3

En primer pla

26 agost 2012

tica, poltica i democrcia a debat

Presenten un codi tic per a poltics enmig de la polmica sobre lactuaci dels crrecs pblics
Joan Piol
Barcelona
El futur de la democrcia depn
duna cultura capa de formar homes
i dones preparats per defensar certes
veritats i valors. Daquesta manera
sexpressava el beat Joan Pau II davant
un grup de bisbes nord-americans
lany 1998. En efecte, el Papa va recordar a aquells prelats, provinents
del pas en qu la democrcia i les
llibertats van nixer de la m de la
seva independncia com a Estat, que
el sistema poltic est completament
lligat a uns valors, unes actituds, unes
veritats, en definitiva, a una tica.
Treballant en la mateixa lnia, 14 professors universitaris de gran prestigi
han elaborat un codi tic per a poltics
que van entregar a la presidenta del
Parlament de Catalunya, Nria de
Gispert. Entre ells, hi ha personalitats
com el politleg Ferran Requejo, el filsof Francesc Torralba i lexconseller
de Justcia Josep Maria Valls.
En el prembul del document, ja
saprofundeix en la relaci entre la
democrcia i ltica, tal com apuntava Joan Pau II. La salut democrtica
duna naci resideix, en gran mesura,
en la naturalesa tica dels seus ciutadans i dels representants poltics,
afirma el text. Norbert Bilbeny, catedrtic dtica de la Universitat de
Barcelona i un dels membres que va
elaborar el codi tic, considera que
democrcia i tica sn consubstancials, atesa la forta relaci entre la
democrcia i molts altres valors amb
un clar contingut moral com ara la
igualtat, la llibertat, la dignitat humana, el respecte, etc. De la mateixa
manera, Josep Maria Valls apunta
que tamb hi ha una forta relaci entre ltica i lactuaci poltica prctica,
perqu les accions poltiques sempre
estan orientades per uns valors morals. En aquest sentit, Bilbeny apunta
que la crisi econmica actual ha tingut
un fort component moral quan leconomia ha esdevingut egonomia, s
a dir, benefici, lucre i especulaci. El
professor de la UB afirma que no tenim representants poltics de qualitat
moral i el partidisme tancat ha buidat
de sentit moral la poltica.

Oli i aigua sn
impossibles de
barrejar.

Aix doncs, s gaireb unnime la

percepci que democrcia, poltica
i tica estan estretament lligats.
Tanmateix, com fer possible que els
diferents poltics i tamb els ciutadans
comparteixin una mateixa tica? Amb
la forta secularitzaci actual i un fenomen creixent de multiculturalisme
pot ser difcil establir uns mateixos
valors per a tothom. La guia prctica de la poltica hauria de tenir un
mnim com denominador format
pel reconeixement i la protecci als
drets humans, opina lexconseller
Valls. Per la seva part, el doctor
Savador Cabedo, de la Universitat
de Castell, expert en tica i religi,
explica que cal bastir uns principis
tics mnims. A ms, aquest mnim
moral facilitaria, per a Cabedo, les
relacions humanes i culturals dins
la nostra societat. Tot i aix, Bilbeny

Intelligncia i
militar tampoc
no lliguen.

El codi tic s un
treball de la
Ctedra Ethos de la
Universitat Ramon
Llull, que dirigeix
el filsof Francesc
Torralba

tica i poltica
molta gent en
dubta.

aporta un punt descepticisme davant

la multiculturalitat i recorda que
predominen clarament els costums
dorigen liberal-individualista, tnics
dorigen mediterrani i religiosos
darrel catolicocristiana. Tanmateix,
el catedrtic dtica reclama que all
que es necessita s una llei igual
per a tothom i una tica cvica vlida
per a totes les comunitats. En bona
mesura, el codi tic recull aquestes
reflexions i proposa unes pautes per
als representants i gestors pblics
que respongui a uns criteris mnims i
comuns ms enll de les creences, el
lloc dorigen i la ideologia.
Un dels punts centrals que ha afrontat el codi tic s la noci del b com.
Bilbeny destaca la importncia que t
aquest concepte dins ltica poltica:
s un valor molt fecund i necessari
en una societat dindividualitzaci

Jo no vull dubtar de
ltica dels meus,
per s important que ells
tampoc no en dubtin.
Quid
pro
quo,
que deia
aquell.

En primer pla

4
26 agost 2012

Josep Maria
Valls: La guia
de la poltica hauria
de tenir un mnim
com denominador
format per la
protecci dels
drets

massiva com la nostra. Igualment,

recorda que la patrstica i lescolstica
ja defensaven la importncia del b
com. El professor Cabedo tamb
coincideix amb aquest plantejament
i ressalta que el b com no noms
s important pel que fa a lactuaci
poltica com a tal, sin perqu exerceix un paper determinant a lhora de
legitimar lacci poltica. Actuaci
i legitimaci poltiques van, doncs,
unides al b com, que, com apunta
Valls, t sempre una interpretaci
social que varia amb el temps.
En el context actual, lelaboraci
del codi tic no podia passar per alt
la relaci que hi ha entre poltica i
economia. Els autors del document
van anotar que en la relaci dels poltics amb la resta de la societat calia
que impers la justcia, el respecte, el
servei, la responsabilitat, la integritat,
la imparcialitat, el professionalisme i
la transparncia. En aquest sentit, el
professor Valls constata una forta
contradicci en ltica de la poltica
actual quan xoquen els valors del
sistema econmic capitalista, inspirat en el benefici personal, amb el
sistema democrtic on cada ciutad
sha de comprometre en benefici
de tots els membres de la comunitat, del seu progrs i benestar. De
la mateixa manera, Bilbeny parla
dun rgim neo-feudal dobedincia
i vassallatge als mercats. En la forta
contradicci entre leconomia i ltica
poltica el professor Bilbeny destaca
la importncia de la justcia i els jutges. Quan hem perdut la confiana
en els poltics noms ens resten els
jutges, que sn o haurien de ser els
garants de la democrcia, explica
convenut. No sorprn, doncs, que
un dels captols del codi tic estigui
destinat a protegir les relacions entre
la justcia i els poltics.
I en tota la perspectiva de ltica
poltica, quin paper t la religi i, ms
concretament, el cristianisme? El professor Cabedo reflexiona que laportaci del cristianisme forma part del
patrimoni cultural de la humanitat i
ha estat fonamental, en especial pel
que fa a la dignitat humana i al reconeixement dels seus drets. Igualment,
lamenta que no estigui ms present
una tica poltica laica, perqu els
ateus i agnstics han quedat orfes de
ltica cristiana. Cabedo tamb posa
mfasi en el comproms cristi dalguns poltics que no han de permetre
un divorci entre els seus actes poltics
i el comproms religis conscientment

assumit. Conclou, doncs, que tamb

hi ha uns valors cristians dins ltica
poltica i que cal recuperar-los.
Com a expoltic i des de la seva
prpia experincia, lexconseller de
Justcia Josep Maria Valls explica que
hi ha algunes regles de conducta indispensables en el poltic de convicci
democrtica. Aquest comproms sha
de reflectir, a parer de lexconseller, en
la sinceritat, el respecte, lausteritat,
la integritat i la lluita pel benefici
social. La crida a ltica s tan clara
que evidencia que la classe poltica
actual fa notar poc aquesta vessant
de la seva tasca. En aquest sentit, el
professor Bilbeny reclama que si hi
ha excepcions entre els poltics que

Norbert Bilbeny:
Quan hem perdut
la confiana en els
poltics noms ens
resten els jutges,
que haurien de ser
els garants de la
democrcia

encara creguin en la poltica com un

servei social shaurien de fer notar.
Tota la reflexi al voltant de la poltica sha materialitzat en aquest codi
tic. Tamb s moment de preguntarse de qu servir aquest document
que ha estat elaborat amb tant desfor per part de personalitats de gran
rellevncia. Josep Maria Valls explica que el text ha de servir destmul
per a la reflexi que cada persona
i cada collectiu ha de fer dia a dia
quan exerceix les seves funcions. La
inspiraci principal sn les creences
collectives ms compartides, i la
voluntat s que aquest debat intel
lectual i universitari traspu cap a la
classe poltica.