Está en la página 1de 1

Records vora el mar

Intens i ferotge, el mar m'esquitxa el rostre amb la marea d'ltima hora de la tarda. El Sol,
moix i retallat, em regala els ltims feixos de llum del dia, i jo, dormitant, assegut vora les
roques polides pel temps i l'aigua, em deleixo recordant-te. Noms rem dos nens
juganers, que somiaven perdre's per la mar i atrapar l'horitz, all on el cel i l'aigua es
besen.
Recordo el desafortunat moment en que et vaig conixer, quan sorprs com n'estava vaig
adonar-me que t'havia salvat la vida.
Les onades de la cala rugien amb fora i feien cruixir el vent contra la sorra. Tant sols els
nens ms valents s'arriscaven a apropar-se a l'aigua i jo jugava xipollejant amb el meu
cos Miquel. Va ser aleshores, quan empaitat per les nsies de fer-te el valent vas llenarte al mar des del Penya-segat del Pi, on el vent pica fort i les onades sn braves com els
dus enfurismats. Desprs d'uns instants sense al et vaig veure sortir victoris a la
superfcie, amb la cara plena de joia i valentia. Tot va decaure en millsimes de segon.
L'onada ms gran que recordar mai et va engolir, talment com si fossis aperitiu de bstia.
Eres ms jovenet i menut que jo, nou en el nostre poble. No m'ho vaig ni figurar que ja
estava ficat en les braves ones per rescatar-te.
Durant eterns segons vaig estar palpant entre roques, buscant una petita i gelada m.
I et vaig trobar. Em vas semblar el tresor ms frgil i preuat del mn, i com si fossis de
vidre et vaig portar nedant a terra ferma. Ara s del cert que, com el meu avi remugava, a
l'amic segur, se'l coneix en la ocasi insegura.
El temps va esclatar la seva eterna bombolla, i tots dos vam esdevenir els millors mariners
de la zona. Convertits en dos llops de mar, vam anar a buscar el nostre somni i tu, vas
decidir quedar-te al mar. El dest et va fer defugir del meu costat.
Ara, mentre l'ltima llgrima em regalima per les rebregades galtes del meu gentil per
desgastat rostre, recordo la teva fraternal i dola imatge de nen, junt amb el gust salat
d'aquestes cristallines aiges que t'enyoraran per sempre.

Alba Ruiz Torres


Ins. Torre del Palau
Relat presentat al concurs
de Coca-Cola.

También podría gustarte