LA GUERRA CIVIL (1936-1939)

Qu va ser?
Per qu es va produir?
A qui va enfrontar? Per qu?
Quines conseqncies va tenir?
Era inevitable?
Ha canviat el pas?

CRONOLOGIA: FETS IMPORTANTS

ANTECEDENTS PREVIS: LESCLAT DEL

CONFLICTE: Recordeu?

COP DESTAT: ELS CONSPIRADORS

- Franco,
-Queipo de
Llano,
-Mola,
-Goded,
-Sanjurjo,
-Yage.

Qui s qui??

PROCLAMES DELS COLPISTES

FRANCO
Inexcusablemente que los castigos sean ejemplares, por la seriedad con que se
impondrn y la rapidez con que se llevarn a cabo sin titubeos ni vacilaciones,
Declaraci destat de guerra, El Telegrama del Rif (Melilla) 18-7-1936.

Estamos resueltos a seguir adelante a cualquier precio Tendr que matar a

media Espaa?. He dicho al precio que sea. Chicago Daily Tribune, 28-7-1936,
p.2
(...) nuestra guerra no es una guerra civil, una guerra de pronunciamiento, sino
una Cruzada de los hombres que creen en Dios, que creen en el alma humana, que
creen en el bien, en el ideal, en el sacrificio, que luchan contra los hombres sin fe,
sin moral, sin nobleza (...) S; nuestra guerra es una guerra religiosa. Nosotros,
todos los que combatimos, cristianos o musulmanes, somos soldados de Dios y no
luchamos contra otros hombres, sino contra el atesmo y el materialismo, contra
todo lo que rebaja la dignidad humana, que nosotros queremos elevar, purificar y
ennoblecer. Nuestro campo es el campo de la fe y de la abnegacin F. Franco
(General)

PROCLAMES DEL COLPISTES

QUEIPO DE LLANO

Ya conocern mi sistema: por cada uno de orden que caiga, yo matar a diez
extremistas por lo menos, y a los dirigentes que huyan no crean que se librarn
por ello; los sacar de debajo de la tierra si hace falta, y si estn muertos los
volver a matar ABC Sevilla, 26-7-1936.

(...)del Diccionario quedarn borradas las palabras de perdn y amnista. Se

les perseguir (a los rojos) como fieras, hasta hacerlos desaparecer a todos.
Alocuci radiada el 27-8-1936

PROCLAMES DELS COLPISTES

MOLA

Se tendr en cuenta que la accin ha de ser en extremo violenta para reducir

lo antes posible al enemigo, que es fuerte y bien organizado. Desde luego
sern encarcelados todos los directivos de los partidos polticos, sociedades o
sindicatos no afectos al Movimiento, aplicndoles castigos ejemplares a dichos
individuos para estrangular los movimientos de rebelda o huelgas
Instruccin reservada nm. 1 25-5-1936.

Es necesario propagar una atmosfera de terror(...) Cualquiera que sea abierta

o secretamente defensor del Frente Popular debe ser fusilado

Hay que sembrar el terror..., hay que dejar la sensacin de dominio

eliminando sin escrpulos ni vacilacin a todos los que no piensen como
nosotros

Comentaris proclames dels colpistes

Espaa vs AntiEspaa
Qui s lAntiEspaa?
Apel.laci a la violncia i al terror
Carcter catlic croada, anticomunista i
antidemocrtic
Prleg i anunci del que passar ms tard

La insurrecci a Barcelona

Veure full

DIVISI DESPANYA

On triomfa la insurrecci?
On no?
Per qu?
Qui senfronta?

ELS BNDOLS ENFRONTATS

Republicans/ Rojos vs Nacionals /Feixistes /sublevats
Recordeu: hi ha ms Espanyes:

Catolicisme vs laicisme
Reformes vs Privilegis
Dretes vs Esquerres
Centralisme espanyol vs respecte diversitat nacional

Bndol republic: cartells de guerra

Bndol Nacional: cartells de guerra

La guerra de cartells i de propaganda

La internacionalitzaci del conflicte

Preludi de la II Guerra Mundial

Desigual aportaci internacional
Democrcies europees: no Intervenci
Republicans: insuficient ajuda internacional
URSS: avions, tancs i material`+ assessors i pilots
Brigades Internacionals: + de 50000 voluntaris

Suport clar i efectiu dels feixistes

Alemanya: Legi Cndor + molt material, tancs, artilleria
Itlia: material, avions + desenes de millers de soldats
Portugal: soldats

Brigades internacionals
Unitats militars darreu del mn
Entre 50 i 60000 voluntaris
Participaci en les batalles ms cruentes de la
guerra (Madrid, Jarama, Guadalajara, Belchite,
Terol, Ebre) >> moltes baixes
Es retiren el 23-11-1938 per la pressi del
comit internacional de No Intervenci

BRIGADES
INTERNACIONALS

HIMNE DE LES BRIGADES

INTERNACIONALS
Adaptaci catalana sobre el text dErich Weinert i msica composta per Carlos Palacio:

Hem nascut en una terra llunyana,

la portem al nostre cor.
Per no hem perdut la ptria,
la nostra ptria s avui davant Madrid!
Per no hem perdut la ptria,
a nostra ptria s avui davant Madrid!
Els germans d'Espanya sn a les barricades,
els germans d'Espanya sn pagesos i obrers.
Endavant les Brigades Internacionals,
amunt la bandera de la solidaritat!
Endavant les Brigades Internacionals,
amunt la bandera de la solidaritat!

LA LEGI CNDOR
Fora dintervenci aria alemanya a la guerra civil espanyola
Unitat d'avions de bombardeig (K88) + una d'avions de caa (J88) + avions
de reconeixement (A88) + avions de reconeixement martim (AS88).
A ms, hi havia un grup de carros de combat (Inker) i un altre d'artilleria
antiaria (AA88).
Ajut a Franco>>> possible rgim aliat
Banc de proves de la IIGM (Hitler estava fent un nou exrcit i necessitava
provar larmament)

La Legi Condor
En estos momentos en que las alas del
Reich se cubren de gloria, quiero testimoniar
nuestra admiracin y el recuerdo hacia los
hroes cuya memoria queda perpetuada en
esta lpida. Decid al Caudillo de la Alemania
Imperial, cuan admiramos a aquel Ejrcito y a
su aviacin Capitn General de la Cuarta
regin Alfredo Kindelan (Hemeroteca La
Vanguardia).
Amb aquest discurs sinaugurava el 22 de
novembre de 1941 una lpida en honor a nou
caiguts de les forces aries alemanyes que,
entre daltres, bombardejaren de forma
indiscriminada el poble de Guernika el 26
dabril de 1937. El monlit, pagat pel govern
nazi en plena guerra mundial, constava dels
noms dels militars i la inscripci Muertos por
Dios y por Espaa. El 1946, militants del
PSUC posen una bomba al monument, que s
rpidament reconstrut. Lany 1980 el monlit
s enderrocat.

Article sobre la inauguraci del Monlit

La Vanguardia Espaola (23 de Novembre de 1941

LA RERAGUARDA REPUBLICANA

LA CATALUNYA REVOLUCIONRIA

Desprs del cop>>> buit de poder

Distribuci darmes en organitzacions obreres
Incapacitat dels poders pblics>>prdua de control
Dificultat de mantindre lordre:
Exrcit desmobilitzat, prcticament desaparegut
Crisi de poder
Violncia espontnia, liderada fonamentalment per
sectors fastes>>< + sacerdots, propietaris, dretans

LA CATALUNYA REVOLUCIONRIA

Formaci del Comit Central de Milcies Antifeixistes

Per qu es crea?
Per restablir lordre per la Generalitat comptant amb els anarquistes
Per encarrilar el procs revolucionari
Qui forma part?
ERC, CNT-FAI, UGT, PSUC, POUM, UR, AC
Quan es crea?
21 de juliol del 36
Dura dos mesos
Esdev el principal centre de poder de Catalunya
Eixos prioritaris
Restablir lordre pblic mitjanant patrulles de control formades per milicians,
Organitzar les columnes de voluntaris formades per milicians que van sortir cap al front dArag,
Socialitzar leconomia a travs del Consell dEconomia
Columnes de milicians>> cap Arag
20.000 milicians
Columnes Durruti, Roja y Negra, Maci-Companys, del PSUC, POUM, etc
Heterogenetat
Intent de presa de les Illes Balears>> fracs (tret de Menorca)

Primera reuni del Comit de Milcies Antifeixistes de Catalunya (Barcelona, 1936

DURRUTI I LA COLUMNA DURRUTI

COMIT DE MILCIES ANTIFEIXISTES

LA CATALUNYA REVOLUCIONRIA

Collectivitzacions>>Assumpci del control de moltes empreses pels treballadors

Per qu?
Procs espontani: de les incautacions al decret regulatori
Fugida o mort de molts propietaris
Ideal revolucionari i emancipatori: Spanish Revolution
Decret de collectivitzacions (24 /10/1936. Govern Tarradellas) p. 242
Collectivitzaci de les empreses amb ms de 100 treballadors
Varietat en les empreses mitjanes: majoria sota control obrer
Empreses petites i botigues continuen gesti privada
Conflictes amb propietaris
Problemes:
Mancana de primeres matries, especialment daquelles que sobtenien de la resta dEspanya
Escassetat de combustible
Bloqueig de les exportacions per compensar el deute de lEstat espanyol
Represlies de companyies estrangeres que havien patit la collectivitzaci de les seves
empreses a Catalunya. Resultats: irregulars

LES COLLECTIVITZACIONS AL CAMP

Camp: catal collectivitzacions poc importants

Per qu?
Predomini de la petita i mitjana propietat
loposici del govern autnom de la Uni de Rabassaires, de la UGT, del PSUC i
dERC,
lescassa implantaci de la CNT al medi rural.
On?
+ a comarques tarragonines, Baix Ebre i Baix Llobregat
Federaci de Sindicats Agrcoles de Catalunya: des dagost del 36.
Poca alteraci estructura de la propietat
Altres zones ms collectivitzadores: ( + a Arag, Andalusia, la Manxa, Pas Valenci):
Dilema: guerra vs revoluci

Font: Atlas de la guerra civil a Catalunya

LA CATALUNYA REVOLUCIONRIA I LA
GENERALITAT

Govern dunitat de la Generalitat (26/9/1936)

Presidit per Josep Tarradellas
Membres de lERC, la CNT, el PSUC, el POUM i lAcci Catalana.
La Generalitat guanyava solidesa i recuperava el paper perdut a causa del protagonisme anarquista del 18 i
19 de juliol.
Dissoluci del CCMA
Assumpci de competncies no previstes en LEstatut dauonomia

Objectius del nou govern

Aturada dels assassinats indiscriminats i la violncia incontrolada, recollint les armes que circulaven a la
rereguarda,
Centralitzant els serveis policials en una Junta de Seguretat Interior i reconstruint laparell judicial;
La substituci dels comits locals per nous ajuntaments;
Lorganitzaci dun Exrcit Popular de Catalunya que pogus afrontar amb garanties la presa de Saragossa i
Osca al front dArag tot militaritzant les milcies;
La racionalitzaci de lactivitat econmica intervenint per ordenar i controlar les collectivitzacions.

LA CATALUNYA REVOLUCIONRIA I LA
GENERALITAT

Problemes:
Diferncies que existien entre les diferents forces poltiques que integraven el govern (ERCPSUC vs CNT-FAI i POUM)
Discrepncies i desobedincia per entregar armes

Dilema:
Revoluci vs esfor i ordre bllic
CNT i POUM vs govern, ERC, PSUC

Josep Tarradellas i Llus Companys

Font: Atlas de la guerra civil a Catalunya

LEVOLUCI DE LESPANYA
REPUBLICANA
Territori republic: fragmentat i debilitat
Problemes i incapacitat del govern per imposar lautoritat
Accions revolucionries i emergncia sindical i obrera
Setembre de 1936: Govern dunitat (Largo Caballero)
11/1936: entrada danarquistes
Fi govern>> Fets de maig del 37
Govern de Juan Negrn> centralitzaci
Prioritat: reorganitzaci de lexrcit

ELS FETS DE MAIG DE 1937

Punt mxim en lenfrontament govern-ERC-comunistes vs anarquistes CNT-FAI

i POUM
Precedents:
12/1936: prdua del control dels subministraments de la CNT>>voluntad
de centralitzaci
Auge del PSUC
Intent de desallotjament de ledifici de Telefnica (sota el control de la CNTFAI) el 3 de maig del 37>>> inici denfrontaments (tant a Barcelona com altres
ciutats catalanes)
Barricades i enfrontaments pels carrers de Barcelona
Forces dodre pblics vs anarquistes/poumistes
Centenars de morts i un miler de ferits
Fi: enviament de 5000 gurdies dassalt pel Govern republic (des de
Valncia)
TEXT P. 243

FETS DE MAIG DEL 37:

CONSEQNCIES

Hegemonia del PSUC enfront de la CNT

El POUM va ser illegalitzat.
Detencions i persecuci dirigents del POUM: mort dAndreu Nin
Liquidaci de les milcies populars
Fi del govern de Largo Caballero
Nou govern de la Generalitat: Presidit per Llus Companys (ERC i PSUC,
fora la CNT)
Enfortiment del govern espanyol a Catalunya
Recupera funcions de govern (sobretot a partir del nou trasllat del
Govern de la Repblica a la capital catalana (octubre del 1937)>>>
conflictes amb la Generalitat

Nascut a El Vendrell, ms enll de la seva trajectria poltica,

se li reconeix el fet d'haver estat un excellent traductor directe
al catal de les grans obres de la literatura. A ms va escriure
les segent obres:
Les anarchistes et le mouvement syndical (Els anarquistes i el
moviment sindical) (1924): Les dictadures dels nostres dies
(1930).
El proletariado espaol ante la revolucin ( (1931).
Els moviments d'emancipaci nacional (1935): promou el
dret a l'autodeterminaci dels pobles.