pocs animals no cloen les palpebres e los malalts creixen de llur dolor. Los malfactors volgren tot l'any durs, perqu llurs mals haguessen cobriment. Mas jo, qui visc menys de par en turment e sens mal fer, volgra que tost passs. E, d'altra part, fa pus que si mats mil hmens justs menys d'alguna merc, car tots mos ginys jo solt per trair me. E no cuideu que el jorn me n'excuss, ans en la nit treball rompent ma pensa perqu en lo jorn lo trament cometa: por de morir ne de fer vida estreta no em tol esfor per donar-me ofensa. Plena de seny, mon enteniment pensa com aptament lo lla d'amor se meta. Sens aturar, pas tenint via dreta, vaig a la fi, si merc no em defensa.
No em pren aix com al petit vailet
qui va cercant senyor qui festa el faa tenint-lo cald en lo temps de la glaa e fresc, d'estiu, com la calor se met, preant molt poc la valor del senyor e concebent desalt de sa manera, veent molt clar que t mala carrera de canviar son estat en major. Jo son aquell qui en lo temps de tempesta, quan les ms gents festegen prop los focs e pusc haver ab ells los propris jocs, vaig sobre neu, descal, ab nua testa, servint senyor qui jams fon vassall ne el venc esment de fer mai homenatge e en tot lleig fet hagu lo cor salvatge: solament diu que bon guard no em fall. Plena de seny, lleigs desigs de mi tall: herbes no es fan males en mon ribatge. Sia ents com dins en mon coratge los pensaments no em devallen avall.