Concerto pur Piano nº 1

Anàlisi del 2n moviment:

Adagio.
 FITXA MUSICAL
 
Títol obra / fragm.    Adagio
Obra completa / Conciert per piano i orquestra nº1 en Re menor, op 15

Treball discogràfic Deutsche Grammophon

Compositor

Johannes Brahms

 
Intèrpret  

 Maurizio Pollini, Orchestre Philarmonique de Vienne i Karl Boehm

Època  

1980 Coposada a 1859

Ubicació  

Alemanya
Estil

Romanticisme 

 
Gènere  

Profà , música pura

Tempo/ Compàs  

Ternari amb compas 6/4

Timbre  

  Orquestra amb el piano com a instrument solista 

 
Forma Adagio,ABA Coda

   
Altres caract.   (melodia,   
ritme característic,  
dinàmica, text,…)
•Obra no original interpretada per l’orquestra de Ashkenazy Giulini
 

Comença amb Re major després de l'agitat final del primer moviment i

un copàs de 6/4.Violins, fagots, violoncels i trompes. Tras l'exposició
inicial la orquestra farà de suau acompanyament i silencis als
cromatismes del piano que entra com a solista
El segon tema comença en Fa# menor que inicia el clarinet, és una
secció breu pero que es carcteritza pel contrast amb les altres, perque
aquesta està mes definida y amb major fluidesa.
La tornada al primer tema te com acompanyament principal als violins,
mentre que el piano finalitza aquesta tornada utilitzant trinos que donen
començament a una breu coda de de vuit compasos sobre el tema
primcipal
 FITXA MUSICAL
Títol obra / fragm.  Rondo. Allegro non troppo
Obra completa / Conciert per piano i orquestra nº1 en Re menor, op 15

Treball discogràfic Deutsche Grammophon

Compositor

Johannes Brahms

 
Intèrpret  

 Maurizio Pollini, Orchestre Philarmonique de Vienne i Karl Boehm

Època  

1980 Coposada a 1859

Ubicació  

Alemanya
Estil

Romanticisme 

 
Gènere  

Profà
Tempo/ Compàs  

Binari 2/4
Timbre  

  Orquestra i piano 

 
Forma Rondó, ABA Coda

   

   
Altres caract.   (melodia, ritme 
característic, dinàmica, text,  
…)

 
Obra no original interpretada per l’orquestra de Ashkenazy Giulini
 

El Rondó ocupa el final de les formes de sonata pero Brahms li dona una altra perspectiva amb el virtuosísme que te
el piano, que exposa en solitari el tema i juntament la orquestra acompanyarà amb forma de resposta.

Després d’aquesta exposició, tenim un nou tema que torna a iniciar el piano en Fa major. A continuación si produeix
una tornada (ritornello)

Brahms el trasporta a la tonalitat Si bemol mayor, a travé d’un arpegi ascendent que fa el piano. Després es
succeeixen els trinos i la trompa recrea el tema. El piano fa una mena de ‘cascades’ que fan disminuir la intensitat
juntament amb la orquestra i l’arpegi inicial

Fa una tornada en Fa major que ens porta a una nova exposició del tema.

Sembla una obra popular i batllable. Finalment la trompa fa el tema secundari en Re major, cada vegada es va
intensificant mes el conjunt i acaba amb la mateixa intensitat, cosa que no fa en el adagio anterior que va dismiuint
fins que acaba.
Biografía i dades per analitzar la obra
Motivació artística del director per a l’obra
Youtube.com