Está en la página 1de 62

LA TEVA VEU,

LA NOSTRA
FORA!

PROGRAMA ELECTORAL ICV-EUiA-E


MUNICIPALS 2015

MUNICIPALS 2015

INTRODUCCI
La nostra coalici fa pals que la situaci econmica que deixa l'actual Govern municipal s
molt delicada i fa impossible continuar treballant en la mateixa lnia. Els anys de bonana
econmica dels que ha gaudit la nostra ciutat no han servit per crear una situacin de major
qualitat de vida a la ciutadania, al contrari, la pressi fiscal no ha parat de crixer i els
serveis a les persones han estat marginats pressupost rere pressupost. Ms que mai, la
poltica social ha de ser un eix bsic de l'actuaci del govern municipal. La poltica social s'ha
de fer de forma transversal, des de totes les rees del consistori, amb un treball i una gesti
en xarxa amb la comarca, la ciutat de Barcelona i les administracions pbliques superiors.
Ara, quan la situaci no permet els malbarataments, cal una forma imaginativa de
gestionar els recursos pblics. Els nostres companys i companyes van governar
Montcada durant els primers anys de la democrcia, anys que van ser molt durs i
prcticament sense recursos economics; tot i aix, amb idees innovadores,
originals i sobretot, amb participaci de la ciutadania en les decisions, es va tirar Montcada
endavant.
Cal vertebrar noves formes de participaci, comptant amb les AAVV, les associacions i la
ciutadania, promovent referndums per prendre decisions de ciutat i fent s actiu de les
tecnologies de la informaci.
Creiem que hi ha una altre manera de gestionar els recursos pblics, donant prioritats a les
persones i obrint lAjuntament a les idees i a la participaci de la ciutadania.

MUNICIPALS 2015

CIUTATS I POBLES SENSE POBRESA NI EXCLUSIONS


Per viure amb DIGNITAT: Pla de Rescat Social
ICV-EUIA-Eapostem per un Pla de Rescat Social que doni resposta a lemergncia social que
es viu a les ciutats i pobles de Catalunya. El rescat social ha destar acompanyat de les
oportunitats per a tothom de fer front a totes les cares de la pobresa. Leducaci, la salut, la
cultura estructuren individualment i social coneixements, valors i actituds per superar la
desigualtat. Un Pla que garanteixi la cobertura de totes les dimensions bsiques de les
necessitats humanes, que rescati les condicions materials de vida vinculades a la dignitat de
les persones. Un Pla que concreti i faci realitat el Mnim Vital Garantit, que freni lincrement
de la vulnerabilitat, que eviti que ms ciutadanes i ciutadans quedin en situaci dexclusi.

Per tot aix plantegem:


Impulsar un Pla dEmergncia contra latur amb recursos municipals i supramunicipals. Pla
de xoc contra latur juvenil i el de majors de 45 anys. Poltiques actives dinserci i itineraris
de suport integral a persones i col.lectius amb dificultats altes dinclusi laboral. Creaci
dun sistema dorientaci laboral permanent, de suport a les persones en un marc de canvis
constants en el mercat de treball. Programes mixtos de formaci i ocupaci dacord amb el
teixit empresarial.
Desenvolupament de Plans Municipals dOcupaci articulats atravs dacords socials i
territorials que concretin nous models de desenvolupament i creaci docupaci de qualitat.
Programes de suport a leconomia social i solidria. Suport a lemprenedoria collectiva.
Creaci directa docupaci en leconomia verda (energies renovables, mobilitat
sostenible...) i en latenci a les persones. Creaci docupaci per mitj de plans de
reindustrialitzaci, suport a sectors emergents i al teixit comercial -urb. Plans
de millora urbana i rehabilitaci de barris i edificis i alliberar de crrega combustible els
nostres boscos com a espais de creaci docupaci.
GARANTIR EL MNIM VITAL
Garantia dingressos mnims per prevenir situacions de pobresa.
Exigim el reconeixement del dret a accedir a una renda garantida de ciutadania (art. 24.3
EAC). Cal la superaci de la Renda Mnima dInserci (RMI) per una veritable Renda
Garantida de Ciutadania, on els serveis municipals tinguin una capacitat dimplicaci i de
gesti molt rellevant.

MUNICIPALS 2015

Garantir lautonomia alimentria. Garantirem el dret a lalimentaci


bsica de totes les persones, una dret que cal incloure dins la cartera de serveis socials i que
cal desenvolupar des de serveis i prestacions municipals pbliques i de qualitat.
Garantia de subministraments bsics. Promourem Plans contra la pobresa energtica que
estableixi mnims de consum energtic garantits per les persones i famlies alhora que
fomentem i potenciem la rehabilitaci dhabitatges. La rehabilitaci s la via ms adequada
des del punt de vista econmic i de sostenibilitat (reducci de despesa energtica i
emissions).
Cap infant en la pobresa. Crearem plans i programes municipals per donar resposta urgent
a totes les situacions de pobresa infantil. En aquest marc, caldr enfortir els serveis
municipals dinfncia i les prestacions socials a les famlies amb infants, aix com recuperar i
ampliar les prestacions autonmiques.
Lluitarem contra la feminitzaci de la pobresa amb programes i prestacions socials que
vetllin per laccs als drets i subministraments bsics i atenguin, les situacions de risc social
des duna perspectiva de prevenci i emancipaci.
Dotarem de recursos econmics un programa especfic de prestacions socials adreat a les
famlies monomarentals amb fills i filles a crrec en situaci datur o precarietat laboral.
Dotarem de recursos les prestacions socials per abordar les situacions de pobresa de les
dones grans i impulsarem programes dacompanyament i voluntariat.
CIUTATS I POBLES LLIURES DE DESNONAMENTS.
Governs municipals implicats contra els desnonaments.
Incrementarem el suport jurdic i la intermediaci hipotecria. Ampliarem els
recursos municipals adreats al suport i orientaci jurdica de les famlies que pateixen
procesos de desnonaments i incrementarem la intermediaci municipal en els procesos
dexecusi hipotecria.
Plans de manteniment de lhabitatge i prevenci de desnonaments.
Apostem per la recuperaci i lenfortiment dels programes de prestacions pbliques
adreades al pagament del lloguer o la hipoteca de l'habitatge habitual. El dret al lloguer
just. Enfortirem els programes municipals dajuts socials al manteniment de lhabitatge.
Situarem com a prioritries les poltiques de prevenci de tots els desnonaments, per fer
possible el principi de cap desnonament per causes econmiques sobrevingudes.
Dret a lhabitatge en situaci demergncia. Per mitj de programes municipals i
supramunicipals, garantirem el dret al reallotjament pblic, digne i estable en cas de prdua
de lhabitatge. Construirem poltiques dhabitatges demergncia, daccs gil i com a dret
social.

MUNICIPALS 2015

Pla de mobilitzaci urgent dhabitatge pblic:


Mitjanant els plans locals dhabitatge, amb especial atenci a les persones i famlies que
han patit desnonaments o viuen en infrahabitatge, la gent jove amb dificultats
demancipaci i la gent gran amb manca dautonomia;
Parc de lloguer social amb els habitatges pblics ja existents i ampliar-lo pressionant
a les entitats financeres i la Sareb per posar els seus habitatges buits a disposici del
municipi.
Sancionant als bancs que mantinguin pisos buits per tal destimular la seva sortida al
mercat i recrrec de lIBI per immobles que desprs dna execuci hipotecria es
trobin desocupats permanentment

MUNICIPALS 2015

UN NOU ESTAT DE BENESTAR DE PROXIMITAT


Els Pobles i Ciutats i els seus Ajuntaments han esdevingut la primera, i sovint la nica,
trinxera en la lluita contra els efectes de la crisi i en la defensa dels drets socials i la
dignitat de les persones. No ens resignem, i lluitarem per una implicaci efectiva de
totes les institucions pbliques en la defensa dels drets socials de la gent de
Catalunya. Un Estat de Benestar de proximitat, com a espai de realitzaci de drets i
construcci de bens comuns.

Per tot aix, plantegem:


Aprofitar la xarxa de Centres Cvics del municipi per atenci i informaci puntual
als barris.
Treball conjunt dels Serveis Socials i Promoci Ocupacional, per tal de formar
adequadament al personal necessari.
Impulsar la creaci de Serveis Mancomunats (Montcada, Cerdanyola i Ripollet)
que complementin les necessitats dels Serveis Socials com una Unitat Central de
Gesti.
Potenciar els centres oberts per la infncia, guiats per Educadors Socials, com una
acci preventiva.
Adoptar espais i serveis pblics per evitar les barreres arquitectniques i facilitar
aquesta adaptaci tamb als serveis privats.
Millorar la transparncia en latorgament i increment de les prestacions socials
municipals.
Promoure lelaboraci i lexecuci de Plans Locals dInclusi Social (Plans pobresa
0)
Millorar els serveis municipals de promoci de lautonomia personal, suport a la
vida quotidiana de la gent gran i/o dependent.
Promoure programes dhabitatges amb serveis per garantir lautonomia personal.
Impulsar poltiques dinfncia veritablement preventives. Volem la integraci dels
serveis datenci a la infncia en uns serveis socials municipals.

Apostar per poltiques de prevenci del risc social que prioritzin la intervenci des

MUNICIPALS 2015

de l'entorn proper a l'infant i la famlia.


Apostar per Programes datenci social i promoci integral de les famlies en
situaci de pobresa, atents a les necessitats dels infants i garantint l'acci de les
administracions locals.
Desenvolupar programes i serveis especialitzats de prevenci i suport a situacions
de risc i desavantatge social adreats als infants de 0 a 3 anys i a les seves famlies.
Implementar programes de suport a l'escolaritzaci i contra l'absentisme escolar.

MUNICIPALS 2015

PER UN SITEMA SANITARI PROPER, EQUITATIU I SOSTENIBLE


La Salut s un dret fonamental de les persones. Es tracta duna condici bsica del
benestar i la qualitat de vida. Lajuntament ha de treballar en una planificaci de la
ciutat i de la seva organitzaci urbana que possibiliti la major qualitat de vida i salut
per a tots.
El desenvolupament econmic i el creixement demogrfic augmenten els factors de
risc per la salut, derivats de la producci excessiva de sorolls, dels mals estils
dalimentaci del sedentarisme, o del vessament de substncies contaminants a
latmosfera, al terra o a laigua.
L'atenci Sanitria s, per nosaltres, una preocupaci prioritria, independentment de
que les competncies exclusives siguin de la Generalitat. Es necessria una total
transparncia i participaci en les poltiques de salut, tant a nivell preventiu com
assistencial i de rehabilitaci.
En aquests moments el servei durgncies est per sota de les necessitats de la nostra
Ciutat el tancament nocturn del Cap s inadmissible. En aquest sentit, des d ICV-EUiAE volem aprofitar per lloar la tasca admirable dels vens i venes que porten 4 anys
manifestant-se per la reobertura del Servei nocturn durgncies en el municipi.

Per tot aix, plantegem:


Exigirem a la Generalitat la Reobertura del servei nocturn durgncies ats que
tant per la disgregaci dels barris com per la quantitat dhabitants, considerem
inadmissible que Montcada no tingui aquest servei.
Millorar la xarxa de transport pblic per facilitar l'accs als ambulatoris a tots els
vens del municipi, siguin del barri que siguin.
Continuar treballant per dotar d'atenci de qualitat especialitzada en tots dos
CAPs i als centres assistencials del municipi, fent especial mfasi en els serveis de
pediatria i de ginecologia.
Treballar per ampliar lassistncia domiciliaria dels serveis socials a persones
malaltes.
Instar a la Generalitat de Catalunya a que posi en funcionament el ms aviat
possible el nou hospital comarcal, insistint en que el model de gesti del mateix
ha de ser cent per cent pblic.
Controlar de forma efectiva les installacions en risc de produir legionella,
fomentant els mecanismes d'autocontrol dels sistemes de producci de qualsevol

MUNICIPALS 2015

producte i de la eliminaci i sanejament de residus.


Fomentar el control de plagues urbanes (rates, insectes, etc...) mitjanant
mtodes de lluita integrada i l's de plaguicides: per part dels particulars en els
seus domicilis i als centres laborals, i per part de l'administraci a tots els espais,
equipaments i vials d's pblic.
Ser molt exigents en l'aplicaci al municipi de les normatives de control ambiental
per la protecci de la salut, especialment en les relatives al trnsit i a la velocitat
dels vehicles, a les normes industrials de producci i sanejament, i en les activitats
humanes, comercials i industrials productores de sorolls i radiacions.
Informar i educar per prevenir els accidents domstics, molt especialment als
vens i venes arribats d'altres cultures i costums, tamb al jove, a la gent gran i a
les persones que viuen soles.
Ajudar a la gent gran a envellir amb bona salut i qualitat de vida, creant i
promovent espais i serveis per l'activitat psquica i l'exercici fsic, intervenint
directa o indirectament en la millora de les condicions daccessibilitat. Al domicili,
en la mobilitat i en la prestaci de serveis adequats al domicili.
Potenciar activitats dirigides a les famlies que aportin elements que millorin el
creixement saludable dels seus fills, els seus estils de convivncia, respecte i
solidaritat, especialment en la adolescncia.
Proposar la creaci d'una plataforma d'ajuda als drogodependents per tractar-se
d'un collectiu molt oblidat al que no podem donar l'esquena. Potenciarem els
colloquis informatius sobre prevenci, actuaci, terpia i desintoxicaci.
Ajudarem a la inserci laboral en el municipi dels ex-drogodependents.
Prestarem atenci a aquelles persones que pateixen altres tipus d'addiccions com
l'alcoholisme, el tabaquisme o ludopatia, creant els serveis d'ajuda que siguin
necessaris.
Promoure la creaci d'un servei d'ajuda a les persones que pateixen anorxia o
bulmia, facilitant informaci, ajuda psicolgica, orientaci i creen programes
d'entorn per aquestes i altres malalties mentals.
Vetllar per la qualitat diettica i la seguretat dels aliments. Els ajuntaments que
tenen atribudes competncies de carcter obligatori en aquesta matria, han de
potenciar aquests serveis i bones prctiques, per tal de disminuir els riscos
derivats del consum daliments en mal estat i/o contaminats, i han de ser ben
actius en la promoci dun s adient i mesurat dels aliments.
Tenir sempre present que la salut mental s el b ms preuat de tots i totes, que
t la seva expressi en lestabilitat emocional de les persones i dels collectius i en

MUNICIPALS 2015

la possibilitat de fer front a les situacions ms adverses.

EDUCACI: EQUITAT, DIVERSITAT I QUALITAT


El context de crisi econmica situa leducaci ms que mai com lespai en el qual
conflueixen dos objectius fonamentals: reduir les desigualtats i canviar el model
productiu.
Les dades de fracs escolar i abandonament prematur dels estudis ja eren preocupants
abans desclatar la crisi, ara amb uns nivells d'atur escandalosament alts que afecten
sobre tot al jovent de menor formaci, s de vital importncia acompanyar-los en la
tria ditineraris formatius i ms que mai lluitar contra labandonament i generar
poltiques encaminades a la consecuci de lxit escolar per a tothom.
ICV-EUiA-E considera com a premissa:
Leducaci com un treball compartit i corresponsable entre famlia, escola i
entorn, per la qual cosa, potenciarem el concepte de Montcada Ciutat Educadora.
Que lAjuntament t un paper clau en la formaci dadults, integrant les diferents
perspectives de la formaci permanent (educaci bsica, educaci per al treball i
cultural o per a la ciutadania).
La lluita per lxit escolar per a tothom, un comproms i un esfor en tres grans
mbits: la detecci de situacions de risc a la petita infncia, lafavoriment duna
escolaritzaci equilibrada en el moment de laccs a una plaa escolar i durant tot
el procs educatiu mitjanant el desenvolupament duna poltica pblica local
dacompanyament a l'escolaritat.
Per tot aix, plantegem:
Abordar el procs formatiu al llarg de tota la vida, per aquest motiu
desenvoluparem un pla local de formaci permanent, que inclogui la formaci
bsica per persones adultes, cursos de catal, formaci per el treball amb
collaboraci amb les rees de Promoci Econmica i amb el SOC, formaci
cultural i artstica i formaci per al desenvolupament personal, per a la
participaci i la ciutadania fent especial atenci a les TIC.
Donar serveis d'informaci i assessorament, seguiment i acompanyament als i les
joves que acaben l'ESO, per tamb per a tots els que no l'acaben, afavorint la
inclusi dels nens amb discapacitat i tamb d'aquells amb sobre-dotaci.

MUNICIPALS 2015

Desenvolupar programes de transici escola-treball, donarem suport als


dispositius d'inserci laboral com el DILTET, a la Plataforma Local del DILTET i als
programes de qualificaci professional inicial que sestan iniciant aquest any
(PQPI) a La Salle per implementar-los en altres centres, implicant al sector
econmic i social.
Impulsar ladequaci del mapa escolar, ja que es preveu que els anys vinents el
nmero d'alumnes a secundria augmenti considerablement. s molt important
que es millori l'oferta a tots els centres, millorant igualment les seves installacions
i els recursos, planificant l'augment de l'oferta educativa, adequant-la a l'oferta
del mercat productiu amb criteri de xarxa.
Dissenyar un Pla que coordini les tres poltiques prioritries per una educaci
inclusiva: escoles bressol, escolaritzaci equilibrada i acompanyament a
l'escolaritat.
Plantejar un acord entre tots els agents implicats, que garants lescolaritat dels
nens amb discapacitat al llarg de la seva etapa educativa en primria i secundria,
i amb els recursos disponibles per a cada nen dacord amb el principi bsic de que
les persones amb discapacitats no siguin excloses del sistema general deducaci
per raons de discapacitat.
Instar al Departament dEnsenyament a que implanti a Montcada el Pla d'acci
de l'educaci inclusiva amb el objectiu de que l'alumnat amb necessitats
educatives vinculades a la discapacitat estigui escolaritzat en centres ordinaris.
Aix com l implantaci dun aula USEE de secundaria.
Potenciar i donar difusi activa de la Comissi de Necessitats Educatives Especials
davant de tota la comunitat educativa: professors, famlies i alumnes i
professionals.
Exigir la construcci i reubicaci dels instituts IES Montserrat Mir i IES La Ribera.
Impulsar la creaci de l'Oficina Municipal d'Escolaritzaci com instrument del que
disposar per tal d'afavorir l'escolaritzaci equilibrada, procurant una distribuci de
l'alumnat amb necessitats educatives especfiques que ens permeti la integraci,
faciliti la cohesi social i afavoreixi una qualitat educativa adequada per tota la
poblaci escolar.

MUNICIPALS 2015

Donar suport a la funci educativa de les famlies com les AMPA i FAMPA
(garantint l'estabilitat d'una estructura de treball en xarxa) recolzant i facilitant les
seves propostes i iniciatives i fent difusi de l'experincia.
Vetllar perqu el PEC estigui en sintonia i coherncia amb els altres documents
estratgics sectorials del municipi, com els plans locals de joventut, els d'esports,
els de cultura, etc. Incidirem en els valors de la coeducaci, treballarem l
incorporaci de la discapacitat com a eix transversal i definirem els camins
escolars adequats, segurs i amables i/o adequarem el transport a la mobilitat
escolar del municipi.
Impulsar la creaci d'un Centre Cultural i de Lleure, destinat principalment a la
infncia i les seves famlies i que tindr com a objectiu intervenir en l'educaci
dels ms petits, a travs del joc amb diferents espais (ludoteca, sala de lectura,
etc.).
Treballar per enfortir la comunitat educativa del municipi, donant suport a les
AMPA, i a la FAMPA, fomentant la participaci de lalumnat, donant rellevncia als
consells escolars de centre, i promovent la informaci de les activitats de la
comunitat educativa del municipi als mitjans de comunicaci local.
Fomentar la reutilitzaci dels llibres de text.
Garantir el bon funcionament del Consell Escolar Municipal i les seves comissions
de treball.
Potenciar ls dels centres educatius fora del horari escolar, obrin patis,
biblioteques i aules dinformtica, tant pels nens com per la ciutadania ms
propera, actuant com un veritable equipament municipal.
Donarem suport a la comunitat educativa en totes aquelles accions de carcter
reivindicatiu i de desobedincia a la LOMCE que tinguin per objectiu garantir
l'educaci pblica, de qualitat i en catal.

MUNICIPALS 2015

CULTURA PER UNA CIUTAT CREATIVA I INCLUSIVA Com diu el poeta qui perd els orgens
perd identitat, i la cultura s el que defineix la identitat dels ciutadans i ciutadanes de
Montcada. El dret a la cultura s bsic . La democrcia cultural ens ha de permetre garantir i
desvetllar les potencialitats de la ciutadania implicant-la en el desenvolupament cultural;
una cultura comunitria que ens ha de situar la cultura en el vell mig de lacci social
inclusiva i, alhora, garantir l'ampliaci de pblics, nous pblics i nous agents actius.
Durant molts anys hem treballat de forma intensa en la tasca de recuperar les activitats
culturals del municipi, en potenciar les capacitats creatives dels nostres ciutadans i
ciutadanes arribant a uns nivells molt destacats en el foment, la promoci i la difusi
de l'activitat cultural de Montcada, La fundaci Mas Oliver, el Premi Nacional de
Pintura, la Escola Municipal de Pintura, Premi d'Investigaci, lEscola Municipal de
Talla, etc. Sn noms un petit exemple. Montcada i Reixac sempre s'ha caracteritzat
per el seu dinamisme i la participaci dels diferents collectius relacionats amb la
cultura.
Per tot aix, plantegem:
Proposar laplicaci de la tarifaci social, un model de preus pblics des de la
perspectiva de quotes socials, equitatives i inclusives, des del principi de la solidaritat,
en els serveis culturals que garanteixi i afavoreixi el dret a la cultura per a tothom.
Facilitar i fomentar noves maneres de fer i d'entendre la producci cultural, com
crear les Jornades de la cultura i les arts de Montcada, on totes les entitats i
persones que desenvolupen una labor cultural puguin exhibir i promocionar la
seva obra. Entenem la cultura tamb com a generadora de riquesa.
Elaborar un pla per crear, gestionar i mantenir el patrimoni artstic, cientfic,
tecnolgic, industrial, natural i documental de la ciutat.
Oferir als creadors/es el programa masoveria de la creaci, borsa de lloguer
d'espais de creaci compartit amb mediaci de les administracions que
contemplin les residncies amb projectes pedaggics arrelats al territori.
Ens posicionem per una modificaci de l'actual legislaci de la propietat
intellectual des del reconeixement dels drets dels creadors/es i autors/es en
equilibri amb laccs a la cultura; amb la supressi del cnon digital indiscriminat,
aplicaci duna taxa a les operadores, gesti pblica i correcci de les quanties
aportades per les activitats amb finalitats pbliques.
Exigir el retorn dels pagaments realitzats per lajuntament en concepte de cnon
digital.

MUNICIPALS 2015

Elaborar un pla de turisme cultural, des d'una perspectiva patrimonial i de


desenvolupament econmic sostenible.
Implementar plans d'ocupaci i formaci pel tercer sector.
Estudiar lnies financeres (convenis, sobre tributs,) pel tercer sector cultural i
l'associacionisme.
Fomentar la cultura als mitjans de comunicaci local i en la xarxa (TDT locals),
garantint la presncia dels sectors culturals locals.
Fomentar la internacionalitzaci i la relaci amb d'altres territoris.
Crearem el Consell de Cultura i de les Arts, on totes les disciplines artstiques del
municipi puguin discutir les seves inquietuds i aix crear espais comuns i oberts als
ciutadans.
Reforar els diferents grups culturals, que son en realitat el motor de la nostra
dinmica cultural, una poltica de subvencions que apliqui criteris clars i que
recolzi les iniciatives: exposicions, representacions, publicacions, conferncies,
etc. Sempre amb l'objectiu de millorar la qualitat dels artistes locals i donar-los a
conixer.
Plantejar la creaci d'una aula de teatre al municipi, un espai de creaci, formaci
i intercanvi entre els diferents grups i companyies locals.
Promoure escoles de msica i/o arts, que facilitin la formaci i activitats musicals
i/o artstiques de tos els pblics i totes les edats, incorporant el conjunt
dequipaments cvics i culturals i el conjunt dentitats o agents musicals i/o
artstics del municipi.
Establir convenis de collaboraci amb les escoles de dansa del municipi, per
intentar crear una programaci estable i variada, que pugui donar sortida al
nombrs collectiu que representen les escoles de dansa a Montcada.
Convenis de collaboraci amb companyies professionals de teatre i dansa, tant de
Barcelona com de la resta de Catalunya, per rendibilitzar i dinamitzar el nou
Teatre Municipal i els nous espais que s'han creat al llarg d'aquests ltims anys.

MUNICIPALS 2015

Amb les entitats com la Fundaci Cultural o els Amics del Museu les Malesses
tamb establirem convenis de collaboraci que els permetin continuar amb la
gran labor de difusi cultural que porten a terme i incls reforar la difusi de les
seves activitats. Entitats com la Uni de Mas Rampinyo o l'ABI tamb son
dinamitzadores culturals, per tant, proposarem restablir acords econmics per
poder donar sortida a totes les seves iniciatives.
Continuarem vetllant pel funcionament de la Fundaci Joan Capella, tant el
manteniment com la difusi de la seva obra ha de ser el major estmul per la
creaci dels nostres artistes locals.
Ajudar als artistes locals amb projecci nacional i internacional a que puguin
mostrar la seva obra per tot el mn, establint els contactes necessaris amb
institucions supramunicipals.
Cal destacar la tasca desenvolupada pel Consorci per a la Normalitzaci Lingstica
i lexecuci de Plans Locals dAcolliment Lingstic. Cal, per, que la immigraci
sigui assumida com un fenomen estructural, amb programes ordinaris per
lensenyament del catal a la nova ciutadania.

MUNICIPALS 2015

ESPORT PER A TOTHOM


L'esport es un drets dels ciutadans i ciutadanes que forma part de la qualitat de vida i
que ha de ser fomentat per l'Administraci Local.
Els recursos pblics destinats a l'esport s'han d'invertir de forma prioritria a l'mbit
educatiu del temps lliure i a la salut, on s'ha de garantitzar que les activitats
desenvolupades estiguin al servei d'una educaci igualitria, contemplin la diversitat
de gnere i de cultures, i l'atenci a les persones amb necessitats especfiques.
L'Ajuntament ha de facilitar els instruments necessaris per que a Montcada tots puguin
practicar esport, tenint cura de les mesures de sostenibilitat i el respecte pel medi
ambient en els espais utilitzats tant en les installacions com al medi natural.
Per tot aix plantegem:
Cal que l'Ajuntament, amb el suport de la Generalitat, garanteixi els recursos i
infraestructures que es necessitin per complir amb les obligacions estatutries amb
l'esport.
Proposar que la Generalitat articuli la transferncia de les competncies i dels
mitjans econmics per tal de desenvolupar els Jocs Escolars Esportius de
Catalunya, ja que els Ajuntaments desenvolupen un paper fonamental.
Potenciar lesport escolar no competitiu amb valors de solidaritat i
companyerisme.
Fomentar l'associacionisme esportiu de base, intentant que la seva tramitaci
segueixi la frmula ms simple possible. Tenint en compte en els programes
d'actuaci la igualtat d'oportunitats i la integraci esportiva dels collectius o
grups socials amb majors problemes d'integraci.
Garantir l'accs a la prctica esportiva dels ciutadans i ciutadanes,
independentment de les seves limitacions socials, culturals o fsiques.
Regular i facilitar l's de les pistes escolars en horari extraescolar i caps de
setmana per cobrir la falta d'espai per practicar esport no competitiu.
Coordinar Clubs, AMPAS i Ajuntament a lhora de programar les competicions
escolars, i trobar solucions i finanament que permeti que els clubs formin
monitors titulats que treballin amb les escoles i desprs continun la seva labor als
clubs.

MUNICIPALS 2015

Promoure la prctica esportiva i lactivitat fsica entre la Gent Gran.


Promoure que les entitats com el CIM i el CEAV continun realitzant les activitats
que realitzen fins ara dotant-los dels recursos necessaris.
Aprofitar la riquesa natural del municipi pel foment i la prctica d'esports de
natura i la introducci d'esports extrems i altres activitats esportives d'altres
cultures o alternatives.

MUNICIPALS 2015

JOVENTUT
Lactual generaci de joves esta durament atacada perla crisi econmica, les xifres
datur entre els joves son realment esferedores.
Dels joves sen parla molt en termes de futur, per, moltes vegades no son considerats
interlocutors alhora de participar en la presa de decisions i no es fcil llur participaci
activa al municipi.
Cal evitar una poltica de plantejaments falsament paternalistes, que condemnen a la
joventut a un paper merament passiu.. Es necessari incorporar-los al procs
participatiu, escoltar la seva veu i facilitar la presa de decisions en atenci a les seves
necessitats i reivindicacions.
Actualment, per als joves es cada dia ms difcil emancipar-se. La profunda crisis
econmica ha fet encara ms difcil als joves el aconseguir una feina digna i l'accs a
l'habitatge. Cal una nova poltica que faciliti els lloguers baixos per joves i cal facilitar
l'accs al mon laboral per proporcionar unes condicions de vida dignes a la joventut.
Montcada, avui dia, no disposa d'infraestructures per recolzar als joves en el seu
desenvolupament personal laboral i social. No hi ha suficients equipaments com pot
ser un buc d'assaig, una sala de concerts, espais de formaci no reglada, tallers
artstics, escola de msica municipal, etc.. de per poder desplegar la creativitat de
molts joves del nostre municipi, sense impediments econmics.
El Pla Local de Joventut fa pals que el nostre municipi no disposa d'una oferta d'oci
suficient i els nostres joves s'han de desplaar habitualment a altres municipis del
voltant per poder accedir a ofertes interessants, cosa que augmenta el risc daccidents.
Sha dapostar per un pla local doci nocturn, que proporcioni als joves espais nocturns
dactivitats, vigilant en gran mesura la facilitat que ofereix el transport a altres
municipis on loferta nocturna noms es redueix a locals nocturns i alcohol, integrant
hbits no saludables a la vida dels joves. La idea s oferir activitats alternatives com:
esport nocturns, teatre, concerts, tallers, etc. oferint un model dinmic i alternatiu de
les nits pels joves. Cal facilitar, per tant, l'accs dels joves a la feina, l'habitatge, la
cultura, l'oci alternatiu i al transport nocturn amb municipis com Cerdanyola.
Per tot aix, plantegem:
Plantejar l'accs dels joves a l'habitatge mitjanant programes que propicin
lloguers adaptats a llurs possibilitats, aix com la millora dels serveis datenci al
jove.
Potenciar la inserci laboral dels joves mitjanant la formaci professional i
ocupacional. Recolzarem les seves iniciatives ocupacionals, exigint a les
administracions competents els recursos necessaris. En combinaci amb els
departaments deducaci es potenciar la reintroducci al sistema educatiu de la

MUNICIPALS 2015

gent sense el GESO (graduat ESO) aix com una campanya de sensibilitzaci sobre
la necessitat de la preparaci per la recerca de feina
Estimular i ajustar la oferta de PQPI, els programes de qualificaci professional
inicial per alumnes que no acrediten lESO, al nostre municipi.
Encara que creiem que el Casal de joves Can Tauler porta a terme una labor molt
positiva de cara a la formaci i participaci activa dels joves a la vida del nostre
municipi, creiem que la falta de promoci per part dels mitjans locals ha acabat
en una clara infraexplotaci d'aquest espai. Des d ICV-EUiA-E creiem que es
necessari donar un gran impuls a Can Tauler i crear nous equipaments als barris,
evitant la centralitzaci dels equipaments i intentant arribar a tots els barris amb
activitats per els joves, creant ms oferta jove als centres cvics com a espais
tamb juvenils.
Crear un nou espai a Montcada per a que els joves puguin desenvolupar els seus
talents musicals d'una forma econmica, amb assessorament professional i al
mateix municipi. Aix implicar la construcci d'uns nous bucs d'assaig per als
grups de msica locals, acompanyats d'una sala per a concerts. Als bucs d'assaig
disposarien de tcnics de so i msics professionals per assessorar als grups locals.
Fer un estudi per introduir programari lliure a les installacions juvenils ( casal,
punt informaci juvenil, etc.. ) de forma professional, oferint un servei de qualitat
sense pagar llicncies draconianes, encarint els pressupostos locals.
Volem una Festa Major ms popular. La joventut ha de tenir un paper estrella en
molts actes de la mateixa i s'ha de programar de forma participativa i atenent
loferta diversificada (la tipologia social juvenil s molt variada a MiR amb moltes i
diferents sensibilitats).
Recolzar les iniciatives independents que es proposin des de els collectius de
joves per la realitzaci de tot tipus d'actes al nostre municipi, ja siguin de carcter
formatiu, reivindicatiu, cultural o ldic. Oferir un espai clar de participaci activa
als grups no formals de joves.
Millorar el transport pblic en autobs fins a la UAB, ja que s la universitat que
absorbeix en gran mesura els alumnes del nostre municipi, ja que des de certs
llocs del municipi s difcil accedir a Renfe.
Plantejar la creaci i/o modificaci de les lnies d'autobusos nocturns els caps de
setmana, per a que els joves del nostre municipi puguin desplaar-se amb facilitat
entre Montcada, Cerdanyola i Ripollet, per tal de facilitar l'accs al oci d'altres
municipis.
Mantenir la xarxa d'accs gratut a Internet amb la xarxa WiFi des dels
equipaments pblics del nostre municipi.
Potenciar els serveis d'assessorament i orientaci als joves des de lOficina
d'Informaci Juvenil, amb serveis d'informaci de viatges, estudis, defensa dels
drets de l'estudiant, objecci, etc. Els serveis datenci als joves han de tenir un

MUNICIPALS 2015

pes important en la formaci no formal dels mateixos.


Crear una taula sectorial municipal sobre joventut, on altres regidories presentin
al servei dinformaci i als tcnics municipals adients les activitats, actuacions que
afecten als joves per implementar de forma transversal les lnies de treball en les
poltiques de joventut locals.
Dotar de recursos, promoci i poder de decisi el Consell Municipal de la Joventut
per tal de fer-lo operatiu.
Continuar posant especial atenci als aspectes de prevenci (sexualitat,
drogodependncies, accidents, etc.) amb programes especfics. Especial atenci a
lactual situaci dalt consum de cnnabis entre la poblaci juvenil de ms curta
edat ( 14-18 anys)
Fer ms permeables les poltiques i actuacions juvenils del municipi a les idees
concretes dels joves.
En definitiva, en la mesura que la situaci intoxicada de l economia ho permeti, la
inversi en el desenvolupament dun programa clar i potent de les activitats i
programes de joventut, en el marc dun actual espai inert en quant a la inversi directe
i la poca programaci dactivitats adreades a la poblaci juvenil de ms de 16 anys en
el nostre municipi s una fita prioritria.
El teixit social que entenem com jove no troba a Montcada i Reixac la soluci a la
majoria dels seus problemes o inquietuds, i aix s aix per dos aspectes claus:
No coneixen les actuals eines de les que disposen: casal de joves, punt informaci etc.
i les possibilitats que els hi ofereixen els serveis.
Manquen espais de relaci juvenil, espais doci, espais de cultura juvenil, on un jove
de Montcada pugui desenvolupar-se sense impediments econmics o socials.

MUNICIPALS 2015

DRET A LHABITATGE
L'actual crisi ha impactat de manera dramtica en la vida de milers de persones, que a
causa de dificultats econmiques sobrevingudes no poden cobrir les seves necessitats
ms bsiques. Aquesta situaci ha portat a milers de famlies a la impossibilitat de fer
front a les quotes hipotecries.
Aquesta situaci sha tradut en estat milers de desnonaments a tot l'Estat Espanyol i
centenars de milers de persones que han vist vulnerat el seu dret a un habitatge digne,
enfrontant-se a situacions de greu vulnerabilitat, precarietat extrema, pobresa, i
exclusi social, econmica i residencial.
Lhabitatge s, sens dubte, un dels problemes ms grans dels ciutadans i les ciutadanes
de Catalunya i de Montcada. Les vctimes ms destacades de laugment dels preus de
compra i lloguer sn joves, famlies monoparentals, immigrants i sectors socials de
rendes ms baixes.
Des d ICV-EUiA-E insistim especialment en la generaci de sl pblic i privat per a la
producci dhabitatge protegit en compra i en lloguer, en la rehabilitaci de
lhabitatge, en la regeneraci urbana i en la intermediaci pel lloguer.
Tamb creiem prioritari lelaboraci dun cens de pisos buits a Montcada i que
lAjuntament realitzi una mediaci efectiva per aconseguir ocupar-los, alhora que es
garanteixen condicions de seguretat als propietaris.
Hi ha per tamb tot un univers d'actuacions municipals en matria d'habitatge que
podem concretar bsicament en:
l'ajut a l'accs, la promoci del registre pblic de sollicitants
la potenciaci de loficina d'habitatge local que faciliti la rehabilitaci del parc
d'habitatges per tal d'eliminar barreres arquitectniques,
la millora de l'habitabilitat eliminant patologies estructurals o d'humitats i
impermeabilitzaci, i millorant la seva eficcia trmica.
En definitiva unes eines que, en temps de crisi, sn essencials per afrontar el repte de
l'accs universal a un habitatge digne recollit a lArticle 47 de la Constituci Espanyola.
Per altra part, hi ha poltiques d'habitatge vinculades a la situaci de crisi que no es
poden obviar i on els ajuntaments poden fer el seguiment, la prevenci i la intervenci
de suport a les persones afectades: prevenir i corregir el mal s de l'habitatge amb
excs d'ocupants (sobre ocupaci), abusos en els preus del lloguer o la venda en
relaci a l'habitabilitat (entesa com a qualitat, equipament o dimensi de l'habitatge). I
ms recentment, la detecci i prevenci de casos de desnonaments per situacions

MUNICIPALS 2015

hipotecries d'abs; on la mediaci en base a la primacia del dret a domicili enfront del
dret a la propietat bancria o hipotecria hauria de prevaldre.
Per aix ICV-EUiA-E ha votat sempre a favor de les mocions on sacordava instar al
govern per que prengus els acords necessaris per introduir la daci en pagament com
a forma de liquidaci del deute hipotecari i totes aquelles mesures necessries per
recolzar a les famlies afectades a superar aquesta greu situaci.
La nostra proposta s fer efectiu el dret a un habitatge digne.
s fonamental un planejament que garanteixi el dret a lhabitatge, desplegant tots els
potencials de la Llei pel Dret a lHabitatge, la qual va ser aprovada pel Govern
desquerres de la Generalitat amb limpuls dICV-EUiA des de la conselleria de Medi
Ambient i Habitatge.
Per tot aix, plantegem:
Instar al Govern de la Generalitat de Catalunya a reobrir les lnies dajuts per als
barris i les urbanitzacions amb dficits, ats que subsisteixen molts nuclis urbans
amb necessitats no resoltes i els municipis no disposen de prou mitjans per
resoldre-les.
Que les promocions dhabitatge pblic basin laccs en frmules de dret temporal
de manera que els ajuntaments mantinguin sempre la propietat i, aix, seviti la
despatrimonialitzaci dels ens locals. Aquesta temporalitat ha de ser prou
heterognia per donar resposta a les demandes duna societat on lestructura
familiar tradicional conviu amb daltres tipus de vincles: lloguers de curta, mitjana
i llarga durada, concessions, drets de superfcie, cooperatives ds, etc.
Els aprofitaments derivats del planejament shan de destinar a la creaci
dhabitatge protegit.
Reestudiar el PAUM (Programa d'Actuaci Urbanstica Municipal) per tal
d'actualitzar els plans generals urbanstics en matria de concertaci de poltiques
d'habitatge amb la Generalitat de Catalunya i l'establiment dels espais on situar
els habitatges socials, dotacionals per a joves o gent gran, o els habitatges amb
protecci oficial.
Consolidar el parc dhabitatge pblic de Montcada, fent que la nova oferta
dhabitatges de protecci oficial vagi destinada al lloguer o a models de cessi de
ls de lhabitatge que mantinguin la propietat pblica.
Reforar loficina dhabitatge local
Promoure el registre de solars buits per la seva utilitzaci pblica.

MUNICIPALS 2015

Garantir ladjudicaci de les promocions dhabitatge pblic amb concursos


transparents.
Elaborar el mapa de necessitats de rehabilitaci, per activar-ne el seu mercat;
incorporant en aquest pla integral de rehabilitaci mesures decoeficincia.
Promoure la installaci dascensors i leliminaci de barreres arquitectniques.
Laccessibilitat s un element bsic en lestratgia de regeneraci de barris. La
gent gran i les persones amb problemes de mobilitat sn vctimes de labsncia
dascensors i daltres entrebancs.
Promoure la formaci professional especialitzada i de qualitat en el sector de la
rehabilitaci.
Ajudar a la reconversi d'empreses de construcci en empreses de rehabilitaci.
Fer reserva per a la construcci dallotjaments collectius protegits, adreats a
collectius que necessiten allotjament transitori o tutelat.
Atendre la problemtica especfica de les dones. Les famlies monoparentals,
majoritriament a crrec de dones, i les dones maltractades han de ser objecte de
propostes concretes dadjudicaci dhabitatge protegit en compra, en lloguer o
assistit.
Exigir el manteniment de prestacions socials pel que fa als ajuts al lloguer que
gestiona el Govern de la Generalitat i impulsar un programa dajudes a les famlies
que tenen dificultats per pagar les mensualitats.
Impulsar una xarxa informativa per compartir pis, incentivant l'intercanvi entre
diferents sectors de la poblaci, com seria el cas d'estudiants i gent gran.
Crear un cens de pisos desocupats i mediar activament per part de l'Ajuntament
amb particulars i entitats financeres per tal de incorporar-los a la oferta de lloguer
del municipi, perseguint els lloguers fraudulents i la sobre ocupaci de pisos.
Explorar les frmules alternatives per penalitzar amb un IBI ms elevat als
habitatges desocupats que no compleixin la seva funci social.

MUNICIPALS 2015

PER LA PLENA CIUTADANIA.


Montcada i Reixac: una ciutat de treballadors i treballadores
La immigraci no pot ser mai una arma electoral: no canviarem drets per vots.
Una de les ms greus conseqncies de la crisis s la manca de treball, lEstat espanyol
te la taxa datur ms alta de la Uni Europea, que sagreuja ms entre els/les joves, les
dones i les persones migrades.
Les nostres actuacions han estat sempre encaminades a aconseguir que la pluralitat i
la diversitat han estat son seran un factor bsic de convivncia, de creaci de noves
oportunitats i de transformaci constant de la nostra ciutat. Canvi que ha de promoure
la cohesi social de tota la classe treballadora en el conjunt de la societat. Avui el
nostre lema dels anys setanta Es catal qui viu i treballa a Catalunya caldria
actualitzar-lo i que fos Es catal qui viu, treballa o vol treballar a Catalunya
Considerem que s important que la societat civil, les organitzacions socials i els
representants institucionals treballem plegats en la construcci duna societat justa i
inclusiva.
Per tot aix, plantegem:
Crear un Pla de formaci i de sensibilitzaci ciutadana sobre el fet migratori que
inclogui la participaci del propi collectiu.
Crear el Consell de la Diversitat Municipal amb la incorporaci del teixit
associatiu.
Reforar lOficina dAtenci al Ciutad per exercir funcions bsiques de primera
acollida. Impulsarem els mecanismes daccs a la informaci sobre els diferents
drets.
Empadronament actiu de totes les persones que viuen al municipi (revisi dofici
als 2 anys)
Garantir laccs pblic i gratut a oficines dinformaci i assessorament jurdic
destrangeria, i el trasps dinformaci sobre drets i deures laborals.
Endegar cursos dacollida i de bon funcionament al sistema de salut.

MUNICIPALS 2015

Establir un pla dacollida per als pares i mares de nens i nenes migrats a les escoles
i AMPAs.
Afavorir programes oficials de coneixement de la llengua catalana
Millorar la guia dacollida.
Garantir lacollida i derivaci planificada dels/es menors no tutelats.
Activar un protocol davant els casos de dones migrades maltractades i endegarem
poltiques actives de sensibilitzaci.
Promoure Plans de mediaci i participaci ciutadana per tal que les persones
migrades sincorporin a les associacions.
Potenciar campanyes de sensibilitzaci a la participaci electoral dels/les nous
votants.
Incloure les noves expressions culturals existents a la poblaci en les festes locals.
Que la Festa Major sigui el punt culminant de lexpressi plural i diversa pel que fa
a loci.
A Montcada volem treballar la migraci com un tema transversal.

MUNICIPALS 2015

CONSUM CRTIC I RESPONSABLE


Lactual crisi es fruit dun sistema econmic que es basa en el pensament neoliberal de
lliure mercat que ha estat potenciat pels grups de pressi de les grans corporacions,
molt especialment des del sector financer. Aquest sistema potencia el consum
indiscriminat com al seu mxim exponent.
Com a conseqncia es produeix una redistribuci desigual de la riquesa, la
transferncia dels guanys del treball cap al capital, i l'intercanvi comercial injust i
desigual. Tamb produeix un saqueig dels recursos naturals, el desmantellament de la
protecci social i la privatitzaci dels serveis pblics, especialment la salut i leducaci.
En aquest sentit des de ICV-EUiA-E apostem per construir un model de relacions
econmiques i socials just, a travs diniciatives ciutadanes amb un ampli suport del
teixit associatiu i moviments socials. Es tracta doncs de propostes tils basades en el
suport social mutu i en la collaboraci entre iguals, no en la competncia desfermada i
lexplotaci.
Front al que representen les grans superfcies defensem el comer de proximitat que
permet les relacions personals i socials entre els habitants de Montcada.
Per tot aix, plantegem:
Donar suport al comer just a travs de les diferents actuacions de la poltica municipal
en especial sensibilitzant a la ciutadania del seu impacte favorable.
Donar suport a projectes que recolzin cooperatives que reforcin les capacitats de
producci i comercialitzaci de petits productors.
Potenciar la venda de productes de Comer Just al Municipi. Celebrar a Montcada
la Festa del Comer Just que ja es realitza a gaireb 100 municipis catalans al mes
de maig al voltant del dia Internacional del Comer Just.
Promoure ladhesi dels centres educatius a la Xarxa descoles pel Comer Just. Es
tracta de crear conscincia entre els ms petits i les seves famlies de l impacte
favorable que amb el consum responsable.
Impulsar l'adhesi a la Xarxa Catalana per a la Compra Pblica tica, iniciativa
dadministracions pbliques catalanes que t com a finalitat contribuir a prendre
mesures per lluitar contra lexplotaci laboral de treballadors i treballadores dels
pasos empobrits a travs del seu consum i de les seves compres.
Promoure el dileg i acompanyar a les diverses empreses provedores de
Montcada en un procs de millora de la seva prpia responsabilitat social. Creiem

MUNICIPALS 2015

que aquest model, basat en el dileg i suport, garanteix a mig i llarg termini una
major sensibilitzaci i implantaci daquests criteris en el mxim dempreses
possibles.
Difondre el valor de la contractaci pblica tica entre la ciutadania i els
treballadors i treballadores municipals.
Incorporar criteris tics i socials en els regals o premis de la Corporaci.
Promoure empreses que centrin la seva producci vers un mercat local.
Promoure el comer de proximitat.
Prioritzar els circuits curts, els serveis de proximitat i totes les formes que
afavoreixin el consum crtic i local.
Donar suport i defensar el comer tradicional de barri en contraposici a les grans
cadenes de distribuci i restauraci..
Operar bancriament des de lAdministraci Municipal amb entitats que treballin
amb criteris de la banca tica.
Donar suport a aquelles iniciatives socials i solidries que sorgeixen del conjunt de
la societat (entitats dinserci social, cooperatives de treballadors, etc).
Recolzar la creaci de cooperatives de consum.

MUNICIPALS 2015

SOSTENIBILITAT
Lactual crisi ha posat en evidncia que el model productiu existent s socialment
injust de una manera flagrant a ms decolgicament insostenible. Es un model que no
t en compte ni els costos socials ni medi ambientals que genera.
La crisi ecolgica i el canvi climtic, avui en dia, ja no son qestionats per ning, ni tant
sols aquells que fins fa poc els negaven. Per palliar els seus efectes cal modificar els
nostres costums i fer-los ms sostenibles, transformant aquest sistema econmic que
est posant en perill la salut ambiental del planeta i de les generacions futures. La
sortida a la crisi no es pot solucionar amb velles receptes. La nova economia haur de
tenir en compte la sostenibilitat dels recursos.
La contaminaci per dixid de nitrogen s especialment forta a la nostra Ciutat.
Aquestes emissions sn emeses per la indstria, el trnsit i les calefaccions, i
contribueixen a desenvolupar problemes dasma i cardiovasculars, cncer de pulm o
morts prematures segons la Uni Europea
Per tot aix, plantegem:
Iniciar de forma urgent, converses entre representants de la Generalitat de
Catalunya i de lAjuntament de Montcada i Reixac, amb la finalitat dacordar amb
la societat Lafarge Cementos, SA, el futur que hauria de tenir la fbrica de
Montcada i Reixac a curt, mig i llarg termini, tal i com va acordar el Ple Municipal.
La nostra coalici porta anys defensant la necessitat de posar a sobre la taula el
tancament de la fbrica Lafarge, pel seu efecte sobre la contaminaci atmosfrica
i acstica a un municipi prou castigat medi ambientalment per ser la sortida nord
de Barcelona. Per aix, el nostre suport a la Plataforma Anti-incineraci per totes
les accions dutes a terme.
Crear la Agencia Local destalvi energtic i per la Sostenibilitat, formada pels
representants de tots els partits poltics amb representaci municipal,
associacions venals, associacions ecologistes i tcnics medi ambientals, que
fomenti i impulsi la realitzaci duna auditoria energtica i medi ambiental anual.
Impulsar la implantaci denergies renovables i deficincia i estalvi energtic a
tots els serveis i dependncies municipals.
Fomentar la mobilitat sostenible, mitjanant el reforament dels sistemes pblics
collectius de transport, ls de la bicicleta, recolzant els vehicles que menys
contaminen i els cotxes elctrics. Buscarem formules, consensuades amb
lAgencia Local dEstalvi Energtic i per la Sostenibilitat, per acabar amb els
vehicles ms contaminants i poc eficients medi ambientalment.

MUNICIPALS 2015

Buscar mides destalvi daigua i aprofitament de les aiges depurades pels parcs i
jardins i el rec pblic, dins del marc de la nova cultura de laigua.
Treballar per lestalvi de lenllumenat pblic, mitjanant la implantaci de
sistemes deficincia energtica.
Assessorar i donar suport a travs dels serveis tcnics municipals dels ajuts i
subvencions establertes per les administracions per lhabitatge de segona ma que
incorporen mides destalvi i eficincia energtica.
Establir descomptes i avantatges fiscals als comeros i les empreses que facin
servir energies netes i renovables als seus locals i sistemes de producci.
Donar coneixement a la fiscalia de Medi Ambient i Urbanisme de totes les
situacions que puguin causar un deteriorament de la salut medi ambiental de
Montcada, denunciant als responsables.
Potenciar la neteja de crrega combustible dels nostres boscos amb Plans
Municipals dOcupaci.
RESIDUS
El darrer Govern dICV-EUiA va apostar per lEcoparc que va substituir la planta
incineradora de Montcada, s un model dequipament urb sostenible que hauria de
complementar-se amb una millor i ms complerta educaci ambiental que ens porti a
la minimitzaci dels residus i a una ms efectiva recollida selectiva.
Per tal que sigui un model dequipament sostenible, shauria de garantir el ser correcte
funcionament, per aix:
Exigirem totes les mides necessries per garantir que el model Ecoparc a
Montcada sigui eficient i no generi problemes a la poblaci.
Desenvoluparem campanyes deducaci ambiental, mitjanant xerrades, difusi
de dptics o altres mitjans sobre la recollida selectiva i el correcte tractament dels
residus urbans, fomentant jornades de portes obertes a lEcoparc, on sexpliqui el
funcionament i laprofitament dels residus un cop tractats, aix com les avantatges
socials i medi ambientals pot arribar a suposar.
Obrirem un debat amb la ciutadania sobre la necessitat de la Taxa descombreries
i com gestionar ls daquests recursos. Els ingressos derivats de lEcoparc han de
revertir en aspectes medi ambientals i de reducci de limpost de residus.
Proposarem mides destalvi a lenvasat dels productes, fomentant ls denvasos
reutilitzables, reciclables i sostenibles.
Introduirem el reciclatge i leco disseny com a manifestaci econmica i cultural.

MUNICIPALS 2015

AIGUA
Laigua s un b escs al que hem de protegir i per tal que la seva utilitzaci sigui
racional, s necessari lesfor diari i s necessria implantar la nova cultura de laigua i
que sigui compresa per la ciutadania.
Per aix:
Crearem un foro de debat conformat pels partits poltics amb representaci
municipal, associacions venals, tcnics i experts, per estudiar ls de la mateixa i
proposar frmules que permetin minimitzar el cost del rebut daigua i lestudi dels
recrrecs i impostos que gravin el rebut i que no tenen res a veure amb el seu
cost i tractament.
Fomentarem i proposarem poltiques destalvi del consum daigua, tant per
ladministraci, com pel comer, la indstria i els habitatges particulars, aix com
la reutilitzaci daiges depurades pels carrers, parcs i jardins.
Exigirem que sajustin a la realitat els mnims pel consum a les persones i famlies
amb una baixa capacitat econmica.
Exigirem que les empreses o activitats que ms contaminen i les ms deficients
medi ambientalment seguin les que ms paguin per la depuraci de les aiges.
REDUCCI DE LA CONTAMINACI ATMOSFRICA I EL SOROLL AMBIENTAL
La situaci geogrfica de Montcada i Reixac, sortida nord de Barcelona, fa que els seus
ndex de contaminaci siguin superiors a la mitjana de la Regi Metropolitana.
Per aix:
Exigim el tancament de la fbrica de ciment per les molsties que ocasiona no
noms de contaminaci ambiental sin a ms en tant que sorolls a la poblaci del
barri de Can Sant Joan.
Exigim a la Generalitat una Auditoria Medi ambiental anual per conixer tots els
aspectes que influeixen en els nivells de contaminaci dins el nostre municipi
(qualitat de laigua, soroll, polluci atmosfrica...). Que els resultats de lauditoria
siguin la pauta per a fixar les correccions a realitzar i les recomanacions o sancions
a aplicar. A partir de les conclusions de lauditoria proposarem un Pla dactuaci
que presentarem a la Generalitat.
Crearem els mecanismes per tal que les revisions siguin constants i peridiques,
mitjanant la installaci de sensors o detectors que actuen en temps real,
daquelles empreses susceptibles per la seva activitat demetre partcules a

MUNICIPALS 2015

latmosfera o als llocs on pugui haver soroll per sobre del perms a la normativa
local, imposant les mides correctores i sancions necessries i establertes a la llei.

MUNICIPALS 2015

EL MUNICIPI COM REACTIVADOR DE LECONOMIA


Volem que els municipis siguin agents actius en el desenvolupament local amb una poltica
transversal en ocupaci, desenvolupament local, indstria, formaci, comer.
Les circumstncies de l'estructura productiva i del mercat de treball han variat
substancialment, sense que ho hagin fet en igual mesura les poltiques docupaci. Cal
transitar de les poltiques docupaci a la dinamitzaci i el desenvolupament socioeconmic
local del territori. Cal desenvolupar una visi emprenedora de les poltiques docupaci que
posi accents, tamb, en la promoci econmica, en la creaci i consolidaci dempreses, en
la cultura emprenedora, en lemprenedoria social, en la responsabilitat social, en poltiques
de conciliaci i nous usos del temps, en la millora i revaloritzaci de polgons dactivitat
econmica, en el suport a noves iniciatives.
Montcada i Reixac mai ha estat una ciutat dormitori, el treball i els treballadors han
estat la realitat de la ciutat empreses i treballadors han conviscut, no sense dificultats,
al municipi. Un de les pitjors efectes de la crisi es latur, cal mantenir i potenciar
aquesta doble faceta de la nostra ciutat on la oferta de ma dobra i de llocs de treball
es desenvolupi. Calen noves poltiques docupaci que evolucionin amb les noves
circumstncies de lestructura productiva i del mercat de treball. El municipi ha estat i
es el millor espai per detectar les necessitats i les oportunitats, tant de lactivitat
econmica, com del mercat de treball.
Cal anar de les poltiques docupaci a la dinamitzaci i el desenvolupament
socioeconmic local del territori. Cal desenvolupar una visi emprenedora de les
poltiques docupaci que posi accents, tamb, en la promoci econmica, en la
creaci i consolidaci dempreses, en la cultura emprenedora, en lemprenedoria
social, en la responsabilitat social, en poltiques de conciliaci i nous usos del temps,
en la millora i revaloritzaci de polgons dactivitat econmica, en el suport a noves
iniciatives.
Per tot aix, plantegem:
Cal avanar cap una progressiva descentralitzaci de la gesti de les Poltiques
Actives dOcupaci.
Potenciar poltiques dorientaci i inserci laboral amb itineraris professionals en
funci de cada collectiu.
Promoure aliances estratgiques del sector de leconomia social amb els ens
locals, en particular en les poltiques creaci docupaci i empreses.
Itineraris formatius en collaboraci amb empreses, sindicats i ajuntament per la
formaci de Tcnics en Medi Ambient i Prevenci de Riscos Laborals que donin

MUNICIPALS 2015

serveis mancomunats a les industries del municipi.


Desenvolupar estratgies daprenentatge i de formaci, per millorar la
capacitat dels treballadors/es i garantir recursos per aquestes poltiques, aix
com la tutoria i el seguiment des de el mon local.
Impulsar la utilitzaci de les clusules socials com a poltica docupaci en les
licitacions pbliques.
Promoure la igualtat de oportunitats en el treball de les persones amb especials
dificultats.
Revisar i adequar la planificaci dusos urbans per aconseguir un model de ciutat
que comptabilitzi les activitats industrials i comercials amb la residncia i
lhabitatge.
Exigir a l rea Metropolitana que ats el context de crisi que estem passant,
flexibilitzi ls de sol i dactivitat de tots els polgons industrials de Montcada que
ara estan sotmesos al Pla General Metropolit.
Fomentar lactivitat i la cultura emprenedora, amb la tasca dels serveis locals de
suport a nous emprenedors/es.
Enfortir la importncia de leconomia sostenible com a motor de creixement
econmic i docupaci.
Promoure el Consell de Formaci Professional, per coordinar i promocionar
accions entre els agents econmics i socials, en camps com el de la promoci de
lFP, de les prctiques en empreses, de la transici escola-treball, de les escoles
tallers, etc. per connectar amb el mon laboral actual.
Identificar punts forts i febles de loferta comercial del municipi i lestructura de la
demanda, aix com lencaix dels eixos comercials, per fomentar la compra al
municipi.
Collaborar amb les associacions locals de comer i en totes les iniciatives
orientades a millorar la imatge i la oferta del nostre comer.
Estimular una major presncia de productes de proximitat, locals i ecolgics i de
comer just, ja que comporta beneficis socials, econmics i medi ambientals.
Facilitar la mobilitat dels ciutadans i ciutadanes, fent ms fcil el desplaament
per les compres, millorant els accessos, habilitant zones blanques de prquing,
optimitzaci de les lnies dautobusos, etc.

MUNICIPALS 2015

Plantejar la celebraci de jornades de comer local on sanalitzin aquest i altres


problemes de lactivitat comercial, com la necessitat o no de recuperar el Mercat
Municipal com a motor de potenciaci.
Flexibilitzar, recolzar i ajudar als nous emprenedors que vulguin obrir comeros al
municipi agilitzant tamb la concessi de les llicncies.
Assessorar als nous comeros, amb l'objectiu d'assolir un comer de qualitat i
innovador que sigui referent a tota la comarca.
Crear les infraestructures i serveis necessaris per la installaci d'empreses TIC,
aprofitant la nostra proximitat i bona comunicaci amb Barcelona.
Creaci dEscoles- Taller com instrument per fomentar la inserci laboral dels
joves menors de 25 anys mitjanant lalternana de formaci i prctiques
professionals.
Revisar/ actualitzar el Pla de Formaci per persones aturades per ajustar-lo als
models productius actuals i a les necessitats reals del mercat laboral.

MUNICIPALS 2015

UN URBANISME DE VALORS
Al 2007 diem: Front a qui defensa un creixement sense lmits per a Montcada,
convenuts que aix facilita la especulaci i lauge dels seus propis negocis, o
simplement per creure que una ciutat s ms important si t ms habitants, ICV-EUIA-E
defensa que una ciutat s ms important en la mida que augmenta la qualitat de vida
pels seus ciutadans i ciutadanes, s per aix que continuarem defensant un creixement
harmnic i controlat dels nostres barris, que generi trama urbana que equilibri el
territori i que serveixi per teixir la nostra dispersi territorial. Plantegem evitar al nostre
municipi les edificacions de ms de 5 alades, per evitar els monstres de ciment i
aconseguir millorar la qualitat de vida per tothom
Malauradament hem dinsistir en aquest aspecte ja que durant els darrers anys la
poltica de creixement de la nostra ciutat ha estat contrria a les nostres postures. Sha
promogut la construcci de grans edificis (alguns ja fets i altres aprovats) front al
desenvolupament sostenible de la ciutat. La cohesi s el motor del progrs, i a
Montcada no noms ha d'haver una cohesi social, sin tamb territorial, atesa la seva
configuraci.
El desenvolupament urbanstic de la nostra ciutat no ho poden dissenyar noms els
poltics, s'ha de consensuar amb la poblaci, per aix la nostra coalici, al igual que
amb la resta daspectes que plantegem al programa, creiem necessria la implicaci
dels ciutadans i ciutadanes en el model de ciutat a dissenyar. ICV-EUIA-E posar en
marxa els mecanismes necessaris per democratitzar lrea dUrbanisme de Montcada.
Proposem la creaci dun Consell Consultiu Local dUrbanisme, previst en la legislaci
de Catalunya.
EQUIPAMENTS
Durant els darrers anys les actuacions del govern sociovergent de Montcada han estat
improvisades i sense planificaci, sense una avaluaci realista de la seva sostenibilitat
social i econmica. La darrera mostra ha estat el nou Teatre, que no podem inaugurar
per falta de recursos econmics pel seu manteniment. La despesa en llum de la nova
biblioteca ha disparat alarmantment la despesa ordinria del nostre consistori....
Nosaltres proposem lelaboraci, mitjanant un debat amb les associacions venals,
culturals, esportives i altres collectius com AMPAS, un Pla dequipaments que permeti
racionalitzar les necessitats real del nostre municipi i prioritzar-ho amb un Pla dEtapes.
No realitzarem cap nova actuaci fins que no es realitzi aquest debat sobre prioritats,
necessitats i sostenibilitat dels equipaments, deixant enrere les poltiques
dimprovisaci i de resposta puntual.
Considerem que el punt de partida del Pla d'Equipaments deu ser l'elaboraci d'un

MUNICIPALS 2015

mapa de serveis existents, d's i viabilitat i l'actualitzaci, consensuada, d'all que hem
de considerar o no com a equipament.
El Pla d'equipaments s'elaborar amb la participaci activa i real de les associacions
venals, culturals, esportives i altres collectius interessats, en totes les fases del procs:
diagnstic de les necessitats, debat sobre els rtios, en el disseny i en la implantaci
del Pla d'Equipaments.
Per tot aix, plantegem:
Els equipaments contindran criteris de sostenibilitat i equilibri territorial,
constituint espais d'inclusi, evitant generar desigualtats, espais segregats i circuits
parallels para determinats collectius.
Garantir el seu carcter pblic, independentment del tipus de gesti i vetllarem
perqu regeixin els principis d'universalitat, equitat, accessibilitat, participaci,
comproms i transparncia, havent de recollir les noves activitats aix com les
antigues, flexibilitzant l's i els objectius per adaptar-los als canvis.
El Pla d'Equipaments inclour un programa d'avaluaci i s'asseguraran els
mecanismes de participaci dels usuaris i del teixit social.
Els sistemes d'adjudicaci d'equipaments i serveis inclouran clusules especfiques
evitant la precarietat laboral de les persones que treballen en els mateixos.
Situarem espais pblics, oberts i amb equipaments esportius on es pugui practicar
esport lliure, per a s general de la ciutadania.
SERVEIS MUNICIPALS
Els ajuntaments son els facilitadors duna srie de serveis que fan la vida ms fcil, ms
digna, ms agradable o ms saludable, com son lenllumenat pblic, el servei de neteja
viria, lexistncia als carrers de papereres, de bancs on asseure's, de fonts, darbres que
purifiquin laire i millorin el paisatge o un bon estat del clavegueram
Per tot aix, plantegem:
Lluitarem contra lexternalitzaci de serveis municipals que ha estat portant a
terme PSC-CiU en els darrers anys. Estudiarem la situaci de tots els contractes
a empreses externes per renegociar concessions amb la finalitat danar

MUNICIPALS 2015

recuperant el mxim de serveis possibles.


Prioritzar l'arranjament de les voreres, vorades i paviment del municipi,
elaborant un Pla per a la seva restauraci peridica i adequant les actuacions a
les persones discapacitades. s realitzar un pla dactuaci que marqui lordre de
prioritats.
Assegurar l'eficcia en la conservaci i el manteniment dels Parcs i Jardins que
tenim als nostres diferents barris.
Crear nous parcs urbans, all on sigui possible i d'acord amb les venes i vens
dels barris dels mateixos.
Impulsar la poltica de renovaci de passejos i de parc i jardins, sobre la base de
la ms estreta collaboraci i participaci de les venes i vens del barri.
Importantssim el desenvolupament de lespai que quedar alliberat desprs del
soterrament dels lnies ferroviries. Aquests espais han dajudar a cohesionar els
barris i crear equipaments pblics. Sha de portar a la mnima expressi la
construcci dhabitatges en aquests espais.
TRANSPORTS
El nostre model de ciutat denominat es basa en que la ciutat lAjuntament i els seus
empleats han d'estar al servei de les persones i molt especialment quan aquestes
persones son vianants. Cal prioritzar el vianant sobre la bicicleta, aquesta sobre el
vehicle privat.
Per tot aix, plantegem:
Fomentar la mobilitat sostenible, fomentant l's del transport pblic collectiu.
Elaborar un Pla de Mobilitat Sostenible, obrint un debat amb la ciutadania,
perqu a partir del funcionament de les actuals lnies d'autobusos que recorren
els nostres barris, modifiquem els mateixos, adequant els recorreguts, la
freqncia i els horaris a les necessitats actuals, estudiant la possibilitat
d'implantaci de carrers per a s exclusiu d'autobusos, replantejant-nos el
nombre i tipus d'autobusos necessaris d'alguna de les lnies del Municipi, la
coordinaci entre lnies, el recorregut actual i negociant els canvis amb l Entitat
Metropolitana del Transport.
Negociar amb lEntitat Metropolitana del Transport que tots els autobusos que
circulen per Montcada, donat la gran contaminaci atmosfrica que patim,
siguin de gas natural que sn menys contaminen.

MUNICIPALS 2015

Promoure la correcta ubicaci, el bon manteniment de les marquesines i la


installaci de panells d'informaci sobre temps d'espera en les parades dels
autobusos.
Negociar amb la Generalitat que exigeixi a ADIF que millori totes les estacions
de tren i els seus accessos a Montcada, dotant-les de marquesines, seients i
panells d'informaci sobre temps d'espera dels trens.
Exigir a la Generalitat la implantaci del tramvia entre els barris del Nord de
Barcelona amb Montcada, Cerdanyola i Ripollet, en ser el mitj de transport
ms ecolgic actualment.
Exigir que es compleixin els terminis i els acords per al soterrament de la lnia de
Frana al seu pas per Montcada. La nostra coalici coincideix plenament amb els
plantejaments de la Plataforma pel Soterrament. No podem permetre que
s'acabi la construcci de l'AVE sense soterrar la lnia de Frana.
Seguir el procs de soterrament de la lnia de ferrocarril a la zona de Mas
Rampinyo, que permetr connectar la part alta del barri amb la part baixa.
Fomentar l's de la bicicleta amb nous itineraris i augmentant els seus
aparcaments, consensuant tot aix amb les associacions venals de les zones
proposades.
Crear nous aparcaments dissuasius en les proximitats de les estacions de tren,
per facilitar a la ciutadania l's del transport pblic, aix com, on aix sigui
possible, aparcaments pblics per descongestionar les voreres dels carrers i que
puguin ser usades les mateixes amb comoditat pels vianants.
Estudiar la implementaci de zones d'aparcament lliure de temps limitat per
generar la mobilitat de vehicles, en contraposici a l'actual model de zones
blaves.
Implementar aquelles activitats que fomentin ls compartit del vehicle privat.

URBANISME SOSTENIBLE
L'arribada dels Ajuntaments democrtics va comportar, en bona part, un esfor
d'ordenament dels barris aixecats sense elements urbanstics bsics o que es trobaven en
estat molt precari. Feia falta asfaltar, voreres, clavegueram, illuminaci i zones verdes, tot
aix, s'ha realitzat en la dcada dels 80, quedant pendent algunes zones de com la Zona 21,
el Gurug
Des d'ICV-EUiA-E manifestem la necessitat que el Govern de la Generalitat mantingui les

MUNICIPALS 2015

lnies d'ajuda per als barris i urbanitzacions amb dficit, ats que subsisteixen nuclis urbans
amb necessitats no resoltes i que els Municipis no disposen dels mitjans necessaris per
resoldre-ho.
Ms enll de consideracions demogrfiques o de l' impacte de la crisi sobre el sector
immobiliari la sostenibilitat exigeix que les borses de sl urbanitzable es vagin reduint en
benefici de la preservaci del sl no urbanitzable i que els plans urbanstics se centrin en la
millora del sl urb que ha envellit i refer els barris degradats per dotar-los de nous serveis i
d'espais pblics.
L'urbanisme ha estat una matria opaca per a la poblaci ja que a causa de la capacitat que
t de generar plusvlues en propietats privades, s susceptible de generar males prctiques.
La percepci de corrupci, en alguns casos fomentada per intervencions de la justcia, ha de
ser eliminada per sanejar la democrcia. El marc normatiu ha de garantir perodes
d'informaci pblica, millorats amb l'aplicaci de les tecnologies de la informaci i la
comunicaci.
Sobre l'urbanisme ha girat la fiscalitat en aquest Ajuntament i desgraciadament ha estat la
principal font d'ingressos de les arques municipals. L'impost d'increment de valors de
terrenys de naturalesa urbana (plusvlues), l'IBI, l'impost de construccions, installacions i
obres i les taxes associades a les llicncies urbanstiques, la venda de patrimoni del sl
provinent de les cessions obligatries de sl edificable (aprofitament mitj) han representat
bona part del finanament municipal. Aix ha donat una falsa imatge de prosperitat en les
arques de l'ajuntament que ara amb la crisi s'ha acabat.

Per tot aix, plantegem:


Exigir al Govern de Catalunya mantenir el finanament de la Llei de Barris i
impulsarem en el marc de Plans de millora de Barris de la Generalitat de Catalunya la
finalitzaci del pla d'habitatges Grup Valentine al barri de la Ribera, la realitzaci de
les obres previstes en el sector de la montanyeta de Can Sant Joan i presentarem un
pla de rehabilitaci per al sector de la Font Pudenta.
Buscar formules de consens amb els vens per desenvolupar el Pla d'Ordenaci de la
zona 21 i 15 de Terra Nostra, no realitzant cap acci fins a aconseguir el consens
suficient.
Establir els mecanismes i el consens necessari per tal de tractar de donar soluci als
problemes pendents del Bosc del Vilar.
Es far el planejament de Vallensana Baixa- zona del Club de Tenis Reixac i Can
Pomada.

MUNICIPALS 2015

Elaborar un Pla Integral d'Habitatge Local que permeti planificar en funci de la


realitat local, les previsions de futur en habitatge social i habitatge protegit, per
facilitar l'accs a les mateixes a la poblaci amb majors dificultats econmiques i
especialment als ms joves.
Elaborar un Programa d'Habitatge amb serveis i amb la figura de l'assistent personal a
fi de garantir l'autonomia personal.
Oferir l'assessorament necessari per a l'ajuda que la ciutadania necessiti en la
rehabilitaci d'edificis i desenvoluparem un Pla de Rehabilitaci adoptant mesures
ecoeficients i sostenibles d'habitatges de 2 m, en el marc del previst en el Decret
187/2010 de la Generalitat de Catalunya.
Reduirem el temps de cessi de les llicncies dobres menors.
Crearem el Consell Local dUrbanisme per consensuar amb la ciutadania les prioritats
i totes les accions a realitzar.

Un urbanisme de valors en contraposici a lurbanisme especulatiu que sha vingut portant a


terme fins ara. Les decisions urbanstiques no poden ser preses unilateralment per lequip
de govern de torn, sha dobrir lrea Territorial a la ciutadania per a qu pugui decidir quin
model de ciutat vol.
En resum, cal un planejament i Gesti del Territori de:
1. LESPAI EDIFICAT, DELS IMMOBLES PRIVATS.
Incentivar la millora de la imatge dels edificis, potenciant lagilitat dels trmits, dobtenci de
llicencies i la rebaixa de taxes i impostos lligats a la llicncia, aix com estudiar possibilitats
de finanament de les mateixes.
La millora de la imatge dels edificis, implica la millora de la imatge de la nostra ciutat, tamb
les intervencions daquest tipus impliquen una intervenci en la durabilitat de les
edificacions, allargant la seva vida til i introduint factors de sostenibilitat, en la majoria dels
casos, s mes econmic mantenir i amortitzar que substituir.
Cal vetllar per ladequaci i modernitzaci per a una millora de la seva eficincia.
La poltica dintervenci en la reducci de consums, reducci demissions, millora de
laccessibilitat, han dsser els eixos directors duna poltica de millora medi-ambiental en el
camp de les edificacions, aix com un mecanisme dintroducci de criteris de sostenibilitat.
Sens dubte, tamb en aquest cas, aquestes operacions de millora han danar acompanyades
de mecanismes de millora de lagilitat en el trmit i flexibilitat impositiva

MUNICIPALS 2015

2- DELS IMMOBLES PBLICS


De leficient gesti del patrimoni edificat
La gesti del patrimoni municipal ha dsser eficient i sostenible per lAjuntament i en
definitiva pel ciutad, cal preveure operacions de manteniment peridiques estudiades,
enteses com mecanisme de gesti eficient. Qui preveu, economitza. Sens dubte que
lelaboraci, previsi i seguiment de Pla de Manteniment, comportaria una millora en la
gesti econmica de les edificacions.
Tamb en aquest estadi, caldr incentivar una poltica controlada i ajustada a llei de cessions
ds per tal de fer efectiva i rendible una participaci ciutadana en la utilitzaci daquests.

Cal tamb desenvolupar una correcta GESTI DEL PATRIMONI MUNICIPAL DEL SL.
Esdev una de les poltiques dintervenci municipal en la regulaci del preu del sl i de
lhabitatge. La generaci dhabitatge assequible, pels ciutadans amb menys recursos o en
estadis de singularitat, desnonats, famlies amb tots els membres a latur o sense subsidis,
s un dels gran reptes no resolts en lactualitat i el passat recent, cal incentivar noves
poltiques dintervenci, aix com noves propostes de models dhabitatges ajustats a les
noves necessitats i a aquelles que el futur ens depara. Cal potenciar lhabitatge en lloguer
assequible, tutelat i/o dotacional, lhabitatge adaptat a les persones amb discapacitat tant
fsica com psquica. Aquestes han de comptar, sens dubte, de la decidida intervenci pblica
i si pot ser del recolzament privat, estudiant els mecanismes adients per a una gesti eficient
i ajustada a llei.

MUNICIPALS 2015

MEDI NATURAL I AGRICULTURA. DEFENSA DELS ANIMALS


RECUPERACI DEL MEDI NATURAL
En nom del progrs shan coms excessos contra la natura. Montcada s un exemple
palpable amb el gran nombre dinfraestructures i la desaparici de mig Tur en mans de les
fbriques productores de ciment.
La contaminaci dels nostres rius, autentiques clavegueres a l'aire lliure en poques recents,
ha estat un dels exemples ms clars d'aband i barbaritats comeses. Les lluites dels nostres
conciutadans i dels partits d'esquerra han portat a grans transformacions. A la darrera etapa
de ICV-EUiA es va fer la recuperaci del riu Bess. La depuraci biolgica i les inversions
fetes pel consorci del Bess integrat per Montcada, Santa Coloma, Sant Adri i Barcelona,
van transformar en el seu moment la visi negativa que la ciutadania tenia sobre el Riu
Bess.
Per tot aix, plantegem:
Potenciar i valoritzar el mitj natural i rural com un ben que posseeix la poblaci
i que pot ser utilitzat pel gaudi de la ciutadania.
Crear Parcs Fluvials en els marges del Riu Bess.
Exigir que continun les inversions en la llera i marges del Bess riu amunt.
Donar suport i participar de les iniciatives que tenen com a objectiu recuperar la
llera del Riu Ripoll i la riera de Sant Cugat, fins als seus orgens.
Potenciar el Consorci de la Serralada de Marina (Vallensana-Reixac),
Restaurar el patrimoni d'inters pblic: Reixac, Mes Oliver, Torre Na Joana. per
a la seva posterior utilitzaci com a equipaments al servei de la ciutadania, o el
poblat Ibric com a part del patrimoni cultural de la ciutat.
Repoblar forestal amb espcies autctones prpies de la Mediterrnia,
mitjanant plans especfics, per aix compensar les emissions de CO2 i altres
gasos d'efecte hivernacle.
Impulsar la recuperaci de la tradici del pags, amb agricultura ecolgica i
horts comunitaris. Revisarem el projecte dHorts Socials desenvolupat per PSCCiU amb els que no estem dacord ja que sallunyen del que per ICV-EUiA-E
hauria de ser un hort veritablement social.
Definir, amb els vens, les lnees bsiques i usos que cal recollir al Pla Especial
d'ordenaci del Tur de Montcada.

MUNICIPALS 2015

Exigir incrementar i accelerar les inversions en restauraci, prioritriament, en el


sector de pedra calcria (Tur), per a una vegada recuperat, posar-ho al servei
de la ciutadania.
Crear una comissi de seguiment i control per verificar el farciment de les
pedreres de pedra calcria del Tur.
Recolzar a ADENC (Associaci per la Defensa i lEstudi de la Natura) en la
defensa del Parc Agrcola del Valls, i en les accions que desenvolupa per al
manteniment i valoraci dels espais agro-naturals que caracteritzen la plana del
Valls, salvaguardant-los del procs urbanitzador.
Ens adherirem a la Carta de l'Agricultura Periurbana.
Elaborar un Pla Especial de Protecci del Patrimoni Natural, amb la participaci
de propietaris, ADF (Agrupaci de Defensa Forestal), bilegs i naturalistes, que
permeti realitzar actuacions de millorar de lentorn natural.
Realitzar campanyes de promoci i conscienciaci de la importncia de tenir
espais naturals protegits.
Posar de relleu la tasca feta per la ADF, voluntariat i altres collectius en la
protecci i el manteniment del medi natural i en la prevenci d'incendis
forestals.
Informar i assessorar sobre com aconseguir explotacions ms sostenibles i
certificades ecolgicament en els horts urbans i explotacions agrries.
Vetllar per la defensa del Parc de la Llacuna per tal de garantir la seva
preservaci i bon manteniment del mateix per aconseguir que sigui un veritable
espai per gaudir en famlia de la natura.

MUNICIPALS 2015

INTRODUCCI
El projecte dICV-EUiA-E s un projecte municipalista. Cal afirmar-ho amb ms fora que
mai. Hem estat, des de sempre, una fora municipalista, compromesa amb la vida
quotidiana com a espai tangible de transformaci social, i amb les poltiques de proximitat
com a eines de construcci de dignitat, igualtat i sostenibilitat. Des dels Ajuntaments, des
dels barris, a peu de carrer, hem fet una aportaci cabdal al procs de millora de les
condicions de vida de les persones al llarg de les ltimes dcades. I al procs de construcci
nacional de Catalunya com un sol poble.
El municipalisme democrtic i transformador impulsat per ICV-EUiA-E colze a colze amb la
ciutadania i el teixit social, amb la comunitat, ha estat un factor clau per avanar cap a
ciutats i viles ms habitables i inclusives, cap a entorns sostenibles de quotidianitat, cap a
barris amb convivncia en la diversitat. No ha estat fcil. Hem treballat sovint en contextos
poltics adversos i regles del joc injustes, amb problemes estructurals persistents (fragilitat
financera, feblesa competencial) i lluitant contra lgiques dexclusi i precarietat generades
en mbits globals, per amb expressions vitals, locals i quotidianes. El cam fet s llarg,
apassionant, amb contradiccions i positiu.
Lactual crisi, fruit dun sistema especulatiu i moltes vegades corrupte, ataca de manera
molt especial a les classes populars i treballadores. Locupaci a pesar del que diu el PP no es
recupera i la societat del benestar minva grcies a la poltica de Convergncia i Uni amb el
vistiplau dEsquerra Republicana.

ICV-EUiA-E posa sobre la taula la delicada situaci financera que deixa l'actual Govern
municipal que fa impossible continuar treballant en la mateixa lnia. Els anys de creixement
econmic no han servit per crear una ciutat amb una major qualitat de vida, al contrari, la
pressi fiscal no ha parat de crixer i els serveis a les persones han estat marginats
pressupost rere pressupost.
En aquests moment de crisi on latur la precarietat laboral i els baixos sous son una constant,
la poltica social ha de ser un eix bsic de l'actuaci del govern municipal. Els ciutadans de
Montcada tenim dret a una poltica social que sigui contemplada amb una visi de conjunt i
aplicada des de totes les rees del consistori. El ciutad es el mateix independentment del
departament amb el que es relaciona. Cal aprofundir tamb el treball i la gesti en xarxa
amb la comarca, la ciutat de Barcelona i les administracions pbliques superiors.
La situaci actual, no permet menys que mai el malbaratament del recursos per la qual cosa
cal potenciar limaginaci a la vegada que leficincia i leficcia en la gesti dels recursos
pblics. Els nostres companys i companyes que van governar Montcada durant els primers
anys de la democrcia, van marcar el cam a seguir, a pesar de que van ser anys molt durs i
prcticament sense recursos econmics per treballar. Tot i aix, amb idees innovadores,

MUNICIPALS 2015

originals i sobretot, amb participaci dels vens i de les venes en la presa de decisions, es va
tirar Montcada endavant.
Cal vertebrar noves formes de participaci, comptant amb les AAVV, les associacions i la
ciutadania, promovent consultes per prendre decisions de ciutat i fent s actiu de les
tecnologies de la informaci. Defensem que hi ha una altre manera de gestionar els recursos
pblics, donant prioritats a les persones i obrint lAjuntament a les idees i a la participaci
de la ciutadania.

MUNICIPALS 2015

COMUNICACI I SOCIETAT: PROXIMITAT I PARTICIPACI.


Les xarxes socials han revolucionat la manera de veure i interpretar el que passa. El
mn local no s ali a aquests canvis i cal incorporar- aquests canvis a la manera de
comunicar. Donat que, no tothom t accs a lanomenada comunicaci 2.0, cal evitar
trencaments socials i fer de la comunicaci una eina accessible.
Una bona comunicaci ha darribar a tothom i adaptar-se als principis de servei pblic.
Han de ser vera, objectiva, equilibrada i plural. Ha de facilitar la promoci activa de la
convivncia cvica, el desenvolupament plural i democrtic de la societat; la igualtat
entre dones i homes; la difusi del coneixement, de la cultura i de la llengua, aix com
el refor de la identitat nacional i ciutadana com un procs integrador, en evoluci
constant i obert a la diversitat.
La millora de l'accs als serveis de comunicacions i, d'una manera especial l'accs a la
banda ampla, s un aspecte cabdal per a l' impuls de la Societat de la Informaci. La
millora del desplegament de les xarxes de telefonia mbil s important tant pels
serveis de veu com de dades.
Per tot aix, plantegem:
Crear les estructures de participaci ciutadana en els rgans de comunicaci
pblica del municipi.
Des de ICV-EUiA-E apostem per potenciar el paper del Consell Municipal de la
Comunicaci, per tal de garantir uns mitjans de comunicaci de titularitat pblica,
que siguin rigorosos, plurals i independents,
Obrir Montcada Comunicaci a les entitats, associacions i collectius, cedint-los els
seus propis espais atenent a criteris de qualitat, pluralitat i inters pblic.
Impulsar l'acord entre els interessos pblics i privats i garantint els drets dels
ciutadans/es amb el compliment de les normatives medi ambientals i una
acurada vigilncia de les emissions radioelctriques i atenci als casos
d'hipersensibilitat electromagntica.
Implementar els serveis en lnia de forma que permeti la realitzaci ntegra dels
trmits, incloent-hi la possibilitat de pagament en lnia i la presa de decisions en
temps real.
Procurar que cada ciutad/na i cada treballador/a pblic disposi duna identitat
digital jurdicament vlida per accedir i actuar a Internet de forma segura.
Apostar per l impuls del vot electrnic i les consultes en lnia a tots els centres de
decisi ciutadana com a mecanisme daprofundiment democrtic i exemple de

MUNICIPALS 2015

creaci de comunitat ciutadana i cultura de la participaci.


Defensar que l'Ajuntament utilitzi exclusivament estndards oberts.
Exigir el retorn dels pagaments efectuats per l'ajuntament en concepte de cnon
digital, dacord amb la sentncia del Tribunal de Justcia Europeu.
Posar en domini pblic i publicar en llicncies lliures tots els continguts creats des
de les administracions o finanats amb fons pblics.

MUNICIPALS 2011

FINANCES LOCALS, SOCIALMENT I AMBIENTALMENT SOSTENIBLES


Lactual equip municipal ha posat les finances de Montcada i Reixac en una situaci de
gran risc. Lexecuci de la sentncia per la que sobliga al Consistori a expropiar i pagar
un solar de cap utilitat ni valor pel municipi ha estat la gota que fa vessar el got. Ja
vrem tenir el fams cens emfitutic( frmula de crdit encobert) que, a pesar del
nostre advertiment basat en la doctrina de la Sindicatura de Comptes, va ser signat.
Una possible tutela per part de la Intervencin General del Estado s possible. En
definitiva lactual equip ha actuat a la lleugera amb els nostres diners, senyala com
inversi la compra obligada dun solar i tenim un deute, de moment perpetu, que no
es reflecteix a la comptabilitat
Es presenta un delicat escenari pressupostari municipal els propers anys, fins que no
hi hagi un nou model de finanament local. Fa temps que es fa imprescindible que
lEstat afronti una reforma estructural del sistema de finanament dels ajuntaments,
que els proveeixi dels recursos suficients per donar resposta a les noves necessitats de
la ciutadania del municipi.
LAjuntament haur de fer un esfor addicional de racionalitzaci de la despesa,
aprofundir ms que mai en els criteris deficincia i eficcia i establir nous criteris en
lelaboraci de les ordenances fiscals que tinguin com a objectiu cercar un punt
dequilibri entre la necessitat de majors recursos per a lAjuntament i la lgica de no
exprimir les economies domstiques fora castigades per la crisi.
Per tot aix, plantegem:
Farem pressupostos participatius reals.
Un dels primers objectius ser demanar una Auditoria pblica a nivell econmic
per saber lestat real dels comptes de lAjuntament i el seu nivell dendeutament.
Realitzar cada any un pressupost en base zero i detallat per programes, i que
sajusti lescenari pressupostari a la nova realitat socioeconmica del municipi i a
les noves necessitats de la ciutadania, que en sn moltes i, moltes delles,
absolutament bsiques.
Crear un sistema de subvencions per a les famlies que no poden fer front al preu
real dels serveis que ofereix lAjuntament. En aplicaci del principi de equitat
fiscal coherent amb les poltiques locals dinclusi social segons el nivell de
renda.
Ens comprometem a facilitar anualment el rendiment detallat dels costos dels
serveis municipals. La transparncia s un dels nostres objectius.
Establir un pla dausteritat de la despesa ordinria i ms exigent, alhora de no
prendre decisions poltiques en tema dinversions que hipotequin, en el futur,
lAjuntament.

48

MUNICIPALS 2011

Potenciar el creixement econmic de la ciutat, per que sigui lactivitat


econmica, i no els impostos als vens, qui absorbeixi una major part de la
despesa pblica dels serveis del Municipi.
Establir una poltica destalvi en els consums pblics de energia, aigua, gas i
enllumenat.
Rebutgem la utilitzaci dels cens emfitutics com a mecanisme per encobrir la
capacitat de endeutament.

49

MUNICIPALS 2015

13. TRANSPARNCIA I QUALITAT DEMOCRTICA.


Ha estat veritablement lamentable l actuaci de PSC CiU al llarg del cas Mercuri,
permetent que lalcaldessa, primer imputada, desprs encausada i finalment
condemnada es mantingus com alcaldessa a la banqueta dels acusats. Aquets fet ha
representat que tots els ciutadans de Montcada i Reixac hem estat en aquesta
banqueta donat que era la nostra representant. Un fet aix no es pot repetir mai ms!
La desconfiana i desafecci de la ciutadania cap a la poltica tamb afecta en lmbit
local. La greu crisis que patim no ha fet ms que accentuar aquests sentiments, i els
casos de corrupci descoberts no han fet ms que alimentar-los.
A aquest fet shi suma que, desprs duns anys dexpansi de la prctica participativa
illusionant, les formes de fer dels governs locals PSC i CIU han suposat un clar
retrocs, ara que els processos participatius sn ms important que mai.
Es per aix que volem reivindicar la participaci ciutadana i la millora de la qualitat
democrtica per dues grans raons. En primer lloc perqu volem per Montcada una
ciutadania activa i compromesa amb els afers pblics, perqu aix conforma una
societat ms crtica, responsable, autnoma i, en definitiva ms lliure. I en segon lloc
perqu representa un factor essencial per el progrs social i econmic de la ciutat.
Per tot aix, volem QUE LA TEVA VEU SIGUI LA NOSTRA FORA i per tant proposem:
Elaborar un codi dtic que hauran de complir regidors i regidores, crrecs
eventuals i que tamb afectar als organismes i empreses pbliques.
Aprovar un pla integral per a potenciar lausteritat i el bon s del diner pblic
Ens comprometem amb la transparncia i la informaci.
Demanarem la realitzaci duna auditoria financera i una altra urbanstica, amb
el comproms de treballar per la transparncia i les bones prctiques a la poltica
municipal.
Garantir la pluralitat en els rgans de gesti, aix com la representaci de les
persones usuries i la representaci sindical.
La proximitat a la ciutadania, lagilitat i eficincia en trobar i donar solucions als nous
reptes socials son un objectiu fonamental. Cal establir autntics canals de participaci
on els ciutadans puguin expressar llurs opinions i que aquestes siguin dutes a la
prctica.
Potenciarem els diferents Consells Municipals: Joves, Dones, Gent Gran per qu
puguin prendre decisions vinculants. En crearem de nous el Consell de la
Infncia:

MUNICIPALS 2015

Treballarem per a que els nens i nenes siguin escoltats i representats.


Farem una nova filosofia de govern, agafant als nens i nenes com a
parmetre i com a garantia de les necessitat de tots els ciutadans.
Volem que els nens i nenes visquin una experincia com a ciutadans,
autnoms i participatius.
Posarem el protagonisme en els nens i nenes.
Empararem el seu dret a participar en totes les decisions que els hi
afectin.
Potenciarem la capacitat dels nens i nenes per interpretar i expressar
les seves necessitats i aix contribuir al canvi de la ciutat. Farem de
Montcada i Reixac, la Ciutat dels Infants.
Proposem pressupostos participatius: La informaci es la base per a la
participaci de la ciutadania . Per aconseguir aquesta participaci la informaci
no pot ser limitada pel poder poltic.
Potenciarem e impulsarem laccs de lopini de persones i entitats socials als
mitjans de comunicaci local.
Potenciarem, a travs de Montcada Comunicaci, la gesti integrada de tots els
aspectes comunicatius, informatius i dimatge de lAjuntament.
Tornarem a posar en funcionament els preplens, per afavorir la participaci dels
ciutadans.
Durem a terme una revisi del Reglament Orgnic Municipal per tal de facilitar la
participaci de la ciutadania als plens.
Crearem la Bstia pblica de Reclamacions i Suggeriments com a mecanisme de
constant recollida de lopini del ciutad referent a la gesti municipal.
Promourem la figura del defensor del ciutad: Figura externa al funcionariat
municipal i fins i tot a lestament poltic amb potestats de consulta directa amb
lestament de direcci per informar-se, comunicar i intercedir en les tramitacions
dels ciutadans i de les seves situacions.
Ens comprometem tal i com obliga la Llei a donar resposta a totes les instncies
que entrin els vens i venes.
Farem seguiment del compliment de les mocions aprovades en el Ple Municipal
per a qu no quedin en paper mullat com fins ara.

MUNICIPALS 2015

Els treballadors i treballadores pblics son lnima de lAdministraci Pblica, per


aquesta ra proposem:
Millorar la estabilitat i qualitat de locupaci, no collaborarem amb les ETT, ni
empreses de serveis integrals, ni agencies de collocaci amb nim de lucre en les
contractacions municipals.
Garantirem una total transparncia en el processos de selecci de personal.
Introduir la RSC com a criteri per a la contractaci pblica i l'atorgament de
llicncies d'activitat, aix com el distintiu d'igualtat de les empreses.
Garantirem el compliment de la quota de treballadors/es discapacitats a la
plantilla del Ajuntament.
Mantindrem la formaci i el reciclatge continu del personal tcnic i administratiu,
per incrementar les funcions interdepartamentals i polivalents.
Valorem molt positivament la feina que es va dur a terme per part dels joves de Recollida
dIdees 2011. Es per nosaltres un exemple de com han de ser les coses al nostre poble, amb
una participaci activa duna ciutadania crtica i implicada amb el municipi.
Entenem que la iniciativa Recollida dIdees o quelcom similar, ha de tenir una continutat al
nostre municipi, i per tal de que aix sigui proposem:
Crear el Consell de les Idees, que sencarregui de donar continutat a la Recollida
dIdees, per tal denriquir la participaci, que com ha quedat pals als punts anterior
volem impulsar com mai a Montcada i Reixac.
Promocionar des de els mitjans de comunicaci pblics del municipi el treball de
Recollida didees per tal de fer-lo arribar a la ciutadania.
Crear canals de recepci didees de fcil accs a la ciutadania, oferint la possibilitat
de fer aportacions annimes.
Realitzar per part del Consell de les Idees una exposici anual de les Idees
recopilades i una proposta dacci al Ple municipal tant en relaci directe amb les
idees com en les formes de participaci que cal vertebrar per fer realitat els neguits
de la ciutadania.

MUNICIPALS 2015

POLTIQUES D'IGUALTAT I LLIBERTATS SEXUALS


La ciutat ha de ser un instrument de convivncia. Per aix les poltiques municipals sn
fonamentals per transformar les condicions de vida de les persones de manera visible.
Aquesta proximitat s bsica per aconseguir una societat de dones i homes lliures i
solidaris.
Per assolir aquesta fita objectiu cal intervenir en el dia a dia en lo quotidi. Cal superar les
fortes desigualtats causades per leconomia de mercat, per lassignaci de rols socials en
funci del sexe. Cal per tant a lhora de fer poltiques locals prioritzar la visibilitat i la
transversalitat (incorporar la dimensi de gnere com una prioritat que travessi tots els
moments i dimensions, amb un comproms poltic de totes les regidories i persones
implicades).
FEMINITZAR EL MUNICIPALISME
En el context de la crisi, lempitjorament de les condicions laborals situen a les dones en una
posici encara ms precria: gran part del treball submergit era i encara s dut a terme per
dones cuidadores, netejadores o encarregades de treballs manufacturats. La majoria de
vegades, a ms, dins de lmbit domstic. Daquests tres sectors cal destacar el que t a
veure amb la cura de criatures, persones grans o dependents, que representa, a lEstat
espanyol, un 80% de leconomia submergida, amb lagreujant per a les dones que no shan
pogut acollir als avantatges de la Llei de Dependncia per tal que els treballs de cura es
convertiren en treballs dignes i assegurats.
La pobresa continua tenint, tamb al nostre municipi, un rostre majoritriament femen: s el
que entem com la feminitzaci de la pobresa.
A Montcada les poltiques adreades a les dones han anat minvant al llarg dels anys igual que
la partida pressupostaria impossibilitant endegar projectes de qualitat i veritables poltiques
dajuda i prestacions. Tot i comptar a Montcada amb una Regidoria de Poltiques dIgualtat de
Gnere, ha estat bastant abandonada en els darrers anys, enfortirem aquesta regidoria aix
com el Consell Municipal de Dones amb dotaci pressupostria i humana implementant plans
transversals per fomentar lequitat de gnere al municipi i garantint el comproms
pressupostari de totes les regidories implicades en la seva execuci.
Per tot aix, plantegem:

OFICINA DATENCI A LA DONA (OAC)


Activarem l Oficina dAtenci a la Dona (OAC).
Ser ms visible als barris.
Incrementarem las partida pressupostria per tal de poder donar resposta a la
necessitat de les dones.

MUNICIPALS 2015

Oferirem un servei datenci ms llarg incrementant latenci estudiant la possibilitat


dampliar-lo a les tardes.
Incrementarem els professionals datenci especialistes.
VIOLNCIA DE GNERE
Prevenci, atenci i detecci ( joves, adults i gent gran)
Proporcionarem pisis durgncia per a dones i fills que estan en una situaci de risc.
Oferirem pisos de lloguer social per a que les dones puguin sortir de casa: seguiment
i orientaci per poder portar una vida autnoma.
Treballarem lempoderament.
Sincrementar l atenci psicolgica i grups de terpia.
Soferir assessorament legal gratut.
Treballarem per evitar la victimitzaci secundaria amb la formaci dels professions.
INSERCI LABORAL
Parlarem amb les empreses per tal de crear un conveni per la contractaci de dones
del municipi.
Impulsarem la creaci de lagricultura per a dones, eclgica i de proximitat.
Crearem una bossa de feina per a dones amb totes les ofertes possibles
NOUVINGUDES
Vetllarem per a que cap dona nouvinguda estigui desorientada en totes els temes
que li corresponen.
Fomentarem la seva participaci en el Consell de Dones
Potenciarem i incrementarem la participaci en el consell de dones.
Dotarem al consell dun pressupost ms alt per tal de poder realitzar ms activitats .
Incrementarem la difusi de la informaci en relaci a les dones (Programa de radio
per a dones, Internet xarxes socials, cartells, diari)
DONES GRANS
Garantirem la protecci i vetllarem per la seva seguretat a la llar.
Farem un seguiment i visites domiciliaries per tal de constar que viuen en unes

MUNICIPALS 2015

condicions dignes.
Altres propostes:
Implementarem plans docupaci destinats a dones.
Durem a terme poltiques dacci positiva per a les dones en els programes
formatius de les escoles taller.
Potenciarem la formaci i la regularitzaci de les dones que treballen en mbits
tradicionalment invisibilitzats, com els relacionats amb els treballs de cura i les
tasques domstiques.
Impulsarem els pressupostos amb perspectiva de gnere per aconseguir que
limpacte de la despesa pblica sigui equitatiu.
Garantirem que tots els mitjans de difusi de lajuntament transmetin valors com la
defensa de lequitat i el reconeixement de les aportacions de les dones al poble o la
ciutat.
Inclourem clusules de gnere en els concursos pblics.
Durem a terme campanyes de sensibilitzaci social i elaborarem estratgies de
comunicaci i difusi que contribueixin a modificar la percepci social a lentorn de
la violncia masclista.
Crearem programes de formaci per al professorat i lalumnat de Montcada amb
lobjectiu de desenvolupar estratgies per fer front a les situacions de violncia que
es plantegin en el marc educatiu.
Incrementarem loferta de formaci i inserci laboral a les necessitats i les
possibilitats de les dones que pateixen o han patit violncia de gnere, tenint en
compte la seva diversitat cultural.
Donarem suport econmic i potenciarem la coordinaci amb les associacions de
dones migrades amb lobjectiu dimpulsar la seva participaci social i poltica en la
construcci de la ciutat.
Impulsarem una campanya de llarga durada que promogui entre homes i dones
noves actituds i plantejaments pel que fa al repartiment del treball domstic i els
rols tradicionals masculins/femenins en la vida quotidiana.
Afavorirem que totes les persones que integren els diversos grups familiars puguin
conciliar els seus temps i rols familiars amb la resta despais i activitats de la vida
quotidiana: personals, laborals i de participaci en la comunitat.

MUNICIPALS 2015

Un altre collectiu que pateix directament la desigualtat social sn els que es veuen
discriminats per la seva orientaci sexual o identitat de gnere. La defensa dels drets de
les lesbianes, els gais, els homes i les dones bisexuals i transsexuals (LGBT) sha
dinscriure en la lluita per fer del nostre municipi un model de convivncia basat en la
diversitat i la igualtat de drets i doportunitats.
Recolzarem des de la Instituci el dia de l'Orgull Gai, Celebraci del Dia contra
l'Homofbia cada 17 de maig.
Creaci d'espais de reuni, fomentant la prevenci de l'homofbia des de les escoles
Facilitarem ajuda psicolgica i realitzarem programes de promoci de lautoestima i
lauto reconeixement dels adolescents homosexuals i transsexuals

MUNICIPALS 2015

SEGURETAT PBLICA I PROTECCI CIVIL


Aconseguir una ciutat on la justcia social, la convivncia i el respecte entre i als
ciutadans sigui la norma s el nostre objectiu.
La coordinaci i cooperaci entre els diferents cossos policials s la base per
aconseguir un model de policia integral que permeti optimitzar els recursos humans i
tcnics als servei dels ciutadans.
El tema de la seguretat s molt complex i una qesti molt mplia que va ms enll
del nivell de delinqncia del municipi. La seguretat no pot reduir-se noms als
problemes de criminalitat.
Montcada ser i se sentir ms segura quan se situ al bell mig de la seva acci poltica
la defensa i garantia dels drets de les persones.
Aconseguir una ciutat on la justcia social, la convivncia i el respecte entre les
persones sigui la norma, s el nostre objectiu.

Per tot aix, plantegem:


Donades les caracterstiques de Montcada proposem que la Junta Local de
Seguretat es converteixi en un instrument de participaci i d'implicaci ciutadana
en la recerca de solucions per fer front a la inseguretat, els moviments socials,
culturals, esportius i econmics tenen un paper fonamental en aquesta tasca.
Des de ICV-EUiA-E considerem fonamental ampliar el model de Policia de Proximitat.
Donada la complexitat social, la dispersi territorial i la orografia del municipi, s
necessari dotar de manera suficient en mitjans humans i materials a la Policia Local
per la consolidaci d'aquest servei en collaboraci amb els Mossos d'Esquadra.
Les prioritats que des de ICV-EUiA-E considerem per millorar la seguretat de
Montcada son:
La normalitzaci del trfic
La seguretat viria,
El control dels actes incvics sobre el nostre mobiliari urb,
La seguretat dels nostres escolars en les entrades i sortides dels centres
d'estudi,
La prevenci i vigilncia de la delinqncia.

MUNICIPALS 2015

PROTECCI CIVIL
La dispersi urbana, lexistncia i confluncia de tres rius, dues autopistes, tres lnies de
ferrocarril, importants zones forestals (Serralada de Marina, Gallecs, el Tur i Collserola), la
ubicaci de fbriques importants fan que Montcada s un municipi en el qual s'acumulen
una gran quantitat de factors de risc que requereixen d'una especial atenci front a la
possibilitat de generaci d'emergncies,
Per aquestes raons ICV-EUiA-E considera la necessitat de destinar majors recursos humans i
tecnolgics per reforar la gesti de Protecci Civil d'acord amb la complexitat i els riscos
del nostre municipi.

MUNICIPALS 2015

19. JUSTICIA DE PROXIMITAT, MEDIACI I CONCILIACI


La justcia si no es rpida i propera no s justcia, per la qual cosa des d'ICV-EUiA-E volem
que aquesta sigui un servei pblic proper i de qualitat amb un fort contingut social,
accessible per tots , en definitiva un instrument d'igualtat i d'equitat..
Per tot aix, plantegem:

Fomentar la figura del Jutge de Pau per a la mediaci i conciliaci en la resoluci de


conflictes.
Crear un Servei de Mediaci Comunitria que ajudi a la ciutadania en la resoluci de
conflictes nascuts en el si de la famlia, barri o comunitat. El mediador/a ser un
tercer neutral i conciliador, que ajudar a les parts en conflicte per a que puguin
arribar a acords satisfactoris.
El mediador no jutjar ni establir qui t la ra, la seva funci ser la de
facilitar la comunicaci i conduir el procs perqu ambdues parts arribin al
millor acord possible. Aquest Servei de Mediaci Comunitria ser gratut i
pblic, dirigit tant a ciutadans i ciutadanes residents a Montcada, com a
entitats i associacions que es vegin implicades en un conflicte de carcter
comunitari.
Tamb es podran dirigir a aquest Servei les societats de carcter mercantil que
actun en el municipi i que, per relacions de venatge, es vegin involucrades en un
conflicte d'aquest nivell.

MUNICIPALS 2015

20. PAU, DRETS HUMANS, COOPERACI I SOLIDARITAT


Des de ICV-EUiA-E, i abans des del PSUC, hem estat defensors de la Pau, la llibertat, la
Solidaritat, els Drets Humans i de la Democrcia. Lactual crisi ha estat aprofitada per
la dreta reaccionria per esgarrapar parcelles de llibertat i democrcia. Cal recuperarles i incrementar-les. Malgrat la crisi econmica, cal mantenir les poltiques de
cooperaci i solidaritat, de cultura de pau i de promoci dels drets humans.
Per tot aix, plantegem:
Elaborar i aplicar programes per combatre la pobresa, la marginalitat i la
discriminaci..
Destinar l1% dels ingressos propis municipals al finanament de projectes de
cooperaci al desenvolupament i destinar el 0,3% dels ingressos municipals al
foment de la pau i els drets humans.
Collaborar amb aquelles ONG que ms coincideixin amb el nostre ideari social.
Creaci duna oficina del Voluntariat: on sinformi, assessori i orienti a qui vulgui
fer-se voluntari i/o desitgi informaci sobre ONG i entitats solidries o
associativa per a l'elaboraci i posada en marxa de projectes de voluntariat.
Espais de treball per compartir amb altres entitats.
Difusi d'activitats formatives que puguin ser d inters pel teixit associatiu.
Informaci permanent a la ciutadania sobre el mn associatiu.
Creaci del Centre de Recursos i Documentaci de la Solidaritat.
Promoure la creaci del Banc del Tempson es realitza una `poltica de
solidaritat "prestant" i es "rebent" temps dedicat als serveis i les persones.
Aquest banc t per objectiu l'ajuda mtua i el refor dels llaos comunitaris i de
venatge.
Convenis de collaboraci amb entitats per actuar en situacions de catstrofe.
Creaci del Consell Municipal de Solidaritat i Cooperaci, com rgan executor
de les poltiques de cooperaci i solidaritat.

MUNICIPALS 2015

21. CODI TIC DELS CRRECS PBLICS LOCALS DICV-EUIA-E, PER UNA POLTICA DIGNA I
EXEMPLAR.
Els 10 compromisos dICV-EUIA-E per una poltica tica:
Compromisos dICV-EUIA-E amb ladministraci local:
1. Comproms amb lausteritat i el bon s del diner pblic. Analitzar les despeses
de ladministraci i adequar-les a all que s estrictament necessari per al seu
funcionament al servei ciutad, especialment en moments de crisi com lactual
(delimitaci i proporcionalitat de les retribucions dels crrecs poltics, nombre
de crrecs de confiana, limitaci i control de ls dels cotxes oficials,
publicacions i publicitat promocional, inauguracions, despeses de protocol,
etc.).
2. Reducci de la distncia salarial (forquilla) i de les condicions laborals dins de
ladministraci. La distncia salarial en les administracions entre qui menys
cobra i qui menys ho fa ha de reduir-se, per aix all on ICV-EUIA-E tingui
responsabilitats i/o capacitat per la determinaci de retribucions (incloses les
dels crrecs pblics) promour que aquesta distncia no sigui de ms de 3
vegades salari brut anual.
Compromisos dICV-EUIA-E com a organitzaci a nivell local:
3. Els crrecs pblics i interns dICV-EUIA-E imputats formalment per causes
de corrupci, aix com per altres delictes contraris als principis fonamentals que
defensa ICV-EUIA-E, seran apartats de les seves responsabilitats dins del
partit i sels exigir abandonar el seu crrec pblic fins que es resolgui
lexpedient. En cap cas podran ser candidats o candidates a qualsevol llista
electoral mentre es mantingui aquesta imputaci
4. Combat del transfuguisme: ICV-EUIA-E no admetr lafiliaci, de cap crrec
pblic que hagi obtingut el crrec pblic amb una altra formaci poltica mentre
no renunci, ni tampoc hi collaborar en cap sentit, i es compromet a complir el
pacte anti-transfuguisme signat per les diferents forces politiques.
5. Els crrecs pblics dICV-EUIA-E no podran superar el lmit de tres mandats
consecutius en un mateix crrec, o el seu equivalent en anys.
Compromisos dels crrecs pblics dICV-EUIA-E:
6. Lexercici de crrec pblic i alt crrec de ladministraci amb dedicaci
exclusiva ser incompatible amb altres activitats privades remunerades. Aix
mateix els crrecs pblics i alts crrecs dICV-EUIA-E no podran treballar ni
accedir a crrecs de responsabilitat empreses (o del mateix grup societari) que

MUNICIPALS 2015

hagin resultat afectades per decisions en les que hagi participat, o que hagin
estat subjectes a la seva supervisi o regulaci, durant un perode de 5 anys.
7. El cobrament de dietes i indemnitzacions es far en funci de lassistncia a les
reunions o plens dels rgans dels que es forma part i duna quantia ajustada a
la dedicaci que requereix. Els membres dICV-EUIA-E que participin
daquests rgans exigiran laplicaci daquest criteri.
8. Els crrecs pblics utilitzaran de forma preferent el transport pblic per portar a
terme els seus desplaaments per motius de feina. Aix mateix, es renncia als
transports oficials, excepte en cas dalcaldes o alcaldesses, de membres de
governs i de la Presidncia del Parlament, aix com, quan per motius de
seguretat es consideri necessari. Comproms de viatjar amb la tarifa ms
econmica quan corri a crrec dun pressupost pblic o del partit.
9. Renncia a obsequis i regals (ja siguin objectes, viatges o altres) per part de
privats.
10. Els sous dels crrecs pblics i crrecs poltics dICV-EUIA-EPM, les
declaracions de bens i patrimoni dels nostres regidors de govern i les agendes
de tots els crrecs pblics estaran publicades al web per tal que es pugui
conixer la seva activitat poltica.