Introducció A La Comptabilitat Mòdul 3 El Mesurament I La Valoració Comptable

El mesurament
i la valoraci
comptable
Josep Vallverd Calafell
P01/01005/00415
Universitat
Oberta
de Catalunya
Universitat Oberta de Catalunya P01/01005/00415
El mesurament i la valoraci comptable
ndex
Introducci.......................................................................................
Objectius............................................................................................
1. Introducci ..................................................................................
2. Mesurament i valoraci comptable .......................................
3. El valor en economia .................................................................
11
4. Principis de valoraci comptable ..........................................
13
5. Valoraci del patrimoni:

analtica i sinttica....................................................................
15
6. Criteris de valoraci analtica ................................................
18
7. La valoraci en lordenament
juridicomercantil.......................................................................
20
7.1. Codi de comer ........................................................................
20
7.2. Llei de societats annimes .......................................................
20
7.3. Pla general de comptabilitat ....................................................
21
Resum.................................................................................................
26
Activitats...........................................................................................
29
Bibliografia ......................................................................................
29
Introducci
La informaci comptable, com ja sha pogut veure, sexpressa en unitats

monetries. Ara b, fixem-nos que constitueixen elements patrimonials,
entre altres, les mercaderies, els immobles, la maquinria, el mobiliari,
etc., s a dir, un conjunt dall ms heterogeni.
El trnsit del mesurament fsic (unitats fsiques) al mesurament monetari
(unitats monetries) es fa a partir dun factor de conversi (criteris de valoraci), que poden ser diversos. La valoraci s una qesti fonamental
en comptabilitat. En efecte, segons quin sigui el criteri valoratiu emprat,
lexpressi de la situaci patrimonial i els resultats poden variar substancialment.
Objectius
Els objectius que es pretenen assolir amb aquest mdul sn:

1.
Adquirir el concepte i la importncia del mesurament i de la valoraci en comptabilitat.
2.
Conixer els principis de valoraci comptable.
3.
Conixer els criteris de valoraci analtica del patrimoni.
4.
Conixer els principis de comptabilitat relacionats amb la valoraci.
5.
Tenir una aproximaci a les normes de valoraci comptable.
1. Introducci
Lestudiant pot comprovar com als documents comptables (Balan de situaci, compte de Resultats, etc.), les diferents partides sexpressen
quantificades en unitats monetries. Aix, per exemple, pel que fa a Mercaderies, no sexpressa el nombre dunitats fsiques (quilos, metres, litres,
etc.) que hi ha al magatzem de lempresa sin el seu equivalent monetari
(euros).
Amb el denominador com monetari saconsegueix homogenetzar la
informaci comptable, en qu per naturalesa hi ha una gran heterogenetat delements patrimonials: caixa, mercaderies, immobles, clients,
mobiliari, provedors, etc. El mesurament i la valoraci formen part del
problema de lhomogenetzaci.
No obstant aix, a pesar de lhomogenetat assenyalada conv observar

que, si b la partida de caixa sexpressa en euros, com tamb la de maquinria i totes les altres aquests dos imports tenen diferent significat,
s a dir, compleixen funcions distintes. En el primer cas sn euros com
a mitj de pagament, mentre que en el segon es tracta de euros com a
Les funcions que

satribueixen al diner
unitat de mesura.
En poques dinestabilitat monetria, s a dir, quan la moneda, tot i conservar el seu valor nominal, varia de capacitat adquisitiva, es produeixen distorsions valoratives. La unitat monetria conserva el mateix nom
de sempre per realment es tracta dunitats de mesura diferents. En
efecte, les pessetes de 1970 tenien un poder adquisitiu diferent del que
tenien les de 1995, ja que amb la mateixa quantitat dunitats monetries
no s possible adquirir el 1995 la mateixa quantitat dunitats fsiques
dun producte. Tanmateix, en tots dos casos ens referim indistintament
a pessetes.
1) El diner com a unitat de

mesura o unitat de
compte: permet reduir a un
com denominador (els
diners) els diferents valors dels
bns, dels serveis, etc.
2) El diner com a mitj de
pagament o instrument de
canvi: facilita lintercanvi i
evita recrrer a la permuta.
Lacceptaci i la confiana
general que se li atorga en fan
un instrument adequat capa
de ser canviat i tornat a
canviar per altres bns tants
cops com calgui.
3) El diner com a dipsit de
valor: sota aquesta propietat
o funci s possible mantenir
diner en reserva esperant el
moment oport per a aplicarlo. En aquest sentit, permet
estalviar i evita gastar de
seguida que es disposi
defectiu.
Quadre resum del valor adquisitiu de la pesseta (1970-1993) elaborat segons el cost de la vida de lINE (ndexs mitjans anuals)
1 pesseta de lany
val el 1970 1971 1972 1973 1974 1975 1976 1977 1978 1979 1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993
Aquesta circumstncia no es pot ignorar a lhora de fer servir magnituds

expressades en diners. Per exemple, en poques dinflaci la informaci
comptable que es quantifica, tal com sha indicat, en unitats monetries queda distorsionada i, si no sapliquen correccions a les xifres valoratives, es poden causar efectes no desitjables en les decisions que es
prenguin partint dinformacions no corregides.
Al final de la primera guerra mundial hubo un alemn que vendi con lucro (?) un automvil que tena. Con el dinero obtenido, apenas pudo, sin embargo, adquirir una
moto que, pasado un mes, revendi por una suma muy superior a la del coste (?).
Cuando quiso obtener de nuevo un medio de transporte verific que slo tena dinero
para una bicicleta... Dicen que acab por andar a pie y descalzo!
F.V. Gonalves de Silva (1958). Inmovilizaciones y amortizaciones
(pg. 173). Buenos Aires: Oresme.
Inflaci
s un increment sostingut
del nivell general de preus.
Aix, doncs, no qualificarem
dinflacionria lala de
determinats preus perqu no
constitueix un augment del
nivell general de preus.
2. Mesurament i valoraci comptable
Per a Stevens, el concepte de mesurament consisteix en lassignaci de

numerals a objectes o esdeveniments dacord amb regles (escales de mesurament).
El mesurament en comptabilitat ha volgut dir tradicionalment lassignaci de valors
numrics a objectes o esdeveniments relacionats amb una empresa i obtinguts de manera
que siguin adequats per a lagregaci (com ara la valoraci total de lactiu) o la desagregaci
segons convingui en situacions especfiques. Tanmateix, el mesurament comprn tamb
un mtode de classificaci i identificaci, i durant molts anys els comptadors han reconegut la necessitat de presentar informaci de carcter no quantificable, com informacions
que sovint apareixen en notes a peu de pgina o en una altra part dels estats financers.
Hendriksen (1981, pg. 129)
Dun determinat objecte (una pea de tela, per exemple) podem dir que fa
100 metres. El numeral 100, que mesura fsicament aquella pea de tela,
representa la seva longitud en metres. Aix, doncs, hem quantificat un
atribut o propietat daquell objecte i aquesta assignaci dun numeral a un
objecte permet transmetre informaci. Per la longitud, el pes, la temperatura, etc. no sn propietats intrnseques dels objectes sin que procedeixen de la seva comparaci amb daltres, que es prenen com a base de referncia; daquesta comparaci sorgeix el nombre que els mesura.
Un cop obtinguda lexpressi quantitativa dels elements patrimonials segons la seva naturalesa (longitud, extensi, etc.) topem amb el problema
de manca dhomogenetat, perqu cada element es refereix a la seva unitat de mesura.
No hi ha una unitat de mesura nica, vlida per a tots els elements patrimonials; aix, doncs, per a homogenetzar el mesurament de les magnituds sutilitza el patr monetari.
Com que els bns i serveis es canvien en general amb diners, es pot suposar que un
mesurament monetari de les dades econmiques pot ser til quan sadopten decisions,
particularment pel que fa a aquelles decisions que es relacionen amb la riquesa i els
seus canvis, i la producci de bns i serveis. Continuant amb el supsit duna economia
de canvi, s lgic que els preus dintercanvi (els preus de mercat) siguin pertinents en la
presentaci dinformes externs
Hendriksen (1981, pg. 129).
Teoria del mesurament

Com assenyala el professor
Bonet (1994, pg. 111),
la teoria del mesurament,
desenvolupada per P. Suppes
[...], posa de manifest que en
el mesurament es comparen
potencialment tots els cossos
i que sestableix una
correspondncia o analogia
entre el mn dels objectes i el
dels nombres.
Unitat de mesura
La expresin monetaria de la
medida fsica de la cantidad
de una magnitud econmica
es funcin del precio y de la
propia cantidad de la
magnitud en cuestin,
mientras que la expresin real
de la citada medida no vara
en tanto no lo haga la
cantidad fsica de la referida
magnitud, pudindose
concretar, pues, que la
medida monetaria de la
cantidad de una magnitud
cualquiera es funcin del
precio y de la medida real de
la misma, mientras que sta
permanece constante cuando
las variaciones de la medida
monetaria se deben
exclusivamente a variaciones
en los precios. (Requena,
1977, pg. 115)
10
En resum, el mesurament monetari implica, seguint el professor

Requena (1977, pg. 189 i 251), els tres punts segents:
1) Determinaci del valor fsic de la quantitat de la magnitud que
cal mesurar (mesurament).
2) Fixaci del seu valor econmic (valoraci).
3) Expressi monetria del primer per aplicaci del valor obtingut per al segon.
La transformaci de les mesures fsiques en monetries comporta aplicar el factor de conversi (criteris de valoraci: preus,
per exemple, en unitats monetries). Aquests factors de conversi poden ser diversos, cosa que dependr de la naturalesa
de lelement patrimonial, de les condicions i circumstncies
que lenvolten. La teoria de la valoraci socupa destudiar tot
aix.
La valoraci s una qesti fonamental en comptabilitat. Segons quin sigui el criteri valoratiu utilitzat, la situaci patrimonial i els resultats presentats poden variar substancialment.
El valor de les coses

A les persones grans els
agraden les xifres. Si dieu a les
persones grans: He vist una
casa molt bonica de ma
vermell amb geranis a les
finestres i coloms a la
teulada..., no seran capaos
dimaginar-se la casa. Els heu
de dir: He vist una casa de
cent mil francs. Aleshores
exclamaran: Que ns de
bonica. (El petit prncep,
Saint-Exupry)
11
3. El valor en economia
En economia trobem diferents classes de valors. Nhi ha dues classes de

fonamentals, que sn el valor ds i el valor de canvi. El valor ds s la
utilitat que proporcionen els bns o serveis per a satisfer les necessitats
humanes. El valor de canvi es refereix a la proporci per la qual un b es
pot canviar per un altre.
Per totes dues classes de valor no sn suficients per a explicar la paradoxa del valor que es plantejava Adam Smith a La riquesa de les nacions
(1776), quan constatava el preu tan baix dun b com laigua, davant de
la utilitat absoluta que t i, en canvi, lalt preu de bns tan innecessaris
com els diamants. Per s que, a ms a ms de la seva utilitat, laigua s
abundant i els diamants sn escassos, caracterstiques que condicionen
el valor de les coses.
Com assenyala el professor Samuelson (1966, pg. 466-467), [...] en realitat Adam Smith no va resoldre mai completament la paradoxa; es va
conformar senzillament assenyalant que el valor ds dun b la seva
contribuci total al benestar econmic no s el mateix que el seu valor
de canvi, el total de valor en diners o la suma per la qual ser venut.
Smith no havia arribat a distingir entre la utilitat total i la utilitat marginal [...]. La utilitat total de laigua no en determina el preu o la demanda. Solament la utilitat relativa i el cost de lltima porci daigua en
determinen el preu [...]. Com ms quantitat hi ha duna mercaderia
menys sen presenta... de totes les altres.
[] la utilidad marginal es un concepto que por s solo permite explicar el valor, pues
rene los dos elementos de utilidad y rareza. El valor de un bien no se determina por la
utilidad total del mismo, sino exclusivamente por su utilidad marginal, que es la que
proporciona la ltima unidad que del bien se posee o consume. Como el agua se encuentra en abundancia y el sujeto la emplea hasta la saciedad, en tales condiciones sabemos que la utilidad marginal es nula. Respecto a los diamantes, la utilidad marginal
es grande, porque las disponibilidades de los mismos son escasas y el sujeto los apetece
o desea en cantidades muy superiores a las que posee.
Castaeda (1965, pg. 111)
Aportaci
Lanlisi anterior subratlla
que el sistema de
comptabilitat que considera el
valor total dun b (preu per
quantitat) difereix del sistema
necessari per a avaluar el
benestar total. En efecte, el
valor econmic total de laire
s zero, per la seva
contribuci al benestar s
molt gran. Igualment, si
augmentem la quantitat que
es produeix duna mercaderia,
augmentarem evidentment el
benestar de la comunitat;
per si es tracta dun b amb
una demanda rgida (com el
blat, p. ex.), destruirem al
mateix temps part del seu
valor econmic. (Samuelson,
1966, pg. 467)
12
[] la necesidad de homogeneizar el concepto de valor implica la utilizacin del

precio, cuya referencia, si bien podra venir dada en base a la utilizacin de un bien
cualquiera como patrn, concreta su expresin en el dinero, que adquiere, de tal
forma, la consideracin de instrumento generalizado de la expresin del valor de los
bienes.
Requena (1977, pg. 191)
En termes comptables...
... es distingeix entre la utilitat
marginal i la global segons la
disponibilitat i laccs a cada
objecte, producte..., com s
el cas de laigua i els diamants.
13
4. Principis de valoraci comptable
Mateo Pantaleoni va establir els tres principis bsics de valoraci, en els

quals es manifesta la possibilitat de valorar de maneres diferents uns mateixos elements patrimonials; sn els segents:
Un patrimoni shaur de valorar dacord amb la finalitat de la valoraci i, consegentment, a cada finalitat hi correspondr una
valoraci.
El veritable significat duna valoraci depn de la finalitat amb
qu sha efectuat.
Daix que acabem de dir es desprn que un balan que es proposi diverses finalitats, si aquestes resulten incompatibles, requerir valoracions distintes.
No s el mateix una valoraci patrimonial en una empresa que est funcionant normalment i que ho continuar
fent, que la que correspondria a una altra empresa que es
troba a punt de ser alienada o liquidada. Si sens permet la
comparaci, no pensa ni enfoca les coses de la mateixa manera una persona que t tota una vida per davant, que viu i
que treballa normalment, que una altra que es troba en una
fase terminal, clnicament desnonada i a punt de traspassar.
La valoraci dels elements integrants del patrimoni de lempresa sha
dadequar a un seguit de principis generals:
1) Instantanetat. La valoraci sha de referir a un moment determinat.

Exemple: Inventari de XXX el 31 de desembre de 1995.
2) Integritat. La valoraci ha dincloure tots els elements que formen
part del patrimoni.
Principi comptable
El principi comptable conegut
com de gesti continuada,
dempresa en marxa
o dempresa en
funcionament estableix que
es considerar que la gesti
de lempresa t prcticament
una durada illimitada. En
conseqncia, laplicaci dels
principis comptables no
sencaminar a determinar el
valor del patrimoni a lefecte
de la seva alienaci global o
parcial ni limport resultant
en cas de liquidaci. Pla
general de comptabilitat.
Principis comptables
(el remarcat s nostre).
14
3) Homogenetat. En la valoraci sha daplicar el mateix

mdul monetari a tots els elements patrimonials.
4) Especificaci. Cal explicar, per a cada un dels elements
patrimonials, les circumstncies particulars pel que fa a naturalesa, mesura, situaci, etc.
5) Tempestivitat. Cal establir adequadament la relaci
existent entre el moment que sefectua una valoraci i el
moment al qual es refereix aquesta valoraci.
Aix, doncs, es poden presentar tres situacions:
a) Valoraci anticipada. La valoraci es fa abans del moment al qual es
refereix.
b) Valoraci immediata. La valoraci es fa coincidint amb el moment
al qual es refereix.
Algunos autores...
... restringen su alcance al
detalle de los criterios
adoptados para llevar a cabo
la valoracin, lo que, si bien
podra constituir uno de sus
aspectos, cuando proceda,
en modo alguno debe
considerarse como nica
interpretacin. (Requena,
1977, pg. 215)
c) Valoraci diferida. La valoraci es fa desprs del moment al qual es

refereix.
6) Manteniment del criteri de valoraci. Un cop adoptat un criteri
de valoraci, cal que es mantingui al llarg del temps, en la mesura que
no hi hagi circumstncies rellevants que recomanin el canvi de criteri.
Resulta imprescindible aplicar-lo per a salvaguardar lobjectivitat de la
informaci comptable i evitar que el resultat pugui dependre discrecionalment de la voluntat de qui elabora aquesta informaci (el resultat pot
procedir nicament del canvi del criteri de valoraci), i per a possibilitar
que la informaci sigui comparable.
7) Prudncia valorativa. En presncia de dos criteris valoratius igualment acceptables, conv aplicar el que impliqui menys risc de sobrevaloraci.
El principi comptable
duniformitat estableix...
... que un cop adoptat un
criteri en laplicaci dels
principis comptables dins de
les alternatives que, si escau,
aquests permetin, shaur de
mantenir al llarg del temps i
aplicar a tots els elements
patrimonials que tinguin les
mateixes caracterstiques, en
la mesura que no salterin els
supsits que van motivar
lelecci de lesmentat criteri.
Si aquests supsits shan
alterat, es podr modificar el
criteri adoptat en el seu dia,
per si es dna el cas aquestes
circumstncies es faran
constar a la memria, indicant
la incidncia quantitativa i
qualitativa de la variaci sobre
els comptes anuals. (Pla
general de comptabilitat.
Principis comptables)
15
5. Valoraci del patrimoni: analtica i sinttica
El patrimoni s format pel conjunt delements actius i passius, la diferncia dels quals constitueix el net patrimonial. La valoraci de cada element
patrimonial, segons el criteri valoratiu que correspongui, dna per suma
algebraica la valoraci total del patrimoni. s la valoraci analtica.
Ara b, el patrimoni empresarial es pot valorar tamb globalment, en lloc

de valorar-ne cada element patrimonial. s la valoraci sinttica.
Per ampliar aquests conceptes i percebren les diferncies, posarem un

exemple. Es tracta de dues empreses (A i B) dedicades a la mateixa activitat econmica i que tenen la mateixa composici patrimonial pel que fa
a cada element.
EMPRESA A
Balan de situaci de lempresa A el 31-XII-19n0

Actiu
Passiu A
Actiu A
Net A
Caixa
Clients
Mercaderies
Mobiliari
Immobles
Passiu
5
10
20
30
35
Provedors
Capital
100
EMPRESA B
Actiu B
Net B
100
Balan de situaci de lempresa B el 31-XII-19n0

Actiu
Passiu B
30
70
Caixa
Clients
Mercaderies
Mobiliari
Immobles
Passiu
5
10
20
30
35
100
Provedors
Capital
30
70
100
Sent, qualitativament (composici) i quantitativament (import), com es

pot veure:
16
Actiu A
Actiu B
Passiu A
Passiu B
Net A
Net B
Considerem els supsits segents: lempresa A s gestionada per bons directius, mentre que la B la porten directius mediocres, que a ms a ms coneixen molt
poc el sector en qu lempresa es desenvolupa.
Lempresa A t una clientela fidel mentre que els
clients de la B no queden totalment satisfets amb
les seves compres i difcilment repeteixen. Lempresa A vetlla per la qualitat del producte que ven i
pel servei postvenda, mentre que a lempresa B la
qualitat del producte no s la millor i el servei
postvenda no funciona adequadament. Lempresa
A t una organitzaci modlica mentre que a la B
es produeixen sovint importants disfuncions comercials, administratives, de seguretat, etc.
Una valoraci de cada element dna el mateix valor patrimonial en totes
dues empreses, per s obvi que, veient la situaci que hem presentat,
alg que estigui interessat en ladquisici duna daquestes empreses en
funcionament (aparentment idntiques; si ms no, des del punt de vista
patrimonial) es decidir abans per A que per B i estaria disposat a pagar
per la compra de la primera un preu superior a la seva valoraci analtica
(la mateixa en totes dues empreses).
La diferncia entre la valoraci sinttica (Vs) i la valoraci analtica

(Va ) s lanomenat fons de comer (FC) o goodwill:
Vs Va = FC
17
Cal fer notar que el fons de comer recull tot all que la comptabilitat no ha pogut tenir en compte leficincia de la direcci, la fidelitat de la clientela, leficincia organitzativa, etc. i que es considera a lhora de valorar lempresa en funcionament, perqu, tal
com indica Gnter Jaensch, el valor de lempresa com un tot no
es pot calcular mitjanant la suma dels valors dels elements que la
componen. El tot s ms que la suma de les parts.
Una empresa en funcionamiento vale ms que la suma algebraica de todos los valores
integrantes de su patrimonio. La razn de ello est en que la empresa es una combinacin productiva que implica una organizacin y que, bajo la direccin del empresario,
ofrece un rendimiento que generalmente excede de lo que se puede considerar como
rendimiento normal de la inversin realizada en ella.
Fernndez Pirla (1974, pg. 389)
En lexemple que ens ocupa, la valoraci analtica (Va) en totes dues empreses dna un valor de 70 u. m. Si suposem que hi ha alg disposat a
pagar 90 u. m. (Vs) per ladquisici de lempresa A, direm que en aquesta
hi ha un fons de comer (positiu) de 20 u. m., i aix les comptabilitzar
el comprador.
No entrem en lestudi de la valoraci dempreses amb lestimaci analtica del fons de comer, ja que depassaria els lmits daquesta obra. Lestudiant interessat pot acudir a la bibliografia existent sobre el tema. A
tall dorientaci i com a exemple, mencionem UEC (1966) i AECA (documents 1 a 4. Principis de valoraci dempreses).
Lectura recomanada
Recomanem la lectura
del captol XXXIII El fondo
de comercio y su valoracin
(pg. 389-396) de lobra
de Fernndez Pirla.
18
6. Criteris de valoraci analtica
La valoraci dels elements patrimonials es pot fer dacord amb algun

dels criteris segents. No hi ha un nic criteri valoratiu; lelecci estar
condicionada tant per la finalitat de la valoraci com per la naturalesa de
lelement patrimonial. Amb la intenci de sistematitzar-ne lestudi, seguirem la classificaci del professor Fernndez Pirla (1974, pg. 385-387).
Aix, doncs, tindrem els criteris de valoraci segents:
1) Valoraci segons el mercat. Implica valorar els elements patrimonials de lactiu segons el preu que tinguin al mercat. Un preu de mercat
que cal distingir segons que es tracti duna compra o duna venda.
Tamb es pot parlar de preus de venda a lengrs i a la menuda.
Seguint el professor Requena (1977, pg. 223-224), tal com estableix el
postulat B-2 de Moonitz, els preus de mercat poden ser passats, presents
o futurs; consegentment, cadascun dels seus aspectes compra i venda
generar tres alternatives possibles, que constitueixen altres criteris de
valoraci segons el mercat.
Preu de compra
passat:
preu (de cost) dadquisici o preu (de cost) histric
present:
preu actual de reposici
futur:
preu futur de reposici
passat o anterior
Preu de venda
present o actual
futur
a) Preu dadquisici: s el preu satisfet per la compra dun b.

El preu dadquisici s aplicable en el cas duna empresa en funcionament, s a dir, sense cap perspectiva de liquidaci, perqu aleshores do-
Preus de mercat
Les dades comptables es
basen en preus generats per
canvis passats, presents o
futurs, que han tingut lloc
o sespera que es produeixin.
19
naria lloc a una informaci comptable no pertinent, que no seria til. En

un supsit aix seria el preu de realitzaci el que donaria la mesura adequada de la situaci. No obstant aix, a sensu contrario, la perspectiva de
no liquidaci no justificaria en tots els casos valoracions basades en el
preu dadquisici.
b) Preu de reposici: s el preu a qu actualment o en el futur es podrien reposar els elements patrimonials de qu ja es disposa.
c) Preu de venda: s el preu de realitzaci dun element patrimonial en
Cost
el mercat.
2) Valoraci segons el preu de cost. Equival al valor dels recursos utilitzats en la producci dun b. Aquest criteri valoratiu saplica quan lelement patrimonial lha elaborat lempresa mateix.
3) Valoraci segons amortitzaci. Deixant de banda lestudi de la figura de lamortitzaci, que farem ms endavant, direm que lamortitzaci s lexpressi comptable de la depreciaci sistemtica que sofreixen
els elements de limmobilitzat pel seu s i per altres causes.
Aquest criteri consisteix a valorar lelement prenent com a base el valor
dadquisici o de cost de producci, minorat per lamortitzaci corresponent.
4) Valoraci per capitalitzaci. El valor de capitalitzaci (VC) correspon al quocient entre el rendiment (R) produt per un determinat element patrimonial i el tant unitari dinters (i) que sacorda per a la capitalitzaci.
R
VC =
i
s el valor estimat per a un b que, al tipus dinters considerat, dna el
rendiment produt.
5) Valoraci per taxaci pericial. A vegades, laplicaci daltres criteris
comporta dificultats. En aquests casos es pot recrrer a lestimaci del valor de lelement patrimonial feta per perits, considerant les diverses circumstncies que hi concorren.
El cost com a expressi del

valor dun objecte tenint en
compte els sacrificis i les
despeses que origina la seva
obtenci.
20
7. La valoraci en lordenament juridicomercantil
Hi ha diferents disposicions en qu podem trobar exigncies legals sobre

valoraci comptable. Aqu incloem algunes normes de valoraci i principis comptables relacionats amb la valoraci, ms amb carcter testimonial i a tall dexemple que amb intenci de fer-ne una anlisi, i conscients que lestudiant encara no narribar a copsar tot el significat; per
aix no vol dir que ms endavant, quan estudiem cada un dels elements
patrimonials, no considerem els criteris de valoraci especfics per a cadascun. Aix, doncs, no ens plantegem ara per ara aportar tota la normativa en el tema de la valoraci comptable, sin solament indicar-ne alguna referncia.
7.1. Codi de comer

Els articles 38 i 39 tracten de la valoraci,
Article 38.1. La valoraci dels elements integrants de les diferents partides que figuren als
comptes anuals sha de fer dacord amb els principis de comptabilitat generalment acceptats. En particular, shan dobservar les regles segents:
a) Sha de presumir que lempresa continua en funcionament.
b) No shan de variar els criteris de valoraci dun exercici a laltre.
c) Sha de seguir el principi de prudncia valorativa.
[...]
e) Shan de valorar separadament els elements integrants de les distintes partides de lactiu i
del passiu.
f) Els elements de limmobilitzat i del circulant shan de comptabilitzar, salvant el que es disposa a larticle segent, pel preu dadquisici o pel cost de producci.
7.2. Llei de societats annimes

La secci 5a, que comprn els articles 193 a 198, socupa de les regles de
valoraci.
Article 193. Principis generals sobre la valoraci. La valoraci dels elements integrants de
les distintes partides que figuren als comptes anuals sha de fer dacord amb el que sha
establert al Codi de comer i amb el que sha disposat especficament en els articles segents.
21
7.3. Pla general de comptabilitat

El Pla general de comptabilitat, en el qual tindrem loportunitat daprofundir ms endavant i en altres assignatures, normativitza determinats
aspectes de la informaci comptable i, dentre ells, la valoraci dels elements patrimonials.
1) Principis de comptabilitat
La primera part del Pla general de comptabilitat socupa dels principis
comptables. Nextraurem els que estan relacionats ms directament amb
la valoraci, amb el benents que els principis de comptabilitat no sapliquen exclusivament a lmbit de la valoraci.
a) Principi de prudncia. nicament es comptabilitzaran els beneficis
realitzats en la data de tancament de lexercici. Per contra, els riscos previsibles i les prdues eventuals originades en lexercici corrent o en un altre danterior shauran de comptabilitzar tan aviat com es coneguin; amb
aquesta finalitat es distingiran les prdues reversibles o potencials de les
realitzades o irreversibles.
Nota
Estudiareu amb ms
profunditat qu sn les
correccions de valor per
prdues potencials o
reversibles, i per prdues
realitzades o irreversibles
en el mdul didctic
El finanament i la inversi
permanents.
Exemple de prdua potencial o reversible

Imagineu que fa uns quants mesos vau comprar a la borsa diverses accions de Telefnica a 30 euros cadascuna i que avui una acci de Telefnica cotitza a noms 20 euros.
s evident que teniu una prdua potencial de 10 euros/acci, perqu no les heu venut.
Tamb resulta evident que s reversible, ja que la cotitzaci es pot recuperar.
Exemple de prdua realitzada o irreversible
s conegut de tothom que un cotxe perd valor per ls que en fem o pel senzill pas del
temps. Podem convenir que aquesta s una prdua certa, s a dir, realitzada i irreversible.
En conseqncia, en fer aquest tancament es tindran en compte tots

els riscos i prdues previsibles, qualsevol que en sigui lorigen. Quan
aquests riscos i prdues es coneguin entre la data de tancament de lexercici i aquella en qu sestableixen els comptes anuals, deixant de banda
que apareguin en el balan i el compte de Prdues i guanys, se nhaur
dinformar detalladament a la memria.
Tamb es tindran presents tota mena de depreciacions, tant si el resultat
de lexercici fos positiu com negatiu.
b) Principi dempresa en funcionament. Es considerar que la gesti
de lempresa t prcticament una durada illimitada. Consegentment,
Nota
Consulteu el material associat
en web per veure exemples
daplicaci daquests principis.
22
laplicaci dels principis comptables no sencaminar a determinar el valor del patrimoni amb finalitats dalienar-lo globalment o parcialment,
ni limport resultant en cas de liquidaci.
c) Principi del preu dadquisici. Com a norma general, tots els bns i
drets es comptabilitzaran pel seu preu dadquisici o cost de producci. El
principi del preu dadquisici shaur de respectar sempre, excepte quan
sautoritzi, per disposici legal, a fer-hi rectificacions; en aquest cas se
nhaur de facilitar una informaci completa a la memria.
Aquesta norma (es refereix a preus dadquisici o de cost) seria vlida nicament i exclusivament en aquells casos en qu exists una total absncia dalteracions en els nivells de preus tant generals com relatius, la qual cosa s un supsit totalment allunyat
de la realitat dels nostres dies.
Els efectes que el manteniment daquesta regla de valoraci produeixen sobre leconomia de les empreses sn, en el millor dels casos, els doferir una informaci defectuosa
sobre les seves inversions, les seves fonts financeres i els seus resultats. []
Com pot sobreviure el tradicional criteri del cost dadquisici, fins i tot desprs de ms
de mig segle de crtiques i malgrat tots els inconvenients esmentats? Senzillament , per
lalt grau dobjectivitat que presenta aquest criteri des dun punt de vista legalista,
perqu no hi ha cap dubte que altres possibles criteris podrien estar ms afectats per judicis personals. []
El cost histric pot ser, des dun punt de vista legalista, totalment objectiu, per viola
un dels principis ms fonamentals de qualsevol teoria del valor, per exemple, que el valor dun objecte o dun succs depn del temps i de les circumstncies [].
Caibano (1975, pg. 112-113)
d) Principi duniformitat. Un cop shagi adoptat un criteri per a aplicar

els principis comptables, dins de les alternatives que, si s el cas, permetin, shaur de mantenir en el temps i aplicar a tots els elements patrimonials que tinguin les mateixes caracterstiques mentre no salterin els
supsits que han motivat lelecci daquest criteri.
Si salteren aquests supsits es podr modificar el criteri que es va adoptar al seu dia, per aleshores aquestes circumstncies es faran constar a la
memria, indicant-hi la incidncia quantitativa i qualitativa de la variaci sobre els comptes anuals.
En els casos de conflicte entre principis comptables obligatoris

haur de prevaler aquell que garanteixi millor que els comptes
anuals expressin la imatge fidel del patrimoni, de la situaci financera i dels resultats de lempresa.
Sense perjudici del que sha indicat al pargraf precedent, el principi
de prudncia tindr carcter preferencial sobre els altres principis.
23
2) Normes especfiques de valoraci

La cinquena part del Pla general de comptabilitat socupa de les normes
de valoraci.
a) Immobilitzat material. (Norma de valoraci 2a):
Valoraci. Els bns compresos en limmobilitzat material shan de valorar al preu dadquisici o al cost de producci. Quan es tracti de
bns adquirits gratutament, es considerar com a preu dadquisici el
seu valor venal en el moment de ladquisici [].
Preu dadquisici. El preu dadquisici inclou, a ms de limport facturat pel venedor, totes les despeses addicionals que es produeixin
fins a posar el b en condicions de funcionament: despeses desplanaci i enderrocament, transports, drets aranzelaris, assegurances, installaci, muntatge i altres de similars [].
Cost de producci. El cost de producci dels bns fabricats o cons-
Exemple daplicaci
del preu dadquisici
Comprem una finca on hi ha
un edifici vell, que de moment
enderrocarem per edificar-hi ms
endavant una nova fbrica.
Paguem al propietari, a empreses
i a professionals per la seva
intervenci i per altres conceptes
diversos, els imports segents:
truts per la mateixa empresa sobt afegint al preu dadquisici de les
Finca
primeres matries i altres matries consumibles, els altres costos direc-
Notari
600
Registre
200
tament imputables als esmentats bns. Shi haur dafegir la part que
raonablement correspongui dels costos indirectament imputables als
bns de qu es tracta, en la mesura que aquests costos corresponguin
al perode de fabricaci o construcci [].
Valor venal. El valor venal dun b s el preu que es presumeix que es-
Impostos
1.400
Permisos
200
Enderrocament
500
Aparellador
300
Esplanaci
500
Tanca
del b i el lloc on es trobi. El valor venal sapreciar dacord amb la si-
Preu
dadquisici
o valor
del terreny
lexplotaci del b.
Correccions de valor. En tots els casos es deduiran les amortitzacions
practicades, les quals shauran destablir sistemticament atenent a la
vida til dels bns, dacord amb la depreciaci que normalment sofreixin amb el funcionament, ls i el gaudi, sense perjudici de considerar-ne tamb lobsolescncia.
Shauran defectuar les correccions valoratives necessries a fi i efecte datribuir a cada element dimmobilitzat material el valor de mercat inferior que
li correspongui al tancament de cada exercici, sempre que el valor comptable de limmobilitzat no sigui recuperable per la generaci dingressos suficients per a cobrir tots els costos i les despeses, lamortitzaci inclosa.
4.500
Arquitecte
taria disposat a pagar un adquirent eventual tenint en compte lestat

tuaci de lempresa i, generalment, sota la hiptesi de continutat de
20.000
1.800
30.000
(suma
dels imports
anteriors)
Nota important
Tota adquisici o compra dun
actiu pot comportar despeses
addicionals. Aquestes sempre
les considerarem com un
import ms del preu del b.
Una despesa la considerarem
com a tal, si i noms si, est
directament o indirectament
relacionada amb lobtenci
dun ingrs. En altres paraules,
si resta vinculada a lactivitat
productiva de lempresa o
contribueix al seu
manteniment.
24
Per la depreciaci duradora que no es consideri definitiva, shaur de dotar una provisi; aquesta provisi es deduir igualment amb la finalitat
destablir la valoraci del b de qu es tracti; en aquest cas no es mantindr la valoraci inferior si les causes que van motivar la correcci de
valor haguessin deixat dexistir.
Quan la depreciaci dels bns sigui irreversible i distinta de lamortitzaci sistemtica, es comptabilitzar directament la prdua i la disminuci
del valor del b corresponent.
b) Existncies. (Norma de valoraci 13a):
Valoraci. Els bns compresos en les existncies shan de valorar al
preu dadquisici o al cost de producci.
Preu dadquisici. El preu dadquisici comprendr el consignat a
la factura ms totes les despeses addicionals que es produeixin fins que
els bns siguin al magatzem, tals com transports, duanes, assegurances, etc. []
Cost de producci. El cost de producci es determinar afegint al
preu dadquisici de les primeres matries i altres matries consumibles els costos directament imputables al producte. Tamb shi haur
dafegir la part que raonablement hi correspongui dels costos indirectament imputables als productes de qu es tracti, en la mesura que
aquests costos corresponguin al perode de fabricaci.
Correccions de valor. Quan el valor de mercat dun b o qualsevol
altre valor que li correspongui sigui inferior al seu preu dadquisici o
al seu cost de producci, convindr efectuar correccions valoratives, i
amb aquesta finalitat es dotar la provisi pertinent, quan la depreciaci sigui reversible. Si la depreciaci fos irreversible, es tindr en
compte aquesta circumstncia en valorar les existncies. Amb carcter
general, sentendr per valor de mercat:
Per a les primeres matries, el seu preu de reposici o el valor net de realitzaci, si fos inferior.
Primeres matries
Les que, per mitj delaboraci o transformaci, es destinen a formar part dels productes fabricats.
25
Per a les mercaderies i els productes acabats, el seu valor de realitzaci,

un cop dedudes les despeses de comercialitzaci corresponents.
Mercaderies
Coses adquirides per lempresa i destinades a la venda sense transformaci.
Per als productes en curs, el valor de realitzaci dels productes acabats

corresponents, un cop deduts tots els costos de fabricaci pendents
de generaci i les despeses de comercialitzaci.
Productes en curs
Els que es troben en fase de formaci o transformaci en un centre dactivitat al tancament de lexercici.
c) Canvis en criteris comptables i estimacions. (Norma de valoraci

21a).
Com a aplicaci del principi duniformitat no es podran modificar els
criteris de comptabilitzaci dun exercici a un altre, llevat de casos excepcionals que sindicaran i es justificaran a la memria i sempre dins dels
criteris autoritzats per aquest text. En els esmentats supsits, es considerar que el canvi es produeix al comenament de lexercici i sinclour
com a resultats extraordinaris en el compte de Prdues i guanys lefecte
acumulat de les variacions dactius i passius, calculades amb aquesta
data, que siguin conseqncia del canvi de criteri.
26
Resum
Amb el denominador com monetari saconsegueix homogenetzar la

informaci comptable en qu per naturalesa hi ha una gran heterogenetat delements patrimonials: caixa, mercaderies, immobles, clients, mobiliari, provedors, etc. El mesurament i la valoraci formen part del problema de lhomogenetzaci.
El mesurament monetari implica els tres punts segents: determinaci
del valor fsic de la quantitat de la magnitud que cal mesurar (mesurament); fixaci del seu valor econmic (valoraci); expressi monetria
del primer per aplicaci del valor obtingut per al segon. La transformaci
de les mesures fsiques en monetries implica aplicar el factor de conversi (criteris de valoraci: preus, per exemple, en unitats monetries).
Aquests factors de conversi poden ser diversos, cosa que dependr de la
naturalesa de lelement patrimonial, de les condicions i circumstncies
que lenvolten. La teoria de la valoraci socupa destudiar tot aix. Segons quin sigui el criteri valoratiu utilitzat, la situaci patrimonial i els
resultats presentats poden variar substancialment.
Pantaleoni va establir tres principis bsics de valoraci en els quals es
manifesta la possibilitat de valorar de maneres diferents uns mateixos
elements patrimonials.
La valoraci de cada element patrimonial, segons el criteri valoratiu que
correspongui, dna per suma algebraica la valoraci total del patrimoni.
s la valoraci analtica. Ara b, el patrimoni empresarial es pot valorar
tamb globalment, en lloc de valorar-ne cada element patrimonial. s la
valoraci sinttica. La diferncia entre les valoracions sinttica i analtica
s el fons de comer o goodwill.
Com a principals criteris de valoraci analtica hi ha la valoraci segons
el mercat, segons el preu de cost, segons amortitzaci, per capitalitzaci i
per taxaci pericial.
27
Els principis de comptabilitat que estan relacionats ms directament

amb la valoraci sn: principi de prudncia, principi dempresa en funcionament, principi del preu dadquisici i principi duniformitat.
29
Activitats
1. Penseu en diferents criteris valoratius amb qu us hgiu pogut trobar en la vida, com ara
en el cas dun cotxe (preu dadquisici, preu de reposici), en vendre un cotxe vell (taxaci
pericial), en comprar un pis (preu dadquisici, valor cadastral), etc. Comenteu aquests criteris i assenyaleu la utilitat que segons el vostre parer t cadascun dells.
2. Prepareu dos balanos de situaci, un que se suposa que correspon a una empresa en
funcionament i laltre amb les mateixes partides i imports, que se suposa que s el balan
de liquidaci duna altra empresa. Comenteu la significaci dambds balanos i expliqueu
la manera com ha dendevinar aquests significats alg que no conegui la situaci de cap de
les dues empreses.
3. Escriviu un balan que presenti una situaci de fallida i expliqueu de quina manera, canviant el criteri de valoraci dalguns dels elements patrimonials, aquell balan pot esdevenir equilibrat, amb un net patrimonial positiu.
4. Contesteu les preguntes segents:
Qu s el principi dempresa en funcionament?
Qu s la valoraci segons el mercat?
Qu significa el valor de lempresa com un tot no es pot calcular mitjanant la suma
dels valors dels elements que la componen. El tot s ms que la suma de les parts?
Qu s el valor ds?
Qu s la valoraci?
Qu s el mesurament monetari?
Quins sn els principis generals de valoraci dels elements integrants dun patrimoni i
quin significat tenen?
Qu s el goodwill?
Qu s el preu de reposici?
Quines sn les funcions que satribueixen al diner?
Per qu cal mantenir un criteri de valoraci al llarg del temps?
Qu s el mesurament?
Qu s el valor venal?
Quins sn els principis de valoraci de Pantaleoni?
Qu s el valor de canvi?
Qu s la prudncia valorativa i per a qu sha demprar?
Qu s la valoraci sinttica dun patrimoni?
Qu s la valoraci per capitalitzaci?
Bibliografia
Bibliografia bsica
Serra Salvador, V.; Giner Inchausti, B.; Vilar Sanchs, E. (1994). Sistemas de informacin contable: una introduccin a la contabilidad (cap. 7). Valncia: Tirant lo Blanch.
Vela Pastor, M.; Montesinos Julve, V.; Serra Salvador, V. (1991). Manual de contabilidad (cap. 5). Barcelona: Ariel.
Referncies bibliogrfiques
Bonet Guin, E. (1994). El raonament analgic: de la semblana a la metfora potica.
Les relacions entre cincia i societat a Catalunya, a la fi del segle XX. Barcelona: Fundaci Catalana per a la Recerca.
Castaeda Chornet, J. (1965). Lecciones de teora econmica. Madrid.
Fernndez Pirla, J.M. (1974). Economa y gestin de la empresa. Madrid: ICE.
Hendriksen, E.S. (1981). Teora de la contabilidad. Mxic: Unin Tipogrfica Editorial Hispano-Americana (UTEHA).
Requena Rodrguez, J.M. (1977). La homogenizacin de magnitudes en la ciencia de la contabilidad. Madrid: ICE.
Samuelson, P.A. (1966). Curso de economa moderna. Madrid: Aguilar.
Lestudiant...
... trobar amb facilitat les
respostes de les preguntes que
es formulen en les
explicacions del text. Cal,
per, que sintentin contestar
sense cap consulta, que
noms es far un cop shi
hagin esmerat els esforos
necessaris.

Introducció A La Comptabilitat Mòdul 3 El Mesurament I La Valoració Comptable

Cargado por

Información del documento

Título original

Derechos de autor

Formatos disponibles

Compartir este documento

Compartir o incrustar documentos

Opciones para compartir

¿Le pareció útil este documento?

¿Este contenido es inapropiado?

Copyright:

Formatos disponibles

Introducció A La Comptabilitat Mòdul 3 El Mesurament I La Valoració Comptable

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

El mesurament

Universitat Oberta de Catalunya P01/01005/00415

El mesurament i la valoraci comptable

2. Mesurament i valoraci comptable .......................................

3. El valor en economia .................................................................

4. Principis de valoraci comptable ..........................................

5. Valoraci del patrimoni:

6. Criteris de valoraci analtica ................................................

7.1. Codi de comer ........................................................................

7.2. Llei de societats annimes .......................................................

7.3. Pla general de comptabilitat ....................................................

Universitat Oberta de Catalunya P01/01005/00415

La informaci comptable, com ja sha pogut veure, sexpressa en unitats

El mesurament i la valoraci comptable

Universitat Oberta de Catalunya P01/01005/00415

Els objectius que es pretenen assolir amb aquest mdul sn:

Adquirir el concepte i la importncia del mesurament i de la valoraci en comptabilitat.

Conixer els principis de valoraci comptable.

Conixer els criteris de valoraci analtica del patrimoni.

Conixer els principis de comptabilitat relacionats amb la valoraci.

Tenir una aproximaci a les normes de valoraci comptable.

El mesurament i la valoraci comptable

Universitat Oberta de Catalunya P01/01005/00415

El mesurament i la valoraci comptable

No obstant aix, a pesar de lhomogenetat assenyalada conv observar

Les funcions que

1) El diner com a unitat de

Universitat Oberta de Catalunya P01/01005/00415

El mesurament i la valoraci comptable

Aquesta circumstncia no es pot ignorar a lhora de fer servir magnituds

Universitat Oberta de Catalunya P01/01005/00415

El mesurament i la valoraci comptable

2. Mesurament i valoraci comptable

Per a Stevens, el concepte de mesurament consisteix en lassignaci de

Teoria del mesurament

Universitat Oberta de Catalunya P01/01005/00415

El mesurament i la valoraci comptable

En resum, el mesurament monetari implica, seguint el professor

El valor de les coses

Universitat Oberta de Catalunya P01/01005/00415

El mesurament i la valoraci comptable

En economia trobem diferents classes de valors. Nhi ha dues classes de

Universitat Oberta de Catalunya P01/01005/00415

El mesurament i la valoraci comptable

[] la necesidad de homogeneizar el concepto de valor implica la utilizacin del

Requena (1977, pg. 191)

Universitat Oberta de Catalunya P01/01005/00415

El mesurament i la valoraci comptable

4. Principis de valoraci comptable

Mateo Pantaleoni va establir els tres principis bsics de valoraci, en els

1) Instantanetat. La valoraci sha de referir a un moment determinat.

Universitat Oberta de Catalunya P01/01005/00415

El mesurament i la valoraci comptable

3) Homogenetat. En la valoraci sha daplicar el mateix

c) Valoraci diferida. La valoraci es fa desprs del moment al qual es

Universitat Oberta de Catalunya P01/01005/00415

El mesurament i la valoraci comptable

5. Valoraci del patrimoni: analtica i sinttica

Ara b, el patrimoni empresarial es pot valorar tamb globalment, en lloc

Per ampliar aquests conceptes i percebren les diferncies, posarem un

Balan de situaci de lempresa A el 31-XII-19n0

Balan de situaci de lempresa B el 31-XII-19n0

Sent, qualitativament (composici) i quantitativament (import), com es