Está en la página 1de 61

Màster Educació i TIC

Seminari d'investigació en E-Learning

Títol: Percepcions i actituds dels mestres d'educació física del districte de Sant Martí
respecte a les aportacions que poden fer les TIC en la seva tasca diària.

Autor: Roger Vila Herrada
Tutor:Marc Romero Carbonell

Juny de2014
Index

Tema d'estudi .....................................................................................................................................3
Resum .................................................................................................................................................3
Introducció .....................................................................................................................................3
Justificació .....................................................................................................................................6
Revisió Teòrica ........................................................................................................................10
Les TIC i les TAC .............................................................................................................13
Les TIC a l'educació física .................................................................................................15
La formació del professorat en TIC .....................................................................................19
Marc Metodològic ........................................................................................................................22
Preguntes d'investigació.........................................................................................................22
Objectius Generals ............................................................................................................22
Objectius específics ....................... ....................................................................................22
Disseny de la investigació ...........................................................................................................23
Escenari .......................................................................................................................25
Participants .......................................................................................................................25
Tècniques i instruments ...........................................................................................................25
Aspectes ètics ...................................................................................................................................29
Planificació del treball de camp ................................................................................................30
Presentació dels resultats d'investigació ....................................................................................31
L'accés a les TIC a l'abast de tots els mestres ............................................................31
Acord general amb el canvi de paradigma ........................................................................33
Baixa freqüència en l'us de les TIC durant les sessions d'Educació Física .........................34
La formació en TIC ............................................................................................................35
Limitacions de l'estudi ............................................................................................................36
Discussió dels resultats d'investigació i conclusions .............................................................39
Perspectives d'investigació ............................................................................................................43
Bibliografia ....................................................................................................................................46
Annexos ....................................................................................................................................50

2
1. Tema d'estudi:

En la següent investigació es pretén analitzar quines Percepcions i actituds mostren els
mestres d'educació física del districte de Sant Martí respecte a les aportacions que poden fer les TIC
en la seva tasca diària.

2. Resum:

L'ús de les TIC a les aules, no és un tema nou en la investigació, però sí que està en constant
renovació per la seva millora. La integració de les noves tecnologies en l'àmbit de l'educació física
és un tema que ha començat a despertar, cada cop més, l'interès de diferents autors en contribuir
amb diferents aportacions a parlar i afirmar que les TIC no poden quedar excloses de l'àrea
d'educació física. Presentem la investigació realitzada als diferents mestres d'educació física dels
centres educatius del Districte de Sant Martí.

La metodologia que s'ha fet servir, emmarcada dins el paradigma interpretatiu, és de tipus
mixt, on s'han combinat dades qualitatives, a través d'una entrevista, realitzada als coordinadors TIC
i les dades quantitatives s'han recollit a partir d'un qüestionari, que s'ha passat als mestres d'educació
física que constituïen la mostra

Abstract:

The use of ICT in the classrooms is not a new research topic , but it is constantly renewing
for improvement. The integration of new technologies in the field of physical education is an issue
that has increasingly started to generate interest from different authors to contribute to various
inputs, stating that ICT can not be excluded in the area of physical education. We present a research
on different physical education teachers in schools in the district of Sant Martí.

The methodology used is framed in the interpretive paradigm and is of mixed type.
Qualitative data from an interview with the ICT coordinators were combined with quantitative data
collected from a questionnaire answered by the teachers who were part of the sample.

paraules clau: TIC,actvititats, educació física, mestres,primària,

3. Introducció:

Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) són un dels motors que guien les

3
transformacions a escala mundial (Castells 1998, 2000). Internet no és simplement una tecnologia,
sinó un mitjà de comunicació, d'interacció i d'organització social que afecta les relacions laborals,
culturals i educatives del nostre temps. En poc més de 30 anys s'han integrat a nivell global, i
segueixen evolucionant a un ritme frenètic.

En els darrers anys, els països industrialitzats han avançat cap al que s'anomena la societat
de coneixement (Innerarity,2010) estem vivint temps de grans canvis tecnològics que per un costat
agilitzen i faciliten molt la feina, ens fan més eficients, i ens permeten tenir al nostre abast una gran
quantitat d’informació, d'altra banda,però, ens generen dificultats i plantegen nous reptes. Des de
l’escola a la universitat, la introducció imparable de les TIC i l’accés universal a Internet ha
comportat nous hàbits que han permès evolucionar en molts de plantejaments, però que també han
suposat una revolució que fa trontollar els fonaments de l’edifici del sistema educatiu (Duran,
2011).
La incorporació de les eines digitals i les TIC a les aules, ha permès crear entorns de
comunicació nous (Maspoch 2007; Prat 2012), tot generant un gran canvi tant pels alumnes com
pels propis docents, donant pas de l'anomenada metodologia “tradicional” basada amb l'explicació
del professor amb el recolzament de la pissarra de guix, a l'ensenyament aplicant les noves
tecnologies, com la pissarra digital, les tauletes digitals, etc, on les TIC han pres un paper
fonamental, passant a ser un agent facilitador de nous coneixements (Gros, 2000) així mateix com
un instrument per aprendre a aprendre, un dels pilars de les competències bàsiques (Miret, 2008).

Per altra banda, les actuals generacions d'alumnes anomenats nadius digitals segons Prensky
(2001) han crescut en un context on les tecnologies formen part de la seva vida diària, presenten
competències digitals per usar i navegar per entorns digitals multidimensionals de manera ràpida i
efectiva (Padró, 2006). Malgrat això, els estudis realitzats assenyalen que alumnes i professors
segueixen fent un major ús de les TIC en la seva vida quotidiana que en l'entorn educatiu (OECD,
2006), i són pocs els centres que utilitzen les TIC per innovar i oferir bones pràctiques educatives

En aquesta investigació pretenem saber quina necessitat mostren tant a nivell
d'infraestructures com metodològica els professors d'educació física per a poder integrar
adequadament les TIC. Donada aquesta integració progressiva de les noves tecnologies, es
considera que l'assignatura i els propis mestres d'Educació Física, com assenyala Prat et al. (2012)
no poden quedar al marge d'aquesta revolució tecnològica que ha significat la incorporació de les
TIC a la seva tasca diària, per tant, una de les primeres preguntes que es formula és saber en quines

4
activitats de l'àrea d'Educació Física de Primària es poden utilitzar les TIC ? La resposta que s'ha
obtingut es troba amb les gravacions i l'ús del reproductor MP-3 són les més utilitzades per la
majoria de mestres del districte de Sant Martí,

La metodologia que s'ha fet servir en aquesta investigació és de tipus mixt, en que s'han
combinat dades quantitatives, obtingudes de les respostes recollides d'un qüestionari, prèviament
elaborat a partir dels objectius d'aquesta investigació. Per tal de donar major riquesa als resultats,
s'han realitzat entrevistes (dades quantitatives) a dos coordinadors TAC de centre, per tal d'obtenir
una visió més tecnològica dels centres.

5
4. Justificació

El motiu d'aquesta investigació és el de descriure els usos de les TIC per part dels mestres
d'educació física de primària en la seva assignatura. Després de 5 anys dedicats a l'educació física
en l'etapa de primària en una escola del districte de Sant Martí, va sorgir l'idea de descobrir com
estan aplicant els meus companys del districte les TIC en l'àrea d'educació física.

Més enllà de les motivacions personals, es considera pertinent analitzar la justificació,
científica i social de la recerca que es desenvolupa.

La importància de les TIC queda evident en la societat actual, on la connectivitat i l'ús de
tecnologia, es considera gairebé imprescindible per les tasques diàries. Diferents autors en
destaquen aspectes molt positius en la seva aplicació. Segons Garcia, Portillo, Romo, Benito
(2008),citats per Garcia (2014) hi ha beneficis en l'ús de les Tecnologies de la informació i la
comunicació com a recursos didàctics. Marqués (2010) indica que les TIC tenen un potencial per
recolzar el procés d'aprenentatge, coneixement i desenvolupament d'habilitats i competències per
aprendre de forma autònoma, i són un suport per accedir a la informació sobre les diferents
activitats que proposen els mestres en l'aplicació de les noves tecnologies. Sarmiento (2007)
assenyala que poden ésser un element transformador en els nous ensenyaments, donada la seva
interactivitat i connexió ràpida a diferents materials, informació, etc. En l'àmbit més relacionat en
l'educació física, Fernández (2009) identifica quatre grans beneficis com són;

• Flexibilitat: varietat de programes i aplicacions.
• Versatilitat; facilitat de treballar amb múltiples formats
• Interactivitat: accés a la informació de manera quasi immediata
• Connectivitat: possibilitat de compartir informació i propostes educatives amb
d'altres centres.

Per la seva part, Camerino i Prat (2012) constaten els beneficis i avantatges de la utilització
de les TIC en un procés autònom d'aprenentatge que reverteix en la millora de les relacions
interpersonals entre els alumnes en la sessió d'educació física presencial.

En l'àmbit educatiu, les TIC poden proporcionar un entorn d'ensenyament-aprenentatge tant
per l'alumnat com el professorat, segons Cabero (2006) les TIC configuren nous entorns i escenaris

6
per a la formació amb unes característiques significatives. En el context educatiu vigent, prenem de
marc de referència, l'etapa de primària, que considerem important, d'acord amb la Llei actual
d'Educació, la LOE (2/2006), que és l'etapa amb la finalitat de tenir un caràcter globalitzador en tots
els àmbits es basa en un ensenyament interdisciplinari i pràctic més que en l'acumulació de
coneixements en la qual queda inclosa l'Educació Física. Tot i que la metodologia que desenvolupa
el mestre d'Educació Física de primària ha anat variant segons l'època i el moment que vivia la
societat (Casademont,2010) queda també integrada amb la llei d'educació per a l'etapa de primària,
en que les TIC han de ser tractades de manera transversal, incloent, doncs també, l'assignatura
d'Educació Física que es basa principalment per la seva implicació en el procés educatiu dels
alumnes a través del moviment, tot afavorint les millors relacions socials, ajuda a la desinhibició,
desenvolupament motriu, superar-se a sí mateixos. Però hi ha una altra part important de
l'assignatura que no pot quedar al marge del desenvolupament actual de les tecnologies per a
l'aprenentatge i el coneixement; tal com assenyala Prat (2012) “les competències digitals han
impulsat canvis en els procediments d'aprenentatges que els docents d'educació física podem
incorporar”. La introducció de les TIC en l'àrea d'Educació Física és molt recent i la seva
incorporació és un repte per als docents, ja que comporta una innovació pedagògica que pot millorar
els processos d'ensenyament-aprenentatge en aquesta àrea.(Camerino et al. 2012; Area 2008,
Marqués 2013; Capllonch, 2005, Generelo 2008).

Cada cop es troben més blogs de continguts específics de l'àrea d'educació física, quan
s'entra a la xarxa, gairebé cada mestre o departament d'educació física disposa d'alguna eina on
penjar les diferents activitats juntament amb les sessions que realitzen. L'aplicació de la Web 2.0 a
l'educació permet crear, buscar, compartir i interactuar on.-line sense la necessitat d'utilitzar un
programari específic.

Marqués (2008) presenta les següents implicacions educatives:
• Constitueixen un espai social horitzontal i extens en fons d'informació que suposa una
alternativa a la jerarquització i la unidireccionalitat tradicional dels entorns formatius.
Implicant nous rols per a professors i alumnes orientats al treball autònom i
col·laboratiu.
• Proporcionen espais on-line per l'emmagatzemament, classificació i publicació de
continguts textuals i audiovisuals.
• Faciliten la realització de noves activitats d'aprenentatge i d'avaluació i la creació de
xarxes d'aprenentatge.

7
• Amb les seves aplicacions d'edició mestres i alumnes poden elaborar fàcilment materials
de manera individual o grupal, compartir-los i sotmetre'ls als comentaris dels lectors.

La dotació tecnològica a tots els centres docents queda palès en l'Estadística de la Societat
de la Informació en els centres educatius (curs 2012-13) on es constata que gairebé el 80% del
professorat utilitza les TIC com a eina docent i quasi el 90% les empra per a tasques pròpies (taula
1). Però en la nostra investigació es considera que aquesta implementació li manca pedagogia, un
tret que Area (2004) defensa com a factor clau per al desenvolupament d'unes bones pràctiques
docents mitjançant el suport de les TIC. Coincidint amb l'autor que l'important no és la tecnologia,
sinó la millora educativa que es pot assolir mitjançant una adequada innovació pedagògica. (Area,
2004; Isla, 2006, Marqués 2013).

Taula 1:El docent i les TIC Catalunya. Adaptat de:www.gencat.cat

Ens trobem en un context en el que s'han implantat molts mitjans tecnològics en els centres
educatius com són els projectes Educat 1x1 i Educat 2.0, PDI, llibre digital, recentment les tauletes
digitals (Marquès, 2013) però no s'ha posat èmfasi a cobrir les competències que requereix un
professor amb els suports tecnològics. Per tant, es considera oportú per a la nostra investigació,
analitzar i avaluar quins usos en fan de les TIC els mestres d'educació física en la seva assignatura,
ja que una cosa és la dotació d'infraestructura i recursos tecnològics, i l'altra és que l'aplicació de les
TIC provoqui una profunda innovació i millora de qualitat de l'ensenyament (Silva,2012). Seguint a
Burbules i Callister (2001) pot ser un procés ple de resistències que caldria ser estudiat en múltiples
contextos. Algunes de les causes d'aquesta resistència que es troba pertinent mencionar són:
• Vigència en les activitats i pràctiques a l'aula dels models tradicionals d'ensenyament, que
impedeixen la transmissió i recepció del coneixement.

8
• Absència de coneixements i destresses tant tecnològiques com pedagògiques perquè el
professorat pugui planificar, desenvolupar i avaluar activitats educatives recolzades amb
suports tecnològics.

9
5. Revisió Teòrica
En la revisió teòrica, s'ha cercat la informació per tal de contextualitzar la present
investigació, durant aquesta recerca bibliogràfica s'ha identificat literatura pertinent per emmarcar
la recerca. Primerament, s'ha fet referència a la revolució tecnològica com una introducció per
centrar un dels eixos dels quals volem emmarcar la investigació com és l'escletxa digital que ha
generat la incorporació progressiva de les noves tecnologies, fent referències d'autors que apareixen
bibliografia més antiga fins arribar a parlar de l'actualitat amb conceptes recents com són la Societat
Digital i la infoxicació.

Posteriorment s'han abordat temes com el concepte TIC i el significat que se li vol donar al
concepte TAC. Seguint el concepte, les TIC a l'educació física, que és l'àrea curricular sobre la qual
fa referència la present investigació, i com a últim punt, s'ha considerat oportú parlar de la formació
de les TIC en l'educació física.

Segons Castells (1997) una revolució tecnològica centrada en torn les tecnologies de la
informació i la comunicació, està modificant la base material de la societat a un ritme accelerat.
“Internet és el teixit de les nostres vides en aquest moment, no és futur, és el present”. És un mitjà
de comunicació, d'interacció i d'organització social “(Castells, 2002). La rellevància de les seves
paraules ens obliga a tenir-les en compte per iniciar aquesta revisió teòrica, per tal de centrar els
canvis més significatius que ha generat la cibercultura, que fa referència a tots els canvis d'índole
cultural que s'estan generant com a conseqüència de l'ús de la informàtica com a mitjà de
comunicació (Gros 2001). Aquests canvis segons Capllonch (2005) ens situen l'educació com a
porta d'entrada; un instrument imprescindible per comprendre i afrontar els canvis del nou
mil·lenni.

Diferents autors, com Castells (1998), Cebrian (1999), Lévy (1998), Marquès (2001),
Reigeluth (1998), Ramonet (1997) citats per Capllonch et al. (2005) s'han dedicat a analitzar alguns
dels principals elements d'aquesta revolució tecnològica que caracteritzen aquesta societat de la
informació,segons Castells (2002) Internet es desenvolupa a partir de la interacció entre ciència,
investigació universitària i els programes d'investigació militars dels Estats Units, Internet segons
l'autor, neix com un programa militar que mai va tenir l'aplicació militar. Segons Castells, els
productors de la tecnologia van ser els propis usuaris.

La importància que se li ha donat a la informació els últims anys que ha passat inclús a

10
l'anomenament de “societat d'informació” es presenta com la successora de l'era industrial. Segons
Perez Sanz (2011) és una societat que està impregnant tots els estaments de la societat i implicant
els ciutadans, sobretot els més joves, en totes les seves activitats professionals i socials, des del seu
treball fins al consum i la comunicació. És en aquest punt, on es considera oportú abordar la
Societat Digital, a partir de l'informe d'indicadors claus de les TIC (2013) d'aquesta Societat Digital
que ja s'ha establert a Catalunya on les dades situen els nivells d'Internet a la llar en un 71'5%. En
quant a dades evolutives, es mostren tendències força clares. Per una banda, la substitució del
telèfon fix pel telèfon mòbil i l'augment de l'ordinador portàtil en detriment de l'ordinador de
sobretaula. Una altra dada significativa és quant als principals usos d'Internet, on es mantenen
gairebé amb el 90% la cerca d'informació sobre béns i serveis, i les relacions a través de xat i
missatgeria en un 62%..La majoria d'empreses fan servir el correu electrònic (68%) i els usos
habituals del web són els destinats a la presentació de l'empresa. El sector educatiu per la seva part,
mostra que la major part dels centres educatius de Catalunya es troben connectats a Internet a través
d'ADSL (88'8%) i la majoria disposa de pàgina web (95'5%).Destaca també el fet d'utilitzar Internet
per temes educatius (55'3%) que significa una major proporció que en el marc de la UE-27 (40%).

No obstant això, aquesta capacitat dels individus per produir i utilitzar les dades a escala
mundial no es tradueix necessàriament en creació de coneixement (Giddens, 1991). Els mitjans
contemporanis lliuren quantitats ingents d'informació i, però això no és condició suficient perquè es
generi coneixement, fet que complica l'alfabetització permanent de les persones (López, 2005).
Perquè es generi coneixement és necessària la reflexió, per tal que aquesta creï comprensió,
enteniment i consciència (Van Wert, 2006). La informació en xarxa ha suposat l’auge de la
infoxicació,un concepte sobre el qual Montoto (2013) ha estès aquesta reflexió, i anomena
infoxicació a tot aquell excés d’informació circulant a través dels mitjans i dispositius de
comunicació.

La UNESCO (2005) en el seu informe Mundial fa referència al concepte Societat de
coneixement, en que crea i difon les dades en brut (Castelfranchi, 2007). Una societat del
coneixement no es caracteritza només pel fet que els seus membres tinguin una formació més gran,
implica també un canvi de significació del saber i la intel·ligència en el nivell dels sistemes
funcionals (Innerarity et al., 2010). El que destaca en una societat de coneixement és el tipus de
saber, concretament la generació i organització d'un coneixement especialment actiu i reflexiu
(Giddens, 1991).
El desenvolupament del substrat tecnològic de les TIC es pot comparar a l'esperit olímpic

11
"Citius altius fortius", més ràpid més alt més fort, on la tecnologia ens permet fer més operacions
amb major volum d'informació i cada cop en menor temps (Ferrer, 2009).

Figura 1:Evolució de les TIC. Adaptada de Radar Networks & Nova Spivack (2007)

L'evolució tecnològica d'aquesta tecnologia (figura 2) s'estén de de l'escriptori (desktop) de
l'època del PC fins a la futura web 4.0, en les que destaquen diverses fites importants
(Moreno,2008) :
• Era PC (desktop)
• Web 1.0 o World Wide Web (xarxa informàtica mundial): espai virtual instal·lat a internet on
l'usuari cerca i descarrega informació a través d'un sistema basat en hipertexts.
• Web 2.0: o Web Social: connecta amb les xarxes socials perquè els usuaris prenguin un
paper actiu mitjançant comunicació, sincrònica o asincrònica, immediata amb altres usuaris i
possibilitant així, l'intercanvi de coneixements.
• Web 3.0 o web semàntica: mecanismes de la World Wide Web l'objectiu dels quals és
millorar l'agilització en la recerca d'informació entre els sistemes informàtics sense la
necessitat d'operadors humans.
• Web 4.0: es basa en explotar les possibilitats del web 3.0 en un model d'interacció amb
l'usuari més complet i personalitzat, per tal de donar solucions concretes a les necessitats de
l'usuari.

No hi ha evidències científiques concloents que permetin afirmar que l'ús de les tecnologies
sigui un factor que en si mateix incrementi els resultats d'aprenentatge mesurats no sols en termes
de qualificacions acadèmiques, sinó d'integració i construcció de coneixements. (Carrera i Coiduras,
2012).

12
5.1. Les TIC i les TAC

La integració progressiva de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC)
segueix una línia exponencial (Negroponte, 1997), la qual cosa vol dir que cada cop va a més de
forma més ràpida. Si es defineix el concepte TIC, Tecnologies de la Informació i la Comunicació,
“quan unim aquestes tres paraules fem referència al conjunt d'avanços tecnològics que ens
proporcionen la informàtica, les telecomunicacions i les tecnologies audiovisuals. Aquestes
tecnologies bàsicament ens proporcionen informació, eines pel seu procés i canals de comunicació”
afirma Marqués (2005).

Concretar aquest concepte, no és una tasca necessàriament senzilla, entre d'altres coses,
perquè es poden trobar diferències entre les perspectives que tenen els diversos autors especialistes
en la matèria. Seguint la línia de Marqués on afirma que les TIC són el conjunt d'avanços
tecnològics proporcionats per la informàtica, Cabero (2001) i també ho recull Prats (2004)
presenten els mitjans que poden trobar sota l'anàlisi i la reflexió de la Tecnologia Educativa
representats en quatre grans grups de mitjans:

• Mitjans audiovisuals (fotografies, diapositives, cinema, vídeo...);
• impresos (llibres, làmines, fotocòpies...);
• noves tecnologies (internet, videoconferència, televisió per satèl·lit...);
• informàtics (ordinadors, perifèrics, multimèdia....).

Per altra banda, no falten autors que qüestionin aquesta terminologia. Per exemple, Burbules
i Callister (2001) realitzen un conjunt de reflexions en les que manifesten els seus dubtes en la
relació a la utilització dels termes “tecnologies” o “informació”. També Sancho (2009) exposa
alguns dels perills, segons el seu entendre, de reduir la tecnologia educativa a l'ús de les TIC. És el
que ens porta en els darrers anys a observar una tendència a parlar de TAC o tecnologies per a
l'aprenentatge i el coneixement (Fornell i Vivancos, 2010).

En un debat obert sobre la terminologia, volem centrar-nos en l'aplicació de les TIC en
educació, deixant a banda els conceptes. Sancho (2007) exposa que les TIC es poden convertir en
TAC, justificant que poden augmentar el grau d'autenticitat de l'aprenentatge i l'interès de
l'alumnat .

13
Els detractors del terme TIC, creuen que aquestes sigles no s'ajusten al món educatiu, donat
que l'ús que es fa de la tecnologia a l'escola no té com a finalitat informar ni comunicar, sinó que la
finalitat és motivar o aconseguir l'aprenentatge i el coneixement per part dels alumnes. Vivancos
(2011) defineix les TAC, com usos curriculars de les TIC.

El desplegament normatiu de la Llei Orgànica d'Educació ( 2/2006) incorpora el concepte de
competència digital en els decrets d'ensenyaments mínims de l'Educació Primària. En tota la
normativa es té present la “preparació bàsica en el camp de les tecnologies i especialment les de la
informació i comunicació. La competència digital consisteix a disposar d'habilitats per buscar,
obtenir, processar i comunicar informació, i per transformar-la en coneixement. A més, ajuda a
desenvolupar totes i cadascuna de les competències clau enumerades i descrites a l'informe executiu
de l'OCDE (2005): l'ús interactiu de les aplicacions, la interacció amb grups heterogenis i l'actuació
autònoma.

La incorporació de les TIC als contextos educatius de l'aula exigeix per part del professorat
l'adquisició i consecució de competències instrumentals, sistèmiques i aplicades (Colás i Jiménez,
2008).Recentment el Departament d'Educació (2013) ha establert unes competències digitals per als
docents de Primària, desglossades en 4 dimensions, en les que es contemplen i sintetitzen les
competències que ha de posseir el docent digital. Amb la revisió d'altres investigacions que parlen
de les Funcions dels Docents (Marqués, 2000) s'estableixen les competències; partint de les 4
dimensions següents:
• Competències tècniques
• Actualització professional
• Metodologia docent
• Actituds i valors

Previ a l'establiment d'aquestes dimensions, es troben alguns projectes ja passats que es
considera pertinent mencionar com precedent l'establiment d'aquestes dimensions. El projecte
Escuela 2.0, va tenir com a objectiu posar en funcionament les aules digitals del segle XXI,
començant el curs 2009-10 al curs de 5 è de Primària. Per la seva banda, a nivell de Catalunya, El
Programa eduCAT 2.0 promou l’ús dels instruments digitals en els processos d’ensenyament i
aprenentatge amb la incorporació d’ordinadors portàtils i de sistemes de projecció interactiva a les

14
escoles amb cicle superior de primària i als centres públics de secundària. En aquest marc, també es
dóna el suport i l’acompanyament necessari a tots els docents dels centres de Catalunya per obtenir
les pautes, orientacions i reflexions adients en els canvis en l’organització i la metodologia d’aula,
dins del marc del seu projecte educatiu.

5.2 Les TIC a l'Educació Física
En l'apartat introductori es detecta la funció i la pressió que exerceixen les TIC en la societat
i el paper que han anat adquirint en l'actual societat de coneixement, com asseguren Chinchilla i
Chacón (2001) tant la informàtica com les telecomunicacions poden i deuen jugar un paper
principal en el suport a l'Educació Física i com un mitjà de formació important pels seus
professionals.

Situats en el marc legal, no és fins l'arribada de la LOGSE (Llei Orgànica 1/1990) que
l'educació física és considerada com una àrea curricular com la resta d'àrees educatives, insistint
amb el seu reconeixement com a part indissoluble de l'educació integral de la persona. En quant a la
seva relació amb la tecnologia, podem dir que l'esport en la seva concepció més ampla, d'acord amb
Capllonch, està vinculat des de fa dècades al procés científic i tecnològic de diferents perspectives.
De Pablos (2004) situa l'aplicació de la informàtica a la gestió d'esdeveniments esportius per
primera vegada en els Jocs Olímpics celebrats a Tòquio (1964), tot i que es pot reconèixer que la
seva integració definitiva va ser en els Jocs de Barcelona (1992).

El nou repte de l'Educació Física es basa en que els seus estudiants construeixin el seu propi
aprenentatge (Blández, 2000). deixant de banda les primeres propostes didàctiques, en que es
considera l'aprenentatge com una assimilació per reproducció d'exercicis, basat en la demostració i
la repetició (Aznar, 1998). Des d'aquesta visió constructivista, l'acció pedagògica ha de ser
orientada a la creació d'ambients estimulants i motivadors, on el protagonisme sigui de l'alumne
(Blasco i Perez, 2007).

En aquest context, l'educació física, tot i el seu caràcter procedimental, pot beneficiar-se en
gran mesura dels recursos que les TIC ofereixen per l'aprenentatge dels continguts de l'àrea. Sáenz-
López(1997) afirmen que res substitueix la pràctica de l'activitat física, però és necessària la
justificació del moviment. Les TIC donen suport al procés pedagògic en les diferents etapes:
planificació, didàctica i avaluació (Arevalo, 2007; Capllonch, 2007).

15
Thissen-Milder (2006) enuncia una sèrie de recursos tecnològics que professors i alumnes
haurien de tenir a la seva disposició per a treballar a l'Educació Física: mitjans audiovisuals com
DVD i vídeos per a presentar experiències d'aprenentatges de diversos continguts. Seguint aquesta

línia Generelo (2008) realitza una aportació per una preocupació per la innovació de la didàctica de
l'Educació Física i les TIC, en un quadre comparatiu (taula 2) comprés del període entre 1975 i
2010 en que s'observen els següents canvis:

1975 2010
Pel·lícules de 8mm per aficionats Bases de dades d'imatges.
Accés lliure de professors/alumnes.
Imatges pròpies.
Compartir recursos:Vídeos en línea (YouTube,
Vimeo, etc)
Recompte manual de la Fc i ús de fulles Seguiment de la freqüència cardíaca en la pròpia
quadriculades per disposar de corbes elementals acció.
de l'evolució de la freqüència cardíaca. Buidatge a través de software específic.
Màquines d'escriure mecàniques Fotocopiadores d'última generació, processadors
Transmissió de la informació quasi verbal de textos, afavoreixen el tractament de la
informació.
Comunicació oberta amb les famílies al context
social pròxim i llunyà (web del centre, blog)
L'ensenyament s'emmarca amb freqüència en un L'arribada d'Internet obre les portes a les
procés aïllat, l'intercanvi d'informació entre comunicacions a qualsevol usuari facilitant la
professionals és artesanal, així com la informació immediata a tot el món.
distribució editorial del material acadèmic Reforça la configuració de l'ensenyament com
un procés col·laboratiu.
Webquests, Caceres del Tresor,
Portals d'Internet

Taula 2:Evolució de les TIC a l'educació física. adaptada de Generelo (2008)

La valoració de l'autor és que l'ús de les TIC des de l'àrea d'Educació Física no es pot

16
substituir en el context sociocultural en el que ens situem. El potencial que ens ofereixen les TIC
cada cop és més gran, i han suposat grans canvis en l'assignatura aportant diferents suports que han
afavorit a una comunicació més oberta amb les famílies, no essent important la transmissió
d'informació de manera verbal, havent altres vies, d'una altra banda l'arribada d'Internet ha obert
també les portes a l'accés gairebé instantani a l'informació, molts recursos i repositoris web
ofereixen la opció d'accedir a recursos, sense la necessitat d'elaborar-los sempre, i poguer-los
compartir tot creant activitats accedibles per a un nombre més elevat de professors. S'observa que
la tecnologia també s'ha anat implantant progressivament com les experiències de Perez Amate i
Pérez Ordas (2012) en les que s'utilitza el GPS per iniciar als alumnes als esports d'orientació.

Calvo (2013) identifica els recursos i continguts digitals que Internet posa a l'abast dels
mestres, per tal d'oferir una visió general que tots els elements que proposa es poden fer servir com
un suport a la docència, L'autor destaca el portal XTEC ( figura 2), que es complementa amb altres
portals que hi estan vinculats, concretant el portal EDU365.cat, igualment com la biblioteca
Alexandria; que és una biblioteca de recursos desenvolupada pel Departament d'Ensenyament que
permet localitzar i intercanviar diferents materials educatius digitals. El mateix autor, també destaca
el portal audiovisual Edu3.cat.

Figura 2: Portal XTEC

Seguint la revisió de la literatura es presenta un llistat d'experiències prèvies en l'ús de TIC

17
en EF per tal d'emmarcar el nostre estudi:

En la seva contribució d'explorar l'ús del vídeo digital en l'àrea d'Educació Física, Pérez
(2008) se centra en els usos de la tecnologia com a suport dels processos d'ensenyament-
aprenentatge, tant en nivells d'educació obligatòria com en l'àmbit universitari. Donada la gran
importància que va adquirint la imatge i la percepció en les sessions d'educació física per a molts
professors de l'àrea, la videocàmera digital i un ordinador portàtil s'han convertit en tecnologies
quotidianes a l'aula.(Fernández Garcia, 2002)

Trujillo (2009) exposa diferents aplicacions pràctiques a través de les eines que ofereix la
web 2.0 com són l'ordinador, blog escolar, videocàmera, vídeo televisió.

Pel que fa als recursos educatius proporcionats pel Ministeri d'Educació, Cultura i Esport
(2009), es proposa el projecte LUDOS (figura 3), una aplicació interactiva amb un caràcter lúdic
que tracta un ampli ventall de continguts d'Educació Física a l'etapa de Primària, i afegeix una
secció per a mestres, en les quals recull eines i recursos d'utilitat.

Figura 3: Projecte LUDOS

Corrales (2009) assenyala que des de l'àrea d'educació física es pot utilitzar una estratègia
d'aprenentatge global o analítica, segons els continguts treballats en cada moment en el procés
d'ensenyament-aprenentatge. L'autor destaca també, que en l'avaluació és quan les TIC poden
prendre un major protagonisme.

18
Román (2009) presenta l'experiència de la programació i realització d'una seqüència
didàctica a 3r de primària, les qualitat físiques bàsiques a través dels sons, en que es constata que
l'alumnat ha de fer servir webquests i caceres del tresor. Prat i Camerino (2012) realitzen un estudi
descriptiu sobre la situació actual de l'educació física, en que destaquen els recursos webquest i
caceres del tresor que estan incrementant cada cop més la seva introducció i beneficiant la seva
explotació pedagògica.

Recentment, es mostren experiències amb dispositius mòbils (Monguillot, González,
Guitert, Zurita, 2014) amb les diferents possibilitats educatives a l'aula de secundària amb la
finalitat de potenciar l'activitat física saludable, en que l'alumnat ha valorat molt positivament
aquesta experiència, i els resultats obren segons els autors, un ventall de possibilitats d'incorporar
els dispositius mòbils en les sessions d'Educació Física.

Per superar aquesta escletxa, i per tal d'oferir bones pràctiques docents basades amb
competències,el professorat requereix estratègies relacionades amb el disseny, donat que no es parla
d'esport ni d'alt rendiment, sinó d'Educació Física entesa com una àrea curricular de l'Educació
Primària que cada cop tendeix a ser més inclosa durant les sessions pràctiques (Calvo, 2013).

5.3 La formació del professorat en TIC
Són diversos autors (Russel, 2000, Bartolomé, 2004, Capllonch, 2005, Area, 2008, de
Pablos, 2009) que posen de manifest que la formació del professorat és un element rellevant de cara
a la incorporació i integració de les TIC en la seva tasca docent (Corrales, 2009).

Immersos en un context, descrit en apartats anteriors, on el paper de les noves tecnologies a
les aules adquireix una importància creixent, destaca Ornellas (2007) citada per Calvo et al.(2013),
assenyala que la formació del professorat és un dels recursos que es poden considerar més
importants i determinants per promoure els canvis que la societat de coneixement demanda en
l'actualitat en el sistema educatiu, ja que el professorat requereix estratègies relaciondes amb el
disseny.

Complementant aquestes condicions, la mateixa UNESCO (2008) publica un altre document
on recull els estàndards de competències TIC per als docents (figura 4) dirigit essencialment al
professorat d'educació primària i secundària, amb la finalitat que s'integrin les TIC en aquest marc
citat anteriorment de la societat de coneixement. Una d'aquestes repercussions és l'adquisició de

19
nocions bàsiques per les TIC, que Vivancos (2011) també recull en dos articles que el marc legal de
la LEC contempla en l'aproximació a la competència digital del professorat que fan referència
directa al professorat i el coneixement de les TIC:

• Article 104: La funció docent
J) Utilitzar les Tecnologies de la informació i la comunicació, que han de conèixer i
dominar com a eina metodològica
• Article 109: Formació inicial del professorat
-2. ...coneixement suficient d'una llengua estrangera, i domini de les TIC,...

Figura 4: Estàndards de les competències TIC per als docents, UNESCO (2008) adaptat d'Eduteka

De la mateixa manera, Area, Gros i Marzal (2008) ofereixen la seva aportació al respecte,
segons aquests autors el tractament dels aspectes relatius a l'alfabetització en TIC del professorat es
poden concretar entorn vuit eixos temàtics, citats a Calvo (2013):

• Competències pedagògiques
• Competències epistemològiques
• Col·laboració i treball en xarxa.
• Complementarietat dels espais d'aprenentatge.
• Competències tecnològiques

20
• Desenvolupament professional.
• Aspectes ètics.
• Aspectes professionals.
Destaca dins la mateixa línea de discurs, no només la importància de l'aprenentatge de
competències tecnològiques genèriques, si mes no, la transcendència que se'n deriva amb l'estil i
aprenentatge de competències instrumentals que afavoreixen un avanç en l'adopció tecnològica
(Ligan i Medina, 2000). En conseqüència i analitzant les possibilitats de les competències digitals
pot ser entesa com un saber fer en un context determinat (Posada, 2004) entesa com un constructe
que fomenti l'articulació transversal de coneixements, competències i habilitats (Blasco, Mengual i
Roig, 2007).

En una concreció al nivell de competències digitals del professorat d'educació física Isla
(2006) en destaca dues relacionades en l'àmbit de la pròpia àrea i la seva vinculació amb les TIC:

• Coneixements científics, tecnològics i pedagògics: Posseeix coneixements actualitzats en
l'àrea d'Educació Física, utilitzant la tecnologia com instrument que ajudi la seva tasca
diària.

• Domini de les TIC: Aplica les TIC tant per a la seva formació professional, com la dels seus
alumnes apropant-se a la comunitat virtual del seu àmbit.

21
6.Marc Metodològic

6.1.Preguntes d'investigació

• Quines són les actituds dels mestres d'educació física que formen la mostra d'estudi
envers la integració de les TIC en la seva àrea de coneixement ?

• Què necessiten, tant a nivell d'infraestructures com metodològica els professors
d'educació física per a poder integrar adequadament les TIC ?

• Han rebut, segons la seva percepció, els mestres d'educació física formació sobre les TIC
adient per la seva aplicació en l'àmbit de coneixement ?

• Segons la percepció del professorat que forma la mostra d'estudi, en quines activitats de
l'àrea d'Educació Física de Primària es poden utilitzar les TIC ?

6.2.Objectius Generals

1.Descriure els usos de les TIC per part dels mestres d'educació física de primària en la seva
assignatura

2.Analitzar les actituds i necessitats dels mestres d'educació física de primària per a integrar
les TIC en la seva àrea de coneixement.

6.3.Objectius específics

1.1 Identificar el tipus d'activitats mitjançant les TIC que el professorat que conforma la
mostra d'estudi duen a terme en la seva assignatura.

1.2 Descriure, en base a la seva experiència, la seva percepció sobre els canvis
metodològics que impliquen la realització d'aquestes activitats.

1.3 Explicitar quines activitats mitjançant les TIC, consideren els mestres d'educació física
bones pràctiques docents en els seus processos d'ensenyament- aprenentatge.

2.1 Identificar les actituds del professorat d'educació física mostra d'estudi respecte a la i
ntegració de les TIC en la seva àrea de coneixement.

2.2 Identificar a percepció del professorat d'educació física sobre la necessitat de formació
metodològica en TIC.

2.3 Proposar, en base a la informació obtinguda, línies de formació per ajudar a integrar
les TIC per part dels mestres d'Educació Física en la seva àrea curricular.

22
7.Disseny de la investigació

Per realitzar aquesta investigació, s'han fet servir de referència diverses investigacions
recents que es basen, en primer lloc, en un estudi descriptiu sobre la situació de les TIC en
l'educació física (Camerino i Prat, 2011), l'estudi de les possibilitats de les TIC a l'educació física a
primaria (Capllonch,2005) i l'estudi de Calvo (2013) que descriu l'ús de les TIC a l'escola per part
dels mestres en formació. Així com estudis sobre perspectives dels diferents agents educatius, on
s'han realitzat qüestionaris d'opinió i actitud, entrevistes, grups de treballs (Cabero, 2000,Cope i
Ward, 2002).

7.1Paradigma de recerca

Thomas S. Khun (1962) definia paradigma com a conjunt de realitzacions científiques
universalment reconegudes que durant un cert temps proporcionen models de problemes i llurs
solucions a la comunitat científica.

Tenint en compte els diversos paradigmes existents quant a la investigació en àrees socials,
Merriam (1998) assenyala tres grans perspectives metodològiques:(positivista, interpretativa i
sociocrítica) podem emmarcar el nostre estudi en el paradigma interpretatiu, naturalista o
hermenèutic, donat que es basa en mètodes típics de la investigació qualitativa. Aquest
posicionament es deu a la impossibilitat d’aïllar la realitat en experiments, dividint-ne els elements
que la componen. (Romero, 2008) En el cas de la formació, no podem entendre l’aprenentatge dels
alumnes, l’ensenyament dels professors, les activitats i les eines de formació sense del context que
els rodeja i uneix.

Segons Vivanco (2007) aquest paradigma té un objectiu específic d'interpretar les
explicacions i els significats culturals que les persones donen a les vivències i experiències
quotidianes, en que la realitat és una construcció social a partir de definicions col·lectives dels
fenòmens.

Segons el tipus d’investigació que s’associa amb el tipus de dades, podem dir que es tracta
d’una recerca que extreu i analitza dades mixtes (figura 5), donat que s’obtindran dades
quantitatives no influenciades per la subjectivitat de l’investigador i, a la vegada, dades qualitatives
que donaran una major riquesa a l’estudi (Romero, 2008).

Dades Quantitatives
Qüestionari Recollida i Anàlisi
de dades Informe Final
Conclusions
Dades Qualitatives
Entrevista
Figura 5;Esquema Metodologia Mixta (elaboració pròpia)

23
A través d'aquest prisma, la recerca qualitativa i quantitativa són sovint compatibles, fins i
tot complementàries (Riba, 2009). La combinació de tots dos enfocaments enriquirà el corpus de
dades i la interpretació, que, en paraules de Cook i Reichardt (1986) “ els dos mètodes es
vigoritzaran mútuament”.En el mateix sentit, ni la investigació qualitativa ni la quantitativa es
poden caracteritzar per la seva elecció d'uns per sobre dels altres (Flick, 2007).

Per tal de dur a terme el disseny del nostre estudi s’ha seguit, en part, el procés següent
descrit per Mateo i Vidal (1997, p.59) citat per Romero (2008):

a. “Determinar l’objecte d’investigació: es determina, a partir d'una recerca
prèvia i una validació del tutor l'objecte a investigar
b. Identificar el marc teòric existent vers l’objecte d’investigació, s'aborden
tots els temes que aporten significat als resultats i conclusions posteriors de la
investigació com són:
• Impacte de les TIC en la societat.
• Les TIC i les TAC.
• Les TIC a l'Educació Física.
• La formació del professorat en TIC.
c. Tria d’instruments: selecció i creació: es decideixen 2 instruments, un
qüestionari pels mestres d'educació física, i una entrevista pels coordinadors
TAC
d. Selecció de la mostra d’estudi : S'elabora una llista de centres que ofereixin
educació primària al districte de Sant Martí, per tal de presentar la
investigació i demanar la participació tant als mestres d'educació física com
els coordinadors TAC dels centres.

e. Recollida de dades. Els qüestionaris utilitzaran l'eina que ofereix Google
Drive ,i per complementar un programa estadístic de dades (SPSS) i les
entrevistes seran transcrites.
f. Tècniques d’anàlisi i interpretació de les dades. L'estratègia serà una
triangulació per tal de mostrar els resultats de la vessant de l'àrea de
l'Educació Física, amb la visió més tecnològica dels coordinadors TAC de
centre.
g. Conclusions: l’informe final”

24
7.2 Escenari de la recerca
Ens situem al districte de Sant Martí de Barcelona, donada la motivació de l'investigador que
ja s'ha esmentat en la justificació del treball.

El districte de Sant Martí és una de les portes d'entrada de la ciutat de Barcelona pel nord-
est, ja que limita a l'est amb el mar Mediterrani; al sud, amb Ciutat Vella i l'Eixample; al nord, amb
el municipi de Sant Adrià del Besòs, i a l'oest amb Sant Andreu i Horta-Guinardó. està format per
232.885 habitants organitzats en 10 barris. En quant a nombre de centres educatius el districte
compta amb 68 centres educatius que comprenen des d'Escoles Bressol fins a Instituts, dels quals 52
ofereixen educació primària.

7.3 Participants de l'estudi
La mostra participant, finalment són 14 mestres d'educació física de l'etapa de primària i 2
coordinadors TIC dels diferents centres educatius del Districte de titularitat pública i concertada.
Per la elecció del mostreig, s'han cercat els diferents centres que ofereixen educació primària al
districte, dividint-los en públics i privats concertats, per tal de realitzar una comparativa entre
centres, donada la prioritat i finançament econòmic de cadascun, i per una altra banda, la forma de
plantejar i estructurar les sessions d'educació física. Tots els centres van ser informats via correu
electrònic de la investigació, i finalment s'ha obtingut la mostra citada anteriorment.

Consideracions prèvies

Per tal de centrar el perfil digital dels docents d'educació física, hem establert com a
Concepte de professorat del centre, a tot el personal del centre que exerceix la docència directa com
a especialista d'educació física amb els alumnes dins de l'horari escolar. Ens podem trobar,
professors que portin tots els anys fent de mestres d'educació física, així com mestres que els hagi
tocat donar l'assignatura en aquest curs en concret.

8.Tècniques i instruments

En aquesta recerca s'han fet servir dos instruments: L'instrument principal de la recerca que
s'ha fet servir és el qüestionari (annex 1) que s'ha passat als participants de la investigació que
formaven la mostra de mestres d'educació física a primària. Posteriorment, per tal de complementar
la investigació s'ha realitzat una entrevista (annex 2) als coordinadors TIC dels centres participants,
per tal d'obtenir una visió més tecnològica, a nivell d'infraestructures i d'implantació d'aquestes

25
tecnologies.

8.1 Elaboració del qüestionari
El qüestionari com a instrument per una recerca és el mètode descriptiu més comunament
utilitzat en la investigació educativa, segons Cohen i Manion (1989) la seva utilització ha
d’acomplir la funció de nexe d’unió entre els objectius de la investigació i la realitat de la població
enquestada, traduint en les seves preguntes els objectius de la investigació i suscitant als enquestats
respostes sinceres i clares per poder classificar i analitzar posteriorment la informació que es dóna
en ells. (Albert, 2007).

Ens basem, també, amb els avantatges que assenyala Hopkins (1989) en relació amb altres
tècniques de recollida d'informació:

1. Fàcil de realitzar.
2. Fàcil de valorar.
3. Compara directament grups i individus.
4. La retroalimentació sobre actituds, adequació de recursos, adequació del professor, i dades
quantificables.

En motiu d'aquesta investigació s'ha realitzat un qüestionari descriptiu de tipus transversal,
que s'efectuarà de forma online, disposant l'ús de l'eina que Google Drive ofereix que prèviament
serà validat pel meu tutor, i posteriorment es farà fent un pilotatge – per un grup de control format
per mestres i psicòlegs – i, posteriorment, prenent mesura de les dades en un moment determinat
dins del 3r Trimestre acadèmic del curs 2013/14.

Pel que fa al procés de disseny, com assenyalen Rodríguez, Gil i Garcia (1996): “ tota
planificació comença a partir de la pròpia reflexió de l'enquestador sobre el problema que
constitueix l'essència del seu estudi” (p.65) a partir d'aquí en l'elaboració del qüestionari s'han
agafat de referència diferents investigacions prèvies que han utilitzat qüestionaris com a eina de
recollida de dades i han estat validats per experts, Capllonch et al. (2005) elabora un qüestionari en
la seva tesi doctoral validat per experts, i amb la realització d'una prova pilot abans de passar-la als
participants. En la dimensió de formació, s'ha agafat de referència, el qüestionari que elabora
Santandreu (2009).Un altre referent, és el qüestionari que proposen Camerino i Prat (2011) en un
estudi sobre la situació de les TIC en l'educació Física a Catalunya.

26
Per a la construcció, planificació i aplicació del qüestionari, s'ha fet servir de referència
l'esquema proposat per Del Rincón (1995) basant-nos en:

1. Definir objectius

2. Decidir la informació que es desitja obtenir.

3. Revisió teòrica del tema.

4. Decidir: dades a recollir i anàlisi de la mostra.

5. Avaluar recursos personals , temps, etc.

6. Selecció de la mostra.

7. Estructura de les preguntes

8. Disseny del qüestionari

9. Prova pilot

10. Aplicació

El qüestionari està format per 30 preguntes que s''han dividit en 6 grans seccions (taula 3): la
primera referida a dades d'ubicació personal i les altres cinc dimensions a destinades a obtenir
informació per tal d'acomplir els objectius de la recerca.

Dimensions del qüestionari
• Secció 1:Ubicació/demografia Preguntes amb la finalitat d'obtenir informació
objectiva sobre edat, sexe, nivell d'estudis,
professió).
• Secció 2: Accés a les TIC Obtenir informació sobre l'accés a les TIC.
• Secció 3:Dotació tecnològica del Obtenir informació sobre l'equipament
centre tecnològic i l'accés a la xarxa dels centres.
• Secció 4:Canvi de paradigma Canvi de paradigma estructural dels centres.
Visió i percepcions dels mestres.
• Secció 5: Ús de les TIC en Finalitats de l'ús en l'àrea d'Educació Física
l'assignatura d'Educació Física Activitats mitjançant TIC que proporcionen
suport a l'àrea
• Secció 6: Formació en TIC Percepcions sobre la formació per part dels
mestres.
Possibles alternatives a la formació per una
correcta incorporació de les TIC en la tasca
docent.
Taula 3:. Dimensions recollides en el qüestionari als mestres d'Educació Física. Elaboració pròpia
Les preguntes són majoritàriament tancades i dins aquestes, hi ha preguntes dicotòmiques,

27
de selecció única i múltiple i d’escales. Per la confecció de les respostes de les escales (Alaminos &
Castejon, 2006) o formats de tancament s'utilitzaran formats dicotòmics (si/no) per passar d’una
categoria a una altra; formats ordinals (molt satisfet, satisfet, indiferent, poc satisfet, insatisfet, NS,
NC; a diari, ocasionalment, alguna vegada, mai; bàsic, acceptable, notable, excel·lent; gens, poca,
suficient, bastant, molta...); rangs amb tancament obert i preguntes obertes. Entre els tres tipus
d’escales, segons Ballester (2004), Likert, Thurstone i Guttman, ens he decantat per les escales de
Likert de 5 posicions ja que són la majoritàriament utilitzada en les enquestes existents fins el
moment i consultades.

Per tal de donar major validesa interna, el qüestionari ha estat validat des del punt de vista
estadístic, valorant la consistència interna dels ítems valorats mitjançant l'escala de Likert a través
del coeficient alfa de Cronbach, fent servir el programa estadístic SPSS, obtenint un coeficient de .
972 (detallat a l'annex) que segons les qualifiacions George i Mallery (2003, p. 231) és excel·lent.

8.2 Elaboració de la entrevista
La entrevista, és una tècnica qualitativa de les més comunes per investigar la realitat social
(Ruiz, 2008), es tracta d'una situació cara a cara (Taylor i Boddan, 1996) que s'estableix entre dos o
més persones en un lloc determinat per tractar un tema (Grawitz, 1984; Aktouf, 1992).En
l'entrevista, es pretén recollir opinions, actituds i coneixements que no estan a l'abast de
l'investigador (Rodriguez, 1999 i Arnal, 1995). Per a la seva planificació, els objectius de la
entrevista han sigut plantejats en base i coherència, als objectius generals de la investigació (Flick,
2004).
Com a consideracions s'ha tingut en compte la proposta d'Arnal (1995) que també menciona
Ruiz (2008) que són :
• Tenir present la informació que es necessita: es necessita tenir la informació de
la vessant més tecnològica i d'infraestructures dels centres participants que en
poden aportar els coordinadors TAC.
• Formular les preguntes adequades per a obtenir la informació necessària: s'han
ajustat als objectius d'investigació i han sigut validades pel tutor del treball
final.
• Partir de les preguntes més senzilles.
En quant a la validesa, s'han seguit alguns dels criteris que proposa Patton (1987) que també
recull Huertas (2006):
• Tenir clar el propòsit de la investigació.

28
• Seleccionar la modalitat d'entrevista.
• Formular preguntes obertes.
• Formular preguntes clares, utilitzant un llenguatge apropiat.
• Prendre notes, per captar i destacar els punts més importants de l'entrevista.
• Tractar amb respecte a la persona entrevistada.

La validació de la entrevista ha estat realitzada amb la revisió del tutor.

8.3 Estratègia analítica
Com a estratègia s'ha fet servir una triangulació de dades, que segons Danzin (1970) citat
per Ruiz (2005) és la combinació de dos o més mètodes d'investigació en l'estudi d'un fenomen
singular. La triangulació de dades es refereix a la confrontació de diferents fonts de dades en els
estudis i es produeix quan existeix concordança o discrepància entre aquestes fonts.

En la present investigació s'han triangulat les respostes obtingudes del qüestionari, amb la
informació obtinguda a partir de les entrevistes per tal de donar major riquesa als resultats. Ruiz et
al. (2005). La recollida de dades de les respostes dels qüestionaris s'ha realitzat amb el full de càlcul
i l'enregistrament que genera la pròpia eina de google Drive. En quant a les entrevistes s'ha
seleccionat i analitzat el discurs, seleccionant les paraules i afirmacions en les respostes que podien
ésser rellevants per complementar els resultats de la investigació.
El procediment de posada en pràctica s'efectuarà durant el començament del 3 r Trimestre del
Curs escolar 2013/14.

9. Aspectes ètics
De cara als participants implicats en la recerca es respectaran tots els criteris ètics necessaris
en tot moment, assegurant la confidencialitat i l'anonimat d'aquests. Al tractar-se d'una mostra que
compleix la majoria d'edat, es mencionarà la llei de protecció de dades per tal de preservar
l'anonimat dels participants.(annex). I es farà esment que les dades que s'utilitzen en ambdós
instruments són per aquesta investigació.

Els mestres i centres docents del districte participants, seran prèviament informats dels
detalls i objectius de la recerca..

29
10.Planificació del treball de camp

Planificació i implementació del treball de camp Dates
Selecció del tema o àrea a investigar MARÇ 2014
Identificació del problema MARÇ-ABRIL 2014
Revisió de la literatura MARÇ-ABRIL-MAIG 2014
Preguntes i objectius d'investigació MARÇ-ABRIL 2014
Selecció del mètode d'investigació: MARÇ-ABRIL 2014
Redacció de l'informe MARÇ-ABRIL-MAIG 2014
Activitat de Seguiment 1 14 ABRIL 2014
Disseny de la investigació MARÇ-ABRIL2013
Elaboració i validació de tècniques i instruments ABRIL-MAIG 2014
Recollida de dades ABRIL-MAIG-JUNY 2014
Activitat de Seguiment 2 12 MAIG 2014
Anàlisi i discussió MAIG-JUNY 2014
Conclusions i perspectives MAIG-JUNY 2014
Entrega memòria al tutor Abans 6 de JUNY 2014
Entrega memòria a l'aula Del 9 al 13 JUNY 2014
Defensa del TFM A partir 16 JUNY 2014

30
11.Presentació dels resultats d'investigació

Abans de presentar els resultats, es vol fer esment que prèviament s'ha realitzat una
triangulació de dades del qüestionari amb l'entrevista, per tant, la presentació dels resultats del
qüestionari va acompanyat del testimoni dels coordinadors TIC dels centres.

A partir de les dades obtingudes, es considera oportú presentar els resultats del qüestionari,
en el que podem dir que dels mestres que han respost al qüestionari pertanyen a centres d'educació
primària del Districte de Sant Martí (figura 6), en percentatges de 9 centres públics ( 64%) i cinc
centres concertats (36%). D'aquests, el 64% són homes i el 36% dones.

Participants
Titularitat del centre

Públic: 64% Concertat : 36% Homes: 9 Dones: 5

Figura 6: Participants de la investigació i titularitat dels centres.

Pel que fa a l'edat dels participants enquestats destaca un grup que representa un 78% del
total, on es troba el període d'edats compreses entre 26 i 40 anys. Un 36% de la mostra està
entre els 26 i 30 anys, un 21 % entre els 31 i 35 anys, de la mateixa manera que la franja de 36 a 40
anys que representa el mateix 21 % de la mostra total.

Figura 7 : Tipus d'estudis i temps com a docent en Educació Física.

El 71% dels participants (figura 7) afirma tenir la titulació de Magisteri d'Educació
Física, com a complement dels estudis, un 38% dels participants afirma tenir altres titulacions, i pel

31
que fa a la més específica de l'àrea d'Educació Física, un 14% ha realitzat un Postgrau
d'Especialització en Educació Física. En quant als anys que fa que exerceixen com a mestres
d'educació física, la majoria de participants (72%) es situa en la franja d'un a deu anys, essent un
43% els mestres que porten de 6 a 10 anys, i un 29 % es situa en la franja d'un a cinc anys.

L'accés a les TIC a l'abast de tots els mestres

Figura 8: Valoració de la infraestructura tecnològica del centre.

L'opinió sobre l'accés a les TIC, mostra com tots els participants (100%) afirmen disposar d'accés
a un ordinador a la feina, un grup molt majoritari (86%) disposa d'un ordinador portàtil o tauleta
digital en el propi centre de treball,mentre que el 93% afirma disposar d'un ordinador a casa. Sobre
l'ús que se'n fa de la tecnologia fora de l'horari escolar, s'observa que un 64% dels mestres
participants la utilitza diàriament, mentre que un 21 % es situa en la franja de dos a sis cops per
setmana. Per la seva banda, un grup minoritari, format per dos mestres, contesta que l'ús que en fa
és cada dos o tres setmanes (7%) i l'altre, un cop al mes o menys (7%).

En quant a la percepció sobre la dotació tecnològica del centre de treball (figura 8) la
majoria de participants mostra el seu grau d'acord en que els seus respectius centres tenen una bona
dotació tecnològica , un 78 % es posiciona amb molt d'acord en que el seu centre està equipat
amb Internet i té una bona senyal de recepció, de la mateixa manera que un dels coordinadors
TIC afirma “hem entrat a la 5a ona tecnològica, i tenim a cada aula del centre una pissarra
digital i 3 aules d'informàtica per cada etapa educativa, a més a més els alumnes de primer de
secundària, disposen d'un ordinador personal per a les seves activitats amb el llibre digital,
per aquesta etapa també disposem de quinze ordinadors portàtils, llegat del projecte educat
1x1 que no es va acabar d'implantar com s'esperava”no sempre és “la més ràpida i eficient”
per a tots els usuaris del centre, en especial els alumnes..”

32
Acord general amb el canvi de paradigma

Figura 9:Nivell d'acord amb el canvi de paradigma que suposen les TIC

En el posicionament sobre el nou paradigma d'organització escolar que suposen les TIC,
la majoria de participants es posicionen molt d'acord, un 43 % expressa el seu total acord en que
les TIC haurien de ser més presents en el sistema educatiu,(figura 9) mentre que un 36% gairebé
arriba a l'acord total. Destaca un 21 %, que opina d'una forma més neutral. A nivell del paradigma
d'adquisició de coneixements, un 64% coincideix en que els coneixements no només s'adquireixen
de forma correcta en una classe presencial, mentre que el 21% restant arriben gairebé a l'acord total.
Pel que fa al paradigma més centrat en l'àrea específica d'Educació Física, el 36% està
completament d'acord en que el temps i l'horari de les sessions d'Educació Física, no facilita l'ús de
les TIC “perquè no estan acostumats i encara estan centrats amb el moviment i complementen
les seves sessions amb algun suport TIC, normalment programes ofimàtics i vídeos de YouTube”
destaca un coordinador que afirma també tenir la titulació d'educació física i ens manifesta “la meva
visió és més propera perquè conec l'àrea, tinc companys més tècnics que coneixen els beneficis per
a l'educació física, però al no haver viscut la realitat tan propera, també els costa implantar-ho en
les seves sessions del dia a dia els nens demanen moviment, amb 2 hores setmanals de matèria,
és molt difícil complir objectius procedimentals afegint continguts i tasques a l'aula amb la
pissarra digital.

33
Baixa freqüència en l'us de les TIC durant les sessions d'Educació Física.

En la dimensió d'ús de les TIC en l'assignatura d'Educació Física, trobem un grau d'acord
d'opinions en la definició de nivell de coneixement en l'ús de les TIC, en el que
majoritàriament un 65% dels mestres, s'auto-avalua amb un nivell alt i molt alt. En paraules d'un
coordinador “ molts mestres tenen coneixement sobre les TIC, però de vegades no tenen el temps ni
la predisposició de pensar activitats que poder aplicar a les seves aules mitjançant la pissarra digital

Figura 10: Ús de les TIC durant les sessions d'EF

D'altra banda, pel que fa la freqüència d'ús de les TIC com a suport de l'Educació Física
(figura 10), un 50% afirma ser força baixa, mentre que un 36% es posiciona en un terme mig, ni
valorant molt alta ni molt baixa la freqüència d'ús S'observa que només un 7% s'apropa a una
freqüència alta sobre l'ús de les tecnologies. D'altra banda, un 71% mostra la creença de que ja és
possible combinar Educació Física i TIC, però afirmen que és una realitat poc estesa. La
finalitat principal de l'ús de les noves tecnologies per a l'assignatura d'educació física, pel 43%
de participants és la de realitzar activitats d'aprenentatge, mentre que un 26% les utilitza per a
registre de qualificacions,i la resta (17%) per activitats de diagnòstic i avaluació.

Figura 11: Activitats que mitjançant les TIC proporcionen suport a l'Educació Física

34
Un dels resultats més esperats de l'enquesta d'acord amb els objectius de la investigació és
descriure quines activitats mitjançant les TIC proporcionen suport als mestres d'Educació Física
(figura 11).De les activitats proposades al qüestionari destaquen les gravacions en vídeo en que 12
dels participants afirmen utilitzar-les, de la mateixa manera que escoltar música amb el
reproductor de CD, DVD o MP3 per a les sessions d'expressió corporal i Dansa. El fet de
visionar exemples d'activitats motrius és una activitat que destaquen 9 participants mentre que la
meitat de participants en destaquen el cercar hàbits alimentaris. En l'opinió dels especialistes
d'educació física i els coordinadors TAC, en la seva resposta oberta sobre els coneixements d'altres
activitats que proporcionen suport a la seva àrea destaquen:
• Dansa a través d'un vídeo de la Royal Ballet of London.
• AREA Mef.
• Flashmob.
• Eines d'anàlisi de moviment: Kinovea
• Portal XTEC i vídeos Edu324.
• Test .
• Xarxes socials:Twitter.
• Un dels coordinadors ens destaca “l'ús d'un blog d'Educació Física on es recullen
els continguts relatius a l'àrea i hàbits per una vida saludable, on intento
sintetitzar alguns dels continguts i diferents informacions de l'àrea per tal que es
pugui accedir en qualsevol moment per realitzar consultes o mirar
informacions”

La formació en TIC

Figura 12: Coneixement sobre formació en TIC i aplicació a l'àrea.

En quant a les dades de formació en TIC (figura 12), tots els participants (100%)

35
coincideixen amb la importància de rebre una bona formació amb les TIC. Per la seva banda
destaquem que dotze mestres (86%) no tenen coneixement sobre la formació de les TIC i la seva
aplicació a l'educació física, només dos mestres (14%) afirmen tenir aquest coneixement.

Considereu que la formació assolida fins al moment Considereu que la formació assolida fins al moment
us ha preparat per a intregrar les TIC us ha preparat per a usar les TIC
en la vostra tasca docent? a nivell personal ?
Si 50% Si 14%
No 50% No 86%

Figura 13: Percepció sobre la formació assolida

Pel que fa a la percepció sobre la formació en TIC per part dels mestres (figura 13), un 86%
afirma que la formació rebuda fins al moment si que l'ha preparat per fer ús de les TIC a
nivell personal, mentre que el 14% restant afirma no estar preparat. En quant a la formació assolida
envers l'ús de les TIC en la tasca docent, les respostes varien considerablement i els especialistes en
TIC ho confirmen amb les seves respostes on assenyalen que sovint hi ha mestres que han
d'assessorar i donar suport amb les eines bàsiques que ofereixen les TIC, “ de vegades he de donar
suport a les feines més ofimàtiques com és alguna opció més complexa que ofereix el processador
de textos i els fulls de càlcul” a la tasca docent en les tasques de processadors de textos, , en que la
meitat (50%) afirma si estar preparats amb la formació rebuda en TIC, mentre que l'altra
meitat dels participants opina no sentir-se preparats amb aquesta formació.

Figura 14: adquisició en la formació tecnològica

36
El 52 % del professorat manifesta haver adquirit la seva formació mitjançant el treball
personal o l'autoaprenentatge (figura 14). Així, el 30 % han rebut cursos de formació contínua,
mentre que l'11% l'han rebut durant els seus estudis universitaris, el 7% restant ho han après amb
l'ajuda dels companys. La majoria de participants mostra un acord general en quant a la
formació continuada que han de rebre els docents amb les TIC, un 79%, es situa en el grau més alt
d'acord sobre aquesta formació mentre que el 21 % es posiciona en un grau menys, estant força
d'acord.

En la resposta oberta a la percepció dels docents sobre el per què de la importància de rebre
una bona formació de les TIC, la majoria coincideixen que s'ha d'estar al dia, expressant que “amb
la informàtica és fàcil quedar desfasat ràpidament”,i “una bona formació dona seguretat per
a crear i generar noves activitats mitjançant les TIC” destaca un dels coordinadors, que en línies
generals consideren adient rebre una bona formació pels beneficis que aporta “en les activitats que
es realitzen a les aules, ja sigui com a suport del llibre de català, com per visionar un conte,
fins a elaborar un dibuix tota la classe amb la pissarra digital” concretat a l'àrea específica
d'educació física, “ hi ha molts programes i aplicacions per treballar el cos humà i hàbits
saludables, de vegades per a la motricitat també es proposen jocs de ratolí que els van molt
bé”.

Figura 15: Causes de l'activitat formativa

En les respostes més tecnològiques, alguns mestres i tots els coordinadors TAC afirmen que
les TIC aporten nombrosos avantatges i beneficis, entre els quals la majoria utilitza el verb
“innovar” i destaquen també que una bona formació en TIC, ajudarà a “agilitzar més a la tasca
professional dels docents obrint un ampli ventall de noves activitats motivadores”, i alhora
“facin la tasca del mestre més professional” destaca un dels coordinadors TAC. Les causes que

37
destaquen els mestres de no participar en activitats formatives en relació a les TIC (figura 15) és la
manca de temps (39%) i que el tipus de formació ofertada no s'ajusta a les necessitats
professionals (28%).En aquest aspecte, els coordinadors coincideixen que de vegades “han
d'ajudar en un tema concret a resoldre un problema, i aquí s'acaba la formació, costa molt
implicar als mestres que innovin amb les TIC, ja que tenen una visió positiva sobre la
tecnologia, però els costa molt aplicar-la i sentir-se segurs” La resta de participants es posicionen
de dues formes, una que justifiquen que no els arriba informació al respecte (17%) mentre que els
participants restants (17%) manifesta tenir altres prioritats, tot i que el tema els interessa.

En les respostes obertes sobre altres causes de no rebre formació en TIC, els participants
manifesten altres inquietuds que no són les TIC com per exemple trastorns d'aprenentatge,
pedagogia, programacions, destaca també la resposta d'un coordinador TAC, “l'especialista
d'educació física té un cert domini de les eines bàsiques i del web 2.0, però no veu més enllà
del que ja saps fer servir, els hi costa molt obrir-se al món digital, sense deixar de banda que
fan coses, però podríen obrir-se molt més.”

13. Limitacions de l'estudi
Una de les limitacions que s'ha donat durant el desenvolupament de la investigació és el
temps per a realitzar la recollida i anàlisi de les dades. Es considera pertinent assumir una auto-
crítica sobre la gestió en el procés de recollida i anàlisi de dades. Donada la limitació del temps per
la elaboració del treball, que comprèn un semestre acadèmic universitari, no s'ha agilitzat del tot bé
d'acord amb la planificació establerta, les rectificacions, modificacions i bé que era la primera
investigació que es duia a terme, és una reflexió que es té en compte per a properes investigacions.

El tamany reduït de la mostra fa que els resultats no siguin generalitzables en cap cas, però
si que es treuen idees, activitats i conclusions que es poden tenir en compte en properes
investigacions

La validació del qüestionari, podria haver estat més exhaustiva passant una validació per
part d'experts i un pilotatge posterior, que era la intenció primera quan es va planificar la
investigació. Donades les causes del temps, el qüestionari s'ha basat en estudis previs en que els
qüestionaris han estat validats i la validació del tutor.

38
14.Discussió dels resultats d'investigació i conclusions
L'estudi ens ha permès analitzar el procés d'integració de les TIC en l'àmbit de l'Educació
Física a l'etapa d'Educació Primària del districte de Sant Martí (Barcelona) i el resultat obtingut no
s'allunya de la realitat que presenten Meneses i Badia (2008), els quals assenyalen que el procés
d'integració de les TIC a les aules d'Educació Física no té un ús habitual ni ha desencadenat canvis
pedagògics significatius.

S'identifiquen indicis de canvi per part dels docents que conformen la mostra d'estudi, que
manifesten un grau d'acord alt en l'acceptació del nou canvi de paradigma que ha suposat la
integració de les TIC en la seva tasca docent i en el sistema educatiu en general. Cal destacar la
progressiva familiarització i ja aplicació d'activitats TIC en la seva tasca diària.

Un dels punts forts que es considera oportú mencionar, és la visió que tenen els mestres
participants de que és possible integrar les TIC a les sessions d'Educació Física, on es demostra una
creença que després es confirma amb l'aplicació de diferents activitats que generen aprenentatge
amb suport de les TIC en les sessions d'educació física, com són les gravacions amb vídeo, una
bona pràctica que menciona Pérez (2008) ja citat en la revisió teòrica, i l'ús d'un reproductor MP-3
equipat per escoltar música i que permet executar les diferents activitats com audicions, expressió
corporal i dansa, que en casos determinats, també s'estén a experiències amb visualització de danses
i posterior realització en el centre, ús d'eines del web 2.0 com són el blog i Twitter.

En un altre sentit, s'han assolit els objectius proposats en la investigació, i s'ha pogut donar
resposta a totes les qüestions plantejades, un fet que demostra que s'han plantejat de forma realista i
amb les tècniques proposades s'ha pogut donar resposta a tots i cadascun d'ells.

Com a punt feble, els resultats ens condueixen a pensar que els docents requereixen una
major formació tecnològica enfocada tant a l'ús tecnològic com metodològic de les TIC en l'àmbit
educatiu, i en el nostra cas concret, el de l'educació física, amb una prèvia reflexió necessària abans
d'introduir-les sense un objectiu establert: cal plantejar-se el per què utilitzar les eines tecnològiques
i amb quin objectiu Cabero (2007) No hi ha prou amb tecnologia sinó que d'acord amb els autors
De Pablos (2001) i Gabelas (2002) el simple canvi tecnològic no és suficient per produir
transformacions, cal que es produeixi una transformació de mentalitat cap a l'ús de les TIC.

39
Es considera oportú doncs, considerar diferents mecanismes de formació que es podria
oferir als mestres, començant dins el propi centre educatiu, en que es pot plantejar la creació
de petits seminaris o grups de treball, per tal d'establir activitats que mitjançat les TIC suposin
bones pràctiques docents i que aportin seguretat als mestres en l'aplicació a la pràctica de les TIC
amb el suport del seu centre docent. El fet de treballar amb altres companys del centre de treball
podria ser enriquidor per tal d'evitar caure a al parany que s'ha fet evident de no mostrar interés per
causes de temps o d'interés. Una altra opció és que els diferents cursos, programes i accions
formatives tinguin la difusió necessària per al màxim nombre de professors d'educació física,
inclús per als membres d'òrgans directius de centre, per tal de facilitar la formació dels membres de
la comunitat educativa amb la finalitat d'oferir i garantir una educació de qualitat basada en bones
pràctiques docents. Si cada centre docent, reb la informació necessària per les activitats formatives
de les TIC en Educació Física, ho pot fer arribar, tot establint un canal de comunicació molt profitós
amb els especialistes d'Educació Física.

En aquesta investigació s'ha proposat descriure els usos de les TIC per part dels mestres
d'educació física de primària i fer un anàlisi de les actituds i necessitats que mostren aquests per a
integrar les TIC en la seva àrea de coneixement, a partir de les preguntes d'investigació que a
continuació seran contestades:
Pregunta 1: Quines són les actituds dels mestres d'educació física que formen la mostra
d'estudi envers la integració de les TIC en la seva àrea de coneixement ?

En quant a la seva actitud, els resultats mostren en primer lloc que els mestres identifiquen i
són favorables a identificar un nou paradigma, tant a nivell metodològic com organitzatiu que ha
suposat la integració progressiva de les TIC en el context escolar. En segon lloc, en quant al
paradigma de l'ús de les TIC a l'educació física confirma clarament la dificultat que mostren els
mestres d'Educació Física per a integrar les TIC durant el seu horari, tot i mostrar la creença que és
possible combinar les TIC amb l'educació física, és una realitat poc estesa i encara no integrada.

La formació assolida fins al moment demostra que els mestres es senten preparats per fer ús
de les TIC a nivell personal, d'altra banda, es destaca amb els resultats obtinguts que només la
meitat dels mestres consideren que la seva formació assolida els ha preparat per a integrar les TIC
en la seva tasca docent que afegida a la manca de necessitat per a formar-se, on queda reflectit que
la formació en TIC no és una de les prioritat dels mestres, i anant més enllà, alguns mostren interès
per altres temes no relacionats a l'àrea de TIC en relació amb l'educació física.

40
Una altra dada que ens porta a reflexionar sobre la importància de la formació en TIC que
s'ha d'oferir en el futur, en que aquest nou model pedagògic requereix una resposta institucional per
part de les escoles, de la forma com s'entenen i s'utilitzen les pràctiques d'alfabetització que inclogui
el component digital per part de les institucions educatives per tal d'ajudar als mestres en la seva
formació cap a les competències digitals que ha de posseir un bon docent. Planella (2003) parla
d'estratègies que permetin seguir aprenent en quan a la formació permanent del professorat.

Pregunta 2: Què necessiten, tant a nivell d'infraestructures com metodologia els
mestres d'educació física per a poder integrar adequadament les TIC ?

La necessitat que mostra la majoria de mestres d'educació física és sobretot en la
metodologia per aplicar les TIC en la seva àrea de coneixement. Queda palès que la majoria de
mestres tenen accés a les eines tecnològiques tant dins com fora de la feina, per tant la part
tecnològica queda ben coberta.

D'altra banda, queda en evidència que la major necessitat recau en la metodologia. En una
primera ullada, els resultats constaten una baixa freqüència en l'ús de les TIC com a suport de
l'Educació Física, però la necessitat no és aquesta,tot i demostrar que s'utilitzen les TIC en diferents
activitats com a suport a l'educació física, resulta evident destacar aquesta necessitat metodològica
queda reflectida en els resultats de la investigació.

A més, és aquí on es detecta el problema de la necessitat metodològica, un altre punt
important a tenir en compte, es detecta una baixa freqüència en l'ús de les TIC com a suport a
l'Educació Física. Per tant, podem descriure que el professorat d'educació física, realitza activitats
puntuals amb el suport TIC, però no ha incorporat aquestes en la seves sessions diàries, a partir de
les respostes rebudes. Cal activar doncs, i oferir als mestres noves perspectives metodològiques,
com assenyala Marqués (2013)

Pregunta 3: Han rebut, segons la seva percepció, els mestres d'Educació Física
formació sobre les TIC adient per a la seva aplicació en l'àmbit de coneixement ?
La percepció dels mestres sobre la seva formació en TIC en l'àrea d'Educació Física, és que
cal estar format en TIC, donada la progressiva i constant integració d'aquestes en l'àmbit educatiu
significa un procés d'actualització continuada. D'altra banda, i passa el mateix que amb el canvi de

41
paradigma, una cosa és la identificació, i l'atra cosa és el pas a la aplicació de les noves tecnologies
en la seva àrea de coneixement, on s'evidencia una gran mancança en quant a la formació envers les
TIC i la seva aplicació a l'Educació Física, el motiu principal que contemplen els resultats és la
manca de coneixement sobre aquesta formació. I altres prioritats ja citades anteriorment.

Reprenent la pregunta, no han rebut la formació adient per l'aplicació de les TIC en l'àrea
d'Educació Física, donats els motius de manca d'informació i altres prioritats, caldria fomentar
doncs la oferta formativa en l'àrea específica d'educació física i les TIC, fent conscients als mestres
que cal oferir un ensenyament de qualitat, ja sigui des del Departament d'Educació o els propis
centres docents.
Pregunta 4: Segons la percepció del professorat que forma la mostra d'estudi, en
quines activitats de l'àrea d'Educació Física de Primària es poden utilitzar les TIC ?
Les activitats de l'Àrea d'Educació Física de Primària en que es poden utilitzar les TIC són
diverses, destaquem que tots els mestres fan servir les TIC en la seva tasca docent, on destaca
principalment les gravacions de vídeo i les danses, amb l'ús del reproductor MP-3 i el canal de
vídeo You Tube.
Altres activitats que també utilitzen les TIC són :
-Visionar exemples d'activitats motrius o d'altres.
-Escoltar música amb reproductor MP-3 en les sessions d'Expressió Corporal
-Aprendre una dansa a través d'un vídeo de la Royal Ballet of London.
-Recerca d'hàbits alimentaris
-Descarregar el reglament d'un determinat esport.
-Activitats JCLIC.
- Penjar apunts d'un tema determinat de l'assignatura

De les respostes obtingudes, destacar que s'ha identificat una eina d'anàlisi del moviment, un recurs
que demostra que es pot complementar l'assignatura a través del moviment, mitjançant programes i
sofware específic d'anàlisi. L'eina Kinovea, pot ajudar a millorar i centrar els moviments adients
bàsics per assolir una correcta motricitat.

Un dels objectius de la investigació, era obtenir una sèrie d'activitats que es poguessin
presentar com a suport TIC en l'assignatura d'Educació Física, generant coneixement i bones
pràctiques docents en el procés d'Ensenyament – Aprenentatge. Queda palès, malgrat la baixa
freqüència en l'ús de les TIC en les sessions diàries, si que hi han activitats que generen

42
coneixement amb suport de les TIC. En l'aplicació pràctica, es poden compartir mitjançant la web,
via blogs, xarxes socials, es poden crear fòrums de treball o llistes de correu dels especialistes de la
matèria. L'important en aquesta aplicació pràctica, serà la difusió de les activitats amb la finalitat
d'oferir bones pràctiques docents.

Durant aquesta investigació ens hem adonat que les TIC no acaben d'incorporar-se amb
plenitud en l'àmbit de l'educació física a partir de l'anàlisi d'actituds i necessitats que han mostrat els
mestres participants per integrar les TIC en la seva àrea de coneixement, alguna de les raons que
s'identifiquen:
• Poca formació en la seva àrea de coneixements.
• Baixa freqüència en l´ús de les TIC durant les sessions d'Educació Física.

15. Perspectives d'investigació

A partir dels resultats obtinguts destaquem per a les futures línies d'investigació:
1.- Fer el mateix estudi però amb l'alumnat per poder veure quina és la seva percepció sobre
les activitats que els fan generar coneixement mitjançant el suport de les TIC amb la finalitat de
d'analitzar la percepció per valorar si es desenvolupa un bon funcionament en el procés
d'Ensenyament- Aprenentatge.

Aquest estudi es podria desenvolupar a nivell de tota la ciutat de Barcelona, a través d'un
estudi quantitatiu, elaborant un qüestionari adreçat a tots els alumnes de l'educació primària,
especialment els de cicle mitjà i superior de la ciutat amb la finalitat d'obtenir resultats sobre quines
percepcions tenen els alumnes sobre la integració de les TIC en el seu procés educatiu per tal
d'obtenir resultats que la inclusió de les TIC poc a poc es va fent més extensa en el seu procés
d'aprenentatge.

2.- Fer l'estudi amb una mostra molt més àmplia. Per tal de poder generalitzar els resultats,
s'hauria d'elevar considerablement la mostra, aconseguint una mostra més representativa tant per
part dels mestres com els coordinadors dels centres educatius del districte en que els objectius
generals no variarien gaire respecte aquesta investigació, sinó que es tractaria d'ampliar la mostra
per tal de comprovar la validesa interna del qüestionari i ampliar els resultats per tal de conèixer
més activitats que generen coneixement amb el suport de les TIC.

43
Amb la finalitat de recollir els diferents usos que es fan de les TIC en l'àrea d'Educació Física,
es podria preparar un estudi quantitatiu, que donés resposta a totes les preguntes i objectius de la
investigació que es proposessin. La posada en escena podria ser tot el curs vinent, 2014-15.

3.- Fer un estudi longitudinal per veure com evoluciona l'aplicació de les TIC a l'Educació
Física al llarg del temps i quines activitats es mantenen, quines es consoliden i quines noves
s'incorporen. Es podria realitzar de forma anual per tal d'anar actualitzant les activitats que
funcionen, i descartant les que ja van quedant endarrere.

4. Analitzar i descriure la oferta formativa que s'ofereix en l'aplicació de les TIC a l'àrea
d'Educació Física, Un cop s'evidencia la necessitat de formació en l'educació física i les TIC donat
el desconeixement dels mestres sobre les activitats formatives en l'àrea específica de l'educació
física es podrien descriure quines són les necessitats formatives que requereixen els mestres
d'educació física envers les TIC, a través d'una metodologia mixta, es podrien combinar dades
qualitatives i dades quantitatives per tal de donar resposta a quines són les necessitats que no ajuden
a la plena incorporació de les noves tecnologies en aquesta determinada àrea de coneixement.

44
Activitat Març Abril Maig Juny avantatges dificultats
Setmanes S3 S4 S1 S2 S3 S4 S1 S2 S3 S4 S1 S2 S3 S4
1. Redacció del projecte i
establiment d’un cronograma
de treball
1.1. Feedback del tutor 30
1.2. Correccions i redacció 7
2. Redacció 1a activitat de
seguiment
2.1. Enviament 1a activitat 14
de seguiment
2.2. Correccions segons ? No arribem a la
instruccions tutor data proposada.
3. Elaboració instruments de Molt avançat.
recollida de dades
3.1. Feedback tutor i
correccions
3.2. Recollida de dades: Temps d'espera de
qüestionari mestres i les respostes
coordinadors TIC
4. Anàlisi dades: pauta Poc temps material
d’observació i qüestionaris
5. Redacció 2a activitat de
seguiment
5.1. Enviament 2a activitat 5
45
de seguiment
5.2. Correccions segons 12
instruccions tutor
6. Final Disseny i 6
desenvolupament del TFI
6.1. Lliurament del TFI
complet a revisió del tutor
6.2. Correccions
7. Elaboració de la
presentació (PPT/Prezi)
8. Presentació PPT. Defensa 9 27
del TFI (9-27)
9. Lliurament TFI per a la 9 13
Defensa
10. Final seminari 30
13.Referències bibliogràfiques
Ambrós, Q. P., Foguet, O. C., & Rodríguez, J. L. C. Introducción de las TIC en educación física. Estudio descriptivo sobre la situación actual. Apunts.
Educación física y deportes, 3(113), 37-44.
Area, M. (2004). Las tecnologías de la información y comunicación en el sistema escolar. Una revisión de las líneas de investigación.
Arévalo, M. (2007). La tecnología al servicio de la actividad física y el deporte. Tándem: didáctica de la educación física, 7(25), 6-12.
Arnal, J.; Del Rincón, D.; Latorre, A. (1996). Bases metodológicas de la investigación educativa. Barcelona. Grup92
46
Arnal, J. (2000). Metodologies de la investigació educativa. Mètodes d'investigació en educació . En: J. Mateo; C. Vidal (eds.).. Barcelona: Universitat
Oberta de Catalunya.
Ballester, E. (2004). Applicability of a brand trust scale across product categories: a multigroup invariance analysis. European Journal of Marketing,
38(5/6), 573-592.
Bericat, E. (1998). La integración de los métodos cuantitativo y cualitativo en la investigación social. Significado y medida. Barcelona: Ariel.
Bisquerra, R. (2004). Metodología de la investigación educativa (Vol. 1). Editorial La Muralla.
Blasco Mira, J. E., Mengual Andrés, S., & Roig Vila, R. (2007). Competencias tecnológicas en el espacio europeo de educación superior: propuesta de
formación del maestro especialista en educación física.
Burbules, N.C. & Callister, T. A (2001) Educación: Riesgos y promesas de las nuevas tecnologías de la información. Barcelona. Granica
Cabero, J., Salinas, J. E. S. Ú. S., Duarte, A., & Domingo, J. (2000). Nuevas tecnologías aplicadas a la educación. Madrid, Síntesis.
Calvo, J. (2013). Els mestres d’educació física en formació i l’ús de les TIC a l’escola: actituds, aptitud percebuda i formació inicial.
Calero, J., Choi, Á., & Waisgrais, S. (2010). Determinantes del riesgo de fracaso escolar en España: una aproximación a través de un análisis logístico
multinivel aplicado a PISA-2006.
Carnoy, M. (2004). Les TIC en l’ensenyament: possibilitats i reptes. A: lliçó inaugural del curs académic, 2005.
Castells, M. (1998). Hacia el estado red. Globalizacion economica e instituciones politicas en la era de la información. [En línia]Ponencia presentada
en el Seminario sobre “Sociedad y reforma del estado”, organizado por el Ministerio de Administracao Federal e Reforma Do Estado, Republica
Federativa do Brasil. Sao Paulo, 26-28.
Cea , M.A. (1999). Metodología cuantitativa. Estrategias y técnicas de investigación social. Madrid: Síntesis.
Coll, C., Majós, M., Teresa, M., & Onrubia Goñi, J. (2008). Análisis de los usos reales de las TIC en contextos educativos formales: una aproximación
47
socio-cultural. Revista electrónica de investigación educativa, 10(1), 1-18.
Coscollola, M. D., & Agustó, M. F. (2010). Innovación educativa: experimentar con las TIC y reflexionar sobre su uso. Píxel-Bit. Revista de medios y
educación, 36, 171-180.
Clarck. P. (2010) The adoption and practice of mixed methods: U.S. Trends in Federally Funded Health- Related ReSearch
Disponible a: http://qix.sagepub.com/content/16/6/428 [última consulta 14/05/2013]
DOI: 10.1177/1077800410364609
Estebanell Minguell, M., & Ferrés Font, J. (2012). Competència per al tractament de la informació i competència digital. Revista Catalana de
Pedagogia, 99-111.
Innerarity, D. (2010). Incertesa i creativitat: educar per a la societat del coneixement. Fundació Jaume Bofill.
Ferrer, J. R. (2009). La convergència tecnològica: un estat de la qüestió. Quaderns del CAC, (31), 17-24.
Flick, U. (2008). Designing qualitative research. Sage.
García-Manso, A., & Martín-Cabello, A. (2014). Aplicando el EEES en la Universidad española: un estudio de caso sobre la utilización de
metodologías 2.0 en las nuevas titulaciones de grado. Historia y Comunicación Social, 18, 603-613.
Generelo (2008) Las nuevas tecnologías y su aplicación en educación física.
Gros (2000) El ordenador invisible. Hacia la apropiación del ordenador en la enseñanza. Barcelona: Gedisa.
Kozma, R. B. (2012). Les TIC i la transformació de l'educació en l'economia del coneixement. Fundació Jaume Bofill.
Llei Orgànica 2/2006 de 3 de Maig d'Educació. BOE núm. 106.
Marqués, P. (2000). Funciones y limitaciones de las TIC en educación. http:/dewey. uab. es/pmarques/siyedu. htm.[Links].
Masdeu, E. (2012). L’ensenyança de la música a l’era digital: la utilització de la pissarra digital interactiva a l’aula de música. Comunicació educativa,
48
(25), 17-21.
Majó, J., & Marqués, P. (2002). La revolución educativa de Internet. Barcelona, España: CISS Praxis
Maspoch Alsina, R. (2008). La Integració de les TIC en la docència: teoria i pràctica.
Merriam, S. B. (2002). Introduction to qualitative research. Qualitative research in practice: Examples for discussion and analysis, 3-17.
Miceli, M., & Castelfranchi, C. (2007). The envious mind. Cognition and emotion, 21(3), 449-479.
Monguillot Hernando, M., González Arévalo, C., Guitert Catasús, M., & Zurita Mon, C. (2014). Mobile learning: a collaborative experience using QR
codes. RUSC. Universities And Knowledge Society Journal, 11(1), 175-191. doi:10.7238/rusc.v11i1.1899
Planella (2003)L'educació social: Projectes, perspectives i camins. Barcelona: Pleniluni, 2003.
Pérez, F. (2007). El video digital en la clase de Educación Física. Revista Escuela Abierta. Nº (10): 195-212
Riba,C. E.(2009) El procés d'investigació científica. Barcelona. FUOC. [En línia] Disponible
a<http://www.zanadoria.com/syllabi/m1018/mat_cat/PID_00148541-0.pdf > [última consulta 14/05/2013].
Ruiz, A. (2006). Nuevas Tecnologías de la Información y Comunicación (TICs) en Educación Física. Portal Educativo Contraclave. Revista Digital
Educativa. Disponible: http://www.contraclave.org/edfisica/ticedfisica.pd
Sancho, J. M. (2008) De TIC a TAC, el difícil tránsito de un vocal. Investigación en la escuela, 64, 19-30.
Silva, J. (2011). Diseño y moderación de entornos virtuales de aprendizaje (EVA). Barcelona, UOC.
Thissen-Milder, M. (2006). Physical Education Lifeline: Curriculum and Instruction Resource for Physical Education Educators. Minnesota
Department of Education.
Zaragoza Casterad, J., Serrano Ostariz, E., & Generelo Lanaspa, E. (2004). Dimensiones de la condición física saludable: evolución según edad y
género. Revista internacional de medicina y ciencias de la actividad física y el deporte, 4(15), 204-221.
49
50
Annexos
1. Qüestionari
Quines aportacions poden fer les TIC per millorar els processos d'Ensenyament - Aprenentatge en l'àmbit de l'educació física.
Us agrairem que contesteu aquest qüestionari, de forma voluntària, amb la finalitat de conèixer les aportacions que poden fer les TIC en els processos
d'E-A en l'àmbit de l'educació física, i poder dur a terme accions de millora.
En compliment del que disposa la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, us informem que les dades
que aporteu –cas de no respondre al qüestionari de forma anònima- seran tractades per la Universitat Oberta de Catalunya exclusivament per la
finalitat per la qual han estat sol·licitades
Secció 1
Ubicació/demografia (preguntes amb la finalitat d'obtenir informació objectiva sobre edat, sexe, nivell d'estudis, professió)
1. Sexe? Home Dona
2. Edat ? 21 a 25 26 a 30 31 a 35 36 a 40 41 a 45 46 a 50 51 a 55 56 a 60 > de 60
3. Especifiqueu els estudis realitzats amb relació a la titulació d'Educació Física:
1. Magisteri d'Educació Física
2. Postgrau d'especialització en Educació Física
3. Sense titulació específica
4 Altres ( especifiqueu-los)
4. Quants anys fa que exerciu de Mestre d'Educació Física
1a5 6 a 10 11 a 15 16 a 20> de 20
5. Marqueu la titularitat del vostre centre
51
1.Públic
2.Concertat
3.Privat
Secció 2
Accés a les TIC (obtenir informació sobre l'accés a les TIC)
1. Disposeu d'un ordinador a casa ? Si No
2. Teniu accés a un ordinador a la feina ? Si No
3. Disposeu d'un ordinador portàtil o tauleta digital a la feina? Si No
Secció 3
Dotació tecnològica del vostre centre
4. Amb quina freqüència setmanal fora de l'horari escolar ha fet servir l'ordinador durant aquest últim any ?
Un cop al mes o menys Cada dos o tres setmanes De dos a sis cops per setmana Cada dos o tres setmanes Diàriament
5. Expresseu el vostre nivell d'acord:
El vostre centre docent està equipat amb internet i té una bona senyal de recepció
1 Gens d'acord 2 3 4 5 Molt D'acord
6.Expresseu el vostre nivell d'acord:
Segons el nombre d'estudiants del centre, el volum de mitjans informàtics i tecnologics s'ajusta a les necessitats i és adecuat.
1 Gens d'acord 2 3 4 5 Molt D'acord
Secció 4
Canvi de paradigma (canvi de paradigma estructural dels centres)
52
1. Expresseu el vostre nivell d'acord amb la següent afirmació:
“ Les TIC haurien de ser més presents en el sistema educatiu”
1. Gens 2 3 4 5 Molt
2. Expresseu el vostre nivell d'acord amb la següent afirmació:
“El temps i els horari de les sessions d'Educació Física, no faciliten l'ús de les TIC”
1. Gens 2 3 4 5 Molt
3. Expresseu el vostre nivell d'acord amb la següent afirmació:
Els coneixement no només s'adquireixen de forma correcta en una classe presencial”
1. Gens 2 3 4 5 Molt
Secció 5: Ús de les TIC en l'assignatura d'Educació Física
1.Com definiríeu el vostre nivell de coneixement en la utilització de les noves tecnologies?
1. Gens 2 3 4 5 Molt
2.Creieu que és possible combinar l'Educació Física amb les noves tecnologies ?
1. Sí, de fet ja és una realitat, encara que poc estesa.
2. Crec que serà possible en un futur immediat.
3. Crec que serà possible en un futur llunyà.
4. No crec que sigui adequat combinar-los.
3.Amb quina freqüència utilitzeu les noves tecnologies com a suport per a les sessions d'Educació Física ?
1. Gens 2 3 4 5 Molt
4.Amb quina finalitat utilitzeu les noves tecnologies per a l'assignatura d'Educació Física?
1. Activitats d'aprenentatge
2. Activitats de diagnòstic i avaluació
3. Registre de qualificacions
53
4. No en faig servir cap
5. Altres:____
5.Quines activitats mitjançant les TIC us proporcionen suport per a l'Educació Física ?
• Grabacions de vídeo
• Realitzar una Webquest.
• Realitzar una Cacera del tresor
• Qüestionaris d'autoavaluació dels alumnes
• Qüestionaris Test per avaluar conceptes
• Penjar imatges a un repositori web
• Visionar exemples d'activitats motrius o d'altres.
• Activitats JCLIC
• Elaborar cada alumne un blog d'Educació física i esports.
• Descarregar i llegir reglaments.
• Cercar hàbits alimentaris
• Penjar apunts d'un tema determinat de l'assignatura.
• Ús del correu electrònic per a posar-se en contacte amb família i alumnes.
• Elaborar cada alumne un blog d'educació física i esports.
• Seguiment d'un esdeveniment esportiu.
• Ús del full de càlcul per a registres de qualificació.
• Escoltar música amb repdroductor de CD, DVD o MP3 per a les sessions d'expressió corporal i dansa.
• Activitats amb software específic de l'àrea.
• Activitats que proposa el portal XTEC.
• Ús del GPS per a jocs d'orientació.
• Altres quines?
6.Coneixeu o utilitzeu altres activitats relacionades amb la tecnologia per a l'Educació Física ? Especifiqueu quines: (resposta oberta)
Secció 6: Formació en TIC
54
1. Teniu coneixement sobre la formació en TIC i la seva aplicació en l'educació Física ?
Si No
2. Considereu important rebre una bona formació amb les TIC?
Si No
Per què? (pregunta oberta)
3.Quina d'aquestes situacions us semblaria més aplicable a l'Educació Física ? Classifiqueu-les de l'1 al 4 segons ordre d'importància, assignant valor 1
al que considereu més important:
1. Controlar la motricitat a partir de l'ús del ratolí en la navegació i selecció d'objectes.
2. Cercar informació sobre temàtiques específiques vinculades als continguts de l'educació física.
3. Compartir experiències amb altres centres a través de pàgines web, fòrums de debat, blogs, wikis
4. Desenvolupar exercicis en línia sobre temes específics de l'àrea
4.On considereu que ha assolit la seva formació tecnològica (s'admet més d'una resposta)
Durant els estudis previs a la universitats
Durant els meus estudis universitaris
Cursos de formació contínua
Personalment, mitjançant el treball personal
Amb grups de treball en el centre escolar
5.Expresseu el vostre nivell d'acord:
Considero que el docent ha de formar contínuament amb l'ús de les TIC
1. Gens d'acord 2 3 4 5 Molt d'acord
6. Considera que la formació assolida fins al moment l’ha preparat per a usar les TIC a nivell personal?
Sí No
55
7. Considereu que la formació assolida l’ha preparat per a integrar les TIC en la seva tasca
docent?
Sí No
8. En el cas de no haver participat en cap activitat formativa ni tenir cap formació en relació
a les TIC, podria indicar quines han estat les possibles causes (pot marcar més d’una opció):
• Perquè no considero necessari està format/da en TIC
• Perquè no m'arriba informació al respecte
• Perquè el tipus de formació ofertada no s'ajusta a les meves necessitats professionals
• Per manca de temps
• Per manca d'interés
• Perquè malgrat m'interessa el tema, tinc altres prioritats
• Altres. (especificar)
Accés online: http://tiny.cc/2o65fx
2. Entrevista
Entrevista als Coordinadors TIC dels diferents centres de Sant Martí
- Nom
- Lloc de treball
-Tipologia de centre
- Anys en el càrrec
Dotació tecnològica del centre participant.
Quines infraestructures tecnològiques disposa el vostre centre?
Com s'ha desenvolupat aquesta integració ?
56
Disposeu d'una bona connexió a Internet en el vostre centre ?
Participeu en algun projecte que afavoreixi l'ús de les TIC ?
Suport de les TIC a l'Educació Física.
Quin suport dones a la utilització de les TIC a les aules?
Com , quan i on s'utilitzen les tecnologies en la classe d'EF ?
Dones algun suport específic al especialistes en EF quant a l'ús de les TIC?...
Per què s'utilitzen les tecnologies a la classe d'EF ?
Quina actitud mostren els especialistes d'educació física envers les TIC ?
3.Resultats detallats del coeficient alfa Crombach
Resumen del procesamiento de los
casos
N %
Válidos 14 100,0
Casos Excluidosa 0 ,0
Total 14 100,0
a. Eliminación por lista basada en todas
las variables del procedimiento.
Estadísticos de fiabilidad
Alfa de Alfa de N de
Cronbach Cronbach elementos
basada en los
elementos
tipificados
57
,972 ,977 9
Estadísticos de los elementos
Media Desviación N
típica
El vostre centre docent
està equipat amb
3,93 ,829 14
Internet i té una bona
senyal
Segons el el nombre
d'estudiants, el vostre
3,71 1,069 14
centre està ben dotat
tecnològicament
Les TIC haurien de ser
mes presents en el 4,21 ,802 14
sistema educatiu
El temps i l'horari de les
sessions d'Educació
3,93 ,997 14
Física no faciliten l'ús
de les TIC
Els coneixements no
només s'adquireixen de
4,50 ,760 14
forma correcta en una
classe presencial
58
Com definirieu el vostre
nivell de coneixement 3,79 1,051 14
en l'ús de les TIC
Amb quina freqüencia
utilitzeu les TIC en les 2,43 ,756 14
vostres sessions d'EF
Amb quin grau
d'innovació pedagògica 3,14 1,099 14
us idenfitqueu
La formació en TIC ha
de produir-se de forma 4,79 ,426 14
contínuada
Estadísticos de resumen de los elementos
Media Mínimo Máximo Rango Máximo/míni Varianza N de
mo elementos
Medias de los elementos 3,825 2,429 4,786 2,357 1,971 ,498 9
Varianzas de los
,790 ,181 1,209 1,027 6,667 ,117 9
elementos
Correlaciones inter-
,827 ,546 ,939 ,393 1,719 ,007 9
elementos
Estadísticos total-elemento
59
Media de la Varianza de la Correlación Correlación Alfa de
escala si se escala si se elemento-total múltiple al Cronbach si
elimina el elimina el corregida cuadrado se elimina el
elemento elemento elemento
El vostre centre docent
està equipat amb
30,50 41,654 ,913 ,937 ,967
Internet i té una bona
senyal
Segons el el nombre
d'estudiants, el vostre
30,71 39,143 ,884 ,949 ,969
centre està ben dotat
tecnològicament
Les TIC haurien de ser
mes presents en el 30,21 41,874 ,925 ,954 ,966
sistema educatiu
El temps i l'horari de les
sessions d'Educació
30,50 39,500 ,927 ,933 ,966
Física no faciliten l'ús de
les TIC
Els coneixements no
només s'adquireixen de
29,93 42,687 ,891 ,944 ,968
forma correcta en una
classe presencial
Com definirieu el vostre
nivell de coneixement 30,64 38,709 ,940 ,948 ,966
en l'ús de les TIC
60
Amb quina freqüencia
utilitzeu les TIC en les 32,00 43,077 ,853 ,964 ,969
vostres sessions d'EF
Amb quin grau
d'innovació pedagògica 31,29 38,066 ,946 ,965 ,966
us idenfitqueu
La formació en TIC ha
de produir-se de forma 29,64 47,170 ,814 ,953 ,975
contínuada
Estadísticos de la escala
Media Varianza Desviación N de
típica elementos
34,43 52,110 7,219 9
61