Está en la página 1de 10

Presentaci de Michelada

15-6-2015
Parlaments de Sebasti Roig i Ramon Mas

Una novella per llepar-se la biela

Imagineu-vos que viviu als Estats Units, durant la segona meitat del segle
XX. I que sou uns fans absoluts de la cincia-ficci. I que un vespre qualsevol, de
finals de maig, us truca a casa Isaac Asimov o Philip K. Dick o Ray Bradbury.
Des de l'altra banda de l'auricular, aquest Sant Cristo Gros va i us demana
si voleu presentar-li l'ltima novella que ha escrit. Per descomptat, l'nica
resposta que podeu donar-li s un s absolut. Un doble s. Un S-S.
Doncs b, fa poques setmanes, vaig eixordar les distingides orelles de
l'Antoni Munn-Jord amb un S d'aquests. I desprs, em vaig comprometre a
presentar-li aquesta Michelada. I li vaig prometre que us intentaria convncer
perqu aquest llibre formi part de les vostres vides. I que us animaria a difondre'l
arreu de la nostra galxia. Com a mnim, fins a l'infinit i ms enll.
Abans de fer tot aix, ja em permetreu que us confessi que a l'Antoni
sempre l'he considerat una mica com el meu Obi-Wan Kenobi. s l'home que
m'ha ensenyat com s'han de posar les piles alcalines a una espasa lser. O quin s
el secret per diferenciar una mozzarella desconstruda de bfala d'una mozzarella
desconstruda de bantha.
L'any 1985, gaireb sense saber-ho, vaig iniciar la meva carrera de
padawan d'aquest gentilhome extraordinari. Als prestatges de la llibreria Lara de

Figueres, avui desapareguda, hi vaig descobrir la seva antologia Narracions de


cincia-ficci. Un llibre on demostrava que la cincia-ficci, aquella substncia
que jo llavors m'injectava cada dia, tamb es podia escriure en catal.
Em vaig creure aquesta tesi. I m'hi vaig posar. I vaig comenar a produir
uns contes ximplets i poca-soltes, plens d'errades ortogrfiques, hecatombes
sintctiques i desgrcies catafriques. El pitjor de tot, s que se'm va acudir algun
a un concurs de relats de viatges en el temps, que organitzava Editorial Pleniluni.
De conte, com era previsible, no me'n van agafar ni un. Per, al cap d'un
temps, vaig rebre una carta amabilssima dels organitzadors del concurs on, en
comptes de dir-me que em dediqus a plantar cols, m'animaven a continuar
escrivint. Moltes dcades desprs, vaig conixer que l'Antoni n'havia estat el
redactor.
Com tots sabeu, grcies a la seva feina en molts mbits, el pare de
Michelada s un dels grans responsables que avui puguem parlar, amb
normalitat, de fantstic i de cincia-ficci en catal. La seva hiperactivitat
imparable que noms s'explica per la dotzena de clons artificials, que deu tenir
amagats en algun soterrani de Vilanova, li han perms, al marge d'escriure
novelles i contes, promoure premis literaris i dirigir colleccions especialitzades.
I tot aix, escolti'm!, sense oblidar que ha organitzat societats, trobades i
congressos de freaks, autors i erudits; que ha coordinat butlletins peridics; que
ha estudiat amb seriositat autors i gneres menystinguts o que ha rescatat un
grapat de ttols coberts de pols radioactiva.
Totes aquestes foguerades d'energia fotoatmica, han contribut a fer que
el fantstic i la cincia-ficci del pas tinguin ms visibilitat, ms solvncia, ms
gruix i ms alegria. I m'atreveixo a dir que, sense el coix frtil de tots aquests
projectes impulsats per l'Antoni, hauria costat ms endegar una aventura
editorial tan independent i tan atrevida, com la que representa Males Herbes.
Michelada, que vs per on publica Males Herbes, no deixa de ser un
altre pas contundent cap a la visibilitat, la solvncia, l'alegria i les possibilitats de
la cincia-ficci en catal. Ja s que en Ramon i en Ricard em diran que no parli
tant de gneres, perqu aquesta novella entra dins la categoria de literatura en
majscules. I hi estic d'acord.
2

Per tamb s bo reconixer que Michelada representa un punt d'inflexi


dins la nostra cincia-ficci. Per qu? Perqu no deixar indiferent a ning. I
perqu provocar grans adhesions i rebutjos, a causa de la seva naturalesa atpica
i la seva voluntat experimentalista. s una obra de tesi.
Per tant, en el nostre context actual i esquifit, m'atreveixo a qualificar-la de
clssic instantani. I com sol passar amb les grans obres, aquest clssic homenatja
a altres clssics. Perqu l'originalitat, en el fons, no deixa de ser l'art
combinatria d'elements preexistents. Una combinaci acompanyada, per
descomptat, de la mgia, l'enginy, la sensibilitat o l'elegncia foteta del creador
que els ressitua.
Als qui us hagi arribat a casa la propaganda de l'editorial, ja sabreu que
Michelada s'articula, sobretot, a partir d'un doble joc d'homenatges. D'una
banda, el llibre fa una revisi futurista dels 24 cants de 'la Ilada' d'Homer. Per,
com que som al segle XXI, l'Antoni s'ha volgut aproximar a Homer, tenint en
compte que James Joyce ja havia revisat l'Odissea, en aquell tour de force
anomenat Ulisses.
La novella de Joyce, considerada per fora lectors com la millor novella
del segle XX, t la peculiaritat que cada captol est narrat de manera diferent. I
l'Antoni, a qui tot aix de l'experimentalisme li ha interessat sempre, ha volgut
que cada captol de la Michelada tingui una forma literria diferent. O un punt
de vista narratiu diferent. O que utilitzi un temps verbal diferent. O que hi hagi
un qu-s-jo diferent
Aquesta filosofia, connecta de ple l'Antoni amb l'esperit dels escriptors de
l'anomenada New Wave. Aquesta bona gent, als anys seixanta, n'estava fins als
testicles que tothom relacions la cincia-ficci amb la literatura pulp, feta de
clixs i escrita sovint a raig. Tips d'aix, van decidir anar en la direcci contrria i
ser tan ambiciosos com ho podia ser l'alta literatura generalista. I per aconseguirho, van incorporar als seus textos totes les novetats i les descobertes estilstiques
de Joyce, Beckett, Burroughs o els surrealistes.
Michelada, doncs, circula en aquesta direcci. I ho fa amb la mateixa
exigncia dels pioners modernistes. I dels seus hereus postmoderns. I malgrat el
radicalisme de la proposta, deixeu-me remarcar-vos que el fil lnial de l'acci no
3

s'estronca mai. MAI. La podreu seguir a la perfecci, captol rere captol. Aix s,
al final de cada captol haureu d'anar fent petits resets mentals, per adequar-vos a
la nova manera en qu us expliquen la histria.
Qu vol dir, aix? Que potser us trobareu a dins d'un xat, amb totes les
seves particularitats ortogrfiques i fontiques. O anireu a petar a un captol que
t les escenes teatralitzades. O a un altre, on t'expliquen imatges de vdeo a la
columna de l'esquerra, i l'udio que les acompanya a la de la dreta.
Afegim-hi que, per acabar d'apujar l'aposta, l'Antoni ha creat un mecano
lingstic de mida XXL. Un joc de paraules constant on ha volgut homenatjar la
diversitat de la nostra llengua. Per aix, els protagonistes d'aquesta guerra
inacabable s'expressen en tortos, en valenci septentrional, en balear, en
alguers i en moltssimes variants dialectals.
Explicat tot aix, lectors agosarats, prepareu-vos a trobar un grapat de
dilegs, capaos d'ingressar a Sant Boi als usuaris del Google translator.
En voleu un exemple curtet? S? Vinga! En la variant subdialectal
pallaresa
El captol V comena amb un personatge que renega aix:
Bordisc xafarot que noms saps ordir auleses, ja t'ataupar i et blair.
Potser no heu ents b l'improperi, perqu tinc una fontica mig pollosa,
mig altempordanesa.
Us repetire la frase
Bordisc xafarot que noms saps ordir auleses, ja t'ataupar i et blair.
Hi ha gaires parlants del pallars, a la sala?
No?
Doncs ara provar de dir-vos els renecs amb altres paraules.
Bord xafarder que noms saps maquinar dolenteries, ja t'enxampar i
t'atonyinar.
La meva versi, ja ho veieu, potser guanya significat per no t gens de
grcia.
El futbol s aix
B; desprs del que acabeu d'escoltar, potser ja deveu intuir que
Michelada, a part de ser un relat de guerra en temps globals, s un camp de
4

mines per als lectors. Per si sou capaos d'entrar en el joc que ens proposa
l'Antoni, disfrutareu d'una obra atrevida, inusual i magnfica. Molt ben escrita.
Amb una multitud de veus i estils. Una simfonia literria que t la virtut d'estar
relligada per la imaginaci i, sobretot, per l'humor.
A mi, m'ha fet pensar en altres llibres plens d'humor, que potser no sn
fcils, d'entrada, per que si tens la sort de connectar-hi, te'n recordars sempre
ms. Com el Gargantua i Pantagruel, de Rabelais. O el Tristram Shandy, de
Lawrence Sterne. O els Viatges de Gulliver, de Jonathan Swift.
I s que Michelada, de deb que s, t pargrafs i pgines que m'han fet
riure, somriure i aplaudir amb les orelles. Hi ha captols magistrals, com el XXI,
titulat 'Notcies del desastre ecolgic', on assistireu a un festival de declaracions i
contradeclaracions d'organitzacions ecologistes on, cadascuna, aconsegueix
supera l'altra en absurditat.
La novella de l'Antoni, per si alg encara no ho sabia, relata un episodi
decisiu d'una guerra futurista al planeta Terra. En aquest conflicte, que fa anys i
panys que dura, s'hi atonyinen, es disparen i es bombardegen dues potncies
mundials: la coalici occidental i els gihadistes islamistes.
La seva batalla inacabable neix, en bona part, per qestions relacionades
amb els combustibles derivats del petroli.
A diferncia de la invasi de l'Iraq, on ens va involucrar Jos Mara Aznar,
membre del fams trio de la benzina, aqu, els occidentals no volen apropiar-se
del petroli dels pasos rabs. El problema s just l'invers. Els occidentals han
volgut crear vehicles i mitjans de transport que funcionin amb energies
alternatives, o amb combustibles diferents.
Per qu passa? Que si aquestes iniciatives prosperen, les economies
dictatorials del bndol islamista se n'iran a tomar vent. I aix, els gihadistes, no
ho poden permetre.
Tot aquest xup-xup energtic, t un eco directe en els noms dels soldats
dels dos bndols. Des de les primeres pgines, ens anem familiaritzant amb
personatges com el caporal Micheln, la doctora Firestone, el caporal pel, el
caporal primer Volvo, el sergent Landrver o el soldat Ducati.

Us confesso que, mentre anava passant pgines, tenia ganes de conixer


nous personatges, noms per veure com redimonis els havia batejat l'Antoni. Mai
no em va decebre.
Per acabar d'embolicar la troca, mentre que els guerrers de la Ilada eren
herois nobles, pics, majesttics i coratjosos; els brtols de la Michelada, sn uns
bales perdudes. Uns paios molt i molt txusqueros. Encara que l'autor ens els
guarneixi amb un exoesquelet, carregat d'armes increbles i capa de curar-los les
ferides al camp de batalla, tots sn uns impresentables. Uns esgavellats que estan
molt ms a prop dels personatges de les Histries de la puta mili, de l'Iv, que
dels de les Tropes de l'espai de Robert Heinlein.
Doncs b, tota aquesta colla d'oligofrnics s'esbatussen en un rac de la
taiga, molt a la vora d'un riu. L'acci comena quan al bndol occidental li arriba
un grup de refor, format per deu mutants de combat. Els encapala el caporal
Micheln, que s un mutant autntic. Els altres nou guerrers sn clonacions seves,
equipats i modificats per a la lluita. Aquests combatents, de fet, sn l'arma
definitiva. I aqu tindran, en teoria, l'ocasi d'estrenar-se i de demostrar les seves
habilitats anorreadores.
El nom del caporal tampoc s gens gratut. Per culpa d'una mutaci
anatmica, ell i els altres nou soldats, portin cuirassa o no, sn idntics i clavats
al Bibendum. A la famosa mascota dels pneumtics Michelin, dissenyada per
Marius Rosillon el 1897.
Amb aquest escamot de mutants, tamb arriben al camp de batalla dos
reporters de la Corporaci: el delegat Dnut i la reportera Ikea. Tenen la missi
de retransmetre les proeses dels combatents, ms o menys en directe, a travs
d'un sistema de cmeres d'holotelevisi, autnomes i voladores.
Tot i que el delegat Dnut, en teoria, est a favor del bndol occidental, no
trigar gens a fer un doble joc, per afavorir els ndexos d'audincia de les
emissions. A part de proposar a uns soldats i altres, en quins horaris estar b
que es disparin, s'assassinin o es bombardegin, tamb es dedicar a manipular i
modificar la trajectria de les bales i els explosius.
Perqu, deixant de banda la demostraci de l'absurd i la crueltat de les
situacions que es produeixen durant qualsevol guerra, una part important del
6

llibre qestiona les informacions que podem rebre a casa, dia rere dia, a travs
dels mdia i les xarxes socials.
Perqu els lectors de Michelada som uns espectadors privilegiats dels
avenos, les retirades, els plans d'atac, els conflictes, els estires i arronses o la
psicologia dels lluitadors dels dos bndols. Assistirem a les patacades de tots
plegats amb un luxe de detalls extraordinaris.
Ara b; de totes aquestes informacions que nosaltres tindrem, quina part
real n'arriba a l'audincia del reality bllic? I quines conseqncies poden tenir,
aquests reportatges, sobre el futur immediat d'una part de la poblaci?
Jo no us ho dir. Si voleu saber tot aix, i moltes ms coses, us haureu de
llegir Michelada. No crec que us en penediu.
Us adverteixo, aix s, que malgrat el to humorstic, la lectura us deixar
un regust amarg i agredol. Perqu l'obra retrata un mn hiperfonamentalista,
poc amic de la pluralitat i la diferncia. Siguin gentiques o ideolgiques.
Per acabar, deixeu-me felicitar l'Antoni per haver-nos regalat aquesta
bomba literria d'alta volada, on la duresa formal s'alterna amb passatges
espurnejants i extraordinaris. A mi, m'ha fet passar del somriure a l'admiraci,
del desconcert a la sorpresa, de la perplexitat a la desolaci.
Els captols de la novella desperten moltes sensacions. Tantes i tan
diferents que, en cas d'obtenir-ne una traducci gastronmica, els podrem servir
a El Bulli. All serien la delcia de tots els 'gastronautes' i de tots els 'astronautes'
que orbiten la constellaci Michelin, i aspiren a fer un mn millor, ms just,
lliure de manipuladors i corruptes, on no existeixin els desequilibris socials,
culturals i econmics. Tots aquests despropsits que, al final, ens empenyen a
fotre'ns els plats pel cap. Ja sigui en diferit, ja sigui en rigors directe.
Sebasti Roig

Publicar Munn-Jord

Vam descobrir lobra de lAntoni Munn-Jord far uns cinc o sis anys, ms o
menys a lpoca en qu naixia la revista Males Herbes, i de seguida els seus llibres
es van convertir en un clar referent del tipus de literatura catalana que ens
interessava.
Una narrativa que es movia sense cap mena de complexe entre la literatura
experimental i la cincia ficci, que oferia propostes literries arriscades per a
lectors exigents, per que, alhora, no oblidava els gneres populars. Per fi un
autor catal que entn la cincia-ficci com una eina dexpressi ms que com
una finalitat en si mateixa, vam pensar, i ens hi vam emmirallar de seguida. La
nostra revista shavia situat en aquestes mateixes coordenades de manera gaireb
involuntria, i leditorial shi faria forta de manera que els llibres de lAntoni van
passar a ser una mena de smbol per a nosaltres.
Ms duna vegada i de dues, en entrevistes o en tertlies de bar, havem posat
lobra de Munn-Jord com a exemple del cam que ens interessava seguir dins la
literatura catalana. Un autor ingovernable i iconoclasta, un home que ha anat
teixint una carrera al marge de les corrents predominants, per sempre marcada
per una qualitat i una autenticitat innegables. LAntoni ha estat un pioner en molt
sentits, i creiem que s important que les noves generacions descriptors, molts
dels quals segueixen el cam obert per ell sense ni tan sols saber-ho, descobreixin
la seva obra.

Dit tot aix entendreu que suposi un gran honor per a nosaltres publicar el seu
ltim llibre, i que ho aprofitem per reivindicar el seu llegat, del qual, en certa
manera, ens en sentim hereus.
Que, a ms, el llibre amb el que incorporem Antoni Munn-Jord al nostre
catleg sigui de les dimensions literries, intellectuals i filolgiques de
Michelada, s una sort de la que encara ens en fem creus.
Amb aquell regust dacudit intellectual que tenen moltes de les obres mestres del
segle passat, Munn-Jord ha creat una amalgama destils i gneres literaris que
no noms encaixa perfectament en el conjunt de la seva obra, sin que, al nostre
entendre, leleva a un altre nivell. Aqu el seu gust per la forma, pels canvis de
registre i els jocs textuals es posa al servei de la ms gran histria de guerra de
tots els temps. El resultat s una novella riu que creix en totes direccions, una
combinaci insuperable dhistria bllica amb cincia ficci, un prodigi de la
llengua carregat de crtica social, plantejaments filosfics, pica, lirisme, humor i
tragdia; un clssic reformulat que no t manies a lhora de beure del cinema, el
teatre o la televisi. Munn-Jord ha agafat una histria antiga i lha ambientada
al futur per acabar parlant del nostre present. Fer tot aix i que sintegri amb
precisi mecnica en un sol llibre s a labast de molt pocs escriptors, i sense cap
mena de dubte converteix Michelada en la gran obra dAntoni Munn-Jord,
lobra on tot conflueix i on tot somple de sentit.

Ramon Mas, Males Herbes

10