DISLLIA DEL FONEMA /r/

Sanomena com rotacisme. Cal una revisi prvia, assabentant-se que no hi ha cap trastorn orgnic com el paladar ojival, frenet de
la llengua curt, ... En aquests casos, el tractament seguiria altres pautes. Parlem duna disllia funcional.
Com exercicis:

Amb la boca oberta, elevar la punta de la llengua fins els incisius superiors i fins al darrera dells. Tocar el paladar
dur, tocar el centre del paladar, ...
Amb la boca oberta, tocar amb la punta de la llengua els queixos dels llavis.
Amb la boca totalment oberta, recorre els llavis amb la punta de la llengua.
Amb la punta de la llengua, netejar el paladar, fent un recorregut en la seva totalitat: del davant al darrera i al
contrari.
Vibrar la llengua (pedorretes).
Vibrar els llavis.
Amb una boleta (de xiclet, de paper, ...) realitzar diferents exercicis amb guia de llengua: fer que la bola recorri tot
el paladar; portar la boleta per davant de les dents; collocar-la en els carrillos, collocar-la davall de la llengua;
mantenir-la en equilibri en la punta de la llengua fora de la boca, ...
Doblar la llengua cap amunt o cap avall amb pressi dental.
Llavis: mossegar els llavis superiors o inferiors, menejar-los en totes les direccions; collocar-los en forma de tub, ...
Introduir la punta de la llengua en conos de diferent tamany (fer piquets).
Introduir, a pressi, la punta de la llengua en tubs, fundes de bolgraf.

Posici tipus
El fonema /r/ s alveolar, vibrant, simple, bucal i sonor.
Els llavis estan entreoberts, permetent veure els incisius superiors i inferiors. En la part cntrica, la seva separaci s duns 10-12
mm. No hi ha contracci labial.
En les dents, els incisius superiors es colloquen darrera dels superiors, en diferent plnol vertical i separats dells al voltant de 5
mm.
En la llengua, la punta de la mateixa es colloca amb suport suaument en la protuberncia alveolar dels incisius superiors. Les seves
voreres toquen la cara interna dels molars, la geniva i part del paladar, impedint la sortida lateral de laire (com sol passar en
articular el fonema /l/).
El vel del paladar est aixecat. Laire surt per la boca. Surt en una petita explosi que es percep fcilment si es colloca el dors de la
m front la boca (lalumne ho percep molt b), o una mica de paper que oscillar en la sortida de laire.
Per la seva articulaci:

Buscar algn reste de sinfons com tra i altres. Pronunciar lentament forant el fonema /r/: trrrrra, brrrrra, ....
Fonemes inversos: ar, er,ir,or,ur. Exagerar el fonema de la /r/: arrrr, errrr, irrrr, orrrr, urrr.
Formar frases amb diferents paraules que continguin el fonema /r/.
Un exercici desconegut que ens ha donat resultat: pronunciar fonemes i sinfons amb /r/ al damunt dun globus que
estigui fortament inflat (un globus gran). El globus saplica, per un costat a la boca del logopeda que pronuncia
exageradament, i per altre a lorella de lalumne. El so samplifica i es clarifica notablement, es percep a nivell
auditiu i tctil. Desprs, el nen s emissor i el professor s receptor.

Com exercicis respiratoris:

-

(sol haver una disrrtmia respiratria)

Inspirar pel nas i espirar per la boca, a ritmes diferents.

dem inspirant per boca i espirant pel nas.
dem inspirant i espirant pel nas.
dem inspirant i espirant per la boca.
Inflar globus.
Apagar espelmes a diferents distncies.
Bufar una espelma, fent oscillar la flama sense arribar a apagar-la. Sobre diferents distncies.
Bufar una pilota de ping-pong, portant-la per un carril i/o itinerari.
Amb una palleta bufar i xuclar aigua.
Fer s dun respirmetre.

Paradigma de classe
Seran classes curtes de 20 minuts mxim.
En un primer temps, cal un massatge extern de la cara i relaxaci. Tamb estiraments de la punta de la llengua.
En el segon temps, algun exercici respiratori.
En el tercer temps, exercicis darticulaci
En el quart temps, frases, conversa i massatge extern de la cara i relaxaci.
Des de que comenci la terpia tot lentorn del nen deur tractar de no consentir emissions incorrectes. Els no especialistes en
correcci (pares, amics, ...) tractaran simplement de fer que lalumne sesforci en emetre b, portant a la prctica les seves
adquisicions en la terpia.