Servei Educatiu

dossier pedaggic

Els colors del metall

LAuditori
c/ Lepant, 150
08013 Barceloma
tel 932479305
serveieducatiu@auditori.org

NDEX
1.Indicacions generals del cicle de concerts LEscola va a lAuditori
pgina 3
2.Indicacions generals sobre Els colors del metall
pgina 4
3.Objectius didctics i continguts
pgina 5
4.Guia del concert
pgina 6
5.Propostes didctiques
pgina 13
6.Vocabulari i glossari
pgina 32
7.Bibliografia
pgina 35
8.Fitxa tcnica i repertori
pgina 35
9.Programa de m
pgina 37
10.Enllaos a pgines web
pgina 42

Servei Educatiu

1. Indicacions generals del cicle de concerts LEscola va a LAuditori

Portem els nens als concerts perqu la prctica continuada daquesta manifestaci artstica
contribueixi al gaudi de la msica. Aquesta idea ha de ser present en les activitats prvies i
posteriors al concert. El nen no ha de viure el concert com una crrega de treball ni tampoc
com una estona de no-classe.
El seguiment regular que ofereix LAuditori facilita aproximacions a la msica en els seus
diferents estils i gneres i, a la vegada, facilita lobservaci en directe dels instruments musicals
i de la interpretaci musical (vivncia musical).

1.1. Caracterstiques dels concerts programats en el cicle

Sn concerts. Aix vol dir que prcticament no hi ha paraula, sin que tot s msica.
La temtica de cada concert s molt oberta i el repertori combina en cada concert estils i
gneres diferents.
Els intrprets shan triat un per un i sha buscat sempre un alt nivell dinterpretaci i una bona
capacitat de comunicaci.
Per donar a cada concert el ritme adequat a ledat de lalumnat a qui sadrea, es juga amb
petits elements escnics que mai no prenen el protagonisme a la msica i que sn coordinats
per un professional en direcci escnica.
1.2. Objectius principals a lhora de dissenyar aquests concerts
Els objectius principals a lhora de dissenyar aquests concerts sn que els alumnes gaudeixin
del fet descoltar msica en directe i que aprenguin a anar a concerts. A ms, es poden definir
altres objectius relacionats generalment amb lrea curricular de msica i que variaran
lleugerament segons els continguts especfics de cada concert. Seria bo, per, que no
oblidssiu aquests dos objectius principals que us detallem: gaudir de laudici de msica en
directe i aprendre a escoltar-ne per mitj de la prctica habitual.
1.3. Pautes dactuaci per afavorir un bon aprofitament dels concerts
DES DEL CENTRE EDUCATIU
Aspectes musicals
Haver-se informat dels continguts. Triar aspectes adients al nivell de coneixements i bagatge
en les audicions per tractar a laula prviament.
Treballar a laula el programa del concert.
Triar alguna cosa per continuar treballant a laula desprs dhaver assistit al concert.
Algunes normes cviques i de comportament que lalumnat ha de conixer abans
dassistir al concert
Per escoltar msica, no sha de parlar.
Servei Educatiu

4
No es poden menjar xiclets dins LAuditori.
No es pot sortir de la sala de concerts a mitja actuaci.
Als passadissos i a la sala de concert, cal entrar-hi i sortir-ne sense crrer ni cridar.
La comunicaci amb els msics ha de ser correcta; no sha de cridar, xiular, parlar, etc.
mentre actuen.
Els professionals que actuen, els companys del pblic i lespai que ens acull es mereixen el
nostre respecte independentment de la valoraci personal i individual del concert.

DURANT EL CONCERT
El professorat sha de fer responsable del grup i prendre les mesures i decisions adequades en
cada situaci a fi de garantir laudici al conjunt del pblic. Per aix, us demanem que:
Abans dentrar a LAuditori, induu el vostre alumnat a la tranquillitat.
Vetlleu pel comportament dels vostres alumnes durant el concert.
Penseu abans amb qui asseureu aquell alumne a qui costa estar atent.
Trieu el vostre seient per poder veure els vostres alumnes amb facilitat.
Tingueu una actitud que afavoreixi la consecuci de lambient adient a cada concert.
Recordeu que no sha dacompanyar la msica picant de mans, si no s que es demana des
de lescenari.
Un concert sense unes actituds correctes no s educatiu. I nosaltres som un servei
educatiu. Per aix, ens reservem el dret, si cal i dacord amb el professor de msica de
cada grup, de demanar a alguna persona o a algun centre que abandoni la sala de
concerts si la seva actitud en distorsiona la bona marxa o dificulta laprofitament de
lespectacle als companys.

2. Indicacions generals sobre Els colors del metall

Els colors del metall s una proposta musical que es materialitza en dos elements diferents.
Sn aquests:
un concert
la publicaci dun CD amb illustracions
La proposta est pensada especialment per a nens de 2 a 5 anys. Laspecte musical que ms
la caracteritza s que la msica est interpretada pel quintet de metall i la bateria, amb la
intervenci, en algunes obres, dun acordi, un vibrfon i altres instruments de petita percussi.
Les obres sn dpoques i estils variats. Hi ha canons tradicionals, peces de diferents
compositors i obres creades especficament per a aquest concert.
Tant la selecci de les obres com les illustracions i la presentaci del concert han pres forma a
partir de dos grans objectius:
Crear una proposta musical que permeti que grans i petits gaudeixin de la msica.
Presentar un concert i uns materials que es complementen i que faciliten laprenentatge
de la msica i els elements que la formen.
Servei Educatiu

5
En aquest dossier, se suggereixen recursos, formes de compartir laudici musical i estratgies
per facilitar la descoberta del que aquests materials poden aportar. La riquesa que cont la
proposta es pot viure des de lescola com un projecte o un centre dinters que durant un temps
determinat englobi diversos mbits i contribueixi a enriquir la vida quotidiana. El conjunt
dactivitats ens donar moments democi compartida, vivncies, sensacions i descobertes,
excuses per escoltar i parlar, i estmuls per entusiasmar-nos.

3. Objectius didctics i continguts

3.1. Objectius didctics
1. Escoltar la msica i i gaudir-ne.
2. Familiaritzar-se amb els instruments de vent de metall i amb la bateria.
3. Distingir el timbre daquests instruments.
4. Conixer les parts ms caracterstiques daquests instruments.
5. Participar en converses relacionades amb els instruments i les obres.
6. Expressar corporalment la msica i ms especficament les obres del CD.
7. Captar lambient i latmosfera de les obres i expressar-ho.
8. Identificar alguns elements musicals en els obres.
9. Utilitzar aquests elements musicals en activitats de creaci.
3.2. Continguts
Conceptuals
1. Els instruments de metall (trompeta, trompa, tromb i tuba).
2. La bateria, el plat i el bombo.
3. Lacordi.
4. Les formes de produir els sons.
5. Lembocadura, els tubs i el pavell.
6. Lambient de la msica.
7. Els elements musicals (timbre, intensitat, altura, durada, melodies, ritmes, plans sonors,
estructures, la secci meldica i la secci rtmica).
Procedimentals
1. Assistncia a concerts.
2. Audici de msica.
3. Distinci dambients musicals i destils.
4. Identificaci delements musicals.
5. Converses a lentorn de les activitats, les vivncies i les descobertes.
Servei Educatiu

6
6. Expressi de les sensacions i dels elements musicals a travs de lexpressi corporal.
7. Experimentaci sonora a travs de les accions de bufar i percudir.
8. Creaci duna obra musical a partir de les obres del CD.
Actitudinals
1. Gaudi.
2. Participaci activa.
3. Desig.
4. Inters.
5. Respecte.
6. Polidesa.

4. Guia del concert

Els colors del metall s un concert especialment pensat per a nens de dos a sis anys.
Els instruments que hi intervenen sn els segents: lhelic, la tuba, el tromb de vares, la
trompa, dues trompetes, un acordi, un vibrfon, instruments de percussi petita, bateria, dos
cargols de mar, tubs de mides diferents i instruments de percussi de construcci casolana.
En posar el concert en escena, els msics juguen amb la llum, el moviment, el fet de tocar des
de diferents llocs, la projecci dimatges i la manipulaci dobjectes.
A partir de tots aquests recursos es caracteritza cada obra, alhora que es crea un ritme que
ajuda a mantenir latenci dels nens en tot lespectacle.
Tot i que el conjunt de recursos que els msics utilitzen apropen la msica als nens, el que s
ms bsic de tot el que es posa en joc en aquest concert s la msica que shi interpreta. Per
aix, es dna la mxima importncia al fet que la successi de les obres representi un element
dinters i capti latenci auditiva dels infants.
A continuaci, es fa un breu comentari de les obres i es ressalten els aspectes musicals i
dinterpretaci ms rellevants.
Caps
Pep Gol / Arr.: Pep Gol
s una obra molt dinmica que convida a ballar. A partir daquesta obra, es presenten els
msics i els instruments. Tant lambient de la msica com la forma com entren els
instrumentistes i el lloc on es colloquen creen inters i expectativa.
Els msics se situen en forma de V invertida als graons de l'escenari mentre es projecten colors
sobre la pantalla: blau, lila, blanc, groc... El moviment corporal dels msics acompanya el
dinamisme de la msica, i en acabar, desprs dhaver sonat l'ltima nota, els msics enlairen
els instruments.
Dalt del cotxe
Tradicional / Arr.: Pep Gol
Can tradicional. Amb la seva interpretaci es pretn crear una certa complicitat entre els
msics i els infants, ja que els mateixos instruments que a Caps shan presentat expectants ara
interpreten una can que els nens coneixen, cosa que els serveix per jugar.
Servei Educatiu

7
Els msics toquen drets i uns cascavells acompanyen la interpretaci sonant a prop dels infants
i convidant-los a cantar.

Fanfare (fragment que precedeix el ballet La Peri)

Paul Dukas / Arr.: W. Barrington
En aquesta pea, els instruments fan sentir el seu timbre ms brillant. Amb el gest, els msics,
que ara toquen asseguts en tamborets, ens fan notar alguns dibuixos meldics.
A l'escenari, es pot veure projectada una part de la illustraci del llibre, en la qual predomina el
vermell i figures rodones i lineals de diverses textures i mides, que multipliquen la diversitat
destmuls que reben els nens.

Lavanera
Pep Gol / Arr.: Pep Gol
En contrast amb la pea anterior, Lavanera crea una atmosfera plcida. Els sons amb qu
sintrodueix ens situen a prop del mar i se sent el so de laigua i el de les gavines. El vaixell dels
instruments navega a la projecci de la illustraci i collabora a crear l'ambient mariner que
caracteritza l'obra. Els msics, illuminats pels focus, seuen als tamborets, i les bombolles de
sab que apareixen omplen l'escenari i la sala de mgia.
L'atmosfera plcida de Lavanera se silencia a poc a poc i el balanceig mariner de la pea dna
pas a la llum verda que de cop illumina la sala i la converteix en un fons mar. L'espai es
submergeix en l'ambient aqutic de la pea segent.

Cargols
Pep Gol / Arr.: Pep Gol
La sala ha quedat submergida en el verd mar; a la paret frontal es projecten colors blavosos i
grisosos. Els msics passegen entre el pblic fent sonar instruments que duen a la sala de
Servei Educatiu

8
concerts el so del vent, els ocells, l'aigua i altres remors suggeridores. Mostren al pblic els
instruments, i en descobrim les mides i la forma. Sn instruments visualment molt atractius que
dialoguen d'una banda a l'altra. Amb el llenguatge del seu cos, els msics conviden a participar
de l'ambient que la pea recrea.
Allemande
C. Gervais / Arr.: Pep Gol
La trompeta, el tromb, la tuba i un tambor es retroben per interpretar conjuntament aquesta
obra. La illuminaci de la sala disminueix, i els msics, drets davant del pblic, ens porten
msica cortesana. El tabal cohesiona aquesta pea amb la segent, avana pel passads
central entre el pblic i inicia el ritme festiu de La Patum.

Els plens de La Patum de Berga

Tradicional / Arr.: Pep Gol
Laire tradicional i de dansa dels plens de La Patum transmet dinamisme. s un dels moments
del concert en qu els nens tenen ganes de participar en la interpretaci de la msica.
La sala est illuminada amb llums de diversos colors, es projecta el dibuix del CD (els dimonis
verds i vermells rodejats de guspires) i es convida els nens a participar de la interpretaci
picant de mans.

Stella splendens
Annim (Llibre Vermell de Montserrat) / Arr.: Pep Gol
Aquesta pea del Llibre Vermell de Montserrat sinterpreta noms amb el tromb i la trompa. Es
crea un contrast molt remarcat amb la pea anterior i se senten aquests dos instruments tocant
junts i separats.
El timbre dunes campanes reclama latenci i comena la msica. El tromb interpreta la seva
part des del balc del costat de lescenari, i la trompa, des de baix al davant dels nens. La llum
acompanya la posada en escena, i illumina cada instrument quan toca sol mentre l'altre queda
a les fosques. Quan toquen junts, els focus deixen caure la seva llum sobre els dos msics.

Servei Educatiu

9
Down home rag
W. Seatman / Arr.: Pep Gol
Un ragtime interpretat per dues trompetes, la trompa, el tromb, la tuba i la bateria situa de nou
tots els msics fent msica junts. Ara, per, la pea ens apropa a latmosfera de la msica
negra.
Mentre sinterpreta la msica, es projecta la illustraci que acompanya la pea. La percussi i
la sala tenen llum mentre els altres instruments es colloquen als tamborets. Un cop preparats,
el blau illumina els msics mentre el pblic se submergeix en la foscor. El ragtime sona i aviat
arriba la invitaci per participar en la interpretaci picant de mans.
Els msics toquen asseguts a lescenari fins que, en comenar lltima frase, es posen drets.

Creole love call

Duke Ellington / Arr.: Pep Gol
Aquest blues incorpora un element nou: la sordina, que descobrirem amb el solo que el
trompetista toca situat davant de la projecci de la illustraci que acompanya la can. Des
d'aqu dialoga amb els altres msics asseguts als tamborets. La seva ombra, augmentada per
la posici de les llums, passa a formar part de les figures de la illustraci amb un efecte visual
ben suggeridor.
Per fer el solo, el tromb amb sordina tamb s'aixeca del tamboret i se situa davant del pblic.
Per acabar la pea, tots els msics formen un semicercle i, en sonar la darrera nota,
s'agenollen i aixequen els instruments, que, illuminats, es ratifiquen com els protagonistes del
concert amb tota la riquesa dels seus matisos tmbrics.

La barca puja i baixa

Tradicional / Arr.: Pep Gol
Amb la seva sonoritat ms afectuosa, els quatre instruments de metall i la percussi interpreten
la melodia d'aquest joc de falda.
Cada msic avana des dun passads mentre toca la melodia fins a trobar-se tots i formar una
rotllana al centre del pblic. Desprs roden al ritme de la pea mentre ens permeten veure i
escoltar de ben a prop els instruments. Per acabar la pea, reculen fins a situar-se a l'exterior
del pblic i, des d'all, es distribueixen per totes les bandes per envoltar-nos amb la melodia.

Servei Educatiu

10
TUB 1
En aquest moment del concert, els msics, a travs del mim, les onomatopeies, el llenguatge
corporal i elements del clown, mostren alguns aspectes del funcionament dels instruments i les
seves caracterstiques. Podem veure l'embocadura, el cos i la campana. Tamb mostren les
diverses formes que el cos de l'instrument pot prendre i es comparen amb els instruments
protagonistes del concert.
Intrada
Henry Purcell / Arr.: W.F. Mills
Asseguts als tamborets, els msics toquen aquesta pea, que convida a l'escolta i l'atenci. A
l'escenari, es projecten les dues trompetes de la illustraci encarregades d'interpretar la
melodia.

TUB 2
Entre la pea de Purcell i la de Bach, es destina un altre moment a mostrar alguns trets
caracterstics dels instruments de metall. Tots els msics interpreten una melodia del concert
amb tubs de mides diferents. El percussionista apareix desprs en escena i amb unes tisores
gegants talla el tub d'un dels msics per mostrar que, en escurar-se el cos de l'instrument, el
so es fa ms agut.
Coral
Johann Sebastian Bach / Arr.: Pep Gol
Amb l'obra de Bach es duu a terme una posada en escena sbria. Distributs pels graons de
l'escenari, els msics interpreten la pea mirant la partitura projectada a l'escenari; la resta de
la sala est prcticament a les fosques per convidar-nos a escoltar la sonoritat compacta i
harmoniosa del Coral i gaudir-ne amb l'nic estmul visual de la notaci musical.

Servei Educatiu

11
Marxa dAida
Giuseppe Verdi / Arr.: W.H. Barnes
Des de la posici en qu han tocat la pea anterior, els msics es desplacen a ritme de marxa
fins als tamborets, i mentre interpreten la msica es projecten les imatges del CD que
combinen dos aspectes: lambient egipci en el qual es desenvolupa largument de lobra i la
dinmica rtmica de la marxa.
En la interpretaci d'Aida, sentirem la trompeta fent de solista. Si els nens han escoltat l'obra i
s'han familiaritzat amb la melodia, podran relacionar el timbre de la trompeta amb la forma de
l'instrument i la manera de tocar-lo.

Gymnopdie
Erik Satie / Arr.: Pep Gol
La Gymnopdie la interpreten un vibrfon, una tuba i una trompa. La sonoritat i la forma del
vibrfon, en el context daquest concert interpretat pels instruments de vent, aporten un
component nou que reclama latenci dels nens.
Els msics es situen al costat dret dels nens (mirant a lescenari). Per tant, es poden veure b
els instruments i la forma com es toquen. Tamb es projecten les imatges del CD per ambientar
la interpretaci.

The preacher
H. Silver / Arr.: Pep Gol
s un espiritual negre interpretat pels quatre instruments de metall i la bateria. El tromb i la
tuba fan uns solos que salternen amb la interpretaci del tema que fan tots els instruments,
moment en qu savancen cap al pblic. Una llum verda illumina la sala i els msics en les
seves posicions.

Servei Educatiu

12
A comprar peix
Tradicional / Arr.: Pep Gol
Mantenint la illuminaci verda de la pea anterior, es projecta una part de la illustraci que
acompanya aquesta pea musical al llibre: un banc de peixos de mides i colors diferents.
Els msics, situats al corredor central de la sala i amb diversos moviments entre ells,
escenifiquen el joc a qu la can ens convida: un dileg entre un cantaire (un instrument) i tots
els altres. Cada pregunta s interpretada per un instrument diferent amb sordina. Aquest s el
moment del concert en qu la utilitzaci de les sordines esdev vertaderament significativa per
als nens, ja que s'utilitzen per modificar la sonoritat d'una melodia que ells han sentit
interpretada amb veus diferents.

En Jan petit com balla

Tradicional / Arr.: Pep Gol
El to ldic es mant en comenar aquesta can joc: els msics, drets davant del pblic,
associen cada instrument a una part diferent del cos. L'instrument toca sol quan sassenyala la
part del cos que li correspon. Els nens canten i gaudeixen de l'acompanyament musical.

Picture on the wall

Pee We Ellis / Arr.: Pep Gol
Mantenint les posicions de la pea anterior, torna la msica negra, que en aquest cas ens
convida a ballar. A lescenari, es projecta la illustraci del conte que ens situa de ple en
lambient urb i contemporani que evoca. Les llums de diversos colors taronja, blau, blanc
acoloreixen la sala. s la pea ms llarga del CD, per ben segur que els nens lescoltaran
amb ganes ja que els situa de ple en lambient de la msica moderna.

Servei Educatiu

13
Eolo
Pep Gol / Arr.: Pep Gol
Sona la msica del vent i del comiat. A l'escenari, es projecta el nvol de la illustraci que amb
el vent que bufa dispersa els instruments i els fa sonar. Recorrent l'escenari amb melangia, els
msics s'acomiaden del pblic.

5. Propostes didctiques
5.1. Els instruments de metall i la bateria a letapa deducaci infantil
Tant els instruments de metall com la bateria, pel timbre i per la forma, poden ser molt propers
als infants. Sn uns instruments que fcilment generen sorpresa i simpatia. Un bon exemple
daix s la trompeta, un instrument que forma part del vocabulari dels nens des de molt petits.
A ms, fan veure que nimiten el so amb la m tancada davant de la boca i hi juguen com si
fessin msica.
A nivell visual, el color i la mida els fan evidents, la qual cosa es refora observant la manera
com sagafen i es fan sonar. Aquests instruments sassocien sovint a les bandes, a la msica
que es fa pel carrer, ja que la seva potncia sonora els fa ideals per a aquest tipus de
manifestaci. Per tamb tenen un vessant ben diferent i intimista, i hi ha un ampli repertori
escrit per a quintet de metall en concert.
Tots aquests aspectes ens poden estimular a proposar activitats perqu els nens i les nenes
puguin gaudir de la msica daquests instruments. Cal mostrar aquest carcter ms popular
que perceben els nens amb tanta facilitat, per tamb el carcter ms profund i expressiu, a
travs de msiques de diferents ambients, estils i formes, que aquests instruments ens
interpreten amb gran riquesa de matisos.
Per apropar els instruments musicals i la seva msica als nens, ens calen tres coses
imprescindibles. Sn aquestes:
- Tenir msica interpretada per aquests instruments.
- Posar les imatges dels instruments a labast dels nens.
- Disposar de la intervenci de ladult.
Msica interpretada per aquests instruments
Si ens plantegem com a objectiu el fet de donar a conixer als nens uns instruments musicals
concrets, cal que les obres que utilitzem facin molt evidents les seves sonoritats. Tamb s
important que aix es doni dins duna varietat rica en estils, poques i ambients.
En aquest sentit, el disc Els colors del metall reuneix aquestes condicions, ja que les obres han
estat especialment pensades amb aquest objectiu.
Servei Educatiu

14
Les imatges dels instruments
Sn imprescindibles. Cal que siguin fidels a la forma i la mida dels instruments.
No cal dir que lobservaci en directe s la forma ms rica i interessant de conixer els
instruments. Si aix no s possible, la varietat dimatges ens pot ajudar. A travs de les
imatges, podem mostrar els instruments sencers amb el msic i sense, i tamb les parts ms
bsiques, que es podran presentar a mesura que, a partir de diferents activitats, es vagin
mostrant i descobrint les funcions que exerceixen.
La intervenci de ladult
Com passa en gaireb tots els aspectes que es viuen a aquesta edat, el nen necessita ladult
per poder relacionar, descobrir de forma progressiva, expressar les seves descobertes,
apropiar-se del que intueix i, molt especialment, compartir amb illusi i plaer el fet de crixer i
avanar en la capacitat dactuar en lentorn i esdevenir ms independent.
Al seu torn, ladult si escolta la msica provant didentificar tot all que els infants tamb hi
poden descobrir, o observant i escoltant el que aquesta aporta als infants es trobar davant
una forma de viure la msica plena de matisos diversos que enriquiran la prpia audici.

5.2. Els instruments de vent, de percussi i la creaci musical

Si b lescolta ocupa un lloc prioritari en la formaci musical dels infants, la prpia producci de
la msica ja sigui interpretant-la o creant-la s fora essencial. Aquesta part ajuda que el
nen senti la msica a prop i experimenti que ell hi t una part important de participaci i
construcci.
Les obres daquest CD ens poden servir de model per orientar formes dorganitzar les
produccions dels nens de manera que sigui possible la creaci conjunta de petites obres
musicals. En lapartat en qu es comenten cadascuna de les peces, hi ha unes propostes de
creaci relacionades amb la msica que sescolta. El punt de confluncia entre lobra musical i
la producci del nen sn els elements musicals que es posen en joc en cada una. Pot ser la
superposici de dos timbres, la sincronitzaci entre una secci rtmica i una de meldica, un
contrast dintensitat, etc.
En tots els casos, per, per abordar el tema de la creaci, cal seleccionar molt b els timbres i,
per tant, els instruments que posem a labast dels nens. En aquest cas, suggerim que
leducador separi clarament els instruments de vent (els que es fan sonar bufant) dels de
percussi (tots els que produeixen el so picant, fregant, sacsejant, etc.), ja que en moltes obres
del CD se sent clarament la separaci entre aquestes dues famlies dinstruments.
Els instruments de vent
Hi ha una gran varietat dinstruments, joguines o objectes que es fan sonar bufant i que, per la
forma que tenen i el so que produeixen, sn vertaderament suggeridors per als nens daquesta

Servei Educatiu

15
etapa. Els timbres sn molt variats i, si es combinen amb criteri, poden donar color al joc sonor i
estimular la creaci de petits discursos musicals.
s important que els sons es puguin produir amb comoditat i sense esfor, ja que lesfor que
representa el fet de produir el so pot dificultar que la msica flueixi de forma gaireb
espontnia; els instruments han de ser fcils daguantar, manipular i fer sonar. En aquest sentit,
les embocadures dels instruments de metall sn molt poc adequades per als nens daquesta
edat. Est b que a la classe nhi hagi alguna, que vegin com ladult la fa sonar i que provin de
bufar-hi; ara b, quan volen fer sons per gaudir de la prpia acci i del resultat sonor que sen
deriva, el mitj linstrument ha de ser fcil de manipular per linfant.
A continuaci, se citen diversos instruments que produeixen el so bufant. La majoria no sn de
la famlia del metall, per, atesa la dificultat de produir el so mitjanant la vibraci dels llavis
prpia dels instruments daquesta famlia, en proposem daltres que sn adequats perqu els
nens daquesta edat els manipulin i que, a nivell sonor, aporten timbres interessants i
suggeridors.
Sons corporals
Comprenen des de bufar fins a xiular, passant per cantar, parlar o produir sons diversos i
variats en timbres, articulaci, ressonncies, etc. No cal dir que la veu s un instrument
prioritari que ha docupar un lloc de preferncia en les activitats de creaci musical.
Xiulets
Nhi ha de molt variats: alguns permeten modificar el so segons la pressi de laire, daltres no.
Els timbres sn rics en contrastos dagut-greu, fort-fluix i ambient. Cal triar-los i tenir-los
classificats en funci del timbre per poder-los utilitzar oportunament.
Espanta-sogres
s un instrument que els nens associen a moments de gresca i festa. Tot i aix, el seu so pot
donar color a algun moment concret en una creaci musical.
Tubs flexibles
Sn els tubs que sutilitzen per encastar els fils elctrics. Els que sn millors per a aquesta edat
sn els ms prims (7 millmetres dobertura). La llargada ms adequada s de 50 centmetres.
Es poden tocar noms bufant-los o afegint-hi una embocadura i un pavell.
Harmniques
Les harmniques sn instruments rics en possibilitats sonores. El seu so s sempre agradable i
ric en harmnics.
Trompetes de joguina
(Tamb es recomanen altres objectes que imitin la forma dinstruments existents.)
Els instruments ms simples daquest tipus, que sn els que normalment estan ms a labast,
no acostumen a tenir gaire inters sonor ja que es pot variar molt poc el timbre. Tot i aix, sn
instruments que poden ocupar un espai si es fan servir en moments adequats.
Reclams docell
De reclams docell, nhi ha una infinitat. Per a aquesta proposta, suggerim que es busquin els
que sonen bufant. Ens donaran la possibilitat de disposar duns timbres suggeridors molt difcils
de produir a partir daltres estris o instruments.

Servei Educatiu

16
Siurells
Un dels aspectes que ms atrau dels siurells s la seva forma de petits personatges plens de
totes les grcies. Aquest aspecte els fa especialment atractius i estimula la imaginaci de qui
els observa o els toca.
Cntirs daigua
Es tracta dun instrument popular que imita el so dels ocells sempre que a dins del cntir hi hagi
aigua.
Caps de la flauta de bec
No cal dir que es pot utilitzar la flauta sencera, per, ats que els nens daquesta edat no
sabran pas tapar els forats per produir uns sons concrets, el cap ens ofereix la possibilitat de
variar les sonoritats tapant amb la m la sortida de laire. Aquest aspecte es pot utilitzar per
explicar als nens qu fan els instrumentistes amb les sordines, alguns objectes o la prpia m
en els instruments de metall.
Flautes de Pan
Aquest instrument exigeix una forma subtil dintroduir laire per aconseguir que soni. Practicantho com si fos un joc, obrim la porta a tota una altra gamma dinstruments ampolles i tubs
que sonen a partir daquesta tcnica.

Els instruments de percussi

Aquesta modalitat s encara ms mplia que lanterior. Citar tots els instruments o estris que hi
poden haver a les aules de 0 a 6 anys i que sonen perqu sels pica, sels sacseja o sels frega,
seria gaireb impossible. La imaginaci dels educadors i les prpies descobertes dels nens fan
que aquests materials gaireb no tinguin lmit.
Aquest aspecte, que s vertaderament positiu, pot esdevenir una dificultat si els educadors no
saben triar, no escolten els timbres amb gaire detenci i no saben proposar quins instruments
poden ser millors en un moment determinat. Cal tenir-los classificats a nivell sonor en la nostra
oda de forma que es pugui ser selectiu en els moments de creaci musical.
s per aix que a continuaci no se citen gaires instruments sin ms aviat els grups sonors.
En cada grup, hi poden haver una gran varietat dinstruments.
Els sons corporals
Inclouen des de picar de mans o de peus fins a fer petar la llengua o els llavis, fregar diferents
parts del cos, etc. Les possibilitats sn immenses i linters de tota aquesta producci sonora
est tamb en el fet de la gran descoberta que comporta a nivell corporal.
Instruments fets de fusta
Capses xineses, pals, picar amb un llapis sobre la taula, boixets... El so s curt i clar. Si molts
nens toquen junts de forma lliure sense interpretar cap ritme regular, sobt un resultat
sonor fora interessant. s fcil modificar-ne la intensitat.

Servei Educatiu

17
Instruments fets de metall
Triangles, cmbals, platerets, campanes, pals dalumini... El so s metllic. Per aix, sempre hi
ha ressonncia, cosa que fa que els sons siguin ms llargs que en els instruments de fusta. Si
es fan sonar molts instruments junts, es produeix un resultat sonor molt intens i constant. s
interessant escoltar cada so, captar la ressonncia i apreciar els matisos que proporciona la
variaci de la intensitat.
Instruments de pell
Panderos, panderetes, bongos... Tot i que el so daquests instruments s ben caracterstic,
varia molt en funci de la mida, de lafinaci i de si porten sonalls incorporats. Cada instrument
ens ofereix un ampli ventall de possibilitats sonores que cal explorar. Els sons es poden produir
amb la m, amb baquetes o amb petites escombretes, picant i fregant.
Instruments per sacsejar
Maraques, envasos amb coses a dins, mbils... Aquests sn uns dels instruments ms fcils de
fabricar, i en funci del so dels objectes que se sacsegin (dins dun envs sorra, pedres
grosses o arrs, penjats en un suport petits tubs de metall o closques de fruita seca),
sobtenen resultats sonors completament diferents. Quan els sons sn suaus, sn instruments
molt adequats per crear plans sonors amb la participaci de molts nens.
Altres timbres
Moure, estripar, arrugar papers o plstics, picar plats de plstic, fer rodar molles, arrossegar
joguines, desinflar o petar globus, trepitjar fulles seques, picar pedres, fregar petxines, fregar
tubs flexibles, fer sons amb aigua, fer degotar, passar dun envs a un altre, etc. Les
possibilitats sn immenses. Cal escoltar cada so o el conjunt de sons que es produeixen en
cada acci o moviment i donar-los un lloc oport en les activitats de creaci musical conjunta.
Com shan dorganitzar les creacions musicals
A continuaci, es donen unes orientacions generals perqu leducador les utilitzi amb criteri i
independncia. Ats el context daquest treball, relacionat amb unes obres musicals concretes,
aquestes orientacions es referiran als moments en qu les activitats de creaci senfoquen a la
composici duna obra musical conjunta. s evident que a laula tamb es creen molts altres
moments dexperimentaci individual i collectiva, de descoberta de sons, etc. que sn bsics
per desenvolupar la creativitat, per en aquest treball no ens hi referirem especficament.
En els moments de producci collectiva de sons amb intenci de fer msica, cal tenir molt
present que la msica s un llenguatge organitzat, que sempre t un ordre intern i una
estructura, i que sempre sha creat amb alguna intenci. Leducador ha de propiciar que el joc
sonor dels infants avanci cap a formes organitzades de producci musical. Les seves
intervencions, com a persona adulta que acompanya la descoberta dels infants, han de facilitar
que cada nen i el collectiu avancin tant en la descoberta de sons diversos i variats com en la
capacitat dordenar els sons que es produeixen.
Per aix, la seva intervenci ha de ser alhora concreta i oberta ha de dirigir, coordinar i
orientar, i ha de deixar espais de llibertat i ha de respondre a criteris que facilitin que un grup
de 20 nens puguin experimentar que la msica que fan junts es mou en uns parmetres que la
fan semblant a les obres dels compositors.
Els parmetres que cal tenir ms en compte a letapa deducaci infantil sn els segents:

Servei Educatiu

18
El timbre
s responsabilitat de leducador seleccionar els instruments que posa a labast dels nens. s
evident que, segons lobjectiu de lactivitat, aquests instruments poden variar. Quan es tracta de
moments de creaci musical conjunta, cal triar els instruments en funci del lloc que hagin
docupar dins de la creaci: poden fer una introducci o un final, acompanyar un instrument
solista, fer dinstrument solista, contestar a un altre instrument fent un dileg, fer un so puntual
que destaqui especialment, etc.
La simultanetat de sons
Si a la classe hi ha 20 alumnes i cadasc toca un instrument diferent, el resultat sonor pot ser
tan sorolls i dispers que provoqui ms una sensaci de xivarri que no pas una sensaci de
msica. Cal tenir en compte quants plans sonors ens conv crear, i en funci daix haurem
dagrupar els nens, les nenes i els instruments. Per exemple, una possible composici amb 5
plans sonors feta per a nens de 3 anys podria ser la segent:
- 7 nens arruguen papers de cellofana
- 7 nens mouen mbils de boixets
- 5 nens piquen petxines lliurament
- 2 nens, dirigits per leducador, salternen: lun toca una harmnica i laltre, un
xiulet
- Puntualment, un nen toca un triangle cada vegada que hi ha un canvi en la
interpretaci del dileg
Lestructura de la creaci musical
Una obra musical sempre comena i acaba. Per aix, cal establir lordre dintervenci dels
instruments per ms que, en el moment en qu cada nen toca, si s aix el que sha acordat,
pugui fer lliurament els sons que vulgui. Per exemple, a la composici musical que sacaba
dexplicar, se li podrien donar diferents estructures; s a dir, es podrien crear diferents ordres
dintervenci dels instruments. Posem-ne alguns exemples:
- Shi podria afegir una introducci i un final.
-Els tres timbres que creen la base sonora (cellofana, boixets i petxines) podrien comenar
junts o no, podrien acabar lun desprs de laltre o podrien acabar tots alhora.
- Aquests tres instruments podrien tocar tots junts o tocar dun en un alternativament.
- En un moment concret, tots els instruments podrien fer un moment de silenci perqu el
triangle fes un petit interludi, etc.
La intensitat
La correcta utilitzaci i combinaci de sons ms o menys forts o fluixos aporta dos aspectes
molt bsics: duna banda, ajuda a fer la msica ms expressiva i, daltra banda, permet que els
instruments ocupin el lloc que els correspon dins del conjunt. Per exemple, en la composici
anterior, la base sonora, creada pels papers, els boixets i les petxines, ha de tenir un cert
equilibri dintensitat i, en tots els casos, ha de deixar que els dos instruments solistes
sobresurtin i se sentin una mica ms forts. Si aix no passa, s difcil que la composici musical
sigui reeixida.
Els altres elements musicals altura de so, durades, melodies i ritmes tamb sn bsics i cal
cuidar-los, per sempre queden inclosos en els que sacaben de citar. Leducador ha de saber
fins a quin punt en el marc de les creacions collectives pot demanar que aquests elements
tinguin una forma prpia dintervenci regularitat rtmica, alternana dagut i greu, melodies
afinades amb la veu o instruments o pot deixar que el que doni color a la msica sigui el fluir
espontani del so que els nens daquesta edat sn capaos de produir en aquests contextos.
Lequilibri entre timbre, plans sonors i intensitats, duna banda, i lestructura de les
Servei Educatiu

19
interpretacions, daltra banda, donen sempre com a resultat unes produccions polides i
interessants que fan gaudir tothom de les seves prpies intervencions.
5.3. Les obres del CD. Comentaris i propostes didctiques
Caps
Pep Gol / Arr.: Pep Gol
Instruments
Helic, tromb, trompa, dues trompetes i bateria.
Comentari de lobra
Duna banda, aquesta obra ens permet escoltar tots els instruments tocant junts i, daltra
banda, ens permet sentir lhelic, el tromb, la trompa, la trompeta i la bateria fent una
improvisaci com a instruments solistes. Aix ens permet sentir el timbre i algunes possibilitats
sonores de cadascun dels instruments i, tamb, el timbre caracterstic del quintet de metall.
Esquema
Observeu lesquema de la illustraci del conte.
Activitats
Escolteu la msica i balleu.
Poseu els dibuixos dels instruments duna forma que es vegin molt b. Quan toquen tots junts,
els nens ballen lliurament. Cada vegada que un solista fa un solo, paren el moviment. Llavors,
leducador o un nen mostra la imatge de linstrument que est fent la msica.
Si ledat dels nens ho permet i lactivitat no ha de perdre el seu carcter ldic, leducador
redibuixa els requadres de la illustraci del disc llibre seguint la pulsaci i fent evident
lestructura.
Creaci musical
Feu una creaci musical seguint lesquema de lobra.
Uns nens fan tota lestona una base rtmica. Els altres nens alternen una can interpretada per
tots amb la intervenci dinstruments solistes de vent, tret dun cas que hi intervindr un
instrument de percussi. Leducador ha de dirigir lobra i donar-hi lestructura correcta.

Dalt del cotxe

Tradicional / Arr.: Pep Gol
Instruments
Tuba, tromb, trompa, dues trompetes i cascavells.
Servei Educatiu

20
Comentari de lobra
En la versi que es presenta de la can Dalt del cotxe, hi ha una breu introducci que inicien
els cascavells i continua el quintet; desprs, la can sinterpreta dues vegades: la trompeta fa
la melodia i els altres instruments fan lacompanyament.
Activitats
Apreneu la can i canteu-la.
Escolteu lenregistrament i canteu la can mentre lescolteu.
Identifiqueu el timbre dels cascavells que acompanyen la can.
Expliqueu que hi ha una introducci i que no sha de comenar a cantar fins que la introducci
sha acabat.
Creaci musical
Heu de crear un motiu musical que faci la funci dintroducci i interpretar-lo quan es canta la
can sense la interpretaci del CD.
Cada vegada que es canta la can heu de donar uns cascavells a un nen diferent i lheu de
deixar que acompanyi les veus tocant com ell vulgui.

Fanfare (fragment que precedeix el ballet La Peri)

Paul Dukas / Arr.: W. Barrington
Instruments
Tuba, tromb, trompa i dues trompetes.
Comentari de lobra
Originriament, una fanfara era una tocada de trompetes i trompes. A nivell artstic, per, les
fanfares sinterpreten amb instruments de metall i, dins de la varietat de recursos expressius
que presenten, acostumen a tenir un ambient ample, clar i exuberant, aspectes que aquesta
pea ens fa evidents.
Activitats
Escolteu la msica, capteu lambient i observeu els instruments.
Deixeu que els nens dibuixin el que la msica els suggereix.
Feu de directors dorquestra. Leducador tamb ho fa i amb el seu gest marca alguns dels
elements que apareixen en lobra (sons curts o llargs, dibuixos meldics ascendents o
descendents, progressions, acords, etc.).
Creaci musical
Seleccioneu cinc instruments de vent que tingueu a laula i que permetin variar laltura del so.
Experimenteu formes dajuntar-los: toqueu-los junts fent sons llargs, toqueu-ne un desprs de
laltre poden o no poden interpretar el mateix ritme o la mateixa melodia, feu dibuixos
meldics ascendents i acabeu-los tocant tots els instruments junts, feu sons curts i fluixos, etc.
Desprs, heu de concretar en quin ordre shan dinterpretar els recursos seleccionats per crear
una petita obra musical.

Servei Educatiu

21
Lavanera
Pep Gol / Arr.: Pep Gol
Instruments
Acordi, tuba, trompa, dues trompetes, bateria i objectes sonors.
Comentari de lobra
Sons de vent i docells, un obstinat interpretat per la bateria i la tuba, i unes notes llargues fetes
per lacordi, el tromb, la trompa i la trompeta, respectivament, dibuixen un crescendo que
conclou en un acord. Desprs daquesta introducci, la trompa i les trompetes interpreten unes
melodies que lacordi, la tuba i la bateria acompanyen. El conjunt ens fa sentir un delicis aire
de balanceig. La illustraci del disc llibre expressa aquest ambient i ajuda a gaudir de la
msica.
Activitats
Deixeu que els nens escoltin la msica i que es balancegin o dansin suaument. Que simaginin
el mar. Converseu sobre els sons que sescolten i lambient que es crea. Escolteu la msica,
per amb una atenci especial en el so de la trompa. Leducador t un dibuix de la trompa a la
m; el mostra quan la trompa interv en la pea i lamaga quan no toca.
Creaci musical
A partir dobjectes quotidians, proveu de crear una ambientaci sonora que ens recordi el mar i
que tingui un ambient subtil com el de lobra.
Reciteu poemes que facin referncia a aquest tema. Reciteu-los fent-hi ambientacions sonores
adequades.

Cargols
Pep Gol / Arr.: Pep Gol
Instruments
Dos cargols, sons docells i percussi petita.
Comentari de lobra
Es tracta duna petita composici feta amb objectes sonors i que contrasta el so agut amb el
greu de dos cargols de mar. Lambient s proper al de lhavanera i, de fet, ens marca el final
daquesta pea musical.
Activitats
Mostreu imatges de cargols de mar. Si en podeu tenir de veritat, proveu de fer-los sonar.
Escolteu el contrast agut-greu que marquen els cargols enregistrats i expresseu-ho amb un
gest corporal.
Creaci musical
Busqueu parelles dinstruments de timbre semblant que cren un clar contrast dagut i greu.
Feu-hi dilegs, acompanyeu-los amb altres sons i feu petites composicions musicals

Servei Educatiu

22
Allemande
C. Gervais / Arr.: Pep Gol
Instruments
Tuba, tromb, trompa, trompeta i tabal.
Esquema
Observeu lesquema de la illustraci del conte.

Comentari de lobra
s una dansa dambient elegant i popular. Lestructura s AAAABCC. Cada frase dura quatre
pulsacions. El so compacte de tots els instruments, laire alegre de la melodia i la dinmica amb
els contrastos dintensitat donen a aquesta pea un aire que convida a dansar amb un estil
proper a les danses del Renaixement.
Activitats
Balleu lliurament i deixeu-vos portar per lambient.
Alterneu lactivitat anterior amb activitats que marquin la pulsaci. Leducador pot fer moviments
que expressin un aire elegant i els nens limiten.
Creeu una coreografia que expressi lestructura de la msica. Es pot buscar un moviment per a
cada frase.
Amplieu el dibuix de lestructura que hi ha a la illustraci del disc i poseu-lo a labast dels nens
a fi de poder-hi fer activitats collectives. Mentre escolta la msica, leducador ressegueix el
dibuix de lestructura. Tamb ho pot fer sense lenregistrament i mentre ell mateix canta la
melodia. A poc a poc, heu dafavorir que siguin els nens els que facin aquesta activitat.
Converseu amb els nens sobre la msica, la forma de dansar-la i la representaci grfica per
ajudar a copsar lambient i lestructura de la msica.
Creaci musical
Feu una creaci musical destructura AAAABCC.
Creeu tres petites composicions o trieu tres canons o tres poemes que es puguin acompanyar
amb instruments.
Interpreteu-los amb lestructura segent (AAAABCC). Feu-hi el contrast dintensitat que
sescolta a lobra.
Dibuixeu una nova partitura. A dins de cada requadre, poseu-hi un dibuix que representi la
creaci dels nens en relaci amb la can o el poema o algun dels instruments que intervenen
en cada fragment.
Plens de La Patum de Berga
Tradicional / Arr.: Pep Gol
Instruments
Tuba, tromb, trompa, dues trompetes i bateria.
Servei Educatiu

23
Esquema
Introducci

A
A
Tuba
Tromb

B
B
Trompa

A
A
Trompeta

B
B A
A
Trompeta Trompeta
Trompa
Tromb
Tuba

B
B
Trompeta
Trompa
Tromb
Tuba

Percussi
Comentari de lobra
Aquesta msica dels plens de La Patum t dues frases que salternen i cadascuna sinterpreta
dues vegades. Els instruments que hi ha dibuixats a lesquema sn els que fan la melodia. El
tabal fa una introducci rtmica que marca laire de la pea, i continua tocant tota lestona. La
msica ens convida a saltar com es fa quan surten els plens a la plaa de Berga.
Activitats
Parleu als nens de La Patum i expliqueu-los que els plens sn uns personatges que porten el
cap cobert de plantes. Mentre salten, van tirant coets i tota la gent de la plaa salta amb ells al
mateix ritme i es desplacen en la mateixa direcci per tota la plaa.
Seguiu la msica saltant i gaudint del seu ambient tan alegre.
Acompanyeu-la marcant el ritme ta ta titi ta, ta ta titi ta, a la primera frase, i titi titi titi titi titi titi titi
titi... Observeu els plens de la illustraci i relacioneu-los amb una de les frases.
Escolteu mentre leducador mostra els instruments que interpreten la melodia en cadascuna de
les frases.
Creaci musical
En grups de cinc nens, feu sons que convidin a saltar com es fa en els plens (seleccioneu els
timbres ms adequats). Segons el nivell dels alumnes, es pot demanar regularitat rtmica;
tamb es pot interpretar lesquema ta ta titi ta, que acompanya la versi daquest CD.
Ajunteu els grups de dos en dos. Lun interpreta la part A i laltre, la B. Ajudats per leducador,
els alumnes han dalternar les seves interpretacions i crear lestructura AABBAABBAABB. Han
dinterpretar-la mentre els altres nens ballen.
Stella Splendens
Annim (Llibre Vermell de Montserrat) / Arr.: Pep Gol
Instruments
Campana, trompa i tromb.
Comentari de lobra
Stella Splendens s una de les deu peces que hi ha en el Llibre Vermell de Montserrat.
Aquestes peces les cantaven els pelegrins en honor a la mare de Du i en algunes ocasions
tamb es ballaven.
Stella Splendens est escrita a dues veus. En aquesta versi, hi podem sentir cada veu
interpretada per cada instrument per separat, i desprs toquen junts: la trompa interpreta la
primera melodia i el tromb, la segona. Una campana acompanya tota la interpretaci.
Activitats
Parleu als alumnes del Llibre Vermell de Montserrat i mostreu-los, a partir de les illustracions
del disc, com sescrivia la msica.
Poseu ben visibles les imatges dels dos instruments i relacioneu-les quan sona cada instrument
per separat i quan sonen junts.

Servei Educatiu

24
Creaci musical
Formeu trios: dos nens toquen un instrument de vent i un altre nen en toca un de percussi. Els
nens que tenen els instruments de vent sinventen una petita melodia que han de recordar.
Laltre nen busca una forma dacompanyar-los.
Organitzeu la creaci musical: els instruments de vent toquen lun desprs de laltre la msica
que shan inventat; desprs, la toquen junts. La percussi els acompanya tota lestona duna
forma adequada a lambient de la creaci musical.

Down home rag

W. Seatman / Arr.: Pep Gol
Instruments
Tuba, tromb, trompa, dues trompetes i bateria.
Esquema
A
B
A

C
D
A
Comentari de lobra
s un ragtime clssic o sigui que no hi ha improvisacions. Els rags es popularitzen entre el
1895 i el 1915. Inicialment els creaven i els interpretaven els negres inspirant-se en la msica
dels blancs, per aportant-hi el ritme propi de la seva msica. El msic ms representatiu s
Scott Joplin.
Activitats
Escolteu la msica i balleu-la.
Podeu explicar als nens i a les nenes que quan els homes blancs i els negres es van conixer,
feien la msica molt diferent. La msica que feien els homes negres sempre tenia molt ritme i
Servei Educatiu

25
els feia ballar. Els ragtimes els tocaven els homes negres inspirant-se en la msica que feien
els homes blancs.
Escolteu altres ragtimes.
Creaci musical
Amb instruments de percussi inventeu un acompanyament i interpreteu-lo mentre escolteu el
ragtime.
Si el nivell dels nens ho permet, podeu assignar uns instruments a cada frase musical.
Creole love call
Duke Ellington / Arr.: Pep Gol
Instruments
Tuba, tromb amb i sense sordina, trompa, dues trompetes amb i sense sordina i bateria.
Esquema
1 part

Solo: trompeta amb sordina

Secci meldica: tromb, trompa i trompeta
Secci rtmica: bateria i tuba

2 part

Solo: tromb amb sordina

Secci rtmica: tots els instruments menys el tromb

3 part

Solo: trompeta amb sordina

Secci rtmica: tots els instruments

Comentari de lobra
Aquest blues t tres parts de dotze compassos cadascuna.
La primera part la comencen la trompeta, la trompa i el tromb interpretant una melodia que
dialoga amb una trompeta amb sordina. La bateria i la tuba fan la secci rtmica.
En la segona part, el tromb fa un solo i tots els instruments passen a reforar la secci rtmica.
En la tercera part, la trompeta amb sordina fa una improvisaci que tots acompanyen. En els
primers compassos, marquen uns acords clars i contundents.
Activitats
Escolteu la msica i expresseu corporalment el seu aire balancejant-vos o ballant.
Observeu que la bateria i la tuba toquen tota lestona: alguns nens poden simular que sn els
msics que toquen aquests instruments, i mentre escolten la msica nimiten els moviments.
Identifiqueu el so de la trompeta quan toca amb sordina. Expliqueu-ho. Imiteu linstrumentista
utilitzant objectes que puguin semblar una trompeta amb sordina. Feu el mateix amb el tromb.
Creaci musical
Observeu el dibuix de la illustraci del conte. Prepareu lespai amb recursos plstics que
recordin les imatges de la illustraci. Uns nens es posen en aquests espais per fer de msics,
els altres escolten.
Secci rtmica: dos nens amb un instrument de vent i un de percussi es situen en un
espai de llum a prop duna lluna dibuixada, a prop duna finestra mig oberta o a prop dun
focus i interpreten la secci rtmica que ha de ser suau i ha de convidar a balancejar-se.
Toquen tota lestona.
Secci meldica: tres nens o, si ho voleu, fora nens es situen en un lloc des don dominin
lespai a sobre duna tarima o al mig duna rotllana i canten una melodia prviament
acordada.
Servei Educatiu

26
Instruments solistes: dos nens amb dos instruments de vent diferents que tinguin timbres molt
suggeridors si en saben tamb ho poden fer amb la veu es distribueixen en dos racons de
la classe.
Leducador ajuda cada grup a inventar la seva msica, desprs els dirigeix per fer una creaci
musical que tingui lestructura del Creole.

La barca puja i baixa

Tradicional / Arr.: Pep Gol
Instruments
Tuba, tromb, trompa, trompeta i bateria.
Comentari de lobra
La barca puja i baixa s un joc de falda tradicional que t aire dhavanera.
El joc: un nen i una nena seuen a la falda dun adult, un a cada cama, de manera que queden
encarats. Mentre es canta la can, es fan les accions segents: a la primera estrofa, el nen i la
nena es balancegen, i a la segona, es segueix el text (la nena baixa de la falda, el nen baixa de
la falda, es fan un pet i una abraada i, agafats de la m, sen van a passejar).
La interpretaci: cada instrument entra tocant la melodia, i quan lacaba segueix en el conjunt
fent un acompanyament. Lordre s el segent: tuba, tromb, trompa i trompeta. La percussi
acompanya la msica.
Activitats
Canteu la can fent el joc.
Escolteu lenregistrament. Cada nen t dos ninos a la falda i els fa fer el joc que sha explicat
abans. Com que la msica sinterpreta sis vegades seguides, alterneu les accions que shan
explicat o inventeu altres maneres de crear un joc de complicitat entre els dos ninos per
estimular els nens a expressar afecte i tendresa.
Escolteu la msica mentre observeu dibuixos dels instruments que la interpreten.
Creaci musical
Demaneu als nens que expliquin als seus germans ms petits tamb es pot representar
lacci adreant-se a unes nines com sn els instruments que interpreten la msica, i
busqueu sons a laula que la puguin acompanyar per fer-la ms bonica.
Poseu tots els ninos agrupats i ben asseguts a dins duna rotllana formada pels nens. Cadasc
t un instrument. Escolteu la msica i acompanyeu-la per fer-la ms bonica.

Servei Educatiu

27
Intrada
Henry Purcell / Arr.: W.F. Mills
Instruments
Tuba, tromb, trompa i dues trompetes.
Comentari de lobra
Msica en ritme ternari formada per dues frases de vuit compassos cadascuna. Les trompetes
interpreten la melodia i els altres instruments lacompanyen.
Activitats
Escolteu la msica i comenteu que les trompetes fan la melodia. Mentre sescolta la msica, cal
tenir els dibuixos dels instruments exposats i donar un lloc prioritari a les trompetes. Expliqueu
que en aquesta msica les trompetes interpreten la melodia i tots els altres instruments
lacompanyen.
Creeu una coreografia que respecti lestructura i marqui laccent ternari.
Creaci musical
Feu grups de nens: els uns canten canons ja sabudes i els altres els acompanyen amb
instruments.
Feu el mateix amb poesies.
Coral
Johann Sebastian Bach / Arr.: Pep Gol
Instruments
Tuba, tromb, trompa i trompeta.
Comentari de lobra
Un coral s una pea musical harmonitzada a quatre veus. La melodia, interpretada per
linstrument ms agut en aquest cas, la trompeta, presenta un ritme pausat i marca
clarament cada frase. Els altres instruments creen lharmonia interpretant cadascun la seva
prpia veu.
Activitats
Escolteu la msica i expresseu-la corporalment: cinc nens es posen drets formant un dibuix en
ziga-zaga i aguanten robes de colors diferents. Per exemple, entre lu i el dos aguanten una
tela roja; entre el dos i el tres, una de blava; entre el tres i el quatre, una de groga, i entre el
quatre i el cinc, una de verda.
1

3
2

5
4

Mentre sescolta la msica, leducador es desplaa des del nen u fins al nen cinc. Amb la m, fa
un moviment continuat fregant la roba i fent coincidir el final de cada frase amb un nen de
manera que es facin evidents les quatre frases de la melodia. A poc a poc, poden fer-ho els
nens.
Creaci musical
Busqueu canons del repertori de la classe que tinguin quatre frases i interpreteu-les fent
lactivitat anterior.
Creeu acompanyaments instrumentals per a cadascuna de les frases.
Servei Educatiu

28

Marxa dAida
Giuseppe Verdi / Arr.: W.H. Barnes
Instruments
Tuba, tromb, trompa, dues trompetes i caixa.
Comentari de lobra
Tant la illustraci del disc amb tots els instruments posats lun darrere laltre com el
carcter alegre amb qu est interpretada aquesta pea ens suggereixen un aire de marxa ple
de matisos expressius. A part, les melodies sn conegudes i fcils de recordar. Ben segur que
tots aquests aspectes crearan una predisposici festiva en laudici.
Activitats
Escolteu la msica i dirigiu-la. Procureu que el gest marqui tant la pulsaci com la subtilesa de
matisos que t aquesta pea.
En laudici, doneu un lloc prioritari a la imatge de la trompeta i a la de la trompa, i quan
aquests instruments interpreten la melodia assenyaleu-los.
Creaci musical
Busqueu un timbre per acompanyar la msica quan la trompa interpreta la melodia i un altre
per fer-ho quan la interpreta la trompeta, i toqueu-los mentre sescolta la msica. Deixeu que
els nens decideixin com volen tocar aquests instruments.
Gymnopdie
Erik Satie / Arr.: Pep Gol
Instruments
Vibrfon, tuba i trompa.
Comentari de lobra
Una gymnopdie s una dansa grega, per en aquest cas es tracta duna obra dErik Satie.
Aquest compositor dna aquest nom a tres composicions seves dambient ntim i somniador
escrites per a piano. En lenregistrament que es presenta, el vibrfon interpreta
lacompanyament reforat en els sons greus per la tuba. La trompa interpreta la melodia.
Activitats
Escolteu la msica i deixeu-vos seduir pel seu ambient.
Observeu la illustraci del disc mentre lescolteu, i verbalitzeu les sensacions que lescolta i la
contemplaci us suggereixen.
Afavoriu que cada nen pugui triar la forma com vol escoltar la msica: estirat o assegut, amb o
sense algun objecte, sol o amb tots els nens, etc.
Creaci musical
Busqueu sons que puguin crear ambients semblants als de la gymnopdie.
Poseu els instruments triats en una capsa procureu que la seva esttica sigui oportuna i
feu-los sonar per acompanyar moments de descans, per preparar alguna activitat que requereix
atenci, per consolar un nen que est trist, per acomiadar-se, etc.
Servei Educatiu

29
The preacher
H. Silver / Arr.: Pep Gol
Instruments
Tuba, tromb, trompa, dues trompetes i bateria.
Esquema
Observeu lesquema de la illustraci del conte
Comentari de lobra
Aquest espiritual negre ens fa sentir un suggeridor ritme de swing alhora que permet captar
clarament la secci rtmica, la secci meldica i la intervenci dels instruments solistes. La
pea est estructurada aix:
- Introducci breu formada pel motiu meldic amb qu acaba la melodia.
- Sinterpreta la melodia.
- El tromb fa una improvisaci.
- La tuba fa una improvisaci.
- Es torna a interpretar la melodia.
- Coda final.
Activitats
Escolteu la msica i balleu-la lliurement. Acompanyeu-la picant de mans.
Observeu la illustraci del disc per comprendre lestructura de lobra i la funci dels
instruments:
A la mquina, hi viatgen la tuba i la bateria, que sn la base de la secci rtmica que toca tota
lestona.
Al primer vag, hi viatgen tots els altres instruments, que interpreten la melodia.
Al segon vag, el tromb tot sol, que fa una improvisaci.
Al tercer vag, la tuba, que tamb fa una improvisaci.
Al quart vag, hi tornen a viatjar tots els instruments i interpreten de nou la melodia.
Construu un tren amb caixes de cartr que tingui una mquina i quatre vagons, i poseu a dins
els dibuixos dels instruments corresponents. Mentre escolteu la msica, alguns nens van dun
vag a un altre fent evident lestructura i els timbres, i els altres nens observen i escolten.

Servei Educatiu

30
Creaci musical
Inventeu-vos una msica pel tren que sha construt. Ha de seguir tres premisses:
- La simultanetat sonora (els nens del vag toquen tota lestona).
- Lordre dintervenci.
- Lalternana entre interpretaci i creaci: en els vagons primer i quart, shi interpreta una
melodia prviament acordada; en el segon i el tercer, shi improvisa.
A comprar peix
Tradicional / Arr.: Pep Gol
Instruments
Tuba, tromb, trompa, dues trompetes i bateria.
Comentari de lobra
Es tracta duna can joc que crea un dileg entre un jugador i tot el grup.
El joc: els nens seuen en rotllana amb el cap acotat entre les mans. Un jugador passeja per
lexterior rodejant la rotllana, i interpreta les preguntes que tots els nens contesten. Quan acaba
diu: Ui, ui, ui, quina son que tinc...!, mentre deixa un objecte al darrere dun nen. Aquest nen
saixeca i lempaita voltant la rotllana fins que torna al seu lloc, per si latrapa abans darribarhi, es canvien les funcions.
La interpretaci: interpreten les preguntes els instruments amb sordina en lordre que
sexpressa en lestructura. La frase ui, ui, ui, quina son que tinc...! es diu posant la boca dins
el pavell del tromb i de la trompa respectivament. El xivarri el fan tots els instruments quan
toquen junts.
Activitats
Canteu la can i feu el joc.
Escolteu lenregistrament i imagineu que els nens sn els msics que interpreten la msica. Als
nens que fan de solistes, doneu-los objectes que puguin simular els instruments de vent i les
sordines. Cadasc fa veure que toca segons la funci que t assignada.
Creaci musical
Doneu continutat a lactivitat anterior fent una variaci: cada vegada que hi ha dintervenir un
solista abaixeu el volum del CD i que sigui un nen el que interpreti la pregunta fent sons
curiosos amb la veu o un instrument. En el moment en qu tots els instruments fan xivarri,
tothom shi afegeix fent sorolls diversos. Cal acabar-los puntualment.
En Jan petit com balla
Tradicional / Arr.: Pep Gol
Instruments
Tuba, tromb, trompa, dues trompetes i bateria.
Comentari de lobra
En Jan petit com balla s una dansa tradicional.
Coreografia de la dansa: els nens es posen en rotllana. Mentre canten la can, ballen en
rotllana. Quan citen les parts del cos, paren el desplaament i mouen la part del cos
corresponent. A la frase ara balla el Jan petit, amb qu acaba cada estrofa, piquen de mans.
La interpretaci comena amb una introducci en qu els instruments entren dun en un per
ordre de greu a agut (tuba, tromb, trompa, trompeta, bateria, tots).
A les estrofes, la melodia sempre la interpreta la trompeta acompanyada de tots els
instruments. El dibuix meldic que cita les parts del cos amb el dit, dit, dit, amb la m, m, m,
etc. sinterpreta en lordre segent:
Servei Educatiu

31
- Trompeta.
- Trompa i trompeta.
- Tromb, trompa i trompeta.
- Tuba, tromb, trompa i trompeta.
- Bateria, tuba, tromb, trompa i trompeta.
Activitats
Canteu la can i balleu la dansa.
Poseu els dibuixos dels instruments per ordre de greu a agut i assenyaleu-los mentre escolteu
la msica.
Feu cinc grups de nens i poseu-los formant una rotllana de manera que es vegin entre ells.
Cada grup t el dibuix dun dels instruments i laixeca quan toca sol.
Observeu el nen de la illustraci del disc. Mentre escolteu la msica, assenyaleu alhora la part
del cos i linstrument que la interpreta.
Creaci musical
Uns nens canten la can i la ballen, els altres els acompanyen amb instruments.
Poden inventar una introducci i un final.
Assigneu un timbre a cada part del cos i toqueu-lo en el moment oport.
Picture on the wall
Pee We Ellis / Arr.: Pep Gol
Instruments
Tuba, tromb, trompa, dues trompetes i bateria.
Comentari de lobra
19 pictures, pea funky. La secci rtmica est formada per la bateria que fa la percussi i la
tuba, que interpreta un obstinat meldic que sinterromp en els compassos que marquen els
canvis en la intervenci dinstruments de la secci meldica. Els altres instruments formen la
secci meldica i alternen la interpretaci duna melodia amb moments dimprovisaci. En
algunes frases, els dos elements es sobreposen.
Activitats
Deixeu-vos portar per laire de la msica i balleu-la.
Identifiqueu lobstinat que fa la tuba i expresseu-lo corporalment. Per expressar lobstinat, cal
crear una coreografia que tingui una seqncia de quatre moviments. En els compassos en
qu no es sent lobstinat, varieu el moviment.
Creaci musical
Seleccioneu tres canons del repertori i concreteu un obstinat rtmic per acompanyar-les.
Creeu tres motius musicals que facin la funci dinterludi entre les tres canons.
Organitzeu tots els elements creant una estructura musical i interpreteu-la. Per exemple:
Can amb obstinat, interludi, can amb obstinat, interludi, can amb obstinat.
Eolo
Pep Gol / Arr.: Pep Gol
Instruments
Acordi, tuba, trompa, dues trompetes i bateria.

Servei Educatiu

32
Comentari de lobra
En el concert, amb aquesta obra, els msics sacomiaden del pblic. El so del vent i lambient
de nostlgia posen punt final a una trobada en qu la msica ha estat la protagonista. Tornem
a sentir la trompa interpretant una melodia que desprs interpreta la trompeta, i a la tercera
repetici la interpreten tots dos instruments junts. Els acompanya un teixit harmnic en qu els
sons de lacordi donen un toc especial i particular.
Activitats
Us suggerim les mateixes activitats que per a la Gymnopdie.

6. Vocabulari i glossari
6.1. La bateria
La bateria s un instrument format per un conjunt dinstruments de percussi (platerets,
cmbals, tambors i bombo).
Linstrumentista toca amb les dues mans i els dos peus.
Per tocar amb les mans, utilitza diferents baquetes i escombretes metlliques.
Amb els peus, acciona uns pedals a partir dels quals toca el bombo o alguns platerets.
Les bateries poden tenir ms o menys instruments en funci del tipus de msica que
interpreten.

6.2. La tuba, el tromb, la trompa i la trompeta

La tuba, el tromb, la trompa i la trompeta sn instruments aerfons. El so es produeix
mitjanant la vibraci de laire.
Les parts ms importants sn les segents:
- lembocadura
- el cos
- el pavell o campana
- el mecanisme (claus, pistons o vares)
La vibraci de laire la produeix lintrpret que fa vibrar els llavis a lembocadura duna forma
particular (bufa i mou els llavis creant ms o menys pressi). Els llavis de lexecutant i la forma i
Servei Educatiu

33
la pressi amb qu deixen passar laire fan variar laltura dels sons, i tamb incideixen en la
sonoritat de linstrument, lexpressivitat del discurs meldic, la precisi rtmica, etc.
Hi ha una gran varietat dinstruments de vent de metall. Aquests quatre instruments formen part
de lorquestra simfnica. A part, si hi afegim una altra trompeta, formen el quintet de metall, un
grup instrumental particular per al qual hi ha fora msica escrita.
Parts bsiques daquests instruments
Lembocadura
Lembocadura s una pea en forma dembut que sadhereix a lextrem ms prim del tub de
linstrument. Linstrumentista prem els llavis a lembocadura i bufa fent-los vibrar per produir el
so. La forma, la profunditat i el gruix de lembocadura influeixen en el timbre de linstrument.
El cos de linstrument
El cos el forma un tub de metall, buit, llarg, i de forma cilndrica, cnica o mixta.
La vibraci generada en els llavis de lexecutant produeix el so i fa vibrar la columna daire que
hi ha dins del cos de linstrument.
Els tubs, com que sn molt llargs, es cargolen sobre si mateixos per facilitar la utilitzaci dels
instruments.
El pavell
Els tubs dels instruments de metall acaben tots en forma cilndrica ms o menys oberta i ampla.
Aquesta part de linstrument, que rep el nom de pavell o campana, amplifica el so i ajuda a
configurar el timbre particular de cada instrument.
Els instrumentistes utilitzen la m, alguns objectes o les sordines, que introdueixen en el
pavell de linstrument o posen al davant seu, per variar la manera de sortir de laire i produir
timbres variats i singulars.
Les vlvules, els pistons i les vares
Les vlvules, els pistons i les vares sn els mecanismes que lintrpret acciona per allargar o
escurar el recorregut de la columna daire a travs dels tubs, i modificar laltura del so per fer
totes les notes possibles.
Lembocadura, el cos i el pavell sn les parts que determinen el timbre de cada instrument.
Les vlvules, els pistons i les vares sn els mecanismes que permeten modificar laltura dels
sons.
Presentaci de cada instrument
La trompeta
La trompeta est formada per un tub fora estret, de secci gaireb cilndrica. A un extrem, shi
posa lembocadura; laltre extrem seixampla des de lltima quarta part de linstrument fins a
formar el pavell. Al llarg del seu recorregut, aquest tub es doblega dues vegades i varia la
direcci.
En la part central de la trompeta, hi ha els tres pistons, cadascun dels quals t el seu propi tub
addicional. Laire que entra per lembocadura passa directament pel tub principal. A part, quan
sacciona un pist, laire tamb passa pel tub addicional, la qual cosa allarga el recorregut i, per
tant, modifica laltura del so.

Servei Educatiu

34
El tromb
Hi ha dues modalitats de tromb: el de pistons i el de vares. El que veurem al concert s el de
vares i s el que descrivim a continuaci.
El tromb est format per un tub ms llarg que el de la trompeta. s cilndric des del seu inici,
on sincorpora lembocadura, fins que gradualment seixampla per formar el pavell.
El tub t una part fixa, situada a continuaci de lembocadura, i una part mbil, que acaba en el
pavell. Totes dues tenen la forma duna gran U. Per fer les notes, lintrpret mou la part mbil
que rellisca sobre la fixa, amb la qual cosa allarga i escura el recorregut de laire, i per tant
modifica laltura del so.

La trompa
La trompa est formada per un tub cnic. Linici del tub, on es posa lembocadura, s estret;
laltre extrem, que acaba en el pavell, s ample i obert. Aquest tub senrotlla sobre si mateix
diverses vegades. Per aix, laspecte exterior de la trompa s el duna circumferncia, de la
qual surten, duna banda, el tub prim amb lembocadura i, daltra banda, el tub ample amb el
pavell.
La trompa porta tres vlvules que fan la mateixa funci que els pistons de la trompeta.

La tuba
La tuba s linstrument ms gran dels de metall. El tub s cnic i t forces corbes i
circumvallacions per fer linstrument accessible a lintrpret. Hi ha tubes de diferents formes i
mides, en les quals els pavellons tamb prenen una forma diferent. La ms gran pot arribar a
tenir 14 metres de tub.

Servei Educatiu

35

7. Bibliografia
COOMBES, DOUGLAS
Instruments de lorquestra
Music distribucin, SA, 1986
MAERSCH, KLAUS [et al.]
Atlas de los instrumentos musicales
Madrid: Alianza Atlas, 1994
MAIDEU, JOAQUIM
Instruments musicals
Vic: Eumo Editorial, 1995
DE CAND, ROLAND
Diccionari de la msica
Barcelona: Edicions 62, 1980

8. Fitxa tcnica i repertori

8.1. Fitxa tcnica
Intrprets:
Pep Gol, trompeta
Mireia Farrs, trompeta
Laure Vicedo, trompa
Josep Gomariz, trompeta
Pere Enguix, acordi i tromb
David Parras, tuba i helic
Josep Ricard Mart, percussi i bateria
Direcci artstica
Pep Gol
Servei Educatiu

36

8.2. Repertori
1. Caps. P. Gol. Arr.: P. Gol
2. Dalt del cotxe. Tradicional. Arr.: P. Gol
3. Fanfare. (fragment que precedeix el ballet La Peri)
P. Dukas. Arr.: W. Barrington
4. Lavanera. P. Gol. Arr.: P. Gol
5. Cargols. P. Gol. Arr.: P. Gol
6. Allemande. C. Gervais. Arr.: P. Gol
7. Plens de La Patum de Berga. Tradicional. Arr.: P. Gol
8. Stella Splendens. Annim (Llibre Vermell de Montserrat). Arr.: P. Gol
9. Down home rag. W. Seatman. Arr.: P. Gol
10. Creole love call. D. Ellington. Arr.: P. Gol
11. La barca puja i baixa. Tradicional. Arr.: P. Gol
12. Intrada. H. Purcell. Arr.: W. F. Mills
13. Coral Bach. J. S. Bach.

Arr.: P. Gol

14. Marxa Aida (fragment). G. Verdi. Arr.: W. H. Barnes

15. Gymnopdie (fragment). E. Satie. Arr.: P. Gol
16. The preacher. H. Silver. Arr.: P. Gol
17. A comprar peix. Popular. Arr.: P. Gol
18. En Jan petit com balla. Popular. Arr.: P. Gol
19. Picture on the wall. P. W. Ellis. Arr.: P. Gol
20. Eolo. P.Gol. Arr.: P. Gol
Servei Educatiu

37

9. Programa de m
El programa de m est pensat per recordar el concert. La seva configuraci recull
elements que interrelacionen el concert amb el disc i el llibre que l'acompanya. Els detalls
extrets de les illustracions ens evoquen la pea musical i, aix, el dibuix ens permet recuperar
les emocions, les sensacions i les descobertes experimentades amb cadascuna de les obres.
s, doncs, una eina que convida al dileg entre l'adult i l'infant i obre les portes a l'intercanvi
de la vivncia musical. Les imatges del programa de m permeten que en cada composici
puguin ser recuperats elements i aspectes diversos que han cridat latenci. Entren, aix, en
relaci laudici de la msica acompanyada de projeccions a L'Auditori i laudici del disc
acompanyada de la visi de les illustracions.
La forma en qu est pensat el programa permet la multiplicitat de matisos i qestions per
treballar amb els nens. Cal, doncs, tenir en compte tot un seguit d'aspectes que ens assenyalen
aquesta riquesa:
Les parts dreta i central exteriors del trptic coincideixen en motius, colors i textures amb la
portada i la contraportada del llibre que acompanya l'enregistrament sonor de les peces
musicals.
A la part dreta exterior, la portada del trptic, el globus amb qu viatgen els instruments
protagonistes ens evoca un moment mgic del concert i gaireb podem recuperar el balanceig
suau a qu ens invita. Els ocells, tamb recuperats de les illustracions, porten a la memria
sons que s'escolten en diferents moments de la interpretaci.

Servei Educatiu

38
Com en tots els programes de Servei Educatiu, a la part inferior de la pgina central hi ha
una illustraci de LAuditori. s on apareixen els noms de les obres i els compositors,
balancejats pel mateix vent que el globus.

A la pgina esquerra de la cara exterior, s'hi reprenen els colors, les textures i els elements
de la illustraci de la tercera pea. S'hi representen els instruments descoberts al concert.
Aquests instruments deixen un espai central on figuren els intrprets: Mireia Farrs, Josep
Gomariz i Pep Gol com a trompetistes; Laure Vicedo, amb la trompa; Pere Enguix, amb el
tromb; David Parras, amb la tuba i l'helic, i Josep Mart, encarregat de la bateria i la
percussi.

En obrir el programa de m, a la part superior de la pgina de l'esquerra, hi ha dibuixats els

instruments protagonistes del concert i les illustracions. Des del nvol on s'ubiquen, s'inicia el
cam que assenyala l'ordre de les peces.

Servei Educatiu

39
Cada obra s caracteritzada per un fragment de la illustraci que apunta diferents eines
plstiques. Alguns daquests recursos fan referncia a les composicions a partir de persones o
objectes:

La nina que es passeja amb el cotxet i els cascavells entre el pblic convida la mainada a
gaudir del concert. El dibuix de l'ocell de la quarta composici recupera un altre cop els sons
que l'imiten a Lavanera. Una altra pea s representada amb el ple de La Patum, figura que
assenyala una de les dues frases que conformen la melodia de la festa.
El paper clau dels colors i les textures de les illustracions donen cos a l'arbre que
representa la composici del Llibre Vermell de Montserrat. La copa de l'arbre ens remet a la
textura de la fusta i amb els ocells recrea l'ambient que evoca la msica.

El fragment de la illustraci que ens assenyala The preacher recupera l'estructura musical
organitzada com un tren. Amb els vagons buits, anima els nens a la creaci.

Un banc de peixos amb diversos colors i mides recorda el joc de comprar peix. El dileg
entre els instruments i els participants salterna amb el xivarri juganer dels instruments. I,
Servei Educatiu

40
engrescat, el retrat dEl Jan petit com balla posa el cos en moviment relacionant cada part del
cos amb un dels instruments.

En altres ocasions, diversos instruments s'encarreguen de retornar-nos a la memria la

pea musical escoltada a L'Auditori.
Aix, per exemple, els cargols recorden l'ambient mar de la seva can, un dels ambients
que reapareix en diversos moments.

Intrada s una altra mostra de les representacions amb instruments sols. Dues trompetes
ben delineades s'encarreguen de la melodia de l'obra.

La trompa dreta sobre la rodona blanca i amb les textures que li fan de fons tornen a
submergir-nos en l'ambient somiador de la pea de Satie.

Altres detalls de les illustracions que donen imatge a composicions combinen la presncia
dels instruments musicals principals del concert amb objectes de diversa natura.
Un palau elegant i majestus acompanya la tuba i la trompa a la sisena can.

Servei Educatiu

41

La plasticitat de la imatge relacionada amb el ragtime suggereix un ric dileg amb els nens.
El barret caracteritza la tuba blanca, que ens recorda la msica negra del perode de 1895 a
1915. Fent lullet, la tuba, obre les portes del dileg, la complicitat i l'intercanvi.

La tuba i la bateria seuen sobre la potica que evoca la lluna; la seva mgia apareix al bell
mig del concert, convocant-la en l'imaginari infantil.

Desprs d'aquest viatge per l'espai, el vaixell retorna a un altre element present al conte. El
moviment del detall de la illustraci gronxa els instruments per aiges marines amb ritmes
d'havanera.

Arribem al final del viatge musical enduts pel vent que bufa el nvol d'Eolo. Ha fet sonar els
colors del metall i ara els dispersa per nous camins a la recerca daltres instruments amb qu
gaudir de la msica.

Servei Educatiu

42

10. Enllaos a pgines web

Instruments de vent de metall
http://www.ctv.es/aosc/instor_m.htm
http://www.xtec.es/centres/a8046049/rao.htm
http://campus.uab.es/~2121438/vent_me.htm
http://www.xtec.es/~jmoneo/musica/vent.htm
Trompeta
http://www.xtec.es/trobada/musica/trompeta.htm
http://usuarios.lycos.es/leopold/defitrompeta.htm
Trompa
http://www.xtec.es/trobada/musica/trompa.htm
Tromb
http://www.xtec.es/trobada/musica/trombo.htm
Tuba
http://www.xtec.es/trobada/musica/tuba.htm

Servei Educatiu