UNITAT 2 - ORTOGRAFIA: LES VOCALS A/E, O/U

La A i la E
En el catal oriental (nosaltres i el nord-est de Catalunya) les vocals a/e en posici tona
es converteixen en la vocal neutra (meitat a, meitat e). Per exemple: taulada i teulada es
confonen i sonen igual. Aquest fet origina problemes ortogrfics que resolen les segents
regles:
1. Si a/e es troba a lltima sllaba
a) Masculins i femenins
En general, els substantius i els adjectius en singular:
- Si sn masculins sescriuen amb -e: home, poble, alumne...
- Si sn femenins sescriuen amb -a: dona, casa, alumna...
Compte! Hi ha algunes excepcions a aquesta regla:
Els masculins que acaben en -arca, -ista, -cida, -ma, -ta sescriuen amb -a (com el
femen):
-arca: monarca, patriarca...
-ista: colpista, egoista, dentista, ciclista, modista, artista...
-cida: homicida, sucida, insecticida...
-ma: fantasma, clima, reuma, diafragma, dilema, drama, idioma, panorama, smptoma...
-ta: pirata, poeta, profeta, terapeuta, atleta, cometa, planeta, gimnasta, acrbata...
Altres:dia, gorilla, agrcola, ioga, titella, mapa, terra, parabrisa, papa, califa, gurdia...
Femenins acabats en -e: base, classe, fase, espcie, efgie, febre, flaire, frase, higiene,
sncope, crislide, imatge, llebre, mare, srie, calvcie, hecatombe, superfcie, torre, verge,
pirmide, intemprie, distole, sstole, faringe, efemride, ellipse, laringe...
Els adjectius acabats en -ble, -re, -me, -ne sn invariables per al mascul i el femen:
culpable, comptable, amable, feble, alegre, enorme, inerme, equnime, perenne, insigne
b) Plural en -es
Els plurals que acaben en vocal neutra fan -es: pobles, cases, homes, dones...
Compte amb els canvis ortogrfics:
-ca-ques: monarcamonarques, tacataques...
-gagues: grogagrogues, vagavagues, botigabotigues...
-aces:
plaaplaces...
-jages:
platjaplatges, taronjataronges...
-guages: aiguaaiges, llenguallenges...
-quaqes: pasquapasqes, ventrloquaventrloqes...
Hi ha paraules que sempre sn plural: comptagotes, obrellaunes, escuradents,
paracaigudes, penja-robes, trencaclosques, milhomes, salvavides...

c) Terminacions verbals
- Escrivim -a quan s lltima lletra del verb: canta, balla, cantava, tornava...
- Escrivim -e quan s la penltima en els verbs: cantes, cantaves, cantvem, cantveu...
Compte! Hi ha excepcions a aquesta regla:
- Escrivim -e en les terminacions de la 3a pers. del sing. del present dindicatiu corre, vine,
obre, omple i els seus compostos (concorre, ocorre, recorre, reobre, discorre, socorre,
reomple...)
- Tamb escrivim -e en els infinitius de la 2a conjugaci que acaben en -re: admetre,
beure, caure, cometre, coure, creure, emetre, estendre, interrompre, moldre, moure,
perdre, ploure, prendre, seure, vendre...
2. Si a/e es troba a linterior de la paraula
a) Dins duna mateixa famlia de paraules, cal buscar una paraula on la vocal a/e sigui
tnica i escrivim la vocal que marqui la sllaba tnica:
Per exemple: netedat sescriu amb -e perqu ve de net (tnica); pesar, de pes; passar, de
pas, calaixera, de calaix...
b) En els verbs, mana la vocal a/e que dugui la 1a persona del present dindicatiu:
paguemjo pago, peguemjo pego, nedemjo nedo, llancemjo llano...
Compte! Hi ha uns quants verbs que no segueixen aquesta norma:
Els verbs jeure o jaure, treure o traure, nixer o nixer (i compostos de tots ells), pixer,
fer (i derivats: refer, satisfer...) i saber sescriuen sempre amb a en les formes tones:
Jauria, jaur, jaient, jaiem (les tniques sescriuen amb la vocal que sona, jec, jeia, jegui)
Trauria, traur, traient (les tniques sescriuen amb la vocal que es pronuncia, trec, treia)
Naixia, naixer, naixent, naixeria; per neix, neixo, neixi...
Faria, far, far, farem; per faig, fem, feia, fet, faci...
Sabia, sabr, sabem, sabent, sabria, sabssiu; per s, saps, spiga
Compte!
Sn incorrectes paraules com litro, centrmetro...Hem de dir/escriure: metre (unitat de
longitud), centmetre, quilmetre, termmetre, litre...
Hi ha casos en qu s til, quan hi ha dubtes ortogrfics, fixar-nos en com sescriuen en
castell. Tot i aix, hi ha algunes divergncies a tenir en compte:
- Sescriuren amb -e: emparar, enyorana (enyorar), assemblea, treball, Empord,
meravella, eben (ebenista), efeminat, sometent, resplendir, rfega, monestir, verns,
esprrec, sergent, albercoc, ametista, estendard, gelea, orgue, polseguera, canelons,
javelina, malenconia (o melangia), nedar, rave, resplendir...

- Sescriuen amb -a: afaitar, assass, avaria, sanefa, ambaixador, rancor, avaluar,
avantatge, davant, endavant, davantal, arracada, arravatar, latrina, maragda, sarbatana,
Sardenya...
La O i la U
En el catal oriental (nosaltres i el nord-est de Catalunya i alguns llocs de les illes Balears)
les vocals o/u en posici tona presenten dificultats ortogrfiques, perqu la o tona es
pronuncia u. Per exemple: pontet i puntet sonen igual. Aquesta coincidncia de so es resol
si seguim les regles segents:
1. Si la o es troba a lltima sllaba
a) Alguns noms masculins acaben en -o: carro, ferro, flonjo, ganxo, morro, gerro, suro,
toro, porxo, romesco, saldo, duo, caldo, llenguado, melindro, xurro, amo, audio, bolero,
bombo, borratxo, brio, burro, cagarro, camerino, canterano, casino, catarro, gaspatxo...
Compte amb algunes paraules que les diem acabades en -o i no en duen:
barat, bomber, cangur, casc, cigar, far, gest, indi, rar, regal, retrat, semfor, tub, Alfred,
Antoni, Empar...
b) Alguns noms i adjectius, com hem vist a la UNITAT 1 fa el plural en -os:
mesos, felios, despatxos, calaixos, textos, rojos...
c) La 1a persona del singular del present dindicatiu acaba en -o:
menjo, canto, rento, canvio, cabo, penso, surto, trenco, serveixo, prego, perdo, dono...
2. Si la o es troba a linterior de la paraula
a) Cal buscar una paraula de la mateixa famlia en qu la o o la u estigui en posici tnica:
Forner perqu ve deforn; dolordol; puntejarpunt, dotzenadotze, roserrosa
b) En els verbs, les formes sescriuen, en general, com la 1a persona del present
dindicatiu: jugar perqu ve dejo jugo; poseujo poso, plorarploro
Compte!
Hi ha uns quants verbs que no segueixen aquesta norma:
Collir, cosir, escopir, sortir, tossir i els seus derivats (acollir, recollir, escollir, descosir,
sobresortir...) sescriuen amb o les formes tones i amb u les formes tniques:
- tones: cosim, cosirem, cosia, sortim, sortirem, escopir, he tossit...
- tniques: cuso, cus, cusis, surto, surt, surtis, cullo, escup, tus, tusso...
Els verbs poder i voler sescriuen amb -o en totes les formes (pots, podia, podem,
podr, podria, pogus, podent, vols, volia, volem, voldr, voldria, volgus, volent...)
excepte:
- la 1a persona del singular del present dindicatiu: jo puc, jo vull

- el present de subjuntiu: pugui, puguis, pugui, puguem, pugueu, puguin

vulgui, vulguis, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin
- limperatiu: pugues, pugui, puguem, pugueu, puguin
vulgues, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin
Hi ha, tamb, una srie de mots cultes, anomenats pseudoderivats o falsos derivats, que
provenen directament del llat i canvien la o (del mot primitiu i derivat en catal) per la u:
Primitiu catal
boca
captol
cnsol
corb
crrer, ocrrer
doble
dol
espolsar
fmur
forc
home
jove
moc
mn
nodrir
ortiga
s
pndol
plom
ploma
pols (mascul)
pols (femen)
porgar
sorgir
ttol
tos
volc

Derivat catal
boqueta, bocassa
capitolet
consolat
corba, corbat
concrrer, recrrer
doblar
endolcir, dolcesa
forquilla
homenot, homenet
jovent, joventut
Mocar, mocs
rodamn
nodriment
ortigosa
ssa, ssos, sses
plomada, emplomar
plomatge, plomall
polsera, polsar
espolsar, polseguera
esporgar
Ressorgir, ressorgiment
subttol, titolet
tossir
volcnic

Pseudoderivat
bucal
capitular (adjectiu i verb)
consular (adjectiu)
curvatura, curvilini
concurrncia, ocurrncia
duplicitat, duplicar, duplicat
dulcificar, edulcorant
expulsar
femoral
bifurcar, bifurcaci
hum, humanitat, humanisme
juvenil
Mucosa, mucositat
mundial, tercermundista, mund
nutritiu, nutrici, nutrient
urticria
rsids
pendular
Plumbi, plumbat
plumfer
pulsaci, pulsi
expulsar, expulsi
purgar, expurgar, purgatori
Insurgent, insurrecci
titular, titulaci, subtitular
antitussigen
vulcanleg, vulcanologia

En alguns casos la grafia catalana i la castellana coincideix. Cal, per tenir en compte els
casos segents en qu no coincideix:
- Amb -o: aixovar, assortir, atordir, avorrir-se, bordell, botifarra, brixola, cartolina,
coberteria, cobrir, colobra, complir, cnsol, croada, descobriment, embotit, Empord,
escapolir-se, esdrixol, estoig, fonament, Joan, joventut, pndol, ploma, podrir, polir,
rtol, rob, ro, romans, sofrir, sorgir, sospir, tamboret, ttol, tomba, tonyina, torr, triomf...
- Amb -u: ambigu, ateneu, bufetada, bungalou, butllet, butxaca, cacau, correu,
desmuntar, estiu, europeu, fetus, liceu, muntanya, muntar, porus, residu, ritu, riu, srum,
subornar, sufocar, suprbia, suport, suportar, tramuntana, trofeu, turment...

UNITAT 2 - ORTOGRAFIA: LES VOCALS A/E - EXERCICIS

1.- Encercleu les vocals neutres de les paraules segents:
camina
menjarem
mateixa
llibre

sabata
taula
famlia
efecte

esperes
metge
muntanya
perduda

sopvem
comprveu
cambrera
cridava

donaries
escola
histria
havies

escombra
capella
rellotge
policia

2. Completeu els substantius segents amb a/e. Tingueu en compte que en el primer grup
tots sn masculins, i en el segon, femenins.
dogm...
psiquiatr...
periodism... belg...
tract...
vespr...
palet...
deut...
sri...
rest...
templ...
pest...

mestr...
rav...
smptom...
comet...

escombriair...
sogr...
lleny...
obr...

Assumpt...
catstrof...
ef...
cov...

ebenist...
sogr...
bisb...
titell...

orf...
templ...
pediatr...
pebr...

flair...
tard...
pediatr...
act...

pirmid...
llebr...
Carm...
xacr...

3. Escriviu el singular (mascul i femen) daquests adjectius.

xerraires:
terribles:
lliures:
joves:
ximples:
pulcres:
febles:

agres:
cmodes:
dignes:
liles:
amples:
alegres:
rectes:

golafres:
cultes:
rudes:
agrcoles:
tendres:
pobres:
neutres:

4. Completeu la taula segent tal com mostrem en lexemple.

Derivat emb...natge
Primitiu
terreny quar...ntena
terra
t...ulell c...ndrer
t...ndresam...ndrs
recl...maci
verm...llor
abr...ada
f...blesa
bl...vor
lam...ntaci

Verb derivat
aterrar

5. I ara completeu la taula de verbs segents

dacord amb lexemple.
pensar jo penso tu
saber
treure
afaitar
nixer
caure
jeure

ell

pensant

6. Completeu aquestes frases amb una de les dues paraules que teniu entre parntesis.

1. Em fa l................ (afecte / efecte) que fa la seva feina amb diligncia.

2. La Mariona ............... (centra / centre) el seu treball de recerca en levoluci de la pagesia.
3. Cal enllestir el .............. (conducta / conducte) de laigua abans de larribada de les pluges.
4. La nau ................ (espacial / especial) es va enlairar amb cinc tripulants europeus.
5. La modista m............... (estranyaria / estrenyeria) el vestit per a la festa si lhi ports avui.
6. Avui es ................ (jutja / jutge) a lAudincia lacusat de lhomicidi de Romeu Guinart.
7. Aquest any no hi haur prou pastures per a tots els ................ (ramats / remats).
8. Al poble on passo lestiu, Gisclareny, hi ................ (regna / regne) la tranquillitat.
9. Avui gaireb cap jove ja no treballa en la ................ (tornaria / torneria).
10. El genet ................ (subjecta / subjecte) el cavall amb fermesa abans de la cursa.
7. Completeu les paraules i torneu-les a escriure al costat del seu sinnim o hipernim.
orgue, ass...ss, jav...lina, pols...guera, l...trina, r...ncor, punx...gut, ...stella, ...valuar, fr...gant,
rf...ga, trf...c,
est...ndard, g...lea, m...r...vella, r...spl...ndir, av...ria, mr f...ga, v...rns, av...ntatjs, s...rgent
harmnium: orgue
afilat:
olors:
agitaci:
militar:
pen:
polsinera:

llana:
brillar:
gelatina:
sac:
vter:
homicida:
ressentiment:

ratxa:
fusta:
puntuar:
laca:
desperfecte:
profits:
prodigi:

8. Completeu els buits amb les vocals adients.

1. Tot i el carcter ...f...minat i aquella pell de s...t, destacava entr... la rest... dels
...mbaix...dors en ser un dels homes ms atractius de l...ss...mblea.
2. La metgessa forens... va examinar la presumpt... homicid... i va recom...nar que
rom...ngus aj...guda un mnim de quar...nta-vuit hores per un problema al pncre...s.
3. La veu del rapsod... ompl... la sala del mon...stir mentr... els tr...balladors que la restaur...n
en van d...v...llant plaques de la t...ulada.
4. Vs tr...ient del cov... els alb...rcocs que shagin fet malb i posals a la caixa del r...c.
5. L...stiu passat vr...m fer un viatg... per S...rdenya, per ...nguany anirem a ...mpri...s, a
lAlt ...mpord, perqu
arran del n...ix...ment de la nostr... filla no podem viatjar lluny.
6. Corr... una altr... vegad... cap al celler i digu...s a lEstev... que lampoll... verd... noms
sompl... fins a la m...itat.
7. Per veur... si la s...nefa amb forma de ess... ha quedat ben fixada te lhas de mirar pel
d...vant i pel d...rrer... .
8. La jutgessa va admetr... el recurs d...mpara interposat i va prendr... la decisi dobrir el
procediment un altr... cop.
9. La Cat...rina, pobr..., ...ncar... ...nyora lpoca en qu noms llua m...ragdes i am...tistes.
10. Obr... una llauna desprr...cs perqu f...rem una bona am...nida denciam i nhi posarem.
UNITAT 2 - ORTOGRAFIA: LES VOCALS O/U - EXERCICIS
1. En el text segent, encercleu les lletres o tones que trobeu (representen el so [u]):
Aviat es trobaren en un pati, tres parets del quan eren formades per la casa de fusta i les
seves dues llargues ales. Al centre hi havia tombat un tronc de roure enorme amb moltes

branques tallades a un costat. Ben a prop els esperava un home cepat, de cabells i barba
negres i espessos, amb els braos i les cames despullats i de muscles herculis.
J.R.R. TOLKIEN, El Hbbit
2. Completeu amb o o u aquestes paraules i escriviu una paraula de la mateixa famlia que
tingui una o o una u tniques.
floreta: flor
p...nxegut:
j...ventut:
f...scor:
s...rdesa:
p...bresa:
...llada:
p...rtalada:

b...ndat:
f...guera:
f...llejar:
f...mera:
d...tzena:
s...rtejar:
f...steria:
p...ruc:

garr...tada:
rej...venir:
f...llia:
cart...lina:
j...guina:
toss...deria:
c...llada:
pl...mall:

3. Completeu el quadre segons lexemple.

dur
tossir
poder
muntar
sortir
bullir
voler
collir

duc

duies

duguem

dut

3. Completeu els pseudoderivats segents i aparelleu-los amb la seva definici.

b...cal
cons...lar
d...plicar
n...trici
v...lcanisme
c...rvilini
tit...lar
m...ndial
j...venil
d...lcificar

Que posseeix un ttol.

De tot el mn.
Relatiu o pertanyent a un cnsol, als cnsols.
Conjunt de les manifestacions volcniques.
Que segueix una lnia corba.
Fer dol.
Fer doble, multiplicar per dos.
Pertanyent a la joventut.
Relatiu o pertanyent a la boca.
Acci de nodrir o de nodrir-se, lefecte.

4. Completeu aquestes paraules i classifiqueu-les segons que sescriguin amb o, amb u o

que no hi afegim ni o ni u.
trofe..., cangur..., ganx..., barat..., s...prbia, s...spirar, corre..., tamb...ret, vidu..., rit...,
b...tifarra, trib..., gest..., individ..., b...fetada, lice..., caca..., lavab..., estupend..., mutu...,

escrp...l, at...rdir, s...f...car, t...nyina, b...txaca, atene..., xori..., t...mba, t...rment, europe...,
ridc...l
sescriuen amb o
sescriuen amb u
no hi afegim ni o ni u

5. Empleneu els buits de les frases segents amb o o u.

1. Se us ac...mulen els problemes si pretene... travessar la m...ntanya desprs dhaver-vos
s...stret el J...an la brix...la.
2. Agafe... el llibre primer sobre n...rmativa ...rbanstica l...cal i ane... al tt...l preliminar,
capt...l 1, per resoldre el cas dels b...rdells regentats per r...manes...s ubicats en carreteres
dels Pirine...s.
3. Tot i s...p...sar un t...rment per a ell, va esc...llir ladv...cacia ac...nsellat pel seu t...tor,
encara que ell hauria v...lgut ser m...ntador.
4. Tingue... en compte que s...vint susa inc...rrectament el verb c...mplimentar com a
sinnim demplenar.
5. El s...spits de s...streure una gran quantitat de r...bins del magatzem va ac...nseguir
escap...lir-se de la policia esc...rtat per una banda j...venil que havia s...b...rnat ja abans de
lesti....
6. La pr...posta que va tri...mfar incl...a un rt...l illuminat per un p...tent foc...s que emetia
una llum fl...orescent.
7. Lac...sat ha inc...rregut en un delicte dh...micidi amb lagre...jant de trad...ria, per la qual
cosa la jutgessa lha c...ndemnat a una pena de pres inc...ndicional.
8. El viatge fins a T...r en un tren tan atr...tinat li va permetre p...der llegir duna tirada tot El
pnd...l de Foucault.
9. Si p...gussim c...brir les baixes rpidament, p...drem c...mplir amb escreix tots els
compromis...s adoptats amb el g...vern.
10. No admet... que v...lgueu que el s...tssecretari de defensa h...ngars faci pblic el
mem...rndum que ha aixecat tanta p...lseguera.
6. Ompliu els buits del text segent amb les vocals corresponents. Un cop corregit, prepareuvos el text perqu us el dictin.
Un n...mbrs grup dusuaris va viur... ahir una altr... j...rnada negr... a conseqncia de
lav...ria de trens. Els problemes ms importants es var...n pr...duir a les ln...s
emp...rdaneses, amb la cancellaci de la m...tat dels trens previst...s fins a primera hora de
la tard... . Els ...fectats, av...rrits dhaver de s...p...rtar el servei deficient que ...fereix lempresa
pel reiterat inc...mpliment de lhorari, van celebrar una ass...mblea en qu es van c...nstituir
com a grup i van installar una taula per rec...llir signatures de queixa d...vant de diferents
estacions, signatures que preten...n portar a lrgan g...vernamental competent. A ms, els
...fectats consider...n que ni la ret...laci, ni les s...rtides demergncia ni els av...ntatges per
al j...vent i la gent gran sn adequats. Lempresa ha anat tr...ient importncia als fets i els
ha ...valuat com a lleus, tot i la freqncia amb qu han oc...rregut d...rrer...ment.