El reportatge

El primer parc pblic obert a Barcelona va ser el Jard del General, lany 1814, embri del futur Parc de la Ciutadella.
Arxiu PS

Primera part

HISTRIA DEL VERD URB DE BARCELONA

I DEL SERVEI DE PARCS I JARDINS
Barcelona t una xarxa de parcs i jardins i darbrat prou representativa. Segurament, no s tan mplia
com voldrien els ciutadans, per sha de tenir present que s el resultat dun cctel de factors que han
configurat lactual trama verda barcelonina, uns factors entre els quals han tingut una especial importncia lespeculaci i la falta despai. Des del primer parc barcelon, el Jard del General, obert el 1814,
fins als nostres dies, les coses han canviat molt. En lactualitat hi ha una xarxa de 69 espais entre parcs
histrics, temtics, urbans i forestals, segons la catalogaci de lInstitut Municipal de Parcs Jardins de
Barcelona que donen a la ciutat una superfcie verda global de 1.039 hectrees, sense comptar-hi les
1.796 del Parc de Collserola.
el primer parc pblic prpiament dit que hi va haver a
Barcelona, no sen conserva res. No va ser una iniciativa del consistori, sin del militar Javier de Castaos,
capit general de Catalunya, que el va fer construir en una
esplanada que hi havia entre la porta dentrada de la Ciutadella i el passeig de Sant Joan. Lespai, de mitja hectrea, es
va mantenir fins al 1877. Uns anys abans, a finals del 1869,
lajuntament havia aconseguit que el govern central autoritzs
la desaparici del recinte militar de la Ciutadella, que Felip V
havia fet construir el 1746 per controlar Barcelona. El general Prim i Prats (1814-1870) nhavia fet la cessi a la ciutat,
amb la condici que lespai, de 31 hectrees, es converts
en jard. Va ser llavors quan el consistori barcelon va promoure un concurs didees per convertir la fortalesa militar
en un parc. Lany 1873 es va aprovar el projecte presentat
pel mestre dobres Josep Fontser i Mestres (1829-1897),
que, finalment, no el firmaria en la totalitat i que va tenir com
a collaborador el jardiner i horticultor Ramon Oliva (?-1902),
responsable de les primeres plantacions. Fontser hi va deixar la seva empremta dissenyant el jard romntic, lestany i
la cascada, a ms de diversos edificis, com el desaparegut
Palau dIndstries i Belles Arts, el Dipsit de les Aiges i lUmbracle. Lany 1885, lalcalde Rius i Taulet shavia comproms

a organitzar lExposici Universal de Barcelona del 1888 als

terrenys del recinte de la Ciutadella, la qual cosa va suposar
un canvi substancial. Un any abans de lefemride, labril del
1887, Fontser va ser substitut per larquitecte Elies Rogent
i Amat (1829-1897), designat com a director dobres de lExposici. Un cop acabat lesdeveniment, la vida del que durant
molts anys va ser lnic parc pblic de Barcelona no va ser
gens fcil. El 1892, una altra vegada una decisi municipal,
aquest cop la dinstallar-hi el zoolgic, que inicialment ocupava 2,7 hectrees, va suposar una prdua despai. Desprs
de lexposici shi va installar un parc datraccions anomenat
Saturno Park, lestrella del qual eren unes muntanyes russes
i que va funcionar deu anys (1911-1921). Els jardins es van
fer fora malb per falta de manteniment i, posteriorment,
lajuntament va rebre alguna proposta per parcellar una part
del parc. Noms la decidida intervenci del llavors alcalde de
la ciutat, Darius Romeu i Freixa, segon bar de Viver (18861970), va evitar qualsevol possibilitat desquarterament. El
bar de Viver, financer i poltic enquadrat en la Uni Monrquica Nacional, havia entrat al consistori barcelon com a
regidor lany 1920 i en va ser alcalde entre el setembre del
1924 i el febrer del 1930. Com a bon coneixedor de la feina
de Nicolau Maria Rubi i Tudur, amb motiu de lenjardina-

41

El Servei de Parcs i Jardins de lAjuntament de Barcelona, com a tal, es va crear lany 1917.
Arxiu Parcs i Jardins de Barcelona Institut Municipal (PJBIM)

ment de Montjuc per a lExposici del 1929, li va encarregar

un nou projecte, ja com a responsable de Parcs i Jardins de
Barcelona.
Per no seria fins a labril del 1927 que saprofitaria la remodelaci de lenjardinament, projectada per Rubi i Tudur,
per segregar el zoo del parc amb la installaci duna tanca.
Fins llavors, lentrada havia estat gratuta i els dos espais es

Lany 1910, Barcelona tenia 71,8 hectrees

de sl destinat a parcs i jardins
comunicaven, per, a partir del 17 dabril daquell any, entrar
al zoo va passar a costar 25 cntims. Lltima gran annexi
del zoo va ser lany 1960, quan va arribar a les 12 hectrees.
Tot i la censura que sexercia sobre la premsa en lpoca
franquista, algunes veus es van fer sentir amb fora en contra
de lampliaci. Aquest va ser el cas de lantic alcalde Darius
Romeu, que a la revista Destino afirmava: Todos los barceloneses hemos de oponernos a ello y nos opondremos.
Una altra veu discordant va ser la de ladvocat, exsecretari de
lajuntament i dirigent histric dEsquerra Republicana Josep
Maria Pi i Sunyer, que va ser ms contundent Mutilar el
Parque de la Ciudadela con el pretexto de ampliar el Zoo?
Jams! Incongruncies del dest, lampliaci la va haver de
dirigir larquitecte municipal i paisatgista Llus Riudor i Carol
(1905-1989), a qui es deu la distribuci i concepci actual
dels jardins i que dirigia el Servei de Parcs i Jardins. Ms
endavant encara esgarraparia una mica ms despai, fins a
arribar a les 13,58 hectrees actuals. El 5 de maig passat,
lalcalde, Joan Clos, anunciava que les espcies marines del
zoolgic sinstallaven en un nou espai, entre la Mar Bella i el
Frum, de 7, 6 hectrees, cinc de les quals seran guanyades
al mar, i que sinaugurar el 2011. Fa anys que lajuntament
assegura que tota la zona de la Ciutadella es reconvertir en
parc, per la indefinici a lhora de traslladar el conjunt del
zoolgic fa que, de moment, tot siguin promeses. Ara sha
anunciat la creaci del zoo mar, per es desconeix si lespai alliberat pel tancament del delfinari i altres installacions

42

Larquitecte i paisatgista Nicolau

Maria Rubi i Tudur va dirigir Parcs
i Jardins des de la seva fundaci
fins que es va exiliar, el 1937. Arxiu
PJBIM

continuar pertanyent al zoo o passar a ampliar el Parc de

la Ciutadella. Seria convenient facilitar la comunicaci a peu
entre el barri de Ribera i les facultats del campus de la Ciutadella, de la Universitat Pompeu Fabra, que des del setembre
del 1996 ocupen les antigues casernes del carrer Wellington.
Ara per ara, no shi pot accedir si no s fent una gran volta, i
el trajecte es reduiria molt si es pogus travessar el parc per
la zona del zoo, cosa que tamb facilitaria la connexi a peu
entre el barri de Ribera i la Vila Olmpica. En lactualitat, el
Parc de la Ciutadella, el ms visitat i utilitzat pels barcelonins,
ocupa poc ms de la meitat del recinte, 17,42 hectrees,
de les 31 que t aquest espai. Si b no s el parc ms antic
de Barcelona, s que s el primer que va ser concebut per a
ls ciutad. Lhonor dhaver estat el primer a ser construt el
t el Parc del Laberint dHorta, de 9,10 hectrees, amb uns

Lany 1933, Parcs i Jardins va posar en funcionament una

escola de jardineria. Arxiu PJBIM

jardins neoclssics de finals del segle XVIII que fins al 1971,

en qu van passar a ser patrimoni municipal, formaven part
duna finca privada de la famlia Desvalls. La negociaci va
ser fora rocambolesca, ja que el Laberint, que es va taxar
en 70 milions, no el va comprar lajuntament amb diners, sin
amb una permuta per una zona edificable entre la Diagonal,
lav. Pedralbes, el passeig de Manuel Girona i el carrer del
Doctor Ferran. Val a dir que el representant de la famlia, Llus
Desvalls i Trias, marqus dAlfarrs, va negociar aprofitant la
posici dominant que li donava el fet de ser el president de la
Caixa dEstalvis i Mont de Pietat de Barcelona, lantiga Caixa de Barcelona, que la Caixa va acabar engolint a travs
duna fusi el juliol del 1987.

nEstisora, 15,7 ha; Parc del Tibidabo, 15 ha, i Font del Rac,
12,8 ha. Aix, doncs, lany 1910, Barcelona tenia 71,8 hectrees de sl destinat a parcs i jardins. El futur servei de parcs
i jardins encara no existia i lajuntament prcticament no tenia
personal per desenvolupar les tasques de jardineria i manteniment. Hi havia una brigada, al capdavant de la qual figurava
un director dArbrat i Jardins, crrec que ocupava Jaume Coll
i Ros. La seva mort, el gener del 1916, va precipitar la creaci
de lactual Servei de Parcs i Jardins de Barcelona. El mar
del 1917, lajuntament, mitjanant la Comissi de Foment,
va convocar un concurs pblic al qual es va presentar, entre
daltres, el jove Nicolau Maria Rubi i Tudur (1891-1981), que,
al capdavall, seria lescollit. Dos anys abans, Rubi i Tudur
havia entrat en contacte amb lenginyer francs Jean-ClauSISTEMA DE PARCS
de-Nicolas Forestier (1861-1930), conservador dels parcs de
El primer tcnic que va parlar dun sistema de parcs per a
Pars, a qui el poltic i financer Francesc Camb havia enla ciutat va ser larquitecte francs Lon Jaussely, en el marc
grescat per treballar a Barcelona amb motiu de lExposici
dun projecte que lany 1905
Internacional del 1929, que
va guanyar el Concurs internahavia docupar 145 hectrees
cional davantprojectes denlla El Parc de la Ciutadella tan sols ocupa 17, 42 de la muntanya de Montjuc,
de la zona de lEixample i dels
aleshores prcticament sense
hectrees, de les 31 que t el recinte
pobles agregats entre si i la
urbanitzar. Aprofitant aquests
resta del terme municipal de
treballs, Forestier va introduir
Sarri i Horta, convocat per
a Barcelona espcies arbries
lajuntament. Jaussely, imbut de lideari dEbenezer Howard
completament noves i que han fet fortuna als nostres jardins,
(1850-1928) i la seva ciutat jard, el concepte que volia dulcicom la xicranda (Jacaranda ovalifolia), la tipuana (Tipuana
ficar el conflicte entre camp i ciutat, apunta la necessitat de
tipu), el bellaombra (Phytolacca dioica) i leritrina (Erythrina
crear una xarxa de zones verdes diferenciades segons les
falcata), entre daltres.
caracterstiques de lespai i ls que sen vulgui fer. s preciForestier va fer el primer viatge a Barcelona el 1914, i, un
sament a partir del 1907, un cop aprovat el Pla dEnllaos,
any desprs, lagost del 1915, la junta de lExposici, preque lajuntament fa les primeres compres de terreny per dessidida per lalcalde Antoni Martnez Domingo, li va adjudicar
tinar a parcs, desprs de convocar un concurs pblic. Les
el projecte denjardinament del recinte. En vista de la falta
operacions es fan en espais allunyats del centre el preu ofert
de personal qualificat per controlar el projecte durant les ses relativament baix i es tanquen amb particulars i alguna
ves absncies, va demanar al director tcnic de les obres de
empresa, com la Societat Annima El Tibidabo, interessada
lExposici, el tarragon Mari Rubi i Bellv (1862-1938), un
a promocionar la seva futura ciutat jard, que acabar concollaborador que fes les funcions dajudant. Rubi i Bellv
vertint-se en parc datraccions, un altre dels reclams per fer
era un enginyer militar que havia vingut destinat a Barcelona
pujar els barcelonins al Tibidabo. Les primeres compres, fins
lany 1896, procedent de Ma, on havia estat des del 1883 i
al 1910, van ser les segents: Parc de Montjuc, 5,1 hecon el 1890 shavia casat amb Maria Tudur i Monjo. Desprs
trees; Parc del Guinard, 3,5 ha; Font de la Budellera i Ca
de deixar lExrcit, el 1901, es va establir a la ciutat. Abans

La futura seu del Parlament de Catalunya, al Parc de la Ciutadella en una fotografia del 1905, quan Rubi i Tudur encara no havia
intervingut en lenjardinament daquest espai. Arxiu Institut Municipal dHistria de Barcelona

43

farmcia i qumic. Lany 1932 , una altra vegada amb el seu

germ i amb dos amics, va travessar el Shara amb cami.
PRIMER DIRECTOR
L11 de desembre de 1917 es donava a conixer el nomenament de Rubi i Tudur al capdavant del Servei de
Parcs, com a guanyador del concurs pblic. A part de
passar lexamen, el jove arquitecte va presentar un informe titulat Estudio de los problemas municipales de paseos,
jardines y parques pblicos, de gaireb cent pgines, en
qu exposava les seves idees i propostes per a Barcelona.
Loriginal forma part del llegat Riudor, de la Ctedra Gaud.
Lhistoriador barcelon Vicen Casals, que lha estudiat a
fons, destaca el segent: Rubi considera que shauria
de destinar per a parcs en els pressupostos municipals (del
1917) una pesseta per habitant, i que la superfcie mnima a
assolir hauria de ser de 4 a 5 metres quadrats, mentre que
la superfcie que es podria considerar com a bona seria de
10 metres quadrats per habitant, excloent-ne les vies de
circulaci, les reserves de paisatge i les zones molt allunyades. La distribuci dels jardins pblics la concep com
una pea clau per assolir nivells del que en termes actuals
sanomenaria justcia social urbana en relaci amb els es-

El Servei de Parcs i Jardins de lAjuntament

de Barcelona va nixer lany 1917
Lany 1948, Parcs i Jardins va comenar a repoblar amb pins el
Tibidabo. Arxiu Famlia Riudor

de fer-se crrec daquest projecte havia dirigit la urbanitzaci i construcci del funicular del Tibidabo, per encrrec del
doctor Salvador Andreu i Grau (1841-1928). Rubi i Bellv va
pensar en un dels seus fills, que tot just havia acabat la carrera darquitectura. Daquesta manera, Rubi i Tudur va entrar
en contacte amb el mn de la botnica. El seu nomenament
no va ser oficial, no tenia sou fix i les tasques dajudant de
Forestier les cobrava a base de les propines de cinquanta
duros que de tant en tant li donava voluntriament lenginyer
francs. Lentesa amb el seu mestre li faria replantejar la seva
sortida professional i sacabaria decantant pel vessant de paisatgista i dissenyador de jardins, a pesar que va fer algunes
obres arquitectniques. No va trigar gaire a inscriures als
cursos de botnica i jardineria que feia lEscola Superior dels
Bells Oficis (1914-1923), una instituci creada per la Mancomunitat de Catalunya i destinada a la promoci dels oficis
artstics i a la formaci de quadres tcnics. En aquesta escola
va obtenir la ctedra de jardineria.
A la plaa dEspanya encara hi ha dos dels tres edificis aixecats per Rubi que van servir dhotel durant lExposici del
1929. A lacabament de la mostra, els edificis, dobra vista i
que pretenien establir una mena de dileg arquitectnic amb
la plaa de toros de les Arenes (1900), no es van convertir
en habitatges, com volia larquitecte. Inicialment, van passar
a ser escoles municipals, de les quals ha sobreviscut lactual Collegi dEducaci Infantil i Primria Francesc Maci,
situat a la Gran Via, 371. Els altres dos, uns anys ms tard
es destinarien a dependncies policials. No obstant, el que
feia cantonada amb el carrer de Tarragona va desaparixer
englobat en el pla dhotels dels Jocs Olmpics del 1992 i va
ser substitut per lactual Hotel Plaza.
La personalitat de Rubi i Tudur s cosmopolita i polidrica.
Entre les seves aficions, a part descriure i de fer traduccions de Montaigne, hi ha la caa major. Va fer cinc viatges al
continent afric; el primer al Senegal i Gmbia, lany 1922,
acompanyat, entre daltres, pel seu germ Ferran, doctor en

44

pais verds. Els jardins i els parcs shan de distribuir duna

forma homogniament relativa, de manera que cada ciutad disposi almenys dun daquests espais a una distancia
mxima de 500 metres. Sens dubte, tota una declaraci
de principis, que encara avui est vigent i que planteja una
situaci que a Barcelona amb prou feines es compleix. Potser seria interessant que Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal, publiqus aquesta obra indita, que cont
el pensament de Rubi i Tudur.
Lentrada de Rubi com a director de Parcs Pblics i Arbrat
va suposar un canvi radical en la forma de gestionar el verd
barcelon. A ms, la ciutat estava en un constant canvi, que
shavia forjat entre el 1893 i el 1904, en crixer espectacularment el terme municipal desprs dannexionar-se els territoris
de les Corts, Grcia, Sant Gervasi de Cassoles, Horta, Sant

Llus Riudor fent de jurat en un concurs de roses al Parc de La

Grange, a Ginebra, del juliol de 1953. Arxiu Famlia Riudor

Lany 1961, la direcci de Parcs

i Jardins va comenar a publicar
una revista bimestral interna
Des de sempre, Parcs i Jardins va tenir molt inters a potenciar els vivers. Arxiu PJBIM

Andreu de Palomar i Sant Mart de Provenals. Lltima annexi, lany 1921, va ser la de Sarri, que incloa dos petits
municipis de Collserola que voluntriament shavien agregat
a Sarri: Vallvidrera, el 1890, i Santa Creu dOlorda, el 1915.
A comenaments del segle XX, Barcelona tenia 553.000 habitants, i, tres dcades desprs, al padr municipal del 1930
sarribava per primera vegada al mili de barcelonins. La tirania de lautombil encara no havia arribat, ja que, el 1933, a
Barcelona, hi circulaven 10.883 cotxes particulars. En aquest
context, Rubi i Tudur va comenar a posar els fonaments
del futur Servei de Parcs i Jardins. El 28 de desembre, tot
just incorporat a la seva tasca, Rubi va poder inaugurar el
Parc del Guinard, al sector muntanys entre Horta i Grcia,
de propietat municipal des del 1910 i amb jardins projectats
pel mestre Forestier (1916), en els quals havia treballat el mateix Rubi. Anys desprs, el parc es va ampliar amb noves
adquisicions de terrenys que ja va executar Rubi i Tudur.
Lespai, de 15,89 hectrees, dna servei a un barri que va
crixer desmesuradament, amb blocs de pisos, durant els
anys seixanta.

COMPRA DE TERRENYS
El nou director tenia inters, com ja havia deixat escrit a la
Comissi de Foment, a posar en marxa una poltica de compra de terrenys per crear una xarxa de parcs. El fet que des
del seu nomenament fins lany 1919 passessin per lajuntament tres alcaldes, Llus Duran Ventosa, Juan Jos Rocha
Garca i Manuel Morales Pareja, no va ajudar a engegar el pla
dadquisicions. Aquesta interinitat al capdavant del consistori va canviar quan hi va accedir, per tercera i ltima vegada, Antoni Martnez Domingo, en representaci de la Lliga.
Martnez Domingo es va mantenir en el crrec entre el maig
del 1919 i el setembre del 1923. El 25 de febrer de 1920, 271
hectrees del Tibidabo, Vallvidrera i Montjuc sincorporaven
al sl pblic per destinar-les a espais verds, tot i que, posteriorment, alguns terrenys van canviar ds. Altres concursos
pblics es van aprovar el desembre del 1920 i el gener del
1922, amb unes dotacions econmiques de mig mili i 750
mil pessetes, respectivament.
A part daquestes operacions, lany 1922, lajuntament va
comprar i obrir als barcelonins la finca de Can Muntaner de

Larquitecte i paisatgista
Llus Riudor va ser el segon
director de Parcs i Jardins
Durant molts anys, el Parc de la Ciutadella va ser lnica zona verda de la ciutat. Arxiu PJBIM

45

Dalt, en un extrem de Grcia, que tenia al voltant de 17 hectrees i on lindustrial i mecenes Eusebi Gell i Bacigalupi
havia intentat aixecar, sense xit, una ciutat jard. Les obres,
dirigides per Antoni Gaud, havien comenat el 1900, per,
com que noms es van vendre dues parcelles de les seixanta
previstes, el 1914, lempresa promotora va fer fallida. Gaud,
per, hi havia fet diverses construccions modernistes, que
amb els anys serien el reclam daquest parc forestal, declarat
patrimoni de la humanitat per la Unesco el 1984.
La dictadura de Miguel Primo de Rivera (1923-30), que va comenar el 23 de setembre de 1923, amb el pronunciament
daquest militar, que llavors ocupava la plaa de capit general
de Catalunya, va suposar la fi de les llibertats. Durant uns mesos, doctubre del 1923 a setembre del 1924, un tinent coronel,
Fernando lvarez de la Campa, va fer dalcalde. En aquesta
situaci anmala, el primer consistori de la dictadura militar va
acomiadar Forestier. El seu deixeble va passar a encapalar tots
els projectes que tenia en marxa lenginyer, com els jardins de
lExposici del 1929, que va acabar. A pesar que Forestier no
va tornar a Barcelona, Rubi hi va mantenir el contacte grcies
als desplaaments que va fer regularment a Pars.
Fins al 1937, en qu es va exiliar per la guerra civil, Rubi i
Tudur va dirigir el servei de Parcs i Jardins i va deixar la seva
empremta a Barcelona en una bona colla despais, com el
disseny del jard central de la plaa de Francesc Maci (1926),
el Tur Park (1934), els Jardins del Palau de Pedralbes (1926)
i el Parc de la Font del Rac (1926), al capdamunt de lavinguda del Tibidabo.
ESCOLA DE JARDINERIA
A Rubi no li va passar per alt la importncia de la formaci
en la seva feina, i, conscient de la falta de jardiners, va decidir
fundar, lany 1933, una escola de jardineria, que en lactualitat
porta el seu nom i que durant dcades va ser lnic referent
per formar-se com a tcnic en jardineria i horticultura ornamental. Potser el que menys es coneix del mandat inicial de
Rubi i Tudur s que ell va donar el vistiplau a una contracta
per a la conservaci dels jardins i larbrat de lEixample. Era
a les acaballes del 1919. El concurs pblic, inicialment per
a deu anys, el va guanyar lempresa Sociedad de Construcciones y Servicios, que amb aquesta i altres denominacions

Parterres a la plaa de Catalunya als anys seixanta. Arxiu PJBIM

46

El Viver Tres Pins, integrat en el parc de Montjuc, es va construir

el 1920 i es el centre de reproducci de planta destinada als
jardins i parcs de la ciutat. Arxiu PJBIM

va mantenir el servei fins lany 1981, quan el Servei Municipal

de Parcs i Jardins va assumir la conservaci de les zones
verdes. Inicialment no hi va haver problemes, per durant
lpoca de Porcioles va ser un niu de corrupteles.
Rubi, que durant el seu exili a Pars va arribar a dibuixar
per al modista Balenciaga, va tornar a Catalunya lany 1945,
per es va mantenir al marge de laparell franquista, que ho
controlava tot. Lluny quedaven les seves inquietuds poltiques
a lentorn dERC i sobre lordenaci territorial de Catalunya.
Lany 1932 havia elaborat el Pla de Distribuci en Zones del

Lany 1933, Rubi i Tudur va fundar una escola

per formar jardiners, que durant anys va ser
lnic referent a Catalunya
Territori Catal, tamb anomenat Regional Planning, en companyia del seu germ Santiago, enginyer de professi. Novament establert a Barcelona, el paisatgista es va dedicar als
encrrecs privats de jardineria, escampats per una bona part
de la geografia espanyola.
Desprs de la guerra civil, el substitut de Rubi i Tudur va ser
larquitecte Llus Riudor i Carol (1905-1989), que de finals del
1939 al 1967 va dirigir el Servei de Parcs i Jardins. Riudor i,
posteriorment, Joaquim M. Casamor i dEspona (1920) representen, en certa mesura, la continuaci del llegat de Rubi,
tot i que la seva tasca al capdavant de Parcs i Jardins no ha
estat estudiada en conjunt. El nomenament de Riudor com a
cap del Servei de Parcs i Jardins es va fer oficial el gener del
1940. Riudor havia entrat com a funcionari de lajuntament al
Departament del Plnol de la Ciutat el 1930, dos anys desprs dacabar la carrera darquitectura en la mateixa promoci que Josep Llus Sert, amb qui va tenir mantenir l'amistat
d'aquells que han estat companys d'estudis. El conflicte bllic espanyol el va portar al front al final de la guerra, ja que
inicialment es va quedar a treballar en la defensa passiva
de Barcelona. A lacabament de la guerra civil, la seva afici
juvenil per la botnica, i en concret per les roses, va ser determinant perqu sel situs al capdavant de Parcs i Jardins.
Riudor, com a soci del Centre Excursionista de Catalunya, havia descobert el mn de les plantes de la m del botnic Pius
Font i Quer (1888-1964), responsable de moltes daquelles
sortides guiades a la muntanya que va fer en la seva joventut,
en companyia daltres membres del CEC.
La ciutat encara trigar anys a agafar el pols dabans de la
guerra, i el verd urb, tan valorat avui, no s en aquell moment una prioritat. En aquells dies, linters de la societat espanyola, immersa en una delicada situaci general, se centra

Lactual plaa Francesc Maci va ser un projecte de Rubi Tudur de lany 1926. Arxiu PJBIM

en altres qestions. Cal omplir lestmac, abans que reclamar

jardins o espais verds. Com a mostra, val la pena recordar
que, fins al 1956, la renda per habitant i els salaris reals no
van arribar als nivells del 1935. El Servei de Parcs i Jardins
va entrar en una llarga etapa datonia, i prcticament es limitava a mantenir el que ja hi havia. No obstant, quan aquesta
situaci shauria pogut canviar, amb larribada del desarrollismo dels seixanta, lespeculaci i el diner fcil al voltant de la
construcci, que a Barcelona va fer autntiques barbaritats
urbanstiques, van impedir portar a terme els objectius que
ja havia planificat Rubi i que Riudor tampoc va poder executar. Caldria, per, dividir aquest perode en dues poques:
la primera, del 1939 al 1957, i la segona, del 1958 al 1979.
El mateix Riudor, en un escrit, destacava que, del 1949 al
1957, la ciutat havia passat de 453 hectrees de verd a 649.
Pel poc que es va fer en aquells anys a la ciutat, la major
part daquest nou espai verd devia ser de terreny forestal
a Collserola. En aquest sentit, shan de destacar les grans
repoblacions de pins que es van fer a la muntanya del Tibidado, la primera de les quals lany 1948. De la primera poca
citada ms amunt s el Parc de Monterols, d1,94 hectrees,
obert als ciutadans el 1947. s un jard rstic, considerat
parc forestal, sobre un tur de 127 metres daltitud, i pertany
al districte de Sarri-Sant Gervasi. Era el primer projecte de
Riudor, que durant molts anys va firmar una bona part de

Una acci fitosanitaria a mitjans dels anys seixanta en un parc de

la ciutat. Arxiu PJBIM

les actuacions de jardineria de Barcelona juntament amb un

altre arquitecte paisatgista, Joaquim M. Casamor, quan encara el servei feia tots els projectes i mantenia lexclusivitat
en la realitzaci. Les inquietuds personals i professionals de
Riudor el van portar a viatjar per Europa per relacionar-se
amb collegues daltres pasos i conixer diferents models de
gesti. Riudor va ser membre fundador de la Federaci Internacional dArquitectes Paisatgstics (International Federation
of Landscape Architects, IFLA), que es va fundar a Londres
lany 1948. Precisament, ell va ser un dels valedors de la candidatura per celebrar el segon congrs de lIFLA a Espanya.
El centralisme dominant va impedir portar-lo a Barcelona i
es va acabar celebrant a Madrid, del 17 a al 20 de setembre

Lany 1948, Llus Riudor va dirigir les primeres

repoblacions de pins a la muntanya del
Tibidabo
de 1950. Posteriorment, Riudor va ser reclamat a la capital
per donar classes sobre urbanisme i paisatgisme a lInstitut
dEstudis dAdministraci Local, preferentment adreat a enginyers. En aquesta instituci, que posteriorment canviaria de
nom, va impartir durant bastants anys les seves ensenyanes. Les possibilitats que li donava el seu crrec a Parcs i
Jardins les va saber aprofitar per collaborar amb les primeres
organitzacions internacionals que van defensar tant el patrimoni verd com el monumental, i va tenir una presncia activa
en els congressos del Consell Internacional de Monuments i
Llocs Historicoartstics (International Council on Monuments
and Sites, ICOMOS), fundat a Varsvia, lany 1965.
Com que la seva afici per les roses no va parar daugmentar,
va acabar sent membre dels jurats dels concursos de roses
de Ginebra, Roma i Bagatelle (Pars), entre daltres. Forestier,
que havia impulsat el concurs de Bagatelle, lany 1905, va
passar la passi per aquestes flors a Rubi i Tudur, que el
1929 va posar en marxa el primer Concurs Internacional de
Roses de Barcelona, que amb alts i baixos ha arribat fins als
nostres dies.
El vessant de lensenyament el va mantenir al llarg de la seva
vida, amb la publicaci de diversos llibres, entre els quals
destaca laparegut lany 1947, que firma juntament amb Miquel Aldrufeu i Joan Paella: Catlogo de las plantas cultivadas en los jardines municipales.

Miquel Ribas i Comas

47

El reportatge

A mitjans dels anys seixanta es va aixecar el Polgon Montbau, en una zona que encara trigaria anys a formar part
de lentramat urb. El projecte denjardinament va ser obra de Llus Riudor. Arxiu Parcs i Jardins de Barcelona,
Institut Municipal (PJBIM)

i segona part

DE LESPECULACI DEL MANDAT DE

PORCIOLES AL VERD DEMOCRTIC
Lany 1957 hi va haver el primer canvi en lrgan de gesti del Servei de Parcs i Jardins, ja que va deixar
de dependre de lAgrupaci de Vialitat de lAjuntament de Barcelona. El fet va passar mig any desprs
dhaver accedit a lajuntament Josep Maria de Porcioles (1904-1993).
En el rerefons del canvi hi havia linters pel control del servei. Aix, el 30 dagost de 1957 neix el Servei
Municipal de Parcs i Jardins, a lempara de la Llei de Rgim Local i del Reglament de Serveis de les
Corporacions Locals.

l primer president del consell dadministraci daquest rgan de gesti va ser Santiago Udina
Martorell, que hi accedia com a tinent dalcalde
dObres i Installacions Municipals. Posteriorment el presidirien Alfons Lpez Rod i Llus Asmarats R. de Larramendi,
amb els quals va coincidir Riudor, i, nalment, Ildefons Mir
Segret, amb qui noms va coincidir uns mesos i no shi va
arribar a entendre. El canvi va comportar la creaci dun
nou crrec: arquitecte tcnic i director gerent del Servei Municipal de Parcs i Jardins. A la part creativa, shi afegia el
control gerencial de lempresa, que havia augmentat de personal, per que en el manteniment dels jardins de Barcelona
encara compartia feines amb contractes externes, que tants
maldecaps van donar a Riudor. Entre els problemes que va
tenir amb lestablishment, nhi ha un dmbit internacional
que va estar a punt de costar-li el cap. Parcs i Jardins va
participar en les Floralies Internationales de Pars del 1964
amb lexecuci dun jard anomenat Barcelona, dues poques, que van rmar, a part de Riudor, un altre arquitecte de
Parcs i Jardins, Antoni M. Riera Clavill, i el tcnic botnic
Joan Paella Bonastre. Riudor, un enamorat de les plantes
crasses i de la rocalla, va dissenyar un jard daquest tipus,

que es veu que va ferir la sensibilitat del diplomtic Jos

Mara de Areilza (1909-1998), llavors ambaixador espanyol a
Pars (1960-64) i que anys ms tard tindria un paper destacat en la transici espanyola. A Areilza li va faltar temps per
fer una trucada a Madrid i presentar una queixa formal pel
que ell considerava donar una imagen africana de Espaa
en Europa. Riudor va haver de recrrer a les seves coneixences a la capital espanyola per evitar qualsevol represlia
i salvar el crrec. Precisament, ell va ser un dels impulsors
de lexcepcional Jard Mossn Costa i Llobera, a Montjuc,
que reuneix una valuosa collecci de suculentes, tot i que el
projecte el va fer el seu substitut a Parcs i Jardins, Joaquim
M. Casamor i dEspona. El responsable de la plantaci va
ser lenginyer tcnic de Parcs i Jardins Miguel Crespo Morillas. En aquest jard, hi va tenir una intervenci important el
ja esmentat Joan Paella, botnic especialitzat en plantes
crasses i cactus, que va disposar de la collaboraci dun
altre enamorat daquestes espcies, lenginyer Fernando Riviere de Caralt, fundador del Jard Pinya de Rosa, a Blanes,
i que alhora era vocal del consell dadministraci de Parcs i
Jardins. Per aquest motiu, Paella, en companyia de Riviere, va organitzar diverses exploracions a Sud-americ, que

28

TRIAL MODE a valid license will remove this message. See the keywords property of this PDF for more information.

li van permetre fer diversos descobriments, un dels quals

porta el seu nom: Opuntia paellana. Paella era professor
de Botnica de lEscola de Jardineria i havia estat membre
fundador, lany 1950, a Zuric, de lOrganitzaci Internacional
per a lEstudi de les Plantes Suculentes (IOS).
El treball ms recordat de Riudor s el Parc de Cervantes
(1965), de 8,7 hectrees, que inclou un roserar que ocupa
4 hectrees i que en lactualitat cont deu mil rosers dunes
dues-centes vint varietats. Riudor va tenir la collaboraci
de Casamor i Riera Clavill. Un altre projecte seu, no tan
conegut, que ha arribat als nostres dies s lenjardinament
dels voltants del castell de Montjuc, fora fet malb en
lactualitat, i del fossat del castell. Dins daquest projecte
hi havia el que ara coneixem com el Mirador de lAlcalde,
d1,9 hectrees i que en el moment de la seva creaci va
ser considerat un parc urb. En aquest treball, per al qual
Riudor va visitar diversos castells de Frana i que va durar
un any i mig, va tenir la collaboraci del jardiner i viverista
Joan Bordas i Brullas (1914).
Durant el mandat de Riudor, la nca de Can Girona, dunes
120 hectrees, a Martorelles, que lajuntament havia comprat lany 1922, va entrar en funcionament com a viver de
plantes i arbres. La primera visita ocial de la corporaci,
sense Porcioles, que hi va estar representat per lalcalde
accidental Marcell Coll, es va fer loctubre del 1960 i va
acabar amb la celebraci dun consell dadministraci de
Parcs i Jardins a la mateixa nca. Va quedar constncia
destacada daquest fet en el reportatge de la contraportada
del primer butllet dempresa, titulat Verde Urbano, editat per
Parcs i Jardins amb periodicitat bimestral i que va sortir a
partir de comenaments del 1961. Lespai, que inclou una
masia destil noucentista, posteriorment va ser destinat a
lestudi del medi natural i activitats agrcoles. Lany 1992,
la nca va ser cedida a la delegaci del Barcelons dels
Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya, que hi t
una casa de colnies i una granja escola.

Aquest jard, presentat per Parcs i Jardins en el concurs de les

Floralies Internationales de Pars del 1964, va estar a punt de costar
el cap a Riudor. Arxiu Famlia Riudor

parc de la ciutat. El regidor president del Servei Municipal

de Parcs i Jardins, Ildefons Mir Segret, amb el vistiplau de
Porcioles, havia escollit a dit una empresa i Riudor no ho
va acceptar. Un any abans, larquitecte, conscient que la
seva situaci professional cada vegada era ms delicada,
ja es preparava la sortida de Parcs. Shavia presentat a un
concurs de lajuntament per poder accedir a una plaa de
cap de subunitat operativa, ja que, com que estava des
del 1939 al capdavant del Servei de Parcs, no havia promocionat mai. Darrere seu deixava 27 anys com a mxim
responsable de Parcs i Jardins. La seva gura, igual que
la daltres a qui va tocar viure sota el franquisme, va ser
vctima del sistema i ha estat oblidada. El 22 de maig de
1968, Riudor va ser nomenat cap de subunitat operativa
dels Serveis Tcnics dArquitectura i Enginyeria. Llavors es
va refugiar en lensenyament com a professor de lEscola

Lany 1962, els parcs urbans de Barcelona

ocupaven 211,88 ha; els jardins, 37,30 ha, i els
parcs forestals, 457,52 ha
EL NEGOCI DE LESPECULACI
El Pla comarcal dordenaci urbana de Barcelona i la seva
zona dinfluncia, del 1953, va preveure sobre el paper 840
hectrees de verd, per amb els anys es van anar esfumant
sota la pressi constructora dels promotors, que van tenir
un paper destacat durant el mandat de lalcalde Porcioles
(1959-73). Riudor no va ser ali a aquesta pressi sobre
el territori verd i als subsegents canvis de qualicaci de
terrenys que havien de ser zones verdes i que van acabar
encabint blocs de pisos. Est quanticat que, durant lpoca porciolista, Barcelona va perdre 235 hectrees de zona
verda. A mitjans dels anys seixanta, Riudor ja havia tingut
alguna enganxada amb Porcioles per la falta despais verds,
a pesar que el 22 mar de 1965 se li va retre un homenatge
pels vint-i-cinc anys de dedicaci, al desaparegut restaurant
de la Font del Gat, a Montjuc. A nals del 1967, Riudor, no
se sap si cessat o b per iniciativa prpia, va deixar la direcci desprs de no haver abaixat el cap davant la substituci
dunes pliques en un concurs per adjudicar les obres dun

Visita de lalcalde Porcioles (assegut al seient del copilot), amb

altres membres de la corporaci i de Parcs i Jardins, al Viver de
Can Girona, a Martorelles, el 14 de maig de 1962.
Arxiu Famlia Riudor

29

TRIAL MODE a valid license will remove this message. See the keywords property of this PDF for more information.

Superior dArquitectura de Barcelona. Es va jubilar el 1976,

als 71 anys. En lltima etapa de la seva vida, la idea del
conservacionisme, que ja lhavia portat el 1964 a la reuni
de Roma de la Uni Internacional per a la Protecci de la
Naturalesa, va fer que freqents els moviments ecologistes
catalans, que tot just comenaven a treure el cap.
A Riudor el va substituir, desprs dun mesos dinterinatge,
el tamb arquitecte Joaquim M. Casamor i dEspona, que
treballava des del juliol del 1955 com a responsable del
Departament dObra Nova. Casamor havia entrat per concurs oposici, loctubre del 1952, en el Servei dEdicaci
Particular de lajuntament. Aqu el va anar a buscar Riudor.
No va ser lnic collega, ja que anys ms tard buscaria la
collaboraci dAntoni M. Riera Clavill, sobretot per dirigir i controlar les obres de nova construcci, augmentades
arran del fet que durant uns anys el Zoolgic va dependre
de Parcs i Jardins. Ocialment, Casamor va ser nomenat,
el juny del 1968, mxim responsable de Parcs i Jardins,
crrec que va mantenir ns a la jubilaci, el maig del 1986.
El primer que va fer Casamor, guerenc de naixement, va
ser proposar la gura dun gerent per descarregar-se de
la feina ms mecnica. Aquest crrec el va estrenar Llus
Ferrer Lpez, que locuparia durant anys. El van seguir Pere
Flix Gaud, Rossend Termes, Ernest Serra i Jordi de Mas

Una queixa formal de Jos Mara de Areilza,

ambaixador a Frana lany 1964, va estar a
punt de costar el crrec a Riudor
Caral. Dels projectes que va rmar durant el seu mandat
destaquen els jardins dels tres poetes, a Montjuc: Mossn
Costa i Llobera, Mossn Cinto Verdaguer i Joan Maragall,
inaugurats amb gran pompa el 22 de juny de 1970. Tamb
sn projectes seus el Parc del Putget, els Jardins de la Villa
Amlia i la primera remodelaci del Parc del Laberint. Durant el seu mandat es va obrir a la ciutat el Parc del Castell
de lOreneta, un espai forestal resultat de la uni de dues
nques comprades per lajuntament i que quan es va inaugurar, labril del 1977, tenia 15 hectrees. Posteriorment,
lajuntament va comprar una altra nca de 2 hectrees que
va acabar congurant les 17 que t aquest espai, que, si
b no va ser dissenyat per Casamor, s que va ser adaptat
per ell per a ls pblic, igual que va fer un any desprs al
Parc de les Aiges.
De tots els parcs que va dissenyar durant els divuit anys
que va dirigir Parcs i Jardins, nhi ha un que el va fer al marge daquest organisme. Lany 1963, amb la collaboraci
dAntoni M. Riera Clavill i de lenginyer de camins Albert
Serratosa i Palet, va guanyar el primer premi en el Concurs nacional de plans dordenaci del parc pblic de
la Guineueta, convocat per la Comissi dUrbanisme de
Barcelona. A nals de lany 1971, la comissi va cedir a
lajuntament el parc i les installacions del Polgon de la
Guineueta, que en el moment del trasps tenia una superfcie de 6,2 hectrees, per que nalment quedaria redut
a les 3,01 de lactualitat.
Casamor, igual com havia fet el seu antecessor, va posar
en marxa una revista, Parques y Jardines, inicialment trimestral, per que va acabar sent quadrimestral. La publicaci, pionera en la seva concepci, ja que no era un butllet
intern, sin una revista dirigida a aquest incipient sector,

Lany 1974, durant el mandat de lalcalde Enric Mas, Parcs i Jardins va organitzar una exposici a lajuntament per presentar un
pla dequipament despais verds. En primer pla, Casamor explicant-ne un detall a lalcalde i a un jove Rodolfo Martn Villa, llavors
governador civil de Barcelona. Arxiu revista Parques y Jardines

va veure la llum el mar del 1970. Sen van editar 23 nmeros i lltim va aparixer el juny del 1978, quan es va
deixar de fer per problemes de nanament. La publicaci
va tenir un paper important a la resta de lestat, ja que es
va convertir en lrgan ocial de lAssociaci Espanyola de
Parcs i Jardins Pblics, que hi disposava de dues pgines. Lorganisme shavia gestat a Valncia el 1972, durant
lexposici Iberora, en qu els responsables del verd urb
de Barcelona, Madrid, Sevilla, Valncia i Valladolid, entre
daltres, van decidir fundar una associaci que aglutins
els responsables de parcs i jardins de lestat. Lacte fundacional de lassociaci es va fer a Barcelona el 25 de juny
de 1973, amb la presncia de deu responsables de set

La Diagonal lany 1951, amb el solitari edifici de la Residncia dOficials de

Arxiu Casamor

30

TRIAL MODE a valid license will remove this message. See the keywords property of this PDF for more information.

El Palau de la Indstria, al recinte firal de Montjuc, totalment enjardinat amb motiu de la primera edici de Jardinova, el setembre
del 1975. Arxiu Casamor

ciutats espanyoles: Barcelona, Bilbao, Madrid, Mlaga,

Sevilla, Valncia i Valladolid. La seu de lassociaci va estar
a lEscola de Jardineria de Parcs i Jardins de Barcelona
del 1973 al 1982, quan es va traslladar a Madrid. Per part
de Barcelona, a ms de Casamor, que nocuparia la vicepresidncia durant els primers quatre anys (1974-1978), hi
eren presents com a socis fundadors lenginyer agrnom
Jos Carrillo de Albornoz Fbregas, responsable de conservaci i manteniment, i lenginyer tcnic agrcola Miguel
Crespo Morillas, que era subcap tcnic de jardineria. Uns
anys ms tard, Carrillo de Albornoz tindria un paper destacat en aquesta associaci, que presidiria en dues etapes
(1987-91 i 1991-95). Ara no s lnica que funciona, ja que
el 1994 es va posar en marxa lAssociaci de Professionals

lExrcit, obra de larquitecte Manuel de Sol-Morales de Rossell.

dels Espais Verds de Catalunya, que dna cabuda a tot el

sector professional.
Entre les coses que Casamor recorda amb estima del seu
perode al capdavant de Parcs i Jardins hi ha les dues exposicions de Jardinova, celebrades al recinte ral barcelon. La primera exposici es va fer del 20 de setembre al
3 doctubre de 1975, als palaus dAlfons XIII i de Victria
Eugnia. 40.000 metres dexposici que van sorprendre els
barcelonins. El sal el presidia Jaume Viure Ninou (19322001), per Casamor era el president de la comissi tcnica
i artstica. A ell es deu que el certamen no fos una successi
destands sobre les diverses empreses del sector. Casamor
va insistir ns a aconseguir que els participants desistissin de la frmula convencional i savinguessin a participar
de forma conjunta amb la creaci de diversos jardins. Dos
anys desprs, el 1977, durant les mateixes dates, ja que
lajuntament ho encabia en el programa de les Festes de la
Merc, sen va fer la segona edici, que va ser visitada per
150.000 persones. Shi van collocar 15.000 m de gespa,
100.000 plantes de or, 2.000 arbres i 10.000 arbustos, entre daltres. Malauradament, quan el sal shavia consolidat,
un descuit de Fira de Barcelona aquesta s la versi que
es va donar en el seu moment va fer que el certamen no
sinscrivs en el calendari de manifestacions rals del FOIM

Una substituci fraudulenta dunes pliques en

un concurs, lany 1967, va ser el detonant de la
sortida de Riudor de Parcs i Jardins
i no tingus continutat, a pesar que els responsables de
Parcs i Jardins de Barcelona van moure cel i terra per reactivar la mostra de or i paisatge.
Durant el porciolisme, en qu saprovaven els plans parcials
en funci dels interessos de les constructores, noms es
van obrir cinc parcs prpiament dits: els de Cervantes, el
1965, amb 8,77 hectrees; el Putget, el 1970, 3,97 ha; Villa
Amlia, el 1970, 2,33 ha; Laberint dHorta, el 1971, 9,10 ha,
i la Guineueta, el 1971, 2,01 ha. En total, 26,18 hectrees,
que, afegides i a les 16,02 guanyades en convertir antigues pedreres en jardins Costa i Llobera (6,15 ha), Joan
Maragall (3,63 ha), Mossn Cinto Verdaguer (4,30 ha) i el
Mirador de lAlcalde (1,94 ha) a la muntanya de Montjuc,
aliena a lespeculaci, donen 42,2 hectrees de verd. Respecte als jardins urbans, durant aquest perode es van fer
realitzacions que ocuparien 16,7 hectrees en lentramat de
carrers barcelon. Un bagatge nefast, que va obligar a fer
importants inversions durant el mandat de lalcalde Josep
Maria Socias Humbert (1976-1979). En aquesta poca de
transici va tenir un paper important larquitecte Joan Antoni
Solans Huguet, que en aquell moment era delegat dUrbanisme de lajuntament. Solans va liderar la compra dantic
sl industrial en indrets com lEspanya Industrial, la Pegaso
i la Maquinista o de diverses nques, com la Villa Amlia,
el Castell de lOreneta, el futur Parc de les Aiges que era
propietat dAgbar, daqu li ve el nom o la Creueta del Coll,
per citar les ms destacades. En total es van invertir uns
3.000 milions de pessetes per incorporar al voltant de 126
hectrees de sl pblic, bona part del qual es va acabar
convertint en verd.
De la realitzaci dels projectes, sen va encarregar el primer
ajuntament democrtic, presidit per Narcs Serra (1979-

31

TRIAL MODE a valid license will remove this message. See the keywords property of this PDF for more information.

del postfranquisme a Barcelona, va aixecar fora polmica

ciutadana, ja que els vens volien el clssic espai verd. El punt
fort va ser la plaa de ciment presidida per lescultura Dona i
ocell, regalada per Joan Mir, que tampoc es va escapar de
les crtiques i que no estava inicialment prevista en lentorn.
Era la primera de les places anomenades dures que van
sorgir a Barcelona a comenaments dels 80, de la m duna
nova fornada darquitectes que volien nous dissenys, i amb
el suport de larquitecte Oriol Bohigas, que des de loctubre del 1980 era el delegat dUrbanisme de lajuntament, en
substituci del ja esmentat Solans, que es va incorporar a la
Direcci General dUrbanisme de la Generalitat. Els ciutadans
aspiraven a tocar terra, tenir espais dombra, poder passejar i
asseures en bancs pblics. Defensors i detractors van omplir
fora planes en una premsa que a poc a poc anava deixant
enrere la llei de lembut que imperava en lpoca anterior.
Desprs daquest parc se nobririen daltres, com el de lEspanya Industrial, el 1985, amb 4,61 hectrees, de larquitecte
Luis Pea Ganchegui; el de Sant Mart, el 1985, amb 6,02
ha, dAntoni Armestos, Carles Mart i Miquel Sodupe; el de
la Pegaso, el 1986, amb 3,65 ha, dEnric Batlle i Joan Roig;
El Viver de Tres Pins, a Montjuc. Arxiu PJBIM

1982), que va poder accedir al crrec grcies al suport del

Pacte de Progrs (PSC, CiU i PSUC). Lajuntament va fer
una inversi milionria per reotar una ciutat grisa, catica i
que vivia desquena al mar. En el Servei de Parcs i Jardins
tamb hi va haver importants canvis. Primer, assumir la conservaci de les zones verdes, en mans de contractes, i, posteriorment, comenar a elaborar un cens dels espais verds
existents, que acabaria lany 1983. Parallelament, els nous
responsables van voler retre homenatge a Rubi i Tudur, el
primer director del Servei de Parcs i Jardins de Barcelona,
amb la creaci de la plaa Gaud segons un disseny seu.
Inaugurada lany 1982, va ser el projecte pstum del paisatgista, que no la va poder veure acabada. Al comenament,
Rubi i Tudur visitava les obres per seguir el projecte. Una
de les xacions que tenia era que lestany que shi havia de
posar permets veure el reex sencer de les torres de la Sagrada Famlia. En aquest moment, aquest espai s motiu de
polmica, ja que el consistori en vol modicar la conguraci
per construir-hi una zona de prquing dautocars.
ESPAIS DURS
El nou consistori va haver de fer mans i mnigues per posar en marxa un pla de xoc davant la falta generalitzada de
serveis i infraestructures. Els ciutadans, durant molts anys
silenciats per la falta de llibertats, van recuperar protagonisme
mitjanant les associacions de vens, que es van convertir en
les grans defensores dels espais pblics. El primer espai verd
recuperat van ser les quatre illes de lEixample delimitades
pels carrers Tarragona, Llan, Diputaci, Vilamar i Arag
que ocupava lescorxador municipal, i que ja en el seu dia el
Pla Cerd havia dibuixat com a parc urb. La installaci havia
funcionat 88 anys (1881-1979), ns a la seva desaparici. De
la construcci, de larquitecte municipal Antoni Rovira i Trias,
no sen va conservar res, i per dissenyar el nou espai verd es
va fer un concurs pblic didees. La proposta escollida la rmaven els arquitectes Beth Gal, Antoni Solanas, Mrius Quintana i Andreu Arriola, que havien superat lequip de Ricard
Boll, laltre nalista, en una decisi fora controvertida, tot i
que la va prendre un jurat. El futur Parc Mir, el primer parc

Durant el mandat de Porcioles noms es van

obrir cinc parcs: Cervantes, el Putget,Villa
Amlia, el Laberint dHorta i la Guineueta
el del Clot, el 1986, amb 4,03 ha, de Daniel Freixes i Vicente
Miranda, i el de lEstaci del Nord, el 1988, amb 4,85 ha,
dAndreu Arriola i Carme Fiol.

Una irreconeixible imatge de lavinguda Meridiana, lany 1962, quan shi van

32

TRIAL MODE a valid license will remove this message. See the keywords property of this PDF for more information.

LIMPULS DELS JOCS

La gran transformaci de Barcelona
encara havia darribar. El maig del
1981, Narcs Serra, uns mesos
abans dabandonar lajuntament,
cridat per Felipe Gonzlez per ocupar el Ministeri de Defensa (19821991), va posar a treballar un grup
de notables barcelonins perqu la
ciutat opts a lorganitzaci de Jocs
Olmpics del 92. Loctubre del 1986
es feia efectiva la designaci olmpica i es donava el tret de sortida per
a la construcci duna srie dinfraestructures urbanstiques. El maig
daquell any, Joaquim Maria Casamor, als 66 anys, deixava la direcci
tcnica de Parcs i Jardins. El gerent,
Jordi de Mas Caral, va gurar com a
mxim responsable del servei durant
tres anys, entre el 1986 i el 1989. La La histrica seu de Parcs i Jardins de lavinguda Marqus de Comillas, que ja no existeix i
nova direcci del Servei de Parcs i que lInstitut va abandonar el gener del 2001. Arxiu PJBIM
Jardins, a la qual sha dafegir la gura dAntoni Falcn i Vernis, primer
governava el consistori. No obstant, el seu nomenament va
com a director tcnic i posteriorment com a mxim responsuposar la dun model. La desaparici de la gura dun
sable, no va ser aliena al context dillusi, bonana econarquitecte al capdavant de Parcs i Jardins treia protagonismica i nous projectes. Falcn, que aleshores tenia 35 anys,
me i creativitat a aquest servei, que deixava de dissenyar i
era mestre jardiner per lEscola Municipal de Jardineria de
crear els parcs i jardins de la ciutat. No seria ns lany 1995
Barcelona (posteriorment rebatejada amb el nom de Rubi
que es recuperaria la gura de larquitecte paisatgista, amb
i Tudur) i arribava a la direcci el 1989, desprs dhaver
la incorporaci de Patricia Falcone, que va assumir la direcocupat durant tres anys el crrec de director tcnic i afavorit
ci de lrea de Projectes i Obres de lInstitut Municipal de
pel fet destar ben connectat amb laparell socialista, que

Un descuit de Fira de Barcelona va impedir la

continutat del sal Jardinova, que amb noms
dues edicions (1975-1977) va marcar una fita
en el sector de la jardineria

fer les primeres plantacions darbrat. Arxiu Casamor

Parcs i Jardins de Barcelona. En lactualitat hi treballa una

altra arquitecta paisatgista, Rosa Lpez.
El 1990, Barcelona tenia al voltant de 600 hectrees de
zona verda, i, amb motiu dels Jocs, se nhi afegirien 228
ms, la qual cosa suposava un creixement que sacostava
al 50%. Durant el 1992 sinauguren nou parcs de diversa
factura: sn els Jardins de Sant Pau del Camp, amb 1,62
hectrees, de larquitecte Llus Nadal; les Glries, amb 2,12
ha, dAndreu Arriola, Artur Joan Mart i Bet Figueras; la Vall
dHebron, amb 8,22 ha, dEduard Bru; Carles I, amb 5,5
ha, de Pep Zazurca i J. Lavia; les Cascades, amb 1,31 ha,
de Josep Martorell, Oriol Bohigas, David Mackay i Albert
Puigdomnech, que tamb van projectar el del Port Olmpic,
amb 2,99 ha; Nova Icria, amb 6,34 ha; el Poblenou, amb
11,92 ha, de Xavier Vendrell i Manuel Ruisnchez, i el Mirador del Migdia, amb 8,37 ha, de Beth Gal, Jaume Benavent
i Andreu Arriola.
Letapa de Falcn al capdavant de Parcs i Jardins (19892001) va ser llarga i va servir per modernitzar el servei. Les
seves inquietuds que, com a teric, va poder desplegar
fent de professor de lequip fundacional de lEscola de Jardineria Castell de Sant Foix i les del seu equip van anar

33

TRIAL MODE a valid license will remove this message. See the keywords property of this PDF for more information.

en qu treballen ms de 800 persones. En aquest sentit,

lactual presidenta de lInstitut, Imma Mayol, cap visible del
grup municipal dIniciativa per Catalunya Verds, ha hagut de
fer front a fortes crtiques.
El nal del mandat de Falcn no va ser una bassa doli.
La idea de lalcalde Joan Clos de fer vi amb la marca
Barcelona a la nca de Can Calopa, a Collserola, que
rpidament va fer seva el director gerent, va causar fora
maldecaps a la instituci. El mar del 2000, Falcn va comenar els trmits per poder iniciar la plantaci de vinya,
que es va portar a terme lany 2001. Es van llaurar 2,8 hectrees dantics camps que ja shavien integrat al bosc del
Parc de Collserola. Els ecologistes van denunciar la tala de
700 arbres i els partits de loposici van carregar contra
aquesta iniciativa. Les crtiques shan apaivagat, per Imma
Mayol sha desmarcat dun projecte de lequip antecessor

La revista Parques i Jardines es va editar entre

el 1970 i el 1978 i lactual
Barcelona Verda es
publica ininterrompudament
des del 1992.

ms enll del pur manteniment del verd de la ciutat i les

platges. Es va posar molt mfasi en la faceta divulgativa,
amb publicacions diverses i amb el naixement de la revista Barcelona Verda (1992), i en la jardineria sostenible. En
aquest camp va tenir un paper destacat Maria Alba Fransi,
cap de desenvolupament i educaci ambiental de lInstitut.
Ara, tot aix s normal, per lany 1993, quan van comenar
els primers programes per adaptar la vegetaci als conceptes de sostenibilitat i biodiversitat i es va optar per espcies
mediterrnies, que, entre altres coses, permeten estalviar
aigua, no hi havia la conscincia dara. Algunes accions ns
i tot eren motiu de controvrsia, com la campanya Nadal
amb arbres alternatius, del desembre del 92, que va fer que
els productors davets posessin el crit al cel. El 1993 sinaugurava el Centre Experimental de Can Cadena, dedicat a la
jardineria ecolgica i lagricultura biolgica amb objectius
didctics. Al cap de cinc anys arribaria el reg de les zones
verdes de la Vila Olmpica amb aiges fretiques bombades
des dels tnels del metro, i el 1999 es va aconseguir regar
tot larbrat viari amb aiges del subsl. Sn noms alguns
dels aspectes que va posar en marxa Parcs i Jardins. Cal
destacar que, durant el mandat de Falcn, lajuntament i els
treballadors del Servei de Parcs i Jardins van acordar crear
lInstitut Municipal de Parcs i Jardins (1992), un organisme
autnom que garantia la total gesti del patrimoni verd de
la ciutat i del qual Antoni Falcn va ser el primer director gerent, i el teric en poltiques ambientals Josep Maria Vegara
i Carri, el primer president. Falcn va abandonar lInstitut
lany 2001 per dirigir el ja desaparegut Centre Gestor del
Parc de Montjuc, que va ser lencarregat de promoure els
Jardins Joan Brossa, de 5,2 hectrees, a lespai de lantic
Parc dAtraccions de Montjuc, inaugurats el mar del 2003 i
que van fer els serveis tcnics de Parcs i Jardins. En lactualitat, lajuntament vol substituir la frmula jurdica dinstitut
municipal per la dentitat pblica empresarial, per tenir ms
facilitat a lhora de poder externalitzar feines, per els sindicats ho veuen com una mesura per privatitzar aquest servei,

Joaquim M. Casamor (1968-1986) s lltim

arquitecte paisatgista que ha dirigit el Servei
de Parcs Jardins de Barcelona
que li va tocar trampejar i que irnicament alg va batejar
com a Falcon Clos, en clara allusi a la srie televisiva Falcon Crest, que fa anys va tenir fora acceptaci entre els
televidents per la seva trama. En lactualitat, Antoni Falcn
s responsable de la divisi forestal de lempresa Santa &
Cole.
Falcn va ser substitut per Joan Conde del Campo (20012004), que es va convertir en el primer director gerent sense
cap vinculaci amb el mn de la jardineria. Conde, llicenciat
en Dret, va deixar lInstitut quan va ser nomenat gerent del
sector de Serveis Urbans i Medi Ambient de lajuntament.
Lactual director gerent s Jordi Campillo i Gmez, funcionari de lajuntament que arribava a Parcs i Jardins des de la
direcci del Departament dAtenci al Ciutad, cosa que fa
pensar que lajuntament vol un perl ms poltic que no pas
tcnic i creatiu per dirigir lactual patrimoni verd barcelon.
ELS GRANS PARCS I EL FRUM
Lltim gran canvi de Barcelona com a metrpoli, estenent-

Antoni Falcn i Vernis, director de

Parcs i Jardins entre el 1989 i el
2001

34

TRIAL MODE a valid license will remove this message. See the keywords property of this PDF for more information.

Joaquim M. Casamor i dEspona,

director de Parcs i Jardins entre el
1968 i el 1986.

Lany 1960 es va enjardinar lespai del Mirador de lAlcalde, que feia de contrapunt al ja desaparegut Parc dAtraccions de Montjuc.
Arxiu Famlia Riudor

se cap al Bess amb motiu del Frum 2004, ha servit per

guanyar uns espais verds que shan situat al capdavant dels
parcs de Barcelona per la seva extensi, darrere, aix s, de
la Ciutadella. s el cas del Parc de Diagonal Mar, amb 15,7
hectrees, inaugurat per les Festes de la Merc del 2002.
s un projecte pstum de larquitecte Enric Miralles (19552000) que tamb ha rmat la seva companya, la tamb arquitecta Benedetta Tagliabue, que sha encarregat de fer-ne
el seguiment denitiu. A la zona prpiament dita del recinte
del Frum, entre lesplanada i la nova zona de banys, es
va aixecar el Parc dels Auditoris, de larquitecte Alejandro
Zaera, concebut com un espai que busca reproduir un paisatge tpic del Mediterrani mitjanant la collocaci de cinc
grans dunes i que t dos amplis amteatres, amb cabuda
per a 3.500 i 2.500 persones. El parc, dutilitzaci mixta, ha
passat aquest estiu del 2005 la seva primera prova de foc.
Lltima gran zona verda del Bess s el Parc del Nord-est,
un projecte dels arquitectes Iaki balos i Juan Herreros.

El 1990, Barcelona tenia al voltant de

600 hectrees de zona verda, i amb motiu
de la designaci olmpica se nhi van afegir
unes 228 ms
T 11 hectrees i la seva construcci ha servit per regenerar una mplia zona de la desembocadura del Bess. Del
manteniment, se nencarrega Parcs i Jardins, a pesar que
est situat al terme de Sant Adri de Bess.
Lltim gran parc obert als ciutadans, que encara sest
desenvolupant i no pas precisament en una nova rea,
com s el cas del Frum, s el Parc Central de Nou Barris,
amb 16,6 hectrees, el segon ms gran de la ciutat, que
connecta la plaa de Karl Marx, a tocar de la Ronda de Dalt,
amb el carrer Pi i Molist. El desaparegut regidor daquest
barri Antoni Santiburcio (1954-2001) va ser limpulsor i valedor, a partir dun projecte dels arquitectes Andreu Arriola
i Carme Fiol, de la recuperaci daquest tros de muntanya,
que presentava un aspecte lamentable. La complexitat derivada de les dicultats del relleu va fer que lobra es divids

Zona de jocs al costat de lesttua del pallasso Charlie Rivel, als

Jardins Joan Brossa (2003), que ocupen lespai de lantic Parc
dAtraccions de Montjuc. Arxiu PJBIM

en dues fases: la primera, del 1997 al 1999, i la segona, des

daquest any ns a la inauguraci, el setembre del 2003.
Malauradament, la forta pressi immobiliria que pateix
Barcelona, a conseqncia de la falta de sl, no permet
gaire optimisme sobre el creixement del verd urb de la
ciutat. A ms, en ocasions, els espais que salliberen entren
en contradiccions en barrejar-shi aspectes com lhabitatge
social, que tamb reclama una poltica clara de sl. Sigui
com sigui, ara, sobre el paper, Barcelona t en cartera dos
nous parcs que estan pendents de fer-se en zones de nova
centralitat. Sn el Parc Central del Poblenou, de 5 hectrees,
i el de la Sagrera, de 25. De moment, per, lInstitut ha
engegat un ambicis pla de rehabilitaci integral sobre una
superfcie de 75,11 hectrees donze parcs de Barcelona
jardins del Palau de Pedralbes, Mossn Cinto Verdaguer
i Mossn Costa i Llobera, i parcs de la Creueta del Coll,
Gell, Tur de Monterols, Tur de la Peira, el Guinard, la
Pegaso, Joan Mir i la Ciutadella, projecte al qual es destinaran 16 milions deuros i que sacabar el 2007.
Miquel Ribas i Comas

35

TRIAL MODE a valid license will remove this message. See the keywords property of this PDF for more information.