Está en la página 1de 12

FONDO DEL ROIG

LA CASA DEN BANTOR

Sc en Bantor, quin nom ms estrany, oi?


Hola, el meu nom s Bantor. Jo, com vosaltres, tamb visc a Cunit, per amb una diferncia, jo vaig viure
aqu fa 2300 anys, sc un iber. En la meva poca, els
que vivim en aquesta zona no fem servir el nom de Cunit que dieu vosaltres. De fet ni el dibers fem servir, ens
el posaran els grecs.
La meva cultura, la ibrica, sinicia cap el que vosaltres
anomeneu segle VI abans de Crist. Els meus avantpassats van comenar a comerciar amb altres pobles del
mar Mediterrani, com grecs o fenicis, i els van ensenyar
a conrear la vinya, lolivera, a fer cermica a torn, molt
ms maca i resistent..., i ara nosaltres, els ibers, ja en
sabem tant que ens ho compren!
mfora ibrica. Fondo
del Roig, Cunit.

Per... voleu saber qu va passar ms endavant? Doncs


aix ja us ho explicar al nal de la nostra histria.

Escultura dun guerrer, Porcuna,


Jan, Andalusia.

Pondus (pes de teler) amb


inscripcions. Ciutadella Ibrica de
Calafell.

Falcata ibrica de la zona de


Valncia.

Escultura de la Dama dElx. Valncia

La meva cultura

Ilergets
Ilercavons
Edetans

Turdetans

Contestans
Bastetans

Indiketes
Laietans
Cossetans

No penseu per, que noms vivim al lloc que vosaltres en dieu


Cunit, no! Els ibers vivim a les parts de la pennsula ms properes
al mar Mediterrani, des del sud de Frana ns a Andalusia.
Els historiadors grecs van dividir tota la nostra cultura en tribus
segons les zones. Ja se sap que a aquests historiadors els agrada
classicar-ho tot!
A Catalunya vivim els cossetans, els ilergets, els laietans, els ilercavons... i molts altres.
Jo sc un cosset. Ens diuen aix, perqu la ciutat propera ms
important s Kesse. Dit daquesta manera, potser no us sonar
massa, per si us dic Tarragona... ja sabeu don parlo oi?

Banyeres del
Peneds

Les Gurdies
(El Vendrell)

Darr
(Vilanova i la Geltr)

Fondo del Roig


(Cunit)

Ciutadella Ibrica
(Calafell)

Fondo del Roig, casa meva

Pells al sol

Jo visc aqu. Vosaltres, en dieu Fondo del Roig


i s un trosset de Cunit. Ja veieu que no s una
gran ciutat ni un petit poble, sin, simplement un
conjunt de cases on visc amb tota la meva gran
famlia, pares, avis, tiets, cosins... La nostra vida
s molt dura, vivim del camp i dels animals i no
sempre tot va com esperem, per la veritat s que
som molt felios.

Scol de pedra

Des de ben petit he aprs les feines dels grans. El pare mha ensenyat a
cultivar els nostres camps, on hi tenim plantats cereals, sobretot blat i
ordi, que desprs ens serveixen per fer farinetes, sopes, pa... Igual que
per vosaltres, els cereals sn importants, perqu sn la base de la nostra
dieta.

Sitja

Mur de tpia o
tovots

A mi, magrada ms fer de ramader que de pags. Magrada passar


el dia amb els animals que tenim: cabres, ovelles, algunes gallines,
alguns porcs i sobretot el meu ase.
No us penseu per, que amb tants animals mengem carn cada dia, no!
Els animals sn ms valuosos vius, perqu ens donen llet, llana, ous...
De carn, noms en mengem en dies especials.

Fruits assecant-se. Els sostres


sutilitzen per poder-hi fer vries
feines

Sostres fets amb un


llit de canyes i a sobre una barreja de
fang i palla

Les nostres cases estan fetes amb una base de pedra, a sobre, la
paret sacaba daixecar amb tovots, que sn maons fets de fang i
palla o b amb tpia, que es fa amb terra i cal.

Per completar la nostra


dieta, encara continuem
recollectant fruits i
plantes, com ho feien els
nostres avantpassats.
Figues, nous, farigola...

Comena laventura...
Ja heu vist que jo visc en un lloc petit i potser sembla que
la nostra feina no s gaire important. Per la veritat s
que sense nosaltres i altres famlies com la meva, tots els
que viuen en grans ciutats o en poblats forticats, no s
com sho farien. Segurament no tindrien menjar per tots.
Avui, s un dia molt especial per mi. Desprs de molts
anys anant amb el pare a vendre els nostres cereals, ja sc
prou gran per anar-hi tot sol.
Ahir vam obrir les sitges*, on hi tenim el gra que no ens
mengem durant tot lany i el vam anar traient, per portar-lo a vendre als pobles vens.
Tapadora

*Sitja. Forat a terra que serveix per emmagatzemar-hi el gra


que sobra.

Tinc ganes de veure com viu la gent a altres llocs. Mha


dit el pare que veur coses meravelloses...

Artesans i comerciants (Darr)


He arribat al costat del mar. Aqu hi ha un punt de comer molt important i segur que hi podr vendre els meus
cereals. Avui estic de sort, mhan dit que a la platja hi haur un intercanvi comercial amb els nostres amics
dIboshim, em sembla que vosaltres en dieu Eivissa.
Nosaltres els venem productes com cereals, pells, algunes mfores de vi... i ells ens porten coses que aqu no tenim; teles de colors preciosos com el porpra o collars de pasta vtria. No noms intercanviem productes, sin que
tamb ens expliquem coses de les nostres cultures i aix coneixem qu passa al mn.
Pells

Tela porpra
mfora ibrica

mfora pnica
dIboshim

Collarets de pasta
vtria

Comerciant iber

Cereals
Forn de cermica

Ceramista
Kalathos

Torn

Comerciant pnic
dIboshim

Aqu, no tot sn comerciants.


Paret de fang i
Tamb hi ha artesans que fabri- tovots
quen moltes peces de cermica.
Nosaltres la fem servir per tot:
per cuinar, per menjar, per transportar lquids, per comerciar...
Una de les nostres cermiques
ms conegudes s el Kalathos que
t forma de barret de copa i que
Graella
serveix per guardar-hi aliments.

Pilar central

Cambra de cocci

Cambra de
combusti

La mgia del ferro (Les Gurdies)


Feia temps que volia veure aquest lloc. El pare mexplicava histries fantstiques, on em deia que alguns ibers,
eren especialistes en transformar el mineral de ferro en eines i armes. Durant molt de temps vaig creure que era
mgia. Fins que no ho he vist amb els meus propis ulls no he ents la feinada que porta. Ara comprenc perqu
no tothom pot tenir aquestes peces de ferro!

Sitges

Carbonera

Mina a cel obert

Per produir ferro, el primer que hem de fer, s buscar el mineral i per aix shan dexcavar grans forats ns a trobar-lo. Per
convertir-lo en metall, cal posar-lo dins un forn perqu sescal
i es converteixi en ferro. No us creureu a quina temperatura ha
darribar. A ms de 1200C! s un moment mgic, al forn hi
entra un mineral i en surt metall.

Forn de reducci
de ferro

Interior dun forn


de reducci de ferro
Parets
dargila

Entrada daire

Aquests forns fets de fang, sencenen i somplen amb capes de


mineral i de carb. Durant hores, amb una manxa shi va posant aire, que fa que el foc no sapagui i mica en mica, el ferro
es va separant de tot all que no ho s: terra i altres minerals.
Quan el traiem, ja li podrem comenar a donar alguna forma, Capa de mineral
aix s, a cops de martell!

Capa de carbons

Retall fet al
terreny

Quanta gent! (Banyeres del Peneds)


Aix s que s gran, tanta gent i tan enfeinada corrent amunt i avall, no mho podia pas imaginar! s la ciutat
ms gran en la que he estat mai, res a veure amb el meu petit conjunt de cases. Hi ha gent vestida de formes molt
diferents, les dones porten tniques llargues i a sobre una tela gran agafada a lespatlla, amb colors molt vistosos. Mha dit la mare que hi ha colors que sn ms difcils de fer i per tant, no tothom els pot fer servir. Suposo
que s una manera de demostrar la seva importncia. Com magradaria poder comprar una daquestes teles tan
boniques a la mare!
Tamb en veig que vesteixen com jo, amb una simple tnica de color cru, que va a lalada dels genolls i que
potser no s gaire maca, per per poder treballar s molt cmode.

Consell dancians

Sembla que hi ha una reuni important, perqu se


senten crits a la part alta de la ciutat. El cabdill parla
mentre un grup de venerables ancians lescolten atentament. Suposo que deu haver de prendre una decisi
important i necessita el seu consell.

Cabdill

Escriba
Punxons

Rotlle de plom

Tauleta de cera

Oh! Qu est fent aquell senyor? Qu t a les mans?


s un escriba. Ell sencarrega dapuntar-ho tot a la
tauleta de cera. Com magradaria ser com ell. Jo no
en s de llegir i escriure, ning no me nha ensenyat
i la veritat s que sn molt pocs els que ho saben fer.
Quina enveja em fa!

Quines muralles! (Ciutadella)


Aquest poblat t unes muralles espectaculars. Tot i no ser massa gran, perqu noms hi viuen unes 60 persones,
s un lloc molt poders. Hi ha sacerdots i sacerdotesses i guerrers amb les seves famlies que controlen les mercaderies i els camins per anar cap a linterior. Segurament, si jo hagus nascut aqu, ja sabria fer anar lespasa.
Qu passa? La gent est molt
seriosa. Ara veig que la sacerdotessa est dirigint un ritual per
invocar els dus. Nosaltres en
tenim molts, de dus. Segur que
tota aquesta gent els demanar
algun favor, i a canvi, els far un
regal. Potser es sacricar una
cabra o una ovella que sn molt
preuades. Avui s que menjar
carn, doncs!

Muralla
Fossat

Ovella

Altar
Forat per enterrar les restes del
sacrici (cap i potes de lovella)

10

Caminant per un dels carrers, em trobo un guerrer i sofereix a ensenyar-me


tot el seu armament. Porta un casc de
bronze amb una cua de cavall, un cintur de cuir molt gruixut, un escut de fusta i pell que quasi el cobreix sencer i una
espasa de ferro, que de ben segur que
fa molt mal. Per cert, segurament lhan
fet els ibers que hem conegut abans, al
lloc que vosaltres en dieu Les Gurdies.

Torre

Venen els romans


Al principi de la meva histria, us he dit que ms endavant us explicaria qu
va passar. Doncs s, ja us ho podeu imaginar... Els romans ja sn aqu.
De fet, fa temps que estan en guerra amb els cartaginesos, que viuen al nord
dfrica. Uns i altres, el que volen s el mateix; controlar el mar Mediterrani
per poder tenir ms comer i ms riqueses. Aquests enfrontaments potser us
sonen, sn les Guerres Pniques. La qesti s que en aquestes guerres entre
uns i altres, a nosaltres no ens queda ms remei que prendre-hi partit i clar...
als cartaginesos fa temps que els coneixem i hi tenim tractes...
Per desgrcia per, les ltimes notcies que ens arriben no sn bones. Els cartaginesos estan perdent la guerra i ja s qu vol dir aix. Ara a nosaltres ens
esperen temps durs, on els romans vindran i ens imposaran la seva llengua,
la seva religi, la seva cultura... i sabeu qu signicar oi, al nal? Doncs s,
que nosaltres com a ibers acabarem desapareixent... o no. Perqu mentre
vosaltres conegueu la meva cultura, els ibers mai no desapareixerem del tot!
Elefant de guerra cartagins.
Exrcit rom

11

Amb el patrocini de

Amb la collaboraci

Realitzat per

Illustracions

Textos - Georgina Castells

Correcci - Nria Castellano


Assessorament - Jordi Morer
Quim Toldr

Totes les illustracions i textos sn propietat de Sergi Segura Bueno i Georgina Castells Sala