A TOLERANCIA A LA DEMOCRACIA Salvador Cabedo Manuel Universitat Jaume I. Castell6 Abstract. Intolerance darkens the lives of human beings, The sad experience of persistent moral and poli- tical conflicts based on racist acts of hostility before what is different move us to reflect on the social con- “jeUosIed 510} -s2,] que | sduo} jo quie epuinbpe quis “eyeuuy ymysTA wun s9 Ou PLOURIEIO} vy {,quRIDIO) $9 Ow vsojemIeU EL, “aXDs}ay “] epIOdaX sud WD “OLBHar B xIMNSUOD Jo “aIqnp stias “sjenb sjep un “esraxrp you ajopuy,p stusuodwos oof ua uaa onb J9 Uo xojduiod your sgooud un & uodsas vrouprojoyar vy ap saugS ey] ‘eouerOjo}UI v] Op wsneD vorUN,| LanBIS Suo!Btyau sa] anb 4300 $9 OU yUESqO ON “esOrTHJar BroURLaLONUL ‘Sto Jo UD ‘S9 LIOR] ont 0} anb jund je surg ‘soxsons so] vayHsnf t ajorFUOD Jo umN!Ao] onb wso!B4four vIO “UIOTORUT eT ap yNaTUCD [9 Ua aMIRDLIO}SIY BIAUIDS so vIOUBIEIO} v] Op LoNEWITEId v] ‘eonpisoWap J eusopoUur IeOI00s B| OP QrONJorD,] Ua neID Kad BUN UD HJOAUOD eY,S BIOUBIO[OI PL op NA BY] “BuBLUNY IBHIUAEp e] ap eHOASTY ey ap juEyOduM jred wuN 9 ‘reMUALFR od $9 “wrougzayoy &] op eugisiy e] ‘suBUMY S}OUP fap yUaUT|dutOD Je xIMpUOD | BIoUerDSUOD ap yeuogHT] B] xHURIES anb vf “wroR20WIAp Ud eIOUQAFAUOD | B Jod [ETUOUIEUOJ IOTEA e WHO epedozereo "iso vroupr9[o} B] YeypEMIa",| UA “Tesnjd yea!O0s UI Uo ejqiputosardut 208 “UHHUL JO]BA v UIOD vIOURIE;OX Bf EIePH[OSUOD $9 1 s[eUIZII0 sjusuOdutod s[o UBIeT GUE, qWoULIOLOSog “wsoISt[ar viougEisuEsTUT By ad sopesned s[JAlo Salon sof seyIAD v 39d Ing JopHue & UlOd wIMsSod so wsorByJou yeHLOgHT] BT “gLBI[OU Op SOxZONE Sa] ap 1xOIUOD fo uo puzapour #ood9,] ap qwoueduowiod je edomng v xjarvde viouyso}or vy ap Bapt eT VIONYAHTOL VT VAUI V1 Ad YORIQISIH ISANIO VI “€ . “oyyoed v0 “UQAFAUOD B] Ae]THEAd 195 uRy Y [eIDOS EprA El UD yuOUIeLT jploUl LEY “esoIsHfar aoptT,p os| | De la tolerdncia ala democracia 51 com Tertulia que es va permetre reivindicar el respecte per a la consciéncia individual del ser huma i defendre que no era convenient imposar a ningt ’obligacié de la fe cristiana. Perd, en general, es va imposar el criteri d’Agusté d’Hipona, qui obertament es pronuncia en contra del principi de Hibertat de consciéneia enfront de la doctrina oficial de I’Església, Només I’Església posseix el monopoli de la veritat en qiiestions ético-religioses. No sols calia persuadir, sind també obligar els heretges a abandonar les seues propies opcions i sotmetre’s a la veritat de I’Església. Cap concessid a la libertas errandi. Amb energia calia forgar-los a entrar, compelle intrare. Sant Agusti insistix que Pheretgia és un desordre de P’anima que pot ocasionar al ser huma la con- demnacié eterna; per tant, no pot tolerar-se, per caritat, un error que danya a qui el comet. El poder temporal ha d’intervindre per a evitar el mal, perqué com “servidor de Déu” esti obligat a castigar els culpables. Tomas d’Aquino compara lautoritat papal i la reial o imperial amb el domini de Panima sobre el cos. Aixi com l’anima ha de dominar sobre el cos, aixi el rei ha de sotmetre’s al Papa, Els que s’ocupen de les metes subordinades (els sustentadors del poder temporal) han de sotmetre’s al poder espiritual, responsable de la conduccié cap a la meta celestial,” A Tomas d’Aquino no li preocupen les virtuts del bon ciutada, que certament té dret a seguir els dictimens de la seua propia conscincia, siné que li preocupen i interessen les virtuts del bon cristia. I entre elles enumera en primer lloc, logicament, la fe. Es qiiestiona, per tant, Pabséncia de fe en la infidelitat i en Phe gia que, per a ell, s6n vicis. Bl tedleg es formula la pregunta basica sobre la permissi- vitat i tolerincia de la infidelitat i de "heretgia: utrum haeretici sint tolerandi, La seua resposta és negativa, Per a Tomas d’ Aquino, ’heretge ha comés un pecat tan greu, que no sols es justifiea la seua exclusié de l’Església mitjancant l'excomunié, siné també la separacié del mén mitjangant la mort. Amb la Inquisicié s’aconseguix la cima de la intolerdncia, Per als inquisidors, la mort de "heretge en la foguera resulta ser inclis un acte d’amor, perqué cal donar per bo el patiment i la mort del cos, si amb aixd s’aconseguix salvar I’anima. La base ideologica que fonamenta la intolerincia eclesiastica d’aquesta época cal descobrir-la en la tesi que a la institucié religiosa i als seus dirigents correspon deter- minar quina és la meta suprema de lexisténcia humana, la benaventuranga eterna, i quin és el cami que conduix a ella amb seguretat, La persona humana, en la seua con- dicid de creient, queda relegada a la més miserable heteronomia. Contra aquesta heteronomia de individu es rebel-len, a partir del Renaixement, els pensadors humanistes que defendran amb fermesa el dret huma a l’autonomia de la rad; entre ells cal destacar Erasme, Vives, Vitoria, Montaigne i d’altres. Erasme de Rotterdam, en el seu escrit Blogi de la bogeria, reivindica per al ser huma la possibili- tat de decidir sobre Ia salvacié de la seua anima i defén clarament la tolerancia entre les diferents creences. Perd el millor mestre de la tolerincia, tant en la seua vessant politica com religiosa, va ser Baruch Spinoza, En el Tractatus theologico-politicus (1670), Spinoza pren com a postulat basic del seu discurs la conviecié que la Hibertat de l’individu constituix la base del funcionament de la relacié social i de Estat: finis ergo reipublicae vera libertas est, el fi de Estat és la llibertat, El millor que pot fer Estat és promoure la llibertat dels subdits, perqué combatre-la equival a combatre’s a si mateix. Quant a les erences religioses, cada individu té dret a jutjar i interpretar la religid, perqué es tracta d’una cosa personal i propia de cada un. A I'Estat correspon 7 “Humano regimen derivatur a divino regimene, et ipsum debet imitari". ell, q. 10, a. 11‘org dd ox907 T “ese 1d ‘oonyg ‘eouwuueyeg ‘oo4pyod-00139/024 opomnyy (9461) vzoUNdS “EL ¢ JOURLOSUOD 1 9 9p suosaNb UD JeyLONe axpUT op BY OU URUIOACS Ja SeIouZO[O} HT INMEIES 1 ywHLOQHT] v] ZeINBassE x1q ~uunou! ‘jue}sqo OU “EISq],1 Y “SfettLIOAT O s[erosOUIO9 sUOIORIOOSsE $9] v sJUL|QUIDS sop -natsd souosiad ap soreyunjor suorotoosse U9s sasorBI]91 syeysUTUOD Sa] ‘234907] B Lod 6‘ JUOUI B] OP BULOTUT gIsenszed e] Ua x1}SISUOD BIOpEALeS | BIAPE}IOA gIBIox B] on ye} uo {yOHOIXo wB10j U B JUSUIBAZSN{OXA LyTUNT| $9 Japod nas Ja gnbsod [1Aro yeNStTeut |e Jofupuied yod ou soumruy say ap grouaye 7] “or H[94 BI 9p $9] 1 [1A19 WAoAO# Jp suonsoNb so] anus yuauIE}oexa A1BUNSIP ‘Sas09 $9] $9}0} O1GOS “SSO9OU O19PISUOD,, “IRISH, | 9p | BIS9138q. | op Sopwrouasaytp sarayso sap sUIJOP B PLI9S9 Nas Jo uo eAUEAE,S O90] or seo Surste10qH] JOP onsod fopour 1 yeuoIoeA yuoUIE}LoduLOD Jap o]quIMUILU LEHI9 B WOD 99907] ap ¥1qo,] UO EPEXIY JLOUIANIULJop Zepanb vA ‘sjuapaooid siopesuad sjad upELy rod “eueuumy erougiostuoa vy 91q0s BULNDOP BT “SAANTULJOP | So|qeUONSaNbuT tod sapet -opIsuo9 498 UA SUOIOBUIILFE sanas So] “ggQI OP wSA/uL gIonjorax BI op waJOAd “o|Fes [9p steupotow spur sJosoHLy sJap UN,p y989,] ap as-mBoeN TY “vou Be UO onb jepTeUIs 10, ue suoUr voyper 94907] op aHI989,] op toURLIOdUI B'{ ‘sapnFou0d ef suotH lo,p saperoqejaex suoroisodxo Quis Jos ueA ou s]uoUNaLe sjedioulsd snos sje yeyr]war ua anbiod ‘sronroque siopesuod sanye,p viouRs9[0} eI axgos BULNOOP v] aNb je1oqy] SpUE IU [PUIB{IO S9UU Jas EA OU GUEISqo OU ‘LOS aYS_ “OY9O'] UYOF oANHJOSe BA onb (689) Droupia]o} B] aigos Pjur) v{ Ud yoUTEyoy|dXo 211090 QxIY “onylod owsiTeIOqH [9p eg[e,| quie vrvjo vroueLH wUN,p xINpoId so BOURIDIOD,v] a1q0s vOLIgE) gIxaJOu BT “{e190s 1 onsjod apyo,] uo woo “so13ta1 ap0,| uo jue) LIOURIO|O} v] Op FRUTO yurea Jo vuE ~118a] sa esoo jen e] quie ‘10139, ¥ JONp [9 “Ipuna spyiogy v] uoUNRyTOH|duNT ]WEAIOye 189 1] ‘OLSTODp B] Op YeHTIGesUOdsox P| ;EMPLAIpUL wIOUELosUOD Ef v AIpoOUOS |B Ue 29g “Teuosiod vlougiosuoo Bf op 1EqUIR,| B 7098 91 .~LI0 ap sap, Nur anbuod ‘9j wy wo}UE IMJ Nos Jo Uo UDjOIA juOUTVAY aBjaxoy,| | UIAYSeIq [0 IS AIPIOOP tod NSU “ayoo/qns [9P JOHOWUH,| B $7008 9} YwUI vUIO}xO HLIOML,| !eOUgIOSHOD Ap |JoAIL ¥ 9S-reprON|IP ap uey guINY as 30) ap sjeuosiod suoIsioap sar] “yeHUMNIa] deo 91 OU sosoIJOI s9so) 09 soj ua sanbryjod 1 sonbr3seisopoo syeytsoyne say ap groUDALOyU | GUE} Jog “S90UD—I0 F SuoJoorAuo Se] 91908 sIpIoap v Jod woURYSU! BUITFHa] WIOD 9s-1ezapisuoD od jeuOS ~rad erougiosuoo ¥] SgWON ‘soayjoafgns suoloo1AUoo So] seUIUUEXe wv sad o1quLy BAIS anb njsafqo pray149 un BY HY S[os Ue} IU anb QUIS “9}D9OD e BSAUNOS JOS op BY RUT BSOTT “194 aj v| anb xnIOApE sjos ou ajceg “esoIAHJar | [LALO BLOUIOIO} BI SossajuOD snoye sf dod pquie) ugyap juaweysoqo “woody wnas 8] ap yeyTEIUAUT E| B OS-JURSURAR “| BUENSLIO 24 B] uoAEjdoooe ou onb s[9 exyUOD BrOURIOIA Bf sROLgTISNE v Jod quoWINdIe e WIOD epesn ‘lenua v s[,e5104,, ‘ainujur ajjaduoo jap groeyaudsoyu e] wziuosnesap o[feg “(L6-9691) anbyyi40 19 anbuorsqy aupuuoyorcy axqii{ N9s [9 Ua 9|Aeg{ ax1o1g ap SuoTOELIOde So] BOIS “194 BlouRra[O} v] Op sOARy Ua e}WOUINaIE v Lod syUEYOduT your JeyyNsox MEA 9qUIRL, s"tueuny esapemyen ey quire waUE}OA}I0d gaUoD ““F u9]-J90X9 $9 W19A08 op opout ays anb se\qnp wopod ON “eIMOUZEY Ua SURISqo OU ‘HEL Ira ‘souTBNUOD yUOUIBIOILD | SasiaAIp sas0o yuNSuOd IRON anb ‘eraURUH JE) ap SUOLIOY s[o uereUIOAO sa pxre Syuowesuad [op jeLoql]| B] WAUIeLISsa90U Fpo0U0d ‘SosoIOIpaS S[op aUwANp JIpeo v 1NBT|qo sax0A OMe sad J ‘apour LOG ap FeILIOINE,| seALOSUOD BIIGOS Jopod [9 nop “wigouts ay bun OUTS “epEdioy BIOUgIPAgo LUN OU “axpUgO v 104,, “BOI “1px giodo deo suroavye osues ‘gruido,p yxOqH] v] aT | vsorsrar ned vy xearosord zst | | | | | | | | De la tolerancia a la democracia 53 Locke argumenta que la persecucié intolerant ha sigut sempre ineficag, ja que mai ha aconseguit l’acord o la unitat, A més, la nostra certesa en qiiestions religioses és sempre limitada i el nostre coneixement de Ia veritat mai és prou complet com per a permetre’ns dir que nosaltres tenim la veritat i els altres estan equivocats. La tolerancia, no obstant, no pot ser ilimitada. Dins de les distintes comunitats, afirma Locke, si que hi ha limits per a la tolerancia. Qui viole les regles acceptades en una comunitat, ha de ser exhortat a subjectar-se a elles i pot artibar a ser excomunicat si no fera cas, En este context Locke considera que és licit excloure del dret a la tolerancia els ciutadans catdlies perque, al sotmetre’s a la Hleialtat al Papa, sobird dun altre Estat, sén sospitosos de deslleialtat politica; tampoc els ateus sén digries de la tolerancia, perqué sense la ereenga en Déu, fonament de tota conducta moral, s’afona ria 1a societat. Perd l’excomunid ha de realitzar-se sense violencia i sense que s’apli- que un altre tipus de consegiiéneies que afecten negativament als drets civils, Prescin- dint de les seues creences religioses, al ciutada li corresponen els drets com a ser huma i com a tal han de romandre-li intactes. En la defensa de la tolerancia universal cal destacar V'obra de Voltaire que compar- tix amb altres grans pensadors il-lustrats 1a confianga sense limits en el poder de la ra6 enfront de la supersticié, el dogmatisme i el fanatisme, En un context historic en el que les Iuites religioses ocupaven un loc important en la vida politica i social escriu una de les seues obres més significatives: Tractat sobre la tolerdncia (1763). Voltaire redacta aquest escrit afectat per la forga del fanatisme religiés i de les terri- bles conseqiiéncies que poden tindre els conflictes entre les persones humanes per causa de les creences religioses. El pensador francés expressa els seus desitjos d’un mén millor i considera que la tolerancia és oposada i irreconciliable amb el fanatisme. La tolerincia mitua és ’inic remei per als errors que pervertixen lesperit dels sers humans. Eneara quan Voltaire considere els ateus com a gent que no mereix molta con- fianga i tendisca en ocasions a excloure’ls de la tolerdneia general, acaba per recoma- nar també per a ells la tolerincia universal: “No es necessita molt dart, ni una elo- giiéncia molt rebuscada per a demostrar que els cristians han de tolerar-se els uns als altres, Vaig més lluny: vos die que cal mirar a tots els homens com a germans nostres. Com! EI ture germa meu? El xinés el meu germa? El jueu? El siamés? Si, sens dubte; no som tots fills del mateix Pare, criatures del mateix Déu?”. "La intolerincia és per- niciosa i absurda. La reflexié sobre la génesi i el desenvolupament de la idea de tolerdncia ens con- duix cap al reconeixement dels drets propis del ser huma com a exigencia moral de la seua dignitat de persona humana, El discurs dels fildsofs de la tolerincia i dels defen- sors de la Ilibertat ha impulsat en el segle xx el compromis politic i juridic’a favor un codi moral en qué es formulen els drets fonamentals de tot ser hum. No es trac- ta de concessions que atorguen graciosament els governants als seus governats, sind que les comunitats politiques els admeten com a drets d’estricta justicia i els reconei- xen com a pressupdsits morals perqué els éssers humans puguen viure la vida humana, Este codi moral ha sigut formulat en distintes Declaracions i Protocols de Drets Humans. El reconeixement dels drets humans fonamentals i la fidel observanga de les seues implicacions practiques es presenten com a exigéncies minimes per a la vida humana i com a referéncia universal per a un plantejament correete de la con- "© Voltaire, p. 76.‘POLI ‘onbiydosopye AyD MUOHDICT *,2>UEI9[O},, ION I) « T9z-0Sz “dd “orqqog 'N 4, sidiowuad ap oromunjoag v| ue wuLTye,s WO ‘LeNUOD |e YOY ‘J&A JO}, JOP otUslANejOr IP Uo 0 auistondooso,| Uo asaInfIp ap woeN sa ou ‘ouisHpeURY solorused ye sod 1oWtar diugINe,[ eGo 1 rwosng Jeo ,, ‘axreI[OA op soqneed suOgas “enb uD vIOURIDIO} BI Uo O19 -eonpa,y anb yov,({ ‘9]qur9[oqUr,| ap SUT] S]a AeXIy ap TeI|NOLGIP v] UO BoIpEL BIOURIO[OD 21 ap ardoouios jo gistooud quire sruyyap v 40d wogon onb yedioud vuoiqoad 1 souny[no s9j s9}0} v 10d SpHRA ‘s]esioATUN Sp v sp ‘snyd/qo s[e1oW st1D}HI0 ey 1y OU anb LOWLY ‘oWIsL|UOD -outo ojquerdsAuowt Jo uo ames seqiAa,p yxajard [9 qure ‘onb 159) wyI90 ¥ 91209) y10dns 9p xIAIos anb awsranejar 1409 ep wsuayap v| ‘s[enjoa].jayur suefjrur syeurUa}p uo Jojaigos uanbay spi $9 upeBOA upry ‘sey e WOD meN}OR v SoIsT|eIUOUIPUOY 1 soNRUEY S[op 191p aydunsaid jo soum}89] v xod wrougrajo} B| ¥ a1joUIar uE;Sqo ou uanbayul s9 ON “BrouSynput o eisuapusdsapuod ‘oissaou09 onb xjopUL Jo $9 oodurE} BIOURIO]O], ‘IOURIOFTPUT eN|NUI B] Op LLePasoNs uN U9 98-s1130AUOD op BEL OU BIOUBID|O} BT |, “$24 ep Feu aS-1BUEdIpUT 1M 9s-1ez)N[pUBSE OU ap ‘rHUTLHvO seXIOP 9p ‘191199 JeXIap Op JUOS [9 ua eSURIE[O} ap “NEON HUES UO BIOURID|0} OP $90x9,p Uuaxiyos saarssruniad 1 sonbayioowp syej91908 sansoU sa] ‘nNESod yas UE wIOURIO|O} OP BypRF | UOXLyOS JeRYOB,] ap £ sdu9} s[o jor ap sonbuodsap sweeio0s $9} Ig, ‘219, ruutod OU fo aqui} t a[qissruisod Jo oxoULLed ap IIUIS |9 UA sye}aID0s SaNsOU Sal LOX -LYjos anb elouprg]0} Bf op EOQdIY snqe,| 91qos RJJ]v Ua vsod SUD BILE}! JOpesuad [o SeloUgUARIPUT BT qUIE Bj-TwOLFHUDpL,| ¥ BIOURIDIO} E[ ap IMYIA v] NIWBou RUDS Uo Ie}Oxd “4OuuL,p [T1194 Jap oFAQog OLAqION, xILZOApE SUD jHUDS ays Ug “auNLAUOD | as-IeUOIDEIOE 9p roAvy,p r9f Jod sefounuar ap ey.s ou anb so] v ‘son[e sjop vy 1 Edad wroUg -81x0,[ waroutorduros onb “219 ‘eprA ap souLIoY ‘sarouaiajand ‘soysnd ‘saapt ‘stuo!991A -t09 dof uo uaUD woUEID[O} v] Op LORLUBUIP e] UY ‘SON[E S[Op SUOTZOTAUOD saJ Blood ~sop 0 suoroorauo soidgad sanas soy v eIounuoL mb ap yuozaJIpUT o vodeaso prynoe, [ JF queI9JO} pnyNoe,| anus eoUNYIp e] AworUIOL |e QlopUUTKOAde woWLd BUN UE, “eurpssaoquut sad 4nuas oxpUN op UxIep efoURIA[O} e] ‘sUOTDDIAUOD soxtoEUT sof WoxTZRdWIOD so IS “xfouova1 8a onb | vII9,p vioUgIostIOD 91 sa anb ‘e!ouaraprp e] LY IY oNb vsodnssoud ‘BoUBIB[O}F LI ‘IED & Si “O}9 “epIA ap SoULIOy ‘sazouaIazard ‘soysn8 ‘saap1 ‘SWOIdOIAUOD ap BYOURIOJIP B] UO BySAFIUELE so on qWLLOY[R,[ AwLOdns [vo BATE bun quIe euOsiod eUN,p Suorovjan So] ug g¥IOURI2{O} EI ap INAAIA v] voHORAd Mb seyOdns op ey onb jo $9 and “aeyrodns ‘reyiod ‘eyuende ‘oxpunsos quie a10A ¥ 9} 4819[0} anb rwuTZe ue) od od Sq “avdye Gvaoxre voyrURis ‘suorodaooe sajqissod soxyje onus ‘onb avajjop Gi9A [op PaLIop wioyre anb a4nvo/or jpeI] quOA Jap paoxd aws9IOY, “aydaou0. Jap ISeqe,L | INUOS [0 tua senouod v ‘arqnp sues ‘epnfe sua vrougisjor vjnezed v] ap vor8qjouno IsieuE;T VIONYWATOL 1A ALAADNOD “TW QIOVNIKONAY “p opxayjar yovsinsoaut so1eysod v rod woxtap oy ‘[]eqan quosard Jop snnoofgo sjo wodns suotoe] ~nuz10y syuouodsaxz09 soj op yuas yo rejoudsoqUF ¥ suBMINFY SJOICT I SIdIoULIg Bp suOIoR -¥]90(] SaIUNSIp So] op yPMyS9,1 wo ‘URISGO OU ‘SU,aIpUNag "FUDQUT| | Ned UO BFOUgAIA vsDe la tolerdncia ala democracia 55 sobre la tolerancia, ® “la tolerincia és primer que tes una actitud dinamica de reco- neixement dels drets humans universals i les libertats fonamentals dels altres. En cap cas pot utilitzar-se per a justificar el trencament d’aquestos valors fonamentals”. Prac- ticar la toler’ncia mai pot significar admetre 1a injusticia social, ni renunciar a les conviccions personals. La diferéncia entre els éssers humans, quan és detectada, produix generalment una resposta de resisténcia 0 de reserva, inchis d’aversi6. Les conviccions de Maltre s6n mesurades pel patré de les nostres idees i preferéncies. Quan les idees i les accions dels altres lesionen, en major o menor mesura, algunes de les nostres creences rell vants, és ldgic que se’ns presenten amb un cert grau de contravalor. El que es conside- ra bo no necessita ser tolerat, sind que s’aprova. Per tant, en un primer moment, si ens deixem guiar pel jui dels valors, tendim a prohibir aquestes idees i accions. Precisa- ment podem ser tolerants amb els altres perqué les seues idees i accions no ens resul- ten indiferents i se’ns presenten com no bones. Esta espontinia resistencia ens permet delimitar l’actitud tolerant de la basta indiferéncia i de l’escepticisme, postures en qué no hi ha conviecions ferides. Si bé és cert que la diferéncia ens afecta i lesiona d’alguna manera les nostres con- viccions, l'actitud tolerant respecta el dret de I’altre a ser diferent i reconeix la legiti- mitat a mantindre les seues diferéncies. La tolerincia, per tant, no es restringix a suportar o aguantar la diferencia, Tolerar en el sentit de suportar i aguantar significa ‘inieament que no compartim les conviceions i decisions dels altres, perd ens limitem a admetre pragmaticament que existixen a pesar nostre, perqué entenem que no ens queda un altre remei que ser realista i coexistir amb 'alteritat. Perd, Ia virtut de la tolerancia no es limita a suportar o aguantar, siné que reconeix en l'altre el dret a mantindre les seues diferéncies a pesar que s’és conscient que la diferéncia de Valtre 3 molt vulnerable i que es disposa de poder i de mitjans per a combatre-la, La genui- na actitud tolerant renuncia a lenfrontament, sublima l’exercici de la resisténcia i accepta voluntiriament el que es considera en pura objectivitat un contravalor, D’esta manera es deslegitima el que podrfem dir conviccié fanatica. Encara que estiguem convenguts que podem anul-lar o véncer la diferéncia percebuda com contravalor, renunciem a la possibilitat de ser intolerants. La genuina tolerincia només s"exercix en Pentorn de la nostra conviccid de poder, Només pot manifestar-se com tolerant qui percep la possibilitat de ser intolerant; qui manca d’aquest convenciment, simplement suporta 0 aguanta, Ara bé, reconéixer el dret de altre a ser diferent i admetre que mantinga les seues diferéncies no significa que la persona tolerant haja d’abandonar les seues propies conviecions i cedir en els seus drets propis; és més, ni tan sols ha de renunciar a la pretensié que laltre canvie les seues conviccions i assumisca altres opcions que en principi no compartia. “Perqué no som indiferents a les conviccions ni a la veritat, perqué sabem que no déna el mateix per a Ja plenitud humana unes conviecions que altres, ens rebel-lem davant d’aquelles propostes i actes que contradiuen les convie- cions que considerem més valides, confrontant-les polémicament amb les dels altres per a tractar d’estendre-les, Perqué som conscients de les limitacions de les convic- cions, tractem de sospesar-les el més possible amb l’obertura a la critica, assumim un debat obert, és a dir, subjecte a la interpel-lacié de alte que podria espentar-nos "8 Proclamada i firmada a Paris el 16 de novembre de 1995 pels Estats Membres de I'Organitzacié de les Nacions Unides per a Educacié, la Cineia i Ia Cultura1d YONI T a ‘pt ed osVGoIA x 4p So] anua SuOIoUny op OLoUNSIp ¥I BIE|9 AUpU nIsIoap $9 sivjNoas samyjno 1 sanbARID00) Saimyjno annua uo1.Ue3 so aNb saoiytlos op eUOfeUI vf OUpJOssIP 9q s9Lt o a1plosar B 10d “Siaup ap yefen8, juoNFasuoo enos vj 1 ‘soueuNY souosied so] sojo) ap “euBMINY wuosiod vf op Usp v] Ua eoxpeX eroURIO[O} E[ AP INIA EL OP oloBUINIBOL eT sieanyno sorougiayp say v dvo ojodsor 1 yepoqu| uo quaUNepEZyIfIAlo amIA uonsnd souosiad sa] so}01 anb mmosuooe 1 ayuese3 ap wjoen sq ‘soouaa19 ap 1 yuousuad op “endua|] ap sox “UQUOJIP $9] OP [Bar JHtUExtouOdaL Ja LOIJTUBIS BFOURID[O} Bf [BIOUE JUBSSOA v] UG “sUOIT “HOE $9] 9p ¥ SoxBoJoapr soy ap ‘sang sa] op weHHTEINIA B] JOxIgUODOL Op LY yEISAZT “TH qupe [eorpnl sxepod sjap 1ofor9xo,| uO F oLoR[siB9] eI uO WPeIOVEduA 1 eIOpsAe x18 vroupI9]O} VI voHyJod yuLssaA ends v| UE “|PIOU! | 1 ONFIOd Jo :s}UES SULIT sop UII9 va ABunsip wopog “syeysq sjod woo snpupuy sjad que) vonopd wo yesod 49s ap vy ‘PIOUpLAIO} v] augos sidioutad ap ojonanjoacq B| NAP “eIoURI>I03 ¥{ op KoULAT [5 “ugs wo9 128 1 ned ua amnIA v Joup Jo aU) subuiny Stas sjo sioy, “Sonos so] wBuNUEUE anpe,| anb uma] $9 ‘juR) Jod “1 suoIo9}AU0D sardgad sanos saj as-stioype v sod omni] s9 euosiad BO} anb tourousAOS UNIay Jop serfnsar Jo $9 quBI9]0) prynoR,| anb ouIs ‘sauNIay suoLoorAUIOD opUUBUE op JeRTTIQISSOd. | quie epiduas piso viouvur deo op ‘suorsioap sardard soy v xerounuios & yeyTpIqIUOdsIp IU “eyoug3[npur O eOUgpUsdsapuOD ‘OISsaoUOD EOL;IUBIS OU EIOURIE|O} BI OP INIAIA VT 1" BIOURI] -o7u F] 9 amneo op oroR}duto} v] s9 s0feus UE) ‘IO[eA oud Jap wIoUgIOsUOD v| “TeI>UOT ua ‘89 T1g9P spur tod ‘emy]No yeHUAPE wIdgad ¥| ap uOUIUDS Jo $9 [IGaP S9uI WOD,, ‘OMILL OP HOGI] Bf WowoRZ vyoadsor 1 xiouosaI xIg}eUI IS UD anes 1 yeOLsUOP! xIouodas $9 YUN JOS Jo WEN) “JWoIOJIp Je INZosied op yeyEssadaU vf UBI0s By LUITSOO} “NW,P VI]Bp PT “BrOUgYS|SUOOUT,P | JeIOINasUE,p ous uN s9 wloURLO}OVUT By SamUOUE “eu -psoojne,p repo ewUO}duus un Jos od GoYDs}a, “| BULAIJE “wIoURIOIO} B] OP IoTOIOXar] VIONYAHTOL V1 9A SLUNT STG *S “.gBypiaye nas vy wa auy[v,| v AexXIOp [9 xIBIx9 vIOUBID|O BT,, “BOURLO]OVUT PI Bp o1sRq Hont [9 xIMIASHOD sUOIDOIAKIOD SoNaUU So] v SUOIOOIAUOD sordord sanas so] op juowinounos ja { euaTTe yINUAPE BI ap o1onjossIp ey] “wIOUEI—IO} R_SsOOIU | BUIB[OOI suOssIp Jo juoUMRSIODId OUIS “[eUOIORI 498 WIOD ynBauO>DaI J08 xforoUt S1opeA 1 Sofougzayord sonout sap Ansedios a}daooe anyfe,| anbsod ON OTITUE $9 anb nao 19 onb ja zesodury & yasp [9 9) nButu Quad ‘yeni pea yo} ON “wlouRra{O) Bl ap Id oud yuueits [9 JeuMNABo] 1 yworgHsnf UeWOX ‘somonazur eINsaI JUeFOLeIP s9o0xd Jo UeNb 9quie], “Jeuoroes groejuoUINsse,| op 1 ol [pp aesod e eouguayip 2 eBunueut so onb JeUTIgESsod vy a}o0dsau s9 onb oudias ‘suasuOd [9 NuKOD Auid1I9} UN uo IIMasuode,p OFS -uayard e] qui anje,| ® s0ouAUOD 1 JeBoTeIP op qUDIUI,| B BrOUNUAL OU vIOURIEIO} B] Op INUTA WT "PYOURIejOWUI v] op saidgad ugs anb groisodun vj 0 vS:0y wf sod yeu | gtsenszod | | oroeMoUMNare,| “BoypIp Jop BLA wT rod “eIDUAIOFA asuas axdutas vastorox9, Woo Sanas $3] a1qos BIOUEPIOUE P] F auy|e,| ap OlDe]-Jodioqur wf onb sUeIsqo ou “ejUOUE Puy siz ,, “.gUBIDTOVUT | LAMSOduT eFOUgIOIA B] ap HOD valssed 1 UaLAJIPUT PIOUEIO|OR B] op we) Fee wWoduNIJE sug -suoIooIAUD sordoad saNsoU so] AworsIpoUL B SNOUT 9sDe la tolerdncia ata democracia 57 competencies de I’Estat i les de les confessions religioses. La justificacié tedrica de Vaconfessionalitat de I’Estat constituix, sens dubte, el gran mérit de la tolerancia tal com va ser concebuda i introduida en ordre politic pels pensadors de la I-lustracié, La tolerincia té la virtualitat d’evitar les guerres civils causades per la intransigéncia religiosa. Mai Estat ha de posar la forga al servici de la fe religiosa, La consideracié de la tolerincia com a virtut politica i moral es basa en la limita- cié del coneixement huma que fa que ningt puga pretendre estar en possessié de tota la veritat. “La veritat mateixa que jo reivindique, la reivindique amb una expressié que és encara imperfecta (,,.), Sense caure en el relativisme, la meua forma de profes sar la veritat que reivindique implica una tolerancia davant dels altres, i no puc identi- ficar immediatament una opinié contraria a la meua com un error pur i simple, Potser siguen enfocaments diferents de la mateixa veritat. Cal tractar de no viure tinicament en una especie de conflicte entre una veritat que estaria en la seua totalitat en un ban- dol i un error que estaria en el bando! contrari, en la mesura en qué cada enfocament de la veritat soguix sent un enfocament relatiu”. '* Considerar la nostra veritat parcial com a veritat absoluta és el que ens espenta cap a la intolerincia, Estem acostumats a distorsionar la realitat de W’altre i convertir-la en el nostre complement. Lintolerant tendix a simplificar en excés la realitat, sense percebre la complexitat de la universa- litat, Hem dit anteriorment que per a la genuina prictica de la tolerancia s*havien de fixar molt clarament els limits de I’intolerable. La tolerincia no es pot perdre en la postura escéptica que “tot val”, siné que s’ha d’orientar en la necessitat que tenen els sers humans d’ideals i normes que regulen la convivéncia en pau i llibertat. No es pot tolerar tot o en tot moment; no tot és permissible en totes parts. La tolerancia absolu- ta, en paraules de Norberto Bobbio, és pura abstracci6. La tolerincia és sempre histd- rica i concreta, configurant-se sempre en relacié dialéctica amb la intolerincia, La qiiestié dels limits de la tolerancia ens enfronta no sols amb les formes exter nes que ella adopta en les relacions humanes, sind amb el nucli substancial de la virtut de la tolerancia la referencia del qual sén els minims étics universals. Com a criteri basic podem establir que mai pot ser tolerada la injusticia social i sempre ha de tole- rar-se tot el que amplia i enriquix la llibertat i la dignitat del ser huma. Segons el parer de Marcuse, la intolerincia que destruix la tolerincia legitima no ha de ser tolerada. La tolerincia liberal en societats desiguals i injustes es convertix en mecanisme pervers i opressor que afavorix ordre injust existent i impedix el dret egitim a resistir, a pensar criticament i defendre’s de la injusticia, La tolerincia pura 0 abstracta que no distingix entre el que té sentit i el que no ho té, entre el bé i el mal, es convertix en un instrument més de la societat totalitaria. "7 No oblidem, en fi, que la tolerancia es postula com a remei contra la guerra, el racisme, l’etnocentrisme i el nacionalisme exacerbat. Actuar a favor de la genuina tolerincia significa sempre actuar contra la guerra i en favor de la convivencia inter- cultural on llibertat. “La tolerincia consistix en el respecte, l’acceptacié i l’apreci de la rica diversitat de les cultures del nostre mén, de les nostres formes d’expressié i maneres de ser humans, La fomenten el coneixement, |’actitud d’obertura, la comuni- cacié i la Ilibertat de pensament, de consciéncia i de religi6. La tolerancia consistix en "6 X. Btxebarria, p. 18, ; "Cf, H, Marcuse, “Tolerancia represiva”, en Robert P, Wolf, B, Moore y Herbert Marcuse (1977), Critica de la tolerancia pura, Madrid, Editora Nacional,ungoyy sapun Aowyod uSiau0f suey x uSto1aaos puo apd oad ‘wos :uauy 133989 S098 5I9 Ua “YI WLO,P POHIs[Og PUEISTH,P 10ssapoId “WESTTY "W MY JO ee ‘Unpst UD SOFBYAU BUND} JU SeoIpap UEyse J “ou, log sO DIL, SuOBDs “SosUL SUE So UD SiMUDA spUE Slap wISY ¥] UoyeSdeouD Nb SOIQHT ST SIAC. op 1 “nyoupiajoy nj aegos sidiouud ap g12010 120 4, jueBioye ‘sajgod sues argos sajfos noid ef vy op sop oyedw uoxjoxoxo anb sosort -1]94 SuOIS{AoUISOD 9p vjoeN) so ‘SoU v fnyNUE JuDMMIIUO,| 1 eAN[sod gLoR[ax Bl UN}OLE -rad anb sqnpreduzoo sidjounid syjous vy 1y woruuR|s! gIssayuoo ap 1 RUEN)SHIO gFSS9JUOD ap saumno s9j ua anbiod ‘saysejou souranxo sainysod ap wisn so anb wouldy “yey1]e20ur PI ap OISIA ves v] que a[qnedutoou ‘Te}UEpI900 wany]NO Bl Op wUd|EUI OLovoFKoHUE Ul god syerouanyur 010A uofos ou que) Jod “ ype|BU BISI BTISLIO quapIo9Q,| anb uoULE onb sonug[st sanfio[o 1 s[eryoo].faqul quie WOgoH sua 9quIEy “URNUCD [Y 9 “SaISIOeL ytouNey]94[dxo wHOd [eUEpIov0 esuraad By op suoIEI.arde saysa Uaqaorad oruUE]S! WOUE |e surrxgad sosoipnasy ‘eorurgyst enna vy wa uaUOP so onb wpIA ap sawzoy $9] B soyoodse s[9 810} Ua sioyiodns ugs eueAStso [eyUEpI900 emTyjNo v| op soIdgud ePIA op soULI0J So] anb uawnnge roqns deo asuas onb sjenjoo|-[oqur quire as-reqon) ojqeiuaure] yINSOY, smvfingau ‘skuout “| 1e10U31,p way, ow anb sof e ‘tesuad ap eunioy quaragip uau anb souosiad sonpe ey HH “e[qeuonsenbur | JeSIOATUN s9 OU BUBUINY BIOUAISIXS,| mRaIdxOyUL,P apoUE oNSOU [gy ‘s[eUAUIEUO] So} ~oodse sunje uo exysou v] op UoXLIaJIP onb spesng[no syewfear v groUDyE Aeysoxd feo ab quouardap waysq “ued exsou ey sad sajqearsrsnfut sytjqo sy190 ap eYoUgiosuoD aipuard vod soxsoyeur sanjesou e ‘sduio} xfoyeur fe uouME}soge UN ua yuOUITIIRY xE}IBAUOD so sasoffitjar storssasuoo sanj[e,p Je 0 UIY[S],| 9 LOWE [e JuoUTEISoaE f ywaUTOXTOUOD [3 1 808018 [a1 SuOIssajuoo SoN|e | aWUSTUMNSLIO Jo qUIE SafoURLOGI | sooUE|quIOS sopunyosd sonos so] “BrOUgLayaI ap axeUU Nas [o “SOUIDIUE SayINIT Sons 9] ‘SaLUBOp shas sa “weISt,| 1408 31B0]] wey onb souosiod soj soyour ugs orwest auisteUEy od yeoIpurator ouustONIO, ‘9p soxoxr0y a19e,] sod syeuorssosdwuy “yemmfNorayut Boje ajqissod un v deo enynur glsuasduioo Bf & Ua|NUIYSD | sITJUOD sfo UaXMpord onb saUIa} sop joUOXI9UOD |e Uoyfour onb snpisod syuowoya gquity uoxuo8ns sduroy xtoyour ye grad Suoumed r 10jop ap your ‘aqnp suas “uaioua samy sanas sa] | sa[god sjo axuo sojoryuOS sip “glonjos op suture sayqrssod sya | jemyynonnur JeyHTeaL eI auqos euONKayor UNY sua quOUTELEIP Uo}UOSAId su,98 onb speMNaN|NUT soy -o1]JUOO ap pryA[NUt woo IxIV ‘sojanbas santas sai 1 aLquIa}og yessed Jap sjuoUITUDADpsO soiBen sq “Prouys9[o} vy] ap NIA v] PUNY JOS JOP IEHUBEP ¥[ a1gos euoIOS OYKO[Jar 9p Sop AWoIpUIAraL | BroURID[O}UI ef ap axIEqrEg ¥I Sayqissod surefjJUL sja S10) 10d seAosdou ® UAYOUT SUS TuareZIp [e gLoNoasiad ap 1 IeHTASOY,P “IqQ}OUEx ap suoroEsayIUEUL soxeqaeg Sonos $9] quit ‘s[eloRs f SOMMQIOYUT ‘SOSOITITOI SoJO1ZUOD syudysisuod ap BIOUDLE -odxa iS] WT “SHOISIOA sqJUNSIP sanas so] ua soNbIYg suoLoLndop soq op F oUISIoRI Top ‘oursize Jap wloupzajoqUr vy] sepsosas ayseg “SoUIONXS | sojquaoudar sgUE sOULIOS sanas $9] ua rauejd ansou [9 yuinbsosua uaxingos wourO]OIU ¥] 9p SAIqUIO SOT] DaTYId ‘TV aLorluNO2 ia “9 sr 'ahted B] ap vanyjno vy xed wizond By ap engin eT Amansqns & xMquIHOS ‘ned wy ajqrssod wy anb mmsrA Bj “eoURIO|OI BY “woIpyunf f anyfod RIougBIxO vUN sp SUI v OUIS “|RIOUK omMap uN $9 SOS ON “BIOUAIAAIP eI WO eIUOULEY,I 8sDe la tolerdnciaalademocricia 59 sentit a 1a vida de moltes persones.®! Seria molt trist arribar a la conclusié que no podem deprendre molt els uns dels altres, perqué amb aixd es negaria la possibilitat del diileg intercultural Occident esta invertint grans sumes de diners per a donar una resposta militar i politica al nou terrorisme, No estaria malament que prestirem més atencié a la recer~ ca de mitjans i mecanismes que fomenten a comunicacié i el reconeixement mutu, A més de les raons morals i culturals, Vislam i el cristianisme deuen, per la forga de les circumstancies historiques i geografiques, arribar a conéixer-se bé entre si i després millorar les relacions politiques, economiques i socials. Pensem que no aprofitem bé el missatge dels esdeveniments conflictius que tenen lloc ara en el mén si els interpre- tem només en termes politics, militars i econdmics. Liesséncia de la erisi en que el mén esti ficat és radicalment cultural i, per tant, ha de ser interpretada en categories indole cultural. EI didleg constituix la principal esperanga i possibilitat d’elaboracié de nous espais culturals, Espais que permeten a les persones, des del respecte acurat als ele- ments culturals propis, buscar attibuts comuns i fomentar el desenvolupament de la vida en condicions basiques de pau i libertat, La tolerincia constituix el major bé de Ja humanitat. Ja que en la diversitat consistix Pesséncia de la naturalesa humana, la tolerancia ens permet reconéixer el caricter especific de totes i cada una de les cultu- res. La tolerncia és, per tant, reconeixement dels altres, aplaudiment i celebracié de Ja diversitat, I nostre sistema democratic, en paraules de N. Bobbio, no és només un conjunt de regles processals, siné que necesita apel‘lar a valors com el de la tolerin- cia que ens preserve del fanatisme i de la creenga dogmatica en la propia veritat i en Vexigéncia d’imposar-ta als altres, BIBLIOGRAFIA Bobbio, N. (1991): “Las razones de la tolerancia”, en El tiempo de los derechos, Madkid, Sistema. Camps, V. (1993): “La tolerancia”, en Virtudes piiblicas, Madtid, Espasa Calpe, Brxcbartia, X. (1997): “Perspectivas de la tolerancia”, en Cuadernos de Teologia Deusto, n° 14, Bilbao, Universidad de Deusto, Fetscher, I. (1994): La tolerancia. Una pequelia virtud imprescindible para la democracia. Panorama his- ‘rico y problemas actuales, Barcelona, Gedisa, Huntington, 8. (1997): EI choque de civilizaciones y la reconstruccién del orden mundial, Barcelona, Paidés. Johnston, D.-Sampson, C. (1994): La religién, el factor olvidado en la solucién de conflictos, Madrid, PPC, Kamen, H. (1987): Nacimiento y desarrollo de la folerancia en la Europa moderna, Madtid, Alianza, King, H. (1991): Proyecto de una ética mundial, Madrid, Trota, Locke, J. (1991): Carta sobre fa tolerancia, Madrid, Teenos, Martinez de Pisén, J. (2001): Tolerancia y derechos findamemales en tas sociedades multiculturales, Madrid, Tecnos. Sahel, C. (ed,) (1993) La folerancia. Por un humanismo herético, Madrid, Cétedra Sartori, G. (2001): La sociedad multiinica. Pluralismo, multiculturalismo y extranjeros, Madtid, Taurus. Voltaire (1997): Tratado de la tolerancia, Madrid, Santillana, 2» Sorprén la notable preséneia de islam en el mén. Els musulmans sn majoria en $2 paisos i repre- senten quasi una quarta part de la poblacié mundial. Es calcula que'als Estats Units viuen uns 10 milions dde musulmans; a Franca, 4 milions; a Alemanya, 3 milions; en Gran Brotanya, 1,7 milions; a Espanya, mig milid. Els demégrafs han constatat que I'islam és la religié que creix a més velocitat en el mén.30-31 QUADERNS DE FILOSOFIA | CIENCIA Movimientos femi istas y resignificaciones lingisticas Celin Amorés La filosofia politica de Spinoza, entre el republicanisme ta razin de Estado Javier Peiia Echeverria La mirada interior. Los sentimientos morales Javier Sidaba De la tolerancia a ta democracia Salvador Cabedo Manuel Filosofia: la dimensid perduda en educacié Carla Carreras Planas Raonament i racionalitat Antoni Gomila La convergencia de platonismo, aristotelismo » hermetismo en el origen de ta fisica matemética Benito Arbaizai “2Qué es ta Mustracién?”. La “ontologéa del presente” de Foucault Alex R. Nadal SOCIETAT DE FILOSOFIA DEL PAIS VALENCIA VALENCIA 2002