Está en la página 1de 11

Anlisi de la campanya electoral dInca a les

xarxes socials:

Estem davant un canvi electoral?

Febrer de 2015

1. Introducci a lestudi
Dins la Cincia Poltica i lanlisi de participaci poltica a travs de les xarxes
socials, alguns estudis senyalen la possibilitat dinferir un resultat electoral a
partir duna srie de variables de tipus quantitatiu i qualitatiu. Sn ms, per,
els anlisis que critiquen aquesta predictibilitat, perqu els esdeveniments, la
segmentaci i la bretxa digital, condicionen aquesta participaci, aix com el
tamany del cos electoral o lmbit territorial dels comicis.
Sigui com sigui, en aquest estudi hem tengut en compte variables
quantitatives i qualitatives, no per a predir qui guanyar les eleccions, sin qui
mant una millor participaci poltica activa a les xarxes i quines
conseqncies reals t.
No hem partit de cap hiptesi prvia, per tal de no distorsionar els possibles
resultats amb teories com lanivelladora o la normalitzadora. Ser en les
conclusions finals on tractarem de trobar les explicacions.
2. Anlisi de la campanya electoral a Inca: Els canals socials oficials
Lobjectiu daquest punt s fer una descripci de la situaci de partida, sense
tenir en compte factors externs ni canals
offline
. A ms, no sha tengut en
compte els perfils institucionals de lAjuntament, del Govern o del Consell,
malgrat puguin influir en lassimilaci de missatges.
Aix, hem classificat aquesta anlisi en les dues principals xarxes socials.
2.1. Facebook: La xarxa amb ms usuaris
Com tots sabem, Facebook s la xarxa social amb ms usuaris a Espanya, i
actualment s un dels principals escenaris de la campanya poltica.
Preferentment ens hem enfocat en els perfils de pgina partidistes (
fanpage
) i
de candidats en aquesta xarxa, sense deixar de banda els perfils personals de
regidors i altres crrecs.
Hem dividit les variables que ens interessen en
quantitatives
i
qualitatives,
i
els partits analitzats sn el Partit Popular, Socialistes dInca, MS per Inca i
Independents dInca.

a. Variables quantitatives
La primera variable quantitativa que ens interessa, s el
nombre de seguidors
dels partits a Facebook. Hem dassenyalar que tots els partits analitzats
compten amb perfils de pgina (
fanpage
), quelcom que no passa a tots els
municipis, on incls alguns ajuntaments compten amb perfils dusuari,
incomplint les normes de Facebook.
El partit amb ms seguidors s el
PSIB-PSOE dInca
, amb 1.508 seguidors,
ms del doble que el segon, el
Partit Popular
, amb 749. La tercera i quarta
posici s per a
MS per Inca
(314) i els
Independents dInca
(306).
Quant al nombre de publicacions, hem pres les dades dels darres 50 dies, des
de dia 1 de gener, i shan tengut en compte qualsevol publicaci, incls canvi
de fotografies de capalera o events. El partit amb ms publicacions s el
Partit Popular, amb un total de 67; han arribat a fer fins a 7 publicacions en un
sol dia (02 de febrer), una prctica que incideix negativament en el nombre
dimpactes, segons els algoritmes de Facebook. Els Socialistes han fet 54
publicacions, amb una mitjana de prop duna publicaci al dia, i com veurem
en el segent punt, s una prctica que beneficia el seu
engagement
.
Per la seva part, MS ha publicat 26 vegades, i els Independents ho han fet 23,
el que implica manco duna publicaci diria.

b. Variables qualitatives
El comportament (
engagement
) dins les pgines de Facebook, s una variable
essencial per a ponderar la rellevncia i amplificaci dels missatges. En el
nostre cas, hem fet servir leina
SimplyMeasured per a calcular aquest
engagement
, i veiem que els Independents dInca tenen un 34% dels seus
seguidors (104 seguidors), seguits pels Socialistes dInca amb un 147% (222
seguidors). Amb un 83% de
engagement amb els seus seguidors, el PP dInca
ocupa la tercera posici, seguit de MS, amb un 54%.
Una vegada ms es fa evident la necessitat de ponderar la variable qualitativa i
quantitativa, ja que amb un percentatge menor, el
engagement
dels Socialistes
dInca s el que mobilitza a ms usuaris i tamb en la part qualitativa supera
la resta de competidors.

2.2. Twitter: la xarxa de la conversa directa


Dins la xarxa
Twitter s important separar molt b les variables quantitatives
(nombre de seguidors, tuits publicats, nombre dinteraccions) de les
qualitatives (caracterstiques del pblic objectiu, s de
hashtags
i tipus de
repostes).
a. Variables quantitatives
En primer lloc compararem el
nombre de seguidors dels 4 perfils municipals
que prenem com a objecte destudi, per a desprs comparar el nombre de tuits
publicats i interaccions generades.
El partit amb ms seguidors a Twitter s
MS per Inca
, amb 591 usuaris que
els llegeixen, seguits per
Independents
amb 238, el
PP
amb 236 seguidors i els
Socialistes dInca amb 213 seguidors. No obstant aix, el nombre de tuits
emesos canvia aquesta classificaci, i situa els Socialites com el partit que ms
publica, amb 1.596 tuits, seguits dels populars amb 1.378 tuits, MS amb 989
tuits i en darrer lloc els Independents, amb 425 tuits.
Quant als retweets i favorits, hem fet servit leina
MetricSpot
, que ens indica
que en les darreres setmanes sn els
Independents per Inca
, amb el 51% de
contingut propi, seguit pels
Socialistes dInca
, amb el 45% de tuits propis,
front al 44% del PP i el 235% de MS. Lagrupaci ecosobiranista s la que fa
ms
rpliques
, amb un 11% del seu contingut, seguits pels Socialistes i els
Independents amb un 55%, i pel PP amb un 35%.

Un altre factor quantitatiu s la


rtio de seguidors per seguits
, on es calcula si
t ms seguidors que persones a les quals segueixen. En aquest cas els
Socialistes dInca tamb ocupen la primera posici, ja que tenen una rtio de
11, amb ms seguidors que gent a qui segueixen. Per darrere es troba la
coalici MS, amb un 101, seguida del PP, amb un 090 i en darrer lloc,
Independents, amb una rtio del 047.
Per acabar, sha mesurat lactivitat i freqncia de publicaci des dels perfils
oficials, i la mitjana de tuits per dia torna estar encapalada pels
Socialistes
dInca
, que tenen de mitjana 110 tuits per dia, i en les darreres setmanes han
pujat a 346 tuits per dia, per davant del PP dInca, que actualment fa 315 tuits
per dia, i MS ha passat de 070 a 074 tuits per dia. Els Independents incls
han redut els tuits per dia, de la mitjana de 096 a 068 tuits per dia.
b. Variables qualitatives
Dins aquestes variables qualitatives estimarem quin s limpacte dels
tuits
emesos, i quines reaccions (
engagement
) tenen en els tuitaires, com hem fet
per a Facebook. Seguint amb les dades oficials de
MetricSpot
, els tuits de la
coalici MS han estat els ms
retuitejats
, amb una taxa del 67%, seguits pels
Independents, amb un 56%, els Socialistes, que tenen un 47% de tuits
retuitejats
, molt per davant del PP, que noms compta amb un 6% de tuits
retuitejats
.

Aquesta correlaci es mant respecte dels


tuits marcats com a favorit, amb un
54% per a MS, un 44% per als Socialistes, un 25% per a Independents i noms
un 6% en el cas del PP.
Per a ponderar aquests resultats, s important saber si aquests
tuits contenen
algun tipus de
hashtag o etiqueta, on es poden incloure consignes o slgans.
Aix, veiem que els
Socialistes sn els qui ms empren
hashtags
,
concretament al 655% dels seus
tuits
, i solen ser #canviainca, #Inca,
#canvisegur i #Mallorca. Molt per darrere, trobam la coalici
MS per Inca
,
amb un 29% de tuits amb hashtag, i solen ser #partforana, #Inca,
#PrimriesPerInca i #PleInca. Als darrers llocs, els
Populars dInca noms fan
servir
hashtags al 275% dels seus
tuits
, i els ms emprats sn #baleares,
#balears, #
l6nniobecerra i #Mallorca. Per la seva part, els Independents
noms enriqueixen els seus tuits amb
hashtags al 23% de les publicacions,
amb
els
temes
#Inca,
#Mallorca,
#Feli2015anyelectoral
o
#imputacindelainfantacristina.
Totes aquestes dades es poden consultar a:
MetricSpot - Anlisi del PP dInca
MetricSpot - Anlisi dels Socialistes dInca
MetricSpot - Anlisi de MS per Inca
MetricSpot - Anlisi dels Independents
Una altra variable interessant s la popularitat dels seguidors daquestes
comptes, s a dir, quants de seguidors tenen els nostres seguidors. Aix, fent
servir leina de pagament
SocialBro
, i la gratuta
SimplyMeasured
, veiem que els
Socialistes dInca
sn els qui tenen seguidors amb ms seguidors, com
podem veure a la segent captura. Aquesta variable s interessant perqu amb
una interacci (
retuit
o rplica), lamplificaci del missatge s major.
Per la seva part, la coalici MS s el compte de Twitter amb ms seguidors
que tenen entre 50 i 500 seguidors.

Quant al
Klout Score
, nota que es fa servir per a mesurar la popularitat a les
xarxes socials, sn els
Socialistes els qui encapalen la classificaci, amb 434
punts, seguits de MS per Inca, amb un 411, i bastant per darrera els Populars
amb un 362 i els Independents amb un 338 sobre 100.
2.3. La importncia del
framing
i els
hashtags
Dins la Comunicaci Poltica s molt important crear els marcs conceptuals de
la conversa, i les etiquetes de les xarxes socials serveixen com a canal
damplificaci i difusi de les propostes dels partits.
Com senyalen autors especialistes en el
e-campaigning
, la campanya online
pot tenir 4 principals objectius: informar, mobilitzar, involucrar i connectar.
Les xarxes socials sn canals fonamentals per a la mobilitzaci i connexi, i
permeten fer
branding
amb ls detiquetes.

En el cas del municipi dInca, noms els


Socialistes dInca han fet s constant
dun
hashtag
, #canviaInca, que suposa una acumulaci dimpactes durant un
ampli perode de temps, que genera una suma dimpactes de marca. Aix, en
els darrers 54 dies i amb noms 75 tuits que fan servir el
hashtag #canviaInca,
els Socialistes han aconseguit ms de 32 mil impressions, amb una audincia
de 4.322 persones.

3. La figura dels candidats i la campanya online


Com ja vrem publicar al
Estudi de Poltica balear online
, al mes de setembre,
els partits enfoquen la presncia molt ms en els candidats que en els partits.
s per aix que quantitativament, sn ms nombrosos els seguidors dels
perfils de candidats autonmics a Facebook i Twitter, que els seguidors dels
partits.
Per aquesta ra s essencial fer una anlisi de la presncia social de cadascun
dels candidats, ja que els impactes es poden multiplicar, canviant el codi de la
conversa i captant un pblic diferent, o directament potser es prescindeixi
daquests canals alternatius si el candidat no t perfils oberts a les xarxes.
Aix, a Inca, la situaci presenta una asimetria molt rellevant. Veurem les
diferncies entre els candidats a cadascuna de les xarxes ms importants:
Facebook i Twitter, enfocats en variables quantitatives i qualitatives.
3.1. Els candidats a Facebook
Quant al nombre de seguidors en Facebook, hem dassenyalar que el candidat
dels Independents no t perfil a Facebook, i els candidats de MS per Inca i el
Partit Popular tenen perfils dusuari sense optimitzar (el batle incls diu al
seu perfil que treballa a Camper i anteriorment a lAjuntament). Noms el

candidat dels Socialistes dInca t perfil, per no dusuari, sin una


fanpage
des de la qual es poden crear anuncis, insertar aplicacions i consultar
estadstiques ms completes.
Aix, Virgilio Moreno compta amb una pgina oberta amb 530 seguidors, on es
pot publicar directament i es pot consultar levoluci en nombre de seguidors
i
engagement
setmanal. Com podem veure a la imatge, ms de la meitat dels
seguidors interactuen a la
pgina
.

Aquest tipus de campanya es considera una mostra de


profesionalitzaci de les
campanyes, ja que es determina un
target o pblic objectiu concret, sobrin
canals especfics per a la informaci, mobilitzaci i sobretot interacci.
3.2. Candidats a Twitter: Conversa i
hashtags
Tot i que les
etiquetes (hashtags)
es poden fer servir tamb a Facebook, s a
Twitter on resulten ms tils. Si partim de la premissa que els candidats
concentren latenci i treball de campanya, resulta curis la manca de perfils
a Twitter del candidat del PP i actual batle, o del candidat dels Independents
per Inca.
Noms el candidat dels Socialistes i de MS per Inca compten amb perfil a
Twitter. Quantitativament, Virgilio Moreno t ms seguidors que Antoni
Rodrguez Mir, amb 969 front a 769, i ambds fan servir el Twitter
majoritriament per a fer
retuits (62% el candidat ecosobiranista, 715% el
socialista).

Per la part qualitativa, per, veiem una diferncia molt important, com s la
ratio de tuits diaris i ls dels
hashtags a les seves publicacions. Aix, Virgilio
Moreno t una mitjana de 168 tuits al dia, i en les darreres setmanes ha
augmentat fins els 337 tuits diaris de mitjana, front els 041 tuits de
Rodrguez Mir, que han pujat fins els 074 tuits al dia.
Daquestes publicacions, el 81% han estat retuitejades en el cas de Virgilio
Moreno, i noms el 37% en el cas de Rodrguez Mir. I quant als
hashtags
emprats, el 52% dels tuits de Moreno han fet servir etiquetes, i aquestes han
estat #canviainca, #Inca, #canvisegur i #Mallorca. Per la seva part, noms el
38% dels tuits del candidat de MS duen
hashtag
, i aquests solen ser
#me21apalma, #primariespermallorca, #recuperemelfutur o #Bauza.
Poden consultar-se les dades aqu:
MetricSpot - Virgilio Moreno
MetricSpot - Antoni Rodrguez Mir

4. Conclusions
Desprs de lestudi de posicionament a les xarxes socials per part dels partits
dInca, podem concloure que els
Socialistes dInca sn els qui mantenen la
millor estratgia online, per la part quantitativa, per sobretot la qualitativa.
Mentre que altres partits tenen ms seguidors, les interaccions i els impactes
que es generen per part de lequip de campanya de Virgilio Moreno arriben a
ms usuaris i les reaccions (
engagement
) sn majors, com hem vist en el cas de
Facebook, qualitativament superior als Independents dInca. Per la seva part,
la creaci duna
fanpage per al candidat permet treballar en dos sentits i
ampliar la difusi dels continguts, reforant el
branding del candidat i els
hashtags
(etiquetes) de la campanya.
Quant a la xarxa Twitter tamb es troba liderada pels Socialistes, amb una
major publicaci de tuits, un major nombre de tuits amb contingut propi,
interaccions posteriors i s dels
hashtags qualificats per a la campanya.
Aquesta qualificaci es pot completar amb lndex de Klout, que els colloca al
capdavant dels partits a Inca. Lenfocament als candidats en les campanyes a
Balears fa que la manca de perfils oberts a Facebook o de comptes de Twitter
per part del batle del PP o dels Independents, limitin els seus impactes i
difusi orgnica a les xarxes, donant un clar avantatge al candidat Socialista,
que s el millor posicionat a ambdues xarxes.
Aquesta activitat de Comunicaci Poltica i participaci a les xarxes t com a
objectius principals la mobilitzaci i la informaci, per sobretot fomentar la
participaci activa i la interacci, ja que es tracta fonamentalment de xarxes
de conversa, no simplement dimatge. Daquesta manera, lacumulaci
dimpactes i la generaci de
feedbacks
positius poden ajudar a que es produeixi
un canvi electoral, ja que la campanya esdev constant en la prctica i
relativament gratuta.