Está en la página 1de 13

SISTEMATITZACI DEL MTODE DE LES H-EQUATIONS

Exemple 2 (Extret de Larock, fig. 4.6, amb nova enumeraci i conversi a unitats SI).
La xarxa hidrulica de la Fig. 0 que salimenta des dels dipsits A i B t dos punts de desgus
a cabals fixats, Q3 i Q6 . Les caracterstiques de cada tub es donen a la Taula E2.1, les cotes i
cabals nodals a la Taula E2.2. Utilitzar =1.110-6 m2/s.
Taula E2.1 Caracterstiques tubs
Tub Nodes L(m)
D(m)
1
1-2
305
0.15
2
2-3
305
0.15
3
4-3
244
0.15
4
5-4
60
0.15
5
4-6
610
0.15
6
2-6
305
0.15
nt=7
2-4
457
0.025

Taula E2.2 Caracterstiques nodals


Node
zi(m)
Q (m3/s)

e(m)
0.0005
0.0005
0.0005
0.0005
0.0005
0.0005
0.0005

1
2
3
4
5
nn=6

27.5
15.3
15.3
15.3
30.5
6.0

--0.028
--0.028

A
1
3

2
Dipsit
Cabal nodal fixat
Bomba

Taula E2.3 Corba


caracterstica bomba
Q (m3/s)
Hb (m)
0.028
18.3
0.042
16.7
0.056
13.7

Figura E2.0 Exemple de xarxa hidrulica. Les fletxes indiquen els sentits positius dels cabals.

Determinar el cabal que circula per cada tub i les pressions nodals en la installaci mostrada
en la Fig. 0, en els segents cassos:
1. Installaci sense la bomba a la sortida del dipsit A.
2. Installaci amb la bomba.
3. Installaci sense la bomba per amb una vlvula PRV al mig del tub 2-6
regulada a H v =16.7m.
4. Installaci amb la bomba i la vlvula.
1. Matriu que defineix la xarxa. Estructura.
En general una xarxa s un conjunt de connexions entre els seus nodes. Pot representar-se
mitjanant una matriu quadrada MXnn, nn, on nn s el nombre de nodes, en la que un valor 1 en
la posici i,j indica lexistncia dun tub que connecta els nodes i i j. Evidentment, aquesta s
una matriu simtrica ja que si hi ha un tub que connecta i amb j tamb j est connectat amb i
(mateix tub). Cap de les files (columnes) de la matriu pot ser buida, ja que aix denotaria la
presncia dun node allat (no connectat amb cap altre). Tots els elements de la diagonal sn

buits. Cada punt de la matriu triangular superior (inferior) es correspon amb un nic tub de la
xarxa.

1 2 3 4 5 6

Qi

j=1
Qi1

1
2
3
4
5
6

Qij

i
Qi2
j=2
Figura E2.2. Criteri de signes adoptat: el cabal Qij s
positiu si va del node i cap al node j, i negatiu si va en

Figura E2.1. Estructura de la matriu MX


que defineix la xarxa de la Fig. E2.0.

sentit contrari. El cabal

Qi s positiu si surt del node i.

Si es designa per Qij al cabal que surt del node i cap al node j i es colloca el cabal que circula
per cada tub en la corresponent posici de la matriu que defineix la xarxa MX sobt la matriu
de cabals MQ (Fig. E2.3). Aquesta matriu mant lestructura de la matriu MX i s
antisimtrica ja que es verifica,
Q ji = Qij .

1
1
2

Q12
Q21
Q32

Q42

H
H1

Q23

Q26

Q24
Q34

Q43

Q62

H2
H3

Q45

5
6

(1)

Q46

H4

Q54

H5

Q64

H6

Figura E2.3. La matriu de cabals MQ i el vector H de les alries energtiques nodals. Els cabals en
negre corresponen als ndexs de nodes de la Taula E2.1, els cabals en vermell sn els corresponents
simtrics segons leq. (1). Els termes desconeguts del vector H shan enquadrat en vermell.

Observis que la suma dels elements duna fila i de la matriu MQ s la suma de tots els cabals
que surten del node i caps als nodes j que hi estan connectats i correspon al terme del sumatori
de lequaci de continutat,

ij

+ Qi = 0

on Qi s el cabal que brolla del node i.

(2)

2. Equacions que governen el sistema


El mtode de les H-equations es basa en escriure lequaci de continutat (eq. 2) per cadascun
dels nodes amb alaria energtica Hi desconeguda (en lexemple 2 sn els nodes 2, 3, 4, i 6):
Node 2:
Node 3:
Node 4:
Node 6:

F2= Q21 + Q23 + Q24 + Q26 = 0


F3= Q32 + Q34 + Q3 = 0
F4= Q42 + Q43 + Q45 + Q46 = 0
F6= Q62 + Q64 + Q6 = 0 .

(3)

En general, en una xarxa amb nn nodes, en ni dels quals es desconeix lalaria energtica Hi,
es poden plantejar ni equacions en les que hi intervenen les ni alaries desconegudes. Aquest
sistema no lineal (eq. 7) de ni equacions amb ni incgnites es pot resoldre amb el mtode de
Newton. Les prdues de crrega hij = H i H j en el tub que connecta els nodes i i j es poden
relacionar amb el cabal que hi circula Qij mitjanant la frmula exponencial,
hij = K ij Qij ij
(4)
on Kij i nij sassumeix que sn constants en un determinat interval de valors del cabal. De leq.
(4) sen pot separar el cabal en funci de les cotes piezomtriques dels nodes Hi i Hj, ja sigui
mitjanant la frmula exponencial (eq. 5) o b amb la seva forma generalitzada (eq. 6) que
proporciona signe al cabal i evita laparici de nombres complexos quan Hi-Hj <0,
n

Hi H j
Qij =
K ij

nij

Qij = sign( H i H j )

(5)

Hi H j

1
nij

(6)

K ij
nij=1

Qij

nij=2

Eq.(5)

Hi-Hj

Eq.(6)
Figura E2.4. Leq. 6 s una generalitzaci de leq. 5 pel cas que Hi Hj <0. Es verifica Q(Hj-Hi) = -Q(Hi-Hj),
s a dir, Qji= -Qij. A cabals baixos sentra en rgim laminar (Re<2300, zona entre les lnies discontnues) i la
relaci entre el cabal i la diferncia dalries energtiques s lineal (nij=1).

El sistema dequacions (3) es pot escriure en forma explcita en funci de les variables nodals
Hi utilitzant leq. 5 (o la seva forma generalitzada, eq. 6), per obtenir el sistema dequacions
(7). Aquest sistema dequacions cont una equaci per cada node amb Hi desconeguda (nodes
2, 3, 4, 6), i cont com a incgnites noms les Hi daquests nodes.

1
n23

1
n43

H H 1 n12 H 2 H 3 n23 H 2 H 4 n24 H 2 H 6


+
+
+
F2 = 2
K 12
K 24
K 23
K 26
H H2

F3 = 3
K
23

H H4
+ 3
K 43

n26
= 0

+ Q3 = 0
1

H H2
F4 = 4
K 24

n24 H 4 H 3 n43 H 4 H 5 n54 H 4 H 6


+
+
+

K 43
K 54
K 46

H H2
F6 = 6
K 26

n26 H 6 H 4 n46
+
+ Q6 = 0

K 46

n46
= 0

(7)

El sistema (7) es pot interpretar com un conjunt de ni funcions Fi=Fi(Hi) de les variables
nodals desconegudes,
Node 2:
Node 3:
Node 4:
Node 6:

F2=F1(H2, H3, H4, H6)


F3=F2(H2, H3, H4)
F4=F3(H2, H3, H4, H6)
F6=F4(H2, H4, H6).

(8)

Si Hnn,1 s el vector columna que cont la Hi de cadascun dels nodes de la xarxa i Vii = (2, 3,
4, 6) s el vector que cont els ni subndexs de H que corresponen a nodes amb Hi
desconeguda, el vector dincgnites H(Vii) s un subvector de H. Un vector H ser soluci del
sistema dequacions (7) si i noms si anulla totes les Fi (eqs (8), s a dir, Fi(H)=0, per i Vii.
3.Resoluci numrica de les equacions que governen el sistema
La resoluci del sistema (7) es fa amb el mtode iteratiu de Newton que requereix avaluar les
funcions Fi i la corresponent matriu jacobiana Fi / H j per a uns valors donats del vector H.
3.1 Variables utilitzades
Tub n Nodes L(m) D(m) e(m)
1 2
1

MTB=
nt=7

2
4
5
4
2
2

Q VK

Vn
Node
1
2
MND=34
5
nn=6

3
3
4
6
6
4

zi

Qi

H
z1

z5

Figura E2.5. Estructura de les variables usades en el cmput de la funci F i de la matriu jacobiana. MTBnt,5:
Matriu que cont informaci dels tubs; MNDnn,2: Matriu que cont informaci dels nodes; Viini,1:Vector que
cont els ndexs dels nodes amb Hi desconeguda. Altres vectors auxiliars: Qnt,1: Vector que cont els cabals que
circulen per cada tub; VKnt,1, Vnnt,1:Vectors amb els parmetres K i n de la frmula exponencial de cadascun dels
tubs; Hnn,1: Vector de les cotes piezomtriques nodals (Hi). El subvector H(Vii) correspon a les Hi incgnites.

Tota la informaci referent als tubs de la xarxa es posa en la matriu MTB. Cada fila correspon
a un tub, les columnes 1 i 2 contenen el nmero assignat als dos nodes extrems del tub i
defineixen el sentit positiu del cabal, les columnes 3, 4 i 5 contenen la longitud (L), dimetre
(D) i rugositat absoluta (e) respectivament. En total hi ha nt tubs. La matriu MND cont una
fila per cada node de la xarxa, a la primera columna hi ha la cota geomtrica del node (zi), a la
segona el cabal nodal assignat ( Qi ). En total hi ha nn nodes dels quals ni amb la Hi
desconeguda. Les posicions de les Hi desconegudes sn dins el vector Vii (Figs. E2.5 i E2.3).
3.2 Estimaci dels valors de K i n
Lequaci de Darcy-Weisbach (eq. 9) proporciona les prdues de crrega contnues en funci
de la velocitat mitjana del fluid pel tub (v) i del coeficient de fricci f que es determina amb
lbac de Moody o les corresponents equacions logartmiques,

L v2
h= f
D 2g

(9)

Per a un determinat interval del nombre de Reynolds [Re1, Re2] saproxima el factor f a una
expressi del tipus,
a
f = b
(10)
Q
que s una recta en lbac de Moody i es pot determinar a partir de dos punts pels que passi
(Fig. E2.6),
f 1 = a / Q1b
f 2 = a / Q2b ,
i don sen poden separar les constants a i b,

b=

ln( f 1 / f 2 )
ln(Q2 / Q1 )

(11)

a = f 1Q1b .

(12)

log f
1
f1

f =

a
Qb

f2

Re1

Re2

log Re

Figura E2.6. Aproximaci lineal del factor de fricci f en un determinat interval del nombre de Reynolds.

Lequaci de Darcy-Weisbach (eq. 9) s equivalent a la frmula exponencial (eq. 4), de


manera que els valors de K i n obtinguts al substituir leq. (10) en leq. (9) i tenint present
lequaci de continutat, sn,

8aL
g 2 D 5

K=

n = 2b

(13)
(14)

En un flux laminar (Re<2300) el factor de fricci s

f =

64
Re

(15)

i al substituir-lo en lequaci de Darcy-Weisbach proporciona


h=

128L
Q
gD 4

(16)

que expressa la relaci lineal entre les prdues de crrega i el cabal. Els valors de les constants
K i n de leq. (4) sn, en rgim laminar,
K=

128L
gD 4

n=1.

(17)
(18)

A liniciar un procs de cmput pot ser necessari fer una estimaci de K i n sense conixer el
cabal o rang de cabals. Una primera aproximaci pot fer-se assignant directament un valor
entre 1 i 2 a n i un altre al factor de fricci f. Llavors sobt K a partir de lequaci de DarcyWeisbach,
8 fL
K=
.
(19)
g 2 D 5
3.3 Avaluaci de la funci F(H)
Es dimensiona las matriu MQnn,nn i es calculen cadascun dels seus termes Qij a partir dels
vectors H, VK i Vn amb leq. (6) seguint lordre dels subndexs donats per les dues primeres
columnes de la matriu MTB. Daquesta manera es determina un cabal Qij per cada tub de la
xarxa, just la meitat dels elements de MQ, laltra meitat sassigna directament tenint present
leq. 1. A la suma dels elements de cada fila de la matriu MQ cal afegir-li el terme Qi (eq. 2)
per obtenir el valor de la funci Fi. El vector F buscat s un subvector de FF, F=FF(Vii).
De fet no s necessari dimensionar la matriu MQ, nhi ha prou en inicialitzar a zeros el vector
FFnn,1 i, a mesura que es van calculant els termes Qij, addicionar-los a la posici i,
(FFi=FFi+Qij) i a la posici j, (FFj=FFj-Qij).
3.4 Avaluaci de la matriu jacobiana
El cabal Qij que circula per un tub s funci de lalaria energtica dels seus nodes extrems,
Qij = f ( H i , H j ) , segons leq. (6), i en conseqncia existeixen les derivades Qij / H i i
Qij / H j .

Qij
H i

Qij

(a)
0

Hi-Hj

Qij

(b)
0
Hj-Hi

Qij
H j

Figura E2.7. Els pendents de les corbes Qij=Qij(Hi, Hj) noms depenen del valor |Hi-Hj|.

Per a Hi-Hj>0 la derivada Qij / H i sobt derivant leq. (5),

Qij

H i H j
=
H i H i K ij

nij
= 1

nij K ij

Hi H j

K ij

nij

(20)

Si Hi-Hj<0 el cabal ve donat per leq. (6) que pot escriures

H j Hi
Qij =
K ij

nij

(21)

i al derivar-la proporciona,

Qij

=
H i
H i

H j Hi

K ij

nij
= 1

nij K ij

H j Hi

K ij

nij

(22)

Les dues expressions (24) i (26) es poden unificar en la forma general

Qij
H i

1 Hi H j
nij K ij
K ij

1
1
nij

(23)

Tal i com saprecia a la Fig. E2.7a el pendent de la corba Q=Q(Hi-Hj) noms depn de |Hi-Hj|.
De manera similar es determina la derivada Qij / H j . Aix, si Hj-Hi>0 resulta,

Qij
H j H i ij

=

H j H j K ij

mentre que per a Hj-Hi<0 ser (Fig. E2.7b),

1
=
nij K ij

Qij

H i H j
=
H j H j K ij

nij
= 1

nij K ij

H j Hi

K
ij

Hi H j

K ij

nij

nij

(24)

(25)

Totes dues expressions (eqs. 24 i 25) es poden unificar en leq. (26),

Qij

1 Hi H j
=
H j nij K ij
K ij

1
1
nij

(26)

En rgim laminar (nij=1) les expressions (23) i (26) presenten un exponent nul que duu a una
indefinici del tipus 00 si Hi-Hj=0. Aquesta es pot evitar utilitzant les equacions (27) i (28)
enlloc de les (23) i (26),
Qij

1
K ij

(27)

1
.
K ij

(28)

H i
Qij
H j

La comparaci de les eqs. (21) i (24) permet afirmar que


Qij

Qij

.
H j
H i
Utilitzant leq. (1) i leq (27) sobtenen les dues relacions segents,

Q ji
H i

Qij

H i
Q ji
Qij Qij
=
=
H j
H j H i

(29)

(30)
(31)

El sistema dequacions que governa el sistema (eq. 7) es considera com una funci F:
R ni R ni que es fa nulla per a un vector H que en sigui soluci, F(H)=0. La matriu
jacobiana daquesta funci es pot construir a partir de la matriu de cabals MQ. En efecte, la
suma dels elements de la fila i de la matriu MQ s la funci Fi menys el terme constant Qi . La
derivada de la funci Fi respecte a cadascuna de les variables Hj (j i) s,
Qij
Fi
=
H j H j
mentre que la derivada de Fi respecte a la variable Hi s,

(32)

Fi

=
H i H i

Q
Q

Qij = ij = ij .

j i H j
j i
j i H i

(33)

Aix, partint de la matriu MQ se substitueixen cadascun dels seus termes per la seva derivada
(eq. 32), per daquests noms cal avaluar-ne la meitat, ja que segons (29) i (30) la matriu
jacobiana s simtrica,
Qij
Qij Q ji F j
Fi
=
=
=
=
.
H j H j
H i H i H i
Un cop avaluats tots els termes no diagonals es colloquen a cada element diagonal la suma de
tots els elements de la fila canviats de signe, segons indica leq. (33). Daquesta matriu, que
mant lestructura de la matriu MQ, se nextreu la submatriu formada per aquelles files i
aquelles columnes que corresponen a les Hi incgnites per obtenir la matriu jacobiana (Fig.
E2.8).

1
1
2
3
4

Q21
H1

2
Q12
H 2
Q 2 j

j 2

H j

Q32
H 2
Q42
H 2

5
6

Q23
H 3

Q26
H 6

Q24
H 4

Q3 j

Q34
H 4
Q 4 j

j 3 H j
Q43

H 3
j 4 H j
Q54
H 4

Q62
H 2

Q64
H 4

Q45
H 5

Q46
H 6

j6

Q 6 j
H j

Figura E2.8. Construcci de la matriu jacobiana. 1) Substituci dels elements de MQ donats pels ndexs de les
dues primeres columnes de MTB per la seva derivada. 2) Collocaci dels elements simtrics (fons carbassa). 3)
Collocaci dels termes de la diagonal (fons gris). 4) Extracci de la matriu jacobiana (submatrius amb marc
vermell).

4. Resultats obtinguts (apartat 1.)


Taula E2.4. Valors del cabal, velocitat, n de Reynolds i dels
parmetres K i n determinats amb la rutina xarxa2.
Tub Q(L/s)
v(m/s) Re
K
n
1-2
17.7812 1.006
137210
8096.94 1.965
2-3
5.7790 0.327
44594
6564.84 1.920
4-3
22.2209 1.257
171470
6623.83 1.971
5-4
38.2187 2.162
294919
1690.66 1.981
4-6
15.8741 0.898
122494
15979.63 1.962
2-6
12.1258 0.686
93570
7694.01 1.953
2-4
-0.1236 0.251
5724 78088266.22 1.886

Taula E2.5. Valors de les alries


piezomtriques i pressions nodals
determinats amb la rutina xarxa2.
Node H(m)
P/=H-z (m)
1
27.500
0
2
24.557
9.257
3
24.226
8.926
4
27.877
12.577
5
30.500
0
6
23.167
17.167

10

%xarxa2
%Main routine to analize a pipe network by the H-equations method. The
%governing system of non linear equations is solved by the newton method.
%the information of the network configuration is contained in matrix MTB,
%each row defining a pipe. Columns 1 and 2 contain the initial and end
%nodes of the pipe, columns 3,4 and 5 correspond to pipe length, inner
%diameter and roughness.Columns 6 and 7 contain K and n for pipe elements with
%fixed values for K and n. Nodes information is contained in matrix MND, a
%row for each node, geometric nodel heigh in the first column, nodal
%discharges in the second column. Results: Nodal heighs in vector H, pipes
%flow in vector Q, with corresponding values of K and n in vectors VK and Vn.
%Data introduction
MTB=MTBE2;
MND=MNDE2;
Vii=[2,3,4,6]';

%Assign the corresponding data


%Assign the corresponding data
%Vector of nodes with unknown Hi

g=9.81;
vi=1.1e-6;

%N/kg Acceleration of gravity


%m2/s Fluid kinematic viscosity

XXXX
XXXX
XXXX

%Definition of computational parameters


eps=1e-6;
%Maximum allowed error in the Fi
nma=30;
%Maximum allowed iterative steps
%Definition of intermediate variables
QQ=MND(:,2);
%m3/s Vector containing fixed nodal discharges
nt=length(MTB(:,1));
%Number of pipes in the network
nn=length(MND(:,1));
%Total number of nodes in the network
ni=length(Vii);
%Number of nodes with unknown Hi
VK=zeros(nt,1);
Vn=zeros(nt,1);

%Vector containing the K value of each pipe


%Vector containing the n value of each pipe

%NEWTONS ITERATIVE METHOD


%Definition of the starting point
H=MND(:,1);
%m

Initial guess vector for H-eqs method (Hi=zi)

%Initial approximation to K and n of each pipe


f=0.02;
%Initial guess for the friction factor
n=1.95;
%Initial guess for exponent n
for l=1:nt
if MTB(l,7)~=0
%Pipe element with fixed K and n
VK(l)=MTB(l,6);
Vn(l)=MTB(l,7);
else
VK(l)=8*f*MTB(l,3)/g/pi^2/MTB(l,4)^5;
%Initial guess for K (eq. 19)
Vn(l)=n;
%Initial guess for n
end
end
[Y,Df,Q,VK1,Vn1]=funF2(H,QQ,MTB,VK,Vn,Vii,g,vi);
er=sum(abs(Y));
%Initial guess solution error
nit=0;
%Iteration counter initiation
%Iterative solution search
while er>=eps && nit<=nma
VK=VK1;
Vn=Vn1;
H(Vii)=H(Vii)-Df\Y;
%New extended H vector (solution vector)
[Y,Df,Q,VK1,Vn1]=funF2(H,QQ,MTB,VK,Vn,Vii,g,vi);

11

er=sum(abs(Y));
nit=nit+1;

%New approximate solution error


%Iteration counter update

end
if nit > nma; disp('EXCEEDED NUMBER OF ITERATIONS ALLOWED');end
%RESULTS
H
%funF2
%For a given H this routine calculates the error in the Fi equations (Y),the jacobian
%matrix (Df), and the corresponding pipe discharges (Q). New approximate values of K
%and n for the exponential formulae (vectors VK and Vn) are also outputs of the
%function.
function [Y,Df,Q,VK1,Vn1]=funF2(H,QQ,MTB,VK,Vn,Vii,g,vi)
%Auxiliar variables
nn=length(H);
nt=length(MTB(:,1));
Y=zeros(nn,1);
Df=zeros(nn);
Q=zeros(nt,1);
VK1=zeros(nt,1);
Vn1=zeros(nt,1);

%Number of nodes in the network


%Number of pipes in the network
%Column vector containing all Fi functions
%Extended jacobian matrix initilization
%Column vector to contain the flow of each pipe
%Column vector to contain new K values
%Column vector to contain new n values

%Iterative proces over all pipes


for l=1:nt
i=MTB(l,1);
j=MTB(l,2);
L=MTB(l,3);
D=MTB(l,4);
K=VK(l);
n=Vn(l);
Qij=sign(H(i)-H(j))*abs((H(i)-H(j))/K)^(1/n);
Q(l)=Qij;

%m
%m

Pipe length
Pipe inner diameter

%m3/s Flow from node i to node j

%Computing the extended Fi terms


Y(i)=Y(i)+Qij;
Y(j)=Y(j)-Qij;
%Computing the extended jacobian matrix terms
Reij=4*abs(Qij)/pi/D/vi;
if Reij<=2300
dQdH=-1/K;
else
dQdH=-abs((H(i)-H(j))/K)^(1/n-1)/n/K;
end
Df(i,j)=dQdH;
Df(j,i)=dQdH;
Df(i,i)=Df(i,i)-dQdH;
Df(j,j)=Df(j,j)-dQdH;

%The actual Reynolds number


%Laminar flow

(eq.28)

%Turbulent flow

(eq.26)

%Update of K and n for use in the next iteration


if MTB(l,7)~=0
%Pipe element with fixed K and n
VK1(l)=MTB(l,6);
Vn1(l)=MTB(l,7);
elseif Reij<=2300
%LAMINAR FLOW

12

VK1(l)=128*vi*L/pi/g/D^4;
Vn1(l)=1;

%Equation 17
%Equation 18
else
%TURBULENT FLOW
Re=[0.95,1.05]*Reij;
%The [Re1, Re2] points
f=1.325./log(MTB(l,5)/3.71/D+5.74./Re.^.9).^2; %Corresponding [f1, f2] points
b=log(f(1)/f(2))/log(Re(2)/Re(1));
%Equation 11
Q1=pi*D*vi*Re(1)/4;
a=f(1)*Q1^b;
%Equation 12
VK1(l)=8*a*L/g/pi^2/D^5;
%Equation 13
Vn1(l)=2-b;
%Equation 14
end
end
Y=Y(Vii)+QQ(Vii);
Df=Df(Vii,Vii);

%m3/s Vector of Fi values for the ni nodes with unknown Hi


%The jacobian matrix

13