Algunes qestions per a guiar la lectura de Uber Sinn und Bedeutung (Sobre el sentit i

la referncia) (publicat el 1892) de Gottlob Frege (1848-1925).

1.-

A quin pargraf introdueix explcitament per primer cop Frege la distinci entre
sentit i referncia? Quins dos exemples usa per a illustrar la distinci?

2.-

Doneu quatre exemples del que Frege anomena nom propi.

3.-

Diu Frege que si una expressi t sentit aleshores s segur que tamb t referncia?

4.-

(a) Doneu un exemple on s'usi l'expressi la presidenta quan s'est emprant el que
Frege anomena estil directe.
(b) Doneu un exemple on s'usi l'expressi la presidenta quan s'est emprant el que
Frege anomena estil indirecte.

5.-

Una expressi t sempre (en qualsevol s que en fem) la mateixa referncia?

Quina s la referncia de el marit de Hillary Clinton a El Joan creu que el marit
de la Hillary Clinton s alt?

6.-

(a) En qu es diferencia el sentit d'un nom de la representaci associada a lobjecte

que s la referncia d'aquell nom?
(b) Perqu parla Frege sobre les representacions?

7.-

Quin argument dna Frege per a justificar que el pensament expressat per un
enunciat no s la referncia de l'enunciat?

8.-

Quin argument dna Frege per a justificar que un enunciat a ms de tenir sentit
tamb ha de tenir referncia?

9.-

Quin argument dna Frege per a justificar que la referncia d'un enunciat ha de ser
un valor de veritat? A quina pgina dna aquest argument?

Respostes:

1.-

A quin pargraf introdueix explcitament per primer cop Frege la distinci entre
sentit i referncia? Quins dos exemples usa per a illustrar la distinci?
Resposta: Al darrer pargraf de la pgina 1 (que segueix a la pgina 2) [trad. castellana],
Al primer pargraf sencer de la pg. 210 [27]
Primer exemple: donat un triangle i tres lnees com les de la segent figura

c
les expressions el punt dintersecci d'a i b i el punt dintersecci de b i c tenen la
mateix referncia (refereixen al mateix punt), per tenen un sentit diferent.
Segon exemple: les expressions l'estel del mat i l'estel del vespre tenen diferent sentit,
per la mateixa referncia (totes dues refereixen al planeta Venus).
2.-

Doneu quatre exemples del que Frege anomena nom propi.

Resposta: L'estel del mat, Hillary Clinton, el rei d'Andorra, Ulisses.

3.-

Diu Frege que si una expressi t sentit aleshores s segur que tamb t referncia?
Resposta: No. Al tercer pargraf sencer de la pg. 2 (trad. cast.) i pg. 211 [28] (trad.
angl.) Frege dna exemples dexpressions amb sentit per sense referncia (p.ex. la srie
menys convergent).

4.-

(a) Doneu un exemple on s'usi l'expressi la presidenta quan s'est emprant el que
Frege anomena estil directe.
(b) Doneu un exemple on s'usi l'expressi la presidenta quan s'est emprant el que
Frege anomena estil indirecte.
Resposta:

(a)
(b)

5.-

El ministre dindstria va dir: Aquesta tarda mentrevistar amb

la presidenta.
El ministre dindstria creu que la presidenta el cessar aviat.

Una expressi t sempre (en qualsevol s que en fem) la mateixa referncia?

Quina s la referncia de el marit de Hillary Clinton a El Joan creu que el marit
de Hillary Clinton s alt?
Resposta: No. Quan una expressi s'usa en estil indirecte refereix al que en l'estil habitual
s el seu sentit. el marit de Hillary Clinton en la frase El Joan creu que el marit de
Hillary Clinton s alt no refereix a Bill Clinton (a la persona), sin que refereix a la
manera en que lexpressi el marit de Hillary Clinton identifica a Bill Clinton quan susa
el marit de Hillary Clinton en un context habitual (p.ex. quan se l'usa a Ahir vaig
conixer el marit de Hillary Clinton). Dit d'altra manera: el marit de Hillary Clinton a El
Joan creu que el marit de Hillary Clinton s alt refereix al sentit que el marit de Hillary
Clinton t quan se l'usa en un discurs habitual.

6.-

(a) En qu es diferencia el sentit d'un nom de la representaci associada a lobjecte

que s la referncia d'aquell nom?
(b) Perqu parla Frege sobre les representacions?

Resposta:

(a) Els sentits sn objectius, aix s, existeixen independentment de que alg els capti o
no; aix possibilita, a ms, que diferents persones puguin captar el mateix sentit. El sentit
duna expressi s el mateix per a tothom qui conegui el seu significat.
Les representacions, en canvi, sn subjectives: diferents persones (o fins i tot la mateixa
persona en diferents moments de temps) poden tenir diferents representacions associades
amb una determinada paraula encara que aquesta paraula tingui per a totes elles un sol
sentit ben determinat. La representaci que un individu t associada a cert terme singular
pot incloure records personals sobre aquell objecte o sentiments; records personals i
sentiments que s ben possible que noms aquella persona t.
(b) Frege parla de representacions simplement per a distingir-les del sentit i de la referncia
de les paraules i per evitar aix que alg les confongui amb el sentit o amb la referncia de
les paraules.
Repetim: el sentit i la referncia duna expressi sn objectius i els mateixos per a tots els
parlants que entenen aquella expressi; les representacions associades a una expressi
poden ser diferents per a diferents parlants que entenguin aquella expressi.

7.-

Quin argument dna Frege per a justificar que el pensament expressat per un
enunciat no s la referncia de l'enunciat?

Resposta:

Accepta el principi de composicionalitat per referncies: Si en una expressi complexa es

canvia una expressi per una altra que t la mateixa referncia, la referncia de lexpressi
complexa no ha de variar. Si en un enunciat canviem una expressi per una altra amb la
mateixa referncia el pensament expressat per lenunciat pot variar. Per tant el pensament
expressat per lenunciat no pot ser la referncia de lenunciat. (comenament de la pg.5
[trad. cast.]; final p. 214 - comenament p. 215 [trad. angl.] ).

8.-

Quin argument dna Frege per a justificar que un enunciat a ms de tenir sentit
tamb ha de tenir referncia?

Resposta:

Un enunciat pot expressar un pensament encara que una de les seves parts no tingui
referncia (p.ex. Santa Claus em dur moltes joguines). A vegades ens preocupem de si
un determinada expressi que s part dun enunciat t o no referncia. Si sols ens
preocups el pensament expressat per lenunciat no ens hauria de preocupar si una certa
part component de lenunciat t o no referncia (ja que que tingui referncia s irrellevant
per a que lenunciat expressi un pensament i tamb per a determinar quin pensament
expressa). Si ens preocupa si una part component de lenunciat t referncia s perqu a
ms a ms del pensament expressat per un enunciat ens preocupa la referncia de
lenunciat. (pg. 5, des de Pero qu hacemos con la referencia? fins a Estamos,
pues, bien justificados al no contentarnos con el sentido de un enunciado, y al
preguntarnos tambin por su referencia [trad. cast.]; pg. 215, des de What is the

position now with regard to the referent? fins a We are therefore justified in not being
satisfied with the sense of a sentence, and in inquiring also as to its referent. [trad.
angl.] ).

9.Quin argument dna Frege per a justificar que la referncia d'un enunciat ha de ser
un valor de veritat? A quina pgina dna aquest argument?
Resposta:

Tal com ja hem dit a la pregunta anterior, quan ens preocupem per la referncia de les parts
dun enunciat s que ens preocupem de la referncia de tot lenunciat. Quan ens
preocupem de la referncia de les parts dun enunciat, per, s sols quan ens preocupa si
lenunciat s vertader o fals. Per tant (!) la referncia de lenunciat ha de ser un valor de
veritat. (les darreres 12 lnies de la pgina 5 i les 2 primeres lnies de la pgina 6 [trad.
castellana]; des del final de la pg. 215 (des de why do we want every proper name to
have not only a sense, but also a referent?) fins al comenament de la pg. 216 (fins a
We are therefore driven into accepting the truth value of a sentence as its referent).
[trad. angl.] ).
Podem distingir un segon argument (menys interessant) per a justificar la mateixa
conclusi: la referncia dun enunciat ha de complir les dues condicions segents; (a) no
ha de variar quan substitum una expressi per una altra amb la mateixa referncia. (b) ha
destar vinculat a tota oraci de la qual ens interessi la referncia de les parts. La nica
cosa que compleix aquestes dues condicions sn els valors de veritat. Per tant la referncia
dun enunciat s un valor de veritat. (final del 3er pargraf pg. 6 [trad. cast.]; final del 2on
pargraf pg. 217 What else but the truth value could be found, that belongs quite
generally to every sentence concerned with the referents of its components and remains
unchanged by substitutions of the kind in question? [trad. angl.] ).