ARISTÒFANES

ACARNESOS
 ACARNESOS

DICEÒPOLIS
En quantes coses he estat mortificat pel meu propi cor1!; 1
en canvi, he estat plagut per poques, per ben poques: per quatre.
Allò pel qual fui afligit, emperò, multitut-tant-com-arena,
alça que ho sé! Però per quina cosa digne de joia fui complagut?
Jo sé allò pel qual m’he confortat molt l’esperit quan ho vegí: 5
els cinc talents que Cleó vomità.
Com fui exultat per això! I estimo els Cavallers
per aquesta gesta, ja que fou escaient per a l’Hèl·lade2.
No obstant, fui afligit per un altre cosa, tràgica, altrament:
just quan estava bocabadat esperant Èsquil, 10
ell emperò proclamà: «Condueix, oh Teognis, el cor!».
Com creus que això sacsejà el meu interior?
Però per un altre cosa fui complagut, quan per un marrec certa vegada
Dexiti es presentà per cantar un beoci3.

1
S’entén com a veu passiva δέδηγμαι, i, per tant, τὴν καρδίαν com a
Acusatiu Agent o Relatiu i ὅσα com a Acusatiu Final o Agent. No obstant,
segons alguns el verb δέδηγμαι estaria en veu reflexiva i, per tant, l’acusatiu
τὴν καρδίαν només podria ser Acusatiu ‘de Relació’, traduint-se l’oració així:
“Per quantes coses m‟he rossegat el meu propi cor”; però resulta estrany dir
‘m’he rossegat en relació al cor’ (que és el que es deriva del valor relatiu): no
sembla pas que aquest acusatiu tingui un valor de relació, malgrat molts, de
manera sistemàtica, categoritzin com a Acusatiu ‘de Relació’ tot acusatiu sense
preposició regit per un verb en veu mitja-reflexiva. Aquest passatge (vv.1-13) és
de molt valuós per a verificar l’existència de l’Acusatiu Agent, fenomen
sintàctic habitualment omès.
2
No se sap del cert a quina circumstància remet aquest passatge, però bé
podria referir-se a un procés de Cleó (de família adinerada comerciant, líder de
la facció democràtica després de la mort de Pèricles) contra Aristòfanes, qui a la
fi hauria estat exculpat per la classe aristocràtica. Cf. nota 58.
4 Aristòfanes

Ara bé, enguany vaig morir i fui trastocat veient 15

quan Cairi declinà fins la tonal4;
en canvi, jamai jo m’he rentat per qualsevulla
―fins al punt que les celles em piquen pel lleixiu―
com ara5, quan, tot i havent-hi assemblea ordinària
matinal, la Pnix6 aquesta es troba deserta. 20
Ells emperò xerren a l’àgora i amunt i avall
esquiven el cordill envermellonat.
Ni els pritans no venen sinó a deshora,
quan venen…, però après s’empenyeran per què creus?,
per haver d’anar uns entremig d’altres al primer escó, 25
precipitant-se apilotats. Però, de que la pau sia
no prendran cura en absolut. Oh polis, polis!
De fet, jo sempre sec el primer
quan torno a l’assemblea, i après, tan bon punt estic sol,
gemego, em quedo bocabadat, badallo, em llufo, 30
desespero, gargotejo, em depilo, medito
tornant la vista al camp, desitjant la pau,
avorrint la ciutat i enyorant el meu dem,
el qual jamai digué «has de comprar carbó»,
ni «vinagre», ni «oli»: no sabia pas què és «has de comprar», 35
sinó que ell mateix ho fornia tot i el comprador era lluny.
3
Aquesta referència també és dubtosa. És de suposar que el xai o ‘marrec’
seria el premi del certamen, però potser el sintagma περὶ μόσχῳ signifiqui ‘per
culpa de’, en tant que el tal Dexiti fou castigat havent de cantar beoci perquè
devia un xai a algú, o perquè un infant parent seu cometé algun greuge a algú i
aquest acceptà el perdó sota condició que Dexiti cantés beoci: això explicaria
que el succés resultés graciós, ja que Dexiti se suposa avorria el cant beoci.
Altres emperò tradueixen ‘després de Mosco’, però no se sap perquè Aristòfanes
hauria de citar després de qui cantà Dexiti, el qual no sembla tenir cap interès.
4
Altres tradueixen ‘quan Cairi declinà [per tocar] el ortió’, entenent ὄρθιον
sota l’accepció del mode musical. No obstant, entendre-ho així treu la gràcia
consistent en que Cairi, music que no encertava la melodia correcte i sempre
divagava amb aguts fora de to, excepcionalment toqués en la tonal, sense
desafinar, doncs.
5
El que vol dir aquesta oració és que Diceòpolis està més net que mai.
Altres tradueixen ‘mai d’ençà que em rento m’ha picat les celles el lleixiu com
ara’, però planteja problemes sintàctics, ja que per traduir així el passatge
s’hauria d’ometre la conjunció final οὕτως, el qual és aberrant.
6
Turó on se celebraven les assemblees.
Acarnesos 5

Altrament, ara vinc sens artifici, preparat

per a cridar, interrompre, insultar els oradors…,
si és que algun enraona altre cosa fora del relatiu a la pau.
Però els pritans, per cert, aquests d’aquí, (arriben) de migdia. 40
No ho deia? Això deia jo allí:
tot baró s’empenta cap a la proedria7.

HERALD
Passeu cap endavant!
Passeu fins que estigueu dins del perímetre purificat!

AMFITEÓ
Algú ja parla!

HERALD
Qui vol enraonar!? 45

AMFITEÓ
Jo.

HERALD
Essent qui!?

AMFITEÓ
Amfiteó

HERALD
No un humà?

AMFITEÓ
No, ans immortal, car fou l’Amfiteó el de Demèter
i Triptòlem, i d’aquest naixé Celeó.
Celeó tanmateix desposà Fenareta, la meva àvia,

7
La ‘proedria’ o ‘primera fila de seients’ era en realitat un privilegi molt
restringit, de manera que això d’empentar-se per obtenir un seient de la primera
fila no devia de passar realment. Sembla, en canvi, que Aristòfanes aquí
al·ludeix a la competència present en la societat atenesa per obtenir aquests
privilegis: cal notar com el vers està compost com si fos una màxima, εἰς τὴν
προεδρίαν πᾶς ἀνὴρ ὠστίζεται.
6 Aristòfanes

de la qual nasqué Licini; per això doncs jo 50

sóc immortal, i a mi els déus m’encomanaren
de fer pactes amb els Lacedemonis, a mi sol,
però tot i essent immortal, barons, no tinc recursos,
ja que els pritans no em paguen.

HERALD
Els arquers!

AMFITEÓ
Oh, Triptòlem i Celeó, em deixareu de banda!? 55

DICEÒPOLIS
Oh, barons pritans!, perjudiqueu l’assemblea
expulsant a aquest baró, com a qualsevulla que per a nosaltres vulgui
instaurar pactes i penjar els escuts!

HERALD
Seu! Calla!

DICEÒPOLIS
Per Apol·lo! Jo no pas,
si no em sou pritans tan sols per a la pau! 60

HERALD
Els ambaixadors de part del Rei!

DICEÒPOLIS
De què Rei? Jo avorreixo als ambaixadors
i als pavons8 i les seves bravates!

HERALD
Calla!

DICEÒPOLIS
Vatua l’olla! Oh, Ecbatana del fantotxe9!

8
S’adopta la lectura ταῶσι per comptes de ταὧσι.
9
Referint-se pejorativament al Rei, o bé “Oh, Ecbatana de la faramalla”,
blasmant l’imperi persa en general (cf. Greek-english lexicon LIDDELL & SCOTT
Acarnesos 7

AMBAIXADOR
Ens despatxareu cap al Rei cobrant 65
el gran import de dos dracmes per dia10
quan Eutimenes feia d’arcont.

DICEÒPOLIS
Ai las!, per culpa dels dracmes!

AMBAIXADOR
I prou que ens consumíem vagarejant
pel camí de les planures càustries11 entendats,
damunt d’un carruatge, tovament ajaçats…, 70
defallint.

DICEÒPOLIS
Molt ben del cert jo em mantenia estalvi
junt a la muralla ajaçat damunt la brossa12.

AMBAIXADOR
A més, quan érem hospedats, bevíem per força
de vitris i aurífics calzes
vi dolç no mesclat.

DICEÒPOLIS
Oh, ciutat roquissa13!, 75
que captes la befa dels ambaixadors?14

s.v. σχῆμα, -ατος, τὸ, I 2 i 3). O bé, “Oh, Ecbatana, quina fila!”, entenent τοῦ
σχήματος com un genitiu exclamatiu (categoria sintàctica de la qual sembla
raonable discutir la seva existència). Cf. nota 16.
10
En efecte, és Genitiu Distributiu, Cíclic o Seqüencial.
11
Planures que reben el nom de la ciutat frígia-lídia de Caustre o bé del seu
riu, anomenat també Caustre, actual Küçük Menderes (cf. XENOFONT Anàbasis I
2,11: ἐξελαύνει εἰς Καΰστρου πεδίον, πόλιν οἰκουμένην).
12
Segurament perquè era l’època de la guerra arquidàmica (principi de la
guerra del Peloponès), quan sota les directrius de Pèricles els pagesos i el bestiar
del camp havia de replegar-se dins de les muralles de la ciutat d’Atenes.
13
O bé “ciutat crànea”, en referència a Cranau, un dels reis d’Atenes.
14
La mofa dels ambaixadors rau en què per una banda presenten el viatge
com a penós, però alhora no tenen escrúpol en assegurar que anaven
8 Aristòfanes

AMBAIXADOR
És que els bàrbars consideren barons als únics
capaços d’endrapar i de beure el major nombre de coses.

DICEÒPOLIS
I nosaltres als més putes i enculats.

AMBAIXADOR
Al quart any arribarem al reialme, 80
però partia cap a la caganera un cop aplegat l’exèrcit,
atès defecava vuit mesos per muntanyes d’or.

DICEÒPOLIS
Però en quant de temps tancà l’anus?
Fins al pleniluni?15

AMBAIXADOR
I aprés marxà a casa.
A continuació ens hospedà i ens oferí un bou 85
sencer en un fornell.

DICEÒPOLIS
I qui veié mai,
d’entre les fanfàrries16, un bou rostit!?

AMBAIXADOR
I sí, per Zeus!, un gall tres vegades Cleònim
ens oferí; el seu nom era ‘Furt’.

còmodament ajaçats i bevien bon vi allà on eren acollits. En tot aquest passatge
Diceòpolis no es dirigeix als ambaixadors, sinó al públic, de manera que hi han
dues al·locucions paral·leles: els ambaixadors parlen a l’assemblea, Diceòpolis
als espectadors. Aquest recurs es repeteix sovint més endavant (cf. nota 60).
15
La imatge còmica consisteix en que l’anus s’aniria tancant a mesura que
la lluna anés creixent, com si hi hagués una sincronia entre el forat de la lluna
(la part fosca) i l’anus del gran Rei. En tot el passatge Diceòpolis parla als
espectadors, de manera que se situa entre l’escenari i la platea.
16
Un altre cop, aquí la majoria entén el genitiu τῶν ἀλαζονευμάτων com
a Genitiu Exclamatiu, si bé no sembla haver inconvenient en interpretar-lo com
a Genitiu Partitiu. Cf. nota 9.
Acarnesos 9

DICEÒPOLIS
De fet, tu furtaves tals coses tot i portar dos dracmes. 90

AMBAIXADOR
I ara hem arribat acompanyant Pseudartabas,
l’Ull del Rei.

DICEÒPOLIS
Prou que te’l llevarà
un corb havent-te’l picotejat, el teu d’ambaixador.

HERALD
L’Ull del Rei!

DICEÒPOLIS
Oh, Hèracles sobirà!
pels déus!, oh xato!, aguaites a un batiportat17 95
o doblant entorn el promontori inspecciones la drassana?
Que potser tens una escalemera18 girientorn l’ull19 de sota?20

17
‘Batiportat’, o sia, ‘navili amb els projectils llestos per disparar’. Cf. v.254.
18
Aquesta podria ser una definició aproximada de ἄσχωμα, -ατος (τὸ). 1)
nàut. escalemera, braçola, escobenc, escàlem (noms que al·ludeixen al reforç
dels forats pels rems d’una embarcació, que aleshores solien ser de cuir, de
manera que la fricció del rem no els malmetés). 2) estuf, estufament,
tumescència, embotornament (en efecte, una escalemera de cuir devia de
resultar a la vista un estufament del forat del rem, com si el forat patís una inflor
o esponjament, el qual, en paral·lel a la presumpte figuració, si fos al voltant del
forat d’abaix [περὶ τὸν ὀφθαλμὸν κάτω] potser seria quelcom molt agradable
per a un homosexual). 3) mugró. 4) manxa de pell per a la forja (aquesta
accepció del mot no sembla interessant per al passatge que ens ocupa).
Segons Juli Pòl·lux (s.II d.C.) hi ha dos tipus de ἄσκωμα, un referit a
l’escalemera de la nau (ἄσκωμα νεώς) i un altre un referit al mugró de la mama
femenina (ἄσκωμα μαστοῦ). Així a Onomasticon I 88 diu τὸ δὲ πρὸς αὐτῷ
τῷ σκαλμῷ δέρμα· ἄσκωμα (el cuir per al propi escàlem: escalemera),
mentre que a Onomasticon II 164 diu τὸ δὲ ὑποπιμπλάμενον τοῦ
γάλακτος· κόλπος καὶ ἄσκωμα (allò que gairebé s‟omple de llet: pit i mugró).
19
El mot ὀφθαλμός també pot significar “el forat per on passa el rem
d‟una embarcació”, o sia ‘ull de rem’. Així consta segons un escoli.
20
El passatge sembla amagar un sentit obscè, en tant que Diceòpolis se
sentiria atret sexualment per Pseudartabas, potser un jovenot, i li preguntaria
10 Aristòfanes

AMBAIXADOR
Au!, ara tu anunciaràs allò que el Rei t’encomanà
dir als Atenesos, oh Pseudartabas!

PSEUDARTABAS
Iarta name xarxana pisona satra! 100

AMBAIXADOR
Compreneu ho que diu?

DICEÒPOLIS
Per en Apol·lo, jo no pas!

AMBAIXADOR
Diu que el Rei us enviarà or.
Explica tu ben bé, més per extens i amb claredat, ho de l’or.

PSEUDARTABAS
No reberareu l’oru, culs-de-paner Ionius!

DICEÒPOLIS
Ai las, desgraciat! Què clarament!

AMBAIXADOR
Què diastre diu?21 105

indirectament si en l’acte sexual és passiu (‘aguaites a un fornit de naus’), o bé

actiu (‘doblant el promontori inspecciones les drassanes’), per acabar demanant-
li un lloc còmode en el seu anus (‘que potser tens un escàlem girientorn l’ull de
sota?’). El mot ναύφαρκτος, -ον (ναύφρακτος, -ον) és un adjectiu de dues
terminacions, aquí segurament substantivat, que fa d’Objecte Directe del verb
βλέπεις, declinat en acusatiu singular. Està compost de dues paraules: ναῦς (nau,
navili) i φρακτός (fornit, fortificat), de manera que literalment significaria
‘proveït de nau’, ‘fornit de nau’, ‘navili-fornit’, però que pot traduir-se per
‘batiportat’, o sia, ‘trincat amb els canons del vaixell de guerra contra l’amurada,
de manera que amb les boques besin el batiport alt de la portella’, és a dir, llest
per entrar en batalla. Resulta feixuc entendre ναύφαρκτον com a adjectiu en
funció de Predicatiu del Subjecte, ja que apareix en Acusatiu i no en Nominatiu.
Cf. v.553 i nota.
21
En cas d’adoptar-se la lectura δ’αὖ seria “però què diu de nou?”.
Acarnesos 11

DICEÒPOLIS
Per què? Diu que els Jonis són uns culs-de-paner
si esperen or de part dels bàrbars.

AMBAIXADOR
No, sinó que diu això exactament: ‘paneres d’or’.

DICEÒPOLIS
Quines paneres? Tu ets un molt gran bocamoll!
Però ves!: que jo sol el posaré a prova. 110
Au!, tu prou m’ho explicaràs clarament, avant aquest d’aquí,
a fi que no t’enfonsi la crema sàrdica22.
El gran Rei ens enviarà or?
Per contra, que potser estem essent enganyats pels ambaixadors?…
Aquests barons han assentit ben bé a la hel·lènica23: 115
no és possible que no siguin d’aquí mateix;
i dels dos eunucs, aquest segon
jo sé qui és: Clístenes el de Sibirtis.
Oh, luxuriós anus rasurat24!,
oh mico!, duent la barba de tal faisó25 120
ens arribes com a eunuc26 disfressat?
I qui és per casualitat aquest? No és Estrató, segur?

22
Sembla una expressió feta, com en castellà és diu ‘dar jarabe de palo’. En
aquesta ocasió quan Diceòpolis diu ‘avant aquest d’aquí’ sembla que estaria
assenyalant un bastó o fins i tot un ganivet o navalla. Un altre opció seria
interpretar que ‘avant aquest d’aquí’ es refereix al seu membre, i que ‘endinsar
l’ungüent sàrdic’ seria aplicar una mena de lubricant a l’anus, abans de perforar-
lo (resulta versemblant atès vv.94-97 i la construcció en acusatiu ἵνα μή σε
βάψω βάμμα Σαρδιανικόν). En un altre sentit, cf. ARISTÒFANES Pau 1174.
23
Es de suposar que gesticularen per contestar afirmativament la pregunta.
24
La forma ἐξυρημένε és un participi de perfet passiu en cas Vocatiu, de
manera que la ἐ- no és un augment, sinó una reduplicació de perfet, i per això es
conserva en el participi. Per a un participi en Vocatiu en llatí, cf. VIRGILI Eneida
V 725: “nate Iliacis exercite fati”.
25
Resulta que aquest tal Clístenes era objecte de mofa per ser imberbe i
efeminat.
26
El mot εὐνοῦχος fa de Predicatiu de ἦλθες o bé de ἐσκευασμένος, que
alhora és predicatiu de ἦλθες. És molt normal que l’Atribut Predicatiu grec
tingui un valor modal-representatiu.
12 Aristòfanes

HERALD
Calla! Seu!
La Boulé convoca a l’Ull del Rei
al Pritaneu.

DICEÒPOLIS
Això no és, de fet, un dogal? 125
Tanmateix, tot seguit jo, de fet, quedo relegat27 aquí,
mentre que la porta jamai reté els que són estrangers.
Ara bé, obraré un fet astorador i grandiós.
On m’és Amfiteó, emperò?

AMFITEÓ
Aquest d’aquí està present28!

DICEÒPOLIS
Tu, havent agafat aquests vuit dracmes 130
has de fer pactes amb els Lacedemonis, per a mi sol,
per als meu fills i per a la meva consort.
Vosaltres emperò féu d’ambaixadors i resteu bocabadats.

HERALD
Endavant Teoró el vingut des de Sitalces!

TEORÓ
Jo mateix!

DICEÒPOLIS
Aquest que s’anuncia és un altre trafolla. 135

TEORÓ
No haguérem estat tant llarg temps a Tràcia…

27
O bé ‘posposat’.
28
El subjecte és el pronom díctic amb valor personal οὑτοσὶ, i el verb és
πάρα, forma alternativa de la 3a p.sg. del verb πάρειμι. No sembla possible que
sigui la forma amb accent canviat de l’adverbi παρὰ, ja que l’adverbi no du
règim, i, a diferència de la preposició, no canvia de lloc l’accent per estar en un
lloc o en un altre.
Acarnesos 13

DICEÒPOLIS
Per Zeus!, no hagueren si no cobressis un sou tan quantiós!

TEORÓ
… si no hagués nevat amb glaç per tota Tràcia
ni s’haguessin gelat els rius.

DICEÒPOLIS
Durant el mateix moment
en què Teognis competia just aquí29. 140

TEORÓ
En aquell temps bevia sovint amb Sitalces,
i del cert que es mostrava filo-atenès a dojo,
i tant veritablement enamorat de vosaltres que inclús
en les parets escrigué ‘Atenesos macos’.
I son fill, al qual el varem inscriure com a Atenès, 145
delerava menjar botifarres en ocasió de les Apatúries,
i suplicava a son pare auxiliar a la pàtria.
Així, ell jurà fent una libació que seria auxiliada prenent
un exèrcit tan nombrós que els Atenesos dirien:
‘Quina mole de llagostes avança!’. 150

DICEÒPOLIS
Que em matin de mala manera si em crec quelcom d’això
que has dit tu ara mateix, llevat d’això de les llagostes.

TEORÓ
I ara, precisament la més bel·licosa tribu del Tracis
us ha enviat.

DICEÒPOLIS
Això ja és força més clar.

HERALD
Veniu aquí els Tracis que Teoró portà! 155

29
Teognis era un tragediògraf al qual se li atribuïa un estil compositiu fred.
14 Aristòfanes

DICEÒPOLIS
Què és la malifeta aquesta!

TEORÓ
Una tropa d’Odomantis!

DICEÒPOLIS
Què carall d’Odomantis!? Explica’m què és això!
Qui ha espellotat la cigala dels Odomantis!?

TEORÓ
Si algú els concedís dos dracmes per sou
assaltarien tota la Beòcia. 160

DICEÒPOLIS
Dos dracmes per aquests circumcidats d’aquí!?
De segur ho blasmaria el poble vogador30,
que salva la pàtria. Ai infortunat de mi, que pereixo
assolat sota els calçots31 dels Odomantis!
No soltareu els calçots!?

TEORÓ
Oh tu, desgraciat! 165
No t’apropis a aquests quan estan encalçotats!

DICEÒPOLIS
Els pritans aquests m’ometen tot i patir
dins la meva pàtria, i, això, per barons bàrbars!
No obstant, cedeixo a no celebrar una assemblea
sobre el sou dels Tracis, però us asseguro que 170
hi ha un senyal de Zeus, perquè una gota m’ha encertat32.

30
El vogador (θρανίτης) era el remer de la fila superior de la trirrem, la més
important per a governar el navili.
31
S’interpreta que els Odomantis s’han molestat pel menyspreu de
Diceòpolis i corren a atacar-lo amb els grans fal·lus que duen penjant. El
sintagma ὑπὸ τὰ σκόροδα es pot interpretar com a Acusatiu Agent del participi
πορθούμενος.
32
Que d’un cel sense núvols caigués una gota del cel sobre algú era
considerat un senyal diví.
Acarnesos 15

HERALD
Que els Tracis marxin, però que es presentin demà passat,
que els pritans dissolen l’assemblea.

DICEÒPOLIS
Ai desgraciat de mi!, quina calçotada m’he perdut!
Però fet i fet l’Amfiteó aquest ha vingut de Lacedemon. 175
Salut, Amfiteó!

AMFITEÓ
No pas encara. Prou que hagués parat de córrer abans,
però cal que jo, tot fugint, defugi els Acarnesos!33

DICEÒPOLIS
Però què passa?

AMFITEÓ
Jo, tot duent fins aquí els pactes per a tu
m’afanyava, però ells, uns ancians Acarnesos, 180
s’ho ensumaren…, vells talossos!, soques!,
cruels!, maratonòmacs llenys d’auró!,
… aleshores tots exclamaren ‘oh, més que pèrfid!,
dus pactes tenint mutilada la vinya?’34,
i es proveïen de pedres per al seu mantell;
jo vaig fugir, emperò, i ells em perseguien cridant fins i tot. 185

DICEÒPOLIS
Doncs que cridin35, però dus els pactes?

33
O també, segons altres, “no pas encara, abans que m‟aturi de córrer. És
que cal que jo, tot fugint, defugi els Acarnesos!”, el qual omet el temps aorist de
στῶ i els dos adverbis d’intensitat γέ, … γ’(ε). A més, l’escenificació resultaria
difícil, ja que obligaria a que Amfiteó no s’aturés de córrer durant el temps en
què parla amb Diceòpolis. Les dues opcions, emperò, poden ser vàlides.
34
Referència als malvestats als camps atenesos durant la guerra arquidàmica,
quan els espartans s’enduien les collites de l’àtica. Difícil es mantenir en la
traducció el doble sentit del mot σπονδαὶ (pactes/libacions), potser podria
provar-se usant la paraula ‘brindis’.
35
El terme βοώντων és imperatiu 3a p.pl. de βοάω.
16 Aristòfanes

AMFITEÓ
Jo t’ho explico, si més no. Només tres tastets:
aquests són de cinc anys. Agafa’ls per tastar-los.

DICEÒPOLIS
Alça!

AMFITEÓ
Què passa?

DICEÒPOLIS
No em satisfan perquè
fan olor de resina i de dispositiu d’estols. 190

AMFITEÓ
No obstant, tu agafa per provar aquests de déu anys.

DICEÒPOLIS
Aquests inclús fan olor d’ambaixadors cap a les polis,
És amargantíssim, talment com un estira-i-arronsa dels aliats.

AMFITEÓ
Aquests pactes, emperò, són de trenta anys
per terra i per mar.

DICEÒPOLIS
Oh Dionísies!, 195
aquests ben bé fan olor d’ambrosia i nèctar,
i no d’haver d’esguardar queviures per tres dies,
i dins36 la boca diuen ‘ves per on vulguis’.
Aquests els accepto, els hi faig libació i els escuro
per acomiadar els Acarnesos engegant-los a dida! 200

AMFITEÓ
Jo emperò prou que evitaré els Acarnesos. 203

DICEÒPOLIS
I jo, exempt de la guerra i dels seus malvestats, 201
36
La cràsi κἀν correspon a καὶ ἐν.
Acarnesos 17

celebraré les Dionísies rurals tantost marxi. 202

CORIFEU DELS ACARNESOS

Per aquí tothom! Segueix-me! Persegueix-lo i inquireix pel baró
a tots els vianants! Que és convenient per a la polis 205
prendre el baró aquest! Però m’indicareu
si hom sap a on de la terra s’ha fugat el qui du els pactes.

COR
Ha escapat! Ha marxat!
Desaparegut! Ai las, desgraciat sóc
per culpa dels meus anys! 210
No durant la meva bona
joventut, quan jo bo i carregant
un sac de carbons
encalçava a Fauló corrent,
així, senzillament, el 215
porta-pactes aquest, per mi
essent perseguit aleshores,
hauria escapat ni s‟hauria
esmunyit a la lleugera.

CORIFEU
Ara, emperò, com que ja la meva tíbia no és ferma
i a l’antic Lacràtides son esquelet el pesa, 220
ha marxat. Ha de perseguir-se, tanmateix. Que no es venti mai,
ni encara que siguem vells, d’haver defugit els Acarnesos.

COR
És el que, oh Zeus Pare
i déus, amb els
enemics féu pactes, 225
contra els quals de part meva la guerra
hostil s‟exaltarà
per mor de mos camps.
I no afluixaré abans que com una canya
m‟endinsi contra ells, 230
o com una estaca punxeguda, punyent, fins al pom, perquè
mai més trepitgin ja
18 Aristòfanes

les meues vinyes.

CORIFEU
Cal cercar emperò el baró, examinar Bal·lene37
i perseguir-lo terra a terra fins que algun dia sigui trobat, 235
perquè jo no m’hauria carregat de pedres per disparar-les-hi38.

DICEÒPOLIS
Comediu-vos! Comediu-vos!

CORIFEU
Que calli tothom! Per cas heu escoltat, barons, el del comediment?
Aquest és aquell que busquem! Però aquí tothom
és a fora perquè el baró, segons crec, es disposa a sacrificar. 240

DICEÒPOLIS
Comediu-vos! Comediu-vos!
Que avanci un xic cap endavant, la canèfora!
En Xàntias, que alci el fal·lus erecte!
Lliure el cistell, oh filla, per tal que ho inaugurem39!

FILLA
Oh mare! Atansa’m la cullera aquí 245
per tal que vessi el puré del guia aquest40.

DICEÒPOLIS
I que almenys passi quelcom ben bonic!41 Oh patró Dionís,
per a tu és que jo graciosament, aquesta processó
havent conduit i ofrenat juntament amb els familiars,
he celebrat per sort les Dionísies rurals, 250
havent quedat exemptes d’exèrcits, i els pactes per a mi

37
‘Bal·lene’ és un mot inventat a partir dels mots βαλλεῖν (disparar) i
Παλήνη (Palene) un dem de l’Àtica.
38
O sia, ‘ja que m’he carregat de pedres volent-lo lapidar, em cal compensar
l’esforç ―extraordinari per a la meva edat― i enxampar-lo’.
39
Probable sentit obscè del passatge.
40
El terme ἐλατῆρος aquí potser al·ludeix al guia o director del cerimonial,
o sia, Diceòpolis mateix.
41
Potser aquesta era una fórmula ritual per iniciar el cerimonial.
Acarnesos 19

decentment he forçat per trenta anys.

Ves, oh filla, de manera que el cistell, bella, amb bellor
el portis, mentre aguaites un empassa-poliols42. Quant ditxós
aquell que et desposi i et doni mixetes, 255
no pas inferiors a tu en llufar quan és l’albada!
Avança, i a la munió hauries de vigilar-la molt,
que hom, d’amagat teu, no t’escuri els joiells.
Oh Xànties, i per als dos, ha d’estar erecte
el fal·lus, darrera de la canèfora. 260
Jo, doncs, mentre us segueixo cantaré el fal·licó43,
i tu, oh dona, contempla’m des del terrat. Endavant!
Fales, company de Bacus!
Festaire! Noctàmbul!
Adúlter! Paiderasta! 265
Al sisè any m‟adreço a tu
havent marxat joiós cap al dem,
un cop he arranjat pactes per a
mi, dels afers de les batalles i també
dels Làmacs44 eximit. 270
I és que serà desitjable en molt, oh Fales, Fales!,
havent-la enxampada45 rapinyant amb llenya, a la saó,
la Tratta, d‟Estrimodor46, des del pedregar47
arrambada a mitges48, havent-la excitat49,

42
Aquest mot (θυμβροφάγον) fa referència a una persona seriosa, el tipus
d’individu que Diceòpolis desitjaria per a la seva filla. Cf. v.95.
43
Segons Aristòtil (Poètica 1449a), la comèdia té origen en els cants fàl·lics,
talment com la tragèdia el té en els cants ditiràmbics, quan en un i altre cas els
conductors (ἐξάρχοντες) del cor decidiren recitar parts del cant mantenint un
diàleg amb el cor. Èsquil introduí aleshores el segon actor i Sòfocles, el tercer,
donant origen a la tragèdia clàssica.
44
Làmac era un general atenès del s.V a.C. (c.470 – 414 a.C.), favorable a la
guerra contra els espartans. El seu nom significa ‘el lluitador del poble’.
45
El participi εὑρόντ(α) es troba en Acusatiu i perquè està dins de l’oració
d’infinitiu, però es refereix al subjecte, que és el propi Diceòpolis.
46
El nom parla i diu ‘regal de l’Estrimodor’, que era un riu traci.
47
El mot ὁ φελλεύς refereix a un ‘terreny pedregós’, però alguns l’editen en
majúscula entenent que era un pedregar molt conegut vora Atenes.
48
O sia ‘a mig camí’. Traduït així perquè l’adjectiu μέσην concorda amb la
dona Θρᾷτταν. Per construccions similars en llatí, cf. VERGILI Eneida II 240:
20 Aristòfanes

trabucant-la, poder-la desflorar! 275

Fales, Fales!
Si beguessis amb nosaltres fins la borratxera,
a l‟aurora engoliràs un plat de pau50,
i l‟escut penjarà prop la guspira51.

COR
Aquest és ell, aquest! 280
Dispareu, dispareu, dispareu, dispareu!
Colpegeu-lo, colpegeu al podrit!
Que no li disparareu!? No li disparareu!?

DICEÒPOLIS
Hèracles! Què és això? Trencareu la cassola52!

COR
De ben segur que et lapidarem, oh testa podrida! 285

DICEÒPOLIS
Per quina causa, oh, més ancians dels Acarnesos?

COR
Això preguntes? Ets un

illa mediae inlabitur urbi (aquella llisca a mitja ciutat) i Idem V I 2: medium
Aeneas tenebat iter (Eneas tenia a mitges el recorregut). En aquest cas, emperò,
la majoria tradueix ‘arrambada per la cintura’.
49
Aquí també el participi ἄραντα es troba en Acusatiu, dins de l’oració
d’infinitiu, referit al subjecte, que és la ‘persona locuens’ Diceòpolis. Molts
tradueixen ἄραντα com ‘havent-la aixecat’ i καταβαλόντα com ‘llençant-la a
terra’, si bé aquests dos moviments ja hi són inclosos en el terme καταβαλόντα
(‘trabucant-la’, o sia, ‘llençant-la d’amunt a avall’). No diu que arramba a la
noia i la desflora sense més ni més, sinó que abans l’excita, segurament grapant-
li els pits i l’entrecuix mentres la petoneja.
50
No s’adopta la lectura ῥοφήσει (engolirà [un plat de pau]) referit a la noia,
que té un sentit molt pornogràfic però injustificat. El ‘plat de pau’ al·ludeix a un
àpat familiar que se celebrava el dia després de la processó, del qual un plat era
ofrenat al déu Fales-Dionís.
51
O sia, a un costat de la llar de foc, dins de la casa.
52
La cassola on estava preparat l’àpat de l’endemà, que en efecte es portava
durant la processó del vespre (cf. nota 51).
Acarnesos 21

impúdic i un fastigós!
Oh, traïdor a la pàtria!
Un que és dels nostres, per sí sol 290
havent pactat, després ets
capaç de mirar-me!

DICEÒPOLIS
De fet, no sabeu en nom de què he fet treves, però ho escoltareu.

COR
Que t’escoltarem prou!? Moriràs! Et cobrirem sota les pedres53! 295

DICEÒPOLIS
De cap manera abans que no m’escolteu! Us heu de contenir,
oh, bonjans!

COR
No ens contendrem!
I tu no em profereixis pas un discurs,
que t‟odio àdhuc
més que a Cleó, al qual 300
retallaré a plantilles54 per als
cavallers.

CORIFEU
Però jo no escoltaré de tu els teus extensos discursos,
a tu que has pactat amb els Laconis, ans et castigaré!

DICEÒPOLIS
Oh, bonjans! Deixeu estar els Laconis a part, 305
i pareu esment de mos pactes, de si amb decència
els vaig pactar.

CORIFEU
Però com encara pots dir ‘amb decència’, només que hagueres

53
O bé identificant com a tmesi κατά- σε -χώσομεν, i aleshores traduint
“et recobrirem de pedres!”.
54
La construcció grega obliga a entendre καττύματα com a Acusatiu
Modal.
22 Aristòfanes

pactat una sola vegada

amb aquells per als que no roman ni altar ni fe ni jurament?

DICEÒPOLIS
Jo sé a més que els Laconis, als quals sotgem en excés,
no ens són la causa de tots els problemes. 310

CORIFEU
De tots no, oh insolent? Fins i tot gosses dir això
en públic ja, avant nostre? Encara t’hauré de servar, jo?

DICEÒPOLIS
De tots no, de tots no, ans jo, aquest que parla,
exposaria moltes coses per les quals ells àdhuc també són injuriats55.

CORIFEU
Aquest discurs és ja aterridor i trasbalsador, 315
si tu gosses parlar-nos en nom dels enemics.

DICEÒPOLIS
I per si no dic pas coses justes ni sóc plausible a la massa,
voldria parlar tenint la testa damunt d’un piló.

CORIFEU
Digues-me, per què ens abstenim de les pedres, oh paisans,
i de no cardar el baró aquest per a la franel·la? 320

DICEÒPOLIS
Quina mena de negre tió us escalda de nou?
No escoltareu? No escoltareu ho vertader, oh Acàrnides?

CORIFEU
No t’escoltarem pas!

DICEÒPOLIS
Em ben resignaré doncs a ho aterridor.

55
S’entén ἔσθ’ com a ἔστε adverbi (àdhuc).
Acarnesos 23

CORIFEU
Periria, si t’escoltés.

DICEÒPOLIS
En absolut, oh Acarnesos!

CORIFEU
Que estàs a punt de morir, sàpigues-ho ara mateix!

DICEÒPOLIS
Doncs jo us mossegaré! 325
Perquè a canvi occiré els més estimats d’entre els vostres estimats.
Que tinc ostatges vostres que, un cop els arreplegui, els degollaré.

CORIFEU
Digues-me, en què amenaça aquest mot, barons paisans,
a nosaltres, els Acarnesos? Que potser té algun fill
dels que estem presents tancat a ca seua? O amb què s’envaneix? 330

DICEÒPOLIS
Dispareu, si voleu, que jo destruiré aquest d’aquí
i ràpid sabré qui de vosaltres pren alguna cura dels carbons.

CORIFEU
Que ens extermina! El sarrió56 aquest és paisà meu!
Però no facis ho que pretens, de cap manera, de cap manera!

DICEÒPOLIS
Que el mato! Crideu, que jo no us escoltaré! 335

COR
És que occiràs aquest coetani, amic dels carboners?

DICEÒPOLIS
Tampoc quan jo parlava, fa poc, escoltareu vosaltres!

COR
Doncs digues ara mateix allò que
56
En castellà ‘pasiego’ (sac per transportar carbó).
24 Aristòfanes

et sembli respecte del Lacedemoni, aquí mateix;

en quin sentit és amic teu?
Que al sarrionet aquest 340
no el trairé mai.

DICEÒPOLIS
Les pedres, ara mateix, a terra me les bolcareu primer.

COR
Aquestes et són a terra, i tu per consegüent abaixa l’espasa.

DICEÒPOLIS
Però féu-ho fins que les pedres no restin pas dins els mantells.

COR
S‟han sacsejat a terra.
No ho veus sacsejant-se?
Però no em donis una excusa, 345
ans abaixa l‟arma,
que aquest mantell sacsejívol ben al ritme
de l‟estrofa esdevé57.

DICEÒPOLIS
De segur tots us disposàveu a alçar un crit,
i de poc no han mort els carbons Parnasis,
i això per la excentricitat de sos paisans.
Però pel seu temor una reguitzada de carbonissa 350
el sarrió m’ha excretat, com una sípia.
I és que ha engendrat tanta acritud el tremend
demble d’aquests hòmens, que disparar i cridar
volen, però no pas escoltar ho equitatiu conduent a ho equitatiu
de mi, que damunt un piló voldria enraonar 355
tot allò que puc dir en nom dels Lacedemonis;
i això que estimo prou la meva vida, jo.

57
Se suposa que els integrants del Cor aquí movien sos mantells al ritme de
la música sobre la qual cantaven.
Acarnesos 25

COR
Per què, doncs, no enraones, un cop treguis a fora un piló,
allò que potser, oh cruel!, tens d’important quant a això? 360
És que em posseeix un molt fort delit quant a allò que penses.

CORIFEU
Però tal com tu mateix determinares el procés,
un cop situat a aquí el piló, et posaràs a enraonar! 365

DICEÒPOLIS
Heu-lo ací! Guaita el piló aquest!,
i el baró que ha de parlar, tan diminut…!58
No et preocupis, per Zeus, que no m’escudaré,
ans diré sobre els Lacedemonis allò que a mi em sembli,
encara que moltes coses em temo, perquè els tarannàs 370
dels camperols els conec, quan gaudeixen molt
si hom els elogia a ells i a la polis,
un baró trafolla, quant al que és just i injust,
i aleshores descuren que estan essent venuts.
I altrament conec els impulsos dels ancians, perquè 375
no miren per altre cosa fora de mossegar amb el seu vot.
I jo mateix, quan a mi, el que vaig patir a mans de Cleó
ho sé, per causa de la comèdia de l’any passat59.

58
A Diceòpolis li entra la por i es veu petitó avant el piló amenaçant.
59
Es manté la dislocació per notar l’ambigüitat present en el text grec: en
efecte, διὰ τὴν πέρυσι κωμῳδίαν pot ser complement de ἅπαθον o bé de
ἐπίσταμαι. El fet d’escollir una o un altre opció canvia no poc el sentit de la
oració, ja que no és el mateix “sé gràcies a la comèdia de l‟any passat el que
vaig patir a mans de Cleó” que “sé el que vaig patir, a mans de Cleó, per causa
de la comèdia de l‟any passat”. La comèdia de l’any passat, emperò, fou
Babilonis, i en ella no apareix Diceòpolis; és per això que la majoria, seguint el
que diu un antic escoli, interpreten que és Aristòfanes que usa el protagonista
per denunciar el fet davant els espectadors. L’escoli exegeta que en Babilonis
(comèdia de la qual resten només fragments) es feia una dura crítica dels polítics
atenesos, entre els quals de Cleó, essent aquest el que presentà una denúncia
(γραφή) contra Aristòfanes per corrompre la polis. Segons el propi Aristòfanes,
foren la casta dels Cavallers els que amb el seu vot dictaminaren la innocència
d’Aristòfanes (cf.7-8) i l’obligació a Cleó de pagar una indemnització a
Aristòfanes de cinc talents (cf.6), que vindrien a ser uns 1.600 euros.
26 Aristòfanes

I és que aprés d’arrossegar-me fins al Consell,

em difamava i acerava sa llengua amb mentides sobre mi, 380
i brogia entorn i m’injuriava, de manera que de ben poc
que no morí essent deturpat amb tripijocs.
Així doncs ara, permeteu-me primer, abans de parlar,
que em posi quelcom més llastimós60.

COR
Per què t’entretens en això61? Trampeges i facilites dilacions? 385
Quant a mi i prou, emperò, agafa de Hierònim
algun tufut-pèl-ombrívol casc d’Hades. 390

CORIFEU
Després desplega les maquinacions de Sísif,
que l’encontre aquest no admetrà demora.

DICEÒPOLIS
És moment de prendre ja un fort impuls,
és precís doncs que em dirigeixi a Eurípides.
Minyó! Minyó!

SERVENT
Qui és aquest?

DICEÒPOLIS
És dins, Eurípides? 395

SERVENT
No és a dins ben bé, si tens senderi.

DICEÒPOLIS
Com pot ser a dins, i alhora no ser-hi a dins?

60
Aquest enraonament el fa Diceòpolis cap als espectadors. Cf. nota 14.
61
S’entén στρέφει com a 2a p.sg. de la veu mitja, tot i que coincideix amb
la forma passiva (“per què ets trasbalsat per això?”) i amb la 3a p.sg. de la veu
activa (“per què remou aquestes coses”), interpretació vàlida si el Cor es dirigís
als espectadors. En la primera opció, la adoptada en la traducció, ταῦτα seria
Acusatiu Relatiu, mentre que en la segona seria potser un Acusatiu Agent.
Acarnesos 27

SERVENT
Correctament, oh ancià!
La seva ment és fora, recopilant versicles,
no a dins, però ell és a dins, a la golfa62, component
una tragèdia.

DICEÒPOLIS
Oh, tri-ditxós Eurípides 400
perquè ton serf aquest respon sàviament.
Fes-lo sortir!

SERVENT
És que és impossible.

DICEÒPOLIS
Però que m’és igual!
Que no hagués vingut si no truco a la porta!
Eurípides! Euripidet!
Atén, si és que mai ho feres a algú d’entre els hòmens! 405
Et demano jo, Diceòpolis el de Còl·lides!

EURÍPIDES
És que no tinc lleure.

DICEÒPOLIS
Però presenta’t en escena!

EURÍPIDES
Però si és impossible!

62
O bé ‘mansarda’ (pis sota una coberta inclinada). Traducció a partir d’un
escoli que explica el significat de l’adverbi ἀναβάδην. Altres, emperò,
tradueixen ‘amb els peus enlairats’. Cf. nota 61. El propòsit d’aquest adverbi és
fer notar que Eurípides composava amb un estil elevat (a les golfes o cadamunts
de la tragèdia), d’aquí que Diceòpolis (potser emmascarant Aristòfanes) li digui
més endavant “composes a la golfa essent possible fer-ho abaix?” (v.410), com
dient ‘per què composes en un estil elevat podent-ho fer senzill?’. Per la seva
banda, Eurípides al·lega que no pot baixar perquè no te prou lleure (v.408).
28 Aristòfanes

DICEÒPOLIS
Però que m’és igual!

EURÍPIDES
Em presentaré, ja que no tinc lleure per baixar63.

DICEÒPOLIS
Eurípides!64

EURÍPIDES
Per què m’has cridat!

DICEÒPOLIS
Compons a la golfa, 410
essent possible fer-ho abaix? No debades els fas esguerrats!65

63
En efecte, aquest vers dóna crèdit a la interpretació adoptada en aquesta
traducció de l’adverbi ἀναβάδην. La manera en què Eurípides es presenta a
escena és mitjançant un ecciclem (ἐκκύκλημα): aparell que facilitava el gir de
180º de tot o d’una part de l’escenari. En aquest cas el gir afectaria a una part de
l’escenari on restaria Eurípides, primer ocult al darrera i aprés apareixent alhora
que la plataforma i l’envà rotava. Cf. nota 60 i 63.
64
És de suposar que aquí els espectadors aclamarien l’aparició d’Eurípides.
65
Aquest vers també acredita que l’adverbi ἀναβάδην es refereix a la golfa
o mansarda de la casa, ja que el tipus més habitual de casa atenesa tenia el terrat
inclinat només cap a un cantó, de manera que el sostre quedava coix, tort o
esguerrat. Tanmateix, no sembla tenir cap relació lògica el que Eurípides treballi
ajaçat amb els peus enlaire i que per això composi els seus personatges coixos.
De fet, aquesta part d’adalt de la casa estava reservada per a les estances de
les dones (el gineceu), i que un baró passés temps al pis de dalt i no a l’andron
era força insòlit. Així, allí on els comentaristes interpreten ἀναβάδην amb el
significat ‘reclinat de peus enlaire’, potser senzillament hi diu ‘al pis (-βάδην,
de βαίνω = caminar) d’adalt (ἀνὰ-)’. En efecte, sota aquesta interpretació a
ARISTÒFANES Pluto 1123, Hermes diria “però ara, famejant, al pis d‟adalt
m‟ajaço”, potser referint-se a la seva estança olímpica (adalt) ―tot i que aquí
realment sembla que ἀναβάδην significa ‘amb els peus aixecats’―, i a
PLUTARC Moralia 336c es refereix que “Sardanàpal, tot i haver nascut baró,
cardava tela porpra a casa, al pis d‟adalt, assegut amb les concubines”: sembla
difícil seure, cardar llana i tenir els peus aixecats al mateix temps. Per últim, no
Acarnesos 29

I doncs!, per què dus els parracs d’una tragèdia?

Lamentable vestimenta… No debades els fas tronats.
Però t’ho suplico per tos genolls, Eurípides,
do’m un pedaç d’un antic drama teu. 415
És que em cal per paraular al Cor una llarga peroració66,
ja que aquesta, si parlo malament, segur em du a la mort.

EURÍPIDES
Quina mena de pedaços? Potser amb els quals Eneu, aquest
desgraciat ancià, competí?67

DICEÒPOLIS
Els d’Eneu no eren, ans uns encara més mísers. 420

EURÍPIDES
Els del cec Fènix?

DICEÒPOLIS
No, els de Fènix, no,
ans eren uns diferents dels de Fènix, més mísers.

EURÍPIDES
Quin carai d’estripall d’entre els vestits sol·licita el baró?
Amb tot, et refereixes doncs als del tronat Filoctetes?

DICEÒPOLIS
No, ans els d’un molt i molt més tronat que aquest. 425

s’ha d’oblidar que Juli Pòl·lux, al s.II d.C., deia a Onomasticon III 90 que
(romanent adalt, retirant-se pas a pas i encamellat [a horcajadas] és l‟haver
modificat en la posició els peus, però no seria el fet de seure, segons nosaltres),
el qual denota la greu dificultat que els propis antics tenien per interpretar el
sentit de ἀναβάδην. Per aquest adverbi, usat per explicar expressions περὶ τῶν
ὁμοίων τῷ σχήματι (sobre allò similar a „la classe‟), cf. Pòl·lux Onomasticon
VI 175: … πλουτίνδην καταλέγειν, ἀναβάδην καθίζειν (enumerar per ordre
de riquesa, fer seure d‟abaix a dalt).
66
O bé ‘recital’.
67
Eurípides es refereix a Eneu tal com si aquest pròpiament hagués
competit, i no un actor. L’actor, en efecte, era tan sols un mitjancer entre el
personatge i els espectadors.
30 Aristòfanes

EURÍPIDES
Amb tot, sens dubte vols la bruta indumentària
que Belerefont duia, el coix aquest.

DICEÒPOLIS
Belerefont no, ans aquell era, a més de també força
coix, mendicaire, xerraire, tremend a l’enraonar.

EURÍPIDES
Conec el baró! El Misi Tèlef!

DICEÒPOLIS
Sí! Tèlef! 430
do’m els panys d’aquest, t’ho suplico!

EURÍPIDES
Eh noi! Da-li els parracams de Tèlef,
que reposen damunt dels parracs de Tiestes,
després dels d’Ino68!

SERVENT
Heu-los! Agafa’ls!

DICEÒPOLIS
Oh Zeus, inspector i espia de per tot arreu! 435
[He de vestir-me així de miserable!]69
Eurípides, en tant que em complagueres en això,
do’m també aquells escapçalls dels parracs:
el caperó Misi al voltant del cap,
puix cal que jo avui aparenti ser un captaire. 440

68
O bé “entre els d‟Ino”. Se suposa que aquests no els tindria a la vista,
com els altres esmentats dícticament, els quals tal vegada Eurípides els tindria
exposats amb uns maniquís: de fet, l’escenografia resultaria força efectista.
69
No sembla necessari atetitzar aquest vers (idèntic al vers 384), ja que és
perfectament coherent amb el vers anterior. En efecte, Diceòpolis invoca a Zeus
que tot ho veu perquè està usant la disfressa per causar compassió, i s’excusa
vers el déu recordant-li que aquesta enganyifa li és del tot necessària.
Acarnesos 31

‘He de ser aquell qui sóc, però no m’he de descobrir’.

Em cal que els espectadors sàpiguen qui sóc jo,
però em cal, en canvi, als babaus coreutes tenir-los entabanats
per tal que, amb mos arguments, els ensarroni. 444

EURÍPIDES
T’ho daré, car ‘per mor d’una argúcia parles delicat, amb atapit budell’.

DICEÒPOLIS
Series un benaurat! Jo, emperò, enraono com Tèlef. 446
Molt bé! Tal com ell, ja m’acurullo d’arguments!
Ara bé, freturo d’un bastonet de captaire.

EURÍPIDES
Pren aquest! ‘Marxa dels petris muntants!’.

DICEÒPOLIS
Oh ànim! Que veus com sóc desallotjat de les estances, 450
freturós de múltiples atuells? Però ara sigues
pegallós, suplica i insisteix! Eurípides,
do’m una cistelleta que ja hagi estat ablamada amb una torxa.

EURÍPIDES
Però per què, oh desgraciat!, tens necessitat del vímet aquest?

DICEÒPOLIS
No tinc pas cap necessitat, però el vull prendre igualment. 455

EURÍPIDES
Sàpigues que ets un pesat i allunyat de mos estatges!

DICEÒPOLIS
Au!
Series un benaurat, tal com ta mare antanyasses.

EURÍPIDES
Allunya’t de mi ara!

DICEÒPOLIS
No!, ans do’m una sola cosa:
32 Aristòfanes

una escudelleta descantellada pel llavi. 459

EURÍPIDES
Podreix-te un cop ho prenguis! Sàpigues ets molest per a mos estatges!

DICEÒPOLIS
Per Zeus! No saps prou quin mal tu mateix provoques!70 461
Però oh, dolcíssim Eurípides!, do’m tan sols
aqueixa cassoleta taponada amb un esponjó.

EURÍPIDES
Home!, te’m llevaràs la tragèdia!71
Allunya’t tantost prenguis això!

DICEÒPOLIS
Me’n vaig! 465
Què faré, emperò?72 És que em cal una sola cosa, de la qual no participant-ne
estic mort. Escolta, oh dolcíssim Eurípides,
tantost agafi açò marxo i no m’apropo més:
do’m fullam dessecat per a la cistelleta.

EURÍPIDES
Em mataràs! Heu-te’l ací! Tinc mos drames desvalisats! 470

DICEÒPOLIS
Però que no…, però que marxo, que del cert sóc massa
molest al no veure que els sobirans m’avorreixen.
Ai dissortat de mi!, com estic mort! M’he descuidat
just allò en el qual per a mi rauen tots els projectes.
Euripidet, oh dolcíssim i estimadíssim, 475
que em morís molt malament si et sol·licités quelcom encara,
llevat d’una sola cosa, només això, només això:

70
Potser, satíricament, referit a la pesantor de les tragèdies d’Eurípides.
71
Entenent ἀφαιρήσει com a segona persona del Futur mig-passiu. També
es pot entendre, emperò, que és la tercera persona del Futur actiu, com si
Eurípides ho denunciés als espectadors o parlés amb sí mateix: “Home!, em
llevarà la tragèdia!”.
72
La pregunta reflexiva τί δράσω? és molt recurrent en la tragèdia, fins al
punt de ser representativa d’aquest gènere.
Acarnesos 33

do’m cerfull tantost l’hagis recollit de ta mare.

EURÍPIDES
El tipus es propassa. Barrota els batents de les estances!73

DICEÒPOLIS
Oh, esma!, sens cerfull has de fer via! 480
Saps doncs quin és el combat que enfrontaràs en breu,
estant disposat a enraonar en nom de barons Lacedemonis?
Avança ara, oh esma!; de fet, aquesta és la teua meta!
T’has aturat? No vas, malgrat haver engolit Eurípides?
L’he d’animar: ves, ara, oh míser cor! 485
Has de partir cap a allà, i de seguit la teua testa allí
posa, aprés d’haver dit tot quant et semblí amb ella.
has d’arriscar, au!, fes via! (m’enorgulleixo de mon cor!).

COR
Què faràs? Què diràs? Sàpigues be ara que 490
ets un baró desvergonyit i ferri,
que oferint el teu coll a la polis
pretens que un de sol enraoni el que és contrari a tots.
El baró no tremola amb la situació. Au ara, 495
(atès que ell mateix ho escull), parla!

DICEÒPOLIS
No us indigneu per culpa meua, barons espectadors,
si malgrat ser un captaire tot seguit amb els Atenesos enraonar
pretenc sobre la polis, bo i fent feçèdia74,
car la feçèdia sap també el que és just. 500
Jo enraonaré coses tremendes, però justes.

73
Eurípides, exasperat, demana al minyó que tanqui i afermi amb barres
totes les possibles entrades a la casa.
74
El mot que es tradueix per ‘feçèdia’ (τρυγῳδία) prové del mot τρύξ, que
vol dir feç o pòsit del vi. El sentit d’aquest mot és el d’equiparar via fonètica la
comèdia (τρυγῳδία) amb la tragèdia (τραγῳδία) tot indicant que si aquesta és
la sang viva que brolla en la degolla del boc (τράγος), en canvi aquella és el vi
sedimentat (τρύξ) i que no ha de ser begut, com assumint que la comèdia no és
transcendental, ans tot el contrari (potser alguns usaven aquest mot per
menystenir la comèdia, i aquí Aristòfanes l’empra sarcàsticament). Cf. v.628.
34 Aristòfanes

I és que ara Cleó no em difamarà en tan que

essent presents estrangers enraono malament vers la ciutat,
perquè estem nosaltres, i el certamen és a les Lenees,
i ja no hi ha estrangers; en efecte, ni impostos 505
arriben ni els aliats, des de les polis75,
sinó que ara nosaltres estem ben bé espellegats,
perquè d’entre els vilatans considero pellofa als metecs.
I jo odio molt als Lacedemonis, del cert;
i el Posidó que està per ells, el déu de damunt el Tenaró, 510
hauria de precipitar-los a tots havent sotraga’t ses cases.
De fet, també jo tinc la vinya espellegada.
Ara bé, atès que els presents en el discurs són amics,
per què responsabilitzem als Laconis respecte d’això?
Perquè d’entre nos uns barons ―no dic pas la polis, 515
recordeu això: que no dic pas la polis, sinó
uns nyicris corromputs, tarats,
deshonestos, falsos i quasi-estrangers―
confiscaren aquelles capellines megareses.
Així, si alguna vegada hom veia un cogombre o un llebretó 520
o un porquet o un ceballot o sal de cartílag,
això era de Megara i es ven76 al mateix dia.
I si bé aquestes coses són ben petites i provincianes,
en canvi a la prostituta Simaïta, anant a Megara
uns joves la raptaren ebris pel cótab. 525
Per contra, els Megaresos, esperonats com galls pels dolors,
raptaren a canvi dues prostitutes d’Aspàsia,
i així és que l’origen de la guerra esclatà
en tota l’Hèl·lade per causa de tres meretrius.
I així és que amb irritació Pèricles Olímpic 530
llampeguejà ―retronava, contorbava77 l’Hèl·lade―:
establí unes lleis (que s’han escrit com si fossin escolis)
en tant que cal que els Megaris ni a la terra, ni en l’àgora,
75
Cosa que sí ocorria durant les Grans Dionísies, quan se celebraven els
certàmens tràgics. Les Leneas se celebraven al mes de Gamelió (Gener-Febrer),
mentre que les Grans Dionísies durant el mes d’Elafebolió (Març-Abril). Les
condicions climàtiques d’una i altre estació incidien en la presència d’estrangers.
76
S’entén la forma ἀπέπρατε com a aorist actiu del verb ἀποπρατίζω.
77
Les formes ἐβρόντα i ξυνεκύκα són terceres persones singulars del
Pretèrit Imperfet de βροντάω i ξυν-κυκάω respectivament.
Acarnesos 35

ni en la mar ni en el continent romanguin.

Aleshores els de Megara, quan ja poc a poc famejaven, 535
demanaren la resolució dels Lacedemonis per tal de que
el cas fos resolt mitjançant les meretrius78.
Nosaltres emperò no volguérem tot i que ens ho demanaven sovint.
I aleshores ja apareixien el patacs dels escuts.
Algú dirà: ‘no calia’, però què calia? Digueu-ho! 540
Ves!, si algun dels Lacedemonis en recalar a port amb una pastera
s’hagués venut un cadell de Serifos, essent ell denunciat79,
haguéreu restat dins les cases? Certament, i tant que cal de molt80!
I prou que de segur haguéreu amarinat
tres-centes naus, i la polis estaria plena 545
d’enrenou de generals, de cridòria girientorn del trierarca81,
de sou que es retribueix, de pal·ladis que es dauran,
d’arsenal que brama, de queviures que es racionen,
d’odres, d’estrops, de compres relatives als gerros,
d’alls, d’oliveres, de cebes en xarxes, 550
de llaceres, d’anxoves, de flautistes, de morats.
I la drassana, al seu torn, de fustams que es llavoren,
de claus que dringuen, d’escàlems que es foraden82,
d’embornals, de compassos de pifres83, de xiulets.
Sé que faríeu aquestes coses, però a en Tèlef 555
no el creiem84? Del cert que en nos no hi ha seny!

SEMICOR SEGON
És veritat, oh tronat i molt rebel!

78
Se suposa, fent un intercanvi, com si fossin hostatges.
79
Atès el participi es troba en veu activa s’hauria de traduir “denunciant
ell”, així que el més segur és que digui “exposant ell (al cadell)”, com
correspon a la veu activa del participi concertat amb el subjecte φήνας.
80
O bé ‘de sobra’ (πολλοῦ).
81
S’ha d’entendre per les ganes d’acudir a les trirrems a lluitar.
82
Segurament aquest passatge conté un sentit obscè. Cf. vv. 95-97 i notes ad
locum.
83
Els pifres eren els encarregats de marcar el ritme de voga dels remers amb
els seus xiulets.
84
La forma οἰόμεσθα és arcaica i equival a οἰόμεθα (1a p.pl. veu mig-
passiva del verb οἴω). No és necessari entendre la oració com a interrogativa.
36 Aristòfanes

SEMICOR PRIMER
Goses tu, malgrat ser un captaire, enraonar-nos això,
i malgrat haver-nos reprotxat si algú era un fals delator?

SEMICOR SEGON
Sí per Posidó!, i enraona tant que tot allò que enraona 560
és just i en res d’això menteix!

SEMICOR PRIMER
Encara que sigui just, calia que ell digués això?
Ara bé, no s’atrevirà a enraonar aquestes coses gratuïtament!

SEMICOR SEGON
Ei, tu!, a on corres?, no esperaràs? Mira que si fereixes
a aquest baró, tu mateix seràs destruït al moment! 565

SEMICOR PRIMER
Ah, Làmac! Oh, que aguaites com un llampec!85
Ajuda’ns, oh plomall-gorgonat! Mostra’t,
Ah, Làmac! Oh amic! Oh congènere!
Si hi ha un taxiarca86 o un estrateg o
un baró reservista, que sigui cridat 570
algú que s’apressi, car jo estic a meitat!87

LÀMAC
Des d’on he fet escolta d’un clam bèl·lic?
On cal socórrer? On s’ha d’entrar a la batussa?
Qui despertà a la Gorgona del seu escriny88?

DICEÒPOLIS
Oh Làmac!, heroi dels plomalls i de les emboscades! 575

85
Construcció molt similar a v.95. Vegis notes ad locum.
86
Soldat encarregat de comandar una taxis (unitat hoplítica nombre de
soldats de la qual variava segons l’exèrcit fos més o menys nombrós).
87
En efecte, es refereix a que el Cor s’ha escindit en dos parers.
88
Es refereix a l’estoig on es guardava el broquer. També es pot referir a la
‘cassoleta’ (peça central de l’escut, on precisament es llavoraven les efigies)
Acarnesos 37

SEMICOR PRIMER
Oh Làmac! Que l’home aquest de fa estona
no ultratja a tota la nostra ciutat?

LÀMAC
Ei, tu! Tu goses, malgrat ser un captaire, enraonar aquestes coses?

DICEÒPOLIS
Oh Làmac!, heroi! Tingues clemència
si essent un captaire vaig parlar o garlar quelcom!

LÀMAC
Però què ens digueres? No parlaràs?

DICEÒPOLIS
No ho sé encara…, 580
és que testavirejo per culpa del temor de les teves armes.
Però t’ho prego: aparta de mi la carassa!

LÀMAC
Heus.

DICEÒPOLIS
Ara me l’has de col·locar capgirada.

LÀMAC
Hi jeu.

DICEÒPOLIS
Ara dóna’m la ploma del teu elm.

LÀMAC
Aquest plomissol és per a tu.

DICEÒPOLIS
Ara agafa’m del cap 585
38 Aristòfanes

per tal que regurgiti. És que basquejo per efecte dels plomalls89.

LÀMAC
Ei tu!, què faràs? Pretens vomitar amb el plomissol?

DICEÒPOLIS
Ja què és un plomissol, diguem, de quin carai
d’au és? Per cas d’un fanfarró?

LÀMAC
Ai de tu, com moriràs!

DICEÒPOLIS
De cap manera, oh Làmac!, 590
perquè no és cosa relativa a la força; però, si ets fort
perquè no em descapullares90, ja que estàs ben armat?

LÀMAC
Enraones això a l’estrateg, tot i essent un captaire?

DICEÒPOLIS
Que jo sóc un captaire?

LÀMAC
Si no, qui ets, doncs?

DICEÒPOLIS
Aquell que és un ciutadà de profit: no un arribista, 595
ans des del moment que la guerra fou, un bon soldat;
tu en canvi, des del moment que la guerra fou, un archi-asalariat!

LÀMAC
Perquè m’escolliren!

89
O sia, ‘és que els plomalls em provoquen basques’. En efecte, τοὺς
λόφους és Acusatiu Agent de la forma passiva βδελύττομαι. En català el
normal seria dir ‘és que em repugnen els plomalls’.
90
O sia, ‘per què no em feres trempar?’.
Acarnesos 39

DICEÒPOLIS
Sols tres cucuts!91
En efecte, fastiguejat per això vaig pactar,
perquè veig a barons canuts entre els batallons 600
mentre joves com tu es troben escapolits92:
uns per Tràcia, rebent el sou de tres dracmes
―Tisamenostentacavalls, Desvergonyamuntacàrregs―,
altres amb els Caris, aquells entre els Caonis
―Honoratambofrenes, Fanfarrodediomeu―, 605
i aquells a Camarina, o a Gela o a Melapela.

LÀMAC
Perquè foren votats!

DICEÒPOLIS
Però per quina causa
vosaltres d’una manera o altre sempre rebeu un sou,
mentre que d’aquests, ningú? De debò, oh Cruany!,
ja has estat ambaixador, tu que ets un canut des d’antuvi93? 610
Ho ha negat! Malgrat tot, és ben prudent i emprenedor.
I què, Antraciti, o Bonfardell, o Aglaner?,
algú de vosaltres conegué els afers ecbatanis o als Caons?
‘No’, diuen. Però sí el de Cosira, i Làmac,
als que poc temps abans, per culpa dels escots i dels deutes, 615
tal com vessant l’aigua bruta del vespre
tots els seus amics els hi advertien ‘aparteu-vos!’94.

LÀMAC
Oh democràcia!, de debò s’ha de suportar això!?

DICEÒPOLIS
De debò no, si almenys Làmac no rebés un sou.

91
Fent referència a que hi havia poca gent a l’assemblea. El mot κόκκυξ
també vol dir ‘llibertí’ o ‘adúlter’.
92
La forma διαδεδρακότας és participi de perfet del verb διαδιδράσκω.
93
S’adopta la lectura de BEK. ἕνῃ, entenent aquesta forma àtica de ἔνος com
a datiu en funció adverbial.
94
‘Aparteu-vos!’ perquè ve la guerra. Així els cridaven, diu, com quan hom
crida als vianants al vessar l’aigua bruta del dia per la finestra.
40 Aristòfanes

LÀMAC
A canvi jo a tots els Peloponesis 620
els faré la guerra i els pertorbaré arreu,
tant amb estols com amb tropes, mitjançant el meu potencial.

DICEÒPOLIS
I jo anuncio als Peloponesis
tots i als Megaresos i als Beocis
que venguin, que comprin amb mi, però no amb Làmac. 625

CORIFEU
El baró ha vençut amb els seus arguments, i el dem canvia d’opinió
al voltant dels pactes. Desemmascarant-nos emperò per mor dels
anapestos, avancem!
Des que el nostre entrenador95 s’adherí als cors feçòdics96,
mai aprofità per dir davant el teatre quant destre ell és;
essent difamat per sos enemics, emperò, entre Atenesos volubles, 630
en tant que paròdia la nostre ciutat i insulta el poble,
és precís respondre ara mateix avant Atenesos mudables.
Us diu, doncs, que és mereixedor de molts béns,
per haver-vos estalviat no ser massa enganyats per discursos estrangers,
i no ésser complaguts per vanitosos97, ni ser uns patrioters. 635
Abans, per cert, els emissaris de les ciutats de fora que us enganyaven
primer us denominaven ‘coronats de violes’, i tantost algú us ho digués,
de sobte, gràcies a les ‘corones’, damunt les natges del cul us assèieu.
Si algú altrament adulant-vos haguera denominat ‘esponerosa’ a Atenes,
hagués trobat tot gràcies al ‘esponerosa’, comprant el vostre honor com a anxoves98.
Havent fet aquestes coses, causa de molts béns us ha resultat, 641
inclús ensenyant a les gents dins altres ciutats com poden ser democratitzats.
Per això ara els que s’enduguin l’impost des d’altres polis per a vosaltres,

95
O bé ‘instructor’, ‘monitor’, etc. (ὁ διδάσκαλος ἡμῶν), o sia, Aristòfanes
mateix. De fet, en principi l’autor de la comèdia era també qui dirigia els assajos
del cor i dels actors.
96
Cf. v.500 i nota ad locum.
97
Aquí θωπευομένους és Acusatiu Agent de ἥδεσθαι, i en aparèixer en veu
mig-passiva no ha de traduir-se ‘per aduladors’, el qual seria correcte si el
participi estigués en veu activa, sinó ‘per aquells que s’adulen a sí mateixos’, o
sia, ‘per vanitosos’, ja que el participi apareix en veu mitjana.
98
O sia, ‘comprant el vostre honor com qui compra anxoves’.
Acarnesos 41

arribaran delitosos de conèixer aquest poeta excel·lent,

el qual aventurà a dir entre Atenesos el que és just. 645
Així de lluny ja ha arribat sa fama respecte de la seva audàcia
que àdhuc el rei dels Lacedemonis, perquirint a l’ambaixada,
li preguntà en primera instància quina d’ambdues parts destaca en estols,
i després a quina d’ambdues parts aquest poeta profereix grans maleses,
car digué que aquests hòmens han esdevingut molt millors 650
i molt prestos a vèncer a l’enemic, tenint aquest conseller.
Per això els Lacedemonis us proposen la pau
i reclamen la Egina, si bé de l’illa aquella
no posen cura ans per haver de prendre-la a aquest poeta. 654
Però vosaltres, per cert, no us hauríeu de desprendre’n mai, perquè parodiarà ho just.
I afirma que us ensenyarà totes les bondats, de manera que sou benaurats,
no adulant-vos ni rebent sota ma uns honoraris ni ensarronant-vos,
ni enredant-vos ni exalçant-vos, sinó ensenyant-vos ho que és millor.
Després d’això, que Cleó també ho trami
i ho afaiçoni tot contra mi, 660
car el bé i ho just amb mi
estarà com a aliat; i que mai se’m condemni
essent-ho en nom de la ciutat com aquell
canalla i enculat! 664