Documentos de Académico
Documentos de Profesional
Documentos de Cultura
La A i la E
En el catal oriental (nosaltres i el nord-est de Catalunya) les vocals a/e en posici tona
es converteixen en la vocal neutra (meitat a, meitat e). Per exemple: taulada i teulada es
confonen i sonen igual. Aquest fet origina problemes ortogrfics que resolen les segents
regles:
1. Si a/e es troba a lltima sllaba
a) Masculins i femenins
En general, els substantius i els adjectius en singular:
- Si sn masculins sescriuen amb -e: home, poble, alumne...
- Si sn femenins sescriuen amb -a: dona, casa, alumna...
Compte! Hi ha algunes excepcions a aquesta regla:
Els masculins que acaben en -arca, -ista, -cida, -ma, -ta sescriuen amb -a (com el
femen):
-arca: monarca, patriarca...
-ista: colpista, egoista, dentista, ciclista, modista, artista...
-cida: homicida, sucida, insecticida...
-ma: fantasma, clima, reuma, diafragma, dilema, drama, idioma, panorama, smptoma...
-ta: pirata, poeta, profeta, terapeuta, atleta, cometa, planeta, gimnasta, acrbata...
Altres:dia, gorilla, agrcola, ioga, titella, mapa, terra, parabrisa, papa, califa, gurdia...
Femenins acabats en -e: base, classe, fase, espcie, efgie, febre, flaire, frase, higiene,
sncope, crislide, imatge, llebre, mare, srie, calvcie, hecatombe, superfcie, torre, verge,
pirmide, intemprie, distole, sstole, faringe, efemride, ellipse, laringe...
Els adjectius acabats en -ble, -re, -me, -ne sn invariables per al mascul i el femen:
culpable, comptable, amable, feble, alegre, enorme, inerme, equnime, perenne, insigne
b) Plural en -es
Els plurals que acaben en vocal neutra fan -es: pobles, cases, homes, dones...
Compte amb els canvis ortogrfics:
-ca-ques: monarcamonarques, tacataques...
-gagues: grogagrogues, vagavagues, botigabotigues...
-aces:
plaaplaces...
-jages:
platjaplatges, taronjataronges...
-guages: aiguaaiges, llenguallenges...
-quaqes: pasquapasqes, ventrloquaventrloqes...
Hi ha paraules que sempre sn plural: comptagotes, obrellaunes, escuradents,
paracaigudes, penja-robes, trencaclosques, milhomes, salvavides...
c) Terminacions verbals
- Escrivim -a quan s lltima lletra del verb: canta, balla, cantava, tornava...
- Escrivim -e quan s la penltima en els verbs: cantes, cantaves, cantvem, cantveu...
Compte! Hi ha excepcions a aquesta regla:
- Escrivim -e en les terminacions de la 3a pers. del sing. del present dindicatiu corre, vine,
obre, omple i els seus compostos (concorre, ocorre, recorre, reobre, discorre, socorre,
reomple...)
- Tamb escrivim -e en els infinitius de la 2a conjugaci que acaben en -re: admetre,
beure, caure, cometre, coure, creure, emetre, estendre, interrompre, moldre, moure,
perdre, ploure, prendre, seure, vendre...
2. Si a/e es troba a linterior de la paraula
a) Dins duna mateixa famlia de paraules, cal buscar una paraula on la vocal a/e sigui
tnica i escrivim la vocal que marqui la sllaba tnica:
Per exemple: netedat sescriu amb -e perqu ve de net (tnica); pesar, de pes; passar, de
pas, calaixera, de calaix...
b) En els verbs, mana la vocal a/e que dugui la 1a persona del present dindicatiu:
paguemjo pago, peguemjo pego, nedemjo nedo, llancemjo llano...
Compte! Hi ha uns quants verbs que no segueixen aquesta norma:
Els verbs jeure o jaure, treure o traure, nixer o nixer (i compostos de tots ells), pixer,
fer (i derivats: refer, satisfer...) i saber sescriuen sempre amb a en les formes tones:
Jauria, jaur, jaient, jaiem (les tniques sescriuen amb la vocal que sona, jec, jeia, jegui)
Trauria, traur, traient (les tniques sescriuen amb la vocal que es pronuncia, trec, treia)
Naixia, naixer, naixent, naixeria; per neix, neixo, neixi...
Faria, far, far, farem; per faig, fem, feia, fet, faci...
Sabia, sabr, sabem, sabent, sabria, sabssiu; per s, saps, spiga
Compte!
Sn incorrectes paraules com litro, centrmetro...Hem de dir/escriure: metre (unitat de
longitud), centmetre, quilmetre, termmetre, litre...
Hi ha casos en qu s til, quan hi ha dubtes ortogrfics, fixar-nos en com sescriuen en
castell. Tot i aix, hi ha algunes divergncies a tenir en compte:
- Sescriuren amb -e: emparar, enyorana (enyorar), assemblea, treball, Empord,
meravella, eben (ebenista), efeminat, sometent, resplendir, rfega, monestir, verns,
esprrec, sergent, albercoc, ametista, estendard, gelea, orgue, polseguera, canelons,
javelina, malenconia (o melangia), nedar, rave, resplendir...
- Sescriuen amb -a: afaitar, assass, avaria, sanefa, ambaixador, rancor, avaluar,
avantatge, davant, endavant, davantal, arracada, arravatar, latrina, maragda, sarbatana,
Sardenya...
La O i la U
En el catal oriental (nosaltres i el nord-est de Catalunya i alguns llocs de les illes Balears)
les vocals o/u en posici tona presenten dificultats ortogrfiques, perqu la o tona es
pronuncia u. Per exemple: pontet i puntet sonen igual. Aquesta coincidncia de so es resol
si seguim les regles segents:
1. Si la o es troba a lltima sllaba
a) Alguns noms masculins acaben en -o: carro, ferro, flonjo, ganxo, morro, gerro, suro,
toro, porxo, romesco, saldo, duo, caldo, llenguado, melindro, xurro, amo, audio, bolero,
bombo, borratxo, brio, burro, cagarro, camerino, canterano, casino, catarro, gaspatxo...
Compte amb algunes paraules que les diem acabades en -o i no en duen:
barat, bomber, cangur, casc, cigar, far, gest, indi, rar, regal, retrat, semfor, tub, Alfred,
Antoni, Empar...
b) Alguns noms i adjectius, com hem vist a la UNITAT 1 fa el plural en -os:
mesos, felios, despatxos, calaixos, textos, rojos...
c) La 1a persona del singular del present dindicatiu acaba en -o:
menjo, canto, rento, canvio, cabo, penso, surto, trenco, serveixo, prego, perdo, dono...
2. Si la o es troba a linterior de la paraula
a) Cal buscar una paraula de la mateixa famlia en qu la o o la u estigui en posici tnica:
Forner perqu ve deforn; dolordol; puntejarpunt, dotzenadotze, roserrosa
b) En els verbs, les formes sescriuen, en general, com la 1a persona del present
dindicatiu: jugar perqu ve dejo jugo; poseujo poso, plorarploro
Compte!
Hi ha uns quants verbs que no segueixen aquesta norma:
Collir, cosir, escopir, sortir, tossir i els seus derivats (acollir, recollir, escollir, descosir,
sobresortir...) sescriuen amb o les formes tones i amb u les formes tniques:
- tones: cosim, cosirem, cosia, sortim, sortirem, escopir, he tossit...
- tniques: cuso, cus, cusis, surto, surt, surtis, cullo, escup, tus, tusso...
Els verbs poder i voler sescriuen amb -o en totes les formes (pots, podia, podem,
podr, podria, pogus, podent, vols, volia, volem, voldr, voldria, volgus, volent...)
excepte:
- la 1a persona del singular del present dindicatiu: jo puc, jo vull
Derivat catal
boqueta, bocassa
capitolet
consolat
corba, corbat
concrrer, recrrer
doblar
endolcir, dolcesa
forquilla
homenot, homenet
jovent, joventut
Mocar, mocs
rodamn
nodriment
ortigosa
ssa, ssos, sses
plomada, emplomar
plomatge, plomall
polsera, polsar
espolsar, polseguera
esporgar
Ressorgir, ressorgiment
subttol, titolet
tossir
volcnic
Pseudoderivat
bucal
capitular (adjectiu i verb)
consular (adjectiu)
curvatura, curvilini
concurrncia, ocurrncia
duplicitat, duplicar, duplicat
dulcificar, edulcorant
expulsar
femoral
bifurcar, bifurcaci
hum, humanitat, humanisme
juvenil
Mucosa, mucositat
mundial, tercermundista, mund
nutritiu, nutrici, nutrient
urticria
rsids
pendular
Plumbi, plumbat
plumfer
pulsaci, pulsi
expulsar, expulsi
purgar, expurgar, purgatori
Insurgent, insurrecci
titular, titulaci, subtitular
antitussigen
vulcanleg, vulcanologia
En alguns casos la grafia catalana i la castellana coincideix. Cal, per tenir en compte els
casos segents en qu no coincideix:
- Amb -o: aixovar, assortir, atordir, avorrir-se, bordell, botifarra, brixola, cartolina,
coberteria, cobrir, colobra, complir, cnsol, croada, descobriment, embotit, Empord,
escapolir-se, esdrixol, estoig, fonament, Joan, joventut, pndol, ploma, podrir, polir,
rtol, rob, ro, romans, sofrir, sorgir, sospir, tamboret, ttol, tomba, tonyina, torr, triomf...
- Amb -u: ambigu, ateneu, bufetada, bungalou, butllet, butxaca, cacau, correu,
desmuntar, estiu, europeu, fetus, liceu, muntanya, muntar, porus, residu, ritu, riu, srum,
subornar, sufocar, suprbia, suport, suportar, tramuntana, trofeu, turment...
sabata
taula
famlia
efecte
esperes
metge
muntanya
perduda
sopvem
comprveu
cambrera
cridava
donaries
escola
histria
havies
escombra
capella
rellotge
policia
2. Completeu els substantius segents amb a/e. Tingueu en compte que en el primer grup
tots sn masculins, i en el segon, femenins.
dogm...
psiquiatr...
periodism... belg...
tract...
vespr...
palet...
deut...
sri...
rest...
templ...
pest...
mestr...
rav...
smptom...
comet...
escombriair...
sogr...
lleny...
obr...
Assumpt...
catstrof...
ef...
cov...
ebenist...
sogr...
bisb...
titell...
orf...
templ...
pediatr...
pebr...
flair...
tard...
pediatr...
act...
pirmid...
llebr...
Carm...
xacr...
agres:
cmodes:
dignes:
liles:
amples:
alegres:
rectes:
golafres:
cultes:
rudes:
agrcoles:
tendres:
pobres:
neutres:
Verb derivat
aterrar
ell
pensant
6. Completeu aquestes frases amb una de les dues paraules que teniu entre parntesis.
llana:
brillar:
gelatina:
sac:
vter:
homicida:
ressentiment:
ratxa:
fusta:
puntuar:
laca:
desperfecte:
profits:
prodigi:
branques tallades a un costat. Ben a prop els esperava un home cepat, de cabells i barba
negres i espessos, amb els braos i les cames despullats i de muscles herculis.
J.R.R. TOLKIEN, El Hbbit
2. Completeu amb o o u aquestes paraules i escriviu una paraula de la mateixa famlia que
tingui una o o una u tniques.
floreta: flor
p...nxegut:
j...ventut:
f...scor:
s...rdesa:
p...bresa:
...llada:
p...rtalada:
b...ndat:
f...guera:
f...llejar:
f...mera:
d...tzena:
s...rtejar:
f...steria:
p...ruc:
garr...tada:
rej...venir:
f...llia:
cart...lina:
j...guina:
toss...deria:
c...llada:
pl...mall:
duc
duies
duguem
dut
escrp...l, at...rdir, s...f...car, t...nyina, b...txaca, atene..., xori..., t...mba, t...rment, europe...,
ridc...l
sescriuen amb o
sescriuen amb u
no hi afegim ni o ni u