Hi ha milions de persones arreu del mn que creuen que hi ha un govern invisible

entre bastidors que controla els esdeveniments mundials.

Malauradament, moltes persones que han investigat i publicat treballs sobre aquest
fenomen noms han arribat tan lluny com a la identificaci d'organitzacions nebuloses com
ara el grup Bilderberg i el Consell de Relacions Exteriors.
Ara, per fi, un llibre identifica al govern mundial entre bastidors i descriu, en ordre
cronolgic, qu han estat fent i per qu.
Un llibre que us informar de la veritable conspiraci que t lloc al planeta, una
conspiraci que ja es va predir a la Bblia, que va comenar amb la subversi del sistema
bancari mundial i est destinada a acabar en la destrucci de la civilitzaci moderna.

Dedicat als milions d'homes, dones i nens, que al llarg dels segles, han sofert, a
instncies d'aquesta, "sinagoga de Satans"
No us hem oblidat.

"Jess els va dir: Si Du fos el vostre Pare, m'estimareu a mi, perqu jo he sortit de
Du i vinc d'ell. No he vingut pas pel meu compte, sin que m'ha enviat ell.
Per qu no enteneu el meu llenguatge? Doncs, perqu no podeu assimilar les meves
paraules.
Vosaltres sou del vostre pare, el diable, i voleu complir els designis del vostre pare.
Ell, des del principi destrueix als homes i no ha estat mai en la veritat, perqu no hi ha res
d'autntic, en ell. Quan diu la mentida, li surt de dins, perqu s un mentider i el pare de la
mentida.
A mi, en canvi, que us dic la veritat, no em creieu.
Qui de vosaltres pot acusar-me de pecat? I si dic la veritat, per qu no em creieu?
El qui s de Du escolta les paraules de Du. Per aix vosaltres no m'escolteu,
perqu no sou de Du.
Els jueus li van respondre"

Joan 8:42 - 8:48

Prleg

La raa jueva moderna va nixer al 740 dC a un pas situat entre el Mar Negre i el
Mar Caspi, conegut com Khazaria, amb un territori que avui dia ocuparia predominantment
Gergia, per tamb arribaria fins a Rssia, Polnia, Litunia, Hongria i Romania. Una raa
jueva moderna, que per cert no s jueva.
Com pot ser aix, us pregunteu? Doncs en aquells moments, el poble de Khazaria se
sentia vulnerable, ja que a una banda hi tenia musulmans i a l'altra cristians, i per tant
constantment temia ser atacat des d'ambds costats. D'altra banda, la gent de Khazaria no
tenien cap fe, practicaven la idolatria, cosa que propiciava la invasi per part d'algun poble
que volgus convertir-los a una determinada fe.
Bulan, el Rei de Khazaria, per tal de protegir-se d'un atac, va decidir que el poble de

Khazaria es converts a una d'aquestes religions, per a quina? Si es convertien a la fe

musulmana correrien el risc de ser atacats pels cristians i si es convertien a la fe cristiana
s'arriscaven a ser atacats pels musulmans.
Va tenir una idea. Hi havia una altra raa que era capa de tractar tant amb els
musulmans com amb els cristians que els envoltaven, sobretot en matria de comer. Una
raa que tamb tenia tractes amb la gent de Khazaria. Aquesta raa eren els jueus. El Rei
Bulan va decidir que si feia que el seu poble es converts al judaisme podria acontentar tant
a musulmans com a cristians, ja que tots dos ja estaven disposats a negociar amb els jueus,
per tant aix s el que va fer.
El Rei Bulan tenia ra. Viuria per veure com el seu pas no era conquerit, el seu
poble es va convertir al judaisme amb entusiasme i va adoptar els principis del llibre jueu
ms sagrat, el Talmud. Per hi van haver moltes coses que el rei no va veure.
No va viure prou com per veure que la seva raa asitica de conversos al judaisme,
un dia representaria al 90% de tots els jueus del planeta, i s'anomenarien a si mateixos jueus
asquenazites, quan en realitat no eren jueus, sin simplement una raa asitica d'un poble
que s'havia convertit a la religi jueva, mentre continuaven parlant l'idioma de Khazaria, el
jiddisch, totalment diferent a la llengua dels hebreus.
No viuria per veure al seu poble convertir-se en la descendncia d'un home, molt
ms poders que ell, que naixeria poc ms de 1.000 anys desprs, a Alemanya, un home
anomenat Bauer, que engendraria la dinastia dels Rothschild.
No viuria prou com per veure a aquesta dinastia usurpar la riquesa del mn a travs
de l'engany i la intriga, finanant-se a base d'enormes riqueses que acumulaven a mesura
que usurpaven la riquesa del mn per fer-se amb el control de l'oferta monetria mundial.
No viuria per veure al seu poble exigint una ptria prpia a Palestina com dret de
naixement, i assegurant-se que tot primer ministre des de la seva creaci al 1.948 fos un
jueu asquenazita, tot i que la veritable ptria dels jueus asquenazites, Khazaria, el seu regne,
s a uns 800 quilmetres de distncia.
I no viuria per veure al seu poble acomplint la profecia bblica, com la "sinagoga de
Satans".

"Conec la teva tribulaci i la teva pobresa, encara que de fet ets ric; s com
et calumnien aquests que es fan dir jueus sense ser-ho, ja que sn una sinagoga de
Satans".
Apocalipsi 2:9

1.649
Oliver Cromwell obt el suport del parlament
britnic per executar al rei Carles I pel crrec de traci.
Desprs, Cromwell permet als jueus entrar una altra vegada
a Anglaterra, per no reverteix l'Edicte de Expulsi ems
pel rei Eduard I al 1.290, que expulsava per a sempre a tots
els jueus d'Anglaterra i disposava que qualsevol jueu que hi
rests desprs de l'1 de novembre del 1.290, seria executat.

De fet Anglaterra no va ser el primer pas que va

expulsar els jueus. Aqu hi ha una llista parcial de totes les
zones d'on els jueus han estat expulsats, de vegades en
nombroses ocasions, durant els ltims mil anys.

Magncia
Frana
Alta Baviera
Anglaterra
Frana
Frana
Saxnia
Hongria
Blgica
Eslovquia
Frana
ustria
Li
Colnia
Magncia
Augsburg
Alta Baviera
Pasos Baixos
Brandenburg
Magncia
Magncia
Varsvia
Espanya
Itlia

1.012
1.182
1.276
1.290
1.306
1.322
1.349
1.360
1.370
1.380
1.394
1.420
1.420
1.424
1.438
1.438
1.442
1.444
1.446
1.462
1.483
1.483
1.492
1.492

Litunia
Portugal
Npols
Navarra
Nuremberg
Brandenburg
Prssia
Gnova
Npols
Itlia
Npols
Praga
Gnova
Baviera
Praga
E. Pontificis
Hongria
Hamburg
Viena
Eslovquia
Morvia
Bohmia
Moscou

1.495
1.496
1.496
1.498
1.498
1.510
1.510
1.515
1.533
1.540
1.541
1.541
1.550
1.551
1.557
1.569
1.582
1.649
1.669
1.744
1.744
1.744
1.891

Oliver Cromwell

Carles I

Eduard I

Al seu llibre, "Histria i causes de

l'antisemitisme", publicat al 1.894, cal assenyalar que
l'autor s jueu, Bernard Lazare, declara el segent pel que
fa a aquestes expulsions de jueus:
"Si aquesta hostilitat, fins i tot aversi,
noms s'hagus mostrat cap als jueus en una
poca i en un pas, seria fcil desentranyar les
causes limitades d'aquesta ira, per aquesta raa,
per contra, ha estat objecte d'odi a tots els pobles
entre els que s'ha consolidat. Per tant, ha de ser,
ja que els enemics dels jueus pertanyien a
diverses races, ja que vivien en pasos molt
distants uns dels altres, ja que estaven governats
per diferents lleis, que es regien per principis
oposats, ja que no tenien ni la mateixa moral, ni
Bernard Lazare
els mateixos costums, ja que estaven animats per
diferents disposicions que no els permetien jutjar res de la mateixa manera, ha de
ser, per tant, que la causa general de l'antisemitisme ha residit sempre en el propi
Israel i no en aquells que han lluitat contra Israel".
El professor Jesse H. Holmes, que escrivia a "The American Hebrew", va expressar
els segents sentiments similars:
"No pot ser un accident que l'antagonisme dirigit contra els jueus es trobi
prcticament a tot arreu del mn all on jueus i no jueus estan associats. I a mesura
que els jueus sn l'element com de la situaci semblaria probable, a la vista dels
fets, que la causa rau en ells, en comptes de als molt diversos grups que senten
aquest antagonisme".

1.688
A. N. Field, al seu llibre, "Totes aquestes coses",
publicat al 1.931, explica la situaci a Anglaterra aquell
any, a conseqncia de la decisi de Cromwell d'ignorar
la llei que prohibia als jueus entrar a Anglaterra, i que els
permetia tornar-hi a despit de la llei, noms 33 anys
desprs, de la segent manera:
"Trenta-tres anys desprs que Cromwell
hagus deixat entrar els jueus a Gran Bretanya,
va arribar d'Amsterdam un prncep holands
envoltat de tot un eixam de jueus d'aquell centre
financer jueu. Fent fora del regne al seu real
sogre, va accedir, gentilment, a ascendir al tron

Arthur Nelson Field

de Gran Bretanya. Un resultat molt natural que va seguir a aquest esdeveniment va

ser l'inici del Deute Nacional degut a l'establiment del Banc d'Anglaterra, sis anys
desprs, amb el propsit de deixar diners a la Corona. Gran Bretanya era
mestressa del seu dest fins que van arribar els jueus".

1.694
Es funda l'enganyosament anomenat "Banc d'Anglaterra". Diem enganyosament
anomenat, ja que dna la impressi d'estar sota control del Govern d'Anglaterra, quan en
realitat es tracta d'una instituci privada fundada per jueus. Al seu llibre, "The Breakdown
of Money"("El fracs dels diners"), publicat al 1.934, Christopher Hollis explica la
formaci del Banc d'Anglaterra, de la segent manera:
"Al 1.694 el Govern de Guillem III (que
havia arribat d'Holanda amb els jueus) es trobava
immers en una greu situaci econmica. Un grup
d'homes rics, sota la direcci d'un tal William
Paterson es va oferir a prestar a William
1.200.000 al 8 per cent amb la condici que,
"el Governador i la Companyia del Banc
d'Anglaterra", com s'anomenaven a si mateixos,
tindrien dret a emetre bitllets per la totalitat
del seu capital. s a dir, el Banc tenia dret a
2.400.000 (s a dir, el doble), prestant
1.200.000 , en or i plata al Govern, i utilitzant
les altres 1.200.000 , en bitllets de banc, per a
ells mateixos.

Guillem III

Paterson tenia tota la ra en quant a que

aquest privilegi que s'havia donat al Banc era el
privilegi de fer diners... A la prctica no van
mantenir una reserva d'efectiu ni de gaireb
dues o tres-centes mil . Al 1.696 (s a dir, dos
anys desprs), trobem en circulaci 1.750.000
en bitllets davant una rserva de 36.000 . s a
dir amb un "suport", de noms al voltant el 2
per cent del que havien ems i aprofitant-se
dels interessos".
Els noms dels jueus que controlaven el Banc
d'Anglaterra mai van ser revelats, per era evident, ja
aquell mateix any, degut al seu control del Banc
d'Anglaterra. Els jueus tenien control sobre la famlia
William Paterson
Reial Britnica. No obstant aix, mentre la seva
identitat estava protegida, van voler triar un portaveu ms discret, desprs que William
Paterson declars:

"El Banc obt beneficis dels interessos de tots els diners que crea
del no- res".
El fet que Paterson opts per desamagar el gat d'aquesta manera, pot explicar per
qu moriria pobre, marginat pels seus associats, o potser aquest "shabbez goy" (un no-jueu
que tria representar clandestinament els interessos dels jueus), noms havia deixat de ser
til, entre bastidors, als jueus.

1.698
Desprs de quatre anys de la fundaci del Banc d'Anglaterra, el control de l'oferta
monetria britnica s'acostava a passos agegantats. Havien inundat el pas amb tants diners
que el deute del Govern amb el Banc havia crescut des de les inicials 1.250.000 , a 16
milions de , noms en quatre anys, un increment del 1.280%.
Per qu ho feien? Simple, si el diner en circulaci d'un pas s de 5.000.000 de , i
s'instaura un banc central i n'imprimeix 15 milions ms, primera etapa del pla, i els envia a
l'economia a travs de prstecs etc, llavors aix naturalment reduir el valor dels 5.000.000
de inicials que hi havia en circulaci abans de la formaci del banc. Aix es deu a que els
5.000.000 de inicials que eren el 100% de l'economia ara sn noms el 25%. Tamb
donar al banc el control del 75% dels diners en circulaci amb els 15.000.000 de que han
enviat a l'economia.
Aix provoca inflaci, que simplement s la reducci del valor del diner en mans de
la gent normal, degut a que l'economia s'ha inundat amb massa diners, una economia de la
qual el Banc Central n's el responsable. Com els diners de la gent normal valen menys,
han d'anar al banc a demanar un prstec per tal d'ajudar a administrar el seu negoci etc, i
quan el Banc Central est satisfet hi ha molta gent endeutada, el banc estreny el
subministrament de diners no oferint prstecs. Aquesta s la fase dos del pla.
La tercera etapa, es quedar-se assegut i esperar que la gent endeutada amb ells facin
fallida, cosa que permet al banc acte seguit d'apoderar-se de la seva riquesa real, les
empreses i la propietat, etc., per uns quants penics de lliura. La inflaci mai afecta a un
banc central, de fet, sn l'nic grup que pot beneficiar-se'n, sempre que vagin curts de
diners senzillament poden imprimir-ne ms.

1.744
El 23 de febrer, neix a Frankfurt, Alemanya, Mayer
Amschel Bauer, jueu asquenazita, fill de Moiss Amschel
Bauer, prestamista i propietari d'un negoci comptable.
Moiss Amschel Bauer colloca un cartell vermell
sobre de la porta d'entrada del seu negoci. Aquest escut s un
hexagrama vermell (que geomtrica i numricament es
tradueix com el nmero 666), que sota les instruccions de
Rothschild acabar sent la bandera israeliana, uns dos segles
ms tard.
Mayer Amschel Bauer

1.753
Neix Gutle Schnaper, jueva asquenazita (futura esposa de Mayer Amschel Bauer),
filla del respectat comerciant, Wolf Salom Schnaper.

1.760
Durant aquesta dcada Mayer Amschel Bauer treballa per a un banc propietat dels
Oppenheimer a Hannover, Alemanya. Obt un gran xit i es converteix en soci menor.
Mentre treballa al banc es familiaritza amb el General von Estorff.
Desprs de la mort del seu pare, Bauer torna a Frankfurt a fer-se crrec del negoci
patern. Bauer reconeix el significat de l'hexagrama vermell i canvia el nom de Bauer pel de
Rothschild, a partir de l'hexagrama vermell del cartell que significa 666 que penja sobre la
porta d'entrada ("Rot" en alemany significa "vermell", "Schild", s l'alemany de "Shield", o
"Escut").
Sota la seva nova identitat com Mayer Amschel Rothschild, descobreix que el
general von Estorff est ara unit a la cort del prncep Guillem IX d'Hesse-Hanau, una de les
cases reials ms riques d'Europa, que va obtenir la seva riquesa mitjanant l'arrendament
dels soldats d'Hesse a pasos estrangers a canvi de vasts beneficis (una prctica que
continua avui en dia en forma d'exportaci de tropes "pacificadores", de les Nacions
Unides, arreu del mn).
Per tant, es retroba amb el general amb el pretext de vendre-li valuoses monedes i
quincalla a preus reduts. Seguint amb els seus plans, Rothschild, posteriorment, es
presentat al propi prncep Guillem, que se sent ms que satisfet amb els reduts preus que

cobra per les seves monedes rares i quincalla, i Rothschild li ofereix una mena de comissi
per qualsevol altre negoci que el Prncep pugui proporcionar-li.
Ms endavant Rothschild esdev un soci proper del prncep Guillem, i acaba per fer
negocis amb ell i els membres de la cort. Aviat descobreix que el prstec de diners als
governs i la reialesa s molt ms rendible que el prstec a particulars, ja que els prstecs sn
ms grans i estan garantits pels impostos de la naci.

1.769
Mayer Amschel Rothschild es fa agent de la cort per al prncep Guillem IX d'HesseCassel nt de George II d'Anglaterra; cos de George III; nebot del Rei de Dinamarca; i
cunyat del Rei de Sucia. Posteriorment el prncep Guillem li dna perms per penjar un
cartell a la faana dels seus establiments comercials declarant que ell s, "M. A. Rothschild,
designat agent de la cort per sa altesa serena, el prncep Guillem d'Hanau".

1.770
Mayer Amschel Rothschild elabora plans per a la creaci dels "Illuminati", i confia
al jueu asquenazita, Adam Weishaupt, un cripto-jueu (un jueu que fa veure que no ho s),
que aparenta ser catlic rom, la seva organitzaci i desenvolupament. Els "Illuminati", es
basaran en les doctrines del Talmud, que al seu torn sn, les doctrines dels jueus rabnics.
Se'ls denominar els "Illuminati", que s un terme lucifer que significa "guardians de la
llum."
El 29 d'agost, Mayer Amschel Rothschild es casa amb Gutle Schnaper.

1.771
El 20 d'agost, neix Schnche Jeannette Rothschild, la primera de les cinc filles de
Mayer Amschel Rothschild. Es casar amb Benedict Moiss Worms.

1.773
El 12 de juny, neix Amschel Mayer Rothschild, el primer dels cinc fills de Mayer
Amschel Rothschild. Ell, com tots els germans que el seguiran, entrar en el negoci de la
famlia a l'edat de dotze anys.

1.774
El 9 de setembre, neix Salom Mayer Rothschild.

1.776
L'1 de maig d'aquell any Adam Weishaupt finalitza oficialment l'organitzaci dels
"Illuminati". El propsit dels "Illuminati", s dividir als no-jueus a travs de mitjans
poltics, econmics, socials i religiosos. El pla s armar a bndols oposats dels gentils (els
no-jueus), mentre sels proporcionen incidents perqu lluitin entre si; destruir els governs
nacionals; destruir les institucions religioses; fins que finalment, es destrueixin els uns als
altres.
Weishaupt aviat s'infiltra a l'Ordre Continental dels Maons amb aquesta doctrina
"Illuminati", i estableix lgies del Gran Orient per fer-ne el seu quarter general secret. Tot
aix sota les ordres i el finanament de Mayer Amschel Rothschild i el concepte s'estn
posteriorment a les lgies maniques de tot el mn fins als nostres dies.
Weishaupt tamb recluta a 2.000 seguidors a sou incloent-hi els homes ms
intelligents en el camp de les arts i les lletres, l'educaci, la cincia, les finances i la
indstria. Se'ls instrueix per a seguir els segents mtodes per tal de controlar les persones:
1. Utilitzar el suborn monetari i sexual per tal d'obtenir el control sobre els homes
que ja estan en llocs elevats, als diversos nivells de tots els governs i altres camps
d'activitat. Una vegada que les persones influents hagin caigut a base de mentides,
enganys i temptacions dels Illuminati han de mantenir-los en l'esclavitud aplicant
xantatges ja siguin de tipus poltic o qualsevol altre, amenaces de runa financera,
exposici pblica, i dany fiscal, fins i tot la seva mort i la dels membres de les seves
famlies.
2. Les facultats dels collegis i universitats han de conrear els estudiants que
posseeixin una capacitat mental excepcional, aix com els pertanyents a famlies ben
educades amb inclinacions internacionals, i recomanar el seu entrenament especial
en l'internacionalisme, o ms aviat en la idea que noms un govern mundial pot

posar fi a les guerres i conflictes recurrents. Aquesta formaci ha de ser

proporcionada per la concessi de beques als seleccionats pels "Illuminati".
3. Totes les persones influents que quedin atrapades sota el control dels "Illuminati",
a ms dels estudiants que hagin estat especialment educats i entrenats, han de ser
utilitzats com a agents i collocats entre bastidors com a experts i especialistes a tots
els governs. La finalitat s assegurar-se que assessoren als alts executius a que
adoptin poltiques que, a llarg termini serveixin als plans secrets de la conspiraci
d'un sol mn dels "Illuminati", i causar la destrucci dels governs i les religions d'on
sn elegits o nomenats per servir.
4. Obtenir el control absolut de la premsa, en aquell moment l'nic mitj de
comunicaci social, que distribua la informaci al pblic, de manera que totes les
notcies i la informaci puguin ser manipulades per tal de fer creure a les masses
que l'nica soluci per als molts i variats problemes del mn s un govern mundial.

1.777
El 16 de setembre, neix Nathan Mayer Rothschild.

1.781
El 2 de juliol, neix Isabella Rothschild.

1.784
El 29 d'agost, neix Babette Rothschild.
Adam Weishaupt ordena que la Revoluci Francesa sigui iniciada per Maximilien
Robespierre en forma de llibre. Aquest llibre l'escriu un dels socis de Weishaupt, Xavier
Zwack, i l'envia per missatgeria des de Frankfurt a Pars. No obstant aix pel cam, al
missatger li cau un llamp, el llibre que detalla aquest pla s descobert per la policia, i lliurat
a les autoritats bavareses.
A conseqncia d'aix, el govern de Baviera ordena que la policia assalti les Lgies
Maniques del Gran Orient de Weishaupt, i les cases dels seus socis ms influents.
Clarament, les autoritats bavareses estaven convenudes que el llibre que havia estat
descobert era una amenaa molt real d'un grup privat de persones influents, que planejaven
utilitzar guerres i revolucions per aconseguir els seus fins poltics.

1.785
El govern de Baviera prohibeix els "Illuminati", i tanca totes les lgies bavareses del
Gran Orient.
Mayer Amschel Rothschild trasllada la seva residncia familiar a una casa de cinc
pisos de Frankfurt que comparteix amb la famlia Schiff.

1.786
El govern de Baviera publica les dades del complot dels "Illuminati", en un
document titulat "Els escrits originals de l'Ordre i secta dels Illuminati." A continuaci,
envia aquest document a tots els caps de l'Esglsia i d'Estat de tota Europa, els quals
tristament ignoren la seva advertncia.

1.788
El 24 d'abril, neix Kalmann (Carl) Mayer Rothschild.

1.789
A causa de la ignorncia europea a l'advertncia feta pel govern de Baviera, el pla
dels "Illuminati" per fer una Revoluci Francesa t xit des d'aquest any fins a la seva
finalitzaci el 1.793. Aquesta revoluci s el somni dels banquers centrals, ja que estableix
una nova constituci i promulga lleis que prohibeixen tant la recaptaci de delmes
(impostos) per part de l'Esglsia Romana com n'elimina, tamb, l'exempci d'impostos a
l'Esglsia.

1.790
Mayer Amschel Rothschild afirma:

"Deixeu-me emetre i controlar els diners d'una naci i no m'importar qui

escrigui les lleis".
L'1 de maig neix Julie Rothschild.

1.791
Els Rothschild, obtenen "el control dels diners d'una naci," a travs d'Alexander
Hamilton (el seu agent al gabinet de George Washington) quan estableixen un banc central
a Estats Units anomenat Primer Banc d'Estats Units. S'estableix per un perode de 20 anys.

Durant els primers cinc anys de vida d'aquest Banc Central, el Govern nord-americ
li demanar en prstec 8.200.000 dlars, i al pas els preus s'incrementaran un 72%. En
relaci amb aquest excessiu endeutament i inflaci, Thomas Jefferson, en aquell moment
Secretari d'Estat declara:
"M'agradaria que fos possible obtenir una sola esmena a la nostra
constituci per poder prendre des del govern federal la nostra prpia capacitat
d'endeutament."
Neix Henriette ("Jette") Rothschild, que es casar amb Moses Montefiore.
Montefiore es convertir en president del Consell de Diputats dels jueus britnics des del
1.835 fins el 1.874.

1.792
El 15 de maig, neix l'ltim fill de Mayer Amschel Rothschild, Jacob (James) Mayer
Rothschild.

1.796
Amschel Mayer Rothschild es casa amb Eva Hanau.

1.798
John Robison publica un llibre titulat, "Proves d'una conspiraci contra totes les
religions i els governs d'Europa portada a terme en les reunions secretes dels Maons, els
Illuminati i les Societats de lectura". En aquest llibre, el professor Robison, de la
Universitat d'Edimburg, un dels principals intellectes del seu temps, que al 1.783 havia
estat elegit secretari general de la Societat Reial d'Edimburg, dna detalls de tot el complot
Rothschild, "Illuminati".
Informa de com havia estat un alt grau ma en el Ritu Escocs de la Maoneria, i
de que havia estat convidat per Adam Weishaupt a anar a Europa, on se li va donar una
cpia revisada de la conspiraci de Weishaupt. No obstant aix, tot i que va fingir fer-li
costat, el professor Robison no hi estava d'acord i, per tant, va publicar el seu abans
esmentat llibre per exposar-la. El llibre inclou els detalls de la investigaci del govern de
Baviera sobre els "Illuminati", i la Revoluci Francesa.
Aquell mateix any el 19 de juliol, David Pappen, President de la Universitat de
Harvard, fa conferncies als que es graduen sobre la influncia que est tenint
"l'Illuminisme" en la poltica i religi americanes.
Als vint-i-un anys, Nathan Mayer Rothschild deixa Frankfurt per anar a Anglaterra,
on amb una gran suma de diners que li dona el seu pare, funda un banc a Londres.

1.800
A Frana, s'estableix el Banc de Frana. Napole no triga a veure que una Frana
lliure significa un pas lliure de deute, i posteriorment afirma,
"La m que dna est entre la m que pren. Els diners no tenen ptria, els
financers no tenen patriotisme ni decncia, el guany s el seu nic objectiu".
Salom Mayer Rothschild es casa amb Caroline Stern.

1.806
Napole declara que el seu:
"objectiu s apartar del govern la casa d'Hesse-Cassel i esborrar-la de la
llista de poderosos."
En sentir aix, el prncep Guillem IX d'Hesse-Hanau, fuig a Alemanya, se'n va a

Dinamarca i confia la custdia de la seva fortuna, valorada en 3.000.000 de dlars d'aquell

temps, a Mayer Amschel Rothschild.
Nathan Mayer Rothschild es casa amb Hannah Barent Cohen, filla d'un ric
comerciant de Londres.

1.807
El president Thomas Jefferson (tercer president d'Estats Units 1.801-1.809), ofereix
una de les primeres idees honestes entre la deshonestedat i la corruptibilitat dels mitjans de
comunicaci quan afirma:
"No es pot creure res del que es veu ara en un diari. La mateixa veritat es
converteix en sospitosa al ser ficada en aquest vehicle contaminat. L'abast real
d'aquest estat de desinformaci noms el coneixen aquells que es troben en situaci
d'enfrontar els fets dins dels seus coneixements amb les mentides del dia".

1.808
Nathan Mayer Rothschild t el seu primer fill, Lionel Nathan de Rothschild.

1.810
Moren Sir Francis Baring i Abraham Goldsmid. Aix deixa a Nathan Mayer
Rothschild com el principal banquer que queda a Anglaterra.
Salom Mayer Rothschild se'n va a Viena, ustria, i funda el banc, M. von
Rothschild und Shne.

1.811
S'esgota la concessi al Banc dels Rothschild d'Estats Units i el Congrs vota en
contra de la seva renovaci. A Nathan Mayer Rothschild no li agrada i declara:

"O es concedeix la sollicitud de renovaci de la concessi, o Estats

Units es veur involucrat en una guerra summament desastrosa."
No obstant aix Estats Units es mant ferm i la concessi no es renova, cosa que
provoca que Nathan Mayer Rothschild llanci una altra amenaa, en la qual assenyala:
"Donarem una lli a aquests insolents nord-americans. Farem que siguin
un altre cop una colnia".

1.812
Recolzats amb diners dels Rothschild, i a les ordres de Nathan Mayer Rothschild,
els britnics declaren la guerra a Estats Units. El pla dels Rothschild s fer que Estats Units
adquireixi tal deute lluitant en aquesta guerra que no tingui altre remei que rendir-se als
britnics i permetre que sigui renovada la concessi per al Primer Banc d'Estats Units
propietat dels Rothschild. No obstant aix, com que els britnics estan ocupats lluitant
contra Napole, sn incapaos de muntar ms d'un assalt i la guerra acaba al 1.814 amb
Estats Units invicte.
El 19 de setembre, mor Mayer Amschel Rothschild. Al seu testament estableix les
lleis especfiques que ha de seguir la Casa dels Rothschild:
1. Al negoci familiar totes les posicions claus noms poden ser ocupades per
membres de la famlia.
2. Noms els homes de la famlia poden participar en el negoci familiar. Aix va
incloure a un conegut sis fill bastard secret (s important assenyalar aqu que
Mayer Amschel Rothschild tamb va tenir cinc filles, aix que avui la propagaci de
la dinastia Rothschild sense el nom Rothschild s llarga i ample, i els jueus creuen
que la descendncia mixta d'una mare jueva s exclusivament jueva).
3. La famlia s'ha de casar entre cosins de primer i segon grau per preservar la
fortuna de la famlia (curiosament segons l'Enciclopdia Jueva del 1.905, dels
cinquanta-vuit matrimonis dels Rothschild d'aquelles dates, exactament la meitat, es
a dir vint-i-nou, van ser entre cosins germans - una prctica coneguda avui com
endogmia).
4. No es publicar cap inventari pblic dels seus bns.
5. No es prendr cap acci legal pel que fa al valor de l'herncia.
6. El fill gran del fill gran esdevindr el cap de la famlia (aquesta condici
noms podia ser anullada quan la majoria de la famlia acords una altra cosa).
La llei nmero sis va entrar immediatament en vigor quan Nathan Mayer Rothschild
va ser elegit successor del seu pare com a cap de la famlia.
Jacob (James) Mayer Rothschild se'n va a Pars, Frana, per establir-hi el banc de
Rothschild Frres.
Neix Nathaniel de Rothschild, fill de Nathan Mayer Rothschild.

1.814
Pel que fa als 3.000.000 de dlars que el prncep Guillem IX d'Hesse-Hanau havia
confiat a Mayer Amschel Rothschild per a la seva custdia, l'Enciclopdia Jueva, a l'edici
del 1.905, volum 10, pgina 494, relata on van acabar:
"Segons la llegenda aquests diners anaven amagats dins de barrils de vi, i,
van superar els escorcolls dels soldats de Napole quan aquests van entrar a
Frankfurt, van ser reposats intactes a les mateixes btes al 1.814, quan l'elector (el
prncep Guillem IX d'Hesse-Hanau) va tornar a l'electorat (Alemanya). Els fets sn
una mica menys romntics i ms empresarials".
Aquesta ltima lnia indica que Rothschild mai va retornar els diners al prncep
Guillem IX d'Hesse-Hanau. L'enciclopdia continua, afirmant:
"Nathan Mayer Rothschild va invertir aquests 3.000.000 de dlars en or de
la companyia de les ndies Orientals sabent que serien necessaris per a la
campanya de Wellington a la pennsula."
D'altra banda, dels diners robats Nathan en va treure:
"No menys de quatre beneficis:
1. En la venda del paper de Wellington que havia comprat a 50 centaus de
dlar i va recollir a la par.
2. En la venda de l'or a Wellington.
3. En la seva recompra.
4. En reenviar-lo a Portugal."

1.815
Els cinc germans Rothschild proveeixen d'or tant a l'exrcit de Wellington (a travs
de Nathan a Anglaterra), com a l'exrcit de Napole (a travs de Jacob a Frana), i
comencen la seva poltica de finanar ambds bndols a les guerres. Els Rothschild adoren
les guerres perqu generen una gran quantitat de deute lliure de riscos.
Lliure de riscos, ja que els deutes estan garantits pel govern d'un pas, i per tant pels
esforos de la poblaci d'aquest pas, i, a ms, no importa quin pas perdi la guerra doncs
els prstecs s'atorguen amb la garantia que el vencedor honorar els deutes dels venuts.
Mentre els Rothschild financen a ambds bndols d'aquesta guerra, utilitzen els
bancs que han escampat per tot Europa per donar-los l'oportunitat d'establir una xarxa de
servei postal inigualable de rutes secretes i correus rpids. Aquests missatgers obren els

missatges rellevants que porten i els seus detallats continguts sn entregats als Rothschild
pel que sempre estan un pas per davant dels esdeveniments actuals.
Aquests correus dels Rothschild sn els nics mercaders que poden travessar els
bloquejos d'anglesos i francesos i utilitzen aquest avantatge per mantenir a Nathan Mayer
Rothschild al dia de com va la guerra, per tant t la capacitat d'utilitzar aquesta informaci
per comprar i vendre grcies al seu crrec a la borsa de valors segons aquesta informaci.
Un dels correus de Rothschild, un home anomenat Rothworth, en assabentar-se que
els britnics han guanyat la batalla de Waterloo, travessa el Canal i entrega aquesta notcia
a Nathan Mayer Rothschild, ben b 24 hores abans que el servei de missatgeria de
Wellington.
A continuaci Nathan Mayer Rothschild se'n va a la borsa de valors i dna
instruccions a tots els seus treballadors per qu comencin a vendre cnsols (coneguts avui
com bons). A causa de la reputaci de Rothschild d'estar un pas per endavant pel que fa a la
informaci, els altres comerciants entren en pnic, creuen que els britnics han perdut la
guerra, i comencen a vendre frenticament.
Per tant, el valor dels cnsols es desploma, moment en qu Nathan Mayer
Rothschild discretament dna instruccions als seus treballadors per qu comprin tots els
cnsols que caiguin a les seves mans.
Quan arriba la notcia de que, en realitat, els britnics han guanyat la guerra, el valor
dels cnsols puja com un coet fins a un nivell fins i tot ms alt que abans de l'inici de la
guerra, deixant a Nathan Mayer Rothschild un guany d'aproximadament del vint a de la
seva inversi. De fet, Nathan Rothschild es vana obertament que desprs de passar disset
anys a Anglaterra la seva participaci inicial de 20.000 , que li don el seu pare, havia
augmentat 2.500 vegades fins a 50 milions de .
La propietat d'aquests bons, o cnsols, dna a la famlia Rothschild el control total
de l'economia britnica, ara centre financer indiscutible del mn (desprs de la derrota de
Napole), i obliga als britnics a establir un nou Banc d'Anglaterra, sota el control de
Nathan Mayer Rothschild.
Curiosament cent anys desprs el New York Times faria crrer una histria afirmant
que el nt de Nathan Mayer Rothschild havia intentat aconseguir una ordre judicial per
suprimir la publicaci d'un llibre que contenia aquesta histria d'informaci privilegiada. La
famlia Rothschild va afirmar que la histria era falsa i calumniosa, per el tribunal va
rebutjar la petici dels Rothschild i va ordenar que la famlia pagus totes les costes
judicials.
Tornant al 1.815, aquest s l'any en que Nathan Mayer Rothschild fa la seva famosa
declaraci:
"No m'importa a quin titella colloquin al tron d'Anglaterra per governar
l'Imperi on mai es posa el sol. L'home que controla l'oferta monetria de la Gran
Bretanya controla l'Imperi Britnic, i jo controlo l'oferta monetria britnica".

Els Rothschild tamb fan servir el seu control del Banc d'Anglaterra per reemplaar
el mtode d'enviament d'or entre pasos i utilitzen els seus cinc bancs repartits per Europa
per establir un sistema de dbits i crdits en paper, l'actual sistema bancari.
A finals d'aquell segle, un perode de temps conegut com la "Era dels Rothschild",
s'estima que la famlia Rothschild controla ms de la meitat de la riquesa del mn.
De fet, el 28 de febrer d'aquell any, en una carta, Salom li diu a Nathan:
"Som com els engranatges d'un rellotge, cada un s essencial."
No obstant aix alguna cosa no va tan b com als Rothschild els hagus agradat,
aquell any se celebra el Congrs de Viena, que va comenar al setembre de 1.814 i va
concloure el juny d'aquell mateix any. La ra per convocar aquell Congrs de Viena, va ser
per qu els Rothschild poguessin crear una forma de govern mundial, utilitzant com a
palanca el deute que molts governs europeus els devien per obtenir el control poltic total
sobre gran part del mn civilitzat.
El Congrs va comenar b, quan els Rothschild van aconseguir obtenir que Sussa
es declars neutral, de forma permanent, en cas de guerra, amb la finalitat de proporcionarlos un territori sobir des del qual poder finanar a ambds bndols amb el seu deute
manufacturat creant guerres. Tamb van aconseguir ampliar les fronteres de Sussa per
incloure-hi dins del seu territori Valais; Neuchatel; i Ginebra. No obstant aix, el seu ltim
pla per a un govern mundial va fallar quan el Tsar Alexandre I de Rssia, una de les poques
grans potncies que no havien sucumbit a tenir un banc central Rothschild, es neg a
acceptar un govern mundial.
Enfurismat per aix, Nathan Mayer Rothschild jura que algun dia ell o els seus
descendents destruiran a tota la famlia i als descendents del tsar Alexandre.
Desafortunadament acabaria sent fidel a la seva paraula quan, cent dos anys ms tard,
Rothschild va finanar a bolxevics jueus que complirien aquesta promesa.
Curiosament, el fantic d'un govern mundial i jueu asquenazita, Henry Kissinger, va
realitzar la seva tesi doctoral sobre el Congrs de Viena.
El 19 de juny, mor Julie Rothschild.

1.816
El Congrs nord-americ aprova un projecte de llei que permet a un altre Rothschild
dominar el banc central, cosa que torna a donar de nou als Rothschild el control de l'oferta
monetria nord-americana. Se l'anomena Segon Banc d'Estats Units i se li atorga una
concessi per vint anys. Per descomptat, aix significa la fi de la guerra britnica contra
Amrica amb la mort de milers de soldats britnics i nord-americans, i la formaci d'un
altre banc central propietat dels Rothschild.

1.818
Desprs d'assegurar-se una gran quantitat de prstecs als francesos al 1.817 per
ajudar a la reconstrucci desprs de la seva desastrosa derrota a Waterloo, els agents de
Rothschild compren grans quantitats de bons del govern francs provocant l'augment del
seu valor.
El 5 de novembre aboquen el lot al mercat obert provocant que el seu valor caigui
en picat i Frana al complert entra en pnic financer. Llavors els Rothschild fan el pas per
fer-se amb el control de l'oferta monetria francesa, d'una manera semblant a la
manipulaci de la borsa britnica 6 anys abans.

1.821
Kalmann (Carl) Mayer Rothschild es enviat a Npols,
Itlia. Far una gran quantitat de negocis amb el Vatic i el
papa Gregori XVI, posteriorment, li confereix l'Ordre de Sant
Jordi.
A ms, cada vegada que el Papa rep a Kalmann, aquest
li dna la m en lloc del tradicional besam, cosa que causa
preocupaci en relaci amb l'abast del poder de Kalmann
Rothschild sobre el Vatic.
Kalmann (Carl) Mayer
Rothschild

1.822
L'emperador d'ustria (Francesc I d'ustria) anomena "Barons" als cinc germans
Rothschild. Nathan Mayer Rothschild decideix no acceptar el ttol.

1.823
Els Rothschild es fan crrec de les operacions financeres de l'Esglsia catlica, a
nivell mundial.

1.827
Sir Walter Scott publica el seu conjunt de nou volums, "La vida de Napole," i en el
volum dos, afirma que la Revoluci Francesa va ser planejada pels "Illuminati" (Adam
Weishaupt) i finanada pels canvistes d'Europa (els Rothschild).

1.828
Desprs de 12 anys durant els quals el Segon Banc
d'Estats Units, havia manipulat despietadament l'economia
Americana en perjudici del poble, per en benefici dels seus
propis fins d'acaparament de diners, el poble nord-americ,
evidentment, ja n'havia tingut prou, i els opositors d'aquest
banc van designar al Senador de Tennessee Andrew Jackson
per qu es postuls per a la Presidncia.
Per consternaci dels Rothschild, Jackson va guanyar la
Presidncia i deix molt clar que utilitzaria el seu mandat per
eliminar a aquest banc a la primera oportunitat. Va comenar,
durant el seu primer mandat, a eradicar a molts dels sequaos
del banc al servei del govern. Illustra fins a quina profunditat
havia arrelat aquest tipus de cncer dins del govern, el fet que
per tal d'aconseguir eliminar-lo va haver d'acomiadar a 2.000
dels 11.000 empleats del Govern Federal.

Andrew Jackson

1.830
David Sassoon un jueu bagdad i banquer de la David
Sassoon & Co, amb sucursals a la Xina, Jap i Hong Kong, utilitza
el seu monopoli del comer de l'opi en aquesta rea, en nom dels
Rothschild que controlen el govern britnic, per al trfic de 18.956
caixes d'opi guanyant milions de dlars per als Rothschild i la
famlia reial britnica.

David Sassoon

1.832
El Segon Banc d'Estats Units, demana al Congrs que aprovi una renovaci de la
concessi del banc, amb quatre anys d'antelaci. El Congrs compleix i envia el projecte de
llei al president Jackson (set President d'Estats Units 1.829 - 1.837), per qu el signi. El
President Jackson veta aquest projecte de llei i en el seu missatge de veto, afirma el
segent:
"No noms els nostres propis ciutadans rebran la recompensa del nostre
Govern. Ms de vuit milions d'accions del banc estan en mans d'estrangers... No hi
ha cap perill per a la llibertat i la independncia amb un banc que en la seva
naturalesa t tan poc per incorporar al nostre pas?
Controlant la nostra moneda, rebent els nostres diners pblics, i mantenint a
milers dels nostres ciutadans en dependncia... seria ms temible i perills que una
potncia militar enemiga. Si el govern es limits a una protecci igualitria, i, tal
com fa el cel amb les seves pluges, regus amb la protecci de la mateixa manera a
dalt i a baix, a rics i a pobres, aix seria una benedicci sense reserves.
A la llei que tinc davant sembla haver-hi una
mplia i innecessria desviaci d'aquests justos
principis".
Al juliol, el Congrs es incapa d'anullar el veto del
president Jackson. Mes tard el president Jackson es
presenta a la reelecci i, per primera vegada a la histria
d'Estats Units fa arribar el seu argument directament a la
gent prenent la seva prpia campanya de reelecci en curs.
El seu lema de campanya s: "Jackson i cap banc!"
Tot i que els Rothschild aboquen 3.000.000 de
dlars en la campanya del rival del president Jackson, el
senador republic Henry Clays, el president Jackson s
reelegit sobradament al novembre. No obstant aix, el
president Jackson sap que la batalla tot just comena, i
desprs de la seva victria, afirma:

senador Henry Clays

"La hidra de la corrupci noms est ferida, no morta!"

1.833
El president Jackson comena a retirar els dipsits del govern del Segon Banc
d'Estats Units controlat pels Rothschild, i els diposita en bancs dirigits per banquers
democrtics.

Aix fa que els Rothschild entrin en pnic i facin el que millor saben fer, contraure
l'oferta monetria i causar una depressi. El President Jackson sap qu estan fent i ms tard
diu:
"Sou un niu d'escurons lladres, i tinc la intenci d'acabar amb vosaltres,
i pel Du Etern, que us arrancar de soca-rel."

1.834
El lder revolucionari itali, Giuseppe Mazzini, s
seleccionat pels "Illuminati", per dirigir el seu programa
revolucionari a tot el mn i ostentar aquest crrec fins a la seva
mort al 1.872.

1.835

Giuseppe Mazzini

El 30 de gener, un assass intenta disparar al president

Jackson, per miraculosament les dues pistoles de l'assass fallen.
Ms tard el president Jackson afirma que ell sabia que els
Rothschild eren els responsables de l'intent d'assassinat. No s
l'nic. De fet, fins i tot l'assass, Richard Lawrence, que va ser
declarat no culpable allegant demncia, ms endavant
presumiria que l'havien contractat gent poderosa d'Europa i li
havien proms protegir-lo si l'atrapaven.
Els Rothschild adquireixen dels drets de les mines de
mercuri d'Almadn a Espanya. En aquell moment aquesta s la
major concessi del mn i com que el mercuri s un component
vital en el refinament d'or o plata aix dna als Rothschild un
virtual monopoli mundial. Com a resultat d'aquesta adquisici,
NM Rothschild & Sons comenaria posteriorment el refinat d'or i
plata per a la Reial Casa de la Moneda, el Banc d'Anglaterra, i
molts altres clients internacionals.

Richard Lawrence

1.836
Desprs d'anys de lluita contra els Rothschild i el seu banc central a Estats Units, el
president Andrew Jackson finalment aconsegueix fer fra d'Estats Units el banc central dels
Rothschild, en no renovar-li la concessi al banc. No ser fins al 1.913 que els Rothschild
seran capaos de crear el seu tercer banc central a Estats Units, la Reserva Federal.

El 28 de juliol, mor Nathan Mayer Rothschild i el

control del seu banc l'N.M. Rothschild & Sons passa al seu
germ menor, James Mayer Rothschild.
David Sassoon, traficant de drogues dels Rothschild a la
Xina, augmenta el seu comer a ms de 30 mil caixes d'opi
anuals i a les ciutats costaneres l'addicci a les drogues es torna
endmica.

1.837

James Mayer Rothschild

Els Rothschild envien un dels seus a Estats Units,

August Belmont, un cripto-jueu asquenazita (de nom real
Schnberg), per qu comenci a treballar immediatament a fi de
salvar els seus interessos bancaris, que el president Jackson
havia destrut.

1.838
El 8 de gener el president Jackson paga l'ltima quota
del deute nacional, que havia estat creat al permetre als bancs
emetre moneda per comprar bons del govern, en lloc de la
simple emissi de bons del tresor sense crear aquest deute. Es
converteix en l'nic president que ha pagat deute.

August Belmont

1.839
A causa de la rampant addicci a l'opi a la Xina, aprofitada per David Sassoon, la
famlia reial britnica, i els Rothschild, l'emperador manx XuanZong Daoguang (Taokuang) ordena detenir-ne el comer. Anomena al Comissionat de Canton, Lin Tse-Hsu,
lder d'una campanya contra l'opi. Lin Tse-Hsu organitza la confiscaci de 2.000 caixes
d'opi de Sassoon i ordena llenar-les al riu. David Sassoon informa d'aix als Rothschild i
aquests exigeixen que les forces armades de Gran Bretanya prenguin represlies per tal de
protegir els seus constants interessos de les drogues.
Per tant, les Guerres de l'Opi comencen amb l'exrcit britnic lluitant una vegada
ms com a mercenaris pels interessos dels Rothschild. Ataquen ciutats i bloquegen ports.
L'exrcit xins, en aquell moment delmat per 10 anys de rampant addicci a l'opi, demostra
no ser rival per a l'exrcit britnic. La guerra acaba el 1.842 amb la signatura del Tractat de

Nanking. Que inclou les segents disposicions destinades a

garantir als Rothschild, a travs del seu titella, David
Sassoon, el dret a proporcionar opi a tota la poblaci:
1. Total legalitzaci del comer d'opi a la Xina.
2. Compensaci a David Sassoon de dos milions de
lliures per l'opi abocat al riu per Lin Tse-Hsu.
3. Sobirania territorial de la Corona britnica sobre
diverses designades illes costaneres.

1.840

XuanZong Daoguang

Els Rothschild es nomenen a ells mateixos corredors de lingots d'or del Banc
d'Anglaterra. Estableixen agncies a Califrnia i a Austrlia.

1.841
El president John Tyler (10 president d'Estats Units
1.841-1.845) veta la llei per renovar la concessi al Banc
d'Estats Units, que els agents de Rothschild havien estat
venent a tot el Congrs. Rep centenars de cartes amenaant
d'assassinar-lo.

1.843

El President John Tyler

Els jueus funden, a la ciutat de Nova York, la lgia manica B'nai B'rith. 70 anys
desprs aquest grup fundar la notria Lliga Anti-Difamaci, dissenyada per titllar a
qualsevol crtic de la supremacia o criminalitat jueva, de "antisemita".

1.844
Salom Mayer Rothschild adquireix la United Coal Mines of Vtkovice and AustroHungarian Blast Furnace Company que arribar a ser una de les deu principals empreses
industrials del mn.
Benjamin Disraeli, jueu sefardita (que arribar a primer
ministre britnic) publica Coningsby, on caracteritza a Nathan
Mayer Rothschild com:
"...Senyor i Mestre dels mercats monetaris del
mn, i per descomptat prcticament Amo i Senyor de
tota la resta. Literalment ha mantingut com penyora els
ingressos del sud d'Itlia, i Reis i ministres de tots els
pasos solliciten el seu consell i es guien pels seus
suggeriments."
Benjamin Disraeli
Disraeli tamb va fer la segent interessant declaraci:
"La qesti racial s la clau a la histria del mn... tot s raa, no hi ha
cap altra veritat."

1.845
Mor Andrew Jackson (7 president d'Estats Units). Deixa instruccions per qu sobre
la seva lpida sigui collocada la segent inscripci, d'acord amb el que ell considerava com
el seu major servei a la humanitat. A la inscripci hi diu:
"Jo vaig matar al banc."
Aix es deu i s, per descomptat, una referncia al fet que ell va destruir el Segon
Banc d'Estats Units dels Rothschild al 1.836.
Jacob (James) Mayer Rothschild (que aleshores s'havia casat amb la seva neboda,
Betty, filla de Salomon Mayer Rothschild), ara conegut com Bar James de Rothschild,
guanya el contracte per construir la primera lnia ferroviria important del pas. S'anomena
el "Chemin De Fer du Nord", i va inicialment de Pars a Valenciennes i desprs s'uneix a la
xarxa ferroviria d'ustria construda pel seu germ (que s, per descomptat, tamb el pare
de la seva esposa), Salomon Mayer Rothschild.
Neix Edmond de Rothschild fill de James Mayer Rothschild i Betty von Rothschild.
N's el fill petit.

1.847
Lionel de Rothschild que ara est casat amb la filla del
seu oncle, Kalmann (Carl) Mayer Rothschild, s elegit per a
ocupar un esc parlamentari de la ciutat de Londres.
Un dels requisits per entrar al parlament s fer jurament
a la veritable fe cristiana. Lionel de Rothschild es nega a fer-ho
doncs la seva fe s judaica, que renuncia a Crist, i per tant el
seu esc al Parlament roman buit durant onze anys fins que es
permeten nous juraments. Curiosament s'ho manega per
mantenir el seu esc parlamentari durant onze anys, mentre s
incapa de representar al seu districte electoral a les votacions
del parlament durant aquell temps.

Lionel de Rothschild

1.848
El jueu asquenazita, Karl Marx (cripto-jueu, de nom
real Moiss Mordecai Levy), publica, "El Manifest
Comunista". Curiosament, al mateix temps que ell est
treballant en aix, Karl Ritter, de la Universitat de Frankfurt
est escrivint l'anttesi que passar a formar la base del
"nietzscheanisme" de Friedrich Wilhelm Nietzsche. Aquest
"nietzscheanisme," es convertir ms endavant en el feixisme i
el nazisme i s'utilitzar per fomentar la primera i segona
guerres mundials.

Karl Marx

Karl Ritter

Marx, Ritter, i Nietzsche estan tots tres finanats i sota les

ordres dels Rothschild. La idea darrere d'aquest esquema s que els
que dirigeixen la conspiraci global puguin utilitzar les diferncies
entre les anomenades ideologies que els permetin dividir fraccions
cada vegada majors dins la raa humana en camps oposats de
manera que puguin ser armats i desprs rentar-los el cervell per
lluitar i destruir-se els uns als altres, i en particular, per destruir totes
les institucions poltiques i religioses. Aquest s essencialment el
mateix pla presentat per Weishaupt al 1.776.
Curiosament, el marxisme, el comunisme i el seu derivat, el
socialisme, quan anys ms tard se'ls observa a la prctica, no sn
altra cosa que capitalisme d'Estat i el govern d'una minoria
privilegiada, exercint un control desptic i total sobre una majoria a
la que deixen prcticament sense bns ni drets legals. Aix explica
per qu els Rothschild estaven tan interessats en el finanament
d'aquestes ideologies, que posteriorment es convertirien en

Friedrich Wilhelm
Nietzsche

"democrcia", un sistema de dos partits estatals en el qual ambdues parts estan controlades
per la mateixa fora, i mentre que poden barallar-se per qestions insignificants, per donar
la impressi d'oposar-se entre si, en realitat segueixen la mateixa ideologia bsica, de
manera que els habitants de les democrcies aviat descobreixen que no importa a qui votin,
res canvia.
Mor Eva Hanau, esposa d'Amschel Mayer Rothschild.

1.849
Mor Gutle Schnaper, esposa de Mayer Amschel Rothschild. Abans de morir,
declararia amb indiferncia:
"Si els meus fills no volguessin guerres, no hi hauria cap".

1.850
Aquesta dcada comena la construcci de les cases senyorials de Mentmore a
Anglaterra i de Ferrires a Frana, ms cases senyorials dels Rothschild les seguiran arreu
del mn, totes elles plenes de valuoses obres d'art.
A Frana es diu que Jacob (James) Rothschild t 600 milions de francs, que sn 150
milions de francs ms que tots els altres banquers de Frana junts.

1.852
El futur primer ministre britnic, William Gladstone,
afirma el segent sobre el Banc d'Anglaterra i la ciutat de
Londres, quan ocupa el Ministre d'Hisenda aquell any:
"Des del moment en qu vaig assumir el crrec
com a ministre d'Hisenda, vaig comenar a aprendre
que l'Estat sostenia, de cara al Banc i a la Ciutat, una
posici essencialment falsa en quant a finanament. El
propi Govern no era un poder substancial, sin que
abandonava el suprem i inqestionable poder dels
diners".

William Gladstone

1.853
David Sassoon, el traficant de drogues dels Rothschild a la Xina adquireix la
ciutadania britnica. Mant la forma de vestir i les costums dels jueus bagdads, per
permet als seus fills adoptar els costums anglesos. El seu fill, Abdullah, es canvia el nom
pel d'Albert, es trasllada a Anglaterra amb el seu pare, i t un fill, Edward Albert, que es
casar amb la famlia Rothschild.
David Sassoon en honor a la seva herncia jueva construeix sinagogues a l'ndia.
Una a l'rea de Fort i una altra a Byculla.
Nathaniel de Rothschild, fill de Nathan Mayer Rothschild i gendre de Jacob (James)
Mayer Rothschild, compra el Chteau Brane Mouton, la vinya Mouton de Bordeus, i li
canvia el nom pel de Chteau Mouton Rothschild.

1.854
Mor Carolina Stern, esposa de Salom Mayer Rothschild.

1.855
El 10 de mar, mor Kalmann (Carl) Mayer Rothschild.
El 28 de juliol, mor Salomon Mayer Rothschild.
El 6 de desembre, mor Amschel Mayer Rothschild.

1.856
El 6 de maig, neix el psicoanalista Sigmund Freud, jueu
asquenazita. Freud continuaria atacant la moral occidental,
criticant el que ell considerava l'mfasi neurtica de l'home
occidental pel sexe, insistint en que havia de substituir-se pels
valors jueus de la promiscutat. Curiosament va promoure les idees
de l'incest i la pedoflia com una cosa normal, cosa tamb permesa
pel llibre ms sagrat dels jueus, el Talmud.
Sigmund Freud

1.858
Lionel de Rothschild finalment ocupa el seu esc al
parlament quan l'obligaci de prestar jurament a la veritable fe
cristiana s'amplia per incloure-hi altres juraments. Es
converteix en el primer membre del parlament britnic
obertament jueu.
El 12 de juliol, Lord Harrington fa un discurs a la
Cambra dels Lords, oposant-se a l'admissi d'immigrants jueus
a Anglaterra, en el qual assenyala el segent:
"Sn els grans prestadors i contractistes de
prstecs del mn... La conseqncia s que les nacions
del mn estan gemegant sota pesats sistemes fiscals i
deute nacional. Sempre han estat els majors enemics de
la llibertat".

Lord Harrington

1.859
Mor Schnche Jeannette Rothschild.

1.860
A l'Amrica del Sud, des de la independncia d'Amrica, s'havia desenvolupat una
estreta relaci comercial entre la creixent aristocrcia del cot i els fabricants de cot
d'Anglaterra. El cot d'Amrica fins i tot arribava a Frana i a Gran Bretanya en vaixells
propietat dels Rothschild. Els Rothschild van decidir que aquest era el tal d'Aquilles
d'Estats Units que podien explotar per tornar a establir-se all, desprs que el president
Andrew Jackson els destrus el banc central al 1.836.
Els Rothschild s'havien preparat molt per aix, i aquell any als Estats del Sud
d'Amrica figuraven un gran nombre d'agents dels Rothschild. Van manipular acuradament
la poblaci per conspirar amb els poltics locals que ja tenien ficats a la butxaca, i van
difondre propaganda entre la gent. Aix va donar lloc a la secessi de Carolina del Sud el
29 de desembre de 1.860. Noms unes setmanes ms tard, sis estats ms s'unien a la
conspiraci contra la Uni, i formaven un sindicat dissident anomenat, "Estats Confederats
d'Amrica," amb Jefferson Davis com president.
Per tal de provocar el Nord, aquests agents dels Rothschild i els seus seguidors amb
el cervell rentat, assalten les tropes, prenen els forts, els arsenals, les forges i altres bns de

la Uni. Fins i tot els membres del gabinet del president Buchanan conspiren per destruir la
Uni danyant el crdit pblic i procurant la fallida del pas. Buchanan afirma que deplora la
secessi, per no pren les mesures necessries per aturar-la, ni tan sols quan des de bateries
de la costa de Carolina del Sud es dispara contra un vaixell d'Estats Units.

1.861
Un mes desprs de la presa de possessi del president
Abraham Lincoln (16 president d'Estats Units des del 1.860 fins
al seu assassinat al 1.865), la guerra civil americana es posa en
marxa al Fort Sumter, Carolina del Sud, desprs Carolina del Sud
surt de la Uni. L'esclavitud sempre ha estat citada com la causa
de la guerra, per simplement aquest no va ser el cas, com va
declarar el mateix president Lincoln:
"No tinc cap propsit ni directa ni indirectament
d'interferir amb l'esclavitud en estats on ara existeix.
Crec que no tinc cap dret legal a fer-ho, i no estic
inclinat a fer-ho... El meu objectiu primordial s salvar la
Uni i no salvar o destruir l'esclavitud. Si pogus salvar
la Uni sense alliberar cap esclau, ho faria."
La veritable ra de la guerra va ser que els Estats del Sud
es trobaven en una difcil situaci econmica a causa de les
accions dels Estats del Nord. Els industrials del Nord havien
utilitzat els aranzels comercials per evitar que els Estats del Sud
compressin productes europeus ms barats. Posteriorment,
Europa va prendre represlies en aturar les importacions de cot
del Sud. Aix, el Sud es va veure obligat a pagar ms pels bns,
mentre es reduen els seus ingressos.

Abraham Lincoln

Aqu s quan els canvistes van veure l'oportunitat de

dividir i conquerir Amrica enfonsant-la en una Guerra Civil.
Aix va ser confirmat per Otto Von Bismarck quan era Canceller
d'Alemanya (1.871-1.890), que va declarar el segent al 1.876:
"La divisi d'Estats Units en federacions d'igual
fora la van decidir els alts poders financers d'Europa
molt abans de la Guerra Civil, aquests banquers tenien
por que Estats Units si es mantenien com un bloc i una
sola naci, aconseguiria la independncia econmica i
financera alterant la seva dominaci financera el mn.

Otto Von Bismarck

La veu dels Rothschild predominava. Van preveure un enorme bot si podien

substituir a la vigorosa Repblica, confiada i autosuficient, per dues democrcies

febles, endeutades amb els financers. Per tant van posar en marxa als seus
emissaris per tal d'explotar la qesti de l'esclavitud i aix cavar un abisme entre
les dues parts de la Repblica".
De fet, tot just mesos desprs d'aquests primers trets a Carolina del
Sud, els Rothschild prestaven a Napole III de Frana (nebot del Napole
de la batalla de Waterloo), 210 milions de francs per qu pogus apoderarse de Mxic i aix estacionar tropes al llarg de la frontera sud d'Estats
Units, aprofitant la guerra civil americana per retornar Mxic al domini
colonial.
Aix suposava una violaci de la "Doctrina Monroe", emesa pel
president James Monroe durant el seu set Estat de la Uni anual davant el
Congrs, al 1.823. Aquesta doctrina proclamava que Estats Units opinava
que les potncies europees ja no havien de colonitzar l'Amrica ni
interferir en assumptes de nacions sobiranes ubicades a l'Amrica, com
Estats Units, Mxic, i altres.
En contrapartida, Estats Units planejava restar neutral davant
guerres entre potncies europees i en guerres entre una
potncia europea i les seves colnies. No obstant aix, si aquest
ltim tipus de guerra es produs a Amrica, Estats Units podria
veure aquestes mesures com hostils cap a ells.

Napole III

Mentre els francesos violaven la Doctrina Monroe a

Mxic, els britnics seguien el seu exemple portant 11.000
tropes al Canad i posicionant-se al llarg de la frontera nordamericana. El president Lincoln sabia que tenia problemes, aix
que se'n va anar a Nova York amb el seu secretari del Tresor,
Salom P. Chase, per demanar els prstecs necessaris per tal de
finanar la defensa d'Estats Units.
Els Rothschild havien dissenyat la guerra per fer caure
la Uni, i ara no estaven disposats a salvar-la, per la qual cosa
van donar ordres als seus bancs nord-americans que li oferissin
prstecs d'entre el 24% al 36% d'inters. El president Lincoln
s'hi va negar, cosa ja que ja sabien que faria i va tornar a
Washington, on havia enviat al coronel Dick Taylor, de
Chicago, qui es va fer crrec del problema de com s'havia de
finanar la guerra.

president
James Monroe

Durant una reuni el president Lincoln va preguntar al

coronel Taylor amb quines propostes venia per finanar la guerra. El coronel Taylor va
declarar:
"Per qu Lincoln, si s fcil, acabo d'aconseguir que el Congrs aprovi un
projecte de llei autoritzant que la tresoreria imprimeixi bitllets de curs totalment
legal... i a pagar amb ells als vostres soldats i a seguir endavant i amb ells guanyar
tamb la vostra guerra."

El president Lincoln va preguntar al coronel Taylor si el poble d'Estats Units

acceptaria els bitllets, al que el coronel Taylor va respondre:
"Ni el poble ni ning tindr res a dir, si els feu absolutament de curs legal.
Tindran l'autoritzaci total del govern i seran tan bons com qualsevol diner, ja que
la Constituci dna expressament aquest dret al Congrs".
Mor Isabella Rothschild.

1.862
El president Lincoln comena a
imprimir moneda nord-americana per
valor de 450.000.000 de dlars. El revers
d'aquests bitllets s'imprimeix amb tinta
verda, per tal de distingir-los d'altres
projectes de llei en circulaci, i reben el
nom de "greenbacks." S'imprimeixen per
al Govern Federal sense cap tipus d'inters
Greenback
i s'utilitzen per pagar les tropes i comprar
els seus subministraments. El president Lincoln ser l'ltim president en emetre bitllets
lliures de deute als Estats Units, i sobre aquest tema, afirma:
"El Govern ha de crear, emetre i fer circular tota la moneda i el crdit
necessari per satisfer la capacitat de despesa del Govern i el poder adquisitiu dels
consumidors. El privilegi de la creaci i emissi de diners no s noms la
prerrogativa suprema del Govern, sin que s l'oportunitat creativa ms gran del
Govern. Mitjanant l'adopci d'aquests principis... els contribuents s'estalviaran
immenses sumes en interessos. El diner deixar de ser el senyor i esdevindr el
servidor de la humanitat".
Tamb diu:
"Li vam donar a la gent d'aquesta repblica la benedicci ms gran que mai
havien tingut, el seu propi paper moneda per pagar els seus propis deutes."
Aquell mateix any The Times de Londres mostra qui tiba dels seus fils, quan
publica una histria que cont la segent declaraci:
"Si aquesta entremaliada poltica financera, que ha tingut el seu origen a la
Repblica d'Amrica del Nord, acaba consolidant-se i arrelant, el govern es
proporcionar els seus propis diners sense cost. Pagar els seus deutes i no tindr
deute. Tindr tot els diners necessaris per continuar amb el seu comer.
Prosperar molt ms que cap altre precedent en la histria dels governs
civilitzats del mn. Els cervells i la riquesa de tots els pasos marxaran cap a

Amrica del Nord. Aquest govern ha de ser destrut o destruir totes les monarquies
del mn".
Un Hazard Circular de com els Rothschild controlen el Banc d'Anglaterra, surt a la
llum alguns anys ms tard proporcionant ms informaci sobre perqu el diner lliure de
deute de Lincoln, el "greenback", havia de ser interromput:
"s probable que l'esclavitud sigui abolida pel poder de la guerra i la
tinena d'esclaus eliminada. D'aix, jo i els meus amics europeus (jueus) ens
n'alegrem, perqu l'esclavitud no s sin la possessi de la feina i comporta tenir
cura dels treballadors, mentre que el pla europeu, liderat per Anglaterra, s el
capital qui haur de controlar la m d'obra mitjanant el control dels salaris.
Aix es pot fer mitjanant el control dels diners. El gran deute que els
capitalistes s'encarregaran que es tregui amb la guerra, ha de ser utilitzat com un
mitj per controlar el volum de diners. Per aconseguir aix, els bons han de ser
utilitzats com una base d'activitats bancaries. Ara estem a l'espera que el secretari
del Tresor faci la seva recomanaci al Congrs. No es permetr que el bitllet verd,
com se l'anomena, circuli com diner gaire temps, ja que no podem controlar-ho".

1.863
El president Abraham Lincoln descobreix que el
Tsar de Rssia, Alexandre II (1.855-1.881), tamb ha estat
tenint problemes amb el Rothschild, quan li havia estat
rebutjant continus intents per a establir un banc central de
Rssia. Llavors el president Lincoln rep una ajuda
inesperada del Tsar.
El Tsar emet ordres per qu si Anglaterra o Frana
intervenen activament a la guerra civil americana, i ajuden
al Sud, Rssia considerar aquesta acci una declaraci de
guerra, i far costat al president Lincoln. Per demostrar que
no fa broma, envia part de la seva flota del Pacfic al port
de Sant Francisco i una altra part al port de Nova York.

Alexandre II

El banc dels Rothschild a Npols, Itlia, C.M. de

Rothschild e Figli, tanca desprs de la unificaci d'Itlia.
Els Rothschild utilitzen un dels seus John D.
Rockefeller, a Estats Units, per crear un negoci petrolier
anomenat Standard Oil que finalment s'apoderar de tota la
seva competncia.
John D. Rockefeller

1.864
El 8 de novembre s reelegit el president Lincoln i el
21 de novembre, escriu el segent a un amic:
"El poder financer s'aprofita de les nacions en
temps de pau i conspira contra elles en temps
d'adversitat. s ms desptic que la monarquia, ms
insolent que l'autocrcia, ms egoista que la
burocrcia".
El Rothschild, August Belmont, que en aquell
moment s president nacional del Partit Demcrata (president
des del 1.860 al 1.872), dna suport al general George
McClellan candidat demcrata opositor del president
Abraham Lincoln a les eleccions d'aquell any. El president
Lincoln guanya les eleccions, a disgust de Belmont.

general George McClellan

1.865
En una declaraci davant el Congrs, el president Abraham
Lincoln afirma:
"Tinc dos grans enemics, al meu davant l'exrcit
del Sud, i al darrera les institucions financeres. Dels dos, el
del darrera s el meu major enemic".
El 14 d'abril, quaranta dies desprs de la seva segona presa
de possessi, i noms cinc dies desprs que el general Lee es
rends al general Grant a Appomattox, el president Lincoln s
tirotejat per John Wilkes Booth, al Teatre Ford. Ms tard morir
degut a les ferides, menys de dos mesos abans del final de la guerra
civil americana.

General Lee

Ms de setanta anys desprs, la nta de Booth, Izola

Forrester, revela en el seu llibre sobre Booth, "This One Mad Act",
que havia estat ficat en aquest assassinat per part de poderosos
interessos europeus, i contrriament als informes de que Booth va
ser ms tard assassinat per les autoritats nord-americanes, en
realitat va escapar cap a Europa i va morir a Calais a l'edat de
trenta-nou anys.
Posteriorment, gaireb setanta anys desprs, al 1.934, a la
Cambra dels Comuns canadenca es farien allegacions dient que

John Wilkes Booth

els banquers internacionals havien estat els responsables de

l'assassinat del president Lincoln.
La persona que ho va revelar va ser un advocat
canadenc, Gerald G. McGeer.
Havia obtingut evidncies eliminades del registre
pblic del judici de John Wilkes Booth, que li havien
proporcionat agents del servei secret desprs de la suposada
mort de Booth. McGeer va declarar que havia demostrat que
John Wilkes Booth era un mercenari que treballava per a
banquers internacionals. El seu discurs es va publicar en un
article al Vancouver Sun, de data 2 de maig de 1.934, on
deia:
"Abraham Lincoln, l'assassinat emancipador
dels esclaus, va ser assassinat per les maquinacions
d'un representatiu grup de banquers internacionals,
que temien les ambicions del crdit nacional del
president d'Estats Units.

Izola Forrester

En aquell moment al mn noms hi havia un

grup que tingus alguna ra per desitjar la mort de
Lincoln.
Eren els homes que s'havien oposat al seu
programa de moneda nacional i que havien lluitat
durant tota la Guerra Civil en contra de la seva poltica
monetria del "greenback"".
Gerald G. McGeer tamb va declarar que l'assassinat de
Lincoln no va ser purament perqu els banquers internacionals
volguessin tornar a establir un banc central a Estats Units, sin
tamb perqu volien basar la moneda d'Estats Units en l'or, el
qual per descomptat controlat. Volien ficar a Estats Units dins
del patr or. Aix estava en oposici directa amb la poltica del
president Lincoln d'emissions de "greenbacks", basats
nicament en la bona fe i el crdit d'Estats Units.

Gerald G. McGeer

L'article del Vancouver Sun tamb va citar a Gerald G. McGeer amb la segent
declaraci:
"Aquests homes estaven interessats en establir el patr or i en el dret dels
banquers a gestionar la moneda i el crdit de totes les nacions del mn. Amb
Lincoln apartat del cam van ser capaos de tirar endavant aquest pla i el van
implantar a Estats Units. Vuit anys desprs de l'assassinat de Lincoln, la plata
havia estat desmonetitzada i Estats Units estava dins del sistema del patr or".

Curiosament, hi ha hagut molta especulaci sobre si, en realitat, Abraham Lincoln

era fill illegtim d'A.A. Springs (un cripto-jueu abans anomenat Springstein), un
Rothschild.
Desprs d'un breu perode d'entrenament al London Bank dels Rothschild, Jacob
Schiff, un Rothschild, nascut a la seva casa de Frankfurt, arriba a Amrica a l'edat de divuit
anys, amb instruccions i el finanament necessari per comprar-hi all un banc. El seu
propsit s dur a terme les segents tasques:
1. Fer-se amb el control de sistema monetari d'Estats Units a travs de la creaci
d'un banc central.
2. Trobar els homes adients, que per un preu, estiguin disposats a ser utilitzats com
titelles dels "Illuminati", i promocionar-los fins a llocs elevats dins del
govern federal, el Congrs, la Cort Suprema, i totes les agncies federals.
3. Crear un grup minoritari que cre conflictes a totes les nacions, dirigits
especialment als blancs i als negres.
4. Crear un moviment per destruir la religi a Estats Units, amb el cristianisme
com principal objectiu.
Nathaniel de Rothschild es converteix en membre del Parlament per Aylesbury a
Buckinghamshire.

1.866
Mor Henriette ("Jette") Rothschild.

1.868
El 15 de novembre, mor Jacob (James) Mayer Rothschild, poc desprs de la compra
del Chteau Lafite, una de les quatre finques de vinyes grans cru de Frana. s l'ltim dels
fills de Mayer Amschel Rothschild en morir.

1.869
Al funeral del Gran Rab Sime Ben-Jud, el rab Reichorn fa la segent declaraci
reveladora:

"Grcies al terrible poder dels nostres bancs internacionals, hem obligat als
cristians a entrar en incomptables guerres. Les guerres tenen un valor especial per
als jueus, ja que els cristians es massacren els uns als altres i deixen ms espai per
a nosaltres els jueus. Les guerres sn la collita dels jueus, els bancs jueus
s'engreixen amb les guerres cristianes. Ms de cent milions de cristians han estat
escombrats de la fa de la terra mitjanant guerres, i el final encara no ha arribat."
El 16 de mar, mor Babette Rothschild.

1.870
Mor Nathaniel de Rothschild.

1.871
Un general americ anomenat, Albert Pike, que havia
estat temptat pels "Illuminati", de Giuseppe Mazzini,
completa el seu pla militar de tres guerres mundials i diverses
revolucions arreu del mn, que culminen portant aquesta gran
conspiraci a la seva etapa final. Aquestes dades sn les
segents:
La Primera Guerra Mundial s'ha de combatre amb el
propsit de destruir al Tsar de Rssia, segons la promesa feta
per Nathan Mayer Rothschild al 1.815. El Tsar ha de ser
reemplaat pel comunisme que s'utilitzar per atacar les
religions, sobretot al cristianisme. Per tal de fomentar aquesta
guerra s'utilitzaran les diferncies entre els imperis britnic i
alemany.
Albert Pike
La Segona Guerra Mundial s'utilitzar per fomentar la
controvrsia entre el feixisme i el sionisme poltic amb l'opressi de jueus a Alemanya una
pea clau per conduir l'odi contra el poble alemany. Aix est dissenyat per destruir el
feixisme (que han creat els Rothschild) i augmentar el poder del sionisme poltic. Aquesta
guerra tamb est dissenyada per augmentar el poder del comunisme a un nivell que iguali
al dels estats de la cristiandat.
La Tercera Guerra Mundial tindr lloc agitant l'odi del mn musulm amb el
propsit d'enfrontar el mn islmic i els sionistes poltics els uns contra els altres. Mentre
aix estigui passant, les nacions restants es veuran obligades a lluitar entre elles entrant en
un estat d'esgotament mental, fsic, espiritual i econmic.

El 15 d'agost d'aquell any, Albert Pike escriu una carta (ara catalogada al Museu
Britnic) a Giuseppe Mazzini on assenyala el segent:
"Desfermarem als nihilistes i als ateus i provocarem un gran cataclisme
social que amb tot el seu horror mostrar clarament a totes les nacions l'efecte de
l'ateisme absolut; els orgens del salvatgisme i de l'agitaci ms sagnant.
Llavors a tot arreu, la gent es veur obligada a defensar-se contra una
minoria mundial de revolucionaris i exterminaran a aquests destructors de la
civilitzaci i aleshores les multituds, desillusionades amb el cristianisme, es
quedaran amb l'esperit desorientat i sense lideratge i ansioses per un ideal, per
sense saber cap a on enviar la seva adoraci, rebran la veritable llum a travs de la
manifestaci universal de la doctrina pura de Llucifer que finalment es donar a
conixer.
Una manifestaci que ser el resultat d'un moviment reaccionari general
que conduir a la destrucci del cristianisme i de l'ateisme; ambds conquistats i
exterminats al mateix temps".
Pike, que havia estat elegit Gran Sobir Comanador del Ritu Escocs de la
jurisdicci del Sud de la maoneria al 1.859, va ser el ma ms poders d'Amrica.
Mantindria aquesta posici durant trenta-dos anys, fins a la seva mort al 1.891. Tamb va
publicar un llibre sobre el tema al 1.872 titulat, "Moral i Dogma de l'Antic i Acceptat
Ritu Escocs de la Francmaoneria", on afirma amb franquesa el segent:
"El veritable nom de Satans, diuen els cabalistes, s el de Jahv invertit;
perqu Satans no s un du negre, sin la negaci de Du... Per als iniciats, no s
una persona, sin una fora, creada per al b, per que pot servir per al mal. s
l'instrument de la llibertat i del lliure albir...
LLUCIFER, el portador de la Llum! Un nom estrany i misteris per posar-li
a l'Esperit de la Foscor! Llucifer, el Fill del Mat! s ell qui porta la Llum, i amb
les seves esplendors intolerables encega les nimes febles, sensuals o egoistes?
Sens dubte!"
Curiosament, al mateix llibre, Pike remarca que la maoneria s una religi basada
en la filosofia jueva oculta que es troba a la Cbala.

1.872
Aquell any Giuseppe Mazzini abans de morir, crear un altre lder revolucionari
anomenat Adrian Lemmy, el seu successor. A Lemmy el succeiran posteriorment Lenin i
Trotski, i desprs Stalin. Les activitats revolucionries de tots aquests homes estaran
finanades pels Rothschild.

1.873
Un grup de financers estrangers, entre ells els Rothschild, compren les deficitries
mines de coure Rio Tinto a Espanya. Aquestes mines sn la font de coure ms important
d'Europa.

1.875
L'1 de gener Jacob Schiff, cunyat de Salom Loeb
desprs de casar-se amb la seva filla, Teresa, pren el control del
banc, Kuhn, Loeb & Co. Schiff finanar a la Standard Oil
Company del cripto-jueu, John D. Rockefeller. Tamb finanar
a la Railroad Empire d'Edward H. Harriman, i a la Steel Empire
d'Andrew Carnegie. Sempre amb diners dels Rothschild.
A continuaci, identifica als altres banquers ms grans
d'Amrica del moment. Sn, J.P. Morgan que controla Wall
Street i els Drexels i els Biddles de Filadlfia. La resta de
financers, grans i petits, ballaven al ritme d'aquestes tres cases. A
continuaci Schiff, obt dels Rothschilds europeus poder per
establir sucursals europees d'aquests tres grans bancs amb la
condici que Schiff, i per tant els Rothschild, sigui el cap de la
banca de Nova York i per tant d'Estats Units.

Edward H. Harriman

N.M. Rothschild & Sons es compromet a fer una emissi

d'accions per recaptar capital per al primer projecte del tnel del
canal per unir Frana amb Anglaterra, provenint la meitat del seu
capital de la "Compagnie du Chemin de Fer du Nord" propietat
dels Rothschild.
Els Rothschild necessiten controlar el canal de Suez per
protegir els seus enormes interessos comercials a la regi, de
manera que Lionel de Rothschild dna ordres al primer ministre
jueu, Benjamin Disraeli, per qu compri les accions del Canal de
Suez, de Khedive Said a Egipte. Per tal de facilitar aquesta
compra els Rothschild presten els diners al govern britnic,
doncs ells no volien ser-ne els amos, ja que necessitaven que el
propietari fos un govern, per aix poder utilitzar als seus militars
per protegir-lo.

Andrew Carnegie

J.P. Morgan

1.878
Archibald Philip Primrose, cinqu Comte de Rosebery, que arribaria a primer
ministre britnic al 1.894, es casa amb Ana de Rothschild, filla del bar Mayer de
Rothschild. El matrimoni t quatre fills: Harry Primrose, Lord Dalmeny (ms tard sis
Comte de Rosebery); l'honorable Neil Primrose; Lady Sybil Primrose; i Lady Margaret
Primrose.

1.879
Mor Lionel de Rothschild.

1.880
Els agents dels Rothschild comencen a fomentar tota una srie de pogroms
predominantment a Rssia, per tamb a Polnia, Bulgria i Romania. Aquests pogroms
tenen com resultat la massacre de milers de jueus, ocasionant la fugida d'aproximadament
dos milions, principalment a Nova York, per tamb a Chicago, Filadlfia, Boston i Los
Angeles. No obstant aix, alguns reben ajudes amb diners dels Rothschild per comenar a
establir-se a Palestina.
La ra per a engegar aquests pogroms, era crear una gran base de jueus a Amrica,
que noms arribar, sn allionats per a registrar-se com votants demcrates. Uns vint anys
ms tard, aix es traduir en una massiva base de poder dels Demcrates d'Estats Units i
ser utilitzada per elegir per a la Presidncia, testaferros dels Rothschild com Woodrow
Wilson, per tal qu duguin a terme les ordres dels Rothschild.
A Estats Units, John Swinton, llavors un preeminent
periodista de Nova York, s el convidat d'honor d'un banquet
que li ofereixen els lders del ram. Alg que no coneixia ni la
premsa ni a Swinton va oferir un brindis per la premsa
independent. Swinton va indignar als seus collegues en
respondre:
"No existeix res a Estats Units, ni a hores
d'ara a la histria mundial, semblant a una premsa
independent. Tu ho saps i jo tamb.
Ni un sol de vosaltres s'atreveix a escriure les
seves opinions honestament, i si ho fa, sap per
endavant que mai apareixeran impreses. Em paguen

John Swinton

setmanalment per mantenir la meva honesta opini allunyada del diari al

qual estic connectat.
A d'altres se us paguen salaris similars per coses similars, i qualsevol de
vosaltres que fos tan ximple com per a escriure opinions honestes estaria al carrer
buscant una altra feina. Si permets que les meves opinions honestes apareguessin
en un tema d'un article meu, em quedaria sense feina abans de vint-i quatre hores.
El negoci dels periodistes s destruir la veritat, mentir obertament, pervertir,
vilipendiar, adular a peus de les riqueses, i vendre al seu pas i la seva carrera pel
pa de cada dia. Tu ho saps i jo ho s, i quina bogeria s aquesta de brindar per
una premsa independent?
Som eines i vassalls entre bastidors d'homes rics. Som titelles, ells tiben dels
fils i nosaltres ballem. Els nostres talents, les nostres possibilitats i les nostres vides
sn propietat d'altres homes. Som prostitutes intellectuals".

1.881
El president James A. Garfield (vint president d'Estats Units que noms va durar
un centenar de dies) dues setmanes abans de ser assassinat afirma:
"Qui controla el volum de diners al nostre pas s amo absolut de tota la
indstria i el comer... i quan t'adones que tot el sistema es controlat amb molta
facilitat, d'una manera o altra, per uns pocs homes poderosos al capdamunt, no cal
que et diguin com s'originen els perodes d'inflaci i la depressi".
El 13 de mar, el Tsar de Rssia, Alexandre II, s assassinat a Sant Petersburg,
desprs de diversos intents d'assassinat que van comenar al 1.866, menys d'un any desprs
de la victria del president Lincoln a la Guerra Civil Americana.
Edmond James de Rothschild t un fill, Maurice de Rothschild.

1.883
Desprs d'haver excavat un tnel de 6.000 peus del projecte del tnel del canal, el
govern britnic atura el projecte allegant que seria una amenaa per a la seguretat de Gran
Bretanya.

1.885
Nathaniel Rothschild, fill de Lionel de Rothschild, es converteix en el primer par
jueu i pren el ttol de Lord Rothschild.

1.886
El banc francs dels Rothschild, de Rothschild Frres obt quantitats substancials
dels camps de petroli de Rssia i crea la Caspian and Black Sea Petroleum Company, que
rpidament es converteix en el segon major productor de petroli del mn.

1.887
Edward Albert Sasson, nt de David Sassoon, el Rothschild monopolista de l'opi, es
casa amb Aline Caroline de Rothschild, nta de Jacob (James) Mayer Rothschild. El pare
d'Aline Caroline, Gustave, juntament amb el seu germ, Alfons, es faran crrec del bra
francs dels Rothschild desprs de la mort seu pare, Jacob.
Els Rothschild financen la fusi de les mines de diamants Kimberley a Sud-frica.
Posteriorment, es converteixen en els majors accionistes d'aquesta empresa, De Beers, i de
les mines de pedres precioses a l'frica i a l'ndia.

1.888
Neix Nomie Halphen, futura esposa de Maurice de Rothschild.

1.891
El lder dels laboristes britnics fa la segent declaraci sobre el tema dels
Rothschild:
"Aquest equip de xucla-sangs ha estat la causa de danys incalculables i de
la misria d'Europa durant l'actual segle, i principalment ha acumulat la seva

prodigiosa riquesa a base de fomentar guerres entre estats, que mai haurien
d'haver lluitat.
Cada vegada que a Europa hi ha problemes, cada cop que circulen rumors
de guerra i les ments dels homes s'angoixen amb la por al canvi i amb calamitats
podeu estar segurs que un Rothschild de nas ganxut est jugant als seus jocs en
algun lloc a prop de la regi de la pertorbaci".
Comentaris com aquest preocupen als Rothschild i cap al final de la dcada del
1.800 compren l'agncia de notcies Reuters, per a poder exercir un cert control sobre els
mitjans de comunicaci.

1.895
Edmond James de Rothschild, el fill petit de Jacob (James) Mayer Rothschild, visita
Palestina per veure les colnies jueves que va finanar com a resultat dels pogroms
dissenyats pels Rothschild a Rssia, Polnia, Bulgria i Romania. Queda impressionat i es
compromet a seguir subministrant fons per a aquestes colnies en desenvolupament amb
l'objectiu a llarg termini de crear un estat jueu propietat dels Rothschild.

1.897
Els Rothschild funden el Congrs Sionista per a promoure el sionisme. El sionisme
s retratat com un moviment poltic que busca assegurar una ptria per als jueus, per en
realitat s una conspiraci per dur al mn sencer sota un govern mundial administrat i
controlat per jueus, i, en particular, pels Rothschild.
La primera reuni del Congrs Sionista es disposa que tingui lloc a Munic, per a
causa de l'oposici dels jueus locals, aquesta reuni ha de ser traslladada a Basilea, Sussa, i
es porta a terme el 29 d'agost. La reuni est presidida pel jueu asquenazita, Theodor Herzl,
qui en els seus diaris arribaria a afirmar:
"s essencial que els sofriments dels jueus....
empitjorin.... aix ajudar a la realitzaci dels nostres
plans.... Tinc una excellent idea.... induir als antisemites
a liquidar la riquesa jueva.... Aix els antisemites ens
ajudaran ja que enfortiran la persecuci i l'opressi dels
jueus. Els antisemites seran els nostres millors amics".
Herzl s elegit posteriorment president de l'Organitzaci
Sionista que adopta el "Hexagram Vermell dels Rothschild", com
la bandera sionista que cinquanta-un anys desprs acabar a la

bandera d'Israel.
En aquesta conferncia, Chaim Weizmann, que arribaria a ser-ne el cap declara:
"No hi ha jueus anglesos, francesos, alemanys o americans, sin noms
jueus que viuen a Anglaterra, Frana, Alemanya o a Estats Units."
Edward Henry Harriman es anomenat director de la Union Pacific Railroad i passa a
prendre el control de la Southern Pacific Railroad. Tot finanat pels Rothschild.

1.898
Al Congrs Sionista Mundial del juliol, Max Mandelstam, fa la segent declaraci:
"Els jueus rebutgen enrgicament la idea de fusionar-se amb altres
nacionalitats i s'aferren fermament a la seva esperana histrica d'un imperi
mundial."
El Papa Lle XIII afirma el segent sobre el tema de la usura (el cobrament
d'interessos sobre els diners):
"D'una banda hi ha el partit que ostenta el poder, perqu posseeix la
riquesa, t a les seves urpes tot la feina i tot el comer, manipula totes les fonts de
subministrament en benefici propi i dels seus propis fins, i est abastament
representat tamb als consells d'estat. D'altra banda hi ha la multitud de
necessitats i indefensos, el dolor i el sofriment.
La usura rapinyaire, que, tot i que ms d'una vegada ha estat condemnada
per l'Esglsia, encara hi es, sota una forma diferent, per amb la mateixa culpa,
encara la practiquen homes avars i cobdiciosos... doncs un petit nombre d'homes
molt rics han estat capaos de posar sobre les masses dels pobres un jou una mica
millor que la prpia esclavitud".
Mor Ferdinand de Rothschild.

1.899
Degut al descobriment d'una quantitat molt ms gran de riquesa en or i diamants a
Sud-frica, els Rothschild a travs dels seus agents Lord Alfred Milner i Cecil Rhodes hi
envien 400.000 soldats britnics ms per lluitar contra "l'enemic", que consisteix en 30.000
agricultors Boer armats amb rifles que prefereixen no sortir de la seva prpia terra.

s durant aquesta anomenada guerra, quan s'inventa el camp de concentraci, quan

els britnics acorralen sense cap mena de miraments als Boers, incloent-hi dones i nens, i
els collquen en campaments insalubres, plagats de febres. L'exrcit britnic dels
Rothschild guanyar aquesta guerra i per tant una gran riquesa en or i diamants, per als
Rothschild.
De fet, en un discurs que va pronunciar el 30 d'octubre de 1.937, el contraalmirall
Henry Hamilton Beamish, va dir el segent sobre el tema de la Guerra dels Boers:
"La Guerra dels Boers va passar fa 37 anys. Boer vol dir granger. Molts van
criticar que una gran potncia com Gran Bretanya intents acabar amb els Boers.
En investigar-ho, vaig descobrir que totes les mines d'or i diamants de Sud-frica
eren propietat de jueus; que els Rothschild controlen l'or; Samuels controla la
plata, Baum controla altres activitats mineres,
i Moiss controla els metalls bsics.
Qualsevol cosa que aquesta gent toca
inevitablement la contaminen".
L'actual president de la Repblica de
Transvaal a Sud-frica, Stephanus Johannes Paul
Kruger, declararia el segent aquell mateix any,
respecte a l'nica manera en que ell podia imaginar-se
la pau a l'frica del Sud:
"Si fos concebible, expulsar al jueu
monopolista d'aquest pas fent-lo fra sense
entrar en guerra amb Gran Bretanya, llavors
el problema de la pau eterna estaria resolt."

Stephanus Johannes Paul Kruger

1.901
Els jueus de les colnies establertes a Palestina per Edmond James de Rothschild, li
envien una delegaci que afirma el segent:
"Si vols salvar al Yishuv (l'assentament jueu) primer li has de treure les
mans de sobre, i... per primer cop permetre que els colons tinguin la possibilitat de
corregir ells mateixos el que calgui corregir."
Edmond James de Rothschild no est gens content al rebre aquesta delegaci i els
diu:
"El Yishuv el vaig crear jo sol. Per tant cap home, cap colon ni cap
organitzaci t dret a interferir en els meus plans".
El banc dels Rothschild a Frankfurt, Alemanya, M.A. von Rothschild und Shne,
tanca ja que no hi ha cap hereu Rothschild home per assumir-lo.

1.902
Neix Philippe de Rothschild.

1.903
A l'agost, al sis Congrs Sionista de Basilea, Sussa, es porta a terme una discussi
en relaci amb una oferta de Gran Bretanya per a proporcionar Uganda com base per a un
futur Estat sionista jueu.
Els jueus presents es queixen de que ells volen Palestina, i de sobte Max Nordau fa
la segent impactant declaraci respecte a com els jueus aconseguiran Palestina mitjanant
un procs escalonat, que materialitzaria en un document ms de 15 anys desprs. Aix s el
que va dir:
"Permeteu-me que us digui les segents paraules com si estigus mostrant
els esglaons d'una escala que puja i puja: Herzl; el Congrs Sionista; la proposici
Anglesa d'Uganda; la futura guerra mundial; la conferncia de pau on amb l'ajuda
d'Anglaterra, es crear una Palestina lliure i jueva".

1.905
Un grup de jueus sionistes recolzats pels Rothschild dirigits per Georgi
Apollonovich Gapon intenten enderrocar al Tsar de Rssia amb un cop d'estat comunista.
Fallen i es veuen obligats a fugir de Rssia noms per refugiar-se a Alemanya.
L'Enciclopdia Jueva d'aquell any (Vol. 2, p.497), diu sobre el tema del control de
l'Esglsia Catlica:
"s una continuaci bastant curiosa l'intent dels Rothschild d'establir un
competidor catlic quan en l'actualitat ells sn els guardians del tresor papal."

1.906
Els Rothschild afirmen que, a causa de l'augment de la inestabilitat a la regi i la
creixent competncia de Rockefeller (la famlia Rockefeller sn descendents dels
Rothschild a travs d'una lnia de sang femenina) propietari de la Standard Oil, decideixen

vendre la seva Caspian and Black Sea Petroleum Company a la Royal Dutch and Shell.
Aquest s un altre exemple de que els Rothschild tracten d'ocultar la seva veritable riquesa,
que en realitat s'est consolidant.

1.907
El Rothschild, Jacob Schiff, cap de Kuhn, Loeb and Co, en un discurs davant la
Cambra de Comer de Nova York, adverteix que:
"Tret que tinguem un Banc Central amb un control adequat dels recursos
del crdit, aquest pas patir el pnic financer ms greu i de llarg abast de la seva
histria".
Tot d'una Amrica es troba enmig d'una altra crisi financera, coneguda com el
"Pnic del 1.907", que acabar amb la vida de milions de nord-americans.

1.909
Jacob Schiff funda la Promoci Nacional de l'Associaci de la Gent de Color
(NAACP). Aix es fa per incitar que la gent negra cre disturbis, saquejos i altres formes de
desordres, amb la finalitat de provocar una ruptura entre les comunitats negres i blanques.
L'historiador jueu, Howard Sachar, diu el segent al seu llibre, "Histria dels jueus
d'Amrica":
"Al 1.914, el professor emrit Joel Spingarn de la Universitat de Columbia
va ser anomenat president de la NAACP i va reclutar per a la seva junta lders
jueus com ara Jacob Schiff, Jacob Billikopf, i el rab Stephen Wise."
Entre els cofundadors hi havia altres jueus asquenazites com Julius Rosenthal,
Lillian Wald i el rab Emil G. Hirsch. No seria fins ms de 60 anys desprs, a la dcada del
1.970 que la NAACP nomenaria el seu primer president negre, Benjamin Hooks.
Curiosament el Talmud jueu s el proponent del racista Mite Hamitic, un tema sobre
el qual l'ex-empleat del Centre Simon Wiesenthal, Harold Brackman, va escriure el segent
a la seva tesi doctoral titulada "El flux i reflux de conflictes: Histria de les relacions negrejueves a travs del 1.900":
"No es pot negar que el Talmud Babilnic va ser la primera font on es van
poder llegir continguts amb negre-fbia a l'episodi on posa l'accent sobre la
connexi fraterna de Canaan amb Cus.... La versi ms important del mite, per,

vincula enginyosament els orgens de la foscor - i altres trets negroides, reals i

imaginaris - amb la maledicci del mateix No.
Segons aix, el pare d'Ham, indignat, li diu que, com que has abusat de mi a
la foscor de la nit, els teus nadons naixeran negres i lletjos; com que has girat el
cap avergonyint-me, tindran els cabells arrissats i els ulls vermells; com que els
teus llavis feien burla durant la meva exposici, els seus s'inflaran; i com que has
descurat la meva nuesa, aniran nus amb els seus allargats membres masculins
vergonyosament a la vista perqu tothom els vegi..."
Maurice de Rothschild es casa amb la jueva asquenazita, Nomie Halphen.

1.911
Werner Sombart, al seu llibre, "Els jueus i el capitalisme modern", afirma que del
1.820 en endavant, ha estat la "Era dels Rothschild", i conclou que, "Noms hi ha un poder
a Europa, i s el dels Rothschild." Tamb hi declara:
"La influncia jueva ha fet d'Estats Units el que han acabat sent - s a
dir, Amrica. Doncs el que nosaltres anomenem americanisme no s altra cosa, si
es pot dir aix, que l'esperit jueu destillat... el capitalisme modern no s ni ms ni
menys que una expressi de l'esperit jueu...
El capitalisme va nixer del prstec de diners. Els prstecs de diners
contenen l'arrel de la idea de capitalisme. Fullegeu el Talmud i hi trobareu que els
jueus n'han fet un art del prestar diners. Se'ls ensenya aviat a buscar la seva
principal felicitat en la possessi de diners. Penetren dins de tots els secrets que
jeuen ocults als diners. S'han convertit en senyors dels diners i senyors del mn..."

1.912
A l'edici del desembre de la revista "Truth", George R. Conroy diu del banquer
Jacob Schiff:
"El Sr. Schiff s el cap del gran banc privat Kuhn, Loeb and co, que
representa els interessos dels Rothschild a aquesta banda de l'Atlntic.
Ha estat descrit com un estrateg financer i durant anys ha estat ministre de
finances del gran poder impersonal conegut com Standard Oil.
Est estretament relacionat amb els Harriman, els Gould i els Rockefeller en

totes les seves empreses ferroviries i s'ha convertit en el poder dominant al

ferrocarril i al poder econmic d'Estats Units".

1.913
El 4 de mar Woodrow Wilson s elegit 28 president d'Estats Units. Poc desprs de
prendre possessi, rep la visita, a la Casa Blanca, del jueu asquenazita, Samuel Untermyer,
del bufet d'advocats, Guggenheim, Untermyer, i Marshall, que intenta fer-li xantatge per la
suma de 40.000 dlars en relaci amb un assumpte que Wilson havia tingut mentre era
professor a la Universitat de Princeton, amb l'esposa d'un professor company seu.
El president Wilson no t els diners, aix que Untermyer s'ofereix a pagar els 40.000
dlars de la seva prpia butxaca a la dona amb qui Wilson havia tingut l'aventura, a
condici que Wilson es comprometi a nomenar a la primera vacant a la Cort Suprema
d'Estats Units a un candidat recomanat al president Wilson per Untermyer. Wilson hi est
d'acord.
El 31 de mar, mor J.P. Morgan, presumpte propietari de l'imperi bancari J.P.
Morgan. Es creia que ell era l'home ms ric d'Estats Units, per el seu testament revela que
noms posseeix el 19% de les empreses J.P. Morgan. L'altre el 81%? s propietat dels
Rothschild.
Jacob Schiff funda a Estats Units la Lliga Anti-Difamaci (ADL) com una branca
de B'nai B'rith. Aquesta organitzaci es crea amb el propsit de titllar de "antisemita" a
qualsevol que qestioni o desafi les accions illegals dels jueus elitistes o la conspiraci
mundial dels Rothschild, i estigui en contra de la raa jueva en general.
Curiosament, aquell mateix any tamb creen la Reserva Federal, el seu ltim i actual
banc central d'Estats Units. Per tal d'obtenir-ne el suport del pblic, afirmen descaradament
que noms un Banc Central s capa de frenar les inflacions i les depressions, quan en
realitat la idea mateixa d'un banc central s manipular l'oferta de diners per crear-les.
Desprs de l'aprovaci del decret de la Reserva Federal el 23 de desembre, el
congressista Charles Lindbergh afirma:
"La llei estableix la confiana ms gegantina de la terra. Quan el president
firmi aquest projecte de llei, el govern invisible del poder monetari quedar
legalitzat... Aquest projecte de llei bancria i monetria perpetra el crim ms gran
de tots els temps".
s important tenir en compte que la Reserva Federal s una empresa privada, que ni
s federal ni tampoc t cap reserva. S'estima, de forma conservadora, que els seus beneficis
superen els 150 mil milions de dlars anuals, tanmateix la Reserva Federal encara no ha
publicat els seus comptes ni un sol cop a la seva histria. Recentment han aparegut algunes
proves referents a qui posseeix realment la Reserva Federal, i sn els segents bancs:

 El banc Rothschild de Londres

El banc Warburg d'Hamburg
El banc Rothschild de Berln
El banc Lehman Brothers de Nova York
El banc Lazard Brothers de Pars
El Kuhn Loeb Bank of New York
L'Israel Moses Seif Banks of Italy
El banc Goldman, Sachs de Nova York
El Banc Warburg d'Amsterdam
El Chase Manhattan Bank of New York
Tots aquests bancs pertanyen als Rothschild.

1.914
Esclata la Primera Guerra Mundial. En aquesta guerra, els Rothschild alemanys fan
prstecs als alemanys, els Rothschilds britnics fan prstecs als britnics, i els Rothschild
francesos fan prstecs als francesos.
D'altra banda, els Rothschild controlen les tres agncies de notcies europees, Wolff
(fund. al 1.849) a Alemanya, Reuters (fund. al 1.851) a Anglaterra, i Havas (fund. al 1.835)
a Frana.
Els Rothschild utilitzen Wolff per manipular al poble alemany cap a un fervor per la
guerra. En aquesta poca els Rothschild rarament apareixen als mitjans de comunicaci,
degut a que ells en sn els propietaris.

1.915
El Govern islmic otom de Turquia s derrocat per jueus manics socialistes, que
enganyosament es fan dir, els "Joves Turcs". El resultat s un genocidi per part dels jueus
sobre dos milions d'armenis cristians, molts dels quals sn torturats i els tallen les mans. De
fet, segons el cnsol britnic, hi havia tantes mans tallades, que si les haguessin posat l'una
al costat de l'altre, haguessin pogut cobrir una carretera.
A conseqncia d'aquesta revoluci, l'home que seria conegut com Mustafa Kemal
Ataturk, un cripto-jueu alcohlic, assumiria, a Turquia, un poder dictatorial.

1.916
El 4 de juny, el jueu asquenazita, Louis Brandeis Dembitz s nomenat pel president
Wilson per a la Cort Suprema d'Estats Units, d'acord amb el pagament del xantatge acordat
amb Samuel Untermyer uns tres anys abans. Justice Brandeis tamb s lder electe del
Comit Executiu d'Afers Sionistes, crrec que ocupa des del 1.914.
Som enmig de la Primera Guerra Mundial. Alemanya estan guanyant la guerra, ja
que est sent finanada pels Rothschild en major mesura que no pas Frana, Itlia i
Anglaterra, simplement perqu els Rothschild, no volen donar suport al Tsar de Rssia, i de
que per descomptat Rssia s al mateix bndol que Frana, Itlia i Anglaterra.
A continuaci, es produeix un esdeveniment significatiu. El 12 de desembre,
Alemanya, tot i va guanyant la guerra i ni un soldat estranger ha posat un peu al seu
territori, ofereix l'armistici a Gran Bretanya sense demanar a canvi cap compensaci. Els
Rothschild estan ansiosos per assegurar-se que no sigui acceptat pels britnics, ja que tenen
un parell de cartes amagades sota la mniga en relaci a perqu van ells iniciar aquesta
guerra.
Aix, mentre els britnics estan considerant l'oferta alemanya, l'agent dels
Rothschild Louis Brandeis envia a Gran Bretanya una delegaci sionista d'Amrica amb la
promesa de portar a Estats Units a la guerra del costat dels britnics, a condici que els
britnics estiguin d'acord en donar el territori de Palestina als Rothschild.
Els Rothschild volen Palestina per protegir els grans interessos comercials que tenen
a l'Est. Tamb volen tenir el seu propi estat en aquesta zona, juntament amb els seus propis
militars per poder utilitzar-los per agredir a qualsevol estat que amenaci els seus interessos.
Aleshores, els britnics accepten l'acord en quant a Palestina i els sionistes a
Londres contacten amb els seus homlegs a Estats Units i els informen d'aquest fet. Tot
d'una, la totalitat dels principals diaris d'Estats Units, que fins aquell moment havien estat
pro-alemanys es giren contra Alemanya, fent crrer libels propagandstics per tal de
manipular l'opini pblica nord-americana en contra dels alemanys, com per exemple: els
soldats alemanys estan matant infermeres de la Creu Roja; i, els soldats alemanys tallen les
mans als nadons.
Curiosament Woodrow Wilson s reelegit president aquell any, el lema de la
campanya s: "Reelegiu a l'home que mantindr als vostres fills lluny de la guerra."

1.917
A conseqncia de l'oferta de pau alemanya, la mquina de guerra dels Rothschild
va a tota marxa a Amrica, difonent propaganda anti-alemanya a travs de tota la premsa
nord-americana que porta al president Wilson, sota les ordres del jueu de la Cort Suprema

de Justcia d'Amrica, Luis Dembitz Brandeis, a renegar de la seva promesa a l'electorat i el

6 d'abril Estats Units entra a la Primera Guerra Mundial.
D'acord amb la promesa dels Rothschild feta als britnics, de fer entrar a Estats
Units a la guerra, aquests decideixen que volen alguna cosa per escrit dels britnics per
demostrar que mantindran la seva part del tracte. Per tant, el secretari de Relacions
Exteriors britnic, Arthur James Balfour, jueu, redacta una carta que es coneix comunament
com la "Declaraci Balfour", que es reprodueix a continuaci.
Ministeri de Relacions Exteriors
2 de Novembre de 1.917
Estimat Lord Rothschild
Tinc molt plaer en transmetre-li, en nom del Govern de Sa Majestat, la
segent declaraci de simpatia respecte a les aspiracions sionistes jueves, que ha
estat presentada, i aprovada pel Consell de Ministres.
El Govern de Sa Majestat veu favorablement l'establiment a Palestina d'una
llar nacional per al poble jueu, i far els ms grans esforos per tal de facilitar
l'assoliment d'aquest objectiu, quedant clarament ents que no es far res que pugui
perjudicar els drets civils i religiosos de les comunitats no jueves existents a
Palestina, o els drets i la condici poltica que gaudeixen els jueus en qualsevol
altre pas.
Li estaria agrat si fes que aquesta declaraci arribs a coneixement de la
Federaci Sionista.
Atentament,
Arthur James Balfour
Els Rothschild ordenen, als bolxevics jueus que controlen, l'execuci del Tsar
Nicolau II i de tota la seva famlia a Rssia, malgrat que el Tsar ja havia abdicat el 2 de
mar. Ho fan per aconseguir el control del pas i com acte de venjana vers el Tsar
Alexandre I pel bloqueig del seu pla de govern mundial al 1.815 al Congrs de Viena, i
l'acord del Tsar Alexandre II amb el president Abraham Lincoln al 1.864.
Per a ells s extremadament important massacrar a tota la famlia incloent-hi dones i
nens per tal de fer valer la promesa de fer-ho realitzada per Nathan Mayer Rothschild al
1.815. Aquest acte s una demostraci de poder i desafiament dels jueus a la resta del mn.
Oscar Callaway, congressista d'Estats Units, informa al Congrs que J.P. Morgan s
una faana dels Rothschild i que s'ha fet amb el control de la indstria dels mitjans de
comunicaci nord-americans. Afirma:
"Al mar del 1.915, els interessos de J.P. Morgan, en l'acer, la construcci
naval, i en la plvora, i les seves organitzacions subsidiries, van reunir a dotze

homes de la cpula del mn de la premsa i els van encarregar la feina de

seleccionar els diaris ms influents d'Estats Units i determinar-ne el nombre
suficient per tal de poder controlar la poltica general de la premsa diria...
Van descobrir que noms era necessari aconseguir controlar a 25 diaris
dels ms grans... Es va arribar a un acord. Van comprar la poltica dels diaris, a
travs d'una paga mensual, a cada diari hi van posar un editor per supervisar i
editar adequadament la informaci en relaci amb les qestions de disposici,
militarisme, poltiques financeres, i altres assumptes de naturalesa nacional i
internacional considerats de vital importncia per als interessos dels compradors".

1.918
El veritable propsit del comunisme es fa evident menys d'un any desprs de la
revoluci bolxevic a Rssia, el robatori de la riquesa de la gent (especialment el preferit
pels Rothschild - l'Or!) en benefici de l'estat, l'estat que per descomptat ara s propietat de
la famlia Rothschild, i administrat per jueus. Aix es posa de relleu al segent despatx
de Petrograd divulgat pel New York Times el 30 de gener:
"Els comissaris del poble han decretat el monopoli nacional de l'or.
Esglsies, museus i altres institucions pbliques estan obligades a posar a
disposici de l'estat els seus articles d'or. Els articles d'or pertanyents a particulars
han de ser lliurats a l'estat. Els informadors rebran un ter del valor dels articles".
Al mar d'aquell any, Lenin fa una declaraci contra l'antisemitisme que es grava en
un disc fonogrfic i s distribuda a tot el pas, forma part d'una campanya massiva per
reprimir el creixent moviment contrarevolucionari contra els jueus.
A l'abril, el corresponsal del London Times a Rssia, Robert Wilton, elabora una
taula que mostra l'estructura tnica dels 384 comissaris del nou govern rus. Aquests
comissaris inclouen: 2 negres; 13 russos; 15 xinesos; 22 armenis; i ms de 300 jueus. Dels
jueus, 264 havien arribat a Rssia procedents d'Estats Units desprs de la caiguda del
govern imperial.
El president de la Universitat de Wisconsin, Charles R. Van Hise, dna un discurs
titulat, "La Fundaci d'un Nou Ordre Mundial", a la "Convenci estatal de Wisconsin de la
Lliga per imposar la pau." En aquest discurs, afirma:
"El mn s'ha convertit en un cos, i cap membre important pot procedir de
manera independent dels altres membres. Han d'actuar junts, i aix noms s
possible mitjanant convenis de tractats formals".

1.919
Al gener, el jueu, Karl Liebknecht i la jueva sefardita, Rosa Luxemburg, moren en
intentar portar a terme un altre cop d'estat comunista finanat pels Rothschild, aquest cop a
Berln, Alemanya.
El 18 de gener comena la conferncia de pau de Versalles, per decidir les
compensacions que els alemanys estaran obligats a pagar als vencedors desprs de la fi de
la Primera Guerra Mundial. Una delegaci de 117 jueus encapalada pel jueu asquenazita,
Bernard Baruch (qui arribaria a afirmar a un comit selecte del Congrs d'Estats Units:
"Probablement tinc ms poder del que segurament cap altre home ha tingut a la guerra,
sens dubte aquesta s la veritat") treu el tema de la promesa de entregar-los Palestina. En
aquest punt, els alemanys s'adonen del per qu Estats Units s'ha girat contra ells i sota quina
influncia, la dels Rothschild.
Els alemanys, per descomptat, se senten trats per la seva poblaci jueva. Aix es
deu al fet que, en el moment en que els Rothschild fan el seu acord amb Gran Bretanya en
quant a Palestina, a canvi de involucrar a Estats Units en la guerra, Alemanya era el pas
ms amigable del mn vers als jueus, de fet l'Edicte d'Emancipaci alemany del 1.822
garanteix als jueus d'Alemanya els mateixos drets civils que gaudeixen els alemanys.
A ms, Alemanya era l'nic pas d'Europa que no imposava restriccions als jueus,
fins i tot els va donar refugi quan van haver de fugir de Rssia desprs que fracasss el seu
primer intent de cop d'estat comunista al 1.905.
No obstant aix, Palestina es confirmada com ptria jueva, i mentre t lloc el seu
trasps als Rothschild roman sota control de la Gran Bretanya tal i com els Rothschild
controlen Gran Bretanya. En aquell moment menys de l'u per cent de la poblaci de
Palestina s jueva. Curiosament, l'amfitri de la conferncia de pau de Versalles s el seu
cap jueu, el bar Edmond de Rothschild.
De fet, al seu llibre, "La histria interna de la Conferncia de Pau," Emile Joseph
Dillon afirma el segent de la Conferncia de Pau de Versalles:
"A alguns lectors els podr semblar sorprenent, per no s menys cert que
un nombre considerable de delegats (de la Conferncia de Pau de Versalles) creia
que les influncies reals que hi havia darrere dels anglosaxons eren jueves...
La frmula amb que els membres de la conferncia van llanar aquesta
poltica, als pasos que afectava, i que la consideraven fatal per a la pau d'Europa
de l'Est, acabava aix: D'ara endavant el mn ser governat pels pobles anglosaxons, que, al seu torn, estaran influts pels seus elements jueus".
A ms, els Rothschild utilitzen aquesta conferncia per obtenir per a Palestina els
drets del ferrocarril de propietat alemanya i donar-los control sobre la infraestructura del
pas.

El 30 de maig, a l'Hotel Majestic de Pars, es va celebrar una reuni indirecta

d'aquesta anomenada conferncia de pau, tamb presidida pel Bar Edmond de Rothschild,
on es decideix crear una organitzaci per assessorar (controlar) qu fan els governs.
Aquest cos s'anomena "Institut d'Afers Internacionals, que posteriorment es
metamorfosar en dos ramals. El britnic, "Real Institut d'Afers Internacionals (RIIA)," al
1.920, i el seu homleg nord-americ el "Council on Foreign Relations (CFR)," l'any 1.921.
Tots dos organismes estaran controlats pels Rothschild.
Finalment, els Rothschild tamb utilitzen la conferncia de pau de Versalles per
establir la seva segona temptativa oberta cap al govern mundial, que promouen amb el
pretext d'acabar amb totes les guerres (guerres que, per descomptat, creen ells). En diran la
"Societat de Nacions".
Afortunadament, aix no ser acceptat per suficients pasos, i per tant s'esvaeix,
per abans de fer-ho, el futur president del Congrs Sionista Mundial, Nahum Sokolow,
declarar el segent:
"La Societat de Nacions s una idea jueva. L'hem creat desprs d'una lluita
de trenta-cinc anys."
El 29 de mar The Times de Londres informa el segent dels bolxevics a Rssia:
"Una de les caracterstiques curioses del moviment bolxevic s l'alt
percentatge d'elements no russos entre els seus lders. Dels vint o trenta comissaris,
o lders, que proporcionen la maquinria central del moviment bolxevic, no menys
del 75% sn jueus".
S'informa que els Rothschild estan enfadats amb els russos, ja que no estaven
disposats a permetre'ls crear un banc central dins la seva naci. Per tant, reuneixen grups
d'espies jueus i els envien a Rssia a fomentar una revoluci en benefici de la ciutadania,
que en realitat s un cop d'estat a Rssia d'una elit jueva controlada pels Rothschild. De fet,
un d'aquests principals espies jueus, Lle Trotsky, fins i tot es utilitzat per jugar a escacs
amb el Bar Rothschild, mentre aquest s a Viena.
A aquests espies jueus, a la secular falsa tradici cripto-jueva asquenazita, els
havien posat noms russos, per exemple Trotski era un destacat membre del primer grup i el
seu nom original era Bronstein. Aquests grups van ser enviats a diferents rees per tota
Rssia per incitar als disturbis i a la rebelli.
La Jewish Post International Edition, del cap de setmana del 24 de gener del 1.991,
confirma que Vladimir Lenin era jueu. De fet era cripto-jueu, i va nixer amb el nom
Vladimir Ilitx Ulianov. Lenin va dir literalment:
"L'establiment d'un banc central s el 90% per fer que una naci sigui
comunista."
Aquests jueus, bolxevics finanats pels Rothschild passarien a la histria per haver
massacrat a 60 milions de cristians i no jueus al territori controlat pels sovitics. De fet
l'autor Aleksandr Solzhenitsyn a la seva obra, "Arxiplag Gulag, vol. 2", afirma que els

jueus van crear i administrar el sistema organitzat de camps de concentraci sovitics on

van morir aquestes desenes de milions de cristians i no jueus. A la pgina 79 d'aquest llibre
fins i tot dna els noms dels administradors d'aquests camps, la mquina de matar ms gran
de la histria mundial. Eren: Aron Solts; Yakov Rappoport; Lazar Kogan; Matvei Berman;
Genrikh Yagoda i Naftaly Frenkel. Els sis eren jueus. Al 1.970 Solzhenitsyn ser guardonat
amb el Premi Nobel de literatura.
De fet, a l'abril, George Pitter-Wilson, del Londres Globe, va escriure un article que
contenia la segent definici de bolxevisme:
"El bolxevisme s l'expropiaci mundial de nacions cristianes de tal
magnitud que cap capital es mantindr en mans dels cristians, tots els jueus podran
tenir conjuntament el mn a les seves mans i regnar all on vulguin."
El 23 de juliol, Scotland Yard informa del segent a la Secretria d'Estat nordamericana:
"Definitivament ara tenim l'evidncia de que el bolxevisme s un moviment
internacional controlat per jueus; s'estan intercanviant comunicacions entre els
lders d'Estats Units, Frana, Rssia i Anglaterra, amb vistes a una acci
concertada".
El 19 de juny, el Saturday Evening Post cita la segent declaraci del primer
ministre australi Billy Hughes:
"Els Montefiores s'han apoderat d'Austrlia, i no hi ha camp daurat ni
ovella que vagi de Tasmnia a Nova Galles del Sud que no els pagui un pesat
tribut. Ells sn els veritables amos del continent de les antpodes. Qu t de bo que
la nostra naci sigui rica, si tota la riquesa est en mans de jueus alemanys?"
A N.M. Rothschild & Sons se'ls dna la funci de fixar diriament el preu mundial
de l'or de forma permanent. Aix es porta a terme a oficines de la
City de Londres, cada dia a les 11.00 hores, a la mateixa habitaci
fins al 2.004.

1.920
Winston Churchill (la mare del qual, Jenny (Jacobson)
Jerome, era jueva, cosa que significa que ell s jueu segons la llei
d'immigraci d'Israel, ja que va nixer de mare jueva) escriu el
segent en un article a la pgina 5 de l'Illustrated Sunday Herald,
amb data del 8 de febrer:
"A algunes persones, els agraden els jueus i a d'altres
no; per cap home reflexiu pot dubtar del fet, ms enll de
qualsevol qesti, que han estat la raa ms formidable i

Winston Churchill

notable que hagi aparegut al mn.

I s molt possible que aquesta mateixa sorprenent raa pugui, ara mateix,
estar en procs de crear un altre sistema moral i filosfic, tan malvol com benvol
era el cristianisme, que, si no se l'atura arrunar irremeiablement tot el que el
cristianisme ha fet possible....
Des dels dies d'Spartacus-Weishaupt als de Karl Marx, i fins a Trotski
(Rssia), Bela Kun (Hongria - abans de nom cripto-jueu, Cohen), Rosa Luxemburg
(Alemanya), i Emma Goldman (Estats Units), aquesta conspiraci mundial per a
l'enderrocament de la civilitzaci i per a la reconstituci de la societat sobre la
base d'aturar el desenvolupament, d'una malvolena envejosa i una igualtat
impossible, no ha parat de crixer.
Van representar... una part definitivament recognoscible a la tragdia de la
Revoluci Francesa. Han estat la principal causa de cada moviment subversiu
durant el segle XIX; i ara, per fi aquesta banda de personalitats extraordinries del
submn de les grans ciutats d'Europa i Amrica han agafat pels cabells al poble rus
i s'han convertit prcticament en amos indiscutibles d'aquest enorme imperi.
No cal exagerar el paper exercit en la creaci del bolxevisme i en la
contribuci real a la revoluci russa d'aquests jueus internacionals, la majoria
d'ells ateus. Sens dubte s una cosa molt gran; probablement pesa ms que totes les
altres. Amb la notable excepci de Lenin (posteriorment es va revelar que era jueu),
la majoria de les figures principals sn jueus".
A l'edici del 10 de setembre de The American Hebrew, s'afirma:
"La revoluci bolxevic a Rssia va ser obra de cervells jueus, de la
insatisfacci jueva, de la planificaci jueva, l'objectiu dels quals s la creaci d'un
nou ordre mundial. El que es va realitzar de tan gran manera a Rssia, grcies als
cervells jueus, i a causa de la insatisfacci
jueva, i per una planificaci jueva, es
convertir tamb, a travs de les mateixes
forces mentals i fsiques jueves, en una
realitat a tot el mn."
A "La causa del malestar mundial", publicat
aquell any, H.A. Gwynne, aporta una introducci en la
qual s'afirma el segent:
"Prviament a la histria... reis,
prnceps, governadors s'interposaven entre les
l'autoritat establerta impedia que la gent es
converts en vctima. Avui tot aix ha canviat, i
ara vivim en una poca que la histria potser,
coneixer com l'edat de l'explotaci de la
gent....

Les pgines d'aquest llibre rastrejaran els fils d'una conspiraci dissenyada
per gent que el seu objectiu principal ha estat destruir per complet qualsevol cosa reis, governs o institucions - que sinterposi entre ells i les persones a las quals
exploten...
L'esquema principal dels continguts d'aquest llibre s, en resum, que durant
segles hi ha hagut una conspiraci oculta, principalment jueva, els objectius de la
qual han estat i sn produir la revoluci, el comunisme i l'anarquia, per mitj dels
quals esperen aconseguir l'hegemonia del mn mitjanant l'establiment d'algun
tipus de govern desptic".
Tamb aquell any, es publiquen a Anglaterra el "Protocols dels Savis de Si",
desprs d'haver estat dipositats al Museu Britnic al 1.905. Aquest document s el pla per a
la dominaci del mn pels jueus, i es diu que constitueixen l'acta del primer Congrs
Sionista Mundial, celebrat a Basilea, Sussa, l'any 1.897.
Immediatament sn rebutjats pels jueus per antisemites, afirmant que s una
falsificaci, per curiosament no gosaran dir que sn falsos. L'nica manera de determinar
si aquest pla jueu per dominar el mn s real, s observar l'evidncia i determinar si els
jueus han dominat el mn, o han fet esforos clars per fer-ho. Hi ha proves ms que
suficients per qu aix primer sigui el cas i, de fet, aix s el que va dir Henry Ford sobre
els Protocols, fa 85 anys, al 1.921:
"L'nica declaraci que m'importa fer sobre els protocols s que encaixen
amb el que est passant. Tenen setze anys, i fins aquest moment s'han ajustat a la
situaci mundial. Hi si ajusten ara."

Lord Arthur James Balfour al 1.920 al Zionist Club

1.921
Al seu llibre, publicat aquell any, "Revoluci
Mundial o la conjura contra la Civilitzaci", la destacada
historiadora, Nesta Webster, deia el segent dels jueus:
"Des dels temps ms remots, al jueu, entre
els seus companys humans de totes les races i
credos, se l'ha conegut com l'explotador. D'altra
banda, persistentment s'ha mostrat a si mateix
com un ingrat... Els jueus sempre han constitut
un element rebel en tots els estats".
Sota les ordres de Jacob Schiff, els jueus
asquenazites, Bernard Baruch i el Coronel Edward
Mandell House funden el Consell de Relacions Exteriors
(CFR). Schiff els va deixar les seves instruccions abans
de morir al 1.920, ja que sabia que a Amrica
Nesta Webster
necessriament s'havia d'establir una organitzaci per
seleccionar els poltics que durien a terme la conspiraci dels
Rothschild, de fet, en realitat la formaci del CFR es va acordar en
una reuni el 30 de maig del 1.919 a l'Hotel Majestic de Paris,
Frana.
Al comenament, el nombre de membres del CFR era
d'aproximadament unes 1.000 persones a Estats Units. Entre aquests
membres hi havia els caps de prcticament tot l'imperi industrial
d'Estats Units, tots els banquers internacionals amb seu a Amrica, i
els caps de totes les seves fundacions lliures d'impostos. En essncia
totes aquelles persones que proporcionarien el capital requerit a
qualsevol persona que desitgs postular per entrar al Congrs, al
Senat o optar a la Presidncia.
El primer treball del CFR va ser aconseguir el control de la
premsa. Aquesta tasca s'assigna a John D. Rockefeller, que va fundar
tota una srie de revistes nacionals com Life i Time. Va finanar al
jueu, Samuel Newhouse, per qu comprs i establis una cadena de
diaris per tot el pas, i a un altre jueu, Eugene Meyer, qui continuaria
comprant moltes publicacions com ara el Washington Post,
Newsweek i The Weekly Magazine.

Bernard Baruch

La idea de controlar la premsa no s simplement per censurar les notcies que els
Rothschild no volen que vosaltres sentiu. Principalment s'utilitza com una eina d'educaci
per tal de condicionar l'opini pblica, posant l'accent en quina notcia s important i quina
no ho s. Un exemple perfecte d'aix s un diari que publica qualsevol mena d'histries
sobre els tripijocs del fams/a del mes que hagi triat, mentre enterra entre les pgines
interiors un breu relat d'una guerra en curs que tindr, obertament o de forma encoberta, un

efecte sobre tots i cadascun un de nosaltres. Un altre exemple d'aix s donar cada vegada
ms mfasi als esports en comptes de a les notcies.
El CFR tamb necessitava aconseguir el control de la rdio, la televisi i la indstria
cinematogrfica. Aquesta tasca se la divideixen els banquers internacionals de, Kuhn Loeb,
Goldman Sachs, els Warburg , i els Lehmanns. Curiosament la jueva Encyclopaedica
Judaica sobre aquest tema tenia el segent a dir:
"Totes les grans companyies de Hollywood, excepte la United Artists, han
estat fundades i estan controlades per jueus."
Finalment, el CFR t la necessitat de controlar el que s'ensenya a les escoles, i
aquesta tasca va ser assignada als Carnegie.
A Alemanya, Jacob Klatzkin, un poltic jueu ideleg sionista de l'Alemanya del
moment, on per cert els jueus alemanys estaven gaudint de plens drets poltics i civils, fa la
segent provocativa declaraci esperant destruir la comunitat jueva d'Alemanya i fer que
fugin a Palestina:
"Nosaltres, els jueus som estrangers... un poble estranger entre vosaltres i...
desitgem seguir sent-ho. Un jueu mai pot ser un alemany lleial, qui digui que una
terra estranya s la seva ptria, s un trador al poble jueu".

1.922
L'edici del 27 de mar del New York Times cita la
segent declaraci del president Theodore Roosevelt, mort al
1.919:
"Aquests banquers internacionals i els
interessos de la Rockefeller-Standard Oil tenen lligats a
la majoria dels diaris i les seves seccions al garrot de
la submissi o fan fra als funcionaris pblics que es
neguen a complir les ordres de les poderoses
camarilles corruptes que componen el govern
invisible."
El New York Times va publicar aquest article, degut a
que l'alcalde de Nova York, John Hylan, el dia anterior, 26 de
mar, havia fet al mateix diari la segent declaraci:

Theodore Roosevelt

"L'advertncia de Theodore Roosevelt t molta actualitat avui, perqu

l'amenaa real a la nostra repblica s aquest govern invisible que com un pop
gegant estn el seu viscs cos sobre la ciutat, estat i naci... Amb els seus tentacles,
llargs i poderosos, s'apodera dels nostres funcionaris executius, dels nostres cossos

legislatius, de les nostres escoles, dels nostres

tribunals, dels nostres diaris, i de tota agncia
creada per a la protecci pblica...
Partint de meres generalitzacions, permetinme dir que al capdavant d'aquest pop hi ha els
interessos de la Rockefeller-Standard Oil i un petit
grup de poderosos bancs generalment coneguts com
banquers internacionals. Aquesta petita camarilla de
poderosos banquers internacionals prcticament fa
anar el govern d'Estats Units cap als seus propis
fins egoistes.

John Hylan

Controlen prcticament ambdues parts, defineixen les plataformes

poltiques, dels lders dels partits en fan instruments, utilitzen als lders
d'organitzacions privades, i recorren a tots els dispositius per tal de collocar a la
cursa per a alts crrecs pblics nicament als candidats que seran susceptibles als
dictats dels grans negocis corruptes... aquests banquers internacionals i els
interessos de la Rockefeller-Standard Oil controlen la majoria de diaris i revistes
d'aquest pas".
Al seu llibre, "Els jueus", publicat aquell any, el
destacat historiador Hilaire Belloc, va dir el segent
respecte al creixent fenomen dels "cripto-jueus":
"Preneu el particular truc dels noms falsos.
Ens sembla particularment odis. Creiem que quan
mostrem el nostre menyspreu per als que utilitzen
aquest subterfugi no els estem donant ms que el
que es mereixen. s una baixesa que associem a
delinqents i vagabunds; alguna cosa sigillosa i
clandestina... Homes la raa dels quals es
universalment coneguda, sense rubor adopten un
nom fals com una mscara, i passats un any o dos,
si s'utilitza el seu nom original i veritable s'ho
prenen com si fos un insult".

Hilaire Belloc

Va ser ell qui va revelar com alguns jueus no necessitaven canviar-se el nom, ja que
simplement es casaven amb l'aristocrcia d'Anglaterra quan va afirmar:
"Al jueu gaireb se'l podria anomenar agent britnic al continent europeu i
encara ms al l'Orient Proper i Lluny... Se l'ha adms a totes les institucions de
l'estat, un membre prominent de la seva naci va arribar a cap de l'executiu angls
i, una influncia ms subtil i penetrant, van comenar a casar-se, a l'engrs les que
havien estat famlies aristocrtiques territorials d'aquell pas amb les fortunes
comercials jueves.
Desprs de dues generacions aix, a principis del segle XX les grans famlies
territorials angleses sense sang jueva n'eren l'excepci. A gaireb totes elles la taca
estava ms o menys marcada, en algunes d'elles tan fort que tot i que el nom encara

era angls i la seva tradici d'un llinatge ancestral purament angls, el fsic i el
carcter s'havien tornat totalment jueus i als membres de la famlia se'ls prenia per
jueus sempre que viatjaven a pasos on l'alta burgesia encara no havia patit o
gaudit la barreja".

1.924
Josef Stalin, un georgi, es converteix en primer
ministre de la Uni Sovitica. El veritable nom de Joseph
Stalin s Djugashvili, que tradut del georgi seria "fill de
jueu." En la llengua georgiana, "shvili," significa fill de, i
"djuga," significa jueu. Stalin tamb tindr tres esposes a la
seva vida. Ekaterina Svanidze, Kadya Allevijah, i Rosa
Kaganovich, totes elles jueves. Curiosament Stalin aprova una
llei durant el seu primer mandat que dna lloc a que qualsevol
persona declarada culpable d'antisemitisme sigui condemnada
a mort.

Josef Stalin

El 10 de maig, fan a J. Edgar Hoover director de

l'Oficina de Recerca (BOI), que es convertir en l'Oficina
Federal d'Investigacions (FBI) al 1.935. Seguir sent-ne el
director fins a la seva mort al 1.972. Hoover era homosexual i
durant algun moment de la seva carrera va ser fotografiat
dedicant-se a actes homosexuals amb el Director Associat de
l'FBI, Clyde Tolson, company seu de tota la vida durant ms de
quaranta anys qui va heretar el seu patrimoni desprs de la seva
J. Edgar Hoover
mort. Aquestes fotos van arribar a la Lliga Anti-Difamaci

(ADL) a travs de la mfia dirigida pel Don jueu, Meyer Lansky, amb la finalitat de fer
xantatge a Hoover.
Al seu llibre, "Vosaltres gentils," Maurici Samuel diu el segent del seu poble, els
jueus:
"Nosaltres, els jueus, som destructors i romandrem destructors. Res del que
pugueu fer satisfar les nostres demandes i necessitats. Sempre destruirem, perqu
volem el nostre propi mn".
Des del 1.922, Maurici Samuel treballava de secretari de Chaim Weizmann, el lder
del Moviment Sionista Mundial.
A l'edici del 17 de gener, "The Jewish Courier", afirma:
"Els jueus poden adoptar els costums i l'idioma dels pasos on viuen, per
mai arribaran a formar part de la poblaci nativa."

Al seu llibre, "Societats secretes i moviments subversius", publicat aquell any, Nesta
Webster diu el segent de la religi jueva:
"La concepci jueva de que els jueus com poble escollit ha de,
eventualment, governar el mn, de fet forma la base del judaisme rabnic... La
religi jueva ara es basa en el Talmud i no en la Bblia."
Edmond de Rothschild funda la Palestine Jewish Colonization Association (PICA),
que adquireix ms de 125 mil hectrees de terreny. All hi estableix nombrosos projectes
empresarials, incloent-hi la fundaci de la indstria vincola d'Israel.
L'1 de juliol, quan surt de l'Hospital Shaarei Zedek de Jerusalem, el Dr. Yaakov
Yisrael Dehan s assassinat pel sionista, Avraham Tahomi. Aix passa arran d'haver
organitzat una reuni entre una delegaci de lders ortodoxos i un grup de lders rabs,
encapalats pel rei Abdullah. El Dr. Dehan promovia la pau amb els veterans vens rabs de
Terra Santa, just el contrari del que volien els sionistes.

1.925
L'Enciclopdia Jueva d'aquell any, declara l'existncia dels jueus Asquenazites (que
representen aproximadament el 90% dels anomenats jueus del mn), amb la sorprenent
admissi que l'anomenat enemic dels jueus, Esa (tamb conegut com Edom, veure Gnesi
36: 1), ara en realitat representa la raa jueva, quan a la pgina 42 del Volum V s'afirma:
"Edom est al judaisme modern."
El 19 de mar, el fabricant britnic, Walter Crick, s citat al Daily Echo
Northampton fent la segent declaraci:
"Els jueus poden destruir mitjanant el finanament. Els jueus sn
internacionals. El control dels crdits d'aquest pas no est a mans dels anglesos,
sin dels jueus. S'han convertit en el perill ms gran que l'Imperi Britnic mai ha
hagut d'enfrontar".
L'1 d'abril, el jueu, Lord Arthur James Balfour, el de la
infame declaraci Balfour, dna un discurs com a convidat
d'honor en la inauguraci de la Universitat Hebrea al Mount
Scopus, Jerusalem, Israel. Recorre tot Palestina, on s rebut amb
entusiasme per la poblaci jueva, mentre que els rabs li donen la
benvinguda amb banderes negres.
El 3 de desembre, al "London Morning Post", George
Bernard Shaw, que per cert va guanyar el Premi Nobel de
Literatura d'aquell any, va dir el segent sobre el tema del jueu:

George Bernard Shaw

"Aquest s el veritable enemic. L'invasor de l'Est, el drus, el rufi, el

parsit oriental, en una paraula el jueu".

1.926
N.M. Rothschild & Sons refinana la Underground Electric
Railways Company of London Ltd, que t una participaci
majoritria en tot el sistema de transport subterrani de Londres.
David Sarnoff, jueu, llana la primera cadena de rdio a
Estats Units al servei de la RCA. Sarnoff passar a estar molt
involucrat en el desenvolupament de la televisi en color i convertir
la NBC en una de les tres grans cadenes de televisi.
Maurice de Rothschild t un fill, Edmond de Rothschild.
David Sarnoff

1.927
El 28 d'octubre, el "Jewish Tribune of New York", diu en
un article:
"La maoneria est basada en el judaisme.
Elimineu les ensenyances del judaisme del Ritual
Manic i qu s el que queda?"
Tamb parlant sobre aquest tema, el conegut rab, Isaac
Wise, declara:

Isaac Mayer Wise

"La maoneria s una creaci jueva, la seva

histria; graus; nomenaments oficials; contrasenyes; i explicacions, sn jueves des
del principi fins al final".

1.928
William S. Paley, jueu, funda la CBS Radio i la converteix en un imperi televisiu de
milers de milions de dlars.
L'1 de juny, a la pgina 572 de la publicaci "La Revue de Paris" propietat dels

Rothschild, es reprodueix una carta de Baruch Levy a Karl Marx,

un extracte de la qual diu el segent:
"El poble jueu en el seu conjunt ser el seu propi
Messies. Arribar a dominar el mn mitjanant la
dissoluci d'altres races, l'abolici de fronteres,
l'aniquilaci de la monarquia, i l'establiment d'una
repblica mundial en la qual els jueus a tot arreu
exerciran el privilegi de la ciutadania. En aquest "Nou
Ordre Mundial", els fills d'Israel proporcionaran tots els
lders sense trobar oposici.
Els governs dels diferents pobles que formen la
repblica mundial cauran sense problemes a mans dels
jueus. Llavors als governants jueus els ser possible
abolir la propietat privada, i fer s dels recursos de
William Samuel Paley
l'estat per tot arreu. Aix es complir la promesa del
Talmud la qual diu que quan arribi el temps messinic, els jueus tindran a les seves
mans totes les propietats d'arreu del mn".

1.929
A l'abril, el Rothschild, Paul Warburg envia un avs secret als seus amics dient-los
que s'ha previst un collapse i una depressi a nivell nacional per a finals d'aquell any. Sens
dubte, no s cap coincidncia que a totes les biografies de tots els gegants del Wall Street
de l'poca: John D. Rockefeller; J. P. Morgan Jr.; Joseph Kennedy; Bernard Baruch; i
d'altres, es meravellin davant el fet que aquestes persones abandonessin totalment la borsa,
just abans de la crisi i convertissin els seus actius en diners en efectiu o en or.
Aix doncs, com tots els banquers i els seus amics ja sabien, a l'agost la Reserva
Federal va comenar a restringir l'oferta de diners. Desprs al 24 d'octubre els grans
banquers de Nova York donen 24 hores als seus corredors de borsa per retornar els
prstecs. Aix vol dir que tant els corredors de borsa com els seus clients han de desfer-se
de les seves accions al mercat de valors per cobrir els seus prstecs, independentment del
preu al que les hagin de vendre.
A conseqncia d'aix la borsa s'enfonsa, un dia que passar a la histria com el
"Dijous Negre". Al seu llibre, "El Gran Crash del 1.929," John Kenneth Gailbraith fa la
segent xocant declaraci:
"Al cim del frenes de vendes Bernard Baruch va portar a Winston Churchill
a la galeria dels visitants de la Borsa de Valors de Nova York per qu presencis el
pnic i impressionar-lo amb el seu poder sobre els salvatges esdeveniments del
parquet."

El congressista republic, Louis T. McFadden, president

del House Banking & Currency Committee, des del 1.920 al 1.931,
crtic acrrim dels banquers jueus s bastant sincer pel que fa a qui
n'era el responsable quan afirma que aquest crac:
"No tenia res d'accidental. Va ser un
esdeveniment acuradament ideat... Amb aix els banquers
internacionals van intentar provocar unes condicions tals
de desesperaci com per poder sorgir com a governants de
tots nosaltres".
Malgrat les afirmacions de com la Reserva Federal podria
protegir el pas contra les depressions i la inflaci, l'oferta de
diners va continuar contraient-se encara ms. Entre 1.929 i 1.933,
reduirien l'oferta de diners un 33%. Fins i tot Milton Friedman,
guanyador del Premi Nobel d'Economia va declarar el segent en
una entrevista radiofnica al gener del 1.996:

Louis T. McFadden

"Definitivament va ser la Reserva Federal qui va causar la Gran Depressi

a base de contraure en un ter la quantitat de moneda en circulaci entre 1.929 i
1.933."
En noms unes poques setmanes des del dia del crac, es van esvair 3 mil milions de
dlars del patrimoni. Desprs d'un any, havien desaparegut 40 mil milions de dlars del
patrimoni. No obstant aix, senzillament no van desaparixer, sin que noms van acabar
consolidant-se cada cop en menys mans, tal com s'havia planejat. Un exemple d'aix n's
Joseph P. Kennedy, pare de John F. Kennedy. Al 1.929 la seva fortuna ascendia a 4 milions
de dlars, al 1.935 arran de la major depressi de la histria d'Estats Units, havia augmentat
fins a ms de 100 milions de dlars.
s per aix que es causen les depressions. Per prendre els diners de les mans de
molts en benefici d'uns pocs. En aquesta ocasi, els diners es van gastar en gran mesura a
l'estranger, ja que mentre hi havia aquesta Gran Depressi, milions de dlars nordamericans es gastaven en la reconstrucci d'Alemanya a causa dels danys soferts durant la
Primera Guerra Mundial, en preparaci per a la propera guerra dels Rothschild, la Segona
Guerra Mundial. El republic Louis T. McFadden, president del House Banking &
Currency Committee des del 1.920 al 1.931, declararia el segent en relaci a aix:
"Desprs de la Primera Guerra Mundial, Alemanya va caure en mans dels
banquers internacionals alemanys. Aquests banquers la van comprar i ara en sn
els amos, de dalt a baix. Han comprat les seves indstries, tenen hipotecat el seu
sl, controlen la seva producci, controlen tots i cadascun dels seus serveis pblics.
Els banquers internacionals alemanys han subvencionat l'actual govern
d'Alemanya i tamb han subministrat cada dlar dels diners que Adolf Hitler ha
utilitzat a la seva esplndida campanya per construir una amenaa per al govern de
Bruening. Quan Bruening no obeeix les ordres dels banquers internacionals
alemanys, s'ensenya a Hitler per a espantar i intimidar als alemanys...
A travs de la Junta de la Reserva Federal al voltant de 30 mil milions de

dlars de diners nord-americans... ha estat bombats cap a Alemanya... Tots vosts

han sentit a parlar de les despeses que han tingut lloc a Alemanya... habitatges
modernistes, els seves grans planetaris, els seus gimnasos, les seves piscines, les
seves excellents autovies, les seves fbriques perfectes.
Tot aix es va fer amb els nostres diners. Tot aix va ser entregat a
Alemanya a travs de la Junta de la Reserva Federal. La Junta de la Reserva
Federal ha injectat... tants milers de milions de dlars a Alemanya, que no
s'atreveixen a dir-ne el total".
Curiosament, els diners injectats per construir Alemanya preparant-la per a la
Segona Guerra Mundial, s dipositat als bancs alemanys Thyssen vinculats als interessos
dels Harriman de Nova York controlats pels Rothschild.

1.930
Aquell any, trenta-tres anys desprs del primer Congrs Sionista Mundial celebrat a
Basilea, Sussa, es funda el primer "Banc Mundial" dels Rothschild, el "Bank for
Internationals Settlements (BIS)," al mateix lloc, a Basilea, Sussa.
El funden Charles G. Dawes (agent dels Rothschild i vicepresident durant la
presidncia de Calvin Coolidge des del 1.925 al 1.929), Owen D. Young (agent dels
Rothschild, fundador de la RCA i President de General Electric des del 1.922 fins al 1.939),
i Hjalmar Schacht d'Alemanya (President del Reichsbank).
Els banquers del BIS en diuen el "banc central dels bancs centrals". Per posar-lo en
perspectiva bancria d'avui, mentre que el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc
Mundial negocien amb governs, el BIS noms negocia amb altres bancs centrals. Totes les
reunions es duen a terme en secret, i involucren als principals banquers centrals de tot el
mn. Per exemple, l'ex cap de la Reserva Federal, Alan Greenspan, anir a aquestes
reunions privades a la seu del BIS a Basilea, Sussa, deu vegades l'any.
El BIS tamb t estatus de poder sobir i s immune al control governamental. A
continuaci fem un resum d'aquesta immunitat:
1. Immunitat diplomtica per a les persones i el que porten amb ells (s a dir, les
valises diplomtiques).
2. Exempci d'impostos sobre transaccions, inclosos els salaris pagats als empleats.
3. Immunitat tipus ambaixada per a tots els edificis i / o oficines des d'on opera el
BIS a tot el mn, incloent-hi la Xina i Mxic.
4. Absncia de supervisi ni coneixement de les operacions per part de cap autoritat
governamental, no seran auditades.

5. Cap mena de restriccions a la immigraci.

6. Llibertat per a xifrar totes i cadascunes de les comunicacions de qualsevol mena.
7. Immunitat davant qualsevol jurisdicci legal, fins i tot tenen la seva prpia
fora policial.
El professor i historiador de Georgetown, Carroll Quigley, al seu llibre "Tragedy
and Hope"("Tragedia i esperana"), del 1.975, fa el segent comentari sobre la creaci
d'aquest banc central:
"Els poders del capitalisme financer tenien llarg abast (un pla), ni ms ni
menys que crear un sistema mundial de control financer en mans privades capa de
dominar el sistema poltic de cada pas i l'economia del
mn en el seu conjunt. Aquest sistema havia de ser
controlat de manera feudal pels bancs centrals mundials
treballant alhora, mitjanant acords secrets als quals
s'arribava en freqents reunions i conferncies.
La cspide del sistema seria el Banc de
Pagaments Internacionals de Basilea, Sussa, un banc
privat propietat i sota el control dels bancs centrals
mundials els quals eren corporacions privades.
Cada banc central... tractaria de dominar al seu
govern amb la seva capacitat de controlar els prstecs de
tresoreria, manipulant les borses estrangeres, influint en
el nivell d'activitat econmica del pas, i influint sobre els
poltics cooperants amb posteriors recompenses
econmiques al mn dels negocis".
Un grapat de senadors d'Estats Units dirigits per Henry
Cabot Lodge, lluitaria per mantenir a Estats Units fora del Banc
de Pagaments Internacionals. No obstant aix, tot i que Estats
Units va rebutjar aquest Banc Central Mundial, la Reserva
Henry Cabot Lodge
Federal va seguir enviant-hi membres per a participar en les
seves reunions a Sussa, just fins al 1.994, quan Estats Units, "oficialment", hi va ser
arrossegat.

1.931
Aquell any el Departament d'Estat d'Estats Units treu a la llum el segent. Al 1.917
durant la Revoluci Russa, el Sr. Oudendyke, en aquells moments ministre dels Pasos
Baixos a Rssia, informa a diversos governs, incloent-hi Gran Bretanya, Frana i Estats
Units del perill del comunisme que ell identifica com obertament jueu, en enviar-los un
comunicat, un segment del qual afirma:

"Ara el perill s tan gran que crec que s el meu deure cridar l'atenci dels
britnics i de tots els altres governs que si a Rssia no es posa fi al bolxevisme
immediatament la civilitzaci mundial es veur amenaada. Aix no s cap
exageraci....
Considero que la supressi immediata del bolxevisme s ara mateix el
problema ms gran que el mn t davant, ni tan sols excloent la guerra que
encara s'est lliurant a menys que, immediatament, es talli d'arrel el bolxevisme
com anteriorment s'ha indicat aquest es difondr, d'una forma o una altra, per
Europa i arreu del mn, ja que est organitzat i el fan funcionar els jueus que no
tenen nacionalitat i el seu nic objectiu s destruir, per a les seves prpies
finalitats, l'ordre existent de les coses".
Jean Izoulet, un membre destacat de la Jewish Alliance Israelite Universelle, declara
aquell any:
"El significat de la histria del segle passat s que avui governen el mn 300
financers jueus, tots ells Mestres de Lgies."

1.933
El 30 de gener, Adolf Hitler arriba a la cancelleria
d'Alemanya. Expulsa als jueus, per comunistes, de totes les
posicions governamentals alemanyes. Curiosament, en el
moment en qu el nombre de jueus al govern d'Alemanya
era ms de vint vegades superior al del final de la Primera
Guerra Mundial. Com a resultat d'aquesta expulsi, al
juliol, els jueus celebren una Conferncia Mundial a
Amsterdam durant la qual exigeixen que Hitler reinstalli a
cada jueu de nou a la seva posici anterior.
Hitler s'hi nega i com a resultat d'aix, Samuel
Untermyer, el jueu asquenazita que havia fet xantatge al
president Wilson, i ara s el cap de la delegaci nordamericana i el president de la conferncia, torna a Estats
Units, i fa un discurs a la rdio que apareix transcrit al New
York Times, del dilluns 7 d'agost del 1.933. Al discurs fa
les segents declaracions:

Adolf Hitler

"...els jueus sn els aristcrates del mn...

La nostra campanya s... el boicot econmic contra
tots els bns alemanys, els enviaments i els serveis...
El que proposem... persegueix un boicot econmic
purament defensiu que minar el rgim de Hitler i
far entrar en ra al poble alemany, mitjanant la
Samuel Untermyer

destrucci de les seves exportacions, de les quals en depn la seva prpia

existncia...
Cada un de vosaltres, jueus i gentils per igual... cal que us negueu a
comerciar amb cap venedor o comerciant que vengui qualsevol producte de
fabricaci alemanya o que patrocini a vaixells alemanys o als seus transports".
Dues terceres parts del subministrament d'aliments d'Alemanya havien de ser
importats, i noms els podien importar amb el producte del que exportaven, de manera que
si Alemanya no podia exportar, dues terceres parts de la poblaci alemanya moririen de
fam, ja que noms hi hauria prou menjar per alimentar a un ter de la poblaci.
No obstant aix, jueus de tota Amrica participen en aquest boicot, protestant
davant i perjudicant a qualsevol botiga on troben productes que porten imprs "Made in
Germany", causant que les botigues hagin de llenar aquests productes o arriscar-se a fer
fallida.
Un cop els efectes d'aquest boicot comencen a notar-se a Alemanya, els alemanys
comencen a boicotejar les botigues dels jueus tal com els jueus havien fet amb les botigues
que venien productes alemanys a Amrica.
Nazis i jueus collaboren a Palestina, com ho faran durant els segents set anys.
Aix passa perqu essencialment volen el mateix. Els jueus de Palestina volen que tots els
jueus se'n vagin a Palestina i els nazis volen a tots els jueus fra d'Alemanya. Per aix,
ambdues parts signen un conveni de transferncia conegut com, "Ha'avara", que permetr la
transferncia de jueus i de tot el seu capital d'Alemanya a Palestina.
Com a resultat d'aquest acord, 60.000 jueus d'Alemanya, aproximadament el 20%,
emigren a Palestina, i al 1.939 ja constitueixen el 15% de la poblaci jueva. Se'n porten 40
milions de dlars en actius (per un valor aproximat de 600 milions de dlars actuals) amb la
benedicci del rgim nazi.
Segons l'United States Holocaust Memorial Museum:
"Al setembre del 1.939, aproximadament 282.000 jueus havien abandonat
Alemanya i 117.000 l'annexada ustria. D'ells, uns 95.000 van emigrar a Estats
Units, 60.000 a Palestina, 40.000 a la Gran Bretanya, i al voltant de 75.000 a
Amrica Central i del Sud, la major part a l'Argentina, Brasil, Xile i Bolvia.
Ms de 18.000 jueus de l'Alemanya del Reich tamb van ser capaos de
trobar refugi a Xangai, a la Xina ocupada pels japonesos. A finals del 1.939, al
voltant de 202.000 jueus romanien a Alemanya i 57.000 a l'annexada ustria, la
majoria d'ells eren gent gran."
Curiosament tots aquests jueus que van marxar voluntriament d'Alemanya abans
de la Segona Guerra Mundial, i fins i tot un cop comenada, passaran a ser coneguts com
"supervivents de l'holocaust", i tindran dret als pagaments de reparaci desprs de la fi de la
Segona Guerra Mundial. Aix es deu a que la definici de supervivent de l'holocaust s la
segent:

"qualsevol jueu que visqus en un pas mentre aquest estava:

1. Sota el rgim nazi;
2. Sota l'ocupaci nazi; o
3. Sota el rgim de collaboradors dels nazis, aix com qualsevol jueu que
fugis a causa d'aquest rgim o de la seva ocupaci".
El president Franklin Delano Roosevelt, cripto-jueu
sefardita, de nom real Rosenfelt, ordena que l'ull que tot ho
veu sigui collocat sobre tots els nous bitllets de dlar
juntament amb el lema, "Novus Ordo Seclorum." Aix en
llat vol dir "un nou ordre de les eres", o com ms
comunament es diu avui en dia, "Nou Ordre Mundial".
D'altra banda, el 16 de novembre, el president
Roosevelt reconeix el rgim bolxevic de Stalin a Rssia sense
consultar amb el Congrs, mentre que 8.000 ucranesos fan
una marxa de protesta a Nova York.

Novus Ordo Seclorum

Roosevelt mai admetria la seva ascendncia jueva, al contrari anir ms lluny que
qualsevol altre. Al New York Times del 14 de mar del 1.935, se'l cita fent la segent
declaraci:
"Al passat distant els meus avantpassats potser han sigut jueus. Tot el que
s sobre l'origen de la famlia Roosevelt s que aparentment sn descendents de
Claes Martenzen van Roosevelt que va venir d'Holanda".
Al seu llibre, "Del fara a Hitler, Qu s un jueu?," L'autor jueu, Bernard Joseph
Brown, admet que, ats que els jueus d'avui dia no sn israelites, no tenen cap dret sobre la
terra Palestina.
L'11 de maig, Haim Najman Bialik, poeta jueu, mpliament reconegut com a poeta
nacional d'Israel, en un discurs donat a jueus a la Universitat Jueva de Jerusalem, diu:
"No en va els jueus han estat atrets cap al periodisme. A les seves mans s'ha
convertit en una poderosa arma altament equipada per satisfer les seves necessitats
a la seva guerra de supervivncia".

1.934
Al gener, el sionista acrrim Vladimir Jabotinsky, actualitza el boicot a Alemanya
de Samuel Untermyer quan fa la segent declaraci:
"La lluita contra Alemanya fins ara ha estat lliurada durant mesos per cada

comunitat jueva, a cada conferncia, a tots els sindicats i per cada jueu al mn. Hi
ha raons per suposar que la nostra participaci en aquesta lluita s d'una
importncia rellevant.
Comenarem una guerra espiritual i material de tot-hom contra Alemanya.
Alemanya est lluitant per tornar a ser una gran naci i per recuperar els territoris
perduts, aix com les colnies. Per els nostres interessos jueus exigeixen la
destrucci completa d'Alemanya. Collectiva i individualment, la naci alemanya s
una amenaa per a nosaltres els jueus".
Es reformen les lleis del secret bancari sus i violar el secret bancari es converteix en
delicte amb pena de pres per a qualsevol empleat del banc. Tot aix es fa preparant la
Segona Guerra Mundial dissenyada pels Rothschild on com sempre finanaran a ambds
bndols.
A l'edici del 20 de juny, la revista New Britain de Londres, publica una declaraci
de l'ex primer ministre britnic David Lloyd George en la qual assenyala que:
"Gran Bretanya s esclava d'un bloc financer internacional."
L'article tamb cont les segents paraules escrites per Lord Bryce:
"La democrcia no t enemic ms persistent i insidis que el poder dels
diners... al president (de la Cambra dels Comuns) no se li permet fer preguntes
sobre el Banc d'Anglaterra, la seva conducta, ni els seus objectius."
Al seu llibre, "Els jueus han de viure", publicat aquell any, l'escriptor jueu Samuel
Roth diu dels jueus:
"El nostre vici ms gran des de l'antiguitat, fins a dia d'avui, s el
parasitisme. Som un poble de voltors que viuen de la feina i de la bona naturalesa
de la resta del mn. Per, malgrat les nostres faltes, mai haurem fet tant de mal al
mn si no hagus estat pel nostre geni per al mal lideratge. Atorgat al nostre
parasitisme!"
Mor Edmond de Rothschild.

1.935
Entre 1.930 i 1.935, Elizabeth Donnan publica el seu conjunt de 4 volums,
"Documents illustratius de la histria de la tracta d'esclaus a Amrica." Aix demostra que
els jueus dominaven totalment el comer d'esclaus africans cap a Amrica i almenys 15
dels vaixells utilitzats per a transportar els esclaus eren propietat de jueus, alguns dels quals
tenien vincles clars i propers amb els Rothschild. Per tal d'enganyar a les autoritats de que
no-jueus tamb hi estaven involucrats, sovint feien servir tota una tripulaci i un capit
gentils.

El 6 de novembre, Mao Tse Tsung afirma:

"Tot poder poltic prov del can d'una arma. El
Partit Comunista ha de controlar totes les armes,
d'aquesta manera, mai hi haur armes que es puguin
utilitzar contra el partit".
Posteriorment des del 1.948 fins al 1.952, 20 milions de
dissidents poltics seran detinguts i exterminats, ja que seran
incapaos de defensar-se dels comunistes xinesos a causa de les
lleis de control d'armes de Mao Tse Tsung.
A la pgina quaranta-u del seu fullet, "Raa, naci o
religi: Tres preguntes que els jueus hauran de respondre", el Dr.
Salom Freehof afirma del collectiu jueu:

Mao Tse Tsung

"Volem un mn on el nacionalisme redueixi definitivament."

1.936
Samuel Landman (aleshores, secretari de l'Organitzaci
Sionista Mundial), al seu llibre del 1.936 "Gran Bretanya, els
jueus, i Palestina", en relaci a l'augment de l'antisemitisme a
Alemanya i a l'entrada d'Estats Units a la Primera Guerra
Mundial afirma el segent:
"El fet que ajudar als jueus fos el que ports als
EUA a la guerra del costat dels aliats ha irritat des de
llavors la mentalitat alemanya - especialment la nazi - i
ha contribut en gran mesura a la importncia que
l'antisemitisme ocupa al programa nazi".
El 3 d'octubre, mor enverinat el congressista republic,
Louis T. McFadden, president del House Banking & Currency
Committee, des del 1.920 al 1.931. Aquest s el tercer intent
d'assassinat que pateix, abans havia patit una altra intoxicaci i
tamb li havien disparat. McFadden era un dels crtics ms
acrrims de la Reserva Federal i de la cbala criminal jueva que
hi ha al darrere.

Louis T. McFadden

1.937
Al seu llibre, "Stalin, Trotski, o Lenin" George Marlen hi diu:
"Si la tendncia de la histria no gira cap a l'internacionalisme comunista,
llavors la raa jueva est condemnada."
En altres paraules, est dient que l'internacionalisme comunista esta totalment a
crrec dels jueus, i si el mn no gira cap al Nou Ordre Mundial de l'internacionalisme
comunista jueu, llavors la raa jueva est condemnada. Curiosament, l'internacionalisme s
una encarnaci primerenca de la globalitzaci.
Un altre escriptor, l'angls William Joyce, que estava tan disgustat amb la submissi
de Gran Bretanya als jueus que va desertar marxant a Alemanya poc abans de la Segona
Guerra Mundial, i que transmetia un programa de rdio des d'all intentant despertar al
poble britnic en quant a l'enemic que tenien entre ells, aquell any va declarar:
"Gran Bretanya i Alemanya, sobretot amb l'ajuda d'Itlia, podrien alinearse contra el bolxevisme i les finances internacionals, que sn manifestacions jueves
bessones, un baluard massa fort com per convidar a atacar-lo... Les finances
internacionals estan controlades pels grans prestadors jueus i el comunisme est
sent propagat per jueus agitadors que estan fonamentalment units als poderosos
capitalistes de la seva raa en el desig d'un ordre mundial internacional, el qual,
per descomptat, donaria la sobirania universal a l'nica raa internacional
existent".
De fet, el 4 de febrer, el reconegut historiador, Hilaire
Belloc, fa la segent declaraci al G.K.'s Weekly:
"L'organitzaci i la direcci de la propaganda
del comunisme arreu del mn, est en mans d'agents
jueus. Pel que fa a qualsevol que no spiga que el
moviment bolxevic de Rssia s jueu, noms puc dir-li
que deu ser alg enganyat per l'ocultaci de la nostra
deplorable premsa".
Aquell any, el professor A. Kulisher, un jueu, reclama
que el genocidi de tots els alemanys sigui una prioritat per als
jueus d'arreu del mn quan afirma:

Hilaire Belloc

"Alemanya s l'enemic del judaisme i ha de ser perseguida amb odi mortal.

Avui l'objectiu del judaisme s: una campanya sense quarter contra tots els pobles
alemanys i la completa destrucci de la seva naci. Exigim un bloqueig total del
comer, que s'aturi la importaci de matries primeres i prendre represlies a tots
els alemanys, dones i nens".
El 28 d'abril, en un article publicat al Daily Express, un Lord Victor Rothschild de
vint-i-set anys tamb demostra com n's de proftic, quan el reporter W. Hickey li pregunta

on t intenci d'anar a viure quan s'esgoti el contracte d'arrendament de la seva casa a

Piccadilly. Ell respon:
"Probablement enlloc, senzillament no ho s. De totes maneres no
fins desprs de la guerra".
Aix deuria passar dos anys i mig abans que comencs la Segona Guerra Mundial,
per, naturalment, ell ja sabia que la guerra s'acostava.
El 30 d'octubre, el contraalmirall Henry Hamilton Beamish, declara el segent a una
assemblea a Nova York:
"Al 1.848, els jueus van inventar la paraula "antisemita", per evitar l's de
la paraula "jueu". La paraula correcta per a ells s, "jueu,"... jo els imploro a tots
vosts que siguin precisos - diguin-los jueus. No hi ha cap necessitat de ser delicats
amb aquesta qesti jueva.
Us els hi heu d'enfrontar en aquest pas. El jueu aqu deu estar satisfet. Jo
hi era aqu fa quaranta-set anys; els vau obrir les portes als jueus i eren lliures. Ara
us tenen absolutament agafats per la gola - aquesta s la vostra recompensa".

1.938
L'1 de gener, Nesta Webster publica el seu llibre,
"Alemanya i Anglaterra", on afirma:
"Anglaterra ja no est controlada pels britnics.
Estem sota la invisible dictadura jueva - una dictadura que
es pot sentir en totes les esferes de la vida".
El 7 de novembre, un Jueu, Herschel Grynszpan, assassina
a Ernst vom Rath, un funcionari de menor importncia de
l'ambaixada alemanya a Pars.
Al desembre, Sir Oswald Mosley fa la segent reveladora
declaraci sobre l'allegaci de que els jueus sn perseguits a Alemanya:

Nesta Webster

"Suposant que cada acusaci fos veritat... suposant que fos un

fet que a Alemanya una minoria estigus sent tractada tal i com alleguen els
documents, era prou ra per qu a Gran Bretanya, milions de persones perdessin la
vida en una guerra contra Alemanya?
Quantes minories han estat maltractats en quants pasos des de la guerra
sense cap protesta de la premsa o dels poltics?... Per qu noms quan els jueus sn
el poble afectat tenim alguna petici de guerra amb el pas en qesti?

Noms hi ha una resposta... que avui les finances jueves controlen la

premsa i el sistema poltic de Gran Bretanya. Aqu si critiques a un jueu
t'amenacen amb la pres. Si sn altres els que toquen un Jueu a l'estranger - llavors
l'amenaa, s la guerra".
El rab Stephen Wise, president tant del Congrs Jueu Americ com del Congrs
Jueu Mundial, planteja les expectatives de lleialtat del jueu vers el pas on viu quan fa la
segent declaraci a un mting a Nova York:
"No sc ciutad americ de fe jueva. Sc jueu. Sc americ. He estat
nord-americ 63 dels 64 anys de la meva vida, per he estat jueu durant quatre mil
anys. Hitler t ra en una cosa. Diu que els jueus som una raa i som una raa".

1.939
I.G. Farben el principal productor de productes qumics del mn i el major
productor alemany d'acer augmenta dramticament la seva producci. Aquest augment de
la producci s'utilitza gaireb exclusivament per armar Alemanya durant la Segona Guerra
Mundial.
Aquesta companyia controlada pels Rothschild utilitza a jueus i altres pobles
descontents com a esclaus en camps de concentraci. Curiosament, I.G. Farben tamb va
ser qui va crear el gas Zyklon B del qual s'allegar que va ser utilitzat per exterminar
jueus.
A Alemanya, Hitler havia estat fent fenomenalment b la transformaci econmica
del seu pas des que havia arribat al poder. Ho havia fet trencant amb els banquers
internacionals jueus, i comerciant a base de bescanvi, aix que bescanviava l'excedent de
bns que tenia Alemanya, pel supervit de bns que tenia un altre pas i que Alemanya
necessitava, sense incorre en deutes en cap costat.
Tal com Abraham Lincoln havia fet ja abans que ell, simplement va emetre els
diners que necessitava l'autoritat del govern alemany, que estava recolzat per la
productivitat de la fora de treball alemany, i no per les promeses buides dels banquers
jueus internacionals, els quals en un pas sense deute, no podien funcionar.
Com a resultat d'aquesta poltica, Alemanya va ser capa de regenerar la vida social
i espiritual de tots els seus ciutadans. En poques paraules, quan ets capa d'ajudar a la teva
gent, la gent en resposta t'ajudar, ja que, per descomptat, seran felios perqu estaran sent
respectats, i per tant seran capaos de respectar-se a si mateixos. Per tant en una Alemanya
que funcionava en benefici dels alemanys oposant-se als beneficis dels banquers jueus, els
ciutadans d'Alemanya van ser capaos de fer d'Alemanya l'estat ms poders i prsper
d'Europa noms en un perode de set anys.
Un exemple de com Hitler va aconseguir aix, va quedar registrat al 1.978 al llibre
de William Gayley Simpson, "Cap a on, home occidental?" on assenyala:

"Al camperol alemany, que havia estat a tocar de la runa total, se li va

donar un estatus d'honor com font de subministrament dels aliments de la naci, la
seva terra va ser alliberada de les urpes de l'usurer jueu i es van adoptar mesures
per garantir que romandria de forma permanent en possessi d'una famlia, sent
transmesa de pares a fills.'"
Els jueus no podien permetre que aix continus, ja que sabien que significaria la
mort del seu sistema de diners dirigits al deute i aix aquell any comena la Segona Guerra
Mundial, de deb. Aquesta guerra t un objectiu, el sistema monetari ha de sobreviure.
Aquesta no s una guerra entre Alemanya i els aliats, s una guerra entre Alemanya i el
poder financer jueu que controla als lders aliats i els utilitza aix com als seus mitjans de
comunicaci per fer propaganda entre la poblaci aliada incitant a l'odi contra els alemanys.
El 22 de maig, Anthony Crossley, diputat conservador per Oldham, fa la segent
declaraci a la Cambra dels Comuns en relaci amb la situaci dels rabs a conseqncia
de la persecuci jueva, a Palestina:
"No crec que hi hagi hagut mai cap debat en aquesta Cambra, quan en
aquesta Cambra hauria estat ms que justificat el convidar a un portaveu rab per
qu expliqus el punt de vista rab des del punt de vista dels seus propis
compatriotes i el seu propi pas...
No hi ha cap membre rab al Parlament. No hi ha electors rabs que
exerceixin influncia sobre els seus membres al Parlament. No hi ha control rab
als diaris d'aquest pas. s gaireb impossible fer arribar una carta pro-rab al
Times.
A la City no hi ha bancs rabs que controlin grans quantitats de finances.
No hi ha control rab sobre els anuncis dels diaris d'aquest pas. No hi ha
Secretaris ex-colonials rabs que un a un s'aixequin i fulminin al Govern, com ells
faran, durant el debat, a causa dels errors que ells mateixos han coms en el passat.
Finalment, i vull que el Secretari Colonial pari especial atenci en aquest
punt, dem a la nit hi haur una declaraci pblica. All hi ser ell mateix donant
el punt de vista del Govern. All hi ser l'honorable membre Don Valley avanant
el que, bviament, s el punt de vista sionista. All hi ser l'honorable membre
Carnarvon Boroughs donant suport al punt de vista sionista. No hi haur cap
partidari dels rabs que pugui defensar el seu punt de vista".
El 15 d'agost, menys de tres mesos desprs, Anthony Crossley moria en acte de
servei davant les costes de Dinamarca, desprs d'allistar-se a les forces armades britniques
poc desprs de l'esclat de la Segona Guerra Mundial.

1.940
Hansjurgen Koehler al seu llibre "Dins la Gestapo", afirma el segent, de Maria
Anna Schicklgruber, via d'Adolf Hitler:
"Una nena serventa... va arribar a Viena i va entrar al servei domstic... de
la mansi dels Rothschild... i a l'avi desconegut de Hitler, probablement, se l'hauria
de buscar en aquesta magnfica casa."
Aix ho va reiterar Walter Langer al seu llibre, "La ment de Hitler", on assenyala:
"El pare d'Adolf, Alois Hitler, era fill illegtim de Maria Anna
Schicklgruber... Maria Anna Schicklgruber vivia a Viena en el moment de concebre.
En aquells moments treballava com minyona a la casa del bar Rothschild. Tan
aviat com la famlia va descobrir el seu embars la va enviar de tornada cap a
casa... on va nixer l'Alois".
La idea que Hitler pogus haver estat un Rothschild illegtim sembla ridcula, per,
no es pot negar que un dels xits ms grans de Hitler va ser l'emigraci de jueus a Palestina,
la qual cosa tamb era un dels principals objectius dels Rothschild. Els Rothschild sabien
que un pas sense poblaci no tindria cap sentit. A ms, la propaganda de que els jueus
havien fugit de la Segona Guerra Mundial va fer avanar el programa de la supremacia
jueva dels Rothschild ms que qualsevol altre esdeveniment en la histria.
Aquell any William Joyce, que vivia un auto-imposat exili a Alemanya publica el
seu llibre, "Crepuscle sobre Anglaterra", on assenyala del carcter jueu:
"Un materialisme diamant, un do per assumir un aparent misticisme, un
suprem menyspreu per les altres races, un total menyspreu pels drets de les altres
persones, la habilitat per imitar i improvisar, el menyspreu per tot treball no
associat amb grans guanys, gran energia a l'hora de fer diners, un odi cap a tot
nacionalisme, tret del seu, un alt grau de lleialtat cap a la seva prpia famlia i la
seva prpia comunitat, una fe implcita en poder corrompre a gentils, una brillant
capacitat per a la intriga i una pattica incapacitat d'estar a l'alada de cap
pensament profund o idealisme elevat sn les principals caracterstiques de la raa
jueva. De tots aquests atributs, se'n podrien escriure volums sencers; per hauria
de ser suficient expressar la resultant d'aquestes forces molt simplement amb les
segents tendncies:
1. La incapacitat d'evitar la formaci d'un estat dins de l'estat.
2. La total incapacitat de veure als amfitrions gentils com possedors dels mateixos
drets que ells.
3. La predeterminada especialitzaci en tots aquells processos que comporten alts
beneficis. Per tant, al capitalisme, gaireb una preocupaci exclusiva per les
finances, la distribuci i l'intercanvi, a diferncia de la indstria productiva.
El treball professional dut a terme ja sigui amb finalitat de lucre o en nom

de la promoci social.
4. Una tendncia natural a utilitzar l'avan social i econmic per tal d'aconseguir
poder poltic.
5. Un temor prof cap al nacionalisme com un factor que podria cridar l'atenci
cap a la seva naturalesa racial i exposar les seves operacions.
6. La degradaci deliberada de les normes de la cultura del lloc on s'estan.
7. L'eliminaci mitjanant la competncia dels aris els quals simplement volen tenir
el suficient per si mateixos i no ms que cap altre.
Aquestes resultants semblen manifestar-se a qualsevol lloc on hi habiten jueus".

1.941
El president Roosevelt fica a Estats Units a la Segona
Guerra Mundial, en negar-se a vendre al Jap ms ferralla d'acer
ni petroli. Jap es troba enmig d'una guerra contra la Xina i sense
aquesta ferralla d'acer i petroli, sap que ser incapa de
continuar-la. Roosevelt al seu torn sap que un boicot econmic
provocaria que els japonesos ataquessin a Estats Units, la qual
cosa van fer, posteriorment, a Pearl Harbor.
Curiosament, al 1.939, el president Roosevelt ho va fer
ms difcil encara amb el Ferrocarril d'Estats Units per entrar en
guerra amb Europa per tal de donar cabuda als jueus a Estats
Units i al mn, per quan aix va fallar sabia que hauria de
intentar una tctica diferent. Aix va ser, per descomptat, el que
va succeir amb Pearl Harbor.

El president Roosevelt

Sir Josiah Stamp, director del Banc d'Anglaterra durant els anys 1.928-1.941, fa la
segent declaraci respecte a la banca:
"El sistema bancari modern fabrica diners del no-res. El procs s potser la
pea ms sorprenent del joc de mans que mai ha estat inventat. La banca va ser
concebuda a la iniquitat i va nixer en pecat. Els banquers sn els amos de la terra.
Prengueu-los-la, per deixo-los el poder de crear diners, i amb un cop de ploma
crearan prou diners per tornar a comprar-la de nou...
Prengueu-los aquest gran poder i totes les grans fortunes com la meva
desapareixeran, i haurien de desaparixer, perqu llavors aquest mn seria millor i
s'hi viuria ms feli. Per si voleu seguir sent esclaus dels bancs i pagar el cost de
la vostra prpia esclavitud, llavors que els banquers continun creant diners i
controlant el crdit".

1.942
A Prescott Bush, pare i avi dels futurs presidents nord-americans George Herbert
Walker i George W. respectivament, se li han quedat la companyia dins del marc de la llei
"Comerciant amb l'Enemic". Per haver estat finanant a Hitler des d'Amrica, mentre els
soldats nord-americans eren assassinats per soldats alemanys. Curiosament la Lliga AntiDifamaci (ADL) mai ha criticat a ning de la famlia Bush per aix.
El 8 de maig, el Jewish Chronicle publica un editorial jactancis on afirma:
"Hem estat en guerra amb Hitler des del primer dia que va arribar al poder."
De fet, el 3 de desembre, Chaim Weizmann, president del Congrs Jueu Mundial, fa
la segent declaraci a Nova York:
"Ni ho neguem ni ens fa por confessar-ho, aquesta guerra s nostra i es
lliura per l'alliberament dels jueus.... el nostre front, el dels jueus, s ms fort que
tots els altres fronts junts.
No noms estem donant suport financer a aquesta guerra nostra en la qual
est basada tota la producci bllica.
No noms estem donant el nostre poder total de propaganda que s l'energia
moral que mant funcionant aquesta guerra.
La garantia de la victria es basa principalment en el debilitament de les
forces enemigues, en destruir-los al seu propi pas, durant la resistncia.

All,

I som el cavall de Troia dins la fortalesa de l'enemic. Milers de jueus vivint

a
Europa constitueixen el factor principal de la destrucci del nostre enemic.
el nostre front s un fet i la ms valuosa ajuda per la victria".

Leonard Goldenson funda la cadena de televisi ABC i des de la presidncia en

supervisa l'xit.

1.943
El 18 de febrer, el sionista, Izaak Greenbaum, cap del Comit de Rescat de
l'Agncia Jueva, en un discurs davant el Consell Executiu Sionista diu:
"Si em preguntessin, pots donar diners a l'U.J.A. (United Jewish Appeal) per
rescatar als jueus, jo diria no, i repetiria no!"
Va continuar dient:

"A Palestina, una vaca val ms que tots els jueus de Polnia!"
Aix no s cap sorpresa, ja que el sionisme i el nazisme tenien objectius similars.
Tots dos volien que els jueus marxessin d'Alemanya. No obstant aix, els sionistes no
estaven interessats en cap jueu que no volgus anar a Palestina i pensaven que seria ms
beneficis assegurar-se que aquests jueus fossin collocats en camps de concentraci, per
tal d'espantar als jueus d'arreu del mn per qu fugissin cap a Palestina, a la que
promocionaven com l'nic estat on podrien estar fora de perill.

1.944
El 6 de novembre, Lord Moyne, ministre britnic resident a l'Orient Mitj s
assassinat al Caire per dos membres de la banda terrorista jueva, la Banda de l'Stern,
liderada pel futur primer ministre d'Israel, Yitzhak Shamir. Ell tamb s responsable d'un
intent d'assassinat contra Harold MacMichael, l'Alt Comissionat del Mandat Britnic de
Palestina, aquell mateix any.
Curiosament tamb dirigeix un altre assassinat amb xit aquell any contra el
representant de les Nacions Unides a l'Orient Mitj, el comte Folke Bernadotte, que, tot i
haver garantit l'alliberament de 21.000 presoners dels camps de concentraci alemanys
durant la Segona Guerra Mundial, era vist per Yitzak Shamir i els seus collaboradors
terroristes com anti-sionista.
A Bretton Woods, New Hampshire, s'aproven el Fons Monetari Internacional (FMI)
i el Banc Mundial (inicialment anomenat Banc Internacional per a la Reconstrucci i el
Desenvolupament o BIRF - el nom, "Banc Mundial," en realitat no seria adoptat fins al
1.975), amb la participaci plena d'Estats Units.
Els principals arquitectes del sistema de Bretton Woods, i per tant de l'FMI, sn
Harry Dexter White i John Maynard Keynes. Curiosament Harry Dexter White, mort al
1.946, va ser identificat com espia sovitic amb el nom en clau de "Jurist", el 16 d'octubre
del 1.950, en un memorndum de l'FBI i pel que fa a John Maynard Keynes, era britnic.
El que van fer l'FMI i el Banc Mundial en essncia, va ser repetir a escala mundial
el que la Llei de la Reserva Federal del 1.913 havia establert a Estats Units. Van crear un
crtel bancari mundial integrat pels bancs centrals de propietat privada, que va assumir
gradualment el poder de dictar les poltiques de crdit als bancs de totes les nacions.
De la mateixa manera que la Llei de la Reserva Federal va autoritzar la creaci
d'una nova moneda nacional fiduciria anomenada, Notes de la Reserva Federal, a l'FMI se
li ha donat autoritat per emetre una moneda mundial fiduciria anomenada, "Drets
Especials de Gir", o DEG. Els pasos membres podrien arribar a ser pressionats per
aconseguir que les seves monedes siguin totalment intercanviables per DEG.
L'FMI est controlat per la junta de governadors, que sn qualsevol dels caps dels
diferents bancs centrals, o els caps dels diferents departaments del tresor nacional que estan

dominats pels seus bancs centrals. A ms, el poder de vot a l'FMI dna el control general
efectiu a Estats Units i al Regne Unit (la Reserva Federal i el Banc d'Anglaterra).

1.945
El 16 de juliol, la primera prova reeixida de la bomba atmica t lloc a Trinitat, 200
milles al sud de Los Alamos. El seu creador, J. Robert Oppenheimer, un Rothschild,
assenyala meravellat:
"M'he convertit en la mort, el destructor de mons."
T ra, aquell mateix mes, les detonacions posteriors sobre Hiroshima i Nagasaki al
Jap, donen com a resultat la mort de 140.000 persones a Hiroshima i 80.000 a Nagasaki.
Finalitza la Segona Guerra Mundial. S'informa que els Rothschild controlaven les
plantes d'I.G. Farben les quals especficament no van ser objecte dels bombardejos sobre
Alemanya. Curiosament, en acabar la guerra, mentre parts d'Alemanya estan en runes,
aquelles noms han sofert danys en un 15 per cent.
Els judicis celebrats en finalitzar la Segona Guerra Mundial, per tal d'investigar els
crims de guerra nazis, censuren qualsevol material enregistrat de l'ajuda occidental a Hitler,
com la de Prescott Bush.
Els Rothschild fan un pas de gegant cap al seu objectiu de dominar el mn, quan el
seu tercer intent manifest de Govern Mundial, anomenat "Nacions Unides", s'aprova aquell
any, el segon havia estat la "Societat de Nacions".

1.946
El 3 de gener es executat William Joyce. Mentre espera l'execuci fa la seva darrera
declaraci:
"A la mort com en aquesta vida, desafio als jueus causants d'aquesta ltima
guerra: i desafio el poder de les tenebres que representen. Adverteixo al poble
britnic contra l'imperialisme agressiu de la Uni Sovitica.
Potser Gran Bretanya torni a ser gran; i, en l'hora ms perillosa per a
Occident, potser l'estndard de la Hakenkreuz (esvstica) s'aixequi d'entre la pols,
coronada amb les paraules histriques "Ihr habt doch gesiegt" (En realitat heu
guanyat). Em sento orgulls de morir pels meus ideals; i ho sento pels fills de
Gran Bretanya que han mort sense saber per qu".

El 12 de febrer, els serveis de seguretat britnics reben un telegrama d'una font

fiable a Palestina allegant que la banda de l'Stern, estan:
"Entrenant a membres per anar a Anglaterra a assassinar membres del
Govern de Sa Majestat, especialment al Sr. Bevin (el ministre d'Afers Estrangers
britnic Ernest Bevin)."
El 22 de juliol, el futur primer ministre d'Israel, el jueu asquenazita, David BenGurion, ordena a un altre futur primer ministre d'Israel, el jueu asquenazita, Menachem
Begin, que dugui a terme un atac terrorista contra l'Hotel Rei David de Palestina, per
intentar expulsar als britnics. Com a resultat d'aix, sn assassinades 91 persones, la
majoria d'elles civils: 41 rabs; 28 britnics; 17 jueus; i altres 5. Aproximadament 45 en
resulten ferides.
Quan el prominent periodista Russell Warren Howe, li va preguntar si es
considerava el pare del terrorisme a l'Orient Mitj, Menachem Begin va respondre amb
orgull:
"No, a tot el mn."
60 anys desprs el 22 de juliol del 2.006 un altre futur primer ministre d'Israel,
Benjamin Netanyahu, juntament amb molts altres representants del govern israeli,
dedicaria una placa al lloc d'aquesta atrocitat terrorista, que cita als artificiers com
lluitadors per la llibertat sent admirats per Israel.
Noms per posar en perspectiva la gravetat de l'atac contra l'Hotel Rei David, en
aquells moments va ser l'acci terrorista causant del major nombre de morts i noms va ser
superada gaireb quaranta anys ms tard per l'atemptat a les casernes d'Estats Units a
Beirut, al 1.982.
Es nacionalitza el Banc d'Anglaterra cosa que significa que l'estat adquireix la
totalitat de les accions del Banc d'Anglaterra, que ara pertany a la Tresoreria i sn
mantingudes en fidecoms pel Procurador del Tresor.
No obstant aix, com que el govern no t diners per pagar les accions, paguen als
actuals accionistes secrets del Banc d'Anglaterra amb les accions del govern, en comptes de
amb diners. Aix vol dir que encara que l'estat ara rep els beneficis d'explotaci del banc,
aquest guany es compensa en gran mesura pel fet que el govern ara ha de pagar interessos
sobre les noves accions que ha ems per pagar les accions.
Aix que, tot i que el Banc d'Anglaterra s ara propietat de l'estat, la veritat s que
l'oferta monetria britnica segueix estant gaireb ntegrament en mans privades, amb el
97% en forma de prstecs amb interessos d'un o altre tipus, creats pels bancs comercials
privats.
A conseqncia d'aix, el banc est en gran part controlat i dirigit pels del mn de la
banca comercial i l'economia convencional. Els membres del Consell de Direcci, els que
estableixen les poltiques i supervisen les seves funcions, es decideixen gaireb ntegrament
des del mn de la banca, les assegurances, els economistes i els grans negocis, i per suposat
un Rothschild continua seient a la seva junta directiva.

Tot i que es diu que el Banc d'Anglaterra s un banc central ara s essencialment un
rgan regulador que dna suport i supervisa el sistema existent. Es denomina a vegades
com "el prestador d'ltima instncia", en la mesura en qu una de les seves funcions com a
banc dels banquers s recolzar a qualsevol banc o instituci financera que passi per
dificultats i pateixi un atac a la seva liquiditat.
Curiosament, en aquestes circumstncies, no est obligat a revelar detalls d'aquestes
mesures, el motiu s evitar una crisi de confiana.

1.947
Els britnics, que abans de la Segona Guerra Mundial havien declarat que no hi
hauria ms immigraci de jueus cap a Palestina per tal de protegir als palestins i als soldats
britnics d'actes terroristes en contra seu, transfereixen el control de Palestina a les Nacions
Unides. La resoluci de les Nacions Unides divideix Palestina en dos estats, un de jueu i un
altre rab, Jerusalem roman com zona internacional per al gaudi de tots els credos
religiosos.
Aquesta transferncia est prevista per al 15 de maig del 1.948. No obstant aix,
noms per posar en perspectiva qui controla les Nacions Unides (ONU), si us plau tingueu
en compte que l'ONU no tenia dret a donar propietats rabs a ning, en realitat malgrat que
llavors els jueus posseen noms el 6% de Palestina, la resoluci 181 concedeix als jueus el
57% de la terra deixant als rabs que en aquells moments tenien el 94% amb noms el 43%.
A Palestina continuen els atacs terroristes contra els britnics. De fet, durant l'estiu,
han de ser penjats tres terroristes jueus, Jacob Weiss, Meir Nakar i Avshalom Habib
declarats culpables d'un atac a la pres d'Acre el 4 de maig.
Al mateix temps, la banda terrorista Irgun encapalada pel futur primer ministre,
Menahem Begin, ret a dos sergents britnics, Mervyn Paice i Clifford Martin, en qualitat
d'ostatges pels tres terroristes jueus. De fet Begin diu:
"Penjarem als sergents britnics exactament al mateix temps que morin els
nostres homes."
Els terroristes jueus van ser executats, i els sergents britnics van ser trobats tamb
executats, penjats a dos eucaliptus. El capit D.H. Gallatti del 23 Esquadr de Camp, de la
Royal Engineers, en baixar un dels cossos va resultar greument ferit per una explosi.
Insatisfets amb matar noms a aquells soldats britnics, els jueus dels seus cadvers
n'havien fet trampes.
Curiosament, un popular diari britnic, el "Daily Express", publica com noticia
destacada, una gran foto d'aquests soldats penjats als arbres, per aquesta portada ha estat
esborrada dels arxius del Daily Express. Qui era el propietari del Daily Express? Richard
Desmond, un porngraf jueu.

El Comit Selecte d'Activitats Antiamericanes de la Cmera utilitza la informaci

recopilada per la Lliga Anti-Difamaci (ADL) a les seves operacions d'espionatge sobre
ciutadans d'Estats Units. El president del subcomit, Clare Hoffman, desestima els informes
de l'ADL sobre presumptes comunistes com "rumors".
A l'octubre, el jueu asquenazita, Albert Einstein, escriu una carta oberta a les
Nacions Unides encoratjant a la destrucci de tots els governs nacionals per donar pas a un
govern mundial dirigit per l'ONU.
Al seu diari del 21 de juliol, el president Harry S. Truman fa la segent entrada:
"Els jueus no tenen sentit de la proporci, ni tenen cap judici sobre els
assumptes mundials. Trobo que els jueus, sn molt, per molt egoistes. No els importa
quants estonians, letons, finlandesos, polonesos, iugoslaus o grecs siguin assassinats o
maltractats com desplaats (a la postguerra), sempre que els jueus obtinguin un tractament
especial. No obstant aix, quan ells tenen el poder - fsic, financer o poltic - ni Hitler ni
Stalin se'ls hi acosten en quant a crueltat o maltractaments als oprimits".

1.948
A la primavera d'aquell any, els Rothschild subornen al president Harry S. Truman
(33 president d'Estats Units des del 1.945 fins al 1.953) per qu reconegui a Israel com
estat sobir, amb 2.000.000 de dlars que li donen al seu tren de campanya.
El 14 de maig, a mitjanit, a Tel Aviv es "proclama" oficialment l'estat d'Israel. Onze
minuts ms tard, el president Truman declara Estats Units com la primera naci estrangera
que el reconeix. Truman ms tard confessa als seus amics que volia reconixer l'estat jueu
en la "primera hora del seu naixement", per, quan s pressionat pels periodistes sobre
aquest tema, es nega a discutir mai ms la seva postura pro-jueva.
Es dna a conixer la bandera d'Israel. L'emblema de la bandera s una versi en
color blau del "hexagram vermell" dels Rothschild. T una ratlla blava a dalt i una altra a
baix que representen els rius Nil i Eufrates. Aix s'hi posa per deixar molt clar les
ambicions territorials jueves, un Israel segons les seves fronteres bbliques. Aix, per
descomptat, significa la inclusi a Israel: de l'Iraq; Sria; Jordnia; Lban; i parts d'Arbia
Saudita.
Aquesta utilitzaci de l'hexagram dels Rothschild es disfressa com el que als mitjans
dels Rothschild es coneix com la "estrella de David". No obstant aix, s clar per a
qualsevol persona amb coneixements de simbolisme esotric que aquest hexagram era
utilitzat a les antigues religions de misteri com smbol de "Moloch" (descrit com un dimoni
predisposat als sacrificis i tamb s, curiosament, el nom del mussol de pedra, adorat per
l'elit al Bohemian Grove), i "Astaroth" (que es descriu com el Senyor Tresorer de l'Infern).
Degut al fet que es compon de sis lnies, t sis sectors triangulars i sis punts, el que s
comunament considerat com un smbol de Satans.

Curiosament, l'hexagram tamb s'utilitza per representar a Saturn, que ha estat

identificat com el nom esotric de "Satans". Aix no indica que alg que mori en nom
d'Israel s en realitat un sacrifici al seu Du, Satans? D'altra banda, el sbat jueu s el
dissabte, que originalment era conegut com el Dia de Saturn.
Aix que, per recapitular, l'hexagram a la bandera israeliana representa el nmero de
la bstia el 666, s una representaci antiga de Satans, tamb conegut com Saturn, i el dia
religis setmanal jueu s el Dia de Saturn.
A primera hora del 19 d'abril, 132 terroristes jueus de la colla de l'Irgn, dirigida pel
futur primer ministre israeli Menachem Begin, i de la banda de l'Stern, liderada pel futur
primer ministre israeli Yitzhak Shamir, massacren brutalment a 200 homes, dones i nens,
ja que estan dormint pacficament al llogaret rab de Deir Yassin.
Fent un esfor per evitar que els observadors externs descobreixin la brutalitat dels
seus crims de guerra, intenten cremar alguns dels cossos, per quan aix resulta
insatisfactori, en llencen alguns a un pou per ocultar-los dels representants de la Creu Roja
que arriben a l'escena al dia segent i que posteriorment li expliquen al mn.
De fet els informes dels supervivents es troben al "Informe de la Divisi
d'Investigaci Criminal," un document del govern de Palestina amb l'etiqueta, No.
179/110/17 / GS de data 13, 15 i 16 d'abril, del 1.948, on l'oficial britnic que porta
l'interrogatori, l'Inspector General Assistent Richard Gatling assenyala:
"L'enregistrament de les declaracions tamb es veu obstaculitzada per
l'estat histric de les dones, que tot sovint es desesperen, mentre s'est gravant el
comunicat. No hi ha, per, cap mena de dubte que durant l'atac dels jueus es van
cometre moltes atrocitats sexuals. Moltes nenes molt joves van ser violades i
desprs sacrificades. Tamb van abusar de dones grans.
Una histria corrent fa referncia a un cas en qu una jove es literalment
partida en dos. Molts nens van ser massacrats i assassinats.
Tamb vaig veure a una dona gran que deuria tenir com uns 104 anys, que
havia estat brutalment colpejada al cap amb les culates dels rifles. A les dones els
havien arrencat les polseres dels braos i els anells dels dits, i a algunes dones els
havien tallat trossos d'orella per prendre`ls-hi les arracades".
A conseqncia d'aix, els jueus detestaran la Creu Roja, per la qual cosa, en el
futur, sempre els bloquejaran, durant el major temps possible, a l'hora d'entrar a qualsevol
territori en el qual hi hagi un conflicte on ells hi estiguin involucrats, per tal de donar-los
temps de netejar l'evidncia dels seus actes criminals.
Desprs que el 15 de maig, les Nacions Unides transformin Palestina en dos estats
independents, l'un jueu i l'altre rab, els israelians llancen un altre assalt militar sobre els
rabs (avui coneguts com palestins) amb camions amb altaveus a tot volum informant als
rabs que si no fugen immediatament, seran sacrificats.
800.000 rabs amb el record recent de la massacre de Deir Yassin gravat a les seves
ments, fugen preses del pnic. Demanen ajuda als estats rabs vens, per aquests no s'hi

involucren, ja que no sn rival per als israelians, l'actualitzaci del hardware militar dels
quals havia estat subministrat pel rgim estalinista jueu de Rssia.
Desprs d'aquesta srie de genocides crims de guerra jueus, els jueus controlen ara
el 78% de l'antiga Palestina en comptes del 57% que les Nacions Unides ja els havia donat
de forma illegal.
Als rabs, molts d'ells cristians, mai se'ls pagar cap indemnitzaci pel robatori de
les seves llars, propietats i negocis durant aquest genocidi, i el resultat ser que aquestes
persones acabaran als barris pobres de ciutats de refugiats en tendes de campanya. D'altra
banda, almenys la meitat dels rabs, amb una pressa desesperada per tal de fugir amb vida,
es deixaran les seves partides de naixement. L'estat d'Israel ms tard aprovar una llei
segons la qual noms als rabs que siguin capaos de demostrar la seva ciutadania se'ls
permetr tornar a la seva terra, ara coneguda com Israel, cosa que significar que 400.000
rabs no podran tornar i perdran tots els bns que havien deixat all.
El jueu asquenazita, David Ben-Gurion, un dels pares fundadors d'Israel i primer
ministre, descriu amb franquesa els objectius jueus a l'entrada del seu diari del 21 de maig
de la segent manera:
"El tal d'Aquilles de la coalici rab s el Lban. En aquest pas la
supremacia musulmana s artificial i pot ser fcilment enderrocada. All si hauria
d'establir un estat cristi, amb el riu Litani com frontera al sud.
Nosaltres signarem un tractat d'aliana amb aquest estat. Aix, quan
trenqussim la resistncia de la Legi rab i bombardegssim Amman, podrem
acabar amb Trans-Jordnia, desprs que caigus Sria. I si Egipte encara s'atrevs
a declarar-nos la guerra, bombardejarem Port Said, Alexandria i el Caire.
Haurem, per tant, posat fi a la guerra i haurem anullat Egipte, Assria
Caldea en nom dels nostres avantpassats".

L'1 d'octubre, el comandant Anton Muller i el seu segon al comandament, Emil

Lachout, envien la segent nota des de Viena a totes les parts interessades:
Servei de la Policia Militar
Carta Circular No. 31/48.
Viena, 1 d'octubre del 1.948.
10a expedici.
Les comissions d'investigaci aliades fins ara han establert que ning va
morir mitjanant gas verins als segents camps de concentraci: Bergen-Belsen
Buchenwald, Dachau, Flossenburg, Gross-Rosen, Mauthausen i als seus subcamps,
Natzweiler,
Neuengamme,
Niederhagen
(Wewelsburg),
Ravensbrck,
Sachsenhausen, Stutthof, Theresienstadt.
En aquests casos, s'ha pogut demostrar que les confessions havien estat
obtingudes mitjanant tortura, i que els testimonis eren falsos. Aix s'ha de tenir en
compte al realitzar investigacions i interrogatoris en relaci amb els crims de
guerra. El resultat d'aquesta investigaci s'ha de donar a conixer als expresoners

dels camps de concentraci que en el moment de les audincies van testificar sobre
els assassinats, especialment de jueus, amb gas verins als camps de concentraci.
En cas d'insistir en les seves declaracions, s'haurien de presentar crrecs contra
ells per fer declaracions falses.

1.949
El 3 de febrer, Cholly Knickerbocker, informant a la seva columna de noticies de
societat de la premsa d'Hearst, que apareixia al New York Journal-American, va declarar
sobre el tema del Rothschild, Jacob Schiff:
"Avui dia el nt d'en Jacob, John Schiff, membre prominent de la societat de
Nova York, calcula que l'anci va abocar aproximadament 20.000.000 de dlars
per tal qu el bolxevisme acabs triomfant a Rssia."
L'1 d'octubre, Mao Tse Tsung declara la fundaci de la Repblica Popular de la
Xina a la Plaa Tiananmen de Pequn. Finanat pels Rothschild, creadors del comunisme a
Rssia i controlat pels segents agents dels Rothschild: Salom Adler, ex funcionari del
Tresor d'Estats Units, que era tamb espia sovitic; Israel Epstein, fill d'un bolxevic jueu
empresonat pel Tsar de Rssia per intentar all fomentar una revoluci; i Frank Coe,
funcionari principal de l'FMI propietat dels Rothschild.
El primer ministre israeli, David Ben-Gurion, s citat al Jewish Chronicle del 16 de
desembre, fent la segent declaraci:
"Jerusalem no s ni la capital d'Israel ni del mn jueu; aspira a convertir-se
en el centre espiritual del mn".

1.950
Les xifres revelen que segons el previst pels Rothschild, tota naci involucrada en la
Segona Guerra Mundial multiplica enormement el seu deute, portant-la cada cop ms sota
control jueu. Entre el 1.940 i el 1.950, el deute federal d'Estats Units va passar de 43 a 257
milions de dlars, un augment del 598%. Durant aquest mateix perode, el deute japons va
augmentar un 1.348%, el deute francs un 583%, i el deute del Canad un 417%.
James Paul Warburg compareix davant el Senat el 7 febrer declarant amb
arrogncia:
"Tindrem un Govern Mundial, tan si ens agrada com si no. L'nica pregunta
s si aquest Govern Mundial s'aconseguir mitjanant conquesta o consentiment".

Aix, els Rothschild es posen a treballar en el seu pla de govern global que s'inicia
amb un pla de tres passos per tal de centralitzar els sistemes econmics d'arreu del mn.
Aquests passos sn els segents:
1. Dominaci de les economies nacionals d'arreu del mn per un Banc Central.
2. Centralitzaci de les economies regionals mitjanant sper-estats, com la Uni
Europea, i tractats comercials com el TLCAN.
3. Centralitzaci de l'economia mundial a travs d'un Banc Central Mundial, una
moneda mundial i acabar amb la independncia nacional mitjanant la
supressi de tots els aranzels de comer amb tractats com l'Acord General
sobre Aranzels Duaners i Comer (GATT).
Israel aprova la llei del retorn, que garanteix a tota persona nascuda de mare jueva,
arreu del mn, el dret a habitar a l'Estat d'Israel, per, als palestins, que han viscut all
durant 1.300 anys, se'ls nega aquest dret.
John Davitt, ex cap de la secci de seguretat interna del Departament de Justcia,
assenyala que el servei d'informaci israeli, s el segon ms actiu a Estats Units desprs
dels sovitics. Tots dos estan, per descomptat, controlats per jueus.

1.951
L'1 d'abril, es funda l'Agncia de Serveis Secrets israeliana, el Mossad, que
terroritzar al mn. El Mossad aviat es fa amb el control del seu "bra nord-americ, l'AntiDefamation League (ADL). El lema del Mossad s probablement, entre els lemes dels
serveis secrets, el ms inquietant del mn. s, "Mitjanant l'engany, fars la guerra."

1.952
El primer ministre israeli, David Ben-Gurion supervisa a Israel un projecte en el
qual una generaci de jueus sefardites sn eliminats a l'escola pels seus homlegs
asquenazites i, per no aixecar sospites entre els pares, per a aquests nens sefardites
s'organitzen, "viatges escolars." En aquests suposats, "viatges", en realitat reben un
tractament a base de radiaci, suposadament contra una infecci de tinya. En aquells
moments, la dosi mxima de raigs x permesa era de 0,5 rad, per, aquests nens reben 350
rad, directament al cap. Com a resultat, almenys, 6.000 moren poc desprs, la resta
desenvolupa condicions severes de cncers, epilpsia i psicosi. Els que encara resten vius
avui en dia, i molts dels seus fills i nts, estan afectats amb malalties gentiques i tumors
malignes.

Aix va ser un intent de genocidi dels jueus sefardites que a Israel sn una subclasse
i fins i tot molts jueus asquenazites, es refereixen a ells com "negres".
El 23 d'abril, durant un debat sobre la llei d'immigraci, el congressista John Rankin
fa la segent declaraci a la cambra sobre el tema dels jueus, la qual consta al Registre del
Congrs:
"Es queixen de discriminaci. Sabeu qui est sent discriminat? Els blancs
cristians d'Amrica, els que van crear aquesta naci... El comunisme s racial. Una
minoria racial va fer-se amb el control de Rssia i de tots els seus pasos satllits,
com Polnia, Txecoslovquia, i molts altres pasos que podria anomenar. Els van
fer fra de prcticament tots els pasos d'Europa en el passat, i si segueixen
fomentant problemes racials en aquest pas i tractant de forar el seu programa
comunista sobre el poble cristi d'Amrica, no se sap qu passar amb ells aqu."

1.953
Dwight Eisenhower, a qui a l'anuari del curs de graduaci del 1.915 de l'Acadmia
Militar de West Point, se'l descriu com un "jueu suec terrible", s elegit president d'Estats
Units.
El 19 de juny, sn executats a Estats Units Julius i Ethel Rosenberg per espionatge.
Havien estat capturats subministrant secrets sobre la fabricaci de la bomba atmica a la
Uni Sovitica, pas amb el que hi tenien una gran afinitat, per haver-se conegut a un
mting de la Lliga de Joves Comunistes d'Amrica, i tamb per ser jueus, s clar.
N.M. Rothschild & Sons funden la British Newfoundland Corporation Limited per
desenvolupar, en un terreny de 60.000 milles quadrades a Terranova, Canad, una central
elctrica aprofitant el poder de les cascades Hamilton (ms tard rebatejades com Churchill).
En aquells moments aquest va ser el projecte de construcci ms gran portat a terme per
una empresa privada.

1.954
"L'afer Lavon." Agents israelians contracten ciutadans egipcis d'origen jueu per
bombardejar objectius occidentals a Egipte, i deixar evidncies que impliquin als rabs,
aparentment intentant alterar les relacions entre Amrica i Egipte. El ministre de Defensa
israeli, el jueu asquenazita, Pinhas Lavon finalment es rellevat del seu crrec, tot i que
molts pensen que la veritable responsabilitat recau en David Ben-Gurion.
Aquest s, que se spiga, el primer cop que s'utilitzen jueus que semblen rabs,
utilitzats pels jueus per dur a terme atacs terroristes dels que desprs en culpen als rabs, i

s un exemple de com funciona en la prctica el lema del seu servei secret, "Mitjanant
l'engany, fars la guerra".
Es descobreix un micrfon ocult, amagat pels israelians, a l'oficina de l'embaixador
d'Estats Units a Tel Aviv.
El Grup Bilderberg, es reuneix per primera vegada a l'Hotel Bilderberg d'Arnhem,
Holanda. El Grup Bilderberg s una organitzaci internacional fundada pels Rothschild
entre aproximadament 100 o 200 persones influents, majoritriament poltics i homes de
negocis, que es reuneixen anualment, i en secret, per dur a terme les ordres del poder jueu
mundial que s qui mana entre bastidors. Als assidus a aquestes reunions, se'ls presenta la
propera poltica global, els delegats, de tornada, n'informen als seus respectius governs que
la posen en prctica.
Les reunions del Bilderberg tamb s'utilitzen perqu el Rothschild, David
Rockefeller i testaferros jueus com Henry Kissinger, facin una ullada als potencials lders
dels pasos, i decidir si sn o no els que volen com a lders d'aquests pasos. Per exemple:
Bill Clinton hi era al 1.991; Tony Blair hi era al 1.993; i Angela Merkel hi era al 2.005.
Tamb els perdedors, que no van passar l'audici Bilderberg, com ara el futur ministre
d'Hisenda, Gordon Brown, i l'exlder del Partit Conservador, William Hague, hi eren al
1.991 i al 1.998, respectivament.

1.955
El govern israeli du a terme atemptats terroristes clandestins en una srie
d'installacions nord-americanes al Caire, amb l'objectiu de fer creure als nord-americans
que els responsables sn egipcis, per tal de danyar les relacions entre Estats Units i Egipte.
Edmond de Rothschild funda la Compagnie Financiere, a Pars.

1.956
El 28 d'octubre, Menachem Begin, el de la infame massacre a Deir Yassin i que
arribaria a ser futur primer ministre d'Israel, afirma en una conferncia a Tel Aviv:
"Vosaltres, israelians, mai heu de tornar-vos indulgents matant als vostres
enemics. No heu de tenir pietat d'ells fins que haguem destrut la seva anomenada
cultura rab, sobre les runes de la qual construirem la nostra prpia civilitzaci".
Es troben dos telfons connectats a escoltes telefniques a la residncia de l'agregat
militar d'Estats Units a Tel Aviv.

1.957
Durant una invasi conjunta de britnics, israelians i francesos del Canal de Suez,
Ariel Sharon ordena a les unitats l'assassinat dels presoners de guerra egipcis, aix com dels
treballadors sudanesos civils que els jueus havien capturat. Un total de 273 presos
desarmats sn executats i els seus cossos s'aboquen en fosses comunes. Aquesta histria s
suprimida durant gaireb 40 anys fins que esclata a l'edici del London Daily Telegraph del
16 agost del 1.995.
Mor James de Rothschild i s'informa (als mitjans de comunicaci propietat dels
Rothschild) que llega una gran suma de diners a l'Estat d'Israel per pagar la construcci de
l'edifici del seu Parlament, la Knesset. Deixa dit que la Knesset ha de ser, "un smbol, als
ulls de tots els homes, de la permanncia de l'estat d'Israel."
A la pgina 219 del seu llibre, "Contes de l'aristocrcia britnica," L.G. Pine, editor
de "La Noblesa de Burke," afirma que els jueus:
"...s'han relacionat tan estretament amb la noblesa britnica que les dues
classes s poc probable que pateixin cap prdua que no sigui mtua. Tan
estretament estan vinculats els jueus i els lords que en aquest pas no seria possible
donar un cop contra els jueus sense danyar tamb a l'aristocrcia".
Mor a Pars Maurice de Rothschild.

1.959
Al febrer, el cripto-jueu, Fidel Castro, es declara primer ministre de Cuba, desprs
de dirigir-hi una Revoluci Comunista.

1.960
Al llibre, "Impacte - Assajos sobre la ignorncia i decadncia de la civilitzaci
americana", publicat aquell any, Ezra Pound diu:
"Una naci que no aconsegueix submergir-se al deute impulsa als usurers
cap a la fria."

1.962
El 25 de juny, es prohibeix orar dins el sistema d'escoles pbliques americanes arran
d'una decisi del tribunal suprem. Aquesta decisi judicial es basa en un cas presentat per
un jueu de Nova York anomenat Engel al cas Engel v. Vitale. El senador demcrata per
Virginia de l'Oest, Robert Byrd, diu d'aquesta decisi:
"Pot ser que nosaltres, tamb estiguem disposats a abraar els fastigosos
conceptes de l'ateisme? Alg est manipulant l'nima d'Amrica, us deixo a
vosaltres qui s aquest alg".
De Rothschild Frres funda Imetal com la companyia que agrupa tots els seus
interessos miners.
Frederic Morton publica el seu llibre "Els Rothschild", on assenyala:
"Tot i que controlen desenes d'empreses industrials, comercials, mineres i
turstiques, cap porta el nom de Rothschild. Sent privades, les cases de la famlia no
cal, i no ho fan mai, que publiquin un sol balan pblic, ni cap altre informe de la
seva situaci financera".

1.963
El 4 de juny, el president John F. Kennedy (35 president d'Estats Units des del
1.961 fins al 1.963) signa l'Ordre Executiva 11.110, que retorna al govern d'Estats Units la
facultat d'emetre moneda, sense passar per la Reserva Federal, propietat dels Rothschild.
Menys de sis mesos desprs, el 22 de novembre, el president Kennedy s assassinat pels
Rothschild per la mateixa ra per la qual havien assassinat al president Abraham Lincoln al
1.865; voler imprimir diners nord-americans per al poble nord-americ, oposant-se al
profits acaparament de diners d'una bellicosa elit estrangera. Aquesta Ordre Executiva
11.110, en realitat la rescindeix el president Lyndon Baines Johnson, un presumpte criptojueu (36 president d'Estats Units des del 1.963 fins al 1.969), una de les primeres coses
que du a terme com president d'Estats Units.
Una altra, i probablement la principal, ra de l'assassinat de Kennedy s, per, el fet
que va deixar ben clar al primer ministre israeli, David Ben-Gurion, que en cap cas estaria
d'acord amb que Israel es converts en un estat nuclear. El diari israeli Ha'aretz del 5 de
febrer del 1.999, fent una revisi del llibre d'Avner Cohen, "Israel i la bomba", diu el
segent sobre aquest tema:
"L'assassinat del president nord-americ John F. Kennedy va suposar un
abrupte final a la gran pressi que el govern d'Estats Units aplicava al govern
d'Israel per tal qu suspengus el programa nuclear... El llibre deixava implcit

que, si Kennedy hagus continuat vivint, avui en dia Israel dubtosament tindria cap
opci nuclear".
Un punt d'inters aqu, s que l'esposa de Kennedy, Jackie Kennedy, era jueva. Aix
ho revela Gore Vidal, a la seva autobiografia, "Palimpsest - A Memoir". Resulta que el
padrastre de Vidal, Hugh Auchincloss, posteriorment es va casar amb la mare de Jackie
Kennedy, Janet Bouvier. Aquesta histria tamb va ser publicada al New York Times del 9
novembre del 1.995.
Per a tots els que vau veure "JFK", de l'Oliver Stone que vau arribar a una conclusi
diferent pel que fa a les raons de l'assassinat de Kennedy, tamb s possible que vulgueu
saber que l'Oliver Stone s jueu.
Finalment hi ha una certa especulaci en quant a que la famlia Kennedy, de fet, era
una famlia jueva que s'havia establert a Irlanda, algunes generacions abans, per aix
encara no est confirmat.
Edmond de Rothschild funda a Sussa La Compagnie Financire Edmond de
Rothschild (LCF), com empresa de capital de risc. Ms tard es converteix en banc
d'inversi i gesti d'actius amb molts afiliats. Tamb es casa amb la seva dona Nadine i
tenen un fill, Benjamin de Rothschild.
El 10 de gener d'aquell any, A.S. Herlong Jr. de Florida presenta al Congrs d'Estats
Units els 45 objectius del Manifest Comunista, i per tant consten al Registre del Congrs
d'aquell dia. A continuaci es mostra aquella llista, que avui s important d'estudiar per
ajudar-nos a entendre si vivim en una "democrcia", una "repblica", o al "comunisme",
que s, per descomptat, el control de les masses per a interessos jueus.
1. Que Estats Units accepti la convivncia com nica alternativa a la guerra atmica.
2. Que Estats Units prefereixi capitular a participar en una guerra atmica.
3. Desenvolupar la illusi que el desarmament total a Estats Units seria una
demostraci de fora moral.
4. Perms de lliure comer entre tots els pasos, independentment de la seva afiliaci
comunista i amb independncia de quins elements podrien ser utilitzats o no
per a la guerra.
5. Ampliaci dels prstecs a llarg termini per a Rssia i els satllits sovitics.
6. Proporcionar ajuda nord-americana a totes les nacions, independentment de la
dominaci comunista.
7. Reconeixement de la Xina Roja. Admissi de la Xina Roja a la U.N.
8. Constituir l'Alemanya de l'Est i la de l'Oest com a estats separats malgrat la
promesa de Khrusxov al 1.955 de resoldre la qesti alemanya amb
eleccions lliures sota supervisi de l'ONU.
9. Perllongar les conferncies per prohibir proves atmiques perqu Estats Units

s'ha comproms a suspendre les proves, mentre les negociacions segueixin

en curs.
10. Permetre que tots els satllits sovitics tinguin representaci individual a
l'ONU.
11. Promoure l'ONU com l'nica esperana per a la humanitat. Si es tornen a
escriure els seus estatuts, demanar que se la configuri com un govern
mundial amb les seves prpies forces armades independents.
12. Resistir davant qualsevol intent d'illegalitzar el Partit Comunista.
13. Acabar amb tots els juraments de fidelitat.
14. Continuar donant accs a Rssia a l'Oficina de Patents d'Estats Units.
15. Capturar un o dos partits poltics d'Estats Units.
16. Utilitzar les decisions tcniques dels tribunals per afeblir les institucions nordamericanes bsiques reclamant que les seves activitats violen els drets civils.
17. Obtenir el control de les escoles. Utilitzar-les com corretges de transmissi per
al socialisme i l'actual propaganda comunista. Suavitzar el pla d'estudis.
Obtenir el control de les associacions de professors. Introduir la lnia del
partit als llibres de text.
18. Fer-se amb el control de tots els diaris estudiantils.
19. Utilitzar els disturbis estudiantils per fomentar protestes pbliques contra
programes o organitzacions que estan al punt de mira comunista.
20. Infiltrar-se a la premsa. Obtenir el control de les feines de revisar llibres,
redactar editorials, de posicions poltiques.
21. Fer-se amb el control de posicions clau a la rdio, a la televisi i al cinema.
22. Continuar desacreditant la cultura americana degradant totes les formes
d'expressi artstica. A una cllula comunista d'Amrica se li ha de dir:
"elimineu totes les escultures bones dels parcs i edificis, substituu-les per
formes amorfes, maldestres i sense sentit".
23. Controlar als crtics d'art i als directors d'art dels museus. "El nostre pla s
promoure l'art de la lletjor, repulsiu, sense sentit."
24. Eliminar totes les lleis que regeixen l'obscenitat dient que sn "censura" i una
violaci de la llibertat d'expressi i de la llibertat de premsa.
25. Trencar les normes culturals de la moral mitjanant la promoci de la
pornografia i l'obscenitat en llibres, revistes, pellcules, rdio i TV.
26. Presentar l'homosexualitat, la degeneraci i la promiscutat com "normal,
natural, i saludable".

27. Infiltrar-se a les esglsies i reemplaar la religi revelada amb, la religi

"social". Desacreditar la Bblia i posar l'accent en la necessitat que la
maduresa intellectual no necessita una, "crossa religiosa."
28. Eliminar l'oraci o qualsevol fase de l'expressi religiosa a les escoles sobre la
base que viola el principi de "separaci esglsia/estat."
29. Desacreditar la constituci americana dient que s inadequada, que est passada
de moda, que no va al ritme de les necessitats modernes, que s un obstacle
per a la cooperaci entre les nacions arreu del mn.
30. Desacreditar als pares fundadors d'Amrica. Presentar-los com aristcrates
egoistes que no es preocupaven pel "home com".
31. Menysprear tota forma de cultura americana i descoratjar l'ensenyament de la
histria d'Estats Units, basant-se en que noms era una petita part del "gran
quadre." Donar ms mfasi a la histria de Rssia des que els comunistes en
van assumir el control.
32. Donar suport a qualsevol moviment socialista per tenir un control centralitzat
sobre qualsevol part de la cultura, educaci, organismes socials, programes
de benestar, clniques de salut mental, etc.
33. Eliminar totes les lleis o procediments que interfereixen amb el funcionament de
l'aparell comunista.
34. Eliminar el Comit d'Activitats Anti-americanes.
35. Desacreditar i finalment desmantellar l'FBI.
36. Infiltrar-se i aconseguir el control de ms sindicats.
37. Infiltrar-se i fer-se amb el control de les grans empreses.
38. Transferir algunes de les facultats de detenci de la policia a les agncies
socials. Tractar tots els problemes del comportament com trastorns
psiquitrics que ning ms que els psiquiatres poden entendre (o tractar).
39. Dominar la professi psiquitrica i utilitzar les lleis de salut mental com un mitj
per obtenir el control coercitiu sobre els que s'oposen als objectius
comunistes.
40. Desacreditar la famlia en quant a instituci. Fomentar la promiscutat i facilitar
el divorci.
41. Insistir en la necessitat d'educar els nens lluny de la influncia negativa dels
pares. Atribuir els prejudicis, bloquejos mentals i retard dels nens a la
influncia repressiva dels pares.
42. Crear la impressi de que la violncia i la insurrecci sn aspectes legtims de la
tradici americana; de que els estudiants i els grups d'inters especial han

d'aixecar-se i utilitzar la "fora unida," per resoldre els problemes

econmics, poltics o socials.
43. Enderrocar tots els governs colonials abans que les poblacions natives estiguin
preparades per auto-governar-se.
44. Internacionalitzar el Canal de Panam.
45. Derogaci de l'objecci Connally per qu Estats Units no pugui evitar que la
Cort Internacional de Justcia s'apoderi de la jurisdicci sobre els problemes
domstics. Atorgar jurisdicci al Tribunal Internacional sobre les nacions i
els individus per un igual.

1.965
Israel obt illegalment urani enriquit de NUMEC (Nuclear Materials and
Equipment Corporation).
A causa de la fricci entre diferents races al Regne Unit, el llavors fiscal general, el
jueu rus, Frank Soskice introdueix al parlament la Llei de relacions racials de 1.965.
Aquesta llei fa que la discriminaci racial a llocs pblics sigui illegal.
La introducci de diferents races a pasos s encara la forma ms efica de la guerra
dels jueus contra el mn occidental, i s coneguda com la "guerra silenciosa", que ha tingut
lloc en diversos moments d'aquest segle, principalment a Estats Units i al Regne Unit.
Aix generalment es fa amb el pretext de necessitar altres races per omplir un buit al
mercat laboral del pas (tot i que, per descomptat, a Amrica, els jueus hi van portar als
africans per vendre'ls com esclaus), mentre que a l'electorat dels pasos en qesti no se'ls
pregunta si volen immigraci al seu pas. Els jueus donen suport a la immigraci als pasos
amb les segents raons:
1. De conformitat amb el seu llibre ms sagrat, el Talmud, els jueus veuen la
poblaci mundial com un conjunt de jueus i de no-jueus (tamb coneguts
com goyim, goy, i gentils). L'nic resultat final possible de la immigraci s
la destrucci de totes les races, que es creuin entre si i formin una sola raa.
Aquesta ser la raa dels no-jueus.
2. Els jueus sempre han volgut un govern mundial, que casualment ells controlaran.
Mitjanant la barreja de totes les races a diferents pasos, poden argumentar
que, com tots els pasos del mn actualment es componen de moltes races
diferents, les fronteres nacionals sn obsoletes i han de ser reemplaades per
un nic govern mundial.
3. Els jueus sn plenament conscients del perill que els suposa una poblaci nativa
cohesionada de cara als seus somnis d'un govern mundial jueu, desprs

d'haver tingut l'experincia de ser expulsats de tants pasos en diferents

moments de la histria a causa de la reacci natural d'una poblaci
cohesionada contra les seves dolentes i explotadores accions all.
La introducci de gent estrangera a un pas, com ciutadans, elimina l'amenaa que
els pobles nadius actun com una sola unitat cohesionada. Aix es deu a que les diferents
cultures i costums de tots dos pobles, sn difcils d'acceptar per l'altre poble. Mentre
aquests dos grups de persones estan preocupats solucionant aix, els jueus obtenen el
benefici de la invisibilitat per poder continuar, indubtablement, fent el que vulguin.
Noms semblen afirmar la seva raa, quan parlen dels grans beneficis de la
diversitat, i qualsevol que no hi estigui d'acord ha de ser, un "racista", o un "enemic". Tot i
aix, el pla que estan promovent far una neteja tnica de tipus racials especfics que han
estat al planeta durant milers d'anys, tret de les que ells no considerin racistes o odioses.
Curiosament, els mitjans de comunicaci d'arreu del mn de propietat jueva promouran la
diversitat o la correcci poltica, mentre que al mateix temps promouran l'apartheid de
l'estat d'Israel, l'nic estat al mn on s'ha de ser d'una raa en particular per poder-hi
emigrar. S, s'ha de ser biolgicament jueu per poder emigrar-hi, i est prohibit que un jueu
es casi amb un no-jueu.

1.967
El tractament dels jueus als palestins, finalment encn suficient ira al mn rab com
perqu Egipte, Jordnia i Sria es mobilitzin a les fronteres d'Israel. Aquests tres pasos sn
atacats sobtadament per Israel i com a resultat, a Egipte li roben el Sina, que incloa Gaza, i
a Jordnia li roben Cisjordnia i el riu Jord. Com a resultat d'aix, el 8 de juny, els
israelians llancen un atac contra l'USS Liberty amb avions i llanxes llanatorpedes,
intentant culpar a Egipte, per portar a Estats Units a la guerra al seu bndol, i, per
descomptat, seguir al peu de la lletra, el lema del Mossad, "Mitjanant l'engany, fars la
guerra".
A conseqncia de l'atac, moren 34 soldats nord-americans i 174 resulten ferits.
Israel menteix com de costum, allegant que havia confs aquest vaixell de guerra que
enarborava una gran bandera d'Estats Units, amb un antic vaixell de transport de cavalls
egipci fora de servei l'El Quseir, que per cert s 180 peus ms curt. Tamb sostenen que la
nau estava en zona de guerra, quan en realitat estava en aiges internacionals, allunyat de
qualsevol combat. Els atacs israelians a aquest vaixell de guerra duren setanta-cinc minuts
durant els quals disparen a una de les banderes d'Estats Units, donant lloc a que els
mariners desesperadament n'enarborin una altra. Els israelians metrallen tamb els bots
salvavides que utilitzen els nord-americans a fi d'evitar que escapin, un altre crim de guerra.
Arran d'aquest atac, els militars d'Estats Units adverteixen als mariners nord-americans que
han sobreviscut que no parlin de l'assumpte amb ning per qestions de "seguretat
nacional", un terme que quan es tradueix a l'angls planer, significa, "seguretat dels jueus."
Es crea un tribunal naval per investigar l'incident, per no se li permet investigar si l'atac ha
estat deliberat, un tema que es deixa fora del seu mbit de competncies, i als senadors
d'Estats Units i als membres del Congrs se'ls adverteix que no plantegin aquest tema per

por a incitar a l'antisemitisme. La histria, per descomptat, no rep cap protagonisme als
mitjans de comunicaci controlats pels Rothschild i com de costum els seus subordinats
americans en cap moment ni tan sols condemnen els crims d'Israel.
L'endem d'aquest atac, el 9 juny, Israel ocupa illegalment els Alts del Golan, que
roben a Sria. Aquesta zona proporcionar a Israel un ter de la seva aigua potable. El
general israeli Matitiahu Peled, s citat a l'Ha'aretz (19 de mar del 1.972) amb la segent
declaraci:
"La tesi que el perill d'un genocidi planava sobre nosaltres al juny del 1.967
i que Israel lluitava per la seva existncia fsica noms va ser un bluf, que va nixer
i es va desenvolupar desprs de la guerra."
De Rothschild Frres canvia de nom, ara es fa dir Banque Rothschild.

1.968
Mor Nomie Halphen, esposa de Maurice de Rothschild.

1.970
Mentre est treballant per al senador Henry "Scoop" Jackson, el jueu asquenazita,
Richard Perle s capturat per l'FBI passant informaci classificada a Israel. No es fa res.
El primer ministre britnic, Edward Heath, fa cap de la seva unitat poltica a Lord Victor
Rothschild. Mentre ell ocupa aquest crrec Gran Bretanya entra a la Comunitat Europea, un
pas important cap a un govern mundial.

1.971
Al seu llibre, "Ning s'atreveix a dir-ne conspiraci", Gary Allen i Larry Abraham
diuen:
"En realitat al capdamunt del socialisme hi ha una petita camarilla
oligrquica, generalment sense superar el tres per cent de la poblaci total,
controlant totalment la riquesa, la producci i la vida mateixa de l'altre noranta-set
per cent. Certament, fins i tot el ms ingenu observar que el senyor Brezhnev no
viu com un dels pobres camperols all a les grans estepes russes. Per, segons la
teoria socialista, se suposa que precisament aix s el que hauria de fer!

Quan entenem que el socialisme no s un programa per repartir la riquesa,

sin que en realitat s un mtode per consolidar-la i controlar-la, llavors l'aparent
paradoxa d'homes sper-rics promovent el socialisme deixa, absolutament, de ser
una paradoxa. Al contrari es converteix en l'eina lgica, i fins i tot perfecta de
megalmans que busquen el poder.
El comunisme, o ms exactament, el socialisme, no s un moviment de les
masses oprimides, sin de l'elit econmica. Llavors el pla dels conspiradors iniciats
dibuixa uns Estats Units socialistes, no pas comunistes".
I continuen dient:
"Una de les principals raons per a la histrica censura sobre el paper dels
banquers internacionals a la histria poltica s que els Rothschild sn jueus... Els
membres jueus de la conspiraci han utilitzat una organitzaci anomenada la Lliga
Anti-Difamaci (ADL) com a instrument per tractar de convncer a tothom que
qualsevol menci dels Rothschild i els seus aliats s un atac cap a tots els jueus.
D'aquesta manera han ofegat gaireb tot coneixement honest sobre els
banquers internacionals i han fet que el tema sigui tab dins les universitats.
Qualsevol individu o llibre que explori aquest tema s immediatament atacat per
centenars de comunitats de l'ADL arreu del pas. L'ADL mai ha perms que la
veritat o la lgica interfereixin amb els seus treballs, molt professionals, de
desprestigi... En realitat, ning t dret a estar ms enutjat amb la camarilla dels
Rothschild que els seus companys jueus... L'imperi Rothschild va ajudar a finanar
a Adolf Hitler".
L'autor, Hank Messick, publica el seu llibre, "Lansky", una biografia del capo del
crim jueu Meyer Lansky. S'imprimeix inicialment amb el segent subttol a la portada:
"Els jueus controlen el crim a Estats Units."
No obstant aix, tan aviat com l'ADL se n'assabenta, contacta amb els editors, tal
com ho van revelar al seu butllet de l'octubre d'aquell any, i com a resultat de la seva
participaci, la coberta es reimprimeix amb el segent subttol a la portada, que sembla
haver estat tradut a "l'angls jueu":
"La mfia dirigeix Amrica i Lansky dirigeix la mfia."
Al Registre del Congrs del 6 de desembre, el congressista John R. Rarrick cita un
discurs pronunciat pel senador Jack B. Tenney de Califrnia en el qual declara el segent
sobre la Lliga Anti-Difamaci (ADL):
"La CIA i l'FBI sn joguines barroeres en comparaci amb l'ADL... Estem
comenant a comprendre una mica la magnitud de les operacions de l'ADL. Estem
comenant a apreciar la vasta xarxa d'espionatge en expansi sobre la naci i al
mn sencer. La nostra imaginaci trontolla davant el seu aparent control de les vies
de comunicaci...
Els seus agents secrets espien a ciutadans nord-americans. Recopilen

extensos arxius i expedients sobre aquells amb qui no estan d'acord. A travs dels
seus multitudinaris controls sobre els mitjans de comunicaci, sn capaos de
destruir reputacions i de silenciar tota refutaci".

1.972
L'Organitzaci Mundial de la Salut (OMS), comena un programa massiu de
vacunacions contra la verola per a milions d'africans. Aquesta vacuna contra la verola est
contaminada amb el virus del VIH / SIDA per poder comenar el programa de reducci de
la poblaci recolzat pels Rothschild, entre la poblaci pobra negra que estava creixent a un
ritme rpid.

1.973
Egipte, Jordnia, Sria i l'Iraq ataquen Israel intentant recuperar les terres que Israel
els havia robat es a dir els Alts del Golan, Gaza i Cisjordnia, i obliguen a les forces
israelianes a retirar-se. Els primers intents de negociaci amb Israel en diverses ocasions
havien topat amb la belligerncia. Amb Israel encarant la derrota, el govern d'Estats Units
controlat pels jueus envia grans quantitats d'equipaments i armes militars a costa del
contribuent per reforar les forces israelianes en retirada, i des d'Amrica alienar encara
ms les vctimes de la supremacia jueva. A ms a ms el govern d'Estats Units posa les
forces nord-americanes estacionades a Alemanya i a Fort Bragg, Carolina del Nord, en estat
d'alerta, perqu puguin ser enviades a Israel per ajudar les forces israelianes en aquesta
guerra. Aix es demostra que no ser necessari, ja que les forces israelianes emergeixen
victorioses desprs de la injecci massiva d'ajuda militar donada pel govern d'Estats Units,
o ms aviat pel contribuent nord-americ.
El 15 d'abril, el senador demcrata d'Arkansas, J. William Fulbright, diu el segent
a la televisi CBS en relaci amb el poder jueu a Estats Units:
"El Senat d'Estats Units est subordinat a Israel... Israel controla el
Senat... Aix ha quedat demostrat una vegada i una altra, i aix ha sigut complicat
per al govern."
El 10 d'octubre, dimiteix Spiro Agnew, vicepresident d'Estats Units. Es acusat de
suborn pels mitjans de comunicaci, per la veritable ra de la seva destituci, s la seva
coneixena i desdeny vers la mfia comunista jueva que controla Estats Units. Aix es posa
de manifest en el segent discurs que va fer:
"La gent que posseeix i gestiona els mitjans de comunicaci d'impacte
nacional sn jueus i, amb altres jueus influents, han ajudat a crear una desastrosa
poltica d'Estats Units al Prxim Orient. Tot el que heu de fer s comprovar qui

crea i posseeix la poltica real i hi trobareu una concentraci de jueus molt ms

gran que la que trobareu a la poblaci.
Quan dic mitjans de comunicaci d'impacte nacional em refereixo a les
principals agncies de notcies, d'enquestes, les revistes Time i Newsweek, el
New York Times, el Washington Post i l'International Herald Tribune. Per exemple,
el Sr. (William) Paley de la CBS s jueu. El Sr. Julian Goodman, que dirigeix la
NBC, i hi ha un tal Leonard Goldenson a l'ABC. La Sra. Katherine Graham
propietria del Washington Post i el Sr. Sulzberger del New York Times. Tots sn
jueus!
Baixeu el llist d'aquesta manera.... no noms amb la propietat, sin que
baixeu als llocs de gesti i als discrecionals .... i trobareu que a travs de la seva
agressivitat i la seva inventiva, ara dominen els mitjans de comunicaci. No noms
els mitjans de comunicaci, sin les comunitats acadmiques, les comunitats
financeres, les fundacions, a tota mena de serveis molt visibles i influents que
involucren al pblic, ara hi tenen una tremenda veu.
La nostra poltica a l'Orient Mitj, al meu parer s desastrosa, perqu ni tan
sols s imparcial. No veig cap ra per la qual gaireb la meitat de l'ajuda exterior
que dna aquesta naci vagi a Israel, a excepci de la influncia d'aquest lobby
sionista. Crec que el poder dels mitjans de comunicaci est en mans d'unes poques
persones.... no est subjecte al control dels votants, noms est subjecte al caprici
de l'organisme administratiu".
George J. Laurer, un empleat de l'IBM controlada pels
Rothschild, inventa el codi de barres UPC (Universal Product Code),
que amb el temps es collocar sobre prcticament tots els elements
objecte de comer arreu del mn i que porta el nmero, 666. El llibre
de l'Apocalipsi, captol 13, versicles 17 i 18, diu el segent en relaci
a aquest nmero:

codi de barres UPC

"...perqu ning no pugui comprar ni vendre si no porta l'encuny, s a dir, el

nom de la bstia o la xifra del seu nom. Aqu cal la saviesa! Qui sigui intelligent,
que calculi la xifra de la bstia, que s una xifra referida a una persona: sis-cents
seixanta-sis."
Es completa el projecte de la NM Rothschild & Sons British Newfoundland
Corporation, a les cascades Churchill de Terranova, Canad.
NM Rothschild & Sons tamb creen una nova empresa de gesti d'actius que forma
part de l'altra amb la qual ells comercialitzen a escala mundial. Aix a la llarga es
convertir en la Rothschild Private Management Limited.
Edmond de Rothschild, besnt de Jacob (James) Mayer Rothschild, compra la finca
de cru bourgeois Chteau Clarke de Bordeus.

1.974
El 8 d'agost, el president Nixon dimiteix del seu crrec a conseqncia de l'escndol
"Watergate", que va ser la denuncia de que un grup encarregat de promoure la reelecci de
Nixon, dos anys abans, havia entrat a les oficines del Comit Nacional Demcrata.
El que no se'ns diu al pblic, per, s que uns anys abans, al 1.971, Nixon havia
donat ordres a funcionaris per qu investiguessin les activitats d'una gran quantitat d'agents
jueus de l'IRS, ja que el preocupava que estiguessin encobrint als jueus rics d'Amrica que
no pagaven els impostos que haurien de pagar. s interessant que arran de la possibilitat
que una gran quantitat de diners jueus siguin investigats, es destapi un escndol que acaba,
l'nica vegada en la histria, fent dimitir del seu crrec a un president d'Estats Units.
Un diari de Nova York publica un article afirmant que la famlia Rockefeller est
manipulant la Reserva Federal amb el propsit de vendre l'or de Fort Knox a preus de
ganga a especuladors europeus annims. Tres dies desprs de publicar-se aquesta histria,
la seva font annima, qui durant molt de temps havia estat secretari de Nelson Rockefeller,
Louise Auchincloss Boyer, mor en caure misteriosament des de la finestra del seu bloc
d'apartaments de deu pisos de Nova York.
El 10 de desembre, el Consell Nacional de Seguretat d'Estats Units sota les ordres
d'Henry Kissinger completa un estudi classificat de 200 pgines titulat "Estudi de Seguretat
Nacional Memorndum 200: Implicacions del creixement de la poblaci mundial per la
seguretat dels E.U. i els seus interessos a ultramar" (NSSM 200). L'estudi afirma falsament
que el creixement demogrfic als pasos anomenats menys desenvolupats s una greu
amenaa per a la seguretat nacional i esbossa un pla encobert per reduir el creixement de la
poblaci en aquests pasos a travs de control de la natalitat, la guerra i la fam.

1.975
Les Nacions Unides aproven la Resoluci 3.379 de l'ONU que condemna el
sionisme com racisme. A la resoluci s'afirma:
"Qualsevol doctrina de diferenciaci o superioritat racial s cientficament
falsa, moralment condemnable i socialment injusta i perillosa".
Aquesta s una d'aquelles situacions cmiques en qu les mentides dels jueus
acaben sent una serp que es mossega la seva prpia cua. Aix es degut al fet que promouen
la diversitat arreu del mn, dient:
"Tots som iguals".
No obstant aix, al mateix temps fomenten tot el contrari amb el seu control a l'estat
ms racista de la histria, Israel, on afirmen:

"Som el poble escollit de Du."

Aix deixa a Nacions Unides controlada pels jueus en un dilema, ja que governin
com governin aniran en contra de les reivindicacions dels jueus.
Al seu llibre, "Tragdia i esperana: Una histria del mn al nostre temps",
publicada aquell any, Carroll Quigley hi diu:
"S que hi ha... una xarxa internacional amb l'objectiu de crear un sistema
mundial de control financer en mans privades capa de dominar el sistema poltic
de cada pas i l'economia del mn."

1.976
El jueu asquenazita, Harold Rosenthal, ajudant del seu company jueu asquenazita, el
senador Jacob Javits, diu:
"A la majoria dels jueus no els agrada admetre-ho, per el nostre du s
Llucifer."

1.977
El 25 de desembre, el Parlament israeli aprova la llei anti-missioner, 5.738-1.977,
que decreta que si un cristi no-jueu es detingut donant un Nou Testament a un israeli, pot
enfrontar-se a una pena de pres de fins a 5 anys.

1.978
Al mar, arrran d'un atac contra Israel on hi moren 30 passatgers d'un autobs, les
forces israelianes entren al sud del Lban i ocupen una franja de terra de sis milles al nord
de la frontera, des d'on llancen atacs indiscriminats amb bombes de dispersi que
provoquen la mort de ms de 1.500 libanesos i palestins, la majoria d'ells civils.
Noms posen fi a l'ocupaci illegal quan es veuen amenaats pel president Carter
amb que si no ho fan, Estats Units tallaran tota ajuda a Israel. Carter va assenyalar al primer
ministre israeli, Menachem Begin, que les armes que estaven utilitzant els israelians,
estaven subjectes a un acord entre Estats Units i Israel, segons el qual noms s'utilitzarien
noms en cas de que Israel fos atacat.

Curiosament, noms anys ms tard es va revelar que aquesta invasi havia estat
planejada per Israel almenys, dos anys abans, aix, si ms no, qestiona si l'anomenat atac
terrorista contra l'autobs que va ser el desencadenant aquesta invasi, no va ser, en realitat,
una operaci israeliana de "falsa bandera". La idea darrere d'aquesta invasi era fer-se amb
el control del riu Litani, al qual, increblement, Israel hi tenia accs amb el perms d'una
fora de seguretat de Nacions Unides, des que els israelians van abandonar el sud del
Lban. Aix que, en essncia, els israelians van engegar una guerra illegal per robar el
subministrament d'aigua del Lban. Es van retirar, per de totes maneres van aconseguir el
que volien, grcies a Nacions Unides.
El 16 d'octubre, l'arquebisbe Wojtyla es converteix en el primer Papa no itali des
d'Adri VI (455 anys abans), per decideix no revelar que la seva mare era jueva, el que per
descomptat tamb el classifica com ciutad israeli. s el Papa ms jove dels darrers 132
anys, ell noms en t cinquanta-vuit i pren el nom de Joan Pau II.
Al jueu asquenazita, Stephen Bryen, aleshores membre del personal de la Comissi
de Relacions Exteriors del Senat, se l'escolta, en un hotel de Washington D.C. oferint
documents confidencials a alts funcionaris militars israelians.
Bryen contracta un advocat, Nathan Lewin, i el cas arriba fins al gran jurat, per
misteriosament es arxivat. Bryen ms endavant treballar per a Richard Perle.
A Estats Units, ms de mil "homes homosexuals promiscus", reben una vacuna
"experimental" contra l'hepatitis B, patrocinada per l'Institut Nacional de la Salut (NIH) i
els Centres per al Control de Malalties (CDC), dirigida per el cap del Banc de Sang de la
ciutat de Nova York, el Dr. Wolf Schmugner, un jueu polons nascut al 1.919.
Aquesta vacuna est barrejada intencionalment amb l'arma biolgica comunament
coneguda com virus de la SIDA, i cap al 1.981, el CDC intenta afirmar que noms el 6 per
cent dels receptors de la vacuna contra l'hepatitis B s'havien infectat amb la SIDA. No
obstant aix, al 1.984, es revela que la xifra real s del 64 per cent, xifra que encara podria
augmentar mentre els estudis complets es mantenen classificats.
Al seu llibre, "La paradoxa jueva", publicat aquell any, l'expresident del Congrs
Jueu Mundial 1.948-1.977, Nahum Goldmann, declara el segent sobre el tema dels jueus
collectivament:
"Gaireb no exagero. La vida jueva es compon de dos elements: obtenir
diners i protestar".

1.979
A l'edici de gener de la revista Playboy, Marlon Brando afirma el segent en una
entrevista, en relaci amb el control jueu sobre Hollywood:
"Heu vist injuriar a totes les races, per mai veureu cap imatge

desfavorable de la seva perqu respecte a aix els jueus sempre estan molt atents.
Mai permetran que surti en pantalla!"
El tractat de pau entre Egipte i Israel del 1.979 se subscriu perqu Estats Units es
comprometi a ajudar a Israel amb 3.000 milions de dlars anuals dels contribuents
americans.
La Shin Bet (l'agncia de seguretat interna israeliana) intenta penetrar al Consolat
General d'Estats Units a Jerusalem mitjanant una "trampa de mel", utilitzant a un
administratiu que tenia un roman amb una noia jueva de Jerusalem.
El bar i la baronessa Phillipi de Rothschild en una aliana d'empreses amb Robert
Mondavi, comencen la construcci d'una pirmide a Napa Valley, Califrnia, on t la seva
seu el lder / fundador de l'Esglsia de Satans, el jueu asquenazita, Anton LaVey. Conegut
com l'Opus 1 (que vol dir, la primera obra), i la faana d'aquest temple s que es tracta d'un
celler.

1.980
El fenomen global de la privatitzaci augmenta dramticament. Els Rothschild hi
estan al darrere des del principi per tal de fer-se amb el control de tots els actius de
propietat estatal d'arreu del mn.
Al comtat d'Elbert, Gergia, EUA, s'erigeixen les "Pedres guia de Gergia." Hi
tenen gravats 10 punts, sent el primer:
"Mantenir la humanitat per sota dels 500.000.000 en perpetu equilibri
amb la natura."
Sent que la poblaci mundial s de 6.000.000.000, aix significaria una reducci de
nou desenes parts de la poblaci mundial. Curiosament, el 24 de juliol, es presenta al
president Carter un document anomenat "Informe Global 2000", escrit per l'ex secretari
d'Estat, Cyrus R. Vance. Aquest informe indica que els recursos del planeta no sn
suficients per sostenir l'esperat dramtic augment de la poblaci mundial i demana que la
poblaci d'Estats Units es vagi reduint fins arribar als 100 milions l'any 2.050.
Les xifres sobre emigraci del govern sovitic rus revelen que en 10 anys des del
1.970, s'havia perms que 246.000 jueus emigressin de Rssia en comparaci amb noms
2.000 no-jueus. El que fa que aquestes xifres siguin encara ms sorprenents s que en
aquells moments a Rssia noms hi vivien 3.000.000 de jueus en comparaci amb els 255
milions de no-jueus. Aix mostra clarament que en data tan tardana com al 1.980, el govern
sovitic mostrava un nivell de respecte molt ms alt davant els desitjos dels jueus en
comparaci amb els dels no-jueus, i indica que sobre el govern sovitic encara hi ha un
gran element de control jueu.
Curiosament, dels 246.000 jueus que surten de Rssia durant l'ltima dcada, ms

de la meitat, 157.000, de fet, emigren a Israel. Aquest percentatge s major que els que van
marxar d'Alemanya cap a Palestina abans de l'esclat de la Segona Guerra Mundial, durant la
collaboraci dels sionistes amb els nazis.

1.981
El 10 de juliol, la violncia esclata una vegada ms al sud del Lban i Israel, un cop
ms bombardeja Beirut matant a 450 persones. Segons Kurt Waldheim, Secretari General
de l'ONU, la fora aria israeliana va bombardejar objectius palestins al sud del Lban, i en
resposta, ms tard aquell mateix dia elements palestins van disparar artilleria i coets contra
el nord d'Israel.
La Banque Rothschild s nacionalitzada pel govern francs. El nou banc es diu,
Compagnie Europenne de Banque. Els Rothschild posteriorment creen un successor
d'aquest banc francs, la Rothschild & Cie Banque (RCB), que passa a convertir-se en una
de les firmes d'inversi lders a Frana.

1.982
Del 16 al 18 de setembre el futur primer ministre d'Israel i aleshores ministre de
Defensa, el jueu asquenazita, Ariel Sharon, organitza la invasi israeliana del Lban,
proporcionant illuminaci aria per tal de facilitar la mort d'entre 1.000 i 2.000 homes,
dones i nens a el massacres de Sabra i Chatila. Anomenen aquesta operaci, en angls-jueu,
"l'Operaci pau per Galilea". Sharon desprs fixa la seva atenci en la capital, Beirut, i en
una srie d'atacs aeris contra objectius civils, sn assassinats almenys 18.000 civils
libanesos i palestins.
El primer ministre israeli, el terrorista, Menajem Begin, d'aquesta massacre diu
arrogantment:
"No hem de respondre davant del mn, noms davant de nosaltres
mateixos."
Pblicament es va dir que la ra d'aquesta invasi illegal del Lban era aturar els
atacs transfronterers de guerrillers palestins del sud del Lban als assentaments del nord
d'Israel. Curiosament, en el moment de la invasi israeliana, durant ms d'un any havia
estat en vigor una treva i ni un sol colon havia estat assassinat. No obstant aix, la veritable
ra d'aquesta massacre indiscriminada noms surt a la llum quan acaba, un cop que el lder
de l'Organitzaci per a l'Alliberament de Palestina (OAP), Yasser Arafat, que residia a
Beirut, fuig cap a Tunsia.

1.983
Per tal que el Fons Monetari Internacional (FMI) controlat pels Rothschild, atorgui
un prstec d'un mili i mig de dlars al govern de l'Equador, aquest es veu obligat a fer-se
crrec dels deutes privats pendents de pagament que l'elit de l'Equador deu als bancs
privats. D'altra banda, a fi de garantir que l'Equador pugui pagar aquest prstec, l'FMI li fa
apujar el preu de l'electricitat i d'altres serveis pblics. Quan aix no dna prou diners en
efectiu a l'FMI (o millor dit, prou interessos) ordena a l'Equador que acomiadi a 120.000
treballadors.
Equador tamb esta obligat a fer tota una varietat de coses ajustades a un calendari
imposat per l'FMI. Aquestes inclouen: la pujada del preu del gas domstic un 80% l'1 de
novembre del 2.000; vendre el seu ms important sistema d'aigua a operadors estrangers; la
concessi a British Petroleum (BP) dels drets per a construir i ser propietria d'un oleoducte
passant pels Andes; i l'eliminaci de llocs de treball de ms treballadors, mentre que els
salaris dels que romanen es redueixen un 50%.
A l'octubre, Heilbrun president del Comit per la reelecci del general Shlomo
Lahat com a alcalde de Tel Aviv, declara:
"Hem de matar a tots els palestins llevat que es resignin a viure aqu com
esclaus."
El 23 d'octubre, a Beirut, la caserna dels Marines d'Estats Units queda feta miques
en explotar un cami carregat d'explosius, hi moren 241 militars. Al seu llibre, "Mitjanant
l'engany", l'ex agent del Mossad, Victor Ostrovsky, confirma que Israel coneixia
prviament l'atac, per no es va molestar a advertir als nord-americans. Afirma:
"En general, l'actitud del Mossad cap als nord-americans era: "Pel que fa
als ianquis, no som aqu per protegir-los.'"
Marc Lee Raphael, publica el seu llibre, "Els jueus i el judaisme a Estats Units: Una
histria documental", en el qual assenyala el segent en relaci amb el comer d'esclaus a
Amrica:
"Els mercaders jueus van exercir un paper important al comer d'esclaus.
De fet... freqentment predominaven els comerciants jueus".

1.984
El Mossad es fica en un problema. A la seva escola d'entrenament, Kfar Sirkin, a
Israel, estan entrenant tant a forces especials de Sri-Lanka com a Tigres Tmils rebels. Aix
t lloc en vendre cursos d'entrenament militar als dos bndols. Un cop ms trobem a la

famlia Rothschild finanant a ambds bndols en guerra, aquesta vegada, en realitat, sn

els jueus venent cursos a ambds bndols de com matar-se millor els uns als altres.
Penja d'un fil, per el Mossad aconsegueix mantenir separats ambds bndols
durant tres setmanes en aquest camp d'entrenament i les dues faccions marxen, tornant a Sri
Lanka, sense assabentar-se que el seu enemic estava sent entrenat per la mateixa
organitzaci al mateix camp.

1.985
Jack Bernstein publica el seu llibre, "La vida d'un jueu americ al racista marxista
Israel" que cont la segent declaraci sota el ttol, "Un repte":
"Sc molt conscient, germans meus sionistes, de les tctiques que utilitzeu
per fer callar a qualsevol que intenti exposar qualsevol dels vostres actes
subversius.
Si s un gentil, clameu, "ets antisemita", que no s altra cosa que una
cortina de fum per ocultar les seves accions.
Per, si qui els exposa s un jueu, recorreu a altres tctiques.
En primer lloc, no feu cas de les acusacions, amb l'esperana de que a la
informaci no se li doni una mplia difusi.
Si la informaci comena a arribar a massa gent, ridiculitzeu la informaci i
als que donen la informaci.
Si aix no funciona, el pas segent s la difamaci. Si l'autor o l'informador
no ha estat involucrat en cap escndol, vosaltres sou experts fabricant escndols
contra la persona o persones.
Si res d'aix funciona, sou coneguts per recrrer als atacs fsics.
Per, MAI intenteu demostrar que la informaci no s certa".
Ms tard Jack Bernstein s'ofereix per fer un debat amb la Lliga Anti-Difamaci en
directe per televisi, l'ADL no accepta, i en canvi Bernstein acaba sent assassinat pel
Mossad.
El New York Times informa que l'FBI est al corrent d'almenys una dotzena
d'incidents en els quals certs funcionaris nord-americans transfereixen informaci
classificada a israelians, citant a Raymond Wannal (ex director adjunt de l'FBI). El
Departament de Justcia no el procesa.
A finals de novembre, Jonathan Pollard s arrestat a Estats Units, per passar
informaci classificada al Lakam (Lishka li Kishrei Mada), que s l'Oficina d'Enlla

Cientfic del Ministeri de Defensa israeli, i que dirigeix Rafael Eitan, qui havia participat
al 1.960 en el segrest d'Adolf Eichmann a l'Argentina.
Pollard havia treballat fent investigaci al Servei d'Investigaci Naval amb seu als
afores de Washington, i aquell any va ser traslladat al Centre de Vigilncia Antiterrorista,
que per descomptat li donava accs a material extremadament sensible. A conseqncia de
l'espionatge, Pollard s condemnat a cadena perptua.
Richard Smyth, l'amo del Milco, es acusat d'enviar a Israel, de contraban,
temporitzadors nuclears.
Israel du a terme una "operaci encoberta", l'operaci s fa al "Achille Lauro", un
creuer, mentre navega des d'Alexandria a Port Said a Egipte. El vaixell s segrestat, i els
israelians donen "el cop de grcia" quan un passatger en cadira de rodes, el jueu americ,
Leon Klinghoffer, es executat i llanat per la borda, generant indignaci a tot el mn,
especialment a Estats Units.
D'altra banda, els jueus s'asseguren que aquesta sigui la principal noticia del dia
arreu del mn, tant impresa com televisiva.
Aquesta tctica s'explica al llibre, "Els beneficis de la guerra" on l'ex assessor
especial d'informaci del primer ministre israeli, Yitzhak Shamir, Ari Ben-Menashe,
explica com els serveis d'informaci israelians havien estat finanant a grups terroristes
palestins per dur a terme atacs contra objectius israelians, per tal de fer que el mn,
especialment Amrica, simpatitzs amb Israel i els jueus, i detests als palestins.
N.M. Rothschild & Sons, assessora al govern britnic sobre la privatitzaci de
British Gas. Posteriorment assessora al govern britnic en la prctica totalitat de les seves
altres privatitzacions d'actius estatals, incloent-hi: British Steel; British Coal; totes les
agncies regionals d'electricitat britniques; i totes les agencies regionals de l'aigua
britniques. Guanyar uns quants milers de milions de lliures amb aquests "consells". Un
diputat britnic involucrat en les privatitzacions s el futur ministre d'Economia, Norman
Lamont, un ex banquer dels Rothschild.
s important per illustrar que la gran majoria de diners ni tan sols s'imprimien
aquells dies. Com a prova d'aix, podeu consultar el segent discurs del difunt Lord
Beswick que va aparixer al Hansard, del 27 novembre del 1.985, vol. 468, columnes 935939, amb el ttol, "L'oferta monetria i la banca privada", on hi diu:
"Lord Beswick va fer parar atenci respecte a la declaraci del Canceller
del Ducat de Lancaster del 23 de juliol del 1.985 en quant a l'augment del 96,9 per
cent de l'oferta monetria durant un perode de cinc anys que ha estat creada pel
sistema bancari privat i sense l'autoritat del Govern..."
El noble Lord va dir: Senyors, el 10 de juny d'aquest any vaig preguntar al
govern de Sa Majestat en quina quantitat havia augmentat l'oferta monetria
durant un perode de cinc anys fins a mitjans d'abril del 1.985. Curiosament, se'm
va donar la resposta en percentatges i no en lliures. Havent-lo avisat prviament,
potser el ministre n'hagus tingut prou donant-me la resposta en termes monetaris.
La resposta del Govern del 10 de juny va ser que l'augment havia estat del

101,9 per cent, i que d'aquesta tan gran quantitat noms el 5 per cent corresponia a
l'encunyaci de l'estat de ms monedes i la impressi de ms bitllets. Aquest 96,9
per cent d'augment no noms representa una enorme suma de diners, sin que
tamb s un factor de vital importncia en la nostra economia.
Volia saber qui l'havia creat, i el 23 de juliol de nou vaig preguntar al
govern de Sa Majestat en quina mesura aquest augment havia tingut l'aprovaci
del govern. El Canceller del Ducat em va dir, parlant en nom del govern, 'el 96,9
per cent representen nous dipsits bancaris creats durant el curs normal del negoci
bancari i per a aix no es necessita cap autoritzaci governamental.'
Si m'hagus dit que algun forjador de monedes falses o falsificador de
bitllets havia estat fent feina, hi hauria hagut, per suposat, una protesta immediata i
indignada, per, aqu tenim una declaraci del govern dient que les institucions
privades han creat aquesta enorme quantitat de poder de compra addicional i
s'espera que nosaltres acceptem que s una prctica normal i que l'autoritat
governamental no hi t res a veure.
Quan li vaig preguntar si no haurem de considerar ms profundament qui
s'estava beneficiant d'aquest poder de creaci de diners, el ministre va dir que les
implicacions, tot i que eren interessants, potser eren de massa llarg abast per al
torn de preguntes, aix que portar de nou la qesti a debat i espero aconseguir
ms informaci.
Els temes sn importants, sens dubte estan insuficientment discutits, potser
no s'han ents adequadament, i espero no estar sent indegudament injust si dic que
els que entenen els mecanismes sovint els va molt b. No indico cap punt de
partida; tot s molt ms gran i ms ampli."
Observeu com el Canceller del Ducat ensenya les cartes quan diu: "aquest sistema
actual de creaci de crdit no necessita cap autoritzaci governamental."

1.986
El jueu sefardita, Mordechai Vanunu, un dels tcnics de Dimona, la installaci
nuclear d'Israel, des del 1.976 al 1.985, descobreix que la planta ha estat produint en secret
armes nuclears.
Esmenta la seva conversi al cristianisme com la ra per conscienciar-se i parlar i
aquell any fa arribar al Sunday Times de Londres fets i fotos que faran servir per informar
al mn sobre el programa d'armes nuclears d'Israel. L'evidncia mostra que Israel havia
estat acumulant fins a 200 ogives nuclears.
El 30 de setembre, una agent del Mossad israeli, Cheryl Bentov, que opera amb el
nom de "Cindy", i fent-se passar per una turista nord-americana, comena un roman amb
Vanunu, finalment el persuadeix perqu vagi amb ella uns dies a Roma. Un cop a Roma,

els jueus, en comptes d'utilitzar els canals adequats i demanar l'extradici, envien agents del
Mossad per tal de segrestar-lo, el droguen, el porten a una platja deserta i se l'emporten a
Israel amagat en un vaixell de crrega.
Desprs d'un judici secret s sentenciat a divuit anys de pres per "traci a la
ptria" i "espionatge" (cosa amb la qual a Israel hi estan molt familiaritzats) tot i que ell no
havia espiat per a cap potncia estrangera ni va rebre cap pagament per la seva exposici.
Durant el judici, el govern israeli es nega a admetre o negar si tenen o no armes nuclears.
Els jueus, Ivan Boesky, Dennis Levine, Martin Siegel i Michael Milken sn
condemnats per trfic d'informaci privilegiada per valor de milers de milions de dlars.
Posteriorment tots ells reben sentncies lleus i multes que no reflecteixen les fortunes que
han amassat fraudulentament degut a la seva participaci. El personatge Gordon Gekko de
la pellcula d'Oliver Stone, "Wall Street", est basat en Ivan Boesky, i una vegada ms el
jueu, Oliver Stone, no identifica a Gekko com jueu.
Al seu llibre publicat aquell any, "Terrorisme: Com pot guanyar Occident", el futur
primer ministre israeli, Benjamin Netanyahu, es refereix als palestins com:
"Un cncer maligne que ha de ser eliminat."
A Gran Bretanya el Decret d'Ordre Pblic del 1.986 passa a ser llei. Aquest decret
estava dissenyat per evitar que els britnics discutissin en cap cas problemes de immigraci
i supremacia jueva. Tamb dna a la policia el poder d'entrar violentament a casa de
qualsevol persona que considerin que s'oposa al decret de relacions racials. El decret el
porta al Parlament el ministre de l'Interior, Leon Brittan, en realitat un jueu litu de nom
Leon Brittanisky, amb l'ajuda del seu cos, un altre jueu litu, Malcolm Rivkind, tamb
conegut com Malcolm Rifkind, que arribaria a ser secretari de Relacions Exteriors.

1987
Edmond de Rothschild crea el Banc Mundial per a la Naturalesa, que est dissenyat
per transferir els deutes dels pasos del tercer mn a aquest banc a canvi de cedir-los les
terres. Aix est dissenyat per qu els Rothschild puguin fer-se amb el control del tercer
mn, que representa el 30% de la superfcie terrestre de la Terra.
El 24 d'abril, el Wall Street Journal revela:
"El paper d'Israel a l'escndol Iran-Contra no ser explorat en detall pels
jurats."

1.988
Les tres branques del Banc Central Mundial: el Banc Mundial; el Banc de
Pagaments Internacionals (BIS); i el Fons Monetari Internacional (FMI), ara conegut
generalment com el Banc Central Mundial, a travs de la seva branca BIS, requereix als
banquers del mn que augmentin el seu capital i reserves fins al 8% dels seus passius per al
1.992. Aquest requeriment d'augment de capital posa un lmit superior als prstecs de
reserva fraccionria.
Per aconseguir els diners, els banquers del mn han de vendre accions que
deprimeixen els mercats de valors individuals i causen depressions en aquests pasos. Per
exemple, al Jap, un dels pasos amb les reserves de capital ms baixes, el valor de les
accions al seu mercat cauen un 50%, i el mercat immobiliari cau un 60%, al cap de dos
anys.
La idea s que l'FMI pugui crear ms i ms la seva moneda internacional coneguda
com "Drets Especials de Gir (DEG)," recolzada per no res, amb la finalitat que nacions en
vies de desenvolupament li demanin prstecs i per tant augmentar les seves reserves
d'efectiu fins al nivell requerit pel BIS. Aquestes nacions desprs cauran gradualment sota
el control de l'FMI a mesura que s'esforcen per pagar els interessos, i hagin de demanar ms
i ms prstecs. L'FMI decidir llavors quines sn les nacions que poden endeutar-se ms i
quines moriran de fam. Tamb poden utilitzar aix com a palanca per prendre'ls actius
estatals com ara empreses de serveis pblics com pagament del deute fins que, finalment,
siguin els amos dels estats nacionals.
La Lliga Anti-Difamaci (ADL), inicia un concurs nacional per a estudiants de dret
on han de redactar una legislaci anti-odi dissenyada per protegir als grups minoritaris.
Aquesta competici la guanya un home anomenat Joseph Ribakoff, les seves propostes
estipulen que no noms s'ha de prohibir l'odi que motiva la violncia, sin que tamb han
de ser penalitzades les paraules que l'estimulen: sospita; fricci; odi; i violncia possible.
Aquest treball premiat per l'ADL suggereix que no noms s'han de supervisar les
agncies estatals i restringir la llibertat d'expressi en general, sin que tamb s'han de
censurar totes les pellcules que critiquin grups identificables. A ms, encara que la
persona que fa la declaraci pugui justificar-la, per exemple els cristians que critiquen
l'homosexualitat perqu la Bblia la prohibeix expressament, Ribakoff afirma que la veritat
no suposa cap defensa davant del tribunal.
L'nica prova que necessitar un tribunal per dictar una condemna de discurs d'odi
ser que s'hagi dit alguna cosa, i un grup minoritari o un membre d'aquest grup s'hagi sentit
emocionalment ferit com a conseqncia d'aquesta crtica. Per tant, amb aquestes propostes
que l'ADL ha forat a convertir en llei arreu del mn en menys de 15 anys, a travs d'haver
comprat i pagat a poltics i mitjans de comunicaci, Jesucrist hauria estat detingut com a
criminal d'odi.
Aquesta llei t per objecte impedir la revelaci de la conspiraci dels Rothschild ja
que si critiques la cbala criminal dels Rothschild, se't considerar antisemita, i per tant
corres el risc de ser empresonat. Tamb s interessant observar que diu, per exemple, que si

un rab cala foc a la seva sinagoga per tal de cobrar els diners de l'assegurana, perqu
necessita ser reparada, i d'altra banda alg comet un delicte i es descobreix que tenia alguna
relaci amb els mitjans de comunicaci anti-sistema, aquest darrer rebria una sentncia ms
dura pel mateix fet.
Al llibre "Altres prdues", l'historiador James Bacqu, revela el tractament
impactant dels aliats als presoners de guerra alemanys, aliats que estaven, per descomptat,
sota les ordres directes del jueu, Eisenhower, ms tard comandant suprem de les forces
aliades, presenta les impactants revelacions d'un ex tinent de la Divisi Aerotransportada
101. Aquest tinent, que arribaria al crrec d'Historiador Snior de l'exrcit d'Estats Units i
es retiraria com coronel Ernest F. Fisher Ph.D., va escriure el segent al prleg del llibre de
Bacqu:
"A partir de l'abril del 1.945, l'exrcit d'Estats Units i l'exrcit francs
casualment aniquilen prop d'un mili d'homes, la majoria d'ells als campaments
americans... l'odi d'Eisenhower, passa a travs de la lent d'una obedient
burocrcia militar, produint l'horror dels campaments de la mort, no hi ha res
semblant a la histria militar nord-americana... un crim de guerra enorme".
Ms tard es va revelar que ms de nou milions d'alemanys, soldats i civils, havien
mort arran de les poltiques de fam i expulsi adoptades per les forces aliades en els primers
cinc anys desprs del final de la Segona Guerra Mundial. Aix inclou les morts de presos a
la carretera i les dels camps de presoners aliats, on se'ls van prohibir els paquets d'aliments i
els nens van ser esclavitzats.
Un noms pot suposar que Eisenhower estava seguint els edictes del seu estimat
Talmud jueu que s el guia religis i tic ms elevat per als jueus observants. En aquest
llibre, que segons els jueus supera amb escreix la bblia, i juntament amb el Zohar i la
Cbala, s'afirma en repetides ocasions que els no-jueus sn intrnsecament dolents, i els
jueus bons, i encara ms, que els millors d'entre els no-jueus mereixen ser assassinats.
A diferncia de la Bblia i l'Alcor, que estan disponibles mpliament per a tothom,
s molt difcil aconseguir, enlloc, una cpia del llibre jueu ms sagrat, el Talmud. Potser
aix sigui degut al fet que al Talmud, es fa constar expressament que est prohibit ensenyar
el Talmud a un no-jueu. La pena per al qui ho fa es revela al Sanedr 58a - Hagigah, en el
qual s'afirma:
"Aquesta persona mereix la mort."
El 17 d'agost, s assassinat en un accident aeri el president del Pakistan, el general
Zia ul-Haq. John Dean, en aquell moment ambaixador d'Estats Units a l'ndia, informa als
seus superiors que t proves que el servei secret israeli, el Mossad, est al darrere de
l'assassinat, intentant aturar que Pakistan desenvolupi la bomba nuclear. Per molestar,
Dean, es acusat de desequilibri mental i rellevat de les seves funcions al Departament
d'Estat. No obstant aix, es nega a renunciar a la seva opini i l'exposa pblicament al
2005, quan t 80 anys.
Mor Philippe de Rothschild.

1.989
Molts dels estats satllits a l'Europa de l'Est, degut a la influncia de la Glasnost, es
mostren ms oberts a demandes de llibertat davant els governs comunistes de les seves
repbliques.
Moltes revolucions tenen lloc l'any 1.989, la majoria d'elles comporten
l'enderrocament dels respectius governs comunistes i la seva substituci per repbliques.
Per tant, la influncia que els comunistes exercien sobre l'Europa de l'Est (el tel
d'acer) s'afebleix molt. Finalment, a conseqncia de la Perestroika i la Glasnost, el
comunisme s'esfondra, no noms a la Uni Sovitica, sin tamb a l'Europa de l'Est.
A Rssia, Bors Ieltsin (l'esposa del qual s filla del matrimoni de Jos Stalin amb
Rosa Kaganovitx) i el govern de la repblica prenen mesures per posar fi al poder del partit
comunista mitjanant la suspensi i la prohibici del partit i embarguen totes les seves
propietats. Aix simbolitza la caiguda del comunisme a Rssia, i es tradueix en l'inici d'un
xode massiu de 700.000 jueus de l'antiga Uni Sovitica cap a Israel.
Al diari israeli, Hotam (del 24 de novembre del 1.989), hi ha un informe d'un
discurs que el llavors ministre de Relacions Exteriors israeli, el jueu asquenazita,
Benjamin Netanyahu, va donar als estudiants de la Universitat Bar Ilan on assenyala:
"Israel hauria d'haver aprofitat la repressi de les manifestacions a la Xina,
quan l'atenci del mn estava centrada en aquell pas, per dur a terme expulsions
massives entre els habitants rabs dels territoris".
El 20 de desembre, Estats Units envaeix Panam, ja que sospita que el seu lder de
facto, el general Manuel Noriega, trafica amb drogues. Els primers informes indiquen que
un tal "Mike Harari," ha estat capturat a Panam, un home que es descrit per les agncies de
noticies com:
"Un tenebrs ex oficial del servei secret israeli Mossad, que va arribar a
ser un dels assessors ms influents de Noriega".
Un funcionari de la nova administraci nord-americana installada a Panam afirma
que, tret de, per descomptat, Noriega, Harari era:
"La persona ms important de Panam."
No obstant aix, mentre Noriega es extradit a Estats Units i empresonat, Harari
desapareix posteriorment en circumstncies misterioses noms per reaparixer a Israel.
Harari no s extradit a Estats Units per enfrontar cap crrec, ni sembla que la seva
extradici sigui fins i tot demanada per Estats Units.
A l'antic camp de concentraci d'Auschwitz, se substitueix una placa on deia que
all havien estat assassinades quatre milions de persones, principalment jueus, per una altra
placa que indica que all n'hi havien mort un mili i mig. Estranyament, la xifra de sis

milions de jueus morts a l'holocaust no es redueix conseqentment per reflectir la reducci

d'aquests dos milions i mig en el nombre de morts indicat a Auschwitz. D'altra banda, mai
s'ha donat cap ra per a aquesta reducci del nombre de morts a Auschwitz, ni pel fet que la
xifra de sis milions no s'hagi redut per reflectir aquesta reducci.
Els Rothschild de Londres i Pars anuncien el llanament d'una nova filial, la
Rothschild GmbH, a Frankfurt, Alemanya.

1.990
Al seu llibre, "Mitjanant l'engany", publicat aquell any, l'ex agent del Mossad,
Victor Ostrovsky, revela el segent:
1. El Mossad recluta agents rabs per dur a terme missions.
2. Els agents israelians sn experts en fer-se passar per rabs.
3. El Mossad t un elaborat pla per vilipendiar l'Iraq i involucrar-hi als
EUA en una guerra en contra seu.
Fa les segents sorprenents afirmacions sobre la voluntat de la comunitat jueva a tot
el mn d'ajudar al Mossad, com, "sayanim" (que es deriva de la paraula hebrea lesayeah
que significa, "ajudar") per sobre de qualsevol lleialtat que tinguin a la naci on sn
ciutadans o residents. A la pgina 86, Ostrovsky afirma:
"...el sayanim, una part nica i important del funcionament del Mossad. Els
sayanim - els collaboradors - han de ser jueus 100 per cent. Viuen a l'estranger, i
encara que no siguin ciutadans israelians, a molts s'hi arriba a travs dels seus
familiars a Israel. A un israeli amb un parent a Anglaterra, per exemple, se'l
podria convidar a escriure una carta dient que el portador representa a una
organitzaci l'objectiu principal de la qual s ajudar a salvar els jueus de la
dispora. Podria el parent britnic ajudar d'alguna manera?"
Hi ha milers de sayanim arreu del mn. Noms a Londres, n'hi ha prop de
2.000 d'actius, i uns altres 5.000 a la llista (al seu llibre del 1.994, "The Other Side
Of Deception" ("L'altra cara de l'engany") Ostrovsky revela que el Mossad, noms
a Londres, hi mant ms d'un centenar de cases de seguretat) que compleixen
funcions molt diferents.
Un cotxe sayan seria, per exemple, que qui tingus una agncia de lloguer
de cotxes, ajuds al Mossad a llogar cotxes sense haver de emplenar la
documentaci habitual. Un apartament sayan seria que alg amb apartaments per
llogar els facilits allotjament sense aixecar sospites, un banquer sayan podria
aconseguir-los diners a mitja nit si els necessitessin, un metge sayan podria tractar
una ferida de bala sense informar-ne a la policia, i aix successivament. La idea s

tenir disponible un grup de persones per quan calgui per tal que puguin prestar-los
servei, per que els mantinguin ocults per lleialtat a la causa...
D'una cosa en podeu estar ben segurs i s que fins i tot en el cas d'un jueu
que spiga qu s el Mossad, no estaria disposat a treballar amb vosaltres - per
tampoc us delataria. Vosaltres teniu a la vostra disposici un sistema de
contractaci inofensiu que en realitat fa que un conjunt de milions de jueus se'n
aprofitin des de ms enll de les vostres prpies fronteres".
I a la pgina 292 hi diu:
"Molts joves formats als campaments d'estiu a Israel ms endavant es faran
sayanim, i sens dubte proporcionaran un grup slid de collaboradors disposats,
ben entrenats, intrpids amb l'argot, que ja hauran demostrat que sn capaos de
crrer riscos."
Aix explicaria el desig del grup, "Birthright Israel," d'oferir vacances gratis a Israel
a residents jueus de tot el mn entre els 18 - 26 anys, amb la finalitat de, segons la seva
pgina web oficial:
"Enfortir el sentit de solidaritat entre els jueus del mn."
A causa d'un pnic massiu entre els grups jueus, sobre presumptes discrepncies en
la versi oficial de l'holocaust, utilitzen la seva influncia per garantir que Frana presenti i
aprovi la llei Gayssot, de manera que la negaci de l'holocaust passi a ser delicte. Els
segents pasos europeus segueixen el seu exemple: Alemanya (que ja havia limitat les lleis
de negaci de l'holocaust); Sussa; ustria; Blgica; Romania; Repblica Txeca; Litunia;
Polnia; i Eslovquia. Aix es fa per protegir la principal arma dels jueus contra els que
critiquen les seves accions criminals, la presumpta matana de sis milions de jueus durant
la Segona Guerra Mundial, una arma que utilitzen contnuament tant per a fer-se a si
mateixos vctimes com per justificar les seves accions opressives contra altres races.

1991
Desprs de la invasi iraquiana de Kuwait el 2 d'agost del 1.990, el 16 de gener
d'aquell any Estats Units i Gran Bretanya comencen una campanya de bombardeig aeri amb
objectius dins de l'Iraq. El 24 de febrer, comena la campanya terrestre que dura 100 hores,
fins al 28 de febrer, llavors es comet un crim de guerra horrors.
Aquest crim s la massacre de 150.000 soldats de les tropes iraquianes amb bombes
d'aire combustible. Aquests iraquians estan fugint de Kuwait cap a Bssora per una
concorreguda carretera. El president George Herbert Walker Bush ordena a les unitats
d'avions militars i de terra d'Estats Units que matin a aquestes tropes que es rendien, que
desprs seran enterrats amb excavadores en fosses comunes al desert, alguns d'ells encara
vius.

Acte seguit el president Bush ordena que cessin les

hostilitats. Qu significava aquesta massacre i perqu el president
Bush declari la guerra aquell dia? B, era el dia en que aquell any
se celebra el "Dia de Purim". Aquest dia els jueus celebren la
seva victria sobre l'antiga Babilnia, actualment dins les
fronteres de l'Iraq i un dia en qu s'encoratja als jueus a venjar-se
de forma sagnant contra els enemics, que Purim bsicament
declara sn tots els no-jueus.
Dels aproximadament 697.000 nord-americans, homes i
dones, desplegats al golf prsic durant l'Operaci Tempesta del
Desert, uns 40.000 acaben morts i uns altres 400.000 acaben
patint diverses malalties associades amb el que es coneix com la
Sndrome de la Guerra del Golf.
Ms tard es va descobrir que l'exrcit havia adquirit
800.000 vestits de protecci qumica i biolgica de la Companyia
Isratex de Rainelle, Virgnia Occidental, que eren defectuosos, i
tenien forats i esquinades, que podien deixar entrar prou
material biolgic o qumic com per matar la persona que el
portava. Isratex, que va obtenir contractes de defensa per valor
de 44 milions de dlars a la dcada de 1.980 i principis de
1.990 per fabricar aquests vestits de protecci, es va declarar en
fallida al 1.995. Aix s com el sistema judicial d'Estats Units
negocia amb els directors de Isratex per cometre aquest
genocidi contra soldats nord-americans, per res ms que guany
econmic.

George Herbert
Walker Bush

A Abe Brin, l'expresident, el condemnen a quatre mesos

d'arrest, tres anys de llibertat condicional i una multa de 4.000
dlars. Al seu germ, Yehudah Yoav Brin (que s'havia donat a
Sndrome de la Guerra
la fuga fins que va ser capturat a l'aeroport JFK), el condemnen
del Golf
a sis mesos i un dia de pres, dos anys de llibertat condicional i
una multa de 40.000 dlars. A Zvi Rosenthal, excap de
producci de l'empresa, a sis mesos d'arrest domiciliari, tres mesos de llibertat condicional i
a una multa de 20.000 dlars.
La veritable ra d'aquesta guerra a l'Iraq es revela al llibre de Victor Ostrovsky,
"The Other Side Of Deception", ("L'altra cara de l'engany") en el qual a la pgina 315,
assenyala:
"El que realment temia el Mossad era que el gegant exrcit iraqui, que
havia sobreviscut a la guerra Iran-Iraq, rebia subministraments d'Occident i
estava finanat per Arbia Saudita, caigus en mans d'un lder que pogus ser ms
acceptable per a Occident i continus sent una amenaa per a Israel.
El primer pas es va donar al novembre del 1.988, quan el Mossad va dir al
Ministeri de Relacions Exteriors d'Israel que aturs totes les negociacions amb els
iraquians respecte a un front de pau. En aquells moments, les negociacions secretes
tenien lloc entre israelians, jordans i iraquians, sota els auspicis dels egipcis i amb

les benediccions de francesos i americans. El Mossad ho va manipular perqu

sembls que l'Iraq era l'nic pas disposat a parlar, per tal de convncer als nordamericans que l'Iraq tenia un programa diferent.
Al gener del 1.989, la maquinaria del LAP (la guerra psicolgica d'Israel),
del Mossad, estava ocupada retratant a Saddam com un tir i un perill per al mn.
El Mossad va activar tots els seus actius, a tots els llocs possibles, va comprar
totalment des d'agents voluntaris d'Amnistia Internacional fins a membres del
Congrs d'Estats Units. El crit era: Saddam ha estat matant al seu propi poble; qu
poden esperar els seus enemics? Les espantoses fotos de mares de kurds morts
aferrant-se als seus nadons morts desprs d'un atac amb gas de l'exrcit de Saddam
eren reals, i els fets eren terribles. Per als kurds els havien enredat en una guerra
de guerrilles sense quarter contra el rgim de Bagdad i durant anys havien rebut
suport del Mossad, que els enviava armes i assessors als camps de les muntanyes de
la famlia Barazany; aquest atac dels iraquians difcilment podria dir-se que fos un
atac contra la seva prpia gent...
Als mitjans d'informaci, a partir de fonts fiables, se'ls va subministrar
informaci interna i consells sobre com l'embogit lder iraqui matava gent amb les
seves prpies mans i utilitzava mssils per atacar ciutats iranianes. El que van
oblidar dir als mitjans de comunicaci va ser que la majoria de la focalitzaci dels
mssils l'havia fet el Mossad amb l'ajuda de satllits nord-americans. El Mossad
estava preparant la caiguda de Saddam, per no la seva. Volien que els nordamericans els fessin la feina destruint aquest exrcit gegant al desert iraqui
perqu Israel no s'hi hagus d'enfrontar algun un dia en la seva prpia frontera.
Aix en si mateix era una causa noble per a un israeli, per posar en perill al mn
amb la possibilitat d'una guerra mundial i la mort de milers de nord-americans era
una bogeria".
El 20 de mar, sota la pressi del moviment rabnic Chabad Lubavitch, el Congrs
nmero 102 d'Estats Units aprova la Llei Pblica 102-14 que designa el 26 de mar del
1.991, com "Dia de l'Educaci als EUA," respecte a educar al pblic amb les set Lleis de
No del Talmud, que no sn altres que les Farisees, derivades de passatges especfics de la
Tor. A ms sn lleis que noms han de seguir els no-jueus.
El motiu pel qual la Llei Pblica 102-14 va establir un "Dia de l'Educaci", va ser el
d'aixecar una cortina de fum per enganyar al pblic fent-li creure que les set lleis de No en
realitat no eren una llei aprovada dins d'aquell decret. En canvi, els jueus volen que el
pblic cregui que aquesta Llei pblica noms introdueix un dia 26 de mar d'aquest any, no
un d'anual, per educar les persones sobre aquest tema. No obstant aix, es fa rpidament
evident que un govern que patrocina un nic dia l'educaci no necessita aprovar cap llei per
garantir la seva aplicaci! Per tant, aquestes lleis es van aprovar el 20 de mar, perqu
estiguessin a punt per quan els tribunals d'Estats Units desitgin utilitzar-les, i aquestes set
lleis sn:
1. Avod Zarah - No adorar a dus falsos.
2. Shefichat damim - No matar.
3. Gezel - No robar (o segrestar).

4. Gilui arayot - No ser immoral sexualment (els actes sexuals prohibits

tradicionalment s'interpreten incloent-hi l'incest, la bestialitat, actes
sexuals homosexuals masculins i l'adulteri.)
5. Birkat Hashem - No, "beneir a Du", referint-se eufemsticament a la
blasfmia.
6. Ever min ha-chai - No menjar cap carn que hagi estat arrencada del cos
d'un animal viu (donada a No i tradicionalment interpretat com una
prohibici de crueltat cap als animals).
7. Dinim - No permetre l'opressi o l'anarquia al governar. Establir un
sistema de tribunals, policia i lleis honestos, eficaos, per afermar les
darreres sis lleis.
Aquestes lleis sn la pedra angular per a la supremacia jueva, ja que prohibeixen
l'adoraci de cap du, que no sigui el seu propi Du, Satans. Aix es revela en la llei
nmero u: "No adorar dus falsos", que, procedent del Talmud jueu, significa qualsevol
dels Dus que els jueus no reconeixen, com ara Jesucrist i el profeta Mahoma. El Talmud
afirma que el cstig per a qui desobeeixi aquestes lleis ha de ser el segent:
"Un element addicional de major gravetat s que la violaci de qualsevol de
les set lleis exposa al Noahide (gentil) a la pena capital per decapitaci - Sanedr
57A ".
Estranyament aquestes lleis o el "Dia de l'Educaci", vinculat a elles no reben cap
crtica de l'American Civil Liberties Union (ACLU), cosa que un hauria esperat, ja que no
noms representen el compliment d'edictes d'una religi particular a tots els que no sn
jueus, sin que tamb violen la creena llargament sostinguda de l'ACLU en la separaci
d'Esglsia i Estat.
A la Conferncia Bilderberg a Baden-Baden, Alemanya, del 6 al 9 de juny d'aquell
any, David Rockefeller (un Rothschild) fa la segent declaraci:
"Agram molt al Washington Post, al New York Times, a la revista Time, i a
altres grans publicacions els directors de les quals han assistit a les nostres
reunions i respectat les seves promeses de discreci durant gaireb 40 anys.
Hauria estat impossible per a nosaltres desenvolupar el nostre pla per al mn, si
hagussim estat sotmesos als focus de la publicitat durant aquests anys.
Per ara el mn s ms sofisticat i est preparat per avanar cap a un
govern mundial. La sobirania supranacional d'una elit intellectual i de banquers
mundials segurament s preferible a l'autodeterminaci nacional practicada en els
segles passats ".

1.992
Al mar, a l'expresident de la Junta de la Reserva
Federal, Paul A. Volker l'anomenen president de la firma de
banca europea, J. Rothschild, Wolfensohn i Co.
Es descobreix que Stephen Bryen, atrapat oferint
documents confidencials a Israel al 1.978, s membre de la junta
de l'Institut Jueu pro-israeli per a Assumptes de Seguretat
Nacional mentre continua sent consultor a sou, amb autoritzaci
de seguretat, per a les exportacions de tecnologia sensible nordamericana.
"L'Opci Sams", de Seymour M. Hersh informa:
"La Informaci obtinguda illcitament volava tan
copiosament des de la Lakam (una unitat secreta
israeliana dels serveis d'informaci, un acrnim hebreu
Paul A. Volker
d'Oficina d'Enlla amb la Cincia) dels serveis
d'informaci israelians que van afegir un nom de codi
especial, JUMBO, a les marques de seguretat que ja hi havia als documents. Hi
havia ordres estrictes, recordava Ari Ben-Menashe, "Se suposava que res que
ports la marca JUMBO havia de ser discutit amb els teus homlegs nordamericans.'"
El Wall Street Journal informa que, aparentment, agents israelians han intentat robar
el sistema d'espionatge de la cmera aria d'alt secret de la Recon Optical Inc.
La privatitzaci comena de deb a Rssia. Com a resultat d'aix, a travs de la
corrupci, la gran riquesa de Rssia acaba en mans dels anomenats, "Set Oligarques", tots
ells nous multimilionaris que havien donat suport a Boris Ieltsin a base de diners i mitjans
de comunicaci. Els set sn, Boris Berezovsky, Vladmir Gusinsky, Mikhal Khodorkovski,
Mikhail Friedman, Alexander Smolensky, i Pyotr Aven, tots ells jueus, i un rus, Vladmir
Potanin. Potanin ser utilitzat com a enlla pblic dels altres amb al govern.
L'ajuda que Rssia rep d'Occident, tamb va directament a
la cbala bancria jueva. Aix es posa de manifest quan el
Washington Times informa que el president rus, Boris Ieltsin, a qui
molestava que la major part de l'ajuda estrangera entrant estigus
sent desviada, va declarar que:
"l'enviar altre cop a les arques dels bancs
occidentals a compte del deute."
Els pasos deutors del tercer mn que havien demanat
prstecs al Banc Mundial, paguen 198 milions de dlars ms als
bancs centrals dels pasos desenvolupats pels fins finanats pel
Banc Mundial del que reben del Banc Mundial. Aix no fa ms

Boris Ieltsin

que augmentar permanentment el seu deute a canvi d'un alleugeriment temporal de la

pobresa causada pels pagaments dels prstecs anteriors, els pagaments dels quals ja superen
l'import dels nous prstecs.
Aquell any el deute extern d'frica havia arribat als 290 milions de dlars, que era
dues vegades i mitja el seu nivell del 1.980, i havia donat lloc a un deteriorament de les
escoles, de l'habitatge, les taxes de mortalitat infantil havien pujat vertiginosament, la salut
de la gent en general havia patit un descens drstic, i la desocupaci era massiva.
El 16 de setembre s'esfondra la lliura britnica quan especuladors de divises liderats
per l'agent dels Rothschild, el jueu asquenazita, George Soros, demanen en prstec lliures i
les venen per marcs alemanys, amb l'esperana de poder pagar el prstec amb la moneda
devaluada i embutxacar-se la diferncia.
Aix fa que el Canceller d'Hisenda britnic, Norman Lamont, anunci el mateix dia
un augment de les taxes d'inters del 5% i aix condueix a Gran Bretanya a una recessi
que dura molts anys on un gran nombre d'empreses fan fallida i s'esfondra el mercat
immobiliari.
Aquest s el moment just per als Rothschild, quan desprs d'haver privatitzat els
actius estatals de Gran Bretanya durant la dcada de 1.980, i havent fet pujar el preu de les
accions, ara aprofiten la caiguda del mercat per poder comprar-les per penics de lliura, un
calc del que Nathan Mayer Rothschild li havia fet a l'economia britnica 180 anys abans, al
1.812.
No s exagerat afirmar que el aleshores ministre d'Hisenda, Norman Lamont, abans
d'arribar a diputat, era banquer a N.M. Rothschild and Sons, on s'hi va incorporar desprs
d'estudiar Economia a Cambridge.

1.993
Norman Lamont deixa el govern britnic per tornar a N.M. Rothschild and Sons
com director, desprs d'haver complert la missi d'ensorrar l'economia britnica per a
benefici dels Rothschild. Desprs al 1.997 quan els laboristes de Tony Blair arriben al
poder, Norman Lamont rep el reconeixement pel seu excellent treball d'estavellar
l'economia britnica quan s nomenat Lord Lamont de Lerwick.
L'ex congressista Paul Findley publica el seu llibre seminal, "Enganys deliberats:
Afrontant la realitat sobre les relacions dels EUA i Israel". En aquest llibre enumera les 65
resolucions contra Israel dels membres de Nacions Unides des del perode de 1.955 a 1.992,
i els 30 vetos d'Estats Units a favor d'Israel que de no haver-los ems es veuria que Israel t
95 resolucions en contra en aquell moment.
No importa, fins i tot amb el titella d'Israel, Estats Units, ajudant-los a terroritzar als
altres, les 65 resolucions aprovades contra Israel en sn ms que totes les resolucions
dictades contra tots els altres pasos junts.

No s que Israel es preocupi massa pels punts de vista de les Nacions Unides si
considereu que menys de dues setmanes desprs de l'atac d'Israel contra l'USS Liberty (un
atac dissenyat per enfonsar al Liberty i culpar-ne a Egipte que va portar a Estats Units a una
guerra amb Egipte en nom de les mentides israelianes, recordeu el lema del Mossad,
"Mitjanant l'engany, fars la guerra"), el ministre de Relacions Exteriors israeli, Aba
Eban, va declarar a Nacions Unides, segons informava el New York Times, del 19 juny del
1.967:
"Si l'Assemblea General vots per 121 a 1 a favor de que Israel torns a les
lnies de l'armistici (les fronteres anteriors al 1.967), Israel es negaria a complir la
resoluci".
La Lliga Anti-Difamaci (ADL) s enxampada en una operaci massiva
d'espionatge contra els crtics d'Israel, els rabs-americans, el Consell Laboral de San
Francisco, l'Internacional Longshore and Warehouse Union (ILWU) Local 10, l'Associaci
d'Educaci d'Oakland, l'Associaci Nacional per al Progrs de la Gent de Color (NAACP),
l'Ajuda a Irlanda del Nord, el Consell Internacional de Tractats Indis, l'Asian Law Caucus i
la Policia de San Francisco.
Les dades recollides (que incloen ms de 10.000 noms i informaci confidencial
relativa a cristians de dretes, a conservadors i a musulmans d'Estats Units) sn enviades a
Israel i en alguns casos a Sud-frica. La pressi de les organitzacions jueves obliga a la
ciutat a abandonar la causa penal, per l'ADL paga una suma no revelada per una demanda
civil.
El 25 de juliol, les forces israelianes llancen contra el sud del Lban la "Operaci
Responsabilitat" en resposta a un atac de les forces d'Hezbollah al nord d'Israel on hi moren
set soldats israelians. Es tracta d'una srie d'atacs aeris durant una llarga setmana on moren
130 civils libanesos i altres 300.000 es veuen obligats a fugir de les seves llars.
El director jueu, Steven Spielberg llana la seva
propaganda jueva, "demostraci de fora", "La llista
d'Schindler", que rebr elogis dels mitjans de comunicaci
controlats pels jueus, i guanyar l'Oscar al millor director del
Hollywood controlat pels jueus.
s important assenyalar aqu, un aspecte molt
interessant que no es cita correctament a la pellcula. s quan
representa que Schindler es lamenta dels pocs jueus que ha
pogut salvar d'un camp de treball nazi, i poc desprs un home
jueu, vell li diu: "Al nostre llibre sagrat, el Talmud, hi diu que
noms que salvis una vida, s com si haguessis salvat el mn
sencer".

Steven Spielberg

Incorrecte! En realitat les paraules exactes del Talmud el que afirmen s que si
salves una sola vida "jueva", s com si haguessis salvat al mn sencer. Cal no oblidar mai
que segons el Talmud, la vida dels no-jueus no t cap valor en absolut.

1.994
A Israel, el 25 de febrer, el dia de Purim, el Dr. Baruch
Kappel Goldstein, que havia exercit de metge a la Fora Israeliana
de Defensa (FDI), i s descendent directe del Rab Shneur Zalman
de Liadi, fundador del moviment Jabad Lubavitch, entra a la
mesquita de la Cova dels Patriarques durant l'oraci i mata a 29
musulmans i en fereix a 125 ms. Ho fa a trets amb una arma
automtica. Finalment s redut pels supervivents que el maten a
cops.
En la investigaci dos gurdies de l'exrcit israeli
testifiquen que Goldstein no havia actuat sol, i fins i tot l'arma que
troben no s l'arma amb la que havia entrat a la mesquita. No
obstant aix la investigaci decideix que Goldstein havia actuat
sol. Gaireb immediatament la tomba de Goldstein es converteix
en lloc de peregrinaci per a molts jueus. De fet, el Consell
Religis Local de Kiryat Arba declara la tomba un monument i un
cementiri degudament constitut. Voreres, focus, fanals, un armari
amb llibres d'oraci i pedestals amb espelmes sn installats pels
partidaris. Aquesta s la inscripci de la seva lpida:

Baruch Kappel
Goldstein

"Aqu jeu el sant, Dr. Baruch Goldstein Kappel, benet sigui el record de
l'home just i sant, que el Senyor vengi la seva sang, que va dedicar la seva nima
als jueus, la religi jueva i la terra jueva. Les seves mans sn innocents i el seu cor
pur. Va morir com mrtir de Du el 14 d'Adar, Purim, de l'any 5.754."
Noms dos dies desprs de la massacre de Goldstein, el rab Yaacov Perrin, diu:
"Un mili d'rabs no valen una ungla jueva."
Un altre lder espiritual jueu, el rab Yitzhak Ginsburg, que tamb s director del
collegi talmdic Kever Yossev Yeshiva de Nablus, tamb canta les lloances de la massacre
de Goldstein, de la qual en diu:
"el compliment d'una srie de manaments de la llei religiosa jueva...
Entre les bones accions de Goldstein, que enumerem, hi ha... venjar-se dels nojueus, l'extermini dels no-jueus que sn de la llavor dels amalequites... i la
santificaci del Sant Nom ".
Polnia exigeix l'extradici des d'Israel del jueu, Salom Morel, per "crims contra la
humanitat." Morel havia estat comandant d'un camp de concentraci a witochowice, a
Polnia, desprs de la Segona Guerra Mundial. Aquest camp de concentraci allotjava a
homes, dones i nens polonesos d'ascendncia alemanya, als quals posteriorment les
autoritats comunistes jueves els confiscaren els bns.
Entre els crrecs que s'imputaven a Morel hi havia:

1. Que assassinava nadons colpejant-los el cap contra les parets de pedra.

2. Apallissava reclusos amb tamborets i pals fins matar-los.
3. Torturava als presos. El seu mtode preferit era ficar-los objectes per l'anus.
4. Obligava a desfilar en cercle a dones i nens nus amb temperatures sota zero.
5. Feia menjar femta humana als reclusos.
6. Deixava morir de fam als presos.
Arran d'aquestes acusacions, el govern israeli ajuda a Morel a fugir a Tel Aviv, i
desestima els crrecs allegant "complot antisemita." La fiscal polonesa encarregada de
perseguir Salom Morel, Eva Kok, diu de les autoritats israelianes:
"Els israelians sn extremadament eficients perseguint a persones que ells
han acusat d'aquests crims, i han d'acceptar que altres nacions vulguin fer el
mateix."
No obstant aix, Israel es nega a extradir Morel, de cap manera en serien capaos, ja
que Israel no extradeix els seus ciutadans. De fet Israel no pot extradir els seus ciutadans ja
que la base d'aquest estat racista s que els jueus estan per sobre de totes les altres races, per
aix no ho fa ni pot signar tractats d'extradici amb pasos que no siguin jueus. A
conseqncia d'aix, molts criminals jueus han fugit cap al seu refugi d'Israel els ltims
anys, per tal d'evitar ser perseguits pels crims que han coms arreu del mn.
Tornant a l'elecci de Salom Morel, com comandant del camp de concentraci,
curiosament, al seu llibre, "Ull per ull", l'autor, John Sack, diu el segent de lder jueu de
Rssia, Stalin:
"Stalin escollia deliberadament a jueus com comandants dels camps sabedor
que mostrarien poca misericrdia amb els interns."
L'ex agent del Mossad, Victor Ostrovsky, publica un altre llibre titulat, "The Other
Side Of Deception", en qu revela el segent, a la pgina 241:
"L'Uri estava en perode de reflexi a Estats Units.
Qu fa el Mossad donant assistncia humanitria als negres de Soweto?
Recordo que li vaig preguntar. No tenia sentit; no hi havia cap guany poltic a curt
termini (que s la manera d'operar del Mossad) ni visiblement cap avantatge
monetari.
Recordes Nes Siyyona? La seva pregunta va enviar calfreds a la meva
columna vertebral. Vaig assentir.
Aix s molt similar. Estem provant dues noves malalties infeccioses i una
medicaci nova, per a diversos laboratoris israelians, que no poden ser provats en
ssers humans a Israel. Aix els dir si van per bon cam, estalviant-los milions en
investigaci."

I tu qu en penses de tot plegat? Vaig haver de preguntar-li. La meva feina

no s pensar-hi."
Nelson Mandela, que havia passat 26 anys a la pres
per, entre altres coses, 193 crrecs de terrorisme comesos entre
el 1.961 i el 1.963 i que al seu judici al 1.964, havia declarat:
"No nego que planegs sabotatges"
s elegit president de Sud-frica en una fanfrria d'adulaci de
mitjans d'arreu del mn, ja que els mitjans de propietat jueva
elogien el dia histric en que un home negre s triat per
governar Sud-frica.
El que no s'esmenta s que Mandela qui, per cert, abans
del seu empresonament havia escrit el pamflet, "Com ser un
bon comunista", havia estat collocat all simplement per
assegurar-se que, a Sud-frica, no sinterromps el
funcionament de la famlia Rothschild Oppenheimer i en
particular els seus interessos miners d'or i diamants.

El nmero de presoner de
Nelson Mandela els 18 anys
que va estar empresonat a
Robbin Island, Ciutat del Cab
era el 46664

De fet, l'actual cap de la famlia Oppenheimer, Harry

Oppenheimer, posseeix el 95% de les mines de diamants del
mn. No s sorprenent que els mitjans de comunicaci jueus
no informin als seus lectors com es possible qu, si els negres
a Sud-frica estan rebent l'frica per als africans, totes les
mines d'or i diamants, s a dir, la riquesa de Sud-frica,
encara estigui controlada per jueus.
El comunisme, per descomptat, va ser inventat per als
Rothschild per Moiss Mordechai Levy, ms comunament
Harry Frederick
conegut pel seu nom cripto-jueu com Karl Marx, cosa que fa
Oppenheimer
que no sigui cap sorpresa que el Congrs Nacional Afric
(ANC) de Sud-frica estigus dirigit per dos jueus
comunistes, Albie Sachs, i Yossel Mashel Slovo (Joe Slovo). De fet, quan l'ANC de Nelson
Mandela es va fer crrec de Sud-frica, Slovo va ser nomenat ministre d'Habitatge.
El comunisme est dissenyat per concentrar la riquesa en
mans d'uns pocs jueus del capdamunt (ms algun negre, en
aquest cas), mentre la poblaci del pas que han usurpat queda en
la pobresa. Per tant, no hauria de ser cap sorpresa que res de la
riquesa minera controlada pels testaferros dels Rothschild, la
famlia Oppenheimer, sigui retornada a la gent de raa negra i en
canvi, Sud-frica, lluny d'arribar a ser lliure, experimenti una
disminuci dramtica dels nivells de vida de la seva poblaci
negra, i rpidament caigui a la condici de pas ms violent i amb
major criminalitat del mn. La infecci per la SIDA s'eleva a
almenys el 25% de la poblaci negre i el successor de Mandela,

Yossel Mashel Slovo

Thabo Mbeki, fill d'un dels terroristes empresonats juntament

amb Mandela, Govan Mbeki, desprs de succeir a Mandela com
president, afirmava que la pobresa, no el VIH era la causa de la
SIDA .
Aix crea confusi entre una poblaci que, en virtut d'una
anomenada llibertat, ha vist disparar-se els nivells de
delinqncia i pobresa, i per desesperaci seva com que el
govern, en la prctica, no els ajuda, han recorregut a bruixots que
els assessoren dient-los que practicant sexe amb una verge els
curar la SIDA. Aix, en un pas que ja compta amb
estadstiques d'una violaci cada 26 segons, fa que ara es vegi
com es disparen les incidncies de relacions sexuals amb
nadons de menys de sis mesos d'edat.

Thabo Mbeki

Curiosament, el Talmud jueu legitima les relacions

sexuals amb nenes menors de tres anys i ho justifica a la
Mishn de Ketubot 11a, ja que, sembla ser, segons els rabins
Govan Mbeki
jueus, s com posar-li un dit a l'ull a la nena i de la mateixa
manera que les llgrimes vnen als ulls una vegada i una altra, a la nena tamb li torna la
virginitat.

1.995
El 21 d'octubre, l'ex agent del Mossad Victor Ostrovsky,
que havia publicat dos llibres exposant les activitats del Mossad,
apareix en un programa matinal de la televisi canadenca, "Canad
AM", amb el periodista israeli Yosef Lapid, ex cap de la televisi
israeliana, tamb al programa a travs d'un enlla via satllit.
Lapid ja havia demanat al Mossad que busqus a Ostrovsky al
Canad i el mats per haver escrit els seus reveladors llibres. No
obstant aix aquesta vegada, Lapid diu en directe al xou que ja que
el Mossad israeli no pot matar Ostrovsky al Canad sense causar
un incident diplomtic:

Victor Ostrovsky

"Espero que hi hagi un jueu decent al Canad que

faci la feina per nosaltres."
Ostrovsky decideix demandar a Yosef Lapid davant d'un
tribunal canadenc per incitaci a l'assassinat i, a "Canad AM",
per airejar pblicament la seva incitaci. No obstant aix,
Ostrovsky s incapa de trobar cap advocat al Canad que porti
el cas. Ostrovsky llavors cobra l'ltima part del seu avanament,
46.000 dlars, retinguts per la seva editorial Harper Collins
(propietat del jueu, Rupert Murdoch), degut a la publicitat.
Yosef "Tommy" Lapid

Ostrovsky informa a Harper Collins que aix no estava al seu

contracte i li responen: "Demanda'ns!"
L'assetjament collectiu jueu continua. A la filla
d'Ostrovsky, productora de televisi, se li nega una feina que li
havien ofert en un canal de televisi de Vancouver desprs que
la seu central de Toronto s'assabents del seu parentesc amb
Ostrovsky. L'editorial canadenca de Ostrovsky cancella la
publicaci del seu nou llibre i algun temps desprs, provoquen
un incendi i li cremen la casa.
L'ex cientfic d'energia atmica, el Dr. Kitty Little
proclama que els Rothschild ja controlen el 80% dels
subministraments d'urani del mn, donant-los el monopoli
sobre l'energia nuclear.

Rupert Murdoch

El Servei d'Investigaci de Defensa fa crrer una nota d'advertncia entre els

contractistes militars nord-americans que diu:
"Israel est recopilant agressivament tecnologia militar i industrial (dels
Estats Units)."
L'informe afirma que Israel obt informaci utilitzant:
"orientaci tnica, enriquiment financer, i identificaci i explotaci de
debilitats individuals"
de ciutadans d'Estats Units.

1.996
Un informe de l'Oficina General de Comptabilitat
(G.A.O.), "Seguretat industrial de la defensa: Debilitats en
els acords de seguretat d'Estats Units amb els contractistes
de defensa estrangers", descobreix que segons fonts dels
serveis d'informaci, el "Pas A" (identificat per fonts dels
serveis d'informaci com Israel, Washington Times, 22 de
febrer del 1.996):
"porta a terme l'operaci d'espionatge ms
agressiva contra Estats Units que cap altre aliat
d'Estats Units."
El Jerusalem Post (30 d'agost del 1.996) cita
l'informe:

Debilitats en acords de
seguretat d'Estats Units amb els
contractistes de defensa
estrangers

"La informaci militar classificada i les tecnologies militars sensibles sn

objectius d'alta prioritat per a les agncies d'intelligncia d'aquest pas."
L'informe descriu:
"Una operaci d'espionatge a crrec de l'organitzaci dels serveis
d'informaci responsables de la recopilaci d'informaci cientfica i tecnolgica
(per a Israel) va pagar a un empleat del govern d'Estats Units per obtenir
documents classificats dels serveis d'informaci militars dels EUA".
L'informe Washington sobre assumptes de l'orient mitj (Shawn L. Twing, abril del
1.996) assenyalava que feia:
"referncia a la detenci, al 1.985, de Jonathan Pollard, un analista civil
dels serveis d'informaci de la marina nord-americana que havia proporcionat a
l'agncia d'espionatge israeliana Lakam unes 800.000 pgines d'informaci
classificada dels serveis d'informaci d'Estats Units".
L'informe G.A.O. tamb assenyala que:
"Diversos ciutadans (d'Israel) havien estat capturats a Estats Units pel
robatori de tecnologia sensible utilitzada en la fabricaci de canons d'artilleria."
Un document de l'Oficina de serveis d'informaci de la marina "Desafiaments
mundials de l'atac de guerra naval", informa que:
"La tecnologia dels EUA ha estat adquirida (per la Xina) a travs d'Israel
en forma de l'avi de combat Lavi i possiblement de la tecnologia SAM (mssil
terra- aire)."
El Jane's Defense Weekly (del 28 de febrer del 1.996) assenyala que:
"Fins ara, la comunitat de serveis d'informaci no ha confirmat
obertament la transferncia de tecnologia d'EUA (a travs d'Israel) a la Xina".
L'informe assenyala que aix:
"Representa un gran pas endavant per a l'aviaci militar xinesa." (Flight
International, 13 de mar del 1.996).
El 13 d'abril, durant l'ofensiva militar d'Israel contra les forces d'Hezbollah al sud
del Lban anomenada "Operaci ram de la ira", les forces israelianes llancen un atac amb
coets contra una ambulncia a Beirut, matant a sis civils, dues dones i quatre nens. Les
forces israelianes es disculpen, un portaveu israeli, Glyn Davies, parla d'una "tragdia
terrible".
Menys d'una setmana desprs, el 18 d'abril, els israelians cometen una altra,
"terrible tragdia", quan bombardegen deliberadament un recinte segur de Nacions Unides
al llogaret de Qana, al sud del Lban, matant a 106 civils libanesos, que noms s'havien

refugiat all pensant que era una zona de pau pactada, entre les
forces de combat d'Hezbollah i Israel.
Israel com sempre dna excuses, dient que ha estat un
"error", per per desgrcia la histria ha demostrat ara que mai
sn capaos d'entrar en cap tipus de combat sense haver coms
algun tipus de crim de guerra, o ms aviat tot un seguit de
crims de guerra, per als quals sempre semblen tenir-hi excuses.
El comandant general Stanislaw Wozniak de la Fora
Provisional de les Nacions Unides al Lban (FPNUL) ho veu
clarament d'aquesta manera, com ho revela la seva resposta a
les excuses israelianes en la qual fermament diu de la massacre
de Qana:

Stanislaw Wozniak

"Simplement, no ataqueu a civils. No ataqueu

les posicions de l'ONU".
Amschel Rothschild, de 41 anys, es estrangulat amb el
cintur de la seva prpia bata de bany a la seva habitaci
d'hotel a Pars. Per alguna ra, el primer ministre francs,
Jacques Chirac ordena a la policia francesa que tanqui la
investigaci i, Rupert Murdoch, nascut de mare jueva i per tant
jueu segons la llei d'immigraci israeliana, dna ordres als seus
editors i gerents de notcies d'arreu del mn d'informar d'un
atac al cor, si es que els cal d'informar-ne.
El 12 de maig, l'ambaixadora de les Nacions Unides i
jueva asquenazita, Madeleine Albright, apareix al programa 60
minuts, el corresponsal Lesley Stahl, li fa la segent pregunta en
referncia als anys en qu Estats Units encapalava les sancions
econmiques contra l'Iraq:

Jacques Chirac

"Hem sentit que han mort mig mili de nens. Vull

dir, sn ms nens dels que van morir a Hiroshima. I, ja sap, s
que el preu valia la pena?"
Al que l'ambaixadora Albright respon:
"Crec que s una decisi molt difcil, per el preu,
pensem, que valia la pena."

Madeleine Albright

Els seus comentaris no causen cap mena d'indignaci pblica. De fet, l'holocaust de
mig mili de nens iraquians s admirat positivament pel govern d'Estats Units quan
considerem que menys de vuit mesos ms tard, el president Clinton nomena a Albright
Secretria d'Estat. Mentre compareix davant la Comissi del Senat, que estava considerant
la possibilitat del seu nomenament, Albright es mostra, literalment, ansiosa per ms sang de
nens iraquians quan afirma:
"Insistirem en mantenir les dures sancions de l'ONU contra l'Iraq a menys

que i fins que aquest rgim compleixi amb les resolucions pertinents del Consell de
Seguretat."
Es publica el document, "Una ruptura neta: Una nova estratgia per assegurar el
regne", que fa la segent declaraci que desprs ser reemplaada pel conte xins de les
"armes de destrucci massiva" per tal de justificar la invasi de l'Iraq per Estats Units al
2.003:
"Israel pot donar forma al seu entorn estratgic, en cooperaci amb Turquia
i Jordnia, debilitant, contenint, i fins i tot fent retrocedir Sria. Aquest esfor pot
centrar-se en l'eliminaci de Saddam Hussein del poder a l'Iraq - un important
objectiu estratgic israeli per dret propi".
Al darrere d'aquest informe hi ha: Richard Perle; James Colbert; Charles Fairbanks
Jr.; Douglas Feith; Robert Loewenberg; David Wurmser; i Meyrav Wurmser.
Al Larry King Live a l'abril, l'actor Marlon Brando, fa
la segent declaraci:
"Hollywood est dirigit per jueus. s propietat
de jueus, i haurien de tenir molta ms sensibilitat amb
el tema de la gent que est patint perqu ells els han
estat explotant".
A conseqncia d'aquesta declaraci, la Lliga de
Defensa Jueva exigeix immediatament que l'estrella de Brando
sigui retirada del Passeig de la Fama, per, tement una protesta
pblica, la Cambra de Comer de Hollywood es nega a fer-ho.

Marlon Brando

1.997
El 20 de febrer, el New York Times informa que un enginyer mecnic de l'exrcit,
el jueu asquenazita, David A. Tenenbaum, "sense adonar-se'n", ha donat informaci militar
classificada de sistemes de mssils i vehicles blindats a funcionaris israelians.
El Washington Post tamb informa que els serveis secrets d'Estats Units han
interceptat una conversa en la qual dos funcionaris israelians discuteixen la possibilitat
d'aconseguir una carta confidencial que el llavors secretari d'Estat, Warren Christopher, ha
escrit al lder palest Yasser Arafat.
Un dels israelians, identificat noms com "Dov", havia comentat que podia obtenir
la carta d'un tal "Mega", el nom en clau del principal agent d'Israel dins d'Estats Units.
L'ambaixador d'Estats Units a Israel, Martin Indyk, es queixa en privat al govern
israeli de la severa vigilncia per part d'agents dels serveis secrets israelians.
Agents israelians intercepten, al Watergate, el telfon de la jueva asquenazita i filla

de rab, Monica Lewinsky, i graven sessions de sexe telefnic entre ella i el president Bill
Clinton. L'informe Ken Starr confirma que Clinton va advertir a Lewinsky que els estaven
gravant les converses i l'afer es va acabar. Curiosament, al mateix temps, l'FBI cancella la
caa de "Mega".
Edgar Bronfman, president del Congrs Jueu Mundial, extorsiona eficament mil
cinc-cents milions de dlars a Sussa per a presumptes vctimes de l'holocaust, que segons
ell hi tenien all dipositats els seus diners. No en t cap prova, per el govern sus cedeix ja
que Bronfman s un dels majors provedors de fons del president Clinton i temen les
conseqncies diplomtiques en cas de no fer-ho.
Curiosament, aquell any es crea un tribunal de disset membres amb seu a Zuric per
investigar la identitat dels 5.500 comptes a l'estranger i 10.000 comptes sussos que havien
restat latents des del final de la Segona Guerra Mundial, posteriorment es descobreix que
noms 200 comptes, contenint, en total, aproximadament deu milions de dlars, menys de
l'u per cent dels mil cinc-cents milions de dlars extorsionats per Bronfman, poden
relacionar-se amb presumptes vctimes de l'holocaust.
Torna Bronfman als sussos res de l'altre 99% dels mil cinc-cents milions de dlars?
Per descomptat que no, i per cert uns sis anys ms tard no ha donat gaireb res a les
presumptes vctimes de l'holocaust per a les que, segons ell, eren els diners. Bronfman
simplement es va apropiar indegudament dels seus mal haguts guanys que havia obtingut
de manera fraudulenta amb demandes de justcia per a les presumptes vctimes de
l'holocaust.
Menys de dos mesos abans que Tony Blair arribi al poder a Anglaterra, es pot trobar
una altra entrada interessant al Hansard, del 5 mar del 1.997, volum 578, No. 68, columnes
1.869-1.871, on el comte de Caithness est enregistrat declarant:
"El proper govern haur d'agafar el toro per les banyes, acceptar la seva
responsabilitat de controlar l'oferta monetria i canviar el nostre sistema monetari
basat en el deute. Senyors, ho faran? Si no ho fan, el nostre sistema monetari se'ns
trencar i el llegat lamentable que ja estem deixant als nostres fills ser un
desastre".
El 2 de maig, el lder del Partit Laborista britnic, Tony Blair s elegit primer
ministre. Abans de la seva elecci, l'home a crrec de les donacions a "l'oficina privada" de
Blair, donacions que aconseguien la principesca suma de set
milions de lliures, no era altre que el company de tennis de Blair,
un jueu, Michael Levy. D'altra banda, Levy va acordar recaptar
grans sumes de diners per al Partit Laborista, sempre que mai es
torns "anti-Israel", mentre Blair en fos el lder.
Curiosament Blair va ser presentat a Levy en un sopar al
1.994, per Gideon Meir, un alt diplomtic israeli. Levy tamb
havia fet de recaptador de fons per al primer ministre israeli, Ehud
Barak, i els seus dos fills viuen a Israel. Un altre Jueu, David
Sainsbury, es converteix en el principal donant del Partit Laborista
d'aquell any en donar al partit un mili de lliures. Coincidentment
Gideon Meir

tant a Levy com a Sainsbury se'ls concedeixen ttols nobiliaris vitalicis, fent-los lords,
desprs de la victria electoral de Blair.
El 6 de maig, noms quatre dies desprs de l'elecci de
Tony Blair com primer ministre, el ministre d'Hisenda, Gordon
Brown, anuncia que atorgar plena independncia del control
poltic al Banc d'Anglaterra. Sense canvis doncs.
El 29 d'octubre mor a Ginebra Edmond de Rothschild.
Curiosament, el mateix dia tamb mor Anton Szandor LaVey (de
nom real Levy - un cripto-jueu), fundador de l'Esglsia de Satans,
qui en el seu llibre, "Satans parla," diu en relaci al pla jueu de
dominaci mundial, "Els Protocols dels Savis de Si":
"La primera vegada que vaig llegir els Protocols
dels Savis de Si, la meva reacci instintiva va ser, qu hi
ha de dolent en tot aix? No s la forma com hauria de
funcionar tot pla mestre? Potser el pblic no es mereix - o
millor dit, demana - tal despotisme"?

Ehud Barak

Kofi Annan es nomenat secretari general de les Nacions

Unides. Est casat amb Nane Lagergren, una Rothschild, amb qui
es casa al 1.984.

Anton Szandor
LaVey

A Los Angeles, una important investigaci local, estatal i

federal sobre drogues es fa agre. Els sospitosos d'aquesta
investigaci? El crim organitzat israeli amb operacions a Nova
York, Miami, Las Vegas, Canad, Israel i Egipte. Aquesta xarxa
del crim organitzat israeli estava implicada en trfic de cocana i
d'xtasi, juntament amb sofisticats fraus de guant blanc amb
targetes de crdit i fraus informtics. Per sorpresa dels agents
investigadors, els israelians investigats tenien els localitzadors,
telfons mbils, fins i tot els telfons particulars dels investigadors
sota vigilncia. Alguns de la xarxa que van ser detinguts, fins i tot
van admetre tenir centenars de nmeros de telfon i haver-los
utilitzat per tal d'evitar l'arrest.

Kofi i Nane Annan

Els investigadors miren d'on pot haver vingut aquesta

informaci i aviat es topen amb la firma israeliana Amdocs que
virtualment t el monopoli dels serveis de facturaci telefnics
d'Estats Units, i al revisar el seu propi sistema telefnic per
esbrinar com podia ser intervingut descobreixen que, el seu
principal contractista s Converse Infosys una altra empresa
israeliana, que treballa en estreta collaboraci amb el govern
israeli.

1.998
El 18 de gener, Michael Specter, publica un article al
New York Times titulat "La nova mercaderia dels traficants:
Dones eslaves ingnues" La histria revela com la mfia russa
jueva domina la tracta de blanques a la prostituci on moltes de
les dones desprevingudes que entren enganyades en aquest
negoci acaben a Israel. De fet Specter a l'article afirma el
segent:
"El Tropicana, a l'animat barri financer de Tel
Aviv, s un dels bordells ms concorreguts. Les dones que
hi treballen, igual que gaireb totes les prostitutes d'avui
dia a Israel, sn russes. El seu cap, per, no ho s".
El president Bill Clinton rep una carta amb data del 26 de
gener, d'un grup que es fa anomenar el "Projecte per a un Nou
Segle Americ (PNAC)," signada per les segents persones:
Elliott Abrams; Richard L. Armitage; William J. Bennett; Jeffrey
Bergner; John Bolton; Paula Dobriansky; Francis Fukuyama;
Robert Kagan; Zalmay Khalilzad; William Kristol; Richard
Perle; Peter W. Rodman; Donald Rumsfeld; William Schneider
Jr.; Vin Weber; Paul Wolfowitz; R. James Woolsey; Robert B.
Zoellick, la majoria d'ells sn jueus. La carta diu:
"Li escrivim perqu estem convenuts que l'actual
poltica nord-americana respecte a l'Iraq no est tenint
xit, i perqu aviat a l'Orient Mitj podrem enfrontarnos a una amenaa ms greu que cap de les que hem
conegut des del final de la Guerra Freda. Al seu proper
missatge sobre l'estat de la naci, vost t l'oportunitat
de traar un rumb clar i determinat per tal d'enfrontar
aquesta amenaa.

Michael Specter

Bill Clinton

L'instem a aprofitar aquesta oportunitat, i a enunciar una nova estratgia

que garanteixi els interessos dels EUA i els dels nostres amics i aliats arreu del
mn. Aquesta estratgia ha de tenir com objectiu, sobretot, l'eliminaci del
rgim de Saddam Hussein del poder. Estem disposats a oferir tot el nostre suport en
aquesta difcil per necessria tasca...
Donada la magnitud de l'amenaa, la poltica actual, l'xit de la qual depn
de la fermesa dels nostres socis de la coalici i de la cooperaci de Saddam
Hussein, s perillosament insuficient. L'nica estratgia acceptable s aquella que
elimini la possibilitat que l'Iraq sigui capa d'utilitzar o amenaar d'utilitzar armes
de destrucci massiva. A curt termini, aix significa la voluntat d'emprendre una
acci militar en quant la diplomcia falli clarament. A llarg termini, aix
significa l'eliminaci de Saddam Hussein i el seu rgim del poder. Que ara ha
d'esdevenir l'objectiu de la poltica exterior d'Estats Units".

Al setembre, potser amb aquesta carta encara rondant-li pel cap, Bill Clinton,
mentre era de visita a Irlanda, fa la sorprenent segent confessi pel que fa a qui realment
pren les decisions al mn:
"Ja saps, quan arribes a ser el lder d'un pas, alg altre pren totes les
decisions. Pots trobar-te sortint-te amb la teva amb presidents virtuals, primers
ministres virtuals, tot virtual".
De fet ms ominosament el 31 d'octubre, d'acord amb les instruccions rebudes del
grup PNAC, el president Clinton signa la llei H.R. 4.655, la "Llei de l'Alliberament de
l'Iraq", que recolza la recerca d'un canvi de rgim a l'Iraq.
No obstant aix, la histria ens diu que el grup PNAC, en realitat, no sn
particularment creatius. De fet, ja al febrer del 1.990 un sayan del Mossad a Nova York
subministra una histria falsa per l'ABC Television on Saddam Hussein tenia una planta de
fabricaci d'urani a l'Iraq amb la finalitat de cridar l'atenci sobre les anomenades "armes
de destrucci massiva" de Saddam Hussein, un any abans de la primera guerra d'Estats
Units contra l'Iraq.
El 19 de febrer, un equip de 5 homes forts del Mossad s arrestat a Berna, Sussa,
desprs d'haver estat capturat tractant de collocar micrfons ocults en una casa particular.
El Fons Monetari Internacional (FMI) elimina els subsidis d' aliments i combustible
per als pobres d'Indonsia. Alhora, l'FMI absorbeix desenes de milers de milions de dlars
per tal de salvar als financers d'Indonsia o ms aviat els bancs internacionals que els
havien concedit prstecs.
Es filtra un document del Banc Mundial, denominat "Pla Mestre per al Brasil". On
es detallen els cinc requisits per assegurar la flexibilitat d'una fora laboral del sector
pblic. Sn els segents:
1. Reduir els salaris / beneficis.
2. Reduir les pensions.
3. Augmentar les hores de feina.
4. Reduir l'estabilitat laboral.
5. Reduir l'Ocupaci.
Es crea, a Frankfurt, el Banc Central Europeu, la ciutat d'on provenen els
Rothschild.

1.999
Al Brasil, la companyia elctrica privatitzada de Rio anomenada, "Rio Light", s
responsable de repetides apagades als barris. La companyia ho atribueix al clima de l'Oce
Pacfic, quan Rio es troba a l'Atlntic. De veritat que les apagades no tenen res a veure amb
el fet que desprs de la privatitzaci de Rio Light s'acomiads al 40% dels treballadors de la

companyia? Rio Light no t cap problema, degut a l'acomiadament d'empleats, que

naturalment queda reflectit en la caiguda del nivell del seu servei, el preu de les seves
accions puja un 33%.
L'Agncia Nacional de Seguretat (NSA), amb seu al nord de Maryland, publica el
que anomena l'informe d'alt secret d'informaci sensible compartimentada (TS/SCI),
advertint que mans estrangeres s'estaven ficant als registres de trucades d'Estats Units, en
particular cap a Israel. Curiosament una empresa israeliana anomenada Amdocs t
virtualment el monopoli dels registres de facturaci de totes les empreses de telefonia
d'Estats Units, aix com els de totes les grans com ara AT&T que els subcontracta aquest
procs.

2.000
George W. Bush s elegit president d'Estats Units. Bush i la
seva famlia afirmen ser descendents de la Casa de Plantagenet que
descendeix de la casa reial de Jud. Ell, de fet, s cripto-jueu. No
obstant aix, Bush es retrata a si mateix com un cristi amb el
propsit d'aparentar que s un cristi blanc que arribar a cometre
guerres illegals a l'Afganistan i l'Iraq, en comptes de jueus entre
bastidors.
El president de Veneuela, Hugo Chvez, abans de fer una
visita oficial a l'Iraq diu:

George W. Bush

"Imagineu qu diran els fariseus quan em vegin

amb Saddam Hussein!"
Els fariseus van ser els lders jueus responsables de la
crucifixi de Jesucrist, que continuen sent venerats pels jueus
d'avui.
A l'abril Jacob "Cookie" Orgad, un exagent confs del
Mossad, s arrestat per portar a terme una de les operacions de
contraban d'xtasi ms grans de la histria d'Amrica. Aquesta
operaci lliurava centenars de milions de dlars en drogues
illegals, fabricades als Pasos Baixos, a ciutats d'arreu d'Estats
Units. Una de les caracterstiques niques d'aquesta operaci era
que jueus ortodoxos hassids actuaven com correus de drogues,
amb l'esperana que els seus barrets negres tradicionals, abrics
negres i rnxols de cabells penjant al voltant de les orelles,
improbablement els faria semblar sospitosos. De fet, el
Comissionat del Servei de Duanes d'Estats Units, Raymond W.
Kelly, afirma:

Hugo Chvez

Raymond W. Kelly

"La droga ens arriba de diverses bases de contraban, principalment

d'Europa, de la Repblica Dominicana i del Canad... els grups del crim organitzat
israelians en dominen el comer..."
L'oligarca rus, el jueu Boris Berezovsky, fuig a Londres
per evitar ser arrestat a Rssia i transfereix els seus interessos
comercials al seu protegit, un altre jueu rus, Roman Abramovich,
qui comprar el Chelsea Football Club.
L'1 d'octubre, "L'Osservatore Romano," publica una
histria de com la policia italiana ha desarticulat una xarxa de
pedoflia que havia estat segrestant nens no jueus d'edats
compreses entre dos i cinc dels orfenats, i desprs els violava i
els assassinava. La xarxa de pedoflia havia filmat aquestes
violacions i assassinats en benefici de la indstria mundial de les
"pellcules snuff," i ja havia venut cpies a ms de 1.700 clients
que havien pagat fins a 20.000 dlars U.S. per veure com aquests
nens d'entre dos i cinc anys eren brutalment violats i assassinats.
Aquest no era el problema, per. El problema era que
aquesta xarxa de pedoflia constava d'onze gngsters jueus, i els
mitjans de radiodifusi italians havien estat prou audaos com per
informar-ne als seus ms d'onze milions d'espectadors, i fins i tot
anar tan lluny com per emetre imatges de les detencions d'aquests
gngsters jueus! Naturalment, en comptes de ser discrets o de
disculpar-se pels crims dels seus germans, la comunitat jueva
d'Itlia es torna boja clamant, "libel de sang", i exigint que l'elit
jueva que seia al consell de la cadena de televisi responsable, no
s cap sorpresa, acomiadi als executius de notcies que han perms
que aquesta histria fos emesa. Aix, per descomptat, es fa, i de
pas, cap cadena de notcies d'Estats Units emet cap informe
d'aquesta histria de la xarxa de pedoflia jueva.

Boris Berezovsky

Roman Abramovich

Un hauria de preguntar-se si, el llibre ms sagrat dels jueus, el "Talmud," havia
influenciat d'alguna manera a aquests pedfils jueus. El Talmud estableix clarament que les
relacions sexuals entre un home adult i una nena de menys de tres anys s "admissible", i
tamb, que el millor d'entre els no-jueus, "mereix ser assassinat." Pel que sembla, les
accions d'aquests pedfils jueus satisfeia totes dues disposicions.
El Fons Monetari Internacional (FMI) requereix a Argentina que redueixi el dficit
pressupostari del govern dels actuals 5,3 mil milions de dlars a 4,1 mil milions l'any
segent, el 2.001. En aquell moment, la desocupaci est sobre el 20% de la poblaci
activa. A continuaci, puja l'aposta i exigeix l'eliminaci del dficit. L'FMI ofereix a
Argentina algunes idees de com podria aconseguir-ho. Retallar el programa d'emergncia a
l'ocupaci del govern de 200 a 160 dlars mensuals.
Tamb demana una reducci generalitzada d'entre el 12% i el 15% dels salaris dels
funcionaris pblics i una retallada a les pensions de la gent gran d'un 13%. Al desembre del
2.001, la classe mitjana argentina, farta de buscar escombraries, literalment, pels carrersper
poder menjar, comena la revolta i cala foc a Buenos Aires. Al gener, l'Argentina havia
devaluat el pes ensorrant el valor dels comptes d'estalvi de molta gent corrent. Consternat

per no poder seguir violant a aquest pas, James Wolfensohn, el

president jueu del Banc Mundial, afirma amb tristesa:
"Gaireb totes les grans empreses de serveis
pblics havien estat privatitzades".
Com controlen els disturbis entre la poblaci causats per
la banca jueva? Un exemple s el d'un conductor d'autobs
argent, de trenta-set anys pare de cinc fills, que perd la feina de
conductor d'autobs a una empresa que li devia 9 mesos de sou.
Durant una manifestaci en contra d'aquestes i altres injustcies
perpetrades sobre ell i la poblaci, la policia militar el mata d'un
tret al cap.
James Wolfensohn
A Tanznia, on moren de SIDA aproximadament 1,3

milions de persones, el Banc Mundial i l'FMI decideixen que ara cal exigir a Tanznia que
els hospitals cobrin pel que fins ara eren visites gratutes. Tamb ordenen a Tanznia que
cobri per les despeses escolars del seu sistema d'educaci, fins ara gratut, desprs, se
sorprenen, quan la matriculaci escolar baixa del 80% al 66%.
Durant el temps que l'FMI i el Banc Mundial han estat a crrec de l'economia de
Tanznia, que s des de l'any 1.985, el PIB per cpita de Tanznia ha baixat de 309 dlars
a 210 dlars , el nivell d'alfabetitzaci s'ha redut i la taxa de pobresa extrema ha
augmentat fins afectar al 51% de la poblaci. Quan l'FMI i el Banc Mundial se'n van fer
crrec al 1.985, Tanznia era una naci socialista. Al juny del 2.000 el Banc Mundial
informava arrogantment:
"Un dels llegats del socialisme s que la majoria de la gent segueix creient
que l'Estat t un paper fonamental en la promoci del desenvolupament i en la
prestaci de serveis socials."
A Bolvia hi ha disturbis desprs que el Banc Mundial augmenti drsticament el
preu de l'aigua. El Banc Mundial afirma que aix s necessari per a fer reparacions que es
necessiten desesperadament i per a l'expansi. Aix s una absoluta ximpleria per sens
dubte no s original. Un provedor d'aigua britnic, la Wessex Water, una empresa d'aiges
privatitzada que en realitat era propietat de l'Enron va reclamar el mateix desprs de ser
privatitzada (Anglaterra va ser el primer pas en privatitzar el servei pblic), i igual que a
Bolvia la qualitat va baixar i els preus van explotar. D'altra banda, gaireb totes les
empreses d'aiges privatitzades a Gran Bretanya han fallat a l'hora de complir amb els
objectius del govern respecte a les fuites, per la qual cosa l'augment de les despeses
clarament no passa pel manteniment.

2.001
El 20 de gener, noms unes hores abans de deixar el crrec,
el president Clinton atorga a Marc Rich (un cripto-jueu belga, de
nom real Marc Reich) un indult presidencial molt polmic. Al
1.983, Marc Rich va estar acusat pel fiscal d'Estats Units i el futur
alcalde de la ciutat de Nova York, Rudolph Giuliani, amb crrecs
d'evasi d'impostos i de comer illegal amb l'Iran. Va fugir a
Sussa abans d'una compareixena davant el tribunal, i va estar
durant molts anys entre els "ms buscats" de l'FBI.
Curiosament el Director Nacional de la Lliga
Antidifamaci (ADL), Abraham Foxman, admet que la seva
organitzaci ha rebut 250.000 dlars en contribucions de Marc
Rich durant un perode de setze anys, incls un subsidi de 100.000
dlars poc desprs que Foxman hagus acordat ajudar a Ric a
obtenir un indult presidencial de Bill Clinton. Foxman tamb
Marc Rich
admet que va ser idea seva utilitzar l'exdona de Rich, Denise, una
important contribuent financera del Partit Demcrata, com mitj per influir en Clinton.
El 10 de setembre, el Washington Times publica una histria de Rowan
Scarborough titulada "Segons un estudi de l'Exrcit, les tropes dels EUA imposarien la
pau." Aquest article se centra en un document de 68 pgines de l'Escola d'Estudis Militars
Avanats de l'Exrcit (SAMS), que fa referncia a una varietat de temes que inclouen
diferents agncies militars i als seus modus operandi. Del Mossad, el servei secret israeli,
els oficials de la SAMS, diuen:
"s un comod. Despietat i astut. s capa d'atacar tropes nordamericanes i fer que sembli un acte palest / rab".
L'11 de setembre, l'atac contra el World Trade Center i el Pentgon est orquestrat
per Israel amb la complicitat de la Gran Bretanya i Estats Units, sota les ordres dels
Rothschild, que al seu torn culpen als anomenats terroristes musulmans. Aquesta s la
primera fase per aconseguir que el mn occidental entri en guerra amb el mn rab, en nom
dels jueus. Una altra operaci de bandera falsa del Mossad, de llibre de text, que recorda el
seu lema:
"Mitjanant l'engany, fars la guerra."
Tamb utilitzen els atacs per fer-se amb el control dels pocs pasos al mn que no
han perms bancs centrals dels Rothschild i menys d'un mes desprs d'aquests atacs, les
tropes d'Estats Units ataquen l'Afganistan, un dels set pasos al mn que no t un banc
central controlat pels Rothschild. Aquestes nacions estan predominantment poblades per
musulmans que, a diferncia de la majoria dels cristians blancs (veure Nehemies 5:7),
obeeixen les seves escriptures i es neguen a participar en prstecs o prstecs de diners, la
"usura", cosa que ha irritat als jueus durant centenars d'anys.
Els jueus tamb estan descontents amb els musulmans arreu del mn. Aix es degut

al fet que el pla per a destruir la fe musulmana que tan b els va funcionar als jueus en
relaci amb la fe cristiana, en gran mesura, ha fracassat.
Els jueus han treballat dur per aconseguir que els musulmans emigrin a moltes
nacions occidentals, el pla era que oblidessin les seves creences religioses i es convertissin
noms en consumidors de productes, serveis i governs jueus, com la majoria del mn cristi
blanc.
Per desgrcia, la majoria dels musulmans han mantingut la seva fe religiosa i han
format les seves prpies comunitats dins d'aquestes nacions occidentals, sense caure en el
parany dels jueus, com els cristians. Els jueus decideixen que aix vol dir que els
musulmans han de ser destruts, i decideixen que aconseguiran que els cristians els facin la
feina.
Curiosament l'endem dels atacs, al Jerusalem Post, l'exprimer ministre israeli,
Benjamin Netanyahu, declara:
"En quant al que ha succet l'11 de setembre, b doncs s molt bo... generar
immediatament simpatia cap a Israel."
Curiosament l'aeroport Logan de Boston, des d'on van sortir els vols UAL 175 i AA
11, que van colpejar les torres bessones i l'aeroport de Newark, d'on va sortir el vol UAL 93
i que suposadament es va estavellar a Pennsylvania, tots dos tenien la seguretat
subcontractada a una empresa privada anomenada Huntleigh USA. Aquesta empresa al seu
torn s una filial propietat d'una companyia israeliana anomenada International Consultants
on Targeted Security (ICTS) International NV, una empresa de seguretat i transport aeri
amb seu a Holanda dirigida per ex oficials dels comandaments militars israelians i veterans
dels serveis secrets del govern i agncies de seguretat.
Els directors de la ICTS sn Menachem Atzmon (condemnat a Israel al 1.996, quan
era tresorer de la campanya a l'alcaldia d'Ehud Olmert, per finanament fraudulent de la
campanya a diferncia del seu company tamb acusat, Ehud Olmert, qui va ser absolt i
pass a convertir-se en primer ministre d'Israel al 2.006), i Esdres Harel, qui moriria d'un
atac de cor dos anys ms tard als 53 anys al seu iot a la costa de Palestina. Aquests dos
ciutadans israelians, es van fer crrec de la gesti de la seguretat dels aeroports de Boston i
Newark quan l'ICTS van comprar Huntleigh EUA al 1.999.
El 5 de setembre, menys d'una setmana abans de l'atac de
l'11-S, el lder dels segrestadors l'anomenat Mohamed Atta i uns
quants segrestadors ms van realitzar una visita a hores d'ara
inexplicable, al jueu asquenazita, Jack Abramoff, del grup de
pressi pro-israeli, a bord d'un dels seus vaixells casino. No
s'inicia cap mena d'investigaci en quant a qu hi feien all.
Curiosament cap dels dinou anomenats segrestadors culpats de
dur a terme l'atac l'11 de setembre, en surt viu, alguns s'acosten a
les ambaixades d'Estats Units als pasos rabs i pregunten per
qu diuen que sn segrestadors. Es pregunta aix a Estats Units o
als mitjans de comunicaci jueus? No.
L'11-S, cinc israelians disfressats amb robes rabs sn

Jack Abramoff

arrestats per ballar i aplaudir mentre enregistren un vdeo de l'esfondrament de les torres del
World Trade Center. Suposadament sn empleats de l'empresa de mudances Urban Moving
Sistems, als israelians els enxampen amb mltiples passaports, una furgoneta que dona
positiu en explosius i una gran quantitat de diners en efectiu. A ran d'aquesta detenci,
l'alcalde de Jerusalem (i futur primer ministre d'Israel), Ehud Olmert, truca personalment a
l'alcalde de Nova York Rudy Giuliani, donant-li instruccions per tal que intervingui en
aquest assumpte.
Olmert ofereix les segents garanties de que aquests homes no han tingut res a
veure amb l'atac terrorista, i de que noms s'estaven divertint una mica, que suposo deu ser
una cosa que fan els jueus quan veuen com s'ensorren dos edificis gegantins plens de nojueus, quan declara:
"s per aix que els cinc reien mentre s'esfondraven els edificis del World
Trade Center, noms sn uns immadurs i uns irresponsables."
Ms tard es va revelar que dos d'aquests cinc israelians eren del Mossad, negant aix
les afirmacions d'Olmert. Els altres tres tamb eren en gran mesura sospitosos de ser del
Mossad. Rastrejant l'activitat dels israelians seguint els informes dels testimonis, es desprn
que van ser vistos al parc de la llibertat en el moment del primer impacte, la qual cosa
suggereix un coneixement previ del que estava per venir.
No obstant aix, els israelians sn interrogats, i desprs, eventualment retornats a
Israel i, a ms, als agents que els van detenir, des del departament de Policia de Nova Jersey
se'ls diu que no parlin de la detenci, per la qual cosa presumiblement si alguna vegada vols
fer alguna cosa a Nova York, ser millor que primer parlis amb l'alcalde de Jerusalem.
Curiosament aquests cinc israelians que estaven ballant i festejant l'esfondrament
del World Trade Center, apareixen ms tard a la rdio i a la televisi israeliana, on afirmen
que eren a la ciutat de Nova York l'11 de setembre per "documentar l'esdeveniment", ja que
Estats Units mai havia patit un atac com aquest al seu territori. Com sabien que l'atac seria
just en aquell lloc?
El propietari de l'empresa de mudances utilitzada com a cobertura per aquests
agents del Mossad abandona el negoci i fuig cap a Israel. Ms tard el govern d'Estats Units
classifica tota evidncia relacionada amb els agents israelians i les seves connexions amb
l'11-S.
Carl Cameron des de la Fox News informa al pblic de
gran part d'aix a travs d'una histria en quatre parts. La
pressi dels grups jueus, principalment de l'AIPAC, obliga a la
Fox News a eliminar la histria de la seva pgina web.
Dues hores abans dels atacs del 11-S, Odigo, una
empresa israeliana amb oficines just a poques illes de les
Carl Cameron
Torres Bessones, rep una advertncia prvia de l'atac a travs
d'un missatge instantani per Internet. El gerent de l'Oficina de
Nova York ofereix a l'FBI l'adrea IP del remitent del missatge, per l'FBI no en fa cas.

L'FBI est investigant a cinc companyies de mbils israelians com a possibles

faanes del servei secret israeli.
Aproximadament dos-cents israelians amb vincles amb aquestes companyies de
mbils que estaven molt actius al World Trade Center just mesos abans de l'atac, sn
arrestats posteriorment per la seva presumpta implicaci quan es descobreixen residus de
bombes en algunes de les furgonetes que utilitzaven per les mudances. No obstant aix,
seguint ordres directes de Michael Chertoff, sn deportats a Israel degut a "violacions del
visat". Chertoff, un ciutad amb doble nacionalitat americana/israeliana, el pare del qual s
rab i la mare una de les primeres agents del Mossad, opta per ordenar la detenci
d'aproximadament nou-cents musulmans, sense cap mena de vincles ni amb el World Trade
Center ni amb residus d'explosius.
El 12 de setembre, el Jerusalem Post, ja avisava sobre la possible exposici d'Israel
com autors dels atacs de l'11-S, publicant una histria allegant que dos israelians havien
mort als avions segrestats i que 4.000 van desaparixer al WTC. Una setmana ms tard, una
cadena de televisi de Beirut informa que 4.000 empleats israelianes del WTC s'havien
absentat el dia de l'atac, cosa que sembla aclarir la histria del Jerusalem Post.
Finalment el 22 de setembre, el New York Times afirma el segent:
"De fet, noms es va confirmar la mort de tres israelians. Dos als avions i un
tercer que havia anat a les torres per negocis i que va ser identificat i enterrat"
Entre el 26 d'agost i l'11 de setembre, un grup d'especuladors, identificats per la
Comissi de Borsa i Valors nord-americana com a ciutadans israelians, van vendre, "a
curt", una llista de 38 accions que raonablement es podia esperar que perdrien valor com a
resultat del atacs pendents. Aquests especuladors operaven a les bosses de valors de
Toronto, Canad, i Frankfurt, Alemanya, i els seus guanys segons es va dir, especficament,
havien estat, "de milions de dlars." L'FBI mai va investigar-ho perqu sabien que no els
duria cap a la lnia oficial de Bin Laden, sin ms aviat, cap als veritables autors, Israel.
A ms, a principis d'aquell any, Lewis Eisenberg qui havia estat el responsable de la
privatitzaci del World Trade Center, troba l'amo ideal, l'ex propietari d'un club nudista,
Larry Silverstein. Els dos homes han ocupat posicions de lideratge a la United Jewish
Appeal (UJA), una organitzaci jueva "caritativa", mil milionria. Tamb tres mesos abans
de ser destrut, Silverstein duplica l'assegurana del World Trade Center. Curiosament
Silverstein s molt amic de l'exprimer ministre israeli, Benjamin Netanyahu, amb qui diu
que, durant anys, parla per telfon tots els diumenges, quan comena la setmana jueva.
Desprs de l'atac al World Trade Center, s'envien cartes annimes contenint ntrax
a diversos poltics i executius de mitjans de comunicaci. Degut a l'exposici a l'ntrax que
contenen aquestes cartes moren cinc persones. Igual que de l'atac de l'11-S d'aix se'n culpa
immediatament a Al-Qaida, fins que es descobreix que l'ntrax d'aquestes cartes s d'un
tipus especfic elaborat com arma per un laboratori militar d'Estats Units.
L'FBI ms tard descobreix que el principal sospits d'haver enviat aquestes cartes
amb ntrax s un jueu asquenazita, el Dr. Philip Zack, a qui havien renyat diverses vegades
a la feina degut als comentaris ofensius que feia sobre els rabs. El Dr. Philip Zack, havia
quedat enregistrat per les cmeres entrant a l'rea d'emmagatzematge on treballava a Fort

Detrick, que s on es guardava lntrax. En aquest punt, tant l'FBI com els principals
mitjans de comunicaci deixen de fer comentaris pblics sobre el cas.
El president de la Lliga per a la Defensa dels Jueus des del
1.985, el jueu asquenazita, Irv Rubin, s empresonat per conspirar,
suposadament, per bombardejar una mesquita i les oficines d'un
diputat rab-americ. Mor poc desprs, suposadament d'un tall a la
gola en un intent de sucidi, abans que pugui ser portat a judici.
Una setmana abans de l'atac al WTC, la companyia Zim
Shipping marxa de les seves oficines al WTC, incomplint el
contracte d'arrendament, el que costa a la companyia 50.000
dlars. Mai ha donat cap explicaci, per l'Estat d'Israel s mig
propietari de la Zim Shipping Company.
Com que l'atac de l'11 de setembre s'atribueix a Osama Bin
Irv Rubin
Laden, Estats Units envaeix l'Afganistan i enderroca als seus

governants talibans. Aix va ser aix, per no per la ra que us
acabo de dir. La veritable ra va ser que el lder talib, el mull Omar havia prohibit la
producci d'opi al juliol del 2.000, i per tant els cultius d'opi d'aquell any van ser destruts.
Recordeu qu va succeir al 1.839, quan l'emperador manx va ordenar destruir l'opi a la
Xina, per tal d'aturar l'addicci endmica del poble xins?
La famlia Rothschild va ordenar que l'exrcit britnic lluits contra els xinesos per
tal de protegir els seus interessos del trfic de drogues. B, doncs aix s exactament el que
succeeix aquell any amb l'exrcit d'Estats Units. Afganistan s l'origen del 75% de l'herona
mundial, i degut a que el mull Omar ha destrut els guanys del 2.001, no es pot perdre
temps en estar segurs de no permetre que interfereixi en els beneficis d'aquesta, "Sinagoga
de Satans," l'any 2.002, i per tant la invasi es produeix a l'octubre del 2.001, i poc
desprs, els mitjans de comunicaci ja estan informant d'una abundant collita d'opi al mar
del 2.002.
El 3 d'octubre, el primer ministre israeli, Ariel Sharon, fa la segent declaraci al
jueu asquenazita, Shimon Peres, segons informa la rdio Kol Yisrael:
"Cada vegada que fem una cosa em dius que Amrica
far aix i far all.... Vull deixar-te molt clar una cosa, no
et preocupis per la pressi nord-americana sobre Israel.
Nosaltres, el poble jueu, controlem Amrica, i els americans
ho saben".
Al sopar dels Amics Americans de Lubavitch, a l'octubre, a
Ari Fleischer, secretari de premsa del president Bush, li donen el
premi del grup al Lder Jove i al senador Joe Lieberman se'l declara
l'homenatjat de la nit. Tant Ari Fleischer com el senador Lieberman
elogien l'esfor actiu de Chabad Lubavitch per establir un exrcit
d'empleats joves amb ocupacions governamentals i poltiques. A
aquest sopar hi assisteixen centenars de poltics peixos grossos de
Washington, empleats del Capitoli i gent adinerada de Washington.
Dit de passada la segent temporada d'Ari Fleischer com secretari de

Ari Fleischer

premsa del president Bush, es ordenat com el Rab Lubavitch.

L'ex Director d'Assumptes Nacionals del Comit Jueu Americ, el Dr. Stephen
Steinlight, al seu article d'octubre per al Centre per l'Estudi de la Immigraci titulat:
"L'estaca jueva a la canviant demografia americana - Reconsiderant una poltica
d'immigraci equivocada", sota el ttol, "Enfrontant la desaparici gradual del poder poltic
jueu", explica com els jueus controlen Amrica:
"No s que sigui el cas que el nostre poder poltic desproporcionat (per pes
ms gran que qualsevol altre grup cultural/tnic d'Amrica) els acabar erosionant
a tots alhora, o fins i tot d'una forma rpida. Potser serem capaos d'aferrar-nos-hi
una o dues dcades ms. Al menys fins que el triomf de la reforma del finanament
de campanya s'hagi completat, un escenari molt poc probable, la gran riquesa
material de la comunitat jueva continuar donant-li avantatges significatius.
Seguirem a la cort i serem festejats per figures clau del Congrs. Aquest
poder s'exerceix dins el sistema poltic des del nivell local al nacional a travs de
diners fcils, i especialment proveint de fons pblics a candidats que simpatitzin
amb Israel, un alt mur de separaci esglsia/estat, i un liberalisme social combinat
amb conservadorisme selectiu en justcia penal i les qestions del benestar... "
A continuaci, passa al poder dels mitjans de comunicaci admetent que sn una
mquina de propaganda jueva:
"Tamb s cert que la influncia econmica jueva i el poder es concentren
desproporcionadament a Hollywood, a la televisi i a la indstria de la informaci,
en teoria, una benedicci en termes de formaci d'imatges pbliques favorables als
jueus i de sensibilitzar al poble nord-americ."
Desprs cita la necessitat absoluta de repetir la propaganda sobre el presumpte
holocaust de jueus a la Segona Guerra Mundial, quan parlant de ciutadans amb doble
nacionalitat israeliana/americana, afirma:
"Estats Units ha tolerat en gran mesura aquesta doble lleialtat - vam
aconseguir via lliure, sospito, en gran part grcies a la culpabilitat dels cristians
pel que fa a l'holocaust..."
I passa a indicar com creu ell que els mitjans de comunicaci jueus s'aprofitaran
dels immigrants musulmans:
"Confesso les meves sospites de que la MTV, per b o per mal, resultar ms
potent amb els immigrants musulmans joves... que les fonts tradicionals d'autoritat
religiosa i poltica."
Adam Goldman s designat Enlla de la Casa Blanca amb la Comunitat Jueva.
Curiosament no hi ha cap altre grup tnic que tingui un Enlla de la Casa Blanca
especficament per qestions de raa.
L'oligarca jueu rus, Vladmir Gusinsky, fuig de Rssia, on s'enfrontava a crrecs de
blanqueig de diners, per anar a Israel, ja que t doble nacionalitat russa / israeliana.

Es descobreix que el sistema de comunicacions dels agents de drogues d'Estats

Units ha esta penetrat. La sospita recau en dues empreses, Amdocs i Comverse Infosys,
totes dues propietat d'israelians. Amdocs genera dades de facturaci per a la majoria de les
companyies telefniques d'Estats Units i s capa de proporcionar registres detallats de qui
est parlant amb qui, mentre que a Israel, Converse Infosys aconsegueix el reemborsament
de fins el 50% dels costos d'investigaci i desenvolupament del Ministeri israeli
d'Indstria i Comer.
Comverse Infosys construeix l'equip enregistrador utilitzat per la policia per espiar
totes les trucades telefniques nord-americanes, per Comverse Infosys est sota sospita, ja
que obt la meitat del seu pressupost d'investigaci i desenvolupament per part del govern
israeli, ha construt una porta del darrere al sistema que est sent explotada pel serveis
secrets israelians i la informaci obtinguda a Estats Units intentant interceptar drogues
sembla ser que acaba arribant als traficants de drogues.
La investigaci de l'FBI porta a treure a la llum la major xarxa d'espionatge
estrangera mai descoberta a l'interior d'Estats Units, operada per Israel. La meitat dels
espies sospitosos van ser detinguts quan va passar l'11-S.
El professor Joseph Stiglitz, ex economista en cap del Banc Mundial, i expresident
del Consell d'Assessors Econmics del president Clinton, fa pblica la "Estratgia de quatre
passos", del Banc Mundial, que est dissenyada per qu els banquers esclavitzin a les
nacions. Els resumeixo aqu:
1. Privatitzaci. Aqu s on, en realitat, s'ofereix als lders nacionals un 10% de
comissi als seus comptes bancaris secrets de Sussa a canvi que retallin uns mil
milions de dlars sobre els preus de venda dels bns nacionals. Suborn i corrupci,
purs i durs.
2. Liberalitzaci del mercat de capitals. Aqu s on es revoquen les lleis que graven
els diners que surten fronteres enll. D'aix Stiglitz en diu el cicle del "diner calent".
Primer entren diners de l'estranger per especular al sector immobiliari i financer, a
continuaci, quan l'economia del pas comena a semblar prometedora, aquesta
riquesa estrangera es retira una altra vegada, fent que l'economia s'ensorri. La naci
llavors demana ajuda al Fons Monetari Internacional (FMI) i l'FMI la ofereix amb la
condici que s'han d'elevar les taxes d'inters a tot arreu del 30% al 80%. Aix va
succeir a Indonsia i Brasil, tamb en altres pasos d'sia i l'Amrica Llatina. En
conseqncia aquestes taxes d'inters ms altes empobreixen el pas, demoleixen el
valor de les propietats, devastant la producci industrial i drenant els tresors
nacionals.
3. Preus basats en el mercat. Aqu s on s'eleven els preus dels aliments, aigua i gas
domstic, que previsiblement condueix a disturbis socials als respectius pasos, ara
ms comunament coneguts com "Disturbis FMI" Aquests disturbis causen la fugida
de capitals i les fallides dels governs. Aix beneficia a les corporacions estrangeres
ja que les nacions acaben sent actius que es poden comprar a preus baixssims.
4. Tractat de lliure comer. Aqu s on les empreses internacionals irrompen a sia,
Amrica Llatina i frica, mentre que al mateix temps, a Europa i Amrica blinden
els seus mercats contra l'agricultura del tercer mn. A aquests pasos tamb els

imposen el pagament d'aranzels exorbitants per productes farmacutics de marca,

fent crixer les taxes de mortaldat i de malalties.
Hi ha un munt de perdedors en aquest sistema, per un guanyador - els jueus
propietaris i operadors del sistema bancari. De fet, l'FMI i el Banc Mundial han fet que la
venda dels sistemes d'electricitat, aigua, telfon i gas sigui una condici dels prstecs a
totes les nacions en desenvolupament. Aix s'estima que suposa 4 bilions de dlars en
actius de propietat pblica.
Al setembre d'aquell any, el professor Joseph Stiglitz s guardonat amb el Premi
Nobel d'Economia.

2.002
El Tercer Nou Diccionari Internacional Webster (Text Complet), reimprs al 2.002,
ofereix una nova definici d'antisemitisme, una definici que no havia estat actualitzada des
del 1.956. La nova definici diu:
"Antisemitisme:
1. hostilitat cap als jueus com grup minoritari religis o racial, sovint
acompanyada de discriminaci social, poltica o econmica;
2. oposici al sionisme;
3. simpatia pels adversaris d'Israel ".
Les definicions (2) i (3) s'afegeixen a l'edici del 2.002, just abans que els EUA
decideixen envair l'Iraq seguint ordres d'Israel.
Tamb aquell any, el primer ministre d'Israel, el criminal de guerra, Ariel Sharon,
ordena un altre genocidi jueu amb la massacre del campament de refugiats de Jenin a
Cisjordnia.
Curiosament, en resposta a aix el president Bush exigeix una retirada immediata de
les tropes israelianes de les ciutats palestines, que Ariel Sharon pblicament es nega a
portar a terme. La resposta de Bush s declarar el segent, el 18 d'abril:
"Ariel Sharon s un home de pau."
La DEA emet un informe dient que espies israelians, fent-se passar per estudiants
d'art, han estat tractant de penetrar en les oficines del govern d'Estats Units. Prop de
l'Estaci Aria Naval de Whidbey Island al sud de l'estat de Washington, la policia atura un
cami sospits i det a dos israelians, un d'ells s illegalment a Estats Units. Els dos homes
conduen a gran velocitat en un cami Ryder llogat, que segons ells utilitzaven per "lliurar
mobles."

L'endem, la policia descobreix rastres de TNT i explosius plstics de grau militar

RDX dins la cabina de passatgers i al volant del vehicle. L'FBI ms tard anuncia que les
proves dels explosius han donat "falsos positius" degut a fum de cigarretes, experts en
aquests tipus de proves diuen que aix s ridcul.
A partir d'una coartada proporcionada per una dona, es tanca el cas i els israelians
sn lliurats al servei d'Immigraci i Naturalitzaci (INS) per a ser enviats de tornada a
Israel. Una setmana ms tard, la dona que havia proporcionat la coartada s'esvaeix.
El 29 d'octubre, els membres jueus del "Projecte per a un
Nou Segle Americ (PNAC)", Robert Kagan i William Kristol,
en un article al Weekly Standard titulat, "La turmenta creixent",
declaren el segent:
"...sobre l'horitz plana... una mplia guerra a
llocs de l'sia Central fins a l'Orient Mitj i, per
desgrcia, altre cop a Estats Units... Afganistan
provar una batalla inicial... aquesta guerra no
acabar a l'Afganistan. Es difondr i engolir un nombre
de pasos en conflictes de diversa intensitat. De fet es
podria requerir l's del poder militar nord-americ a
diversos llocs al mateix temps. Semblar el xoc de
civilitzacions que tothom espera evitar".
Thomas Stauffer, assessor d'economia a Washington,
estima que des del 1.973, Israel ha costat a Estats Units al voltant
de 1,6 bilions de dlars, que si es divideix per la poblaci del
2.002 suposa ms de 5.700 per persona.

Robert Kagan

William Kristol

A la seva autobiografia, "Memries", publicada aquell any, el Rothschild, David

Rockefeller admet el seu paper en la conspiraci d'un Govern Mundial quan afirma:
"Durant ms d'un segle, extremistes ideolgics a cada extrem de l'espectre
poltic han aprofitat incidents ben publicitats per atacar a la famlia Rockefeller per
l'excessiva influncia que diuen exercim sobre les institucions poltiques i
econmiques americanes. Alguns fins i tot creuen que som part d'una cbala
secreta que treballa contra els millors interessos d'Estats Units, caracteritzant-nos
a la meva famlia i a mi de "internacionalistes" i de conspirar amb altres arreu del
mn per construir una estructura poltica i econmica global ms integrada, un
mn, si voleu. Si aquest s el crrec, em declaro culpable, i n'estic orgulls".
El 12 d'abril, tots els diaris principals a Estats Units fan crrer una histria en la que
el president veneol Hugo Chvez ha dimitit per, "impopular i dictatorial." De fet, l'han
segrestat desprs d'un cop d'estat, on l'han empresonat a una base de l'exrcit. Desprs de
comptar amb la simpatia dels gurdies, el cop d'estat s'ensorra i el president Chvez torna a
la seva oficina l'endem. s interessant que tingui proves gravades en vdeo que mentre
estava pres en aquella base hi va entrar un agregat militar d'Estats Units.
El president Chvez, demonitzat pels mitjans de comunicaci jueus, comet el delicte

de donar llet i habitatge als pobres, i lliura terres en dess de grans propietaris de
plantacions durant ms de dos anys, als que no tenen terra. El seu major crim per, s
aprovar una la llei del petroli que duplica els impostos dels drets dels nous jaciments de
petroli del 16% al 30%, cosa que afecta a la Exxon Mobil, una explotaci dels Rothschild,
juntament amb molts altres operadors internacionals del petroli.
Tamb pren el control total de l'empresa petroliera estatal, PDVSA, que abans era
nominalment propietat del govern, per en realitat era esclava d'aquests operadors
internacionals de petroli. No noms aix, sin que el president Chvez tamb s president
de la "Organitzaci de Pasos Exportadors de Petroli" (OPEP) i vehementment rebutja, la
"Estratgia de quatre passos", del Banc Mundial i el seu pla per reduir els salaris de la gent
del carrer a benefici dels banquers.
De fet el president Chvez augmenta el salari mnim un 20%, cosa que fa augmentar
el poder adquisitiu dels treballadors que menys cobren i enforteix l'economia. El seu
ministre, Miguel Bustamante Madriz, plenament conscient del perill que representa
Veneuela per als banquers quan la gent contrasti el fet que no se'ls permeti fer, per
exemple, el que havien fet amb l'Argentina, diu:
"Estats Units no pot permetre que ens mantinguem en el poder. Som una
excepci al nou ordre global. Si tenim xit, serem un exemple per a tota Amrica".
El veter cineasta, James Longley, estrena el documental,
"La Franja de Gaza", amb gran xit de crtica. Aquest documental
mostra les tropes israelianes, tant matant nens palestins de trets al
cap, perqu els estaven tirant pedres, com deixant joguines-trampa
explosives al terra per fer esclatar nens curiosos. Tamb mostra
helicpters israelians deixant caure pots de gas nervis debilitant
en zones densament poblades de la Franja de Gaza.
James Longley

2.003
El 16 de mar l'americana de 23
anys, Rachel Corrie, que havia anat a la
Franja de Gaza a defensar els palestins
contra els crims de guerra que els
israelians estan duent a terme all, s
assassinada mentre intentava evitar la
demolici de la casa d'un farmacutic
palest, la seva dona, i tres nens petits.
Quan est al davant d'aquesta casa per
protestar enfront d'un buldzer Caterpillar
D9 de la Fora de Defensa israeliana
(IDF), s atropellada deliberadament pel
conductor. El conductor desprs fa marxa
enrere i li passa per sobre per si un cas.

Rachel Corrie

Rachel mor desprs de dir als commocionats palestins, que vnen a ajudar-la:
"Crec que tinc l'esquena trencada."
Estats Units no fa res per criticar Israel per aix, accepta l'excusa de que ha estat un
"accident", tot i que hi ha diversos testimonis que afirmen categricament que l'acte ha estat
deliberat i fins i tot hi ha evidncia fotogrfica que mostra que Rachel porta una jaqueta
fluorescent de color taronja brillant a l'hora en qu aix passa, i immediatament desprs,
que era a plena llum del dia. La comunitat jueva de Nova York t molt a dir sobre aix,
per. Quan, a principis del 2.006, una obra de teatre titulada "El meu nom s Rachel
Corrie", s'estrena a Nova York, desprs de dues exitoses funcions a Londres, es cancella
abruptament degut a la pressi de la comunitat jueva.
Estats Units, sota la presidncia del cripto-jueu, George W. Bush, envaeix l'Iraq el
19 de mar, que aquell any s quan el sant, "Dia de Purim ", cau en el calendari jueu.
Aquest "Dia de Purim," s el dia en qu el jueus celebren la victria sobre tots els gentils
(no-jueus) a l'antiga Babilnia, que ara es troba en territori Iraqui, molt interessant.
El que tamb s fora interessant s que l'anterior invasi de l'Iraq liderada per
Estats Units deu anys abans va acabar el dia de Purim amb el genocidi de 150.000 iraquians
que fugien sota el mandat del pare de l'actual president, George Herbert Walker Bush.
Purim s tamb quan s'encoratja als jueus a venjar-se sagnantment dels no-jueus.
L'Iraq, s ara una de les sis nacions que queden al mn que no tenen un banc central
controlat pels Rothschild. No obstant aix, aquesta guerra es fa principalment pel robatori
del subministrament d'aigua de l'Iraq per part d'Israel, ja que Israel sempre ha lluitat per
tenir aigua dola. De fet, van haver de robar els Alts del Golan a Sria, que 36 anys abans ja
havien de proporcionar a Israel un ter de la seva aigua potable, i tot i aix a Israel
l'extracci d'aigua ha superat a la recuperaci en 2.500 milions de metres els darrers 25
anys. Aix vol dir que, per a ells, l'aigua s molt ms valuosa que fins i tot les reserves de
petroli que sn les segones majors reserves de petroli del planeta. De fet, fa menys de
quatre anys al 1.999, la ministra de Medi Ambient d'Israel, Dalia Itzik, va declarar l'estat
d'emergncia en relaci amb el subministrament d'aigua del pas.
En una rara mostra d'honestedat, al juny, el president Bush
posa un jueu, Paul Bremer, a controlar l'Iraq quan el nomena,
Administrador de l'Iraq d'Estats Units. Paul Bremer havia estat des
del 1.989, director gerent de Kissinger i Associats, la firma de
consultoria mundial, fundada pel jueu, Henry Kissinger.
El primer ministre de Malisia, Mahathir Mohammad en un discurs
declara:
"Els jueus governen el mn per poders. Envien a
d'altres a lluitar i a morir per ells".
El cap de policia de Cloudcroft det un cami que va a tota
velocitat per una zona escolar. Els conductors resulten ser
israelians amb passaports caducats. Diuen que es dediquen a les
mudances, el cami cont mobles de jonc i diverses caixes. Els
Paul Bremer

israelians sn lliurats a immigraci. El contingut de les caixes no

es fa pblic.
Israel desplega esquadrons de la mort en altres pasos,
incloent Estats Units. El Govern d'Estats Units no protesta.
L'oligarca jueu rus, Mikhail Khordorkovsy es detingut i
empresonat a Rssia acusat de frau, malversaci i evasi
d'impostos.

2.004
Mahathir Mohammad
L'FBI desprs de dos anys investigant al "Comit Nordameric-Israeli d'Assumptes Pblics (AIPAC)," (el major
lobby poltic d'Estats Units amb ms de 65.000 membres el
treball dels quals consisteix en dirigir el govern d'Estats Units
en nom d'Israel), que l'FBI sospita que s una faana per
l'espionatge israeli, el jueu asquenazita, Larry Franklin, un
analista del Pentgon de nivell mitj empleat de Douglas Feith,
es observat per l'FBI donant informaci classificada a dos
funcionaris de l'AIPAC sospitosos de ser espies israelians.
Posteriorment, al 2.006, ser condemnat a 12 anys de pres.
Curiosament Douglas Feith va ser acomiadat del
Consell Nacional de Seguretat d'Estats Units (NSC), al mar
del 1.982 i va perdre la seva autoritzaci de seguretat desprs
que l'FBI sospits que passava material classificat a funcionaris
de l'ambaixada d'Israel.

Larry Franklin

L'AIPAC contracta l'advocat, Nathan Lewin, per

gestionar la seva defensa legal, el mateix advocat que va defensar
al 1.978 a Stephen Bryen, sospits d'espionatge israeli.
A ms, Larry Franklin treballava a l'Oficina del Pentgon
de Plans Especials, dirigida per Richard Perle, en el moment en
que Perle (que va ser enxampat passant informaci classificada a
Israel al 1.970) insisteix en que l'Iraq est plagat d'armes de
destrucci massiva (WMD's), i Estats Units, per tant ha d'envair i
conquerir l'Iraq, tan aviat com sigui possible.
No hi havia armes de destrucci massiva, s clar, i Perle
Douglas Feith
dna la culpa als "pessims serveis d'informaci", del director de

la CIA George Tenet (de nom real, Cohen, un altre cripto-jueu).
Per el que no surt a la llum s que l'Oficina de Plans Especials del Pentgon estava
coordinada amb un grup similar a Israel, amb seu a l'oficina d'Ariel Sharon.

Amb dos suposats espies israelians (almenys) a l'interior

de l'oficina des de la qual es llancen les mentides que originen la
guerra a l'Iraq, aviat queda clar que el poble d'Estats Units es
vctima d'un engany mortal, un engany que inicia una guerra
utilitzant la sang i els diners dels ciutadans nord-americans amb
l'objectiu de l'opressi israeliana.
La filtraci de la investigaci de l'AIPAC pels mitjans de
comunicaci jueus el 28 d'agost d'aquell any, dna avs anticipat
a tots els altres espies que havien estat treballant amb Franklin.
Per acabar-ho d'empitjorar, la investigaci de l'FBI queda
completament malmesa, quan el fiscal general d'Estats Units
John Ashcroft ordena a l'FBI que aturi tots els arrestos del cas.

Richard Perle

Igual que en el cas de Stephen Bryen i la recerca de "Mega",

aquest ltim escndol d'espionatge sembla destinat a ser encobert per
funcionaris disposats a protegir les seves prpies lleialtats secretes,
excepte per una protesta pblica massiva.
A principis de mar el rab jueu Dov Zakheim, de doble
nacionalitat israeliana/nord-americana, dimiteix com Interventor i
Director de Finances del Pentgon quan es revela en una auditoria
del pressupost del Pentgon, que no pot justificar la desaparici de
2,6 bilions de dlars incloent-hi l'inventari de defensa: 56 avions; 32
tancs; i 36 unitats de llanament de mssils Javelin.
John Ashcroft
Curiosament, el govern d'Estats Units afirma que aix no
es pot continuar investigant, perqu, suposadament, els registres
que caldria estudiar per investigar aquest assumpte van quedar
destruts durant l'atac contra el Pentgon l'11 de setembre del
2.001.
El 20 de maig, el senador Ernest Hollings, que no s
candidat per a un nou mandat, decideix parlar sobre el control
d'Amrica per part d'Israel, ho fa des del Senat, en primer lloc,
declarant que el president Bush va engegar la guerra a l'Iraq, "per
la seguretat del nostre amic, Israel", i, "aix ho sap tothom", i
desprs fa la segent declaraci sobre el control d'Amrica per
part de l'AIPAC:

George Tenet

"No podeu tenir altra poltica amb Israel que no sigui

la que us proporciona l'AIPAC al respecte. Els he seguit en
tot en general, per tamb m'he resistit a signar certes cartes
de tant en tant, per tal de donar una oportunitat al pobre
President. Us puc dir que cap president assumeix el
crrec m'es igual si s republic o demcrata... sense que, tot
d'una, l'AIPAC li digui, exactament, quina poltica s la
que..."
Ernest Hollings

Al juny, el candidat presidencial independent Ralph Nader es fa ress dels

comentaris de Senador Hollings quan afirma:
"El que ha estat passant els darrers anys s una
rutina predictible d'estranyes visites del cap del govern
israeli. El titellaire israeli viatja a Washington. El
titellaire israeli es reuneix amb el titella de la Casa
Blanca, i desprs passa per l'Avinguda Pennsylvania, i es
reuneix amb els titelles del Congrs. I llavors s'emporta
un altre cop milers de milions de dlars dels
contribuents".

Ralph Nader

Prop de la planta de serveis de combustible nuclear a Tennessee, la policia det un

cami desprs d'una persecuci de tres milles, durant la qual el conductor, des de la cabina,
llana una ampolla que cont un lquid estrany. Els conductors resulten ser israelians
utilitzant identificacions falses. L'FBI es nega a investigar i els israelians sn alliberats.
Dos israelians intenten entrar a la Base Naval de Submarins
Kings Bay, seu de vuit submarins Trident. El cami dna positiu a
la prova d'explosius.
El director nacional de l'ADL, Abraham H. Foxman,
publica un llibre titulat "Mai ms? L'amenaa del nou
antisemitisme", en el qual assenyala que, la "mentida" del Nou
Testament de que els antics fariseus van ser els responsables de la
mort de Crist, ha estat la responsable de l'antisemitisme al llarg
dels millennis i per tant el Nou Testament Bblic, "incita a l'odi", i
ha de ser censurat o, encara millor, prohibit.
El 21 d'abril l'israeli que havia denunciat l'afer de les
armes nuclears, Mordechai Vanunu s alliberat de la pres desprs
de complir divuit anys, havent-ne passat ms d'onze en celles de
dos per tres metres, en rgim d'allament, durant el qual noms se li
permetien visites ocasionals de la famlia, l'advocat i un sacerdot.
Tot i que s alliberat desprs de complir tota la condemna, no se li
permet sortir d'Israel ni se li permet parlar amb mitjans de
comunicaci estrangers.

Abraham H. Foxman

Al nord de Nigria, els lders islmics denuncien que la

campanya d'immunitzaci contra la poliomielitis de la Fundaci
per a la Infncia de les Nacions Unides (UNICEF) forma part d'un
complot d'Estats Units per despoblar la regi mitjanant la difusi
Mordechai Vanunu
de la SIDA o agents esterilitzadors ja que els estats del Nord diuen
que les seves prpies proves de laboratori mostren contaminants a la vacuna. Per tal de
provar que la vacuna s segura, el govern d'Estats Units envia un equip de cientfics, lders
religiosos i d'altres externs per presenciar les proves sobre la vacuna en laboratoris externs,
per un cop les proves han finalitzat es neguen a saber-ne els resultats.
Mel Gibson estrena la seva pellcula "La Passi de Crist". A fi de preservar la seva

autenticitat, el dileg de la pellcula es presenta totalment en

arameu i llat, aix si subtitulada. Per hi ha un subttol que no
apareix. Se sent, per per alguna ra el subttol s'elimina. Aix s
degut, per descomptat, a la pressi dels mitjans de comunicaci
jueus. L'escena de la qual es retira el subttol, s quan Pilat tracta
d'aconseguir que els jueus deixin de demanar la crucifixi de
Jesucrist. I quina resposta donen els jueus a Pilat, que el poders
lobby jueu, tan desesperadament, havia de censurar:
"Que la seva sang caigui sobre nosaltres i sobre
els nostres fills."
El 20 de juny, segons un informe publicat al Jerusalem
Post, la Knesset israeliana autoritza a l'Estat d'Israel a criminalitzar
a qualsevol arreu del mn que s'atreveixi a qestionar si s cert o
no que sis milions de jueus van morir al suposat holocaust, i a
sollicitar la seva extradici a Israel. D'altra banda, el govern
israeli tamb pot arrestar, portar a judici i empresonar a persones
que alberguin aquestes creences, en quan posin un peu a Israel.

La Passi de Crist

El 30 de setembre, durant el seu primer debat presidencial

amb el jueu John Kerry, el president Bush declara, sobre el tema
dels nord-americans que moren a la guerra a l'Iraq:
"Un Iraq lliure ajudar a la seguretat d'Israel."
El 16 d'octubre, el president Bush converteix en llei
l'Acta global revisada de la lluita contra l'antisemitisme,
dissenyada per obligar el mn sencer a no ser crtic amb els
jueus, qualssevol que siguin les seves accions. Aquesta llei crea
un departament especial dins del Departament d'Estat d'Estats
Units per monitoritzar l'antisemitisme a nivell mundial, que ha
d'informar anualment al Congrs. Aquesta llei defineix que una
persona s antisemita si emet qualsevol de les segents opinions:

John Kerry

1. Qualsevol afirmaci del tipus, "la comunitat jueva controla el govern, els mitjans
de comunicaci, els negocis internacionals i el mn financer".
2. L'expressi un "fort sentiment contra Israel".
3. Expressar una, "crtica virulenta" dels lders, del passat o del present d'Israel. El
Departament d'Estat posa un exemple de que aix passa quan es dibuixa una
esvstica en una caricatura criticant el comportament d'un lder sionista
passat o present.
4. Qualsevol crtica a la religi jueva o als seus lders religiosos o a la literatura amb
mfasi al Talmud i la Cbala.
5. Qualsevol crtica al govern d'Estats Units i al Congrs pel fet d'estar sota la
influncia indeguda per part de la comunitat judeo-sionista, que inclouria les

organitzacions jueves com ara el Comit d'Assumptes Pblics AmericansIsraelians (AIPAC).

6. Qualsevol crtica a la comunitat jueva-sionista per promoure la globalitzaci o el
que alguns anomenen el "Nou Ordre Mundial".
7. Qualsevol intent de culpar als lders jueus i als seus seguidors d'incitar a la
crucifixi de Crist per part dels romans.
8. Citar qualsevol fet que pugui, d'alguna manera, disminuir en nombre els, sis
milions", de vctimes de l'holocaust.
9. Afirmar que Israel s un estat racista.
10. Fer qualsevol afirmaci de que hi ha una "conspiraci sionista".
11. Oferir alguna prova de que els jueus i els seus lders van crear el comunisme i la
revoluci bolxevic a Rssia.
12. Fer, "declaracions despectives sobre persones jueves."
13.Afirmar que els jueus espiritualment desobedients no tenen el dret bblic de
tornar a ocupar Palestina.
14. Fer qualsevol denncia que impliqui al Mossad en l'atac de l'11-S.

2.005
El 20 de gener, el president Bush fa la segent declaraci
dins del seu segon discurs inaugural:
"Quan els nostres fundadors van declarar un "Nou
Ordre Mundial.'"
Aix no s cert. Els fundadors no van declarar cap "Nou
Ordre Mundial", un jueu, el president Roosevelt ho va fer quan, al
1.933, va posar la traducci llatina, "Novus Ordo Seclorum", al
bitllet d'un dlar.

president Roosevelt

El 15 de febrer, el jueu Michael Chertoff jura el crrec de cap

del Departament de Seguretat Nacional d'Estats Units. Com ja s'ha
dit anteriorment, Chertoff t doble nacionalitat americana /
israeliana, el seu pare era rab i la seva mare va ser una de les
primeres agents del Mossad.
El 27 de febrer, el lder de la Naci de l'Islam, Louis

Michael Chertoff

Farrakhan, fa la segent declaraci respecte a la dominaci jueva al

comer d'esclaus africans a Amrica:
"Escolta, poble jueu no tens m que no estigui
tacada amb la nostra sang. Eres propietari de vaixells
d'esclaus, ens compraves i ens venies. Ens violaves i ens
robaves".
El 7 de juliol, exploten bombes a tres estacions de la xarxa de
metro i a un autobs de dos pisos de Londres causant 52 morts. Aix
s'atribueix als anomenats terroristes sucides d'Al-Qaida. No obstant
Louis Farrakhan
aix aquest no s l'nic parallelisme amb l'atac de l'11 de setembre
del 2.001 a Estats Units. Aquests sn alguns dels altres parallelismes interessants:
1. Coincidint amb les diferents explosions i als mateixos llocs, al metro de
Londres s'est efectuant una "gesti de crisis", l'empresa, coneguda com Visor
Consultants est duent a terme simulacres de terrorisme d'exactament els mateixos
esdeveniments. Aix es confirma en entrevistes per separat, tant a Rdio 5 com al
canal de televisi ms popular de Gran Bretanya l'ITV, amb el director general de la
consultora, Peter Power. A l'entrevista de Rdio 5, declara:
"A dos quarts de deu d'aquell mat, en realitat, estvem portant a terme
exercici, per a una companyia, amb ms de mil persones, a Londres, basat
que esclataven bombes simultniament, precisament, a les estacions de metro
han esclatat aquest mat, aix que encara tenim els pls del clatell de punta
aquest moment".

un
en
on
en

Els lectors recordaran que l'11 de setembre del 2.001, el dia de l'atac al World Trade
Center i al Pentgon, la ra, segons el govern d'Estats Units, per la qual els avions no fossin
abatuts immediatament va ser que, s'estava fent un simulacre del mateix esdeveniment al
mateix temps aquell dia, que va confondre als serveis de seguretat, que no van poder actuar
perqu no sabien si en realitat s'estava efectuant un atac contra Estats Units o si es tractava
d'un simulacre.
Per qu la gent no troba sospits que un simulacre terrorista programat a la mateixa
hora a les tres mateixes estacions de metro de Londres (s important tenir en compte que a
la xarxa de metro de Londres hi ha 274 estacions, de manera que triar 3 estacions
representa poc ms de l'1% de les estacions que podien haver triat), en realitat es
converteixi, de fet, en un atac real a les tres mateixes estacions del metro de Londres?
Desafortunadament, el pblic en general no utilitza el cervell i en canvi permet que
els mitjans de comunicaci propietat dels jueus pensin per ell. Per qu un periodista
entrenat no fa el seguiment d'una "pistola fumejant" tan flagrant, especialment quan l'home
que va fer aquestes afirmacions, Peter Power, ara es nega a discutir res ms sobre
l'assumpte. La resposta s bvia, un periodista no prendria aquesta decisi, i noms es pot
suposar que els periodistes collectivament han rebut instruccions de no investigar
l'assumpte per part dels propietaris dels mitjans de comunicaci, propietat dels jueus.
En quant a la ra d'haver programat un simulacre terrorista, mentre estaven tenint
lloc els atacs, la ra ms probable s la de proporcionar una coartada per als autors

materials de l'atemptat, que coneixien aquest exercici. Aix funcionaria de la segent

manera, si algun dels que realment posen les bombes fossin sorpresos en actitud sospitosa,
podrien dir que noms formaven part del simulacre i tindrien una coartada que els donaria
suport. Aix, per descomptat, significa que els presumptes autors, quatre homes
musulmans, mai van estar involucrats en l'atac.
2. Les autoritats afirmen que documents personals relatius a cada un dels
anomenats terroristes van ser trobats en cadascuna de les escenes dels atemptats.
Aquesta s una altra estranya coincidncia entre l'atac al World Trade Center, quan
les autoritats all van afirmar que tot i que no van poder trobar rastres dels cossos,
s'havia trobat un passaport de paper verge que pertanyia a un dels segrestadors.
3. El ministre de finances israeli, Benjamin Netanyahu, s a Londres el mat
dels atacs per tal d'assistir a una conferncia econmica en un hotel just sobre
l'estaci de metro on es va produir una de les explosions, per en canvi, es queda a
la seva habitaci de l'hotel desprs d'haver estat informat per funcionaris dels
serveis secrets israelians que s'esperaven atacs. Aquesta s una altra similitud amb
els atacs contra Estats Units, quan 4.000 jueus van ser avisats per qu no anessin a
treballar al World Trade Center aquell dia. Com s que noms s'avisa prviament a
jueus sobre presumptes atacs terroristes d'Al-Qaida?
Arran de les invasions de l'Afganistan i l'Iraq, ara noms hi ha cinc nacions al mn
sense un banc central propietat dels Rothschild: Iran; Corea del Nord; Sudan; Cuba; i Lbia.
Curiosament l'estat satllit d'Israel, ms comunament conegut com govern d'Estats Units,
opta per referir-se a aquests pasos com "nacions rebels".
El professor de Fsica, Stephen E. Jones, de la Universitat
Brigham Young publica un article on demostra que els edificis
del World Trade Center noms poden haver estat enderrocats,
per la manera de caure, a base d'explosius. No rep cap mena de
cobertura als mitjans de comunicaci per a les seves afirmacions
cientficament demostrables.
Steven E. Jones
El 30 de setembre, el diari dans, Jyllands-Posten, publica

12 segons diuen caricatures, la majoria d'elles representant al musulm Mahoma, una cosa
que va contra el costum de la fe islmica, al marge del que pugui
estar fent. Aquestes caricatures posteriorment es reimprimeixen a
ms de cinquanta pasos donant lloc a protestes a gran escala per
part de la comunitat musulmana d'arreu del mn.
Es van imprimir exactament per aix. Per inflamar tensions
entre el mn occidental i la comunitat musulmana i encoratjar al
mn occidental i a la comunitat musulmana a estar ms alienats per
qu lluitin entre si fins que noms quedin els jueus. L'editor de
cultura del Jyllands-Posten responsable de la publicaci original
d'aquestes caricatures? Flemming Rose, un jueu.
Flemming Rose
El 30 d'octubre, el cap del Centre de la Kabbalah d'Israel,

Shaul Youdkevitch, s arrestat per obtenir diners d'una pacient
amb cncer. Durant un perode d'uns pocs mesos, la vctima havia donat 36.000 dlars al

Centre de la Kabbalah desprs que Youdkevitch li digus que la donaci faria que millors.
En no millorar, altres rabins del Centre de la Kabbalah de Tel Aviv, li van suggerir que fes
una "donaci important i dolorosa."
A conseqncia d'aix, ella va donar uns altres 25.000 dlars i tamb va comprar, a
un preu exorbitant, una mica d'aigua beneda del Centre de la Kabbalah. Amb el temps es
va quedar sense diners, de manera que els rabins llavors van suggerir al seu marit que
deixs la feina i treballs de manera gratuta per al Centre de la Kabbalah. Desprs la
vctima va morir i el seu esps va anar a la policia a informar d'aquesta extorsi.
Curiosament, Shaul Youdkevitch, s un dels principals mestres de la Cbala, arreu
del mn i va ser directament responsable de la visita de Madonna a
Israel al 2.004.
El 15 de novembre, Robert Stein Jr., un criminal nordameric, que va ser contractat com interventor per l'Autoritat
Provisional de la Coalici a l'Iraq s acusat de frau i d'acceptaci
de suborns i es declara culpable dels crrecs. Stein, el tinent
coronel Michael Wheeler i la tinent coronel Debra Harrison van ser
acusats d'acceptar suborns de 200.000 dlars mensuals, de Philip
Bloom, a canvi de l'adjudicaci de contractes qestionables.
Un article del New York Times, comentant sobre Stein i
l'administraci dels fons per a la reconstrucci provinent dels
ingressos de petroli de l'Iraq declara:
"Per raons que el Pentgon fins ara s'ha negat a
aclarir, Stein va ser contractat com interventor per
l'Autoritat Provisional de la Coalici i va quedar a
crrec de 82 milions de dlars per a la reconstrucci,
malgrat haver estat condemnat per un greu delicte de
frau a la dcada de 1.990 ".

Robert J. Stein Jr.

Michael Wheeler

Al novembre, un grup de demcrates conservadors

moderats anomenat "Coalici del gos blau", que se centra en
la responsabilitat fiscal del govern, informa que el president jueu
George W. Bush ha demanat prstecs a bancs i governs estrangers,
per ms diners que els 42 anteriors presidents d'Estats Units, tots
junts. Les xifres del Departament de Tresoreria mostren que a
partir del 1.776 fins al 2.000, tots els presidents americans
anteriors s'havien endeutat per un total de 1,01 bili de dlars,
mentre que noms durant els ltims 4 anys, l'administraci Bush ha
demanat 1,05 bilions de dlars.
El 5 de desembre, arran de les acusacions dels revisionistes
de l'holocaust, de que els lders de la Segona Guerra Mundial mai
van esmentar el suposat holocaust dels jueus en cambres de gas,
Richard Lynn, professor emrit de la Universitat de l'Ulster,
informa de la seva investigaci sobre aquest assumpte, de la
segent manera:

Richard Lynn

"He comprovat la Segona Guerra Mundial de Churchill i la declaraci s

del tot correcta - ni una sola menci a "cambres de gas" nazis, ni a "genocidi de
jueus", ni a "sis milions" de vctimes jueves, durant la guerra.
Aix s sorprenent. Com es pot explicar?, "La croada Europea",
d'Eisenhower s un llibre de 559 pgines; els sis volums de "La Segona Guerra
Mundial" de Churchill, tenen un total de 4.448 pgines; i els tres volums de
"Memries de guerra", de de Gaulle tenen 2.054 pgines.
En aquest munt d'escrits que sumen un total de 7.061 pgines (sense
incloure-hi les parts introductries), publicades des del 1.948 fins al 1.959,
ning hi trobar cap menci als nazis, a les "cambres de
gas", al "genocidi" de jueus, ni a "sis milions" de jueus
vctimes de la guerra".
El 6 de desembre, David Cameron s elegit lder del partit
conservador britnic. Cameron s un vell favorit dels Rothschild
per haver estat assessor especial de Norman Lamont, quan aquest
va ensorrar l'economia britnica per a ells al 1.993. Cameron
tamb est relacionat amb la famlia reial britnica.
Curiosament, l'organitzaci "Amics Conservadors d'Israel,"
explica amb orgull, a la seva pgina web, que ms de dos teros
dels conservadors del parlament de Gran Bretanya, en sn
membres. De fet fins i tot van aconseguir que David Cameron
respongus a un qestionari seu abans de ser escollit lder, on
afirmava el segent:
"Israel s capdavanter en la lluita internacional
contra la violncia terrorista".

David Cameron

Una altra organitzaci, presumiblement en completa

oposici als "Amics Conservadors d'Israel", es diu "Amics
Laboristes d'Israel." Aquests decideixen no revelar quants
diputats laboristes del Parlament en sn membres. No obstant
aix si diuen, que almenys n'han enviat a cinquanta a Israel amb
les despeses dels viatges pagades des del 1.997.
Malgrat aquest intens lobby poltic, les xifres oficials del
govern revelen que els jueus representen menys de la meitat de
l'u per cent de la poblaci britnica.
Tamb el 6 de desembre, l'esposa del president George
W. Bush, Laura Bush, es reuneix amb el rab Binyomin Taub,
el rab Hillel Baron i el rab Mendy Minkowitz per introduir el
caixer (menjar jueu) a la cuina de la Casa Blanca. Shealah
Craighead li fa una foto amb el personal i posteriorment es
colloca al lloc web oficial de la Casa Blanca.

Norman Lamont

Laura Bush

2.006
Al gener Hamas surt escollit a les eleccions palestines i puja al poder. Aix s
exactament el que vol Israel, ja que els dna l'excusa per ser ms agressius (si aix s
possible) amb els Palestins. Immediatament desprs de l'elecci d'Hams, Israel exigeix que
a Palestina se li talli tota l'ajuda, i aix s degudament realitzat per Estats Units, la Uni
Europea, i Canad. El resultat d'aix, per descomptat, s el que sempre han volgut els jueus,
ms sofriment generalitzat a Palestina, donant suport a l'objectiu a llarg termini d'Israel, el
genocidi de qualsevol palest que es negui a abandonar Palestina.
Aix tamb beneficia l'objectiu a llarg termini d'Israel a l'Orient Mitj, tal com deia
l'ex agent del Mossad Victor Ostrovsky, profticament, a la pgina 252 del seu llibre del
1.994, "The Other Side Of Deception":
"Donar suport a elements radicals del fonamentalisme musulm s'ajustava
al pla general del Mossad per a la regi. Un mn rab dirigit per fonamentalistes
no prendria part en cap negociaci amb l'Occident, deixant aix de nou a Israel
com l'nic pas democrtic, racional de la regi. I si el Mossad podia fer que
Hamas (els fonamentalistes palestins) es fes crrec dels carrers palestins amb
l'OAP, llavors, el quadre estaria acabat".
La Banque Edmond De Rothschild, una filial del grup bancari familiar europeu
Edmond De Rothschild de Frana, es converteix en el primer banc d'una famlia estrangera
que obt l'aprovaci de la Comissi Reguladora Bancria de la Xina i entra al mercat
financer Xins.
Del 5 al 7 de mar, el Comit Nord-americ-Israeli d'Assumptes Pblics (AIPAC)
celebra la seva convenci anual a Washington D.C. Hi assisteixen ms de la meitat dels
Senadors i una tercera part dels congressistes d'Estats Units.
La Lliga Anti-Difamaci (ADL) doblega sense pietat a governs d'arreu del mn per
qu aprovin legislaci criminal sobre l'odi, ja que tenen por que la cbala criminal jueva
sigui exposada diriament cada vegada ms, sobretot a Internet.
La seva feina consisteix en protegir aquesta xarxa criminal i quina millor manera de
fer-ho que mitjanant l'aprovaci de lleis contra suposats crims d'odi, segons les quals
qualsevol persona que exposi a un criminal jueu, es converteix al seu torn en criminal.
Aquesta legislaci criminal sobre l'odi es promou per protegir altres coses, en
concret a minories tniques. s interessant que aquestes organitzacions jueves estiguin tan
interessades en forar lleis en pasos de tot el mn que poden semblar una mica
contradictries amb la seva prpia posici si tenim en compte el segent:
1. Israel noms permet emigrar a Israel a jueus i els ofereix incentius financers per
fer-ho;
2. La llei israeliana prohibeix el matrimoni entre jueus i no-jueus;

3.

Israel no permet comprar

el ms interessant

una

propietat

al

pas

als

no-jueus;

4. Israel no permet comprar cap mitj de comunicaci als no-jueus, tot i que els
jueus no veuen cap problema en ser propietaris de la gran majoria dels
mitjans de comunicaci de la resta del mn.
L'historiador britnic, David Irving s condemnat a tres
anys de pres a ustria, per negar el suposat holocaust dels
jueus a la Segona Guerra Mundial. s important tenir en
compte que l'nic esdeveniment histric pel qual us poden
arrestar per interrogar-vos s aquest suposat holocaust.
Els Jueus comencen a entrar en pnic en veure's
exposats i per tant es llancen a l'atac per trencar Estats Units,
mitjanant el foment de la immigraci illegal de milions de
mexicans, i aleshores utilitzar els seus grups de pressi perqu
el govern els concedeixi una amnistia general.
La idea s'ha repetit moltes vegades, inclou: utilitzant la
seva vella poltica centenria de divideix i vencers; aconseguir
m d'obra barata per a les empreses multinacionals que
posseeixen; i fer servir el problema social i econmic de la
massiva immigraci mexicana per desviar l'atenci dels nordamericans de la supremacia jueva. Com s que als jueus els
encanta la immigraci massiva a tots els pasos, menys al seu
propi, Israel?
El 12 de juliol, dos soldats israelians entren en territori
David Irving
libans i per tant sn detinguts com a presoners de guerra per

les tropes libaneses. Els mitjans de comunicaci jueus d'arreu del mn clamen que han estat
segrestats, per no fan cap referncia al fet que Israel ha detingut i empresonat a ms de
9.000 palestins sense cap mena de judici, i Israel comena a bombardejar el Lban
indiscriminadament, un pas, per cert, en el qual el 40-45% de la poblaci s cristiana.
Per cert, amb relaci als 9.000 palestins empresonats sense judici, l'article 111 de la
llei israeliana, contempla que el govern pot detenir a qualsevol sigui qui sigui durant un
temps indefinit, sense judici i sense acusar-lo de cap crrec. Aix va sorgir amb la fundaci
d'Israel, i ha estat adoptat alegrement per altres lders jueus com el president George W.
Bush, i Tony Blair que va intentar incloure aix amb una petita variaci a la llei britnica.
Quan els mitjans de comunicaci jueus van informar d'aquest conflicte entre Israel i
el Lban, no van fer cap referncia a l'elevada preponderncia de cristians al Lban i en
comptes d'aix van retratar al poble libans com si fossin un grup de terroristes musulmans
d'Al-Qaida i al cap d'un mes ms de 1.000 libanesos, dones i nens havien estat assassinats i
una quarta part de la poblaci del pas havia estat desplaada.
La guerra va acabar quan Israel es va retirar del Lban. Molts jueus no van quedar
satisfets amb aquest resultat i van acusar al primer ministre, Ehud Olmert, de perdre aquesta

guerra. No obstant aix, quan es va presentar davant la Comissi d'Afers Exteriors i

Defensa de la Knesset el 5 de setembre, va afirmar:
"L'afirmaci de que hem perdut s infundada. La meitat del Lban ha estat
destrut; aix s perdre?"
Per a les aspiracions jueves, aix s veritat?

Epleg:
De vosaltres depn.