Scribd Logo
Cargar

¡Te damos la bienvenida a Scribd!

  • Bernat Jofre I Roca, Un Andritxol Al Servei Dels Rockefeller

    Cargado por

    Antoni Janer Torrens
    73 vistas3 páginas
    L’exili mallorquí provocat per la guerra civil compta amb un personatge d’excepció que roman en l’oblit: l’andritxol Bernat Jofre i Roca. Batle de Palma, aconseguí salvar-se pels pèls de l’horror i refer la seva vida a Veneçuela, on es convertí en la mà dreta del magnat del petroli Nelson Rockefeller. Sota el seu aixopluc s’encarregà d’orquestrar per a l’Amèrica Llatina la propaganda de les potències aliades de la II Guerra Mundial.

    Título original

    Bernat Jofre i Roca, un andritxol al servei dels Rockefeller

    Derechos de autor

    © © All Rights Reserved

    Formatos disponibles

    PDF o lea en línea desde Scribd

    ¿Le pareció útil este documento?

    ¿Este contenido es inapropiado?

    Denunciar este documento
    L’exili mallorquí provocat per la guerra civil compta amb un personatge d’excepció que roman en l’oblit: l’andritxol Bernat Jofre i Roca. Batle de Palma, aconseguí salvar-se pels pèls de l’horror i refer la seva vida a Veneçuela, on es convertí en la mà dreta del magnat del petroli Nelson Rockefeller. Sota el seu aixopluc s’encarregà d’orquestrar per a l’Amèrica Llatina la propaganda de les potències aliades de la II Guerra Mundial.

    Copyright:

    © All Rights Reserved
    Descargue como PDF o lea en línea desde Scribd
    Marcar por contenido inapropiado
    73 vistas3 páginas

    Bernat Jofre I Roca, Un Andritxol Al Servei Dels Rockefeller

    Cargado por

    Antoni Janer Torrens
    L’exili mallorquí provocat per la guerra civil compta amb un personatge d’excepció que roman en l’oblit: l’andritxol Bernat Jofre i Roca. Batle de Palma, aconseguí salvar-se pels pèls de l’horror i refer la seva vida a Veneçuela, on es convertí en la mà dreta del magnat del petroli Nelson Rockefeller. Sota el seu aixopluc s’encarregà d’orquestrar per a l’Amèrica Llatina la propaganda de les potències aliades de la II Guerra Mundial.

    Copyright:

    © All Rights Reserved
    Descargue como PDF o lea en línea desde Scribd
    Marcar por contenido inapropiado
    de 3
    Societat | bicerara ert ohne arqer RsuonRoifoy migae ran Texas Bernat Jofre i Roca, un mallorqui al servei dels Rockefeller Andrityol de naixement, ¢ a guera civil ja sha dit fou batlle de Palma, D sament dl i s'exilia acabada la ee . guerra civil a Veneguela i esdevingué ma dreta de Nelson Rockefeller. 7 Roca, nseute Andratx poder mantenir In 58 EL TEMS oe questa vezada lluny de ease, # Vene~ ‘quela, Qui I havia de dir que acabaria ‘ueballant a les ordres del magnat del petroli Nelson Rockefeller! Bornat Jofre, politic. £1 1931. en proclamar-se la. Segona Repiiblica, Tofte, lienciat en Dret, va soir cle= ‘git 9 TAjuntament de Palma regidor independent per la Unié Republicena Ben aviat, el juny de 1932, es con- verti en batlle de la capital bear. Hi dura poe, al edrrec. Al cap de set ‘mesos presenti la dimissi6 pergu? els regidors socialites li havien retrat el vot de contianga. A desgrat d'aquest esencis, Jofre continua amb més fermesa que mai V'activitat politics E] 1934 funda amb mes dirgens iMlenes MEsquerra Republicana Baear ‘Amb aquesta formact6, el 1936 torn f entrar al consistori de Palma, ara com a segon del batlle Emil Darder Faltaven pocs dies per aun esdeveni- ‘ment que eapgird la historia de Vestat espanyol [Ea insurreccié militar del 18 de juliol de 1936 va sorprendre Jofre a Madrid, Hi havia-acudit en substi cid. de Darder, que estava greument tmalalt. S"havia d'encarrega d'obtenie diners pera pagar les obres lel mercat de POlivar de la uta. El general que hi havia darrere aquell aixecament no cera un desconegut per a Jofe. L’hi- Via tractat personalment anys enrer, durant Ia seva breu etapa de baile. Ei febrer de 1933 Azana havia destinat Franco ales Balears com a comandant general. Amb aquesta destinaci, el president de la Repablica, asubentat ‘com estava dels anhels conspiradors del militar gallee, pretenia teni-lo “allunyat de temptacions”. ‘ofte i Franco shavien trobat obli- ats 8 mantenirrelacions instvucio= nals a cause dels carrecs que ocupa- ven, El d'Andratx, perd, conservava uns altres records de qui era a punt de convertinse en el Cauiilo @ES- ppanya. Entre xerada i xerada també hii havia hagut moments per a anar a ‘pesear jun i pera fer alguna partida de biliar al Cirealo Mallorquin de Palma punt de trobada de la burgesia ‘mallorquina. Franco sempre li estigué molt agrait per aquestes hores d’es- barjo. De fet, Jofre fou de les poques ‘autortats republicanes que dispensa Nelson Rockefeller ‘Nelson Rockefeller (1908-1979) vena d'un bona estrp. El seu avi, John Davidson Rockeieller, ‘va ser el primer que, a final del segle XIX, va preveute les pos- sibilitats empresarals d'un car- ‘burant, cl petrol, que aleshores ‘només era emprat per a lanties i quingués, Nelson Rockefeller i segui les passes i fou T'en- camregat dimpulsar els negovis familias ['América Latina +o fu aprofitant que era el res- ponsable de 'Oficina d°Afers TInteramericans, un cre que el 1940 Ti ered « mia el president nord-americd Franklin Roos- cevelt Fou Viniei d'une cutrera politica fulgurant que el 1974 el porti a la vice-presidéncia dels TEVA amb ['administracio epu- bligana de Gerald Ford, Avui dia sabre pas la cinguena generacié Gols Rockefeller. Aquest llinatge fencars é sindnim d'opuléneia ‘Tanmateix, ha baixatesglaons en Ia Ilsta dels més ries. tun tracte cordial a aquell comandant general, que se sentia més aviat in eomode en el tancadissim ambient rallorgui de I'época, El 1940 Jofre, jaa etl, veg correspostes aquestes atencions. Franco concedi el saloon: duit a la seva dona i als seus fill pergu’ es reunissin amb ella Caracas. “Joffe es una buena persona, aunque cequivocado de ideas” digué. El juliol de 1936, ped, els dos antics companys deci seguien camins dife- rents. Mente el militar avangava per terres d’Espanya cap a Madrid, Jofte fugia cap a Barcelona a cerear recer cen amies seus, entre els quals el batle (Carles Pi i Sunyer. Fls seus familirs ja li havien recomanat que no tornis {Mallorca peraué s'hi comengaven a sentir noticies de polities republicans tempresonats. De primer, Joffe no es va voler quedar plegat de bragos. Col Taborden els preparatius de Ioperacié Bayo, el desembarcament a Mallorea de tropes republicanes que havien de salvar ila dels nacionals. Per es va esentendre daquesta operacié ben aviat, en preveure'n el fracas. Se les ‘empesca pergué el part 'envids aNi- 62, primer com a agregat al consolat Espanya i després com a eBnsol. El 1939, en acabar la guerra amb vitbria feixists, Joie, de 36 anys, entengué que el seu futur, com el de molts més, cra a Taltra banda de I"Atlantic. Le estinacié cap a on s'embarci fou Venecula La vida a Vonocuola. A Caracas, Jofie shi guanya la vida com bons” ‘ment pogué. Les Feines que ana tro- bbant les pogué compaginar amb una fran vocacié pel periodisme. Al diari Ahora i danazen in vot de conta 1 li assignaren una secci6 propia tulada “Panorama Internacional”. La seocié aviat fou de lectura obligads entre la classe politica del pais. Crida- va Patencié per una prosa culta i ben ocumentada. F] ress mediitic que tingueren aquells escrits va fer que tun bon dia rebés una trucada de I'am= baixada del Regne Unit a Veneguela El volien perqué s‘encarregués de la propaganda alada, La Segona Guerra Mundial acabava de comengar i Venesuela era un dels punts del mén més cobejats, per un motiu ben senzill: les soves teres amagaven tones de petroi, una pri seta matiria vital per a moure la ma. (qinaria bella, Els primers que van bellugar-se foren ol patsos alts, amb 1 Regne Unit al eapdavant. Lestat gia havia de ser subtil: per controlar el petro primer calia guanyar-se les simpatis dels poders fictics del p caribene.Jofre era la persona elegida. Des de la seva seccis del dari havia de crear un correntd'opinié favorable als alias, negatu a ’Alemanya nazi També sthavia dencarregar orga nitear trobades ene banguers de Ve regucla i empresatis anglesos, nord- americans, australian | francesos. EL 1941 hi ha un punt dinflexi6 de Ja guora, Els EUA estaven greument tocats per L'atac del 7 de desembre 8 la base naval de Pearl Harbour, a Tarnipelag de les Hawaii, a mans de Vexgrcit japonts, L’atac, amb 2.403 morts 1 1.178 ferits, pretenia escar- mentar els EUA pel blocatge econ’ mic que practicava sobre el Jap6. Com a resposta, els nord-amerieans entra- ene os EL TEMPS 59 Societat ren definitivament en Ia contesa, al costat des alits, tds que el aps do- nava suport al Tender Reich alemany. Amb aixd s‘intonsticd a lluita pel ‘control del petro. El president nord america Franklin Roosevelt ja tenia Pull posat a Veneguela. Al eapdavant de Oficina d°Afers Interamericans hi via eoltocat un bon eoneixedor de In materia, Nelson. Rockefeller, el ndt predilecte de John Davidson En aterrar a Venecuela, Nelson Rock va quedar fascinat per |’empati del mén. Aleshores Nelson Rockefe- ler ja el tenia en molt Bona conside racié. En aterar a Venegucl, arran una entrevista que li va fer per al diari hava quedat fascinat pera seva empatia S'avingueren de seguida, Hi ajudit molt el nivell forga accepta ble danglés que tenia Jofre. ’havia apres anys enrere, a marxes forgades, ‘quan Ii oferien el ciree de director de Mhotel Viewria de Palma, un dls ller ja de Bernat Jofre i s’avingueren de seguida Rockefeller, "home que a final del segle XIX havia engegat la indistria ‘mundial del petrol AA Venecuela les frees aliades pas saren la batuta de la propaganda a Nelson Rockefeller. Per raots Obvi- es: Ia influéncia del clan familiar en aquell pais ja ea incontestable. Jofre 5 veig, de sobt, treballant a les or dres d'una de les families més niques precursors de Ia indistria tristca de Mallora, La relacié entre Joie i Rockefeller fou més que professional. Ente ells fiuctified una bona amistat, El 1945, cn acabar Ia Segona Guerra: Mund al, el magnat novd-americi Penvia a Nova York pergué es formas en el mn empresarial. Als EUA Jotre va aritae a teballar fins i tot per @ a Pan American Airways, aleshores una de les linies aeries més importa el min. EL 1946 tornd a Venecuela, ‘com a responsable de les empreses de Rockefeller aI"América Llatna En T'imbit social, Jofie també va arribar a ser president del Centre Ca- Tali de Venojuela. Mots {i agraten cl dia que hi va portar el misie Pau Casals perqué tocis en una trobada de Penta Durant tot aquest temps Jofre ja havia aconseguit una bons posicis ren Munya ponies. A Venepucla «hi twobava a ler, perd avist shi sent uilitaat A Principi dels anys 50 del 5 comengava a nota Ia i dels EUA’en Ia politica dels patsos latinoamericans, De seguida Jotre es {tobi immergit en una dinamien que no li esquein, Leempresa que dirigia, Ja International Basie Feonomic Cor. poration, s'havia convert en un grup de pressié dels afers venegolans, La seva relacié amb Rockefeller conti- ‘nuava essent magnifica, Amb tot, el 1963 Ii present la dimissio, Esgrimt com a arguments el cansament, tant mental com fisic, que li causava el cimee ~havia de viljar continuament per tot el continent. Aixi dons, @ 59 anys i desprds de 23 exili, Jofie de- cid de tomar a Mallorea, Ja s*havia assegurat que no rebria cap mena de represilia ala seva tera Lilla que trepitia no tenia res a veure amb la. que havia deixat, La dictadura ho ofegava tot i aviat Jofe fentengué que el seu futur era en un Altre loc. Aleshores aprofitt el seu ‘bagatge cultural per obtenir una plapa de traductor a les Nacions Unides, a Ginebra Gaudi poe temps daquesta nove feina. EL9 de mare de 1969 va mode fen un accident de tinsit a Vaud (St Issa), Tenia 67 anys. Amb la eva mort

    También podría gustarte