quina emprenedoria i finances - escrit per Pep Barceló el dia 15 del mes de juliol de l’any 2015

L’emprenedoria i
l’educació financera a
l’Ensenyament Públic
L’Economia
De manera genèrica l’economia no és més que la configuració d’un sistema de com administrar els recursos, i els
seus usos, per satisfer les necessitats humanes. Per tant, també es pot considerar l’economia con l’estudi i
l’administració dels béns d’una comunitat, d’un estat, d’un establiment, etc. En l’àmbit privat, l’economia està present
a la majoria de decisions que qualsevol persona ha de prendre al llarg de la seva vida.
Però l’economia no és una ciència unificada que aborda lleis i fenòmens naturals, com la llei de la gravetat en física o
la fotosíntesi en biologia, tal com pretenen fer-nos creure els economistes ortodoxos que acaparen les facultats
d’economia i els tertulians que monopolitzen les tribunes informatives. Hi ha diverses escoles de pensament
econòmic amb sistemes conceptuals, interpretacions de la societat i objectius molt diferents, en ocasions, enfrontats.
Per aquesta diversitat interpretativa hi ha qui la entén així: El govern gallec ha traspassat la gestió de la sanitat
pública de Galícia a fons d'inversió ja multinacionals nord-americanes 1 que han aterrat a Galícia de la mà del
president del Partit Popular Alberto Núñez Feijoo. La sanitat dels EUA no és un bon model, ja que és la més
privatitzada, la més ineficient i la més injusta, però també és la que més gasta, un 17% del PIB, gairebé el doble de la
despesa sanitària a Espanya, el que suposa un enorme nínxol de negoci per a les empreses privades. Aquestes
empreses, a més d'ingents beneficis econòmics, aconseguiran alguna cosa d'enorme interès per a la indústria
sanitària, el control de la investigació i de les dades genètiques i de salut de la població gallega, obrint el camí a un
dels seus principals objectius, convertir a Galícia i altres regions turístiques d'Espanya en referents mundials per al
turisme sanitari d'alt nivell, incloent els trasplantaments d'òrgans i teixits.
D’Igual manera l’economia pot ser entesa així: cal donar força interès
als paradigmes alternatius que permetin entendre millor l’economia,
el sector públic, el mercat de treball, les desigualtats i la redistribució
de la riquesa, la crisi immobiliària i financera, la teoria de les crisis, el
rescat dels poderosos, l’estratègia del capital en les crisis,
l’acumulació del capital, la teoria del valor-treball i l’explotació, el
paper de l’Estat, el mercat i la globalització... perquè ajuden a
entendre el món en què vivim i poden ajudar encaminar-nos cap a
una societat ecològicament viable, més justa i satisfactòria per al
conjunt de la població.
L’Emprenedoria i les finances com un aspecte de l’economia
Queda establert que l’economia cal entendre-la com l’estructura, el sistema, de com administrar els recursos, i els
seus usos, per satisfer les necessitats humanes, és a dir, el centre de la temàtica és la creació de riquesa per a la
subsistència (satisfacció de les necessitats bàsiques) i el seu repartiment. Així doncs, amb la complexitat del món
actual reduir l’economia a l’emprenedoria i les finances no és encertat perquè intervenen altres factors que
determinen la subsistència: la obtenció de recursos, la producció de béns i serveis necessaris, el consum, la mobilitat,
el comerç, el coneixement i la tecnologia, l'educació...
Si des de l’ensenyament s’ha d’escometre la formació i el coneixement sobre emprenedoria i finances cal preguntarse si s’ha de fer de manera aïllada o és precís d’escometre la formació i el coneixement sobre tots els elements i

1 El 'servicio americano de salud' de Galiciahttp://www.nuevatribuna.es/articulo/sanidad/servicio-americano-saludgalicia/20150422173415115036.html

1

quina emprenedoria i finances - escrit per Pep Barceló el dia 15 del mes de juliol de l’any 2015

factors que composen l’economia si volem prendre decisions eficients per a la nostra subsistència. La persistència en
abordar aquesta temàtica de forma aïllada només condueix a malpensar en l’existència d’interessos particulars.
L’organització econòmica personal i els negocis
És evident que una cosa és l’economia pròpia, l’administració del que tinc, i una altra és el negoci com a font
d’obtenir els ingressos. Està clar que individualment s’ha de saber organitzar l’economia pròpia, però els negocis
poden no respondre a les inclinacions, preferències, desitjos... de totes les persones, per tant són només una de les
possibles maneres d’obtenir-los. No podem donar als negocis l’absoluta centralitat en l’obtenció dels recursos.
Certament des de l’ensenyament pot existir una formació en l’administració del que tenim per a la nostra subsistència
en el sentit d’organització, priorització, estalvi i prevenció, consum responsable i crític, etc. i serà precís, tenint en
compte l’edat madurativa de l’alumnat, que s’abordi aquesta temàtica.
Respecte als negocis, de la mena que siguin, si caldrà que l’alumnat, amb un cert procés educatiu i maduratiu assolit,
vagi adquirint coneixement del conceptes i de la realitat que faci referència aquesta font d’ingressos; si la seva opció
personal és aquesta via li seran imprescindibles per prendre decisions encertades.
Funció social de les empreses i els negocis
Òbviament la necessita i la intenció sempre és crear els recursos per viure, però el discurs establert parla de riquesa
amagant o fent possible una interpretació egoista de la cerca de recursos. Malgrat això també és possible veure una
funció social en aquesta cerca dels recursos.
Les persones, les empreses, i també els negocis, no són elements aïllats i independents, el seu conjunt forma la
societat i la societat cal considerar-la com un organisme viu, on cada element és una peça que s'engrana i
s'interrelaciona amb les altres, i, on cadascú compleix un paper dins de la totalitat del sistema, és a dir, de la societat.
Des de les empreses o els negocis també es té la responsabilitat d'actuar en forma eficient per a la construcció d'un
entorn que faci possible complir amb la seva missió principal, que és la de crear recursos i/o bens a l’abast del
conjunt. L'enfocament de la funció social de l'empresa i dels negocis no només està delimitada per accionar amb els
grups d'interès, sinó també amb la seva missió dins de la societat, és a dir, l'empresa i els negocis són com una
institució social, amb valors determinats que compleix un paper de creació de recursos, generació d'ocupació,
productor de béns i serveis, però també compleix un rol d'acostament i relació amb la societat, permetent un
creixement equitatiu i sostenible per a tots els grups d'interès.
L’eficiència de la funció social en la creació de recursos per a la subsistència de les persones és vital per a la
consecució d’una societat cohesionada, justa i equilibrada; el problema és com es distribueix la riquesa que es crea i
com és respecta el medi per mantenir la pervivència dels éssers.
Empreses i negocis amb valor afegit
En primer lloc s’ha d’acceptar que sobre l’emprenedoria, les finances i l’economia és útil que tota persona tingui els
coneixements bàsics, però no podem oblidar que l’ensenyament ha de donar eines per al futur de les persones i que
aquestes eines no són només coneixements tècnics o científics, sinó també un model de conducta personal que en si
mateixa sigui una eina per al seu futur. En cap cas es tracta suprimir la individualitat ni les diverses formes de
motivació que cadascú pugui encaixar pel seu tarannà, però en la història de la humanitat queda palès que la
supervivència i l’evolució han estat sempre fruit de la tasca col·laborativa entre els éssers. Malgrat el discurs
predominant enalteix l’individuo i la competència, si això no pot respondre a les necessitats i inclinacions de totes les
persones, potser cal deixar de competir i començar a cooperar.
En qualsevol cas, en el procés d’aprenentatge, cal mostrar tot allò que en l’actual estructura economicosocial ha de
millorar-se perquè es beneficiï no uns pocs, sinó el conjunt de la societat: desmercantilització de la naturalesa,
producció en funció de les necessitats vitals, control social i democràtic dels recursos i infraestructures, distribució
equitativa i discriminació positiva, si se escau, de la riquesa, règim de producció i consum comunitari...
Diversos són els models que es poden presentar sobre empreses i negocis amb valor afegit, així ho podem veure en
el document RECULL DE RECURSOS PER A L’EMPRENEDORIA SOCIAL A CATALUNYA 2011 de la Generalitat de
Catalunya i el Fons Social Europeu, però valguin els següents a tall d’exemple:

2

quina emprenedoria i finances - escrit per Pep Barceló el dia 15 del mes de juliol de l’any 2015

Les Cooperatives. Una cooperativa és una associació autònoma de persones que s’han unit de forma voluntària per
satisfer les seves necessitats i aspiracions econòmiques, socials i culturals en comú mitjançant una empresa de
propietat conjunta i de gestió democràtica. Les cooperatives estan basades en els valors de l’autoajuda, l’auto‐
responsabilitat, la democràcia, la igualtat, l’equitat i la solidaritat. Seguint la tradició dels seus fundadors, els socis
cooperatius fan seus els valors ètics de la honestedat, la transparència, la responsabilitat i la vocació social.
Les Societats Laborals. En la societat laboral la majoria del capital és propietat dels treballadors i treballadores,
recolzada en fonaments teòrics similars al de la cooperativa, tant a España, i sobre tot a Catalunya, les societats
laborals han mostrat un alt potencial de generació d’empreses. En aquest tipus d’empreses, el capital social pertany
majoritàriament (mínim del 51 % del capital social) als treballadors i treballadores . El fet de que el personal de treball
sigui associat, afavoreix la motivació a l’hora d’afrontar els projectes. El mínim de socis requerit per a la seva
constitució és de 3 (cap soci o sòcia, sigui de capital o de treball podrà tenir més del 33,33 % del capital social) i els
tràmits de constitució són similars als de qualsevol altra societat mercantil.
Les Mutualitats. Són entitats asseguradores que realitzen una activitat complementària al sistema de la Seguretat
Social. Són societats de persones, sense ànim de lucre, d’estructura i gestió democràtica, que exerceixen una
activitat asseguradora de caràcter voluntari, complementària del sistema de previsió de la Seguretat Social pública.
Les mutualitats, en determinats casos, realitzen una activitat alternativa al sistema públic, convertint‐se en una
interessant experiència de gestió d’una prestació alternativa a la pública.
Les Fundacions. Actualment existeix una pluralitat d’entitats que, amb la denominació de fundació laboral,
constitueixen uns instruments de caràcter empresarial i social promoguts per empresaris/ies i treballadors/ores i
gestionats de forma paritària. Hi ha una sèrie d’elements d’identitat que defineixen el que són les fundacions laborals:
Són entitats sense ànim de lucre i atenen a interessos generals de determinats col·lectius sobre principis de
participació, publicitat i transparència. Els seus beneficiaris són els treballadors/es, sense perjudici de l’atenció que
també es presta a les empreses i als seus entorns en la mesura en que això repercuteix en la millora de les
condicions de vida i de treball d’aquests.
Centres Especials de Treball. Empreses que tenen com a objectiu promoure la
ocupació a treballadors i treballadores amb algun tipus de discapacitat. La seva
finalitat és assegurar un lloc de treball remunerat i la prestació d'uns serveis
d'ajustament personal i social que requereixi el seu personal amb discapacitat.
L'objectiu d'aquests centres especials de treball és productiu com en qualsevol
altra empresa, però la seva funció és social. En l’actualitat hi ha dues
possibilitats d’integració laboral de les persones amb discapacitat. D’una
banda, la integració directa en el mercat obert ordinari de treball i d’altra banda,
la integració en el mercat protegit a través de centres especials de treball.

La Asociación más
importante del mundo
para la sostenibilidad
forestal

Empreses d’inserció. Les empreses d’inserció neixen com un instrument per a
lluitar contra la pobresa i l’exclusió social. Són iniciatives empresarials que
combinen la lògica empresarial amb metodologies d’inserció laboral en la
mateixa empresa, en una empresa aliena o en projectes d’autoocupació. Són
empreses que no estan al marge dels processos convencionals de l’economia,
ja que produeixen béns i serveis, milloren l’entorn, potencien els serveis a les
persones i afavoreixen la qualitat de vida, essent rentables i competitives. A
més a més de valorar la seva rendibilitat econòmica, és molt important
destacar la rendibilitat en els aspectes socials, ja que els beneficiaris deixen de
ser persones passives i dependents.
La funció de l’ensenyament
Finalment, cal aturar-se i establir què s’ha d’aprendre en els centres educatius sobre emprenedoria i finances, i potser
sobre economia, perquè la futura ciutadania sigui capaç de organitzar i gestionar el seu futur de manera eficient i
responsable. Com en la resta del currículum no només cal transmetre coneixements, sinó també valors; en aquest
sentit caldrà promoure una ètica i una conducta que vagi en benefici propi i del conjunt social.
Cap a una motivació i una ètica en les empreses, els negocis i en l’economia. La Constitució Espanyola en el seu
preàmbul diu: “... L'economia ha de "promoure el bé dels qui la integren ...” , és a dir, el millor per a tothom perquè és
el conjunt de les persones que formen una societat les que integren (formen i fan) l’economia. Aquest enunciat ens
permet pensar en la conveniència i la necessitat d’una moral que entengui l'economia com el millor per a tothom i això
equival a adaptar l'economia real actual (en la qual prevalen valors com l'afany de lucre i la competència) a una
economia basada en els principis constitucionals del millor per a tothom. Una economia amb aquesta visió s’hauria de
regir per una sèrie de valors humans fonamentals que s’haurien d’aplicar a l’activitat econòmica com són:

3

quina emprenedoria i finances - escrit per Pep Barceló el dia 15 del mes de juliol de l’any 2015

responsabilitat, transparència, honestedat, equitat, solidaritat, cooperació, confiança i respecte als drets humans i no
com en l'economia real actual que es mesura l'èxit econòmic amb valors o indicadors monetaris com el producte
interior brut i els beneficis. Aquests indicadors no ens diuen res sobre si hi ha guerra, si hi ha sobreexplotació
del medi ambient, si creix la desigualtat, si es respecten els drets humans, etc.; de la mateixa manera que una
empresa que té beneficis no ens indica res sobre les condicions dels seus treballadors, el tracte als seus proveïdors,
què produeix ni com el produeix, ni sobre l'impacte ambiental, social o ètic derivat de la seva activitat. Òbviament les
empreses que es guiïn per aquests principis i valors i que demostrin la seva contribució al millor per a tothom han
d’obtenir reconeixement social i avantatges legals. L’eficàcia i l’eficiència de l’economia per al conjunt (el millor per a
tothom) és que ningú queda exclòs dels guanys i dels èxits que s’hagi estat capaç d’aconseguir.
Una conducta personal responsable. Pel que fa al consum i a l’ús de les matèries primeres tenim el concepte del
"sempre més", en referència a la inesgotable inèrcia social del produir i consumir sempre més, i aquest ens ha portat
a perdre la capacitat per posar límits; tot creant una gran desigualtat social, humana i un esgotament dels recursos.
Comença a estar clar que hi ha un esgotament dels recursos energètics, un esgotament d'alguns minerals, una
degradació del medi ambient (efecte hivernacle, canvi climàtic, pèrdua de la biodiversitat i contaminació), una
degradació de la salut de la fauna, la flora i de la mateixa humanitat (esterilitat, al·lèrgies, malformacions, augment del
càncer...) i que el mode de vida dels països rics va en detriment de la resta de països (transports, tractament
d'escombraries, alimentació, energies, explotació dels seus recursos...). Tard o d'hora, s’imposarà una reducció dels
recursos naturals, per tant, serà bo d'anticipar-se a la situació de forma voluntària per pal·liar els efectes negatius que
això comportarà a la qualitat de vida de tothom. Potser ara cal començar un decreixement equilibrat del

nostre mode de viure en els països rics i tornar a menys béns i més llaços socials, humans i
amb la natura. Certament que cal un canvi de l’imaginari individual i col·lectiu, cal que les
mentalitats basculin perquè el sistema canviï.
Pep Barceló, 15/07/15

Nota:
 Pots reflexionar sobre el que dic, copiar-ho, divulgar-ho, retallar i enganxar o fer el que et vingui de gust, però
segueix la mateixa direcció que jo, gràcies.
 El pensament no ha de tenir dret d’autor i la millor intel·ligència és la col·lectiva. Per això vull compatir amb tu
les meves reflexions.
 A les referències s’indica lectures que amplien el que es diu en aquest escrit, aquesta és la intenció.

4

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful