Documentos de Académico
Documentos de Profesional
Documentos de Cultura
ARQUEOLOGIA
PREHISTRICA
TREBALL
Anar a veure 20 jaciments o museus que tinguin coleccions arqueolgiques.
1,5 punts mostrant fotos y nom llocs. Per a 2.5 punts, fer recerca jaciment
que hem triat que ens hagi agradat ms, un treball formalment correcte.
Amb cites, presentacin, bibliografa.
Entrega dia examen a paper.
Dir com hem trobat els jaciments. La selecci dels 20 jaciments els vaig
cercar a tal pgina.
ARQUEOLOGA. QU S?
Hi ha moltes referncies i publicacions en relaci al que sestn per
arqueologa. Larqueologia est composta per dos grans peus: per una part
tot lo que sn les tcniques i mtodes destudi, com sanalitza, difon i per
altra part tot lo que sn les teories i propostes teriques dinterpretaci..
Aquests mtodes i teories fan feina sobre la cultura material. Arqueologia
s aquella disciplina que estudia la cultura material amb una srie de eines i
postulats terics de qualsevol poca. No t per qu+e estudiar la historia del
passat, sin que estudia els objectes, relacionats amb lhome. A mesura que
ten vas cap a enderrere en el temps, la capacitat dinformaci i documents
s menor, referncies arxivistiques menor. A ms, lestudi de les comunitats
pasades a travs dels objectes que han deixat va agafant ms pes perqu no
tens aquella informacin, per aix moltes vegades es relaciona
larqueologia amb la historia del passatl. Com ms enfora ten vas menys
informacin tens, sin els objectes que han deixat. En poques molt
antigues larqueologia s lnica Font de coneixement. Larqueologia
semplea per a qualsevol poca, amb paradigmes terics dinterpretaci,
independentment de lpoca sempre fa feina amb objectes fabricats per
lhome, siguin antics o moderns.
Analitzant els objectes te permet tenir una informacin que amb altres fonts
no aconsegueixes. Se combina amb altres estratgies de coneixement.
PUNT DE PARTIDA DE LARQUEOLOGIA-> Cultura material.
MARCOS TERICOS Y HERRAMIENTAS CONCEPTUALES
Estudia larqueologia els objectes, per tant, avan de saber quins objectes
destudi, algunes reflexions:
Els objectes no sn elements passius, sin que influeixen de manera
important a com som nosaltres i com veiem el mn. Objectes que empleam
influeixen de manera determinant amb la notsra manera de veure el mn i
de relacionar-nos, per tant els objctes sn enormement actius. Influeixen de
manera determinant amb les persones i les relacions que tenen aquestes
persones.
Exemple: Mitjants segle XIX, cotxe dissenyat de vapor, amb forma de
carruatge, en adaptar-lo mai es pensaba que el resultat final de lobjecte
acabs sent un cotxe i carreteres i condiciones la manera de viure de totes
les persones.
Altre exemple: Anys 50 Steve Jobbs al 76 va fer el primer ordenador
personal dApple, ning es pensava que 20 o 30 anys desprs hi hauria
internet i que parells anys ms dinternet, reds social. Aquest conjunt
daparats han canviat manera de viure i relacionar-nos.
Lutilitzaci objectes acaba condicionant la manera de viure. Objectes que
hi ha a la clase ajuden a configurar un tipus de relaci jerrgica entre
alumnes i professors.
Els objectes, aix com estn estn marcant un tipus de relaci social i
deixen de manera clara qui est a cada lloc.
En arqueologa sempre mirarem objectes, mai pensar que els objectes sn
neutres o passius, els objectes influeixen de manera determinant amb el
tipus de relaci social que tenim i relaci amb el mn fins i tot objectes que
no ens donem compte que esteim utilitzant.
Idea La cultura material com agent actiu. Hodder
1)
Si els objectes sn importants, no hem de tenir a lhora de estudar-los una
relaci asimtrica amb ells sino que emplearem com a nosaltres mateixos,
una relaci simtrica (concepte de Latour, 2008). Gran part de lo que
nosaltres som es la suma de la interacci amb els nostres objectes. Forma
que t un animal de escapar-se est condicionada per la forma de caar del
caador. Necessari analitzar les dues cares. Lo que caracteritza als homes s
que vivim en comunitat, animals socials, i empleam objectes. Si per tant el
que ens caracteritza es aix s que aquests objectes i lo que som va plegat,
no es pot separar
xarxes a on aquest objecte es situa, sempre estarn ficats dins una sxarxa de
connexions i hem de saber interpretar aquesta xarxa de connexions per
saber com funcionen.
Silicon Valley son es va crear Apple, i contractaren gent de molts pasos
una multinacional, per tant una xarxa de connexions, i el dissenyen gent
molt variada de molts llocs diferents. El lloc on es fabrica s fabrica son
tots coreans, els sistemes de contractaci de EUA no s el mateix que a
Corea on hi ha les fabriques. s el mateix objecte. Segent xarxa de
relacions, obrir els I-phones, les peces que ho conformen venen de diferents
pasos, i el passat ms significatiu es el Coltan de Congo. Les relacions de
feina laborals de la gent del Congo no sn les mateixes que els qui
fabriquen lobjecte, en situacions molt diferents.
Segent nivel de connexio de la xarxa, molts i-phones es compren per
internet i si vols una tenda fsica mires el mapa que coincideix amb els
grans nuclis urbans metropolitans que hi ha a Espanya. Si cerques com
funciona lempresa, veues que Apple a Espanya depenen de Apple sales
international que est a Irlanda.
Aix s un objecte, per tant si analitzam la xarxa de connexions, aquest
objecte es tpic de la globalitzaci, all on vivim al segle XXI. Els objectes
no hi ha que mirar-los dins el seu contexte, sin la xarxa de relacions que
generen aquests contextes, perqu et donen molta relaci associada amb la
vida daquelles persones que utilitzen els objectes i la societat en la que es
mouen les perones que ho empleen. Per tant, no s fcil estudiar un objecte,
perqu la quantitat de relacions que aconsegueixes s tant gran, per en la
mesura que entris en aquesta xarxa de contactes, intercanvis i connexions
tindrs ms clar qu significa lobjecte i quin paper juga a la xarxa.
Darrera idea: La majoria de veg. aquestes xarxes de connexi tenen un
sistema de funcionament fractal. Anys 30 una srie de matemtics varen
veure que hi havia srie destructure si patrons que es repeten
independentment de lescala o lespai. Una cosa microscpica acabava
tenent la mateixa estructura que una cosa ms gran perqu es repetia el
mateix objecte de forma fractal. La naturalesa repeteix models simtrics de
manera reiterada. La simetra es un model de duplicar i la naturalesa t
tendencia a fer un model fractual, duplicar-lo. Un model que t una
estructura que es repeteix independentment de lescala mb la que la estas
mirant. Sempre es la mateixa estructura.
Moltes de les relacions de xarxes interconnexions dels objectes tenen
aquest model fractal. Si estudiam una petita part de les connexions podrem
tenir un model que ens expliqui la part grosa daquestes connexions. Model
i-phone ens servira per ms coses com fabricacio ropa, i es pot repetir per
coneixement sobre les comunitats que estudia, sino que est dedicada
a transferir aquest patrimoni arqueolgic a la societat a travs
dadequar jaciments, cmics, pgines web Larqueologia no nome
s satura ala investigacin. En el s. XXI t lobjectiu de transmetre
el coneixement del patrimoni arqueolgic a la societat, en tallers,
llibres, turismo visitable Qui fa arqueologa pura est ara enfocat
en aquests eixos dactuaci. Tots els projectes dintervenci
arqueolgica es regeixen per aquests 4 eixos.
Una vegada vists aquests 4 eixos de funcionament, hem de tractar la
variabilitat, de jaciments en arqueologa tan gran la variabilitat que te
dificulta el fer feina.
Primer tipus: Variabilitat arqueolgica cronolgica: Des de la prehistria
fins a lactualitat. Has dadaptar les tevs metodologies en funci a aquesta
variabilitat aruqeolgica perqu la problemtica no es la mateixa.
Els jaciments ms antics, relacionats amb els eixos de hominitzacio o
societats casadoresrecollectores es generen a partir de una sedimentaci
natural. El procs de generaci del jaciment s natural. Tots els estrats
tenen una formaci natural. Quan ests excavant amb cronologies de
procesos dhominitzaci tan antics et trobes amb jaciments que tenen un
origen natural: rius, zones de sedimentaci lica i necessites equips i
gent que spiga de sedimentologa per saber com shan format els
sediments naturals que tests trobant. Quan analitzem periodes ms
moders, ocm ciutats el procs de generaci s antrpic. No necessites un
expert de sedimentaci perqu son antrpics. En els casos de jaciments
naturals requereix tipus de specialistes en sediments.
Caadors-recolectors i hominitzaci tenen una movilitat relacionada amb
recursos. Si no son sedentaris, els jaciments mai sern permanents, sino
naturals. Campaments estacionals sobretot o algn campament base i
estableix una problemtica diferent que en lloc dutilitza un lloc sempre
doncs han utilitzat altres. Pots trovar alguna estructura de cabana i
combusti per mai cases ni santuaris I sha dexcavar duna manera que
testas trobant ocupacions sense estructures que delimiten aquestes
ocupacions i obliga a excavar duna manera diferent i determinada. A la
vegada, el tipus de material que estas trobant. Excaves duna manera que et
permeti identificar aquestes estructures.
Aquestes comunitats generen tipus de cultura material molt especfica. Els
tipus de restes materials son eines ltiques, restes ssees danimals que
caen iu restes paleobotniques (carb, polen) que sassocia a aquests
Al llarg del curs farem el cam que es faria amb una intervenci
arqueolgica estndard, per tant lo primer ser veure les tcniques de
prosprecci, lo segent ser els mtodes dexcavaci arqueolgiques, i
tercer ser les tcniques i mtodes destudis de laboratori.
LA PROSPRECCI ARQUEOLGICA
Hi ha mpoltes definicions i la majoria son correctes. Lnic que sha de tenir
en compte es son aquelles formes dintervenci arqueolgica que no suposa
moviment de terres. Conjunt dintervencions arqueolgiques molt variades
en el terreny que no suposen moviments de terres, caracteritza a la
prospeccio que no hi ha moviment de terres. Marca la definici legal a la
prospecci. La prospecci serveix per a moltes coses. Abans dels anys 80
les estratgfies de prospecci estaven lligades normalment a anlisis
espacials, a documentacio de patrons dassentament per en lactualitat
la prospecci sutilitza en molts de camps. Dos grans nivells:
1)Utilitzaci tcniques de prospeccio per gestio de jaciments: T dos
Des dels anys 80 tcniques de prospecci han tingut tant xit per 3 raons:
es molt ms rpida, ms barata i s ms flexible (te fixes en la zona que
ests excavant i no pots anar a una altra zona. s molt rigida, necesita un
protocol, alomillor estars molts danys) respecte a lrea danlisi,
recursos humans (SI VOLS excavar necessites nombre minim darquelegs
que han de saber excavar. Per prospectar no fa falta tenir coneixements, put
emplear un equip destudiants), recursos econmics i respecte als objectius
(quan excaves, la prospecci s tan rigida que pots excavar i trovar anys i
anys materials islmics).
ELEMENTS A CONSIDERAR A LHORA DE DISSENYAR LA
PROSPECCI
s la fase ms difcil la del disseny. Quins materials tens, persones
Planificar les coses s lo ms important, te permetr tenir recursos i
persones adequades i en funci de lo que tens has demplear la
metodologa. 4 punts:
1)Objectius: Quan dissenyem projectes, poden ser objectius ambigs,
VARIBALE TEMPORAL
Estratpegies per documentar la variable temporal, sistemes
1)Per estrats: criteris sedimentolgics. Documentaci a partir del
concepte destrat. A un jaciment poden pasar una serie de coses que
se poden anar documentant en diferent estrats, podes identificar totes
les seqncies temporals que et trobes a partir didentificar els
materials segons els estrats que excaves. Sutilitza per als jaciments
que es formen de manera natural i que sn de cornologies molt
antigues. Procs de sedimentaci natural, hdrica i sn de
cronologies antigues: Paleoltic Inferior, Superior No s un
sistema dexcavaci per a jaciments amb estructures construides per
lhome, perqu t alguns problemes. Sutilitza per jaciments on la
formaci sedimentalgica s natural (abrics, terrasses de rius, zones
aluvials de planura).
criteris que hem vist. El resultat es una matriu que sn totes les UE i les
relacions estratigrfiques entre ells. Organitzes tot el jaciments a partir de
unes UE que recoloques temporalment en funcio dels seus estads, i el
material es trova en relaci amb cadascuna de les UE que shan trobat,
TERCER SITEMA 3) A partir de sistema de regstre alternatiu: projecte de
la variable Z. Per poder identificat les UE vols anar ms fi amb la
documentaci de la variable espacial, perqu excaves una necrpolis, no
noms tinteresa lestrat sino que vols tenir ms informacio sobre
lespacial.
Quan excaves una de les coses que fas es marcar un punt de referencia, el
punt 0 del jaciment. El tens sempre fixe i no el toques. Funciona com un
nivel per damunt de tot el jaciment i te serveix de referencia sobrela
profundita ton et trobes totes les coses. 0 respecto el eje y, y el x al final de
todo en el ultimo estrato. Y
X
Hi ha casos a on les projeccions daquestes cotes et donen informacin
sobre la variable temporal. El fragment que se trobaren d ossos slex de
la cova de lpoca magdaleniense es projectaren dins el quadre, punt 0 i
profunditat i es veuen coses que quan estaves excavant no les podies
identificar. Hi ha una primera zona de identitat amb una lnea indicada, una
altra i en la tercera est marcada mab molts de punts que sn diferents
microestrats dels materials que als diferents anys depositaren els caadors
recolectors. Has excavat per estrats, per la informacin que et donaven els
estrats no s suficient i has incorporat una altra estratpegia que s agafar les
cotes emprant materials trobats.
Aquesta estrategia semplea quan torbes amb nivells docupaci bons, que
el material el trobes sencer i relacions dossos amb cermica Per excavar
necrpolis, zones dhabitaci, jaciments de sol docupacio habitual, i
quan comences a trovar materials amb conexions Tots els quadros es
projecten sobre la secci temporal, es noms una secci de projecci
dobjectes.
Altre exemple, cova funeraria, hi ha quadricules i profunditats i es
projectaren els fragments de la cova. Moments que no veus res i daltres
que s veus els materials arqueolgics.
TEMPORAL: REMUNTAGES
Fas estratpegies de remutatge. He trobat fragments cermics i al laboratori
he aferrat els fragments cermics i veig que sn duna mateixa pea. Tot lo
que hi ha entre una i altra cota s dun unic momento perqu ve duna nica
pea. Superposici de remuntatges te dona informacin sobre moments que
pots trovar a un jaciment. s un sistema ms fi que la variable Z que noms
projectes la profunditat. Els puntets que veiem per tant sn de la mateixa
pea. Estic datant els moviments que estic generant, si hi ha molt o poc
moviment. Data el momento on hi ha hagut un moviment, un interval de
temps on hi ha hagut un moviment a una srie de cotes que ve de la
mateixa pea originria. Materials de diferentes poques i momenst. Si les
peces de dues mfores xoquen ho projectes perqu shan mogut en dos
moments diferents.
Ja no noms mires les profunditats on estn collocats els jaicments, sino
els procesos i moments de deposici i moviment que ha hagut en aquell
jaciment. Unitats temporals de cadascun dels materials que has pogut
remontar.
ESTRATGIES DE DOCUMENTACI DE LA VARIABLE ESPACIAL
1)Dibuix arqueolgic: Dibuixar totes les coses que trob a un
saps a quin lloc del jaciment lhas trobat pel dibuix de les plantes.
Per tant el sistema de UE te dona dos tipus dinformaci: el de la variable
temporal en funci de les realitats variables, i el espacial en funci del lloc
que estigui ubicat aquesta UE en le jaciment.
Aix funciona b amb unitats estratogrfiques petites i funciona malament
amb UE molt grosses perqu se te coloquen dins un espai massa gros per
poder tenir suficient informacin espacial. Per evitar aquest problema lo
que es fa es una tercera estrategia:
MATRIUS HARRIS
Et permet veure quina s la relaci estratigrfica de totes les unitats que has
trobat a mesura que vas excavant.
Tres tipus de relaci que hem donat. Per representar que dues unitats
estratigrfiques no tenen relaci ni connexi: 1 en un requadre i en altre un
11 per exemple. Dues UE colocades de tal manera que no saps quina s
anterior i quina posterior: se representa-> 11 dins una quadrcula = a 10
Tercera possibilitat que hi hagi tipus de relaci de successi temporal, pots
saber quian s la mes antiga i quina la ms moderna: 6 dins un requadre i
desprs una lnea cap aball i un 12 dins un requadre-> 6
12
Ja s'ha vist les diferents tcniques i mtodes per excavar un jaciment i ara es
poodria analiatzar com s'ha de tractar el jaciment arqueolgic segons les estratgies que
s'han vist. S'ha de tenir en compte que el registre que s'ha obtingut s fruit d'un conjunt
de processos complementaris i que interactuen clarament. El que s'excava sn activitats
de comunitats passades i s sempre un registre intencional d'aquestes activitats. No es
pot llegir el que s'ha trobat com a reflex del que ha passat i aix s el que les comunitats
prehistriques han decidit deixar i no es pot llegir literalment com reflex del passat sin
reflex que d'aquestes comunitats han decidit deixar en el lloc on el trobem. s fruit d'un
procs conscient o inconscient de selecci. s un reigstre matitzat per la variable
cultural i les intencions de les comunitats que s'estudien.
A ms damunt aquest registre hi han passat molts d'anys i ha modificat
enormement el que nosaltres ens trobem i cal tenir en compte les modificacions que
s'han pogut produir i que es denominen com processos tafonmics que poden afectar al
jaciment (ciutats enterrades,...) i el que es troba s el que ells varen voler deixar ms les
modificacions al llarg del temps (sl molt cid o base afectant a les restes sees,...). En
realitat no s aix el que duim al laboratori ja que damunt tot aix hi ha una acci en el
present dels arquelegs que decideixen quines coses es duen al laboratori i quines tiren
ja que no es trasllada tot i hi ha un procs de selecci (per exemple en els anys 30 no es
tenien en compte la fauna, actualment s'agafa un poc de tot amb mostreig de terra,...). El
que arriba al laboratori s el que varen deixar, ms el pas del temps i ms els criteris de
l'arquleg que ha tingut quant estava excavant. No es poden fer ni lectures directes ni
analogies directes sense tenir en compte aquestes tres passes.
a.- Es separa el que sn mostres per analitzar com carbons, sediments, fitlits,
pollen, llavors,... i s'envien a cadasc dels especialistes que toquen. Desprs es separa
una altra srie de materials que o es generat per l'home o ossi per fer una srie de
gestions prvies abans d'enviar-lo als especialistes. Aquest procs de treball previ
consisteix en una gesti d'aquest material perqu tingui una srie de caracterstiques per
enviar-lo de manera segura per l'anlisi:
neteja
L'objectiu en aquesta fase no s que el material quedi perfectament net sin que
s extreure les capes superficials de terra, pols o de concrecions i que aquesta neteja no
afecti al material arqueolgic que s'est netejant. Si aquest necessita una neteja
especialitzada ja es passar. s una neteja superficial. En el cas dels metalls no fa falta
fer-los nets i es posa en un tupper amb productes per treure la humitat del tupper i
mantenir-los en condicions de baixa humitat ja que aquesta el que fa s d'oxidaci,
roveig o generaci de sulfurs o clorurs. Si es veu que el metall est malament s'ha
d'invertir el procs i va primer el restaurador per desprs anar a l'especialista en lloc de a
l'inrevs.
Sobre el material ossi sempre ha de ser una neteja en sec i mai amb aigua ja que
els ossos sn molt porosos i queden molt humits ja que si conserva molta (s'ha
d'assegurar que ha d'estar molt sec) es creen fongs, lquens,... ja que la humitat dins els
ossos s el que genera. Millor feina en sec. Sobre la indstria ltica s una neteja en
aigua amb suau raspallats i si la pedra s molt porosa sempre s'ha d'anar en compte o
fer-la en sec o eixugar-la molt b. Sobre la cermica cal dir que es fa neta amb aigua i
sol ser amb aigua destillada que no t molta cal,... encara que no es sol fer. S'ha d'anar
en compte que quan es fa neta si es degrada o no ja que algunes estan fetes en grans
temperatures no tenen problema per algunes estan cuites a baixa temperatura i es
dilueix amb ms facilitat.
classificaci material
siglat de material
Exemple:
SM 14 23 7527
D'aquesta manera s una part de gesti interna en aquestes quatre fases abans
d'enviar als investigadors. Una vegada siglat ja s quant s'envia a cadasc dels
especialistes i la feina dels directors de les excavacions arqueolgiques s que siguin
capa d'entendre's amb tots els especialistes i coordinar totes les feines que es fan.
L'arqueologia s cada vegada ms especialitzada.
Cal parlar dels anlisis ms comuns que es fan actualment:
En les restes ssies siguin humanes o animals solen ser identificacions o tractaments
comuns encara que siguin relativament diferents
TAFONOMIA
Veure si el conjunt ossi que s t s si han arribat tot s els ossos o hi ha coses que
distorsionen i saber quin s el que distorsiona. Aquestes accions que distorsionen poden
ser humanes, animals posteriors, accions biolgiques (vegetals) amb arrels que
fracturin, accions sedimentolgiques. Exemple: en el cas dels dlmens si es troben els
ossos ms grossos pot donar indicaci d'enterrament secundari.
TAXONOMIA
operativa, que consisteix en analitzat cada una de les fases que hi ha desde
que vas a cercar la materia prima fins que vas a analitzar la fase de
fabricaci dobjecte, la tipologa i ls daquest objecte. Per tant, un primer
marc destudi es el marc destudi de la cadena operativa, estudiar
secuencialment desde la obtenci de materia prima, anlsisi tecnolgics,
tipolgics (forma) i anlsis funcionals de ls de lobjecte.
El segon marc interpretatiu o concepte s cel concepte de vida de lobjecte.
CONCEPTE DE CADENA OPERATIVA
Majoria danlisis de fabricaci dobjectes se fan dins aquest marc que t 4
grans parts: anlisi dobtenci de materia prima, anlsisis de la fabricaci o
tecnolgic (quin tipus de forn de la cermica, si s cermica a torn o a m)
anlisis de la forma que has creat (tipolgic) i finalment anlisis de la
funci de les epces que ests analitzant.
Gran part d eles analtiques que es fan en el laboratori estn dins aquesta
cadena operativa,
La cadena operativa, dins la part de funci no noms inclou ls que es fa
sino les fases simbliques que t ls de lobjecte. La repercussi de ls
de lobjecte s diferent
El segon marc interpretatiu: Concepte de vida de lobjecte. Al llarg dels
diferents usos que t un objecte, poden tenir unes percepcions i unes
finalitats i uns objectius totalment distints. L oque persegueix aquest marc
s analitzar el rol que lobjecte va tenir i que va canviant al llarg del temps.
(el primer rol potser per cuinar un contenido o per veure aigua o vi) en
aquest primer rol es quan analitzam lo que tengui a veure amb la cadena
operaiva, contenedor de cermica, pero en un segon rol lempleo per
contenidor funerari i canvia dobjecte passa a una nova vida, no interessa
saber quin material varen emplear o quina forma t la cermica perqupe
cirresoin a la primera vida de lobjecta, s a dir quan funcionava com a
primer rol, pero en aquest sego nrol tenc que saber quina capacitat t, si
senterren tant homes o dones, si hi ha associat amb tipus denterrament, si
hi ha aixovar, si s de cremaci o inhumaci i m0interessa saber el papel
daquest nou rol, de discriminaci per rol Ens imaginem que senterra
aquesta cermica i sabandona, passant 2000 o 3000 anys, aqu no funciona
noms com un contenedor funerari sin co un objecte que ha estat
abandonat 2000 anys, i les preguntes que faig no sn del ritual funerari
perqu depen de la vida anterior d elobjecte i faig preguntes sobre qu li
ha passat envers aquests 2000 anys, sha fragmentat? La superficie de la
cermica ha quedat afectada pel tipus de sol? Aspectes tafonmics.
igual, anses, bores, desprs comences a fer muntets, peces que tenen colors
agrupats, per en cermica no noms te fies del color, perqu s canviant el
color de les cermiques, per tant el color no s fiable, sino lo que es fiable
es la textura de la cermica i el desgrassant que t la cermica, el
tractament de superficie i com son les pastes, i desprs jugues a veiure si
taferren i comences aferrar. Quasi mai aconsegueixes aferrar tot. Peces
mitjes senceres, fragments que mai has pogut acabar de juntar i saber don
venen. Com que mai acabar de aferrar, et demanes quan matur daferrar?
Dooncs per una part el numero dhores que has estat aferrant i per altra
banda el numero de fragments que vas aferrant en una grfica. Normalment
la grfica fa una corva dadalt a avall. Comences amb molt poques hores a
aferrar molt els primers dies per arriba un momento que passen moltes
hores i desprs apssen ms hores i cada vegada aferres menys. Quan arribes
a momento en que estas aferrant 0,1 fragment per hora, res doncs esperes
bn parell de dies ms i desprs atures. Quan se testabilitza el numeor de
fragments que aferres per hora, que no val la pena seguir perdent el temps
aferrant.
Important: la grfica pots fer-la per persones. No noms es posar-se a
aferrar sino una estrategia per treure profit per aferrar. Si un sap molt i un
altre no, en grups de persones se fa aquesta grfica de persones.
Una vegada aferrada, se fa la fase de dibuix:
Els dibuixos arqueolgics tenen dues parts de cermica, sempre fets
dibuixos a escala i sn dibuixos frontals, i divideixes el dibuix en dos. A la
part dreta dibuixes la superficie del dibuix, lo que veus, i a la part Esquerra
la secci o perfil. La informacin del dibuix arqueolgic, se dibuixa
seccions perqu el perfil de les vores donden informacin cultural i
cronolgica, en funci de cronologa i lloc (en un lloc es fa un perfil o un
altre), en funci a aquest perfil saps de quina procedencia s
A partir daqu s quan es comena lanlsisis de cermica, es mira quines
sn les argiles, si estn fetes a torn, a m, se miren els modelats de nivells,
els anlisis tipolgics, i se miren residus i formes.
Visi grfic de cadena operativa. Sanalitzen els tipus dafloraments
dargila, sanalotzen minerolgicament largila i el yaciment per saber quin
es laflorament dargila que la societat arqueolgica ha emprat. Se mira si
han fet mescles, hi ha vegades que mesclen dues argiles i ho mires a travs
del microscopi, i a vegades a laflorament natural t largila moltes pedretes
i desprs dels procesos de neteja desapareixes, i trobes a vegades
desgrasants que no sn a largila original. Se mira el modelat, veus les
marques del procs de modelat de la cermica. A vegades s modelat a m i
veus els moviments que lalfarer va fer per fabricar la pea i hi ha
Quan excaves veus petits trossos de carb i els agafes, per hi ha carbons petits que no
pots veure quan excaves, ni llavors concretes que quan excaves no les veus. Tens part
important de carb i llavors que no veus. I sha de definir un sistema de recuperaci per
veure aquests elements, la flotaci. Els sediments que excaves, els poses dins un
recipient ple daigua i aqu de dins tires el sediment. Tot lo que no s orgnic se va
depositant abaix, i tot lo que s orgnic se queda flotant a dalt. El que fas s que la part
de dalt la tires per altre lloc i la passes per sedassos de gruixos distints. El material
orgnic es queda dins els sedassos i deixes que se sequin i els poses dins bosses, i amb
una lupa vas destriant els materials que van trobant i recuperes mostres de llavors i
carb. La manera per estudiar i fer mostreigs de llavors i carb s a partir de la flotaci.
Les llavors noms tenen validesa arqueolgica les que estan carbonitzades. Les que no,
poden ser antigues o modernes fruits de processos tafonmics (rata, conill...) Noms
serveixen les llavors carbonitzades, per tant.
POLEN I FITLITS
s un dels elements ms resistents al llarg del temps. Quan ests excavant no pots veure
pollen. Si fas flotaci, el pollen te passar per dins els talassos i no els tendres. El que
fas en una zona que vols estudiar, 50-250 grams de terra que s eli fa tractaments qumics
que te permeten recuperar les restes de pollen i es fan srie de recomptes de pollen i
identificaci. Sha danar molt alerta a fer anlisis directes de quantitat de pollen i
despcies perqu densitats de pollen van en relaci a quantitat demissi de pollen
que t lespcie. Tamb sha danalitzar el sistema de transport i espcies de manera
aria que tenen estratgies de pollinitzaci a llarga distncia i aries que tenen poc
recorregut aquelles tipus cot que es desfan.
Tant els polens com llavors, com carb en anlisis, sn tipus de grfica caracterstiques
on a la part esquerra hi ha la cronologia i fins a la dreta tens totes les especies, les
espcies herbcies a lesquerra i les de la dreta les arbries. Veus al llarg del temps, la
dinmica de cadascuna al llarg del temps i com han evolucionat, si en una poca han
hagut molt o mens.
Sagafa pollen don trobem que fasi falta. Sagafa pollen del trax, de les extremitats
si hi ha hagut deposici...
FITLITS
Sexpressa en el mateix tipus de grfiques que el pollen. Els fitlits sn: totes les
plantes absorbeixen aigua, dins aquesta aigua hi ha minerals, hi ha dos tipus de minerals