UN CONTENCIOS FRONTERER INTERNACIONAL ENTRE LA CORONA
D’ARAGO 1 LA CORONA DE CASTELLA: LA FIXACIO DE LA FRONTE-
RA MERIDIONAL VALENCIANA I EL PLET DELS ALFORINS
VICENT TEROL I REIG
Arsiu. Municipal d’Ontinyent
La senténcia de Torrellas-Elx no va comportar la fixacié definitiva de les
fronteres valencianes meridionals. La Guerra dels Dos Peres va servir per deli-
mitar, a grans trets, les fronteres valencianes amb Castella.' Tanmateix, el
canvi d'adscripcié d’algunes viles valencianes internacionalitzara el conten-
cids territorial que mantenien Ontinyent i Villena des de principis del segle
x1, alhora que sembrara la llavor de la futura implicacié de Cabdet.
En I'actualitat Cabdet, Caudete, forma part de la provincia d’Albacete,
tot i que fins 1707 va ser vila reial valenciana. Villena és hui una poblacié.
valenciana, encara que abans del segle xix va pertanyer tan sols cinquanta
anys al Regne de Valencia i va ser durant segles una poblacié castellana. Les
raons d'aquesta circumstancia, ‘potser paradoxal, passen per l'esbrinament
d'alguns fendmens histdrics que seran l'objecte central del nostre treball.
ELS ALFORINS, ALGUNES PUNTUALITZACIONS: SITUACIO, PROBLEMATI-
CA I BALANG HISTORIOGRAFIC
La historiografia del plet dels Alforins ens revela la seua complexitat. En
contra del que poguera semblar, el célebre i llarg conflicte territorial encara
no ha estat resolt ni estudiat amb l'exhaustivitat necessaria. Es cert que hi
ha hagut aportacions substancials com ara les del pare Fullana, Sanchez
Diaz, Soler Garcfa i Sebastia Garcfa Martinez.’ La contextualitzacié és ben
[205 JVicenr Teno 1 Rete
dificultosa i no sempre les aportacions documentals han permés una inter-
pretacié correcta. Aixi ho comprovem en I'aportacié substancial de Soler
Garcfa, a qui se li escapen tanmateix qtiestions cabdals com ara 'inici del
contenciés (1335, amb una concérdia favorable als arguments ontinyen-
tins); les implicacions de la guerra de 1429-1430 i de locupacié castellana
de Cabdet (1430-1436); la ponderacié de les accions violentes, dels uns i
dels altres, de 1486, 1489, 1495 i 1501; 0 la concdrdia amb Ontinyent
(octubre de 1502) clau per entendre la dinamica posterior dels contencio-
sos amb la Font de la Figuera i amb Cabdet.
Lobjecte del plet va ser I'extens territori dels Alforins, un altipla vora
la Meseta, amb I{mits cap a ponent poc clars a causa de l'abséncia d'ele-
ments orografics de referéncia. Es conforma com un espai agricola i d’a-
profitament forestal i ramader entre unitats de poblacié d’escala intermé-
dia, com ara Cabdet, Biar, Villena i Ontinyent que junt al d’Almisra cons-
tituien els termes castrals andalusins precedents. En I'actualitat esta
repartit entre els municipis de Villena (I'Alt Vinalopé) i Fontanars dels
Alforins (la Vall d'Albaida). El mateix topdnim dels Alforins (en plural)
s‘explica per la trajectdria histdrica que tot seguit mirarem de sintetitzar:
el nom primigeni era ['Alfori, en singular, entés com una unitat, segons i
com Jaume I el va concedir a la vila d’Ontinyent en 1257. Eixa pluralit-
zacié no és, tanmateix, gens casual: amb les disputes sobre el territori
anira fent-se habitual l'aparicié del plural. I en els nostres dies ha fet for-
tuna ide manera majoritaria s‘ha fixat aquest tis toponimic en plural.
La denominacié de plet dels Alforins és un tant abusiva, Perqué enca-
beix, en realitat, diversos conflictes entrelligats: basicament dos conten-
ciosos que s'imbriquen amb uns altres dos connexos. Els conflictes impli-
caran Villena i la majoria de les poblacions valencianes veines: Ontinyent
i Cabdet i, de manera més concreta, Biar i la Font de la Figuera. Els liti-
gis s‘inicien a principis del segle xiv i es resoldran Tespectivament en
1494 (Biar), 1502 (Ontinyent), 1551 (la Font de la Figuera) i 1623
(Cabdet). En propietat el plet per la banda ponentina de la Vall dels
Alforins atenyia només Ontinyent i Villena; per altra banda, el contencidés
per la lengua de territori adjacent als Alforins que corresponia a una
part del territori de la torre de Bogarra~ implicava, per la seua banda,
Cabdet i Villena. Tanmateix aquest contenciés, que es perllongara fins a
principis del Sis-cents, adoptara també aquesta denominacié i, per tant,
creara una certa confusi6. S'ha de remarcar que aquesta imprecisié s'ex-
plica o és causada per l'estratdgia comuna desplegada per les dues viles
valencianes durant la primera fase del procés, a finals del Quatre-cents,
amb el suport de la ciutat de Valéncia.
[26]UN CONTENCISS FRONTERER INTERNACIONAL ENTHE LA CORONA B'ARAGO I LA CORONA DE CASTELLA
ESTRUCTURACIO DE LA FRONTERA I CONSOLIDACIO DE LESTRUCTURA
DE POBLAMENT CRISTIA (DE L’OCUPACIO CRISTIANA A LA GUERRA DELS
Dos Peres)
EI paisatge de la Vall dels Alforins, una contrada excéntrica a les ciu-
tats andalusines properes, canviara ostensiblement amb l'ocupacié militar
cristiana. Com en el cas de les veines Moixent, Villena, Sax, Cabdet o
Aiora, sera escenari de les tensions obertes per la fixacié de les fronteres
entre les corones de Castella i d’Arag6,? S’hi afegira la preséncia d'un gran
estat senyorial, el dels Manuel, que jugara un paper ambigu, fruit de les
aliances del llinatge, que basculara en virtut dels seus propis interessos
dinastics amb les respectives cases reials.*
Encara que la corona s’havia reservat la Vall dels Alforins, ben promp-
te, en 1257, la va cedir als veins d’Ontinyent. El context era I'estratégia
reial per tal d'impulsar i consolidar la colonitzacié de la vila cristiana fron-
terera, Aquesta donacié incloia la jurisdiccié sobre l’alqueria dels Albers,
coincident amb [actual Fontanars dels Alforins.*
La delimitacié de jurisdiccions entre les corones d’Aragé i de Castella
sera tan complicada com ho era entre les viles, llocs i senyories. Llaparicié
del concepte jurisdiccional, consubstancial al feudalisme, xocava amb la
inconcrecié de la delimitacié de les unitats de poblaci6 andalusines ante-
tiors, molt més laxes i variables. S’han de considerar diversos factors: l'exit
o el fracas de les iniciatives de colonitzacié cristiana; el manteniment o
foragitament ~i substitucié consegiient- de la poblacié mudajar; les con-
cessions reials o senyorials; tot alld que alterara les fragils delimitacions de
termes i de jurisdiccions sobre els termes castrals i alqueries islamiques
precedents, contradictdries i evanescents en moltes ocasions. S'entén aixf
que l'endema de la creacié de les noves pobles i de la consolidacié de les
senyories cristianes, s‘hauran de delimitar els seus ambits jurisdiccionals.
Es un fenomen general, constatat en el territori del Pais Valencia i també
en la Corona de Castella. Els denominats jutges de frontera hauran de dic-
tar senténcies arbitrals per tal de concordar les parts implicades.°
El clima d’inseguretat explica la creacié d'una franja de territori molt
poc poblada, amb preséncia humana testimonial i esporadica, dedicada a
lexplotacié de llenya, de pastures i, sobretot, la recollida de la grana, un
producte tintori natural molt valués i ben abundant en la zona. Paral-lela-
ment, s'hi constata una tendéncia al poblament concentrat, a I'entorn dels
nuclis fortificats de les viles o alqueries dotades de torre. Ho veiem en les
viles valencianes de la frontera. En el terme de Biar les alqueries de la
Torre de Negret, Almisra i Beneixama romandran despoblades fins ben
entrat el segle xvi. Al terme d’Ontinyent constatem la mateixa realitat: els
[2n7]Vicent TeROL 1 Ret
APROXIMACIO A L'ORGANITZACIO TERRITORIAL SARRAL NA
4
*HISN VILLENA @
@HISN —eAlgueria aims del rellew en la zona
Mapa 1: Agusti Ribera i Gomes
[ans][UN CONTENCIOS FRONTERER INTERNACIONAL ENTRE LA CORONA D'ARAGS 1 LA CORONA DE CASTELLA
Albers/Los Alamos(Fontanars dels Alforins?) i Morera. Es molt probable
que aleshores es produira també el despoblament d'Oliva i Bogarra, en el
terme cabdeta, Lestancament demografic, amb lleugera tendéncia a la
baixa, perpetuara aquesta situaci durant vora dos segles.
La causa d'aquest fenomen de simplificacié d'unitats de poblament
sera la turbulenta evolucié de la zona fronterera, amb esporadiques con-
juntures bel-liques i una inestabilitat constant causada, en bona part, pels
contenciosos territorials. Les dades de qué disposem ens indiquen que
aquesta era, fa l'efecte, la zona més convulsa de la frontera valenciana.
Tan sols enumerarem les accions i reaccions subsegiients de 1312, 1313,
1320, 1321, 1324, 1390, 1400, 1425, 1445, 1461, 1486, 1489, 1495 i
1501, amb Tepigon de 1515-1518. 1 aixd sense comptar els episodis
bal-lics: 1296-1304, 1356-1375 i 1429-1430.
Els conflictes pels termes es resoldran, en un primer moment, amb el
nomenament de jutges arbitres per cadascuna de les parts, amb resultats
exitosos. L’éxit dels jutges sera, tanmateix, efimer. Hi ha notfcies de con-
flictes entre Biar i Villena, des de 1305’ fins a 1313, originats per la fixa-
cié-dels termes municipals. Els conflictes van acabar mitjangant concdr-
dia poc després.’ Moixent (dins el terme de la qual estava el lloc de la Font
de la Figuera) i Villena també mantenien un contenciés per la fixacié dels
limits cap a 1307.’ Almansa mantenia també un contenciés amb Aiora en
1308, tot i que aquest era un conflicte entre Castella i la Corona
d’Aragé.” En Valtre extrem trobem casos de concdrdia com el que es
constata entre Cabdet i Almansa en 1341."
Les disputes més greus enfrontaran les dues viles més populoses,
Ontinyent, llavors senyoria de l'infant Ramon Berenguer, i Villena, cap d'un
gran estat senyorial amb amplia autonomia, el dels Manuel, i després capi-
tal del Marquesat de Villena. Hem de parar esment que es tractava, en la
primera meitat del segle xiv, de poblacions sota la jurisdiccié del Regne de
Valencia. També es remunten a principis del segle x1v, encara que les pri-
meres friccions es rastregen ja en 1296, en les tensions que van immergir
Testat de don Juan Manuel en la guerra d’annexié del sud valencia.” El plet
pels Alforins esclatara, doncs, molt abans del que afirma Soler Garcfa, que
el situa a les décades del segon quart del Quatre-cents.” Liobjecte del con-
tenciés era la part més occidental de la Vall dels Alforins. Les circumstan-
cies van ser atzaroses: aixi ho testimoniarien les incursions castellanes de
1312, 1320, 1324 i 1390." S'ha verificat la gravetat dels incidents de 1321,
amb la mort d'un vef de Villena a mans de les milicies d'Ontinyent." Va ser
necessaria una concdrdia, impulsada pels seus respectius senyors. Els argu-
ments d’Ontinyent i de Villena eren molt divergents. La vila d’Ontinyent
[229]Vice? Te#01 | REKG
reclamava la possessié de la totalitat de la partida dels Alforins, citant els
antics mollons detalladament;"* Villena, al contrari, afirmava que li pertanyia
la banda ponentina dels Alforins. En 1335 es tanca provisionalment la qules-
tié: Villena i Ontinyent reconeixen que els termes es delimitaven segons els
arguments de Berenguer Marc, sindic d’Ontinyent, és a dir que Ontinyent
conservava la integritat originaria dels Alforins.””
EI llarg conflicte amb intermiténcies esporadiques de la Guerra dels Dos
Peres (1356-1375) va significar correccions frontéreres. Les participaci6 de
les viles de Biar i Ontinyent en el conflicte va ser molt activa. Les conse-
qiiéncies van ser també greus: assalt de I'exércit castella a la Vall de Biar, I'o-
cupacié de la vila" i importants destruccions."? Algunes poblacions valencia-
nes (Villena, Jumella/Jumilla i Favanella/ Abanilla) passaran ara a mans cas-
tellanes. Els origens remots del que en el futur sera conegut com el plet dels
Alforins es rastregen en la separacié de Cabdet respecte a Villena a partir d'a-
quest moment. Cabdet havia format part del terme general de Villena, tot i
que conformaven senyories distintes.” Amb la Guerra dels Dos Peres els
senyors de Cabdet, els Jofre, es mantindran fidels a la Corona d’Arag6, ra6
que explica l'adscripcié al Regne de Valéncia.”’ En aquest context, cobrara
importancia en el futur l'adquisicié efectuada per Cabdet en 1355 ila incor-
poracié al seu terme, de la torre i del territori de Bogarra, antiga alqu
andalusina situada fins lavors dins el terme de Villena.”
La QUESTIO DE CaBDET I LA GUERRA DE CASTELLA DE 1429-1430
La veritable clau de volta del contenciés seran les conseqiincies de la
guerra de 1429-1430 i l'ocupacié castellana de Cabdet des de 1430 fins a
la restitucié de 5 de novembre de 1436. Les destruccions materials foren
quantioses i la catastrofe demografica també, perqué la capitulacié de
Cabdet va estar causada per la pesta que es va declarar.® Cabdet tardaria
un segle aproximadament a recuperar les magnituds demografiques ante-
tiors al conflicte. La restitucié garantia la integritat territorial i les condi-
cions anteriors a l'ocupacié castellana.* Tanmateix, en aquestos moments
es constata l'inici de 'ocupacié dels termes de Cabdet per part de veins de
Villena, en una franja del territori del lloc de Bogarra concretament. Tot i
aixd, Cabdet i Villena arriben a una concdrdia en 1437 mitjangant la qual
regulen la situacié jurisdiccional d'aquestes terres ocupades pels castellans
perd compreses en els termes jurisdiccionals de Cabdet.*
La qiiestié o feyt de Cabdet consisteix en el manteniment de la condicié
reialenca de la vila des que va ser adquirida per la corona en 1422. En 1446
sera comprada per la vila d’Ontinyent i agregada al seu terme general, per
tal de garantir la seua condicié reialenca i la seua integritat territorial. Els
[240][UN CoNTENCIOS FRONTERER INTERNACIONAL ETRE LA CORONA D'ARAGO I 1A CORONA DE CASTELLA
‘Tres Estaments del Regne de Valéncia van pressionar Ontinyent perqué es
responsabilitzara d'aquesta iniciativa. Els arguments dels estaments valen-
cians insistien en:
que la dita vila de Capdet és situada dins en la frontera de Castella, la
qual ax per los térmens de aquella com a la sovint é molt congoxada e mal-
tratada per los del regne de Castella, en tant que si aquella no és cuidada
per alguna gent poderosa qui haguessen cura de aquella, poria venir en gran
destrucci6 ¢ dampnicié e perdiment dels cérmens de aquella, com tots dies los
castellans se farten de ocupar los termes de aquella.”
La decisis del Consell ontinyenti ens permet constatar que el problema
de les ocupacions dels termes pels castellans els implicava també, tot i que
la concérdia de 1335 li garantia, encara, la integritat territorial de la banda
més ponentina del seu terme. Aquesta situacié es dilatara fins al 17 d’agost
de 1470, quan Ontinyent reintegrara Cabdet al Reial Patrimoni.” Fins ara
no resultava facil explicar aquesta circumstancia. Ara sabem que Ontinyent
es va veure forcada a actuar amb rapidesa per tal de conjurar I'amenaga de
senyorialitzacié del seu lloc d’Agullent a mans del poderés cardenal Lluis
Joan del Mila i de Borja, bisbe de Lleida i senyor d'Albaida, qui pretenia fun-
dar -com va fer~ una senyoria compacta a la Vall d’Albaida, tot aprofitant els
serveis financers prestats a Joan II en la Guerra Civil Catalana.*
EL PLET DELS ALFORINS
A partir de 1482 s'inicia el plet que enfrontar’ primer Villena amb
Cabdet i, des de 1488 també amb Ontinyent. El famés litigi es coneixera
d'ara endavant com el plet dels Alforins. Una reial comissié de Ferran el
Catdlic de 1481 adrecada a Francesc de Malferit, governador de Xativa, ia
Pero Vaca, governador del Marquesat de Villena, atenia la sol-licitud de la
vila de Cabdet, recolzada per la ciutat de Valencia i per les viles
d'Ontinyent, Cabdet, Xixona, Bocairent i Biar. S‘hi afirmava que havien cai-
gut els mollons i demanaven la revisié de la delimitacié dels termes.”
Aquesta tampoc no era una situacié aillada: a la mateixa zona les viles
d'Almansa (castellana) i Aiora (valenciana) mantenien també un agre con-
tenciés territorial que solucionaran mitjangant concdrdia a mitjan segle xv.”
A banda de la possessié i de la jurisdiccié del territori en disputa, de les
collites de la grana (un valués producte tintori natural), de les pastures, de
les aigiies i dels blats que hi pogueren haver, cobrava major importancia el
transit de mercaderies i els impostos que se'n derivaren en els camins
d'Almansa a Villena i d’'Ontinyent a Almansa (el Moll6é Blanc) o Cabdet.
Aixf ho referia una nova cédula reial de 1495 adregada als quatre jutges
[2p]Vice TEROL | REIG
nomenats Ilavors per tal de resoldre el contenciés." Bona prova d'aixd és
que l'interim de 1482 dictaminava que no es pagaria cap dret pel transit per
la zona en litigi. La complexitat del cas explica que es dictara aquest inte-
rim en 1482, el qual deixava en suspens latribucié de la propietat i de la
jurisdiccié i dictava l'aprofitament comit del territori en disputa entre les
tres viles implicades.
Hi ha una circumstancia que cal retindre per tal d'evitar la complexi-
tat del contencids i entendre les estratégies desplegades per les parts
implicades: els interessos en joc eren molt forts. Eren de caracter estraté-
gic perd sobretot comercials, Tampoc s'ha d’oblidar que una conseqiign-
cia de la unié dinastica dels Reis Catalics sera la pacificacié de les fron-
teres, que implicara un augment molt significatiu dels intercanvis comer-
cials amb el Regne de Valencia. Els efectes van ser progressius, a mesura
que anava consolidant-se una complementarietat entre les produccions
agricoles i manufactureres de les hortes litorals i de les Comarques
Centrals Valencianes amb I'especialitzacié ramadera i cerealicola d'a-
questa contrada de la Manxa, la destinacié natural de la qual era el mer-
cat valencia.”
Villena volia assegurar-se la connexié amb Almansa per tal de garantir
la tradicional comunitat de pastures i de termes. Ambdues, com la resta
de poblacions de l'estat de Villena (Sax i Iecla) mantenien la tradicional
comunitat de termes i de pastures. Les franqueses del comerg amb el
Regne de Valéncia encara no eren tan decisives com ho seran en el futur,
tot i que sempre havien estat importants: la seua extraordinaria importan-
cia s'hi apuntava en l’horitz6. La construccié del camé reial que connec-
tava Ontinyent amb Gandia en 1432” i la continuacié d'aquest amb la via
d'Almansa és un altre element que hem de considerar. Perd sera sobretot
a partir del segle xvi quan la proximitat a terres valencianes i l'exportacié
de blat, Ilana i carn sera un element decisiu per tal d'explicar el creixe-
ment econdmic i demografic del Marquesat de Villena.* D'altra banda,
els interessos comercials en sentit invers eren indubtables en el cas
d'Ontinyent, sobretot amb Almansa, mitjangant l'exportacié de manufac-
tures téxtils, oli, i seda i la redistribucié, sobretot en l'area de les
Comarques Centrals Valencianes, del blat i de la Ilana castellanes.”
Lestratégia castellana consistia a consolidar les ocupacions de terres
realitzades per particulars de Villena durant aquest convuls periode i lega-
litzar-les tot seguit (mitjancant el pagament del delme i dels impostos
municipals en Villena) amb el suport tacit del consell i dels senyors de
Villena. Aixd sera cabdal en el futur: com en altres contenciosos sem-
blants, un argument per discernir la disputa sera el Iloc de residéncia dels
[252][UN CONTENCIOS FRONTERER INTERNACIONAL ENTHE LA CORONA D'ARAGO 1 LA CORONA OF CASTELLA,
propictaris dels territoris en litigi. Era una practica judicial prou habitual
que s'explica per la necessitat d'adaptar-se a la realitat del moment. Aixi
s'entén que els dictamens o interims de 1482 i 1576 -promulgats pels tri-
bunals reials especials nomenats a tal efecte— oferisquen una realitat molt
distinta en cada moment, segons que les declaracions recollides permeten
de reconstruir: si la primera era bastant aséptica, la segona afavoria la
posicié de Villena.
Enfront hi havia cls interessos estratégics valencians: la necessitat
imperiosa de garantir la connexié territorial, veritable cordé umbilical, de
Cabdet amb el Regne de Valéncia. Liestratdgia valenciana era tracada pel
Consell Reial i, sobretot, per la ciutat de Valéncia, que exercia llavors un
lideratge politic indiscutible sobre el conjunt del pais. Les institucions
valencianes vetlaran per protegir Cabdet, molt minvada després dels
sotracs bél-lics anteriors i amenacada per la politica de fets consumats de
Villena. En el futur aixd quedaria resolt definitivament, tot i que de mane-
ra indirecta, per les resolucions favorables als interessos de Villena dels
litigis amb la resta de viles implicades: la concérdia entre Villena i
Ontinyent de 1502 i la concérdia de 1551 entre Pero Maga, senyor de la
Font de la Figuera, i Villena. Després d’aixd, la vila de Cabdet quedava
aillada de fet de la resta del territori del Pais Valencia.
Un conflicte com aquest podia arribar a ser explosiu: per una banda la
solidaritat tradicional entre les viles valencianes de la frontera; de I'altra,
Villena, recolzada per la resta de poblacions del Marquesat, mitjangant
pacte d’ajuda miitua o henmandad des del segle xv" i des de 1476 esdevin-
guda vila reial.°” Constatem també les implicacions de les ciutats properes,
sempre apaivagant els anims i propiciant treves: Xinxilla, Alcaras i Murcia
per part castellana; Oriola, Xativa, Alacant i Valencia, per part valenciana.
UNA PACIFICACIO PRECARIA: ELS INCIDENTS DE 1486, 1489 1 1495
La unié dinastica de les dues corones en els Reis Catdlics afavoriria una
solucié judicial. Tanmateix, sera en aquest moment quan el litigi assolira
major gravetat, segons recull el preambul d'un document reial de 1494: de
largo tiempo acd siempre han havido grandes differencias debates entre las
dichas villas en el fecho de coger las granas ¢ pascer las yerbas ¢ bever las aguas
e cortar las lenyas, de que ha sebido gran maravilla no haverse muerto muchos
hombres.* Analitzarem tot seguit els esdeveniments més greus.
Els episodis violents comencen en 1486, amb una tala de Villena sobre
el terme d’Ontinyent, al territori de l'Alfori.” Aquesta accié obrira la caixa
de Pandora de l'espiral de represalies. Tot i aixd, no va ser recollida per
Soler Garcfa, qui per contra responsabilitzava els valencians d’haver obert
[2133]Vicent TeR01.1 Rete
les hostilitats. A la represilia posterior d’Ontinyent seguira I'accié més
sreu, el diumenge de Rams de 1486, amb la invasié i tala de bona part de
l'Alfort per part de les milicies de Villena. Encara hi haura una altra tala
de blats posterior, en abril del mateix any.” La resposta valenciana va con-
sistir en l'inici de diversos processos instats per Ontinyent en la cort de la
Governacié de Xativa pels danys causats, Com a resultat de tot aixd, s'ha-
via procedit a empenyorar i empresonar veins de Villena a Ontinyent,
amb confiscacions de bestiars d'ontinyentins a Villena.
En 1487, una reial comissié nomenava dos jutges-arbitres per a resol-
dre el litigi i practicar 'amollonament dels respectius termes. Les tres viles
implicades acceptaran l'arbitratge reial, Tanmatcix, els jutges reials només
van arribar a dictar algunes senténcies, sense resoldre el plet. Hi ha
referéncies que apunten a un primer intent de concdrdia en 1487, infruc-
tuds al remat, que hauria atorgat a Villena una part de I'Alfort, acte qua-
lificat imprdpiament per Soler Garcfa de restituci6, ja que era integra-
ment atribuit al terme d’Ontinyent en la concdrdia de 1335.”
El plet es reactiva en 1488 ise suma ara la vila d’Ontinyent, La coro-
na nomenara llavors nous jutges arbitres per tal de resoldre definitivament
les diferéncies. Ara perd, es posava sota segrest reial los trigos que son den-
t70 los lugares de la contencién e aquellos fagades coger e segar com a mesura
preventiva per tal d’evitar nous inconvenients que dilataren la delimitacié
dels termes. Perd aquest nou intent tampoc va ser culminat amb exit.
En maig de 1489 es produeix un atac de les milicies d’Ontinyent i de
Cabdet, auxiliades per altres contingents del Regne de Valencia. La
causa de la represalia valenciana va ser una accié de tala o sega dels blats
de veins d’Ontinyent prop de la Font de la Safra, als Alforins, ordenada
Pel Concejo de Villena.* Sembla que aquesta primera expedicié de
represalia d'Ontinyent va consistit en l'incendi d'algunes barraques i la
captura d'un vef de Villena, Pero de Valdemellinas.*
Fruit de les pressions reials sera un intent de concdrdia en 1490 per
part dels sindics d’Ontinyent i de Villena.” S'hi establia com a limit el Pou
del Ciscar i es reconeixia la propietat integra de la partida de la Font de la
Safra i de la font mateixa per a Ontinyent. S'hi establia el lure pas i abeu-
ratge dels ramats de cadascuna de les viles en ambdés ous. Tanmateix, la
concdrdia, no tindra efecte per la falta de ratificacié, preceptiva, dels
Consells d'ambdues viles. La causa real, tot hi apunta, es veu entre basti-
dors: l'oposicié de la ciutat de Valencia i de les autoritats del regne, que des
del primer moment havien plantejat una estratégia conjunta en els con-
tenciosos d’Ontinyent i de Cabdet amb Villena, que afectaven, per altra
banda, els limits del regne i superaven l’ambit municipal i local
[254][UN CONTENCIOS FRONTERER INTERNACIONAL ENTRE LA CORONA B'ARAGO {LA CORONA DE CASTELLA
Lestratégia de Villena era clara i en el futur seguiria aquesta tdnica:
negociacions unilaterals que trencaren la tradicional solidaritat de les viles
frontereres valencianes. En 1488 Villena ja havia demanat que se sobre-
seguera la causa amb Cabdet i que es resolguera la que mantenia amb
Ontinyent. Simultaniament, havia intentat negociar una concdrdia amb
Cabdet en 1491, pero Cabdet, contrariament a Ontinyent, no va accedir
sense consultar el Consell Reial valencia.”
Més éxit tindran les negociacions de Villena amb Biar: signaran una
concdrdia sobre la fixacié dels limits jurisdiccionals en gener de 1494.”
Tot i aixd, també va anar precedida de conflictes que no van arribar a
assolit la gravetat de les veritables batalles campals entre les milicies
municipals de Villena i les de Cabdet i Ontinyent.
Les coses es van complicar per la contradiccié i ingeréncia d'Ontinyent
en aqueixa concordia, secundada pel governador de Xativa. Lany segiient es
van tombar els mollons erigits en 1494 i tomnats a alcar de nou pels de Villena
i Biar.* El governador de Xativa anava a convocar, fa l'efecte, host i cavalca-
da contra Villena. El governador del Marquesat de Villena, Ruy Lépez de
Ayala, contraresta aquesta iniciativa en gener de 1495 amb l'amenaga de fer
el mateix cosa en les poblacions del marquesat i de responsabilitzar-lo de les
greus conseqiiéncies que es pogueren seguir. Tot i aixd, fa vots d’afavorir una
solucié de les diferéncies per via pacifica.
El sindic d'Ontinyent relata aquestos incidents de 1495 i les accions
armades de les milicies de Villena contra Ontinyent: haurien fet tres mollons
en terme d’Ontinyent, que van ser enderrocats immediatament segons una
senténcia del governador de Xativa; els tornaren a refer i a continuacié pene-
traren en el terme d’Ontinyent, derrocaren vint-i-cinc cases, talaren els blats
i s'enfrontaren amb les milicies ontinyentines. E defensant-se los vebins de la
dita vila de Ontinyent, los de Billena mataren tres rocins e mataren hun home
nafraren-ne molts, E per quausa dels dits dans ¢ mort fon pronunciada sentencia
de mort per lo govemador de Xativa contra alguns vebins de Billena.®'
En la primavera de 1495 es produeix una accié de represalia de les
milfcies d'Ontinyent i de Cabdet contra Villena, amb I'ajut de les milicies
feudals dels comtes d’Aibaida, de Cocentaina i d’Oliva, sota el comanda-
ment de mossén Pujades, capita del comte d’Oliva.” El combat va tenir
lloc molt prop del nucli urba de la poblacié castellana i hi van haver alguns
morts.” Lenfrontament es va saldar amb un fracas valencia." Un indici de
la gravetat de la situacié s6n les peticions d'ajut formulades, respectiva-
ment, a les ciutats de Marcia i d’Oriola, immerses també en el contenciés
sobre la seu episcopal. Ni I'una ni l'altra van intervenir i no agreujaren l’es-
cala del conflicte; al contrari, propiciaren una solucié pacffica.®
[285 ]\Vicen TeROL 1 REIG
El sindic d’Ontinyent continua relatant les accions violentes subse-
gients de Villena: apallissaren un comissari reial i mataren el trompeta
que I'acompanyava, procedents tots dos de Valencia; a més, haurien con-
fiscat ramats a veins d’Ontinyent i d’Albaida que no haurien restituit.*
La situacié era tan greu en aquells moments que els jurats de la capi-
tal iel governador de Valencia s'havien desplagat a Cabdet per tal d’apai-
vagar els anims. Perd, amb la rama d’olivera en una ma, la capital valen-
ciana esgrimia en I'altra la fermesa dissuasiva en la defensa dels interessos
del regne: jatsia molt li desplacia les dites roptores, pero seguint-se tals incon-
venients, forcadament hauria entendre en la proteccié ¢ defenssa de aquestes
viles, de les quals és cap.”
La intervencié de la corona va ser immediata: en juny es nomenen altres
dos jutges comissionats i en octubre es van publicar les treves reials pera dos
anys, fins a octubre de 1497." Les treves van ser efectives fins 1499, quan
Cabdet en denuncia la vulneracié per part de Villena, la qual hauria exercit
la jurisdicci6 sobre el territori en disputa amb la confiscacié de ramats de
veins de Cabdet, la recollida de la grana i Yocupacié de la franja de terra dis-
putada (el Plano del Aljibe) per tal de sembrar blat i sorgo. Les accions de
forca més greus denunciades foren la detencié de diversos veins de Cabdet
prop de la vila, els quals van ser forcats a tracar de nou el camé d'Almansa a
Villena, que travessava el terme de Cabdet; i l'apallissament del justicia de
Cabdet quan les milicies armades de Villena estaven a dos trets de la dita vila
de Capdet e exint lo justicia ab lo basté per apartar sciindels, langaren aquell per
terra e abastonejaren ¢ molt maltractaren.* La situacié va forcar la convocatd-
ria d’una reunis urgent dels jutges reials comissionats per ambdues corones
amb els sindics de Villena i Cabdet-Ontinyent, per tal d'esbrinar el tracat pri-
migeni del camf d'Almansa a Villena. La resoluci6 no va satisfer els interes-
sos de Villena: els jutges van ordenar que el transit es realitzara tinicament
pel tragat que s'havia designat, coincident amb els arguments de Cabdet,
Els incidents esmentats ens permeten constatar que per sobre de la
Possessié o la jurisdiccié del territori en disputa, la clau dels conflictes
eren les vies de comunicacié i el transit de mercaderies i la fiscalitat deri-
vada. Aixi ho reflecteix nitidament una cédula reial de 1495 adrecada als
quatre jutges nomenats llavors per tal de resoldre el contenciés.*"
LA INCURSIO CONTRA VILLENA DE 1501 1 LA FI DE LA PARTICIPACIO
D’ONTINYENT EN EL PLET: LA CONCORDIA DE 1502
En 1501 es produeixen nous enfrontaments armats, Un contingent de
1.500 infants i 130 genets, amb tirs d'artilleria, espingardes, trompetes i
xirimita, constituit per les milicies d’Ontinyent, Cabdet i Bocairent, junt
[2156]LUN CONTENCIOS FRONTERER INTERNACIONAL ENTRE LA CORONA D'ARAGO 1 LA CORONA DB CASTELLA
a les milicies feudals del comte d’Oliva (inclosos els temibles espingar-
ders), del comte d’Albaida i amb el concurs d’alguns cavallers de la ciutat
de Xativa van efectuar un atac a la vila de Villena.
Les accions tenen Iloc diumenge 23 i dilluns 24 de maig, El primer dia
es van dedicar a la destruccié sistematica de les collites. El segon es pro-
duira lassalt contra Villena: formats en esquadrons, amb els penons de
guerra d’Ontinyent, Bocairent i Albaida. A la vesprada, escometeren i
bombardejaren Villena durant dos hores. Al remat dos veins de Villena
van resultar morts i les destruccions materials van ser quantioses.”
La magnitud de Patac i la gravetat de les conseqiiancies no era menor
que el realitzat per les milicies de Villena contra Ontinyent en 1495.
Tothom esperava la repeticié de l'espiral accié-reacci6, causada per qual-
sevol novetat considerada per alguna de les parts en litigi com a provoca-
cié. Aix doncs, l'expectativa era una accié de represalia per part de
Villena, equiparable a la sofrida. Els oficials reials, sobretot el governador
del Marquesat de Villena, van aconseguir refrenar els anhels de revenja, a
costa perd d’un avalot popular i de sofrir una agressid, qualificada pels
jurats de Valéncia com un intent d’homicidi que hauria restat impune: los
homens e vebins de la qual (Villena) han volgut matar lo governador del mar-
quesat, que no se'n fa. punicié.”
El castig de les accions d’Ontinyent i de Cabdet sera exemplar. La vul-
neraci6 de les treves reials dictades des de 1495 i, sobretot, l'episodi de
rebel-lia oberta produida pel contingent valencia, de Cabdet estant, amb
Tassalt i l'intent d'incendi de la casa on estava el lloctinent de governador
de Xativa, seran castigats sense contemplacions per les autoritats reials.
De poc valdra la intercessié dels jurats de Valéncia davant el rei i el
Consell Reial valencia. Els processos civil i criminal castigaran les viles
d'Ontinyent, sobretot, i, també, la de Cabdet amb multes astrondmiques.
Ontinyent es veura forgada a signar una concdrdia amb Villena que
reconeixia uns limits que estaran vigents fins a l'actualitat. Aquesta accié
unilateral, sense comptar ni tan sols amb el beneplacit del Consell Reial
valencia, explica la recriminacié dels jurats de Valéncia a la vila
d’Ontinyent: aixd era levar a vosaltres de mal ¢ metre en major la dita vila de
Cabdet (...) leixant aquella en les banyes del bou.' Per encarar la dificil situa-
cid, loligarquia que governava el municipi ontinyenti assumira una politi-
ca realista, adobada d’acceptacié dels fets consumats, contra els quals
havien combatut de manera acarnissada durant els darrers setanta-cinc
anys. Tampoc no és la primera ocasié en qué observem aquesta actitud.
Una Iletra de la capital valenciana a Ferran el Catdlic ens informa d’ini-
ciatives negociadores anteriors: moltes ¢ diverses vegades sin vengudes les dites
[257]Vices TeROL 1 REIG
LESCENARI DEL PLET DELS ALFORINS
\
VILLENA®
Cami Almansa - Otinyent
Cami Almansa - Villena
Linia Talaia de Burjafars - Port de Biar (limits reconeguts en 1335)
Mapa 2: Agusté Ribera i Gomes
[258]UUW CONTENCIOS FRONTERER INTERNACIONAL ENTRE LA CORONA D'ARACO 1 LA CORONA DE CASTELLA
viles en concirdia per miga de officials de aquest vostre regne, lo que jamés é
estat haitt per bé no y entras en la dita concordia la dita vostra vila de Cabdet.
Una de les raons que permeten d’entendre l'actitud de loligarquia ontin-
yentina rau en la seua implicacié en el comerg amb Castella, que havia
cobrat molta importancia en les activitats econdmiques de la vila i que
obria unes expectatives que apuntaven clarament a un fort desenvolupa-
ment en el futur. I evidentment, inestabilitat i negocis no fan bona liga...
La concérdia amb Villena no sera, tanmateix, una decisié unanime entre
els ontinyentins: encara en 1518 es constata l'oposicié d’alguns veins a l'e-
reccié definitiva dels mollons amb Villena.*
UNS ALTRES CONTENCIOSOS: VILLENA AMB LA FONT DE LA FIGUERA,
AMB IMPLICACIO D'ONTINYENT
Com expliquen els jurats de Valéncia al rei en una missiva de 1502, la
ciutat sempre s'havia implicat en el contencids per ésser mare e pus princi-
pal de tot lo regne e sempre és estada promptissima en ajudar, afavorir e defen-
sar les dites vostres viles de Ontinyent e Cabdet ab propies despeses, perqué la
vostra dita vila de Cabdet no fos separada, ans restas dins lo vostre Regne de
Valencia, axt com és estada de la conquesta del glorids senyor rey don Jaume,
de inmortal memoria, fins aci.”
En desembre de 1502 la capital valenciana trametia un sindic a la cort
reial. Entre les instruccions que se li donen trobem els arguments contra les
pretensions territorials de Villena, consumades després de la concordia amb
Ontinyent: el perill del fet que la vila de Cabdet esdevinguera un illot aillat,
envoltat de terres castellanes. Segons la ciutat els de Villena volen e demanen
cossa contra tota justicia e la que may han pogut baver en temps que los regnes
eren separats, molt menys bo deuen haver ara que sn tots hun imperi e senyoria
Ara, sense el concurs de la vila d’Ontinyent, temien el pitjor per a Cabdet i
suplicaven la intervencié reial: perqué trahent-la del Regne de Valencia, és cosa
intol-lerable e que vostra magestat no deu permetre se faga per ésser tant poderos-
sos los de Billena e los de Cabdet tan indefensos.
Tanmateix I'acord entre Ontinyent i Villena només deixava l'esperanga
de mantenir Iestreta franja de territori que feia fita amb la Font de la
Figuera. Aquest paratge també sera causa de disputes territorials, sobre-
tot perqué era la cruilla de connexié amb Almansa, mitjangant |'antic
cami carreter del Moll6 Blanc que cobrava una nova dimensié i major
transcendéncia amb el rapid i fort creixement comercial que experimen-
taven les poblacions de la frontera
Sentén aixi, i la seqiitncia cronoldgica no és gens casual, que des de
1515 segons sembla, també es va veure implicada la Font de la Figuera
[29]Viceyr Teno. 1 Ret
en disputar amb Villena una part del territori de les Albarisses. Ara, para-
doxalment, Villena, Almansa i Ontinyent uniran els seus interessos per
preservar incdlumes els seus beneficis comercials en el manteniment de
Vactiu camf carreter 0 carril d’Almansa a Ontinyent, del qual trafic loli-
garquia ontinyentina obtenia quantiosos beneficis.” Al remat i després de
greus enfrontaments en 1518, s'arribara a una concdrdia en 1551 entre
Pero Maga, senyor de la Font de la Figuera, i Villena.”
LA CONTINUACIO DEL PLET AMB CABDET
Amb la resolucié dels altres tres contenciosos, ara només quedava el
conflicte entre Cabdet i Villena. Aquest tampoc no era I'inic contencids
entre les corones d’Arago i de Castella: Xelva i Utiel mantindran vigent
també la seua disputa territorial fins a les darreres décades del segle xvi.”
En 1512 Villena i Cabdet arriben a una concdrdia que establia la comu-
nitat de pastures, aigiies i recollida de la grana.” Perd en 1543, per sor-
presa, Villena denuncia la concdrdia, tot al-legant que els cabdetans hau-
rien abusat de les condicions d'explotacié comuna.” La causa o almenys
una circumstancia intimament relacionada sera la senténcia dictada per la
Chancilleria de Granada, uns dies abans, que ratificava la vigéncia de la
comunitat de pastures entre Almansa i Villena (la qual indirectament ens
informa de la que existia entre les altres poblacions del Marquesat, com
ara amb Sax o Iecla) i desestimava la demanda presentada per Albacete.”
A partir d'aquest moment es reactiven els conflictes territorials entre
Cabdet i Villena que acabaran per derivar en la continuacié del plet. En
1574 torna a moure’s el plet i es dicten diverses resolucions, amb una
seriosa ofensiva de Cabdet que apuntava a l’éxit. Tanmateix, des de 1576
quedaria sense resolucié, amb la promulgacié d’un nou interim.
Lexecutoria definitiva de 1623 tampoc no va ser taxativa: establia la juris-
diccié i la possessié per a Villena, tot i que la propietat quedava en sus-
pens. Des d’aquest moment se seguiran els intents de Cabdet, estérils al
remat, per recuperar la iniciativa i conseguir una resolucié favorable. Els
Tres Estaments del Regne de Valéncia li faran costat, tot i que sense efec-
tivitat. En les corts de 1626, primer, i en la Junta d'Estaments en 1693,
s‘acorda reactivar el plet. En 1696 fins i tot Cabdet presenta noves al-lega-
cions.” La guerra de Successié va sufocar amb tots els intents: Cabdet
seria aldea de Villena en castig per la seua militancia austracista. En 1736
recuperara la seua autonomia, tot i que separada del Pais Valencia i agre-
gada al regne de Miircia.”*
[240]‘UN CONTENCIOS FRONTERER INTERNACIONAL ENTRE LA CORONA BARAGO I LA CORONA DE CASTELLA
1. Aixt queda reflectit en la millor sintesi sobre les delimitacions histdriques del Pais
Valencia: Francesc Torres i Faus, Francesc, Les divisions administracies bistoriques i V'ordena-
ci6 del teritori del Pats Valencia, tesi doctoral, Valencia, Universitat de Valencia, 1996, vol. I,
pp. 1-176,
2. P. Lluis Fullana Mira (OFM), Historia de Ontinyent. Obra péstuna, Ontinyent, Caixa
dOntinyent, 1998; Jestis Sanchez, Diaz, Historia de Caudete y de su Virgen de Gracia, Cabdet,
Ayuntamiento de Caudete-Diputacién provincial de Albacete, 1956; José M*. Soler Garcia,
“Aportaci6n al estudio del pleito de los Alhorines", I Congreso de Historia del Pats Valenciano,
Valencia, Universitat de Valéncia, 1976, vol. III, pp. 11-46, Sebastia Garcia Martinez,
“Intervencién del Reino de Valencia en la disputa secular por los Alhorines’, Villena, 18,
(Villena, 1968).
3. Una aproximacié en Enric Guinot Rodriguez, Els limits del regne. La formacis territorial det
Pats Valencia medieval (1238-1500), Valencia, Edicions Alfons el Magnanim-IVEI, 1995.
4, La bibliografia sobre la constitucié de lestat feudal dels Manuel és nombrosa, desta-
cariem: Aurelio Pretel Marin, Don Juan Manuel, seitor de la Uanura, Albacete: Instituto
de Estudios Albacetenses-CSIC, 1982; Aurelio Pretel Marin-Rodriguez Llopis, Miguel.
El seftorto de Villena en el siglo XIV, Albacete, Instituto de Estudios Albacetenses-CSIC,
1989.
5. El document en Arxiu del Regne de Valencia (ARV endavant), Real 611, ff. 158 i 216,
regestat per Desamparados Pérez Pérez, "Documentos de Jaime I en el Archivo del Reino
de Valencia", X Congreso de Historia de la Corona de Aragén, Saragossa, Institucién Fernando
el Catélico, 1982. Transcrit per Enric Guinot Rodriguez, Cartes de poblacié medievals valen-
cianes, Valencia, Generalitat Valenciana, 1991, pp. 275-276.
6. La comunicacié presentada en aquest mateix congrés per Maximo Diago Hernandez
sobre l'actuacié dels jutges de frontera en la zona de Soria-Molina sera editada en les actes.
7. Francesc Torres i Faus, Les divisions administratives histdriques.... p. 159. Afirma perd que
s'haurien resolt en 1307,
8. Aniceto Lépez Serrano, “Inicio de los conflictos histéricos entre Villena y Ontinyent’,
Villena (Villena, 2002) pp. 57-69, especialment p. 60.
9.
incesc Torres i Faus, Les divisions administratives historiques..., p. 159.
10. Aurelio Pretel Marin, “Documentos de Don Juan Manuel a sus vasallos de la villa de
Chinchilla”, Al-Basit. Revista de Estudios Albacetenses 5 (Albacete, 1978) pp. 91-109, p, 93
11. Es tracta d’una “abenengia e conposigién e hermandat": Aurelio Pretel Mattn, Almansa
medieval: una villa del sefiorio de Villena en los siglos xi, x1V'y xv, Almansa, Ayuntamiento de
Almansa, 1981
12. Aurelio Pretel Marin, “Documentos de Don Juan Manuel..",, p. 93. Es tracta d'accions
d'encalament i tala contra la comarca de Villena realitzades per les milicies de Bocairent i
d’Ontinyent, senyories llavors del vescomte de Castellnou: Luis Rubio Garefa, La minoridad
de Don Juan Manuel y la ocupacién aragonesa de Murcia (1282-1296), Murcia, Real
Academia Alfonso X el Sabio, 2000, doc. 71, 80 i 84.
13. "Aportacién al estudio...", Aixf ho va temarcar en el seu moment el francisca Lluis
Fullana (Historia de Ontinyent..., apendix documental). Ja insistirem sobre aquest particular
en el nostre treball: “Los debats de Villena de 1425: cavalcades i enfrontaments fronterers en
el preludi de la Guerra de Castella de 1429-1430", en Alba, Revista d'estudis comarcals de la
Vall d’Albaida 10 (Ontinyent, 1995) pp. 17-34.
[at]Vicent Tenot.t Res
14. No tenim, tanmateix, plena garantia de la veracitat d'aquestes dades, atesa la font, un his-
toriador decimondnic ontinyentf no sempre rigorés: Francisco M' Sanchiz. Esparza, Historia
incomparable de la coronada villa de Onteniente, Valencia, Imp. Casa de la Benefici8ncia, 1886,
15.'Aniceto L6pez Serrano, “Inicio de los conflictos...”, apéndix documental, doc. 1
16. ARV, Real 611, ff. 158 rv. El sindic d'Ontinyent designa per terme de Ontinyén del dit mollé
aT nuvial que sta en lo Camp de l'Alfori ¢ altre rwvial que é en les vertents devés tun serrat que-s
della Albarbanyz, devés Capdet e axt roman d'alliavall lo terme de Ontinyent et semblantment de
4a Tallaya de Burjafaré al Port de Biar, passant a fita cuberta per lo dit molls.
17. La reunié dels sindics i dels jutges arbitrals va tindre lloc el 10 de febrer de 1335 i la
sentncia el 16 de juny del mateix any. Transcrites i contextualitzades acceptablement apud
P. Liuis Fullana Mira (OFM), Historia de Ontinyent.., apendix documental, doc. 8, pp. 353-
354. I de manera integra en: Francesc Torres i Faus,. Les divisions administratives bistoriques...
vol. III, apendix documental. Referida també en les allegacions presentades per la vila de
Cabdet a finals del segle XVII: Francisco Escolano, Por la Villa de Caudete con la Ciudad de
Villena, Valencia, 1696.
18. Aurelio Petrel Marin, “El cambio dindstico y la crisis de mediados del siglo x1v en el
sefiorio de Villena”, Congreso de historia del Seforio de Villena (1986. Albacete), Albacete,
Instituto de Estudios Albacetenses, 1987, pp. 305-332.
19. Pedro Lépez Elum, Los castillos valencianos en la Edad Media (materiales y tecnicas cons-
‘snuctivas), Valencia, Biblioteca Valenciana, 2002, 2 vol., vol. Il, pp. 69-70.
20, Situacié documentada exhaustivament pet José M* Soler Garcia, “Aportacién...”, pp, 11-24
21, Una noticia indirecta de la fidelitat a Pere el Cerimoniés la tenim en la concessié reial
Garcia Jofte, senyor de Cabdet, de l'alqueria de Fraga dels Abats i una casa a Cocentaina
en 1362, com a premi pels serveis prestats en la guerra contra els castellans: Arxiu de la
Corona d'Aragé (ACA), reg. 907, ff. 233v-234r. Citat per Carmel Ferragud domingo, El
naixement d'una vila rural valenciana, Cocentaina, 1245-1304, Valencia, Universitat. de
Valencia, 2003, p. 145.
2, José M* Soler Garcfa, “Aportacién...", pp. 11-24,
23. Sobre els efectes de la guerra en Cabdet s'han de consular els treballs de Francisco José
Doménech Mira: “La gestidn de las rentas del Real Patrimonio en el siglo xv. Contribucion
al estudio de la fiscalidad en una villa de realengo (Caudete, 1423-1465)", Almaig. Estudis i
documents XI (Ontinyent, 1995) pp. 154-165; "El asedio a la villa y el castillo de Caudete.
Un episodio de la guerra de fronteras entre Castilla y Aragén (1429-1430)", Segundo
Congreso de Historia de Albacete, Albacete, Instituto de Estudios Albacetenses “Don Juan
Manuel”, 2002, vol. II, pp. 91-113.
24. Francisco Escolano, Por la Villa de Caudete,
25. Ibidem. Haurien de pagar delme a Cabdet i havien de satisfer un 10 per cent de la collita
anual produida durant els anys d'ocupacié i un 15 per cent anual a partir daquestos moments
en concepte de temarge, encara que seria preceptiva en el futur lautoritzaci6 expressa del con.
sell cabdleta o dels oficials reials per a poder artigar i sembrar en aquestes terres,
26. Arxiu Municipal d’Ontinyent (AMO), pergamins 39, 1446, agost, 2. Napols. Transcrit
per Ignasi Gironés Guillem, Els pergamins d'Ontinyent, Ontinyent, Ajuntament dOntinyent,
1991, pp. 135-148. Citat també per Enric Guinot, Els limits del regne.... p. 138 i Alfred
Bernabeu Sanchis, “Els plets de la vila d’Ontinyent als segles xvt-xvu: el cas de Villena”
Almaig. Estudis i documents X (Ontinyent, 1994) pp. 120-123.
(ae)[UN conrewct6s FRONTERER INTERNACIONAL ENIKE LA CORONA D'ARAGO 1 1A CORONA DE CASTELLA
27. Francisco Escolano, Por la Villa de Caudete... ARV, Real 294, £. 2v. Citat per P. Lluis
Fullana Mira (OFM), Historia de Ontinyent.., p. 367. Privilegi reial datat el 29 de marg de
1471 a Saragossa,.
28, ARV, Marquesat dAlbaida, 8, Autos sobre mantener en la posesién de Albayda el cardenal D.
Luis Juan del Mild, seftor de dicha villa (1582-1589), declaracions de Gaspar Richart, ff 306r-
3191; Vicent Factor, notari d’Albaida, ff. 3311-350v; Vicent Tormo, ciutada, d'Ontinyent, ff
366r-380v; Jaume Montoro, notari d’Albaida, ff, 5741-5814,
29, Archivo Municipal de Villena (AMVi). sign. 1/4, Relacién del pleyto que trata Caudete con
4a cibdad de Villena sobre la pretencién que tiene de los Alhorines. Document incomplet i sense
data (atribuida la de 1490, erroniament, atés que es posterior a la concessié a Villena del
titol de ciutat en 1525) sobre el plet entre Villena i Ontinyent-Cabdet. Els sindics de Cabdet
eren Joan Bonete i Jaume Ort
30. José Vicente Poveda Mora, Historia del Valle de Ayora-Cofrentes. Desde la Prehistoria basta
4a expulsién de los moriscos (1609), Valencia, Mancomunidad del Valle de Ayora-Coftentes,
2001.
31. Document datat en 1495, octubre, 5. Saragossa. Glossat per José M® Soler Garcia,
“Aportacién...", p. 36.
32, Es clarificador un privilegi dels Reis Catdlics de 1493 a Almansa de confirmacié de diver-
sos privilegis d'exempcis dimpostos (d'almoxarifazgo sobretot) sobre lexportacié de sus propias
lanas e de sus ganados e bestias que venden e sacan a vender al dicho Reyno de Valencia i sobre la
importaci6 de terres valencianes de las bestias que compran para su labranga ¢ del dicho azzyte e
pescado e fruta verde ¢ seca ¢ legunbres: Aurelio Pretel Marin, Almansa medieval..., pp. 266-268,
33, Archivo Histérico Nacional, Seccié Noblesa, Fons Osuna, 1,210, protocols de Pere
Belza, sff, 9-XII-1432. Gandia. Citat per P. Lluis Fullana Mita (OFM), Historia de
Ontinyent... pp. 121-124.
SA, Les referencies que illustren aquesta dinamica sén abundoses. A tall diexemple, les
nombroses noticies aparegudes reiteradament en la documentacié del seple XVI apud José
M? Soler Garcia, La relacién de Villena de 1575. Edicion comentada y apéndice documental,
Alacant, Instituto de Estudios Alicantinos, 1974, 2*.
35. Aixi ho hem verificat segons les dades qualitatives i 'analisi dels registres de limpost de
la quema d'Ontinyent, processades en el nostre treball Un regne sense cavallers? La Germania
@ la sotsgovemacié de Xativa, tesi doctoral, Valéncia, Universitat de Valencia, 2002. pp. 13-18
141-70.
36. Aurelio Pretel Marin, “Convenios, hermandades y juntas medievales en La Mancha de
Montearagén", Anales del Centro Asociado de la UNED de Albacete, 1, Albacete, 1979, pp.
216-251.
37. Juan Torres Fontes, “La conquista del Marquesado de Villena en el reinado de los Reyes
Catélicos", Hispania L (Madrid, 1953) pp. 37-151
38, P. Llufs Fullana Mira (OFM), Historia de Ontinyent.... pp. 131-134, provisions reials de
24 dagost de 1494. Segovia
39. Tot i que no shi indica la data, per altres referéncies hem pogut fixar la cronologia:
AMVi, Proceso de los dannos..., al-legacions de la vila d’Ontinyent.
40, Segons una cédula dels Reis Catdlics (1486, marg (sic), 8. Cordova) existent a TAMVi,
citada per: José M* Soler Garcfa, “Aportacién...”, pp. 32-33,
[213]ViceNt TenOL 1 REIG
41. ACA, Reial Cancelleria (RC) 3.643, f. 14v. 1487, novembre 3. Guadalajara, Citat i trans-
crit per P. Lluis Fullana Mira (OFM), Historia de Ontinyent.... pp. 131-134 i apendix docu-
mental, doc. 25.
42, Van ser nomenats el batxiller Alvaro de San Esteban, regidor de la ciutat de Murcia, per
la Corona de Castella, i mossén Lluis Ferrer, lloctinent del governador de Valencia, per la
Corona d'Aragé: José M* Soler Garcia, “Aportacién...", p, 33, Tambe recollit per Francesc
‘Torres i Faus, Les divisions administratives bistoriques... p. 161.
43, ACA, RC 3.643, f. 178, 1488, juny 27. Murcia. Citat per P. Lluis Fullana Mira (OFM),
Historia de Ontinyent..., pp. 131-134. Noticia d'aquest document en José M* Soler Garcia,
“Aportaci6n...” , p. 33,
44. José M° Soler Garcia, “Aportacién..." , p. 34 cita un memorial de danys produits als de
Villena de data 1 de juny de 1489.
45, AMVi, Proceso de los dannos.... declaracié de Bartomé Rese, notari, vet de Villena.
46. Ibidem, declaracié d'Alonso de Belmonte i del peraite de Biar Joan de Salines.
47. José M° Soler Garcia, La relacién de Villena.., pp. 415-419, doc. LXXXVII, 1490, mars,
15. Sevilla
48. José M? Soler Garcia, “Aportaci6n...” , p. 34.
49, Arxiu Municipal de Biar, sign. 144/5, protocols d’Antoni Aranda (1493-1494, Biar), s/f,
04-01-1494.
50. José M* Soler Garci
51, AMVi, Proceso de los dannos..., al-legacions de la vila d’Ontinyent: 1501, juliol, 7, Ermita
de las Virtudes, terme de Villena
"Aportacién...” ,p. 35,
52. AMVi, Proceso de los danncs..., declaracié de Joan de Salines, peraite de Biar.
53. Anales de Oribuela de Mosén Pedro Bellot(siglos x1v-xvi). Estudi, edicié i notes de Juan
Torres Fontes, Orihuela, Casino Orcelitano, 1954, 2 vols., vol. I, cap. CXLI, p. 497,
54. AMVi, Proceso de los dannos.... declatacions de Joan de Salinas, peraire de Biar, i
d’Alonso de Belmonte, de Xativa.
55. Anales de Oribuela..., vol. 1, cap. CXLI, p. 497.
56. AMVi, Proceso de los dannos.... allegacions de la vila d'Ontinyent.
57. AMVi, sign. 1/3. 1495, setembre, 9, Cabdet. Lletra dels jurats de la ciutat de Valencia al
governador del marquesat de Villena i als alcaldes i regidors de la vila de Villena.
58. ARV, Real 154, f. 69. Provisié de l'infant Enric d’Arag6 (virrei llavors del Regne de
Valencia) de 1497, octubre 5. Valencia: P. Lluis Fullana Mira (OFM), Historia de
Ontinyent.... pp. 135-138,
59, AMVi, Proceso de los dannos.... allegacions de la vila d'Ontinyent.
60. José M" Soler Garcfa, “Aportacién,
p37
61, Document datat en 1495, octubre, 5. Saragossa. Glossat per José M? Soler Garcia,
“Aporttacién...” , p, 36.
62. AMVi, Proceso de los dannos.
[ua]‘UN CONTENLIOS FRONTERER INTERNACIONAL ENIRE 1A COROMA BYARAGO { LA CORONA De CASTELLA
63, Potser de manera cxagerada: Arxiu Municipal de Valencia (AMV), Llevres missives 1496-
1502, sign. g3-33, ff. 267r. Lletra al rei de 12 d'agost de 1501.
64, Ibidem, ff. 292v-293r,
65, Ibid., ff. 292 rv, Lletra de 24 d'abril de 1502.
66. ARV, Real 167, f. 95. 1518, desembre 3. Saragossa. Transcrit per P. Lluis Fullana Mira
(OFM), Historia de Ontinyent.... doc. XXXI.
67. AMY, Lletres missives 1496-1502, sign. 23-33, ff. 292 r-v, Lletra de 24 d’abril de 1502
68. Ibidem, ff, 278r-279v, Instruccions al sots-sindic Joan Fenollar, notari, tramés a la cort
reial (28-12-1502), capitol 7.
69, Vicent Terol i Reig, Un regne sense cavallers? .., pp. 228-233.
70. José M. Ros Biosca, Fuente la Higuera. Apuntes historicos, descriptivos y estadisticas de esta
Villa del Reino de Valencia, Valencia, Centre de Cultura Valenciana, 1922.
71, Francesc Torres i Faus, Les divisions administratives historiques.., p. 147-151.
72. Transcrita en José M* Soler Garcfa, La relacién de Villena de 1575.... pp. 473-475,
73. AMVi, sign. 1/53, 1543, juny, 7. Cabdet, lletra del justicia i jurats de Cabdet al Concejo
de la ciutat de Villena,
74, AMVi, sign. V/54, 1543, juny 3. Granada, trasllat de la provisié dictada per la
‘Chancilleria de Granada sobre la bermandad de pastos d’Almansa i de Villena
75, Sebastia Garcfa Martinez, “Intervencién del Reino de Valencia...", Francisco Escolano,
Por la Villa de Caudet...
76. Jestis Sanchez Diaz, Historia de Caudete..., pp. 87-130. També Andrés Baiié Martinez,
Caudete... pérdida de sus fueros del Reino de Valencia, Cabdet, 'autor, 1996, pp, 21-53.
[2s]