaci o
tecnolgic (quin tipus de forn de la cermica, si s cermica a torn o a m)
anlisis de la forma que has creat (tipolgic) i finalment anlisis de la
funci de les epces que ests analitzant.
Gran part d eles analtiques que es fan en el laboratori estn dins aquesta
cadena operativa,
La cadena operativa, dins la part de funci no noms inclou ls que es fa
sino les fases simbliques que t ls de lobjecte. La repercussi de ls
de lobjecte s diferent
El segon marc interpretatiu: Concepte de vida de lobjecte. Al llarg dels
diferents usos que t un objecte, poden tenir unes percepcions i unes
finalitats i uns objectius totalment distints. L oque persegueix aquest marc
s analitzar el rol que lobjecte va tenir i que va canviant al llarg del temps.
(el primer rol potser per cuinar un contenido o per veure aigua o vi) en
aquest primer rol es quan analitzam lo que tengui a veure amb la cadena
operaiva, contenedor de cermica, pero en un segon rol lempleo per
contenidor funerari i canvia dobjecte passa a una nova vida, no interessa
saber quin material varen emplear o quina forma t la cermica perqupe
cirresoin a la primera vida de lobjecta, s a dir quan funcionava com a
primer rol, pero en aquest sego nrol tenc que saber quina capacitat t, si
senterren tant homes o dones, si hi ha associat amb tipus denterrament, si
hi ha aixovar, si s de cremaci o inhumaci i m0interessa saber el papel
daquest nou rol, de discriminaci per rol Ens imaginem que senterra
aquesta cermica i sabandona, passant 2000 o 3000 anys, aqu no funciona
noms com un contenedor funerari sin co un objecte que ha estat
abandonat 2000 anys, i les preguntes que faig no sn del ritual funerari
perqu depen de la vida anterior d elobjecte i faig preguntes sobre qu li
ha passat envers aquests 2000 anys, sha fragmentat? La superficie de la
cermica ha quedat afectada pel tipus de sol? Aspectes tafonmics.

20224- Arqueologia Prehistrica

A aquesta nova vida dobjecta ja no deman temes de rituals ni funeraris,


sino temes tafonmic. Arriba un momento que arqueleg es posen a
excavar i arquelegs troben aquest objecte i aquest objecta pot tornar a
canviar de vida, i si els arque. Decideixen convertir-lo en un objecte
cientfic, i li comencen a passar moltes coses: neteja, fotos, i passa a sr
una vida com a objecte arqueolgic. El posar dins boses. Imaginem que de
trovar la cermica, lo que trob es llauna de coca-cola, i com a arqueoleg la
tirar a la bossa de fems, el rol de lobjecte no ha canviat, sino que ara esta
a la bossa de fems i la coca-cola la seva vida no ha canviat, en canvi la
cermica, li faig anlisis, etiqueta, fotos i canvia de vida lobjecte i est a
un altre rol.
Finalment, aquells objectes tenen una 4ta vida com a objecte arqueolgic
museolgic, que est al museu, el rol no ha canviat, sino lubicaci
dobjecte, per hi ha alguns que sexposen dins vitrines i aix fa que canvii
la vida del objecte. Interessa que la humitat i la temperatura no lafecti, que
hi hagi una iluminaci correcte, que les etiquetes siguin correctes que
estigui dins un discurs coherent, coses que no ens plantejaven abans, sino
ens plantejem. Les vides de lobjecte sn acumulables, per la discussi de
quina forma tenia les havies fet abans, perqu els qui fan feina en aquesta
darrera fase son els muselegs, experts en exposicions i agafen informacin
de les altres vides i ho incorporen i ho presenten en un format didctic, per
tant les dinmiques que es fan en aquesta fase sn diferents.
Recordem que els objectes no sn estatics sino dinmics, sino que es
improtant saber en qu vida de lobjecte treballes. Quan analitzo el material
arqueolgic tenc un punt de referencia, per oarlant amb els restauradors de
museus tenc un altre discurs distint. Els rols dels objectes van canviant, el
primero a saber s en quina vida ens hem de collocar, en funci de la vida
a on estigui emplear una estratpegia o una altra, si estic al principi
emprar estratgies de cadena operativa, i si estic en el laboratori, discutir
si es millor posar una etiqueta o altra
Sn vides acumulables. Cada objecte segons el seu rol se li aplica una
manera de treballar o altra.
Lo important s segons el rol elegir quin tipus de estratpegia aplicar a
lobjecte.
Cermica:
Abans destudiar la cermica, no noms sha de netejar, hi ha dhaver un
pas previ que s el daferrar la cermica i el dibuix. En relaci a laferrat s
com un puzzle, per tant els criteris per fer un puzzle son els mateixos de la
cermica. En el puzzle agafes els bordes del puzzle i en cer+amica es fa

20224- Arqueologia Prehistrica

igual, anses, bores, desprs comences a fer muntets, peces que tenen colors
agrupats, per en cermica no noms te fies del color, perqu s canviant el
color de les cermiques, per tant el color no s fiable, sino lo que es fiable
es la textura de la cermica i el desgrassant que t la cermica, el
tractament de superficie i com son les pastes, i desprs jugues a veiure si
taferren i comences aferrar. Quasi mai aconsegueixes aferrar tot. Peces
mitjes senceres, fragments que mai has pogut acabar de juntar i saber don
venen. Com que mai acabar de aferrar, et demanes quan matur daferrar?
Dooncs per una part el numero dhores que has estat aferrant i per altra
banda el numero de fragments que vas aferrant en una grfica. Normalment
la grfica fa una corva dadalt a avall. Comences amb molt poques hores a
aferrar molt els primers dies per arriba un momento que passen moltes
hores i desprs apssen ms hores i cada vegada aferres menys. Quan arribes
a momento en que estas aferrant 0,1 fragment per hora, res doncs esperes
bn parell de dies ms i desprs atures. Quan se testabilitza el numeor de
fragments que aferres per hora, que no val la pena seguir perdent el temps
aferrant.
Important: la grfica pots fer-la per persones. No noms es posar-se a
aferrar sino una estrategia per treure profit per aferrar. Si un sap molt i un
altre no, en grups de persones se fa aquesta grfica de persones.
Una vegada aferrada, se fa la fase de dibuix:
Els dibuixos arqueolgics tenen dues parts de cermica, sempre fets
dibuixos a escala i sn dibuixos frontals, i divideixes el dibuix en dos. A la
part dreta dibuixes la superficie del dibuix, lo que veus, i a la part Esquerra
la secci o perfil. La informacin del dibuix arqueolgic, se dibuixa
seccions perqu el perfil de les vores donden informacin cultural i
cronolgica, en funci de cronologa i lloc (en un lloc es fa un perfil o un
altre), en funci a aquest perfil saps de quina procedencia s
A partir daqu s quan es comena lanlsisis de cermica, es mira quines
sn les argiles, si estn fetes a torn, a m, se miren els modelats de nivells,
els anlisis tipolgics, i se miren residus i formes.
Visi grfic de cadena operativa. Sanalitzen els tipus dafloraments
dargila, sanalotzen minerolgicament largila i el yaciment per saber quin
es laflorament dargila que la societat arqueolgica ha emprat. Se mira si
han fet mescles, hi ha vegades que mesclen dues argiles i ho mires a travs
del microscopi, i a vegades a laflorament natural t largila moltes pedretes
i desprs dels procesos de neteja desapareixes, i trobes a vegades
desgrasants que no sn a largila original. Se mira el modelat, veus les
marques del procs de modelat de la cermica. A vegades s modelat a m i
veus els moviments que lalfarer va fer per fabricar la pea i hi ha

20224- Arqueologia Prehistrica

especialistes que veuen aquestes marques. Si hi ha barnissos, les marques


que deixen els bronyits de la paret per fer tipus de moviment per bruir
(si venen duna mateixa tradici tecnol+gica) Sanalitza tot el sistema
de secat i de cocci. En funci de la coloraci tamb tens informacin de
latmosfera o tipus de forns en que es van coure i en funci de la
temperatura.
Decoracions que es fan poscocci quan largila s ms plstica.
METALLS
Els metalls es fa lo mateix conceptualment, pe`ro les eines que sempren
son diferents.
1)Els metalls no es fan nets, els nics que poden fer-ho nets sn els

restauracions. Quan trobem metalls, noms els posem dins un tapper


hermtic i li posem un producte que absorbeixi humitat, prqu els
metalls necessiten percentatges dhumitat baixos inferiors al 40%. El
ferro es roveja i els bronzes i coures es generen florurs i clorurs per
procesos dhumitat. Saconsegueix aix utilitzant dos productes: gel
de slice i uns productes que es diu Absor b que cuan esta molt humit
absobeix humitat i si est sec, molla humitad i aconsegueixes un
minim dhimitat equiloibrat.
2)Ipus danlisi que es fan: Dos tipus: un que et permet saber la
composici del metall amb difraccions i florometries que et donen la
composici o aleaci. En difracci trobem pics alts de coure i altres
pics de slice, carbonis, aquests pics sn les concrecions de brutor
que hi ha i sabem que esteim davant un objecte de coure. I sevreix
per sabe rla composicio de metalls per sabe rsi s una composici o
mescla. Desprs en segon lloc tenim petits continguts que t laleaci
i sn quantitats inferiors al 0,3% i no serveix per saber el contingut,
pe`ro sn percentatges en funci a on es va treure el coure. Aquests
elements traa permet identificar lorigen de les vetes. Ara es
comena a desenvolupar la tcnica que sn els istops estables de
plom i sn enormement indicatius de la geologa a on est ficada la
veta, analitzant istops de plom pots saber de quin contexte geolgic
provenia la veta.
Per tant un primer bloc danaltiques et permet saber la composici i
lorgien
El segon bloc: la metallografia, agafes un tros de metall el puleixes,
el poses dins un porta i cubre i el mires en el microscopi i lo que
veus s lestructura metpalica que t aquest objecte que va en funci
del tipus de processat que se lha fet, si sa fus, o sha forjat amb un
repicateig t un tipus destructura metall diferent. I genera canvis

20224- Arqueologia Prehistrica

microfsic a les estructures pots saber el procs i la tcnica de


fabricaci, si ha estat fus i repitetejat en fred o en calent si ha estat
fus i ha estat posat en laigua i ha hagut un canvi
INDSTRIA SSEA I LTICA
Se mira anlisis geolgics, per saber la composici de les eines
ltiques, i a partir daquests anlisis geolgics de les pedres vas a
cercar els afloraments. Sevreix per anlisis de movilitat. Tenim les
vetes de silex que varen emprar, i el slex que empren es coloquen
sempre davora rius, significa aquell grup recolector, la movilitat que
tenia era a travs de rius, i serveix per saber lestratgia de movilitat
que tenia aquell grup. Laflorament s la cantera.
Segon bloc de feines: tema de talla ltica, com es tallen els objectes.
Hi ha des de talles molt poc eficaces.
Cada comunitat i periode t les seves prpies estratgies de tall i pots
comparar les diferents estratpegies entre diferents comunitats.
Sestudia intentant remuntar el procs de talla. Els arquelegs
intenten fer el pas a linrevs i veus els gestos i estratgies que cada
grup ha generat, i veure talles diferents entre grups i veus si hi ha
transparncies tecnolgiques I lo darrer que es fa s mirar la
funcionalitat, i el que es fa es mirar en el microscopi. Damunt
aquesta eina es generen transformacions de la superficie que van en
funci del moviment que has realitzat i la materia que has treballat.
Si ho mires al microscopi, podras saber la lnea de modificaci del
treball de lobjecte, si lobjecte ha treballat ls. Saps quines
activitats ha fet aquella comunitat.
En definitiva, quan el material tarriba de lexcavaci sinicia tot un
procs, un primer bloc de mostres, carbons, sediments, fitlits,
semilles, polen, i el material arqueolgic (fauna, cermica, metalls,
industria ltica i ssea) i cada tipus dobjecte t analtiques prpies
per analitzar la vida de lobjecte i les estratgies que hi ha.

20224- Arqueologia Prehistrica


MATERIALS ANTRPICS, MOSTREIGS (POLEN, CARB...)
Quan tu vas excavant vas fent estratgies de mostreig, el principi general: qualsevol
cosa de qualsevol sediment que pugui ser interessant, agafar una mostra de terra. La
quantitat de mostres que sha dagafar en funci del tipus danaltiques.
ANLISIS DE SEDIMENTS, per veure quina s la formaci geolgica dels sediments
amb els que estem fent feina. 4 grans estratgies que fan els sedimentlegs:
1) Anlisis de la granulometria. Blocs, graves, quines dimensions tenen la fracci
del sediment, arrodonides, erosionades o no...
2) COMPOSICI: A ms de la fracci fina, pedretes o gravetes, com funciona:
argiles, arenes... com se sap? Es fa per flotacio, agafes sediments i els poses a
flotar i veurem que es van acumulant una quantitat de grans al fons, el primer
grup de sediment que sacumula sn les arenes, si sacumulen 50, tens un 50%
darena, passa el temps i se tacumulen argiles un 25% y la resta que no se tha
acumulat s lo que est encara dissolt en aigua. Fracci grassa o fina.
Els sedimentlegs tenen cubetes per fer aquests anlisis de composici de la fracci
gruixada (granulometria) i de la composici de la fracci fina.
3) LMINES FINES: Es fa directament al jaciment i el que es fa s que aquestes
mosses, per tal de treure els sediments de defora. Sagafa una capsa especial i se
li posa guix, deixes que se sequi i la fiques a dins la mossa que has fet, la claves
i la deixes, el guix sacaba secant i aferra el sediment i retalles de darrere per
dur-te tot un paquet de sediment, un tros directe daquell jaciment, quan el
desferres, en el paquet li injecten resines i aquest sediment amb les resines es
solidifiquen i talles lmines que se miren en el microscopi i veu lestructura reial
del jaciment sense rascar i permet veure la composici, formaci, paleoclima,
segons les restes que es veuen i els processos sedimentaris, restes de foc,
carbons, herbes, llavors...
4) ANLISIS DE FOSFATS: La densitat de fosfats va en relaci al tipus dactivitat
que fas en aquesta rea, tipus dactivitat destabulaci, domstiques... Agafes
petits sondejos de 50 grams per fer anlisis de continguts, per saber quin tipus
dactivitat sha fet en aquell jaciment.
Estudis de lmines gruixudes, fines, i de fosfats per saber quines activitats shan fet
damunt aquell jaciment.
SEGON BLOC DE MOSTREIGS
Per tenir informaci paleobotnica= MOSTREIGS PER ANLISIS
PALEOBOTNICS:
CARBONS, FITLITS, LLAVORS, POLEN I ANELLS D EFUSTA.
CARB: ANTRACOLOGIA
FITLITS: FITOLOGIA
LLAVORS: CARPOLOGIA
POLEN: PALINOLOGIA
ANELLS DE FUSTA: DENDROCRONOLOGIA.
Tipus dinformaci que et donen cadascuna daquestes disciplines.:

20224- Arqueologia Prehistrica

ANLISIS PALEOECOLGIC A TRAVS DELS ANELLS


Si trobem restes de fusta, a ms de la identificaci de lespcie, podes tenir molta
informaci a partir estudi anells sobre evolucions climtiques que ha sofert aquella
fusta. En funci de la gruixa i textura del anell va en funci de lo que lha passat a
larbre aquell any. Si sha produt un incendi. En el Mediterrani no se troben grans
mostres de fusta i no se sol fer aquest estudi, ni se pot establir les vides i seqncies
ecolgiques.
ANLISIS DE LLAVORS I CARBONS: CARPOLOGIA I ANTROCOLOGIA

Quan excaves veus petits trossos de carb i els agafes, per hi ha carbons petits que no
pots veure quan excaves, ni llavors concretes que quan excaves no les veus. Tens part
important de carb i llavors que no veus. I sha de definir un sistema de recuperaci per
veure aquests elements, la flotaci. Els sediments que excaves, els poses dins un
recipient ple daigua i aqu de dins tires el sediment. Tot lo que no s orgnic se va
depositant abaix, i tot lo que s orgnic se queda flotant a dalt. El que fas s que la part
de dalt la tires per altre lloc i la passes per sedassos de gruixos distints. El material
orgnic es queda dins els sedassos i deixes que se sequin i els poses dins bosses, i amb
una lupa vas destriant els materials que van trobant i recuperes mostres de llavors i
carb. La manera per estudiar i fer mostreigs de llavors i carb s a partir de la flotaci.
Les llavors noms tenen validesa arqueolgica les que estan carbonitzades. Les que no,
poden ser antigues o modernes fruits de processos tafonmics (rata, conill...) Noms
serveixen les llavors carbonitzades, per tant.
POLEN I FITLITS
s un dels elements ms resistents al llarg del temps. Quan ests excavant no pots veure
pollen. Si fas flotaci, el pollen te passar per dins els talassos i no els tendres. El que
fas en una zona que vols estudiar, 50-250 grams de terra que s eli fa tractaments qumics
que te permeten recuperar les restes de pollen i es fan srie de recomptes de pollen i
identificaci. Sha danar molt alerta a fer anlisis directes de quantitat de pollen i
despcies perqu densitats de pollen van en relaci a quantitat demissi de pollen
que t lespcie. Tamb sha danalitzar el sistema de transport i espcies de manera
aria que tenen estratgies de pollinitzaci a llarga distncia i aries que tenen poc
recorregut aquelles tipus cot que es desfan.
Tant els polens com llavors, com carb en anlisis, sn tipus de grfica caracterstiques
on a la part esquerra hi ha la cronologia i fins a la dreta tens totes les especies, les
espcies herbcies a lesquerra i les de la dreta les arbries. Veus al llarg del temps, la
dinmica de cadascuna al llarg del temps i com han evolucionat, si en una poca han
hagut molt o mens.
Sagafa pollen don trobem que fasi falta. Sagafa pollen del trax, de les extremitats
si hi ha hagut deposici...
FITLITS
Sexpressa en el mateix tipus de grfiques que el pollen. Els fitlits sn: totes les
plantes absorbeixen aigua, dins aquesta aigua hi ha minerals, hi ha dos tipus de minerals

20224- Arqueologia Prehistrica


que generen estructures dins les plantes: les flors de slice i els oxalats de calci. Les dues
tendran una estructura diferent en funci del tipus de planta i la part de la planta a on
shagi fixat. Flors de slice de pi tenen unes caracterstiques, i sn diferents si sn
agafades pel tronc... Quan aquestes plantes es pudreixen la part orgnica desapareix.
Com son minerals et queden en el sediment. Si agafes mostres de sediments, hi ha
processos qumics que et permeten individualitzar els processos qumics que ajuden a
veurels i mirar pel microscopi. En la zona on no he trobat bigues he vist que ha hagut
acumulaci de branques de pi, alzines, cereals,.. I les projeccions en la grfica venen a
una part fitlits dorigen herbaci i a altra dorigen arbori.

Sha de combinar diferents mostreigs i estratgies: carbons, fitlits, pollen,... perqu


cada analtica et permet veure una part de les dinmiques paleobotniques i ecolgiques
que t el jaciment. Els fitlits en funci de quins tipus de fitlits et donen informaci
sobre gesti de recursos. Anlisis paleoclimtics parteixen daquestes analtiques i
mostreigs. Cal tenir una srie despecialistes i agafar mostres per a cadascun dels
especialistes...
En els anlisis palobotnics es fan tres tipus destudis:
1) Estudis paleoclimtics: srie despcies sensibles a canvis dhumitat... sestudien
les dinmiques daquestes espcies, per estudiar clima, pluja...
2) Estudis de paisatge
3) Com les comunitats gestionen els recursos vegetals que tenen a la seva
disposici: agricultura, explotaci forestal... Quins tipus de fusta utilitza cada
comunitat.
Fas dues estratgies: quan excaves has de tenir clar quin tipus de mostreig fas, i quan
vas al laboratori les has de saber gestionar cap a on van, els fan sempre especialistes:
arquelegs que han tingut formaci botnica o sn botnics que han tingut formaci
com a arquelegs
AVALUACI
Continguts terics: 5% = 0,5 punts. Assistncia a classe i prctiques
SEMINARI: Entrega memria activitat = 15% nota, 1,5
PRCTIQUES: 1 punt Prctiques en total: 2,5 punts
TREBALL: 20 % = 2 punts. 1 punt anar a veure jaciments, i 1 punt daquests jaciments,
elegir un i fer un treball.
EXAMEN: 50% = 5
1) Dues preguntes a triar una de tcniques i mtodes dintervenci arqueolgica:
tcniques dexcavaci arqueolgica, protocol de laboratori... Val 2 punts.
2) Teoria: 2 preguntes a triar 1, Quan apareixen, context histric que apareixen,
principals idees o fonamentacions, principals autors Comparar dues. 1,5
3) Matriu Hatris: 1 punt. Fer matriu i posar relacions estratigrfiques.
4) 5 preguntes curtes 0,5 punts: Se poden contestar en dues frases i no fa falta ms.
Prospecci: Intervenci arqueolgica que suposa el no moviment de
terra.Carpologia, UE, Binford, Remuntatge...
Per fer mitjes, sha de treure un 5 com a mnim: de la primera un 1, la segona un
0,75 i la tercera un 0, 33.

También podría gustarte