Está en la página 1de 37

MDUL 1 RECOLLIR LA INFORMACI

QU S ESTUDIAR? s esforar-se per aprendre de manera slida i


profunda (NO s guiar-se noms per aconseguir laprovat i memoritzar)

Aprenem quan desprs duna sessi destudi hem ents el que


estudivem i ens adonem que ho sabem i que hem aprs alguna cosa
que abans no sabem. Per tant, podem explicar les coses de manera
ms completa.

IDENTIFICACI DE LES DIFICULTATS EN LESTUDI L


autoconeixement dels propis recursos i de les prpies dificultats t una
importancia clau com a via per a orientar i planificar el propi aprenentatge
de manera realista i motivadora.

1.

Lenfocament i lestil daprenentatge


considera que
aprendre (enfocament)

Qu s el que lestudiant
significa

Quines sn les seves preferncies


personals a lhora daprendre (estil)
La programaci del temps lliure
2. Lorganitzaci de lestudi
La planificaci de les sessions destudi

Lexistncia dun autoconcepte


3. La motivaci per lestudi

El cansament fsic o psicolgic


La contraposici de les metes personals
amb altres objectius
El control sobre el propi comportament

4. Lentorn destudi

Responsabilitats familiars
Lloc destudi no adient
Preocupacions i conflictes personals

DECIDIR SOBRE ELS PROPIS OBJECTIUS Ser autnom, significa


identificar i definir els propis objectius destudi i aprenentatge i prendre
decisions sobre els passos que cal donar per assolir-los.

1. Quin s el propsit de lactivitat?


GUIA PER A LA PRESA DE DECISIONS
2. Quines sn les principals condicions de l
activitat?
3. Qu necesiito saber per a realizar l
activitat?

4. Com sabr que estic realitzant b l


activitat?

Estarem motivats per a estudiar quan tinguem una bona disposici fsica i
psicolgica per a fer-ho, quan estiguem convenuts que sern les nostres
habilitats i el nostre esfor els que determinaran les nostres possibilitats d
xit, i quan donem prioritat a unes metes personals, valorant els pros i els
contres, enfront dunes altres que haurem dajornar o desestimar. Aprendre
implica, en definitiva, transformar informaci en coneixement.

APRENDRE A RECOLLIR LA INFORMACI

1. Nivell de rellevncia de la informaci recollida Ser rellevant


quan sigui una mostra prou representativa daquest tema (Sha
de contestar de la manera ms clara i precisa qu, on, quan, com i
per qu)
2. Nivell de comprensi del tema Quan recollim informaci sobre
un tema, demostrem un major grau de comprensi en la mesura e

que siguem capaos de personalitzar aquesta informaci en els


nostres apunts.
3. Nivell dajustament a les demandes o exigncies duna prova
Quan un pren una informaci ho fa sempre pensant en el objectiu i
tamb tenint en compte les condiciones en les que haur de
desenvolupar cada feina.

COM SABREM QUE FEM B LA RECERCA?

-Ttol
-Paraules clau
-Index
-Introducci
-Resum
INDICADORS

-Subttols
-Els termes destacats
-Els primers pargrafs
-Estil del text
-Lactualitat de la publicaci
-Lautoritat reconeguda de lautor
-Sindiquen les fonts i referncies

RECOMANACI No sacralitzar les obres i els autors escollits.

ANOTAR LA INFORMACI

Prendre apunts duna exposici oral suposa recollir la


informaci respectant el missatge i lestructura que lorador
vol transmetre, s a dir, la finalitat i el sentit en el que es diu.

El que s essencial i el que s secundari sol ser difcil de determinar, ja que


una mateixa informaci pot ser entesa i representada de manera variada i
parcial segons la formaci del qui escolta.

El que sembla ms recomanable s intentar recollir, almenys en un primer


moment, tot all que est dient el conferenciant i la manera com ho est
dient i provar didentificar quin s el missatge que ens vol comunicar des de
la seva perspectiva.

PER QU HEM DE PRENDRE APUNTS?

Prendre apunts consisteix a recollir part de la informaci que


apareix en una font informativa ms mplia, de manera que sigui ms
manejable a lhora dutilizarla per a donar resposta a una demanda.
TASQUES

-Permetre la reconstrucci personalitzada


-Retenir algunes dades rellevants
-Els estudiants recorden ms el contingut dels seus apunts que
el de les notes proporcionades pel professor.
-Reduir la informaci per tal de que sigui ms manejable i til
-Ajuda a la comprensi del que sanota

1. La velocitat dexposici de lorador


CONDICIONS

2.El grau de sistematitzaci


3.La claredat expositiva

QU HEM DANOTAR? El que sha danotar duna exposici oral est


delimitat per la finalitat o els objectius que la justifiquen.

QUINS CONEIXEMENTS TENIM? Quan el coneixement sigui elevat, l


anotaci podr ser ms selectiva, i quan el nivell sigui baix, lanotaci
haur de ser ms genrica i buscant la literalitat.

COM HO HEM DANOTAR?

ABANS DE PRENDRE APUNTS

-Fulls de la mateixa mida


-Numerar correlativament els fulls
-Deixar marges a lesquerra i al final de cada full per tal dampliar la
informaci
-Introduir referncies que permetin situar els apunts
-Nom de la matria, data i nom del professor

DURANT LA PRESA DAPUNTS

-Tenir en compte els objectius que marca el professor


-Estar atent a cada nou concepte que sintrodueix i anotar-lo
buscant la definici
-No anotar les idees mentre van apareixent ja que es corre el risc
de perdre el sentit
-No desvirtuar el missatge original.

EN FINALITZAR LA PRESA DAPUNTS

-Fer una lectura rpida tractant daclarir, completar o modificar les


idees
-Revisar els apunts i donar-los una forma ms clara

COM SABER EL QU SHA DANOTAR

INDICADORS

-Paraules Clau Remeten a la idea principal o al missatge


essencial (s molt important elaborar una hiptesi sobre les les
idees bsiques que defensa lorador)

-Paraules Eina 1. Elements de seqenciaci que marquen


diferents parts
Introductoris, enumeratius, transitius,
il.lustratius.
2.Elements de relaci que estableixen vincles entre
les parts
De reiteraci, de raonament, de causalitat, d
oposici
3.Elements demfasitzaci
4.Elements de conclusi

-Mecanismes del discurs (indicacions que dona lorador respecte a


all que considera important)

En el procs danotaci podem destacar 3 accions

-Lanlisi dels indicadors que aporta el conferenciant respecte


a all que per a ell s important.
-El raonament mental de l anotador que va generant idees
sobre el que escolta.

-El que sapunta sobre el paper amb una organitzaci i un


format determinats.

PRINCIPALS PROCEDIMENTS DE PRESA DAPUNTS

1. APUNTS LITERALS
-Es pretn escriure el text de lorador tractant de ser molt fidel a loriginal
(copiar la informaci)
-Sutilitzen sistemes de reducci del text anotat (parafrasejar, eliminaci de
paraules i us dabreviatures) Poder resultar tils per 2 propsits, quan
necessitem imprimir velocitat a lanotaci o quan necessitem estalviar
espai en el full danotaci.
Condicions que la fan indicada
a) Velocitat expositiva normal (com ms rpid parli, ms sistemes de
reducci tindrem que utilitzar)
b) Grau de sistematitzaci o estructuraci Ha de tenir bona
estructuraci.
c) Nivell de claredat expositiva Frases curtes per poder copiar
literalment.
d) Grau de familiaritat amb el tema No cal conixer el tema (gran
avantatge daquest sistema)

2. PAUTA DANOTACI
-s un sistema danotaci en el qual es fan servir fulls prviament preparats
de manera que la informaci que sanota es distribueix en diferents zones
del full, afavorint una diferenciaci i organitzaci prvia de les dades
recollides.
-Sestructura en 3 parts Una per a la informaci, una altra al marge
esquerra per a escriure les opinions i els comentaris personals i una darrera
al marge de baix per als dubtes que puguin sorgir.
-Sutilitzen tamb els sistemes de reducci.
-La finalitat daquest sistema s recollir els principals arguments o idees de l
orador, per introduint alguns elements que facilitin la comprensi i certa
valoraci crtica, a ms de la possibilitat dopinar.

Condicions que la fan indicada


a) Velocitat expositiva Una mica inferior a la de lescriptura (per
poder plasmar els dubtes)
b) Grau de sistematitzaci o estructuraci Mnimament estructurat.
c) Nivell de claredat expositiva s preferible perque sigui possible
parafrasejar i fer anlisi crtica.
d) Grau de familiaritat amb el tema s convenient tenir alguns
coneixements previs.

3. APUNTS ESTRUCTURATS
-No sintenta recollir tota la informaci original, sino solament aquella que
es relaciona en alguns apartats predefinits.
-Requereix establir qestions o categories prvies que es consideren
rellevants i que centraran latenci de qui escriu per tal de completar-les
Poden ser de carcter genric o a partir dun sistema de dicotomies o d
interrogaci.
-Shan de formular preguntes que shaurien de contestar en lexposici
(convertir cada pregunta en un apartat clau dels apunts)
Condicions que la fan indicada
a) Velocitat expositiva No s un element determinant.
b) Grau de sistematitzaci o estructuraci Tampoc influeix gaire.
c) Nivell de claredat expositiva s important, per tal de saber si cal
recollir una dada i decidir on situar-la dins la nostra estructura.
d) Grau de familiaritat amb el tema s un factor decisiu, cal tenir
coneixements sobre el tema.

4. APUNTS GRFICS
-Semfatitza limpacte visual per mitj de ls delements grfics (fletxes,
figures, dibuixos,)
-Tendeixen a ser molt sinttics i destaquen les idees o nocions importants.
-Un tipus que ha tingut molt dxit s els apunts de branques, de Tony
Buzan.
-A causa del nivell de sntesi i elaboraci que requereix, no sempre es podr
utilitzar com un sistema danotaci directa (necessitarem donar-li forma
posteriorment)
-La finalitat s facilitar la retenci i el record a partir duna sntesi
comprensiva i jerarquitzada en poc espai de paper.

-Situarem en el centre del full el tema de lexposici


-Recollirem les preguntes que contesta lorador (cal que
convertim cada pregunta en una categoria clau) i obrim una
branca per a cada una daquestes categories.
Passos

-Afegirem a cada una de les branques els apartats principals


-Completarem cada un dels apartats escrivint les dades que
ens ajudin a entendre millor cada apartat.

Condicions que la fan indicada


a) Velocitat expositiva s preferible que al principi no sigui molt
elevada per a poder organitzar-nos.
b) Grau de sistematitzaci o estructuraci s prioritria.
c) Nivell de claredat expositiva Hauria de ser elevada per a poder
establir les relacions.
d) Grau de familiaritat amb el tema No cal ser un especialista.

5. APUNTS PROCEDIMENTALS
-Forma danotaci en la qual se subratllen els passos, les fases, els
moviments que cal seguir i lordre en qu cal seguir-los, per tal d
aconseguir un objectiu.

-Diagrames seqencials Les operacions es realitzen de


manera unidireccional, s a dir, col.locant-les una darrera l
altra (moviments o accions predefinits que si sexecuten en l
ordre correcte porten directament al resultat esperat)
2 maneres
-Diagrames de decisi Assenyalen els camins alternatius
que, en el moment en qu hi ha una decisi, es poden
prendre per arribar a un mateix objectiu (sn procediments
heurstics que serveixen per a fer un diagnstic)

Condicions que la fan indicada


a) Velocitat expositiva Ha de ser pausada, sino s gaireb impossible
efectuar-la.

b) Grau de sistematitzaci o estructuraci s imprescindible per a


poder relacionar.
c) Nivell de claredat expositiva s crucial.
d) Grau de familiaritat amb el tema s molt til conixer mnimament
el tema.

CONSELL El ms important no s la tcnica danotaci escollida, sin el


fet que els apunts que recollim responguin eficament a lobjectiu de la
activitat que estem realitzant.

COM SABREM QUE HEM FET B LANOTACI?

-Quan sadeqi a les condicions de lexposici (velocitat,


sistematitzaci, claredat i familiaritat amb el tema)
-Quan inclogui les idees principals que volem recollir segons l
objectiu proposat.
-Quan mostrin lestructura lgica de lexposici (inici, fil
conductor, conclusions,)
-Quan sigui selectiva i eviti elements reiteratiuso superflus.
-Quan suposi un cert grau de personalitzaci (les nostres
prpies paraules, comentaris, opinions,)
-Quan sigui fcil dentendre i recordar (presentaci, grfics,
smbols,)
-Quan constin els aspectes situacionals de lanotaci
(assignatura, data, orador,)

COM HEM DE RECTIFICAR ELS NOSTRES APUNTS?

-s molt important revisar-los ja que, si es reelaboren


posteriorment, lefecte sobre laprenentatge es multiplica.
-La necessitat daquesta revisi dependr del graude
comprensi aconseguit i del nivell de transformaci de les
anotacions.
-Operacions
1. Aclarir i destacar els diferents apartats, reescriure i eliminar el
que s reiteratiu.
2. Ordenar els apunts (titular les seccions, numerar els fulls)
3. Rectificar les imprecisions i corregir lortografia.
4. Completar els possibles buits informatius i fer ampliacions o
resums dalguns punts essencials.
5. Analitzar la informaci anotada i assolir una comprensi
profunda (prxim mdul)

MDUL 2 COMPRENDRE (CONVERTIR LA


INFORMACI EN CONEIXEMENT)
COM ES POT DIFERENCIAR LA INFORMACI RELLEVANT?

-Diferenciaci del tipus o format de text


-Ttols o frases destacades
-Distinci dapartats
-Objectius
-Subratllat

nicament lestudiant que selecciona i relaciona la informaci ms


significativa procedent de fints diferents i tenint en compte les variables que
sn ms rellevants en aquella situaci, segurament aconseguir aprendre la
matria destudi de manera comprensiva i personalitzada.

Per a poder connectar la nova informaci amb el que ja sabem, ser


necessari que siguem actius i que ens plantegem de qu tracta el text que
hem de llegir, quina s la seva tipologia i quines de les coses que sabem
poden estar relacionades amb el que diu lautor.

LLEGIR PER COMPRENDRE I PER APRENDRE

La lectura s un instrument fonamental per aprendre

FASES EN EL PROCS DE LECTURA

1) Lectura per damunt (skimming) Detectem all que no


entenem, per ens podem fer una idea de qu va el text i
relacionem la informaci del text amb els coneixements previs.
2) Escaneig Recrrer el text buscant dades i informacions
concretes que ens puguin ser tils per a comprendre el
contingut. El lector analitza quines sn les dades ms rellevants
del text.

Alguns procediments, com el subratllat, el resum i els esquemes ens ajuden


a seleccionar la informaci rellevant. Per donar una interpretaci ms
personal podem fer servir els quadres sinptics i els mapes conceptuals.

EL SUBRATLLAT

Subratllar s marcar sobre el text les idees ms

importants

OBJECTIUS
-

Mantenir latenci mentre llegim


Organitzar i comprendre el que llegim

Facilitar el reps per a copsar les idees principals


Preparar el material per a elaboracions posteriors

PRECISIONS
-

Cal fer una primera lectura i, en la segona, subratllar


Sha de subratllar noms el fonamental (les idees principals i
paraules o frases molt curtes)
El que subratllem sha de poder llegir telegrficament, per
conservant tot el sentit.
Podem subratllar de diferents maneres, depenent de la
tipologia i complexitat del text, i tamb en funci de lobjectiu
del subratllat.

TIPUS
-Subratllat lineal s el ms conegut. Podem adaptar
diferents formes i colors per a destacar les idees a diferents
nivells. Sutilitza lnea doble per a les idees ms importants.
s el pas previ en lelaboraci de resums.
-Subratllat estructural Es tracta de marcar amb lnies
verticals en el marge esquerre del text els pargrafs que
volem destacar i completar-ho amb anotacions breus
referides a les idees principals (paraules clau). s un esbs de
lesquelet del continguti facilita la confecci posterior d
esquemes.
-Subratllat de refor o marques Consisteix a utilitzar lletres,
paraules o signes, als quals cadasc dna un significat, per a
destacar qestions importants, dubtes, disconformitats, el
que no hem ents,El que destaquem sn qestions
relacionades amb qui llegeix i com linterpreta. Permet fer
una lectura crticai s un pas previ per a fer resums
personalitzats.

MOTIUS DUTILITZACI
-Facilita lestudi, afavoreix latenci i fams efica el reps.
-Permet destacar les idees principals dun text
-Permet estructurar i organitzar el que llegim
-s el pas previ en lelaboraci desquemes i resums

-El subratllat lineal ens ajuda a extreure el contingut principal


dun text i s til per elaborar resums.
-El subratllat estructural ens ajuda a destacar i ordenar les
idees dun text i s til per a lelaboraci desquemes.
-El subratllat de refor o marques ens ajuda a interrogar-nos
sobre alguns elements de la nostra comprensi del text i
afavoreix la lectura crtica i l elaboraci de resums
personalitzats.

EL RESUM

El resum s lexpressi, de forma condensada, de


les idees principals dun text. El podem utilitzar amb les
mateixes paraules de lautor del text o utilitzant les nostres
prpies paraules. En cap cas no alterem el contingut fonamental.

El resum pot ser producte del subratllat lineal previ i tamb


del subratllat estructural i de refor, que permet fer un treball
ms personalitzat sobre el contingut del text.

COM ES FA UN RESUM?

-Prviament s necessari ferun subratllat sobre el text


-El resum ha de ser curt, no hauria de representar ms d
una quarta part de lextensi del text original.
-Les idees han de mantenir entre elles una estructura i una
coherncia lgiques. Cal anar del ms general al ms
particular.
-El resum ha dexposar una visi de conjunt sobre el tema i
ha de tenir unitat i sentit (no pot consistir noms en l
enumeraci didees.

QUAN I PER QU FEM UN RESUM?

-Ens ajuda a millorar la comprensi i la capacitat de sntesi


-Ens ajuda a exercitar i millorar l expressi escrita
-Ens facilita el reps
-Ens obliga a utilitzar les nostres prpies paraules ( per tant,
ens ajuda a comprendre)

-Ens ajuda quan tenim que repassar un material destudi


abundant
-Tamb s til quan treballem amb molta informaci

ELS QUADRES SINPTICS

s un quadre en qu es relacionen diverses


variables i que ens serveix per a presentar grficament la sntesi dun text
de manera que les idees principals sexposin en termes de comparacio a
partir de dos o ms criteris.

COM ES FA UN QUADRE SINPTIC?

a) Llegir detingudament el text i extreuren les idees


principals
b) Estructurar b el text en apartats intentant sintetitzarlos cada un amb una paraula o frase curta.
c) Establir els criteris de classificaci del quadre, s a dir,
les caracterstiques que encapalaran les files.
d) Elaborar el quadre sinptic omplint els diversos espais
que formen la intersecci amb les idees principals que
integren els dos criteris.

QUAN FEM UN QUADRE SINPTIC I PER QU?

-Ens facilita la comprensi profunda del material destudi


-Afavoreixen la capacitat danlisi
-Ens ajuden a establir i entendre les relacions entre
diferents idees
-Quan treballem amb textos o continguts complexos en
qu hi ha moltes interrelacions.
-Quan volem organitzar el contingut provinent de
diferents fonts
-Quan en un text sutilitzen criteris diferents per a
analitzar un tema
-Quan necessitem visualitzar la informaci i repassar-la
de forma rpida i efica.

ELS ESQUEMES

Sn una classificaci de les idees importants dun text


estructurades de manera lgica.

CONDICIONS DUS

-Sha dexpressar amb el mnim de paraules i les idees


principals hauran destar destacades amb claredat.
-Ha de representar lestructura lgica dun text, s a dir, ha de
servir de fil conductor de les idees principals.
-Han de quedar diferenciades les idees principals de les
secundries.
-Han de quedar clares les relacions entre les idees principals.
-Les idees han destar expressades en poques paraules.
-La presentaci ha de ser clara i ha de facilitar la comprensi.
-Ha doferir una visi completa del contingut del text.

TIPUS DESQUEMES

a) De claus
b) De fletxes
c) Numrics

PASSOS PER FER UN ESQUEMA

-Llegir un parell de vegades el text


-Anar localitzant les idees principals i les paraules clau
-Anotar les idees jerrquicament, no segons lordre del text,
sino segons les relacions de dependncia.
-Passar a paper el primer esquema, ampliar-lo i completar-lo
desprs amb frases breus i amb algunes idees secundries
per importants.
-Els elements fonamentals de lesquema sn el ttol, els
apartats i les idees que sexpliquen en cada apartat.
QUAN I PER QU FEM UN ESQUEMA?

-Lobjectiu s relacionar la informaci de manera que tingui


un significat per nosaltres.
-Facilita la sntesi i ens dna una visi de conjunt.
-Reflecteix les idees principals del text que treballem.
-Facilita el reps, i es veu ms la unitat i la relaci duna
cosa amb laltra.
-Serveix per argumentar amb criteris clars el nostre punt de
vista.

ELS MAPES CONCEPTUALS

s una classificaci jerrquica, grfica i esquemtica que representa les


relaciones significatives que sestableixen entre els conceptes dun tema.

ELEMENTS FONAMENTALS

-Conceptes Un concepte es tot all que quan ho anomenem t


significat.
-Paraules denlla Sutilitzen per a unir els conceptes i per a
indicar el tipus de relaci que tenen.
-Proposicions Sn dos o ms termes conceptuals units per
paraules amb la finalitat de constituir una unitat semntica
Les relacions que sestableixen entre conceptes poden ser d
inclusi (a forma part de b), de subordinaci (a depn de b), de
supraordenaci (a inclou b) o relacions causals (a s la causa de
b)

CONDICIONS DS

-Ha de reflectir grficament els coneixements


-Ha de facilitar laprenentatge per mitj de lorganitzaci de
conceptes de form jerrquica.
-Ha de mostrar les relacions ms adequades entre els
conceptes.
-Ha de servir de fil conductor dall que sap una persona sobre
un tema.
-Ha de ser clar i oferir una bona guia per recordar la informaci.
-Ha de ser dinmic, s a dir, ampliable i modificable

COM ES FA UN MAPA CONCEPTUAL?

-Fer una llista de les coses que sabem sobre un tema.

-Llegir el text i destacar-ne les frases que recullen les idees


principals.
-Fer una llista dels conceptes que recullen les idees principals del
text.
-Decidir quin daquests conceptes prendrem com a punt de
partida (el concepte principal)
-Ordenar els altres conceptes de ms generals a ms especfics.
-Pensar possibles relacions directes entre el concepte ms general
que sha pres com a punt de partida i els altres conceptes
seleccionats.
-Pensar possibles relacions directes i creuades entre els altres
conceptes.
-Fer un esborrany del mapa i comprovar si reflecteix el que sabem
sobre el tema.
-Analitzar les relacions establertes.
-Elaborar el mapa conceptual definitiu.

QUAN I PER QU FEM UN MAPA CONCEPTUAL?

-En el mapa conceptual queden reflectits els tipus de relacions


que sestableixen entre els conceptes i sens ofereix una visi
de conjunt del tema.
-Es pot anar ampliant i modificant i sn dinmics.
-Permeten organitzar les idees i conixer les relacions per a
comprendre-les i poder expressar-les posteriorment amb
claredat.
-Permeten posar en com amb altres persones el que se sap
sobre un tema.

-Ens permeten evaluar qu sabem sobre un tema abans de


comenar a estudiar.
-Faciliten laprenentatge i la comprensi en el
desenvolupament de diferents activitats.

Primer, fent un esquema, podrem classificar les idees


importants de la nova informaci de qu disposem i sintetitzar-la
Desprs, amb el mapa conceptual, podrem fer nostra la informaci, afegirhi altres coses que ja sabem i concretar les relacions que sestableixen
entre tots els conceptes.

MDUL 3 RESOLDRE PROBLEMES I EXMENS


RESOLUCI DE PROBLEMES

Sempre que tenim una pregunta podem considerar que tenim un


problema Si, com acostuma a passar, a ms disposem dunes dades i
unes condicions sota les quals succeeixen les situacions, podem intentar-ne
la resoluci.

DADES + CONDICIONS + QESTI = PROBLEMA

-Condicions s el marc que centra la situaci problemtica i


que hi dna significat. Conixer el marc del problema, s a dir,
el conjunt de restriccions que ens imposa, ens reduir les
possibilitats delegir en la situaci concreta.
-Qesti Pot prendre la forma de qestions quantitatives o
qualitatives.
-Dades Les dades que sinclouen en un problema les hi
podem trobar escrites o b es donen per suposades. Les
dades dun problema no sempre sexpressen en nmeros, hi
ha una gran quantitat de problemes. Tots, per, comparteixen
la presa de decisions.

FASES DE RESOLUCI
-Comprensi del problema
-Convenincia de les dades
-Tipus de resoluci
-Procs de resoluci
-Comprovaci de la resposta

COMPRENSI DEL PROBLEMA


-La relectura del problema s obligada (tinguem la sensaci
de que lhem ents o no) Hem de fer una segona lectura
ms pausada que ens vagi descobrint els detalls.
-Si no entenem alguna paraula clau concreta, consultar el
diccionari.
-Si tot i aix seguim sense entendre el problema, podem
reescriurel duna manera ms familiar procurant no canviar
el que significa.

-Si ens resulta un problema massa obert o general, podem


concretar-lo amb un exemple, i al inrevs, tractem de
generalitzar el problema.
-Un ltim recurs consisteix en mirar de canviar parcialment el
significat duna part del problema per veure com es modifica
o com pot repercutir la seva variaci en la seva resoluci.
-Ens pot convenir distingir genricament alguns tipus de
problemes Demostracions, aplicaci directa de clculs,
argumentacions, investigaci o exemples.

CONVENINCIA DE LES DADES

-Haurem dexaminar les dades, encara que podem dir amb


seguretat que en contextos acadmics disposem de totes les
dades per a la resoluci del problema, per pot ser que
estiguin sobreenteses perque ja les tindrem de saber (per l
edat, contingut, matria,)
-Pot haver dades redundants, s a dir, dades que no
intervenen en la resoluci i que busquen distreure la nostra
atenci i tamb pot haver dades que es contradiuen entre si,
o b dades que redunden en la mateixa idea de maneres
diferents Hem de seleccionar les dades dacord ambl
objectiu del problema.
-Hi ha un altre cas en el qual la major part de les dades shan
destablir, s a dir, shan de desglossar per poder arribar al
final amb xit.

TIPUS DE RESOLUCI

-No tots els problemes es resolen de la mateixa manera.


-Tipus Assaig-error, organitzaci, subojectius, equacions,
contradicci, marxa enrere, raonament lgic,

-Si el problema s nou podem establir relacions amb altres


problemes semblants o b analitzar per escrit de manera
esquemtica les operacions que seguirem per resoldrel.

PROCS DE RESOLUCI DEL PROBLEMA

-Ajudar el fet de poder tenir un senzill gui orientatiu


a) Quin s el propsit del problema (que ens demana: clculs,
teorema, hiptesis,...)
b) Quines sn les principals condicions del problema (el marc
determinat en qu es desevolupa: temps, si s un enunciat d
exmen, si es preveu que tingui ms duna soluci, restriccions
i ajudes que ens dna,)
c) Coneixements per a resoldre el problema (es presuposa que
tenim tota la informaci o lhem de buscar?)
d) Comprovaci (mirar que hi hagi relaci entre el tipus de
qesti i el tipus de resposta, si la resposta es possible i
adequada, intentar resoldre un altre cop el problema,)

ADEQUACI DE LA SOLUCI

-Considerarem que que una resposta s adequada quan, a ms


de ser correcta, tamb es possible.
-Hi ha problemes que dalguna tenen incorporada la possibilitat
de ser comprovats amb garantia dassegurar la resposta
adequada, per hi ha daltres que no es poden comprovar,

encara que s necessari que es revisin, tornant a fer el


problema, per exemple.
-Si es tracta dun problema tancat podem provar un altre cam
de resolucii comparar la resposta, i si s obert, seguir les
passes de resoluci pot desembocar en la detecci d
imperfeccions, errors o omissions.
-Finalment, cal constatar que hi hagi una connexi directa entre
el tipus de pregunta i el tipus de resposta al qual sha arribat
(per exemple, si el problema ens demana justifica una
premissa, no hi correspondr una resposta numrica i a l
inrevs.

PAUTA DE RESOLUCI

1. Entenem el problema?
2. Tenim totes les dades per a resoldrel?
3. Lestructura i el contingut del problema ens informen de la
manera de resoldrel?
4. Qu ens demana el problema i com lhem de resoldre?
-Quin es el propsit del problema?
-Quines sn les condicions?
-Qu necessitem saber per a resoldrel?
-Com sabrem que fem b lactivitat?
5. El resultat a qu hem arribat s correcte?

RESOLUCI DEXMENS

Un examen no deixa de ser un conjunt de preguntes a les quals s


ha de donar resposta des de les assignatures, per que t unes condicions
universals, ja que es desenvolupa en un context acotat amb caracterstiques

iguals Examinar-se s assegurar els aprenentatges i un examen tradueix


uns objectius educatius.

TIPUS DE PREGUNTES I DE RESPOSTES

Les qestions plantejades als exmens prenen diferents


formes, que hem de conixer per a abordar-les amb seguretat El que ens
interessa s esbrinar com han de ser les nostres respostes segons
determinats tipus de pregunta avaluativa.

Ens podem trobar amb dos grans tipologies de preguntes


1) Obertes Es tracta de preguntes que permeten elaborar, a qui les
respon, la seva prpia resposta sense limitar-ne lexpressi.
Ofereixen una llibertat total dorganitzaci i descripci.
2) Tancades Corresponen a un conjunt de preguntes que s
estructuren duna manera tal que el qui les respon sovint noms
ha didentificar i assenyalar la resposta correcta.

CATEGORIES

1. Preguntes mplies No imposen restriccions en la manera de


presentar la resposta. Haurem dactivar els nostres
coneixements, organitzar-los i expressar-los entenedorament. Es
poden presentar en forma duna sola pregunta que faci

referncia a un tema estudiat (Expliqueu tot el que sabeu


sobre, comenteu el contingut daquest text,)
2. Preguntes curtes Limiten lexposici del que se sap per l
espai, el temps que donen per a respondre o perqu el tema s
acotat, per tant demanen centrar molt el tema dacord amb les
condicions especfiques de la pregunta. Sha descriure noms
all que s essencial (Descriu en 15 lnies, explica
sintticament, indica dues diferncies bsiques)
3. Preguntes globalitzants Presentaci de casos o situacions
problemtiques (textuals o grfiques) que inclouen tota la
informaci per a poder respondre un seguit de preguntes
relacionades amb el cas o problema. Acostuma a tractar-se de
respostes curtes, per amb la peculiaritat que poden estar
encadenades entre elles, s a dir, s possible que en alguns
casos necessitem el resultat de la pregunta anterior per
efectuar la segent (A partir de la informaci del quadre, respon
les preguntes segents,)
4. Preguntes per completar Les respostes es tradueixen en la
selecci de paraules o nmeros que completin una proposici o
un esquema que es presenten incomplets. Us podeu ajudar amb
les paraules dabans i desprs de la incgnita i amb lestructura
lgica de la frase (per exemple en frases incompletes dangls)
5. Preguntes de cert o fals Noms hi ha dues opcions de
resposta (cert o fals) en relaci amb una premissa o enunciat
que sha de valorar. Ats que la probabilitat dencertar s del
50%, si no sha establert que els errors descompten, val la pena
contestar totes les preguntes (Indica si les afirmacions segents
son certes o falses.)
6. Preguntes didentificaci Sovint sha descriure una nica
paraula en els punts indicats en un esquema o un grfic, que
poden tenir forma de plnols, mapes, dibuixos, etc. Daltres
vegades shan de situar els noms o conceptes en el lloc
adequat sense que aquest lloc estigui prviament marcat (Posa
el nom a les parts identificades del dibuix)
7. Preguntes daparellament Requereixen establir relacions
entre elements escrits en dues columnes i que corresponen a
sries diferents, per que comparteixen algn criteri de
correspondncia. A vegades encara que hi hagi el mateix
nombre d elements en les columnes, pot quedar algn sense
relacionar (Fes correspondre amb una fletxa)
8. Preguntes delecci mltiple Es tracta de marcar una de les
possibles respostes que s acostumen a presentar en grups de
tres, quatre o cinc. La pregunta consta de dues parts: la primera
s comuna a totes les respostes, que s on apareix la informaci
principal, i la segona correspon a totes les opcions de resposta.

Sha danar en compte si sn redactades en forma negativa


perqu s possible que ens demanin el contrari del que pensem.
Resta punts per cada resposta errnia. Si en una pregunta
dubteu entre dues respostes, val la pena que respongueu ja que
podeu obtenir 1 punt i us arrisqueu a perdre 0,25 o 0,33.

EL PROCS DAVALUACI

ABANS DE LEXAMEN
-Conixer els objectius destudi
-Dominar els procediments de resposta
-Repassar de manera organitzada el material destudi
-Habituar-se a planificar la resposta
-Elaborar exmens propis

-En els mduls sempre hi ha un apartat en que sexpliquen els


objectius daprenentatge, que sn els que haurien de dirigir el
vostre estudi i, en conseqncia, la vostra avaluaci: all que
heu daprendre i all que us preguntaran hi s resumit.
-Ajudeu-vos tamb dels signes que fan ressaltar informaci i
dels quadres sinptics.
-Un aspecte essencial a lhora dabordar un examen s el tema
de les revisions i els repassos del que sha estudiat. Una vegada
se spiga la data de lexamen haureu de plantejar un calendari
destudi i de reps dels mduls.
-Tenir el costum dacabar cada sessi destudi amb un
recordatori breu del que heu aprs.
-No estudieu noms el dia abans, us memoritzareu les respostes
per s una bona manera doblidar en pocs dies el que heu
memoritzat. Recorda que el que estudis ar ho necessitars per
a continuar aprenent.
-Un bon indicador de que domineu lassignatura s el grau de
relacions que podeu establir entre cada una de les parts o
apartats de la matria que estideu i la globalitat de l
assignatura.

-Assegurat que has ents i saps el tipus de respostaque et


demanen. Recorda que es pot donar el cas darribar a dominar
un tema per fracassar per desconixer els procediments de
resposta.
-Prova de fer-te autoexmens sobre els temes que estudis. Aix
tobligar a donar sentit al teu estudi i a organitzar una resposta
coherent abans de fer lexamen.
-A lhora de lexamen, mira de pensar en el que contestars i
com ho fars. Planificar lestructura i el contingut de la resposta
no s perdre el temps. La selecci del que sha dexposar en
una resposta s un dels punts ms decisius per a contestar-la
amb xit.

MDUL 4 COMUNICAR EL CONEIXEMENT: ESCRIURE


A LA UNIVERSITAT

ESCRIURE

Escriure esdev imprescindible Quan parlem descriure no pensem


nicament en la possibilitat de generar paraules i frases concretes, sin que
ens referim a lhabilitat dexpressar per escrit un conjunt didees
complexes i destablir-hi les relacions pertinents, i a la necessitat de fer-ho
amb claredat i coherncia, deixant clar el que es vol dir per escrit. Aix
implica conixer, analitzar i regular el procs propi de composici.

Redactar un bon text no depn de la inspiraci sobtada, sin que t ms a


veure amb un treball continuat de reflexi sobre dues qestions
fonamentals:
-Qu he descriure? (tema, contingut)
-Com ho he de fer? (quines paraules sn ms adequades, qui ho ha de llegir,
qu pretenc, com he dorganitzar les idees,)

Per a respondre aquestes dues qestions amb encert, s necessari afrontar l


escriptura com un procs Aquest procs est format per tres grans
activitats bsiques: la planificaci, lescritura i la revisi.

-Planificar

1) Qu he de fer?
2) Per qu? Quin es lobjectiu de lescrit?
3) Quin s el meu objectiu?
4) Qui el llegir?
5) Qu vull dir?
6) Com ho vull dir?

-Escriure 1) Vaig b?
2) s el que volia dir?

-Revisar

1) Sentn? El lector ho entendr?


2) Hi ha equivocacions o problemes amb el contingut?

3) Cal canviar alguna cosa, treure-la o afegir-la?


4) Hi ha errades dortografia o gramtica?
5) El text final respon al que pretenia?

QU HEM DE FER?
Hem de decidir quin tipus de text hem descriure i qu sens demana.
La demanda sol ser fora especfica i acotada i hem danalitzarle per
veure si ens queda prou clara. Traduir-ho en paraules prpies
acostuma a ser una eina til.

PER QU? QUIN S LOBJECTIU?


Aquesta primera anlisi permet delimitar-ne els objectius.
Paral.lelament als objectius del text cal considerar el que nosaltres
pretenem com a escriptors.Tenint en compte aquests objectius
decidirem el tipus de text que hem descriure. Els escrits que s
acostumen a fer sn textos explicatius o argumentatius.

QUI EL LLEGIR?
Hem de plantejar-nos qu s el que possiblement espera el
professor. Agrair claredat i precisi, bona organitzaci de les idees
i, per descomptat, absncia derrors ortogrfics o gramaticals i una
presentaci correcta. Es recomana afegir-hi elements diferencialsi
detalls personals que mantinguin linters i facin el text ms
atractiu.

QU VOLEM DIR?
Hem de generar idees, s a dir, pensar en all que podem dir
sobre el tema i que volem dir, i si cal, buscar ms informaci. Una
tcnica til per a generar idees s lanomenada pluja didees. s
important tenir molta informaci, idees abundants i fora
diferents i variades.

COM HO VOLEM DIR?

Desprs cal decidir com presentarem tota aquesta informaci; el


primer pas consisteix en ordenar les idees.
Criteris
1) Comenar amb les idees menys importants i acabar amb les
ms rellevants
Si es comena escrivint all que s menys important o
significatiu, a mesura que savana el text va guanyant fora.
s molt til en exposicions. Aquest ordre s lindicat en textos
no excessivament breus que permetin a lescriptor anar
arribant a poc a poc als aspectes ms rellevants.
2) Comenar amb les idees ms rellevants i acabar amb les
menys importants
Permet copsar latenci del lector rpidament, i per aquest
motiu s til en textos breus. Tamb s til en les respostes o
demandes concretes. Primer es presentarien les carcterstiques
definitries o les similituds i les diferncies ms destacades.
3) Comenar amb les idees o la informaci ms coneguda i
desprs incloure la ms desconeguda o ms nova Permet
compartir les idees prpies amb el lector, la qual cosa limplica
i fa ms fcil que, desprs, accepti els nostres raonaments o
arguments, potser ms controvertits. s indicada en critiques,
discussions o justificacions del punt de vista propi duna
qesti polmica.
4) Ordre cronolgic Seguir pas a pas lordre cronolgic en qu s
han desenvolupat les idees pot ser oport en alguns casos
com ara quan sanalitza levoluci dun concepte.

Un cop sha decidit com es presentaran les idees, cal decidir lorganitzaci
general del text. En aquest cas, les decisions s que shan de prendre en
funci del tipus de text que hem descriure. Tots els textos han de tenir un
inici clar i les primeres lnies dun text sn les que es llegeixen amb ms
cura i sn tamb les que permeten fer-se una idea ms o menys precisa del
contingut i els objectius del text.

Explicar la finalitat del text o recordar-la i anticipar-ne les parts


poden constituir elements imprescindibles en la introducci dels vostres
escrits (En aquest treball ens dedicarem a / Primer analitzarem,
desprsi per acabar) / El text est organitzat de la manera segent)
Tamb s recomanable recapitular, resumir o, si sescau, establir abans d
acabar unes conclusions. Cal decidir tamb si shan de posar exemples i on.

ANEM B? S EL QUE VOLEM DIR?


Quan escrivim, cal elaborar i polir les idees: shan dexplicar
suficientment perqu no siguin confuses, per al mateix temps cal
evitar redundncies i repeticions innecesries Hem dintentar
escriure tenint present la planificaci i les exigncies del text, per
de manera gil i sense aturar-nos gaire.
Mentres sescriu, s fonamental parar-se desprs de cada frase o
cada pargraf per rellegir el que acabem descriure i analitzar com
enllaar amb el que escriurem a continuaci i per recuperar la
planificaci general per veure si anem b.

SENTN? EL LECTOR HO ENTENDR?


Hem de rellegir el que acabem descriure, per hem dintentar
fer-ho des de la perspectiva del lector (llegir-ho des de fora i de
manera crtica). Pot ser til tamb deixar passar un temps entre l
escriptura i la relectura Lescriptor, quan llegeix, completa el
text mentalment amb la informaci que hi falta; s per aix que
difcilment sadonar dels buits informatius.

HI HA EQUIVOCACIONS O PROBLEMES AMB EL CONTINGUT?


En rellegir el text, podem detectar els aspectes que ens semblen
millorables Per a fer-ho es pot marcar o assenyalar amb colors
diferents.

CAL CANVIAR ALGUNA COSA, TREURE-LA O AFEGIR-LA?


Si shan detectat problemes, cal posar-hi remei afegint, treient o
canviant paraules o parts del text. Tamb cal tenir el coratge de
treure, no us faci por esborrar ja que a vegades s molt
convenient. Pot ser oport canviar algunes paraules per altres de
ms precises, o frases massa llargues o enrevessades per daltres
de ms simples.

HI HA ERRORS DORTOGRAFIA O GRAMTICA?

s imprescindible fer una lectura atenta, centrada noms en


qestions ortogrfiques No es pot oblidar que hi ha errades que
l ordinador no pot detectar.

ESCRIURE A LA UNIVERSITAT
El to dels escrits ha de ser acadmic, ni carregat ni difcil de llegir,
sin clar, precs i amb poques referncies personals o subjectives.
s millor simplificar les expressions i evitar els pargrafs
redundants o carregats. El lxic ha de ser especialitzat.
Un text universitari ha de deixar clar que es dominen un conjunt
de coneixements. s imprescindible haver-se documentat b,
haver treballat el tema i entendrel. Sol ser necessari recrrer a
fonts diferents per referenciar alguna dada que hem donat i s
important que les citacions siguin pertinents (la bibliografia
recomanada per cada professor acostuma a ser la ms indicada)

Lestructura dels textos que sescriuen a la universitat shan d


ajustar a les demandes. Trobem dos grans grups tenint en compte
lobjectiu amb qu es formulen
1) Explicatiu El primer grup es tracta descriure per explicar un
tema, per destacar-ne algunes caracterstiques o relacionar-les i
comparar-les amb daltres, per sense afegir-hi la opini prpia
(Explica, analitza, resumeix, compara, explica les relacions,)
2) Argumentatiu El segon grup es tracta de discutir diferents
punts de vista, criticar-los i, fins i tot, opinar sobre un tema que s
ha explicat o estudiat i justificar les prpies afirmacions (Fes
una valoraci, discuteix, penses qu s possible?)

ESCRIURE PER EXPLICAR O EXPOSAR


Es tracta de dir all que sabem, de respondre al que sens
demana, per sense que sigui necessari prendre partit ni
justificar les nostres opinions (sn la opini daltres autors les
que sexpliquen)

QU HEM DE FER I QUE SENS DEMANA?

Un professor t la intenci de saber all que lestudiant


ha ents dun tema o com descriu amb les seves
paraules i deixa clars els conceptes importants L
objectiu que dirigeix la redacci daquests textos s
informar, explicar i deixar clar all que hem ents. Ens
podem limitar a exposar la informaci deixant clars els
punts principals, comparant semblances i diferncies,
QU VOLEM DIR I COM HO VOLEM DIR?
A lhora dexposar les idees en aquest tipus descrits cal
garantir una seqncia lgica que ens permeti anar
explicant els diferents punts de manera sistemtica i
ordenada. s aconsellable desenvolupar una idea en cada
pargraf i preveure el lligam que hi ha entre aquestes
idees per garantir les connexions entre els pargrafs.
Tamb cal recollir tots els punts o aspectes importants i
complir les promeses que fem al lector

En la majoria dinformes i dexposicions cal fer referncia a les


causes de la situaci que sanalitza, als antecedents del tema
que sexposa i a les conseqncies que la situaci actual
comporta o comportar (Els motius pels quals sha arribat a
aquesta cojuntura/ Segons les previsions de / Aquests fets
repercuteixen en de la manera segent) Cal, en molts
casos, aportar dades per a il.lustrar i donar versemblana a les
afirmacions que es fan. Tamb cal evitar fer afirmacions o
generalitzacions de les quals no tinguem evidncies.

Les decisions sobre com organitzar la informaci shan de


prendre en funci de la intenci que tenim i dels objectius del
text Hem de comenar els textos amb una introducci que
situ el tema, en centri linters i deixi clars tant lobjectiu (all
que pretenem) com els apartats que hem decidit fer. s
important recapitular, resumir en poques paraules el que sha
dit o fer una petita reflexi que enllaci amb la introducci i
serveixi per a concloure el text.

Si hem fet un informe en qu hi ha una gran abundncia de


dades, pot ser oport recollir les dues o tres idees principals
que es desprenen de les dades a mode de resum o conclusi.
El lector no shauria de trobar amb un final sobtat en cap cas.

ESCRIURE PER DISCUTIR O DEFENSAR UN PUNT DE VISTA


Molts dels nostres escrits hauran de tenir ms dun objectiu i s molt
probable que sexigeixi donar el nostre punt de vista de manera
raonada o justificar determinades opcions.

QU HEM DE FER I QU SENS DEMANA?


-Cal exposar teories, enfocaments o punts de vista diferents i
defensar-ne un en concret aportant arguments que justifiquin i donin
ra a la nostra elecci.
-Cal convncer al lector o, si ms no, demostrar que largumentaci
s correcta i prou consistent.
-Largumentaci exigeix prendre posici, la qual cosa implica
conixer fora b el tema sobre el qual sescriu, haver reflexionat
tant per disposar darguments slids que donin suport a la posici
prpia, com per conixer els possibles contraarguments que un lector
que conegui b el tema podria considerar, i discutir-los. Sha de ser,
doncs, cautels quan es pren una posici i cal evitar les afirmacions
gratutes.

QU VOLEM DIR I COM HO VOLEM DIR?


-s imprescindible ordenar la presentaci del nostre punt de vista i
de tota la informaci que hem recollit. Requereix una planificaci
acurada.
Riscos ms freqents
1) Exageracions i generalitzacions gratutes A partir dindicis o
impressions personals es fan afirmacions que no es poden
justificar, o b es fan extensives a tota la poblaci algunes dades
referents a estudis locals.
2) Simplificaci dels arguments propis o dels contraris Implica
analitzar solament algun aspecte (sovint no el ms rellevant) del
problema o del tema i reduir tota la discussi a aquesta qesti,
simplificant-la aix de manera enganyosa.

3) Errors lgics Utilitzaci incorrecta dels arguments o de la


manca de relaci amb la tesi. Els errors ms freqents sn:
a. Largument circular Implica que all que safirma com
a punt de vista propi i que, per tant, cal justificar amb
arguments, s el que sutilitza com a argument per a
donar suport a aquest punt de vista.
b. s darguments irrellevants Els arguments que s
aporten no es refereixen directament al punt de vista
que cal defensar, al.ludeixen a altres qestions ms o
menys relacionades amb el tema.
-Ls adequat de les citacions s altament necessari en la majoria
de textos argumentantius. Serveixen per a donar suport als nostres
arguments, per a demostrar que coneixem el tema i que tenim en compte
les aportacions que ens han precedit.
-A lhora dorganitzar i planificar lestructura general del text hi ha dues
grans maneres de desenvolupar una argumentaci De manera deductiva
o inductiva.

De manera deductiva
-Haurem de deixar clar des de linici de lescrit el punt de vista
que tenim i desenvolupar desprs els arguments punt per punt.
-Permet que el lector es situ rpidament, es faci una idea del que
volem dir i segueixi el raonament que fem de manera ordenada.
-Respon a lesquema Considero que / es pot afirmar que / s
indiscutible que..ateses aquestes raons
De manera inductiva
-El procs s invers Primer hem dexposar cadascun del
arguments, punt per punt, fins a establir el punt de vista propi a
qu sarriba com a conclusi lgica de tots els arguments
aportats.
-Es parteix de fets coneguts per a donar suport a les afirmacions
que es van fent.
-Aquest sistema no s tan clar al comenament, persi es disposa
darguments prou contundents i sorganitza b la presentaci
(dels ms evidents als ms discutibles o menys coneguts) pot ser
molt efectiu.
-Respon a lesquema Ateses aquestes raons, penso que / es pot
afirmar que / s indiscutible que

Un bon text argumentatiu hauria de considerar els punts de vista contraris


al propi, analitzar-los i discutir-los. Aquesta anlisi implica la possibilitat d
admetre el valor dalgun aspecte daquests arguments contraris id e
concedir-los la rellevncia quan la tinguin, per, sn admissions parcials.
Desprs daquestes concessions, sintenta rebatre all que s clau en
aquests punts de vista contraris, mostrant que no sn vlids o que sn
incomplets.

Per acabar un text en qu shan discutit diferents posicions i en


qu sha defensat un determinat punt de vista, sacostuma a
establir alguna conclusi que generalment no s cap altra cosa
que la prpia opini, potser lleugerament reformulada. Aquesta
conclusi pot ser des duna frase fins a un petit resum dels
arguments principals que hem utilitzat.

También podría gustarte