La nova agenda contra la desigualtat social- 1.

Tendrem un Govern paritari i, per primera vegada, una dona a la presidncia de la

Comunitat Autnoma.
Posarem en marxa un Pla per leradicaci de lexplotaci laboral de la dona
Prioritzarem laccs als habitatges pblics a les famlies monoparentals i vctimes de
la violncia de gnere.
Totes les subvencions de lAdministraci pblica tindran criteris digualtat de gnere
TXDQWLFDEOHV

Les poltiques que ha dut a terme el PP aquesta legislatura no han fet ms que eixamplar bretxes
estructurals que ja patien les dones i esbucar els avenos i les lleis que posaven el focus en la direcci correcta, que sn les poltiques pbliques antidiscriminatries, poltiques que, per cert, tant La
Uni Europea com recentment lONU han reconegut.
(OVUHWDOOVODUHIRUPDODERUDOLODXVWHULWDWHQVKDQIHWUHWURFHGLUDQ\VLDVVLVWLPDXQDofensiva
ideolgica neoconservadora sense precedents en democrcia. Tant Balears com a Espanya
les dones han deixat de ser una prioritat de les poltiques dels Governs del PP. Shan retallat els
pressuposts en igualtat, en violncia de gnere, en prevenci, sensibilitzaci, en les poltiques
efectives.
El copagament de medicaments, la retirada de targetes sanitries, els retalls en dependncia, en
la tele assistncia, en el pagament de la seguretat social a les dones cuidadores, la reforma de les
pensions han afectat a homes i dones, per especialment a les segones, que sn ms longeves i
pateixen malalties crniques, tenen pitjors pensions, normalment no contributives, han de viure soles
i tenen ndex de dependncia superior als homes. Sobre aquestes persones, les ms vulnerables els
Governs de Bauz y Rajoy han recaigut els retalls de prestacions i serveis.
Captol apart per la Reforma Laboral de Rajoy perqu expulsa a les dones de locupaci ats que
elimina el dret a la conciliaci de tots els treballadors i treballadores quan permet organitzar la
jornada, els torns i els temps de treball noms en funci de les necessitats econmiques, organitzatives i de la producci, sense tenir en compte les necessitats datenci i cura de les famlies.
Avui es permet a les empreses obligar a fer hores extraordinries en els supsits de contractes a
temps parcial que en la seva gran majoria sn de dones - i impedeix als treballadors i treballado

UHVRUJDQLW]DUHOVVHXVWHPSVQVLWRWSHUODFWjQFLD6yQOHVGRQHVOHVque socupen en major mesura de latenci a les persones en situaci de dependncia i dels infants i, en conseqncia moltes
shan vist obligades a renunciar a la seva feina davant la impossibilitat de conciliar la seva vida familiar
i laboral.
$TXHVWDUHIRUPDODERUDOpVSHULOORVDSHUDWRWDODVRFLHWDWSHUTXqDPpVGHVHULQMXVWDLQHFDoLGLVcriminatria, GHVDSURWDOHQRUPHSRWHQFLDOTXHVXSRVDFRPSWDUDPEOHVFDSDFLWDWVGHODPHLWDW
de la poblaci i les seves possibilitats de participar en el creixement econmic i social que segueix
demandant nostra societat i requereix el nostre pas.
Un cop ms la dreta, davant duna situaci de crisi, expulsa a les dones de lactivitat econmica i, per
tant, de lactivitat social. Un cop ms pretn substituir els drets socials de lEstat del Benestar per
la doble i triple jornada de les dones perqu siguin elles les que socupin en exclusiva de latenci
IDPLOLDU/DUHDOLWDWQDOGHOD5HIRUPD/DERUDOGHO33pVTXHODprecarietat de la feina en general - i
femenina en concret - ha arribat a uns lmits sense precedents.
/DSUzSLDFRQJXUDFLyGHO*RYHUQGH%DX]ipVXQUHH[GHOTXHHQWpQODGUHWDUjQFLDSHULJXDOWDWGH
gnere: dels 19 consellers nomenats durant la present legislatura, noms 4 han estat dones i 2
han estat cessades fulminantment per defensar les poltiques que el propi Bauz els havia imposat: el
TIL a Educaci i el tancament dHospitals a Sanitat.
Finalment sembla preocupant que, mentre augmenta la violncia de gnere a les Illes Balears, les
ordres de protecci en aquest mbit hagin davallat a gaireb la meitat en els darrers 5 anys. A
ms, les noves tecnologies de la comunicaci xarxes socials, mbil, internet.. ha obert noves geoJUDHVSHDOOzTXHHVGHQRPLQDFLEHUDFRVDPHQWTXHVKDXUjGHWHQLUPROWHQFRPSWH

. Els homes cobren de mitjana 5900 a lany ms que les dones com a conseqncia
de la temporalitat, la parcialitat i la desigualtat en lmbit de les feines familiars. La
bretxa salarial de les dones a Balears s dun 17%.
. La taxa docupaci de dones amb estudis superiors ha davallat a Balears 2 punts,
just el contrari del que ha passat a altres comunitats autnomes.
. El 74% de les persones ocupades a temps parcial sn dones.
. Per cada 10 persones laboralment inactives, 9 sn dones.
. Per cada home que redueix la seva jornada, ho fan 9 dones.
. El 93% de les persones cuidadores donades dalta a la SS, sn dones.
. Lany 2007 es van dictar 860 ordres de protecci per violncia de gnere. Lany 2012,
van ser 488.

Per progressar s tan important el capital simblic com les poltiques materials; per tant, un dels compromisos dels socialistes seran la conformaci de governs paritaris. Perqu creiem que a la crisis de
la democrcia se li ha de respondre amb ms democrcia i millorar la representaci dels sexes.
Com a constataci del comproms cal destacar que el Partit Socialista presenta -desprs dun procs
de primries obertes on es varen presentar dues dones- a la primera candidata socialista a la presidncia del Govern. Tenim loportunitat de tenir la primera presidenta de la comunitat autnoma
des de la democrcia.
Resituarem les poltiques pbliques digualtat de gnere com a motor econmic i de cohesi social. Aniran de la m de la recuperaci dels serveis pblics, els drets i llibertats que conformen lEstat
del benestar. Aquestes seran les nostres prioritats de govern la propera legislatura.
Per aix, els socialistes de Balears instarem al Govern de lEstat a derogar la Reforma laboral, letal
pel conjunt dels treballadors per especialment nociva per les dones, que han hagut dacceptar de maQHUDXQLODWHUDOPRGLFDFLRQVHQOHVFRQGLFLRQVGHIHLQDLHQOHVVHYHVMRUQDGHVRVHUDFRPLDGDGHV(OV
socialistes impulsarem diferents frmules en poltiques docupaci que garanteixin les responsabilitats
empresarials envers la justcia social i la igualtat de gnere.
Igualment, establirem per llei, lanlisi de pressupostos pblics amb perspectiva de gnere com
ja tenen des de fa anys la comunitat dAndalusia. A ms, des de lAdministraci Pblica promourem
que totes les VXEYHQFLRQVTXHVDWRUJXLQWLQJXLQFULWHULVGLJXDOWDWTXDQWLFDEOHV; de la mateixa
manera que una entitat no pot rebre una subvenci si t deutes amb ladministraci, haur de tenir uns
parmetres digualtat per poder accedir a aquests doblers pblics.
(VWDEOLUHPSURWRFROVHVSHFtFVHQOHVRFLQHVGRFXSDFLySHUDOHVLQVFULSFLRQVGHGHPDQGDQWVTXH
garanteixi una millor ocupabilitat de les dones, que els sondejos per a les ofertes docupaci siguin paritaris, i que la participaci de dones en els programes de poltiques actives docupaci aquest
garantida almenys en un 40%.
Aquestes poltiques actives docupaci fomentaran la contractaci dels collectius ms vulnerables
JDLUHEpVHPSUHGRQHV+RIDUDQPLWMDQoDQWFRQYHQLVDPEHOVDMXQWDPHQWVRDPEDMXGHVSUzSLHVGH
OD&$,%SHUFRPSHQVDUHOWUHEDOODWHPSVSDUFLDOPDMRULWDULHQGRQHVTXHHQDOJXQVFDVRVDUULEDWDQ
VRODOGHODMRUQDGDKDELWXDOHOVHFWRUGHODQHWHMDQpVXQH[HPSOH/DSULRULWDWVHUDQOHVSHUVRQHVVROHVDPEOOVDOVHXFjUUHFRGHSHQGHQWVHOVyQGRQHV
Instarem al govern central a establir criteris de compensaci per a les dones en les pensions de
jubilaci, de manera que puguin accedir ms dones a la pensi contributiva i que les quanties de les
mateixes no es vegi tan afectada per la temporalitat i parcialitat dels seus contractes.
Tamb desenvoluparem un Pla per a la lluita contra lexplotaci laboral a travs de la Inspecci de
treball, amb campanyes per vigilar els contractes a temps parcial, els temps de treball i hores extra,
que afecten principalment a les dones.
Treballarem mesures per facilitar els usos del temps, la corresponsabilitat i conciliaci de la vida laboral, familiar i personal. En aquest cam, els socialistes volem avanar en la construcci descoletes
pbliques de 0-3 anys i apostam per la universalitat progressiva daquesta etapa educativa. Com s
natural, posarem els recursos econmics i humans corresponents. Establirem acords amb entitats no

lucratives per a la creaci i concertaci de places deducaci infantil. Garantirem que les ajudes de
menjador i llibres es cobrin de forma avanada. Restablirem els recursos pedaggics que els centres educatius gestionen a latenci a la diversitat.
Establirem com a contingut mnim dels convenis collectius la regulaci del dret individual a sollicitar
ladaptaci de la duraci i/o distribuci de la jornada per motius de conciliaci per homes i dones.
En aquest sentit, inclourem en els plecs de contractaci amb ladministraci i subvencions -com a mrit valorable- el comproms empresarial de mantenir un mnim de mesures de conciliaci sollicitades per dones en termes percentuals.
Pel que fa a lmbit de salut, el PSIB-PSOE defensa el dret a decidir de les dones sobre la seva maternitat i des del Govern garantirem lexercici daquest dret subjectiu a la xarxa publica o de manera
subsidiria, concertant la prestaci. Com estam a favor de la maternitat lliure i decidida, de totes
les dones i tipologies de famlies, tornarem els drets a les dones soles i parelles de lesbianes a les
tcniques de reproducci assistida, malmesa aquesta legislatura a conseqncia de la moral conservadora del PP. Instarem la derogaci de la llei de protecci de lembars. La informaci preceptiva
daquesta llei est esbiaixada, sorienta cap a la maternitat forada i donaci en adopci. Igualment.
Sufragarem els anticonceptius de darrera generaci per prevenir embarassos no desitjats.
Pel que fa a leducaci, cal dir que recuperarem lesperit de la LOE per la qual cosa instarem a
introduir novament lassignatura dEducaci per a la Ciutadania i que en els centres es treballin els
valors deducaci per a la igualtat a partir daquesta assignatura.
7DPEpLQVWDUHPDPRGLFDUOD/204(SHUTXqQRHVSHUPHWLODFRQFHUWDFLyS~EOLFDDPEFHQWUHVque
practiquen un rgim de separaci de lalumnat pel seu sexe.
Vigilarem la propagaci de llenguatge sexista i destereotips masculins i femenins en els llibres
de text, el material didctic i en qualsevol mitj audiovisual o publicitari que pugui tenir entrada en els
centres i proporcionarem als centres educatius protocols de detecci de casos de violncia de gnere que lalumnat pugui patir a nivell personal o familiar. Igualment, impulsarem en els centres escolars la prevenci de conductes irrespectuoses i, a vegades, maltractadores de tot tipus.
Sense llibertat individual el desenvolupament de la ciutadania ser merament formal. Ens comprometem a lluitar contra la violncia de gnere en totes les seves manifestacions, inclosa la maternitat
no desitjada, els matrimonis forosos i la tracta, la mutilaci genital femenina, el dret a la salut mitjanant un sistema pblic universal, aix com el respecte i la defensa dels drets sexuals i reproductius.
'HURJDUHPODFWXDOOOHLGHODGRQDHPEDUDVVDGDSHUHQWHQGUHTXHpVSXUDPHQWLGHROzJLFDLTXHDERFD
a la maternitat forada i a ladopci.
Aprovarem un pla integral autonmic contra la tracta, coordinat a travs del Institut Balear de la
'RQDLHOVFRQVHOOVLQVXODUVGHODPjGHOHVHQWLWDWVTXHGXHQGqFDGHVWUHEDOODQWVREUHHOWHUUHQ\$O
mateix temps, elaborarem un Protocol Autonmic per detectar i actuar sobre la poblaci de risc -unes
QLQHVSRWHQFLDOVYtFWLPHVGHmutilaci genital femenina.
Per la gesti efectiva de les poltiques digualtat la primera acci s dotar-nos duna bona arquitectura
institucional. Per aix el nostre comproms es delimitar, en el primer any de legislatura, les responsabilitats de cada instituci dacord amb lEstatut dAutonomia. En parallel, aprovarem una llei per
a la igualtat efectiva entre dones i homes que desenvolupar mesures docupaci, igualtat salarial, mesures dacci positivaUHJXODFLyGHOHVDMXGHVIRPHQWGHODFRQWUDFWDFLyFRQFLOLDFLyGH

ODYLGDODERUDOLWUHEDOOYLROqQFLDGHJHQHURHGXFDFLyLSUHYHQFLyVRFLHWDWGHODLQIRUPDFLyPLWMDQVGH
comunicaci), salut, esport i habitatge.
LInstitut Balear de la Dona ser la instituci de referncia pel que fa a les ajudes i per aix rebr
limpuls precs. Gestionar les cases dacolliment, els serveis dacompanyament a les vctimes de la
violncia domstica, latenci psicolgica, el desenvolupament del Pla Estratgic de les Illes Balears,
etc. En parallel, sengegar el protocol interinstitucional, aprovat en la passada legislatura.

La igualtat s un valor socialista que ser transversal a tots els mbits de la societat de
les illes, i per aix tamb les institucions tindran un carcter paritari, i amb una dona
presidenta de la nostra comunitat per primera vegada des del 1983.

Impulsarem la derogaci de la Reforma Laboral, que ha estat perniciosa per tots els treballadors, per sobre tot per les treballadores.

La participaci de les dones als programes docupaci estar garantida al menys en un 40%.

Les dones soles en un marc unifamiliar, que no tinguin feina o estiguin a latur, tindran
VXSRUWVLDMXWVHVSHFtFV

Instarem al Govern dEspanya a establir criteris de compensaci per a les dones en les
pensions de jubilaci, ms afectades per la temporalitat i parcialitat dels contractes.

Posarem en marxa un Pla per leradicaci de lexplotaci laboral de la dona amb campaQ\HVHVSHFtTXHVSHUYLJLODUHOFRPSOLPHQWGHOVKRUDULVLHOVFRQWUDFWHVDWHPSVSDUFLDO

Defensarem la maternitat lliure i decidida de totes les dones i afavorirem lanticoncepci

i laccs a la fecundaci in vitro i inseminaci, sense cap discriminaci.

Potenciarem leducaci de 0 a 3 anys amb lobjectiu dassolir la seva universalitzaci,

augmentant loferta de places descoletes pbliques i posant els recursos econmics i
humans necessaris.

Prioritzarem laccs als habitatges del IBAVI a les famlies monoparentalsDPEOOVDVR

persones dependents al seu crrec.

Els centres educatius que practiquen la separaci de lalumnat per sexe no tendran cap
tipus de concert pblic.

Totes les subvencions de lAdministraci pblica tindran criteris digualtat de gnere

TXDQWLFDEOH

Les poltiques de lluita contra la violncia de gnere seran objecte dun refor de prevenci.

Aprovarem una llei digualtat efectiva entre homes i dones que desenvolupar mesures
docupaci, igualtat salarial, conciliaci de la vida laboral, violncia de gnere, entre daltres aspectes.

L Institut de la Dona ser la referncia principal com a instituci dajuda i promoci de

les dones.

Derogarem totes les legislacions que han fet retrocedir dcades a la societat pel que fa
a la igualtat.

Establirem per llei, lanlisi de pressupostos pblics amb perspectiva de gnere .

Un Govern per a la ciutadania 4.1.

El condemnat per delicte de corrupci haur de respondre amb els seus bns.
El PSOE rebutja els pactes de Govern amb el Partit Popular.
5HJXODUHPODVVXPSFLyGHUHVSRQVDELOLWDWVSHULQFRPSOLPHQWVLQMXVWLFDWVGHSURmeses electorals.
Acabarem amb la desregulaci de les portes giratries a lAdministraci.

La crisi econmica i de valors ha provocat XQDJUHXFULVLLQVWLWXFLRQDOGHOLGHUDWJHLGHFRQDQoD

que ha posat en qesti totes les estructures democrtiques i que ens obliga a revisar el seu funcionament en direcci als profunds canvis que demanda la ciutadania.
Aquesta situaci ve generada en gran part pels casos de corrupci que afecten a una petita, per
molt visible, zona de lesfera poltica. Per no cal oblidar tampoc les molt evidents prctiques defectuoses de gesti, vinculades a diversos errors. A ms, les majories absolutes del PP han contribut a empitjorar aquest clima, mitjanant clares situacions dabusos i dactuacions de dubtosa
legitimitat democrtica.
'XUDQWODSUHVHQWOHJLVODWXUDOHV,OOHV%DOHDUVKDQHVWDWVRWDHOVllums meditics de tota Espanya
pel que fa a leclosi de la corrupci.(OVFLXWDGDQVGDTXHVWSDtVKHPDVVLVWLWDOSRFHGLFDQWHVpectacle de lempresonament dun antic president de la Comunitat Autnoma, Jaume Matas, i dun
dels seus consellers, Jos Juan Cardona, per delictes relacionats amb els cabdals pblics. Apart
GDTXHVWVGRVSHUVRQDWJHVVLJQLFDWLXVKDQHVWDWFRQGHPQDWVSHUFRUUXSFLyXQDERQDQzPLQDGDOWV
crrecs del PP i dUM. Algunes notcies van ser especialment lamentables: la Policia Judicial va desFREULUSURGXFWHGHODFRUUXSFLyHQWHUUDWVHQXQDOODXQDHQHOMDUGtGHOGRPLFLOLGHODJHUHQW
duna empresa pblica. Shan produt a ca nostra 29 condemnes per corrupci poltica a diferents
escales de lorganitzaci del Govern i de les empreses pbliques. Cal dir que cap membre del PSOE
ha estat afectat per aquestes condemnes.
La legislatura acaba amb una intensa agenda de la Fiscalia i dels Jutjats sobre cassos relacionats amb governs del PPQDQoDPHQWLOOHJDOGHOSDUWLWLSUHVXPSWHVFREUDPHQWVGHFRPLVVLRQVHQ
ODGMXGLFDFLyGREUHVS~EOLTXHV)LQVLWRWVHQKDSDUODWGXQSHUFHQWDWJHPROWFRQFUHWHONo es
destranyar, doncs, el malestar de la ciutadania davant aquests fets detestables, impropis dels
TXLHVGHQRPLQHQVHUYLGRUVS~EOLFVLODFRQVHTHQWGHVFRQDQoDHQOHVLQVWLWXFLRQVGH*RYHUQ

Per altra banda, durant els darrers quatre anys hem viscut a les Illes Balears tot un seguit depisodis
que, si b no han acabat en imputacions i condemnes, sn FODUVH[HPSOHVGLQHFLqQFLDLPDOEDratament econmic i que provoquen un notable impacte social. Aix ha estat acompanyat dunes
formes nefastes pel que fa al comportament democrtic: mentides de Govern i abusos de poder.
La tramitaci del TIL nha estat un clar exemple. El Govern Bauz ha intentat burlar les sentncies
judicialsDPEQRXVGHFUHWVOOHLLSHUVXSRVDWVHQVHFDSYROXQWDWGHUHFWLFDFLyGHOVHUURUVFRPHVRV
El Govern Bauz ha anunciat una inversi de 27 milions deuros en infraestructures, per la realitat s
que noms han complit amb un 10% de les seves promeses de construcci descoles. Tamb han
anunciat ms de cinc vegades un pla per a leliminaci de barreres arquitectniques i lamiant, per
no hem vist encara res executat. Fa ms dun any van signar un pacte per la infncia, per no sha
arribat a complir cap dels seus punts. s evident que aquests incompliments i abusos suposen una
degradaci de la vida pblica i generen menyspreu cap a la classe poltica en general.
El cas dIB3 es paradigmtic daquestes situacions'HQWUDGD%DX]iQRPHQD'LUHFWRU*HQHUDOGHOD
Radio y la Televisi publiques al conseller de presidncia, fet inslit a qualsevol democrcia. Posteriorment nomena a un antic senador del seu partit, crrec que va abandonar per exercir la funci de candidat
GHO33DODEDWOOLDGH&DOYLj(OVXEVWLWXWKDHVWDWDODYHJDGDXQFjUUHFGHFRQDQoDGHO33DO$MXQWDment dInca. Una persona amb qui Bauz negociava la venda del seu negoci de vins, va ser nomenat
Gerent dIB3. El Consell dAdministraci de lens est format exclusivament per membres del Partit Popular. s un giravolt perfecte, danada i tornada, que t lepicentre en el partit del Govern. Com s natural,
aquestes truculncies i mal s dels principis democrtics han suposat una prdua absoluta de credibilitat dIB3 SHOVHFWDULVPHHQODFREHUWXUDLQIRUPDWLYDDPEFDVVRVDJUDQWVGHPDQLSXODFLyFRPHOGHOD
vaga de docents o la manifestaci posterior, que van provocar denncies del Sindicat de Periodistes.
El propi president actual ha faltat a la veritat quan ha amagat al Parlament els seus interessos
econmics com marca el Reglament que sha de fer. En realitat ha ocultat els seus negocis privats;
ho va negar quan van ser revelats al temps que intentava desfer-sen. Per tant, avui ostenta la presidncia de les Illes Balears una persona que va mentir objectivament - en un document pblic.
(QWUHOHVKHUqQFLHVTXH%DX]iYDUHEUHGHO*RYHUQDQWHULRUJXUDODLlei de Bona Administraci i
Bon Govern, que incloa tot un seguit davenos en transparncia, lavaluaci de poltiques pbliques
per part de la ciutadania, sistemes de participaci innovadors, etc. En acabar la legislatura, no es
tenen notcies de que lactual Govern hagi aplicat cap dels articles daquesta llei; s ms: ha procedit a tot un seguit de retallades en els seus aspectes ms bsics. Un dels cassos ms espectaculars
ha estat el captol de les incompatibilitats dels membres del Govern, la qual cosa ens projecta a
una vintena danys enrere HQODFRQJXUDFLyqWLFDGHODQRVWUD&RPXQLWDW$XWzQRPD
(QFRQFOXVLyODGHVFULSFLyGHODJHRJUDDGHODFRUUXSFLyODPDQFDGHWUDQVSDUqQFLDODE~VGHSRder i la manca de sentit democrtic sn avui massa presents a les administracions balears. El PSIBPSOE, partit que ha governat durant dues legislatures sense que cap dels seus membres hagi pogut
estar acusat de corrupci, mant un ferm comproms amb els valors del que sha anomenat la
nova poltica i en la ineludible necessitat defectuar canvis radicals en la manera dentendre la dedicaci pblica; en conseqncia, realitzar canvis denvergadura pel que fa a transparncia, participaci i
millora de ladministraci pblica des del ms gran sentit tic i de la moral pblica. La lamentable situaci descrita anteriorment ha fet que el PSIB-PSOE hagi proclamat la seva prioritat de pactar la governabilitat amb forces desquerres i progressistes i rebutjar els pactes de Govern amb el Partit Popular.

 El ex president Matas ha estat condemnat a 9 mesos de pres i t pendents 21 peces

judicials.
16 anys de pres ha estat la condemna ms elevada a les Illes Balears per un cas de
corrupci: la del conseller del PP Juan Jos Cardona.
A les Illes Balears shan produt 29 sentncies condemnatries per corrupci. Cap
afecta a membres del PSOE.
Des de lany 2.000 la xifra de la corrupci a Espanya est en torn als 7.000 milions d.

/DFRUUXSFLyKDHVWDWXQGHOVHOHPHQWVFODXGHODUXSWXUDGHFRQDQoDHQWUHODSROtWLFDLODFLXWDGDQLD
En conseqncia, el PSIB-PSOE ha dexercir el seu comproms deradicar-la en totes les seves arestes. Combatrem la corrupci en origen, mitjanant controls interns que puguin suprimir comportaPHQWVDEDQVTXHDUULELQDSURGXLUVHLWHQLPXQLPSRUWDQWSDTXHWGHPHVXUHVSHUDTXHVWDQDOLWDW
(QDTXHVWFRQWH[WGHGHVFRQDQoDHOVVRFLDOLVWHVKHPGHUHVSRQGUHDPEXQSURJUDPDTXHDVVHJXri lavan cap al manteniment i el refor de la qualitat democrtica, la transparncia i la participaci
ciutadana. Implantarem el nostre model de governament basat en la tica i la moral pblica i les
necessries reformes institucionals, que tamb han dafectar als partits poltics. El PSOE ser protagonista en exemplaritat tica.
Per aix instarem a la reforma de la Llei de Partits per tal que les organitzacions comptin amb una
Comissi dtica, triades en llista independent i composta per persones independents de candidatures
electorals, que valori la idonetat de candidats i crrecs pblics, i que elabori un Codi de Conducta
que inclogui un rgim sancionador visible. Tamb implantarem un rgim estricte dincompatibilitats
per impedir que el controlador acabi sent la mateixa persona que el controlat. En aquest marc establirem el principi un poltic, un sou.
Practicarem les reformes legals necessries per adequar la immunitat que protegeix als parlamentaris i laforament. Igualment, proposarem a totes les forces poltiques lestabliment de sistemes de
limitaci dels mandats. Mentrestant, el PSIB-PSOE es compromet a propiciar compromisos individuals de no repetir ms de dos mandats en el mateix crrec institucional i orgnic.
En els casos de corrupci, les conseqncies del delicte se satisfaran amb els bns i drets del condemnatLDPEOHVJDUDQWLHVGHJXGHVHOVTXHSRJXHVVLQJXUDUDQRPGHOVVHXVDQVRWHVWDIHUURV
/DJXUDGHOVJRYHUQDQWVKDGHWUDQVIRUPDUVHGHPDQHUDUDGLFDOSHUTXqHVWjFRPWRWVVDEHPHQOHV
seves hores ms baixes, vilipendiada i criticada per tots els actors socials. Ho corroboren les enquestes del CIS. Aquestes persones troben al capdavant dorganitzacions de milers -o desenes de

milers- dempleats, i pressupostos de desenes -o centenars- de milions deuros, que han de garantir el
funcionament de la nostra economia, seguretat, salut, educaci, mobilitat, etc. En conseqncia en el
nou Govern sels exigir un determinat conjunt de competncies i habilitats. Seran exemplars en el
seu comportament pblic, i en el particular que pugui tenir efectes pblics. Establiran alts i pblics compromisos amb la integritat i collaboraran amb els sistemes de control i supervisi.
Els socialistes de les Illes Balears, que ja vam impulsar durant el nostre govern
la Llei de Bona Administraci i Bon Govern, volem avanar encara ms enll en transparncia i bon
govern, per donar resposta a les demandes ciutadanes de ms participaci, i per aix tenim preparat
un nou text que inclou: ms obligacions de transparncia i rendici de comptes, ms mecanismes de participaci i un rgim disciplinari per garantir el compliment de les obligacions. Al mateix
temps, impulsarem les auditories tiques a lAdministraci.
I per descomptat, el PSIB-PSOE fa seves les propostes que han estat presentades a nivell federal
UHIHUHQWDOHVPRGLFDFLRQVOHJLVODWLYHVGHWH[WRVWDQLPSRUWDQWVFRPHO&RGL3HQDOOD/OHLJHQHUDO
WULEXWjULDOD/OHLUHJXODGRUDGHODJUjFLDGLQGXOWO2FLQDDQWLFRUUXSFLyLDOWUHVSURSRVWHVHQPDWqULDGH
regeneraci democrtica com la creaci duna RFLQDHVWDWDODQWLFRUUXSFLy, amb capacitat dactuaci directa en tot lmbit del sector pblic de lEstat i de les administracions locals, la qual actuar en
les comunitats autnomes desprs de la signatura dels corresponents acords de collaboraci.
Establirem el cessament obligatori dels alts crrecs en el mateix moment en el qual siguin criGDWVGHQLWLYDPHQWDMXGLFLRUDO a ttol dimputats en processaments per delictes de corrupci poltica. Tamb suprimirem la facultat dels parlamentaris i altres crrecs pblics de declarar per escrit
quan siguin anomenats com a testimonis.
Ms enll del comportament tic i la cultura de la rendici de comptes, tenim un gran projecte per
reformar les administracions al servei dels ciutadans: millorarem els mecanismes dinformaci i
per aix crearem un rgan que supervisi laccs ciutad a la informaci en un procs gratut i gil. El
ciutad tindr dret, en una nica sollicitud, al fet que se li lliuri el llistat histric de qualsevol entitat o
persona a la qual se li hagi adjudicat obra, concessi, gesti o activitat pagada amb diners pblics, aix
com les quantitats percebudes i obres o concessions adjudicades.
$PpVGHODLQIRUPDFLyOREMHFWLXpVDVVROLUODPj[LPDHFLqQFLDLVRVWHQLELOLWDW
3HUWDQWUHGHQLUHPOHVDFWXDFLRQVGHdisminuci de les crregues administratives, impulsarem
la reducci en la tramitaci i resoluci dels procediments administratius i suprimirem les gestions administratives que suposen una duplicaci burocrtica per al ciutad. Tamb crearem el dret a seguiment digital de la tramitaci dels expedients amb els corresponents instruments informtics.
En captol de la integritat en la funci pblica inclourem com a obligatria la formaci en tica pblica
de tots els alts funcionaris de les administracions aix com les avaluacions GHSHUHYLWDUHVWLOV
de lideratge txics i obrir canals de participaci als segons i tercers nivells de les administracions.
El sistema daccs dels empleats pblics no garanteix ara per ara laccs dels millors. Introduirem mecanismes de selecci en els quals es donar major importncia a les competncies i les habilitats.
'RQDUHPXQnou impuls de la formaci comuna a totes les administracions pbliques, amb un
GREOHREMHFWLXOHVWDOYLGHUHFXUVRVWDQWPDWHULDOVFRPDHFRQzPLFVSHUWDOGHVHUPpVHFLHQWVL

laccessibilitat a la formaci contnua dels funcionaris en aquelles administracions pbliques que no

tenen tant de mitjans per efectuar-la
Incorporarem amb carcter general i immediat lavaluaci de lacompliment per al personal directiu i substituirem els sistemes de productivitat discrecionals o automtics per vincular-los a les avaluacions de lacompliment.
Suprimirem les situacions dels empleats pblics que sn percebudes com de privilegi per la ciutadania, com ara sn: La consolidaci del denominat nivell 33, fora de la lgica de la carrera adminisWUDWLYDLGHOSULQFLSLGDLJXDOWUHEDOOLJXDOVDODUL
les diferncies en ledat de jubilaci entre el personal que realitza les mateixes funcions i la desregulaFLyGHOHVSRUWHVJLUDWzULHV
Implantarem progressivament la Direcci Pblica Professional, una modalitat de selecci i contractaci dalts directius. Aquest personal estar subjecte al compliment dun contracte programa
i la seva desvinculaci noms podr ser per incompliment desprs duna avaluaci de lacompliment.
Tindr retribuci variable per compliment dobjectius, per el seu salari no podr superar, en cap cas,
el mxim dels funcionaris de la Comunitat Autnoma. Tampoc ser menor que el dels funcionaris que
tingui al seu crrec. Estaran subjectes a un exigent codi ticHVSHFtF0ROWVDFDGqPLFVDVVHQ\DOHQ
aquesta frmula com la clau per acabar amb els errors de gesti i contribuir a la millora de la integritat.
Es tracta dimplantar progressivamentDOPHQ\VHQHOGHOVOORFVOD'LUHFFLy3~EOLFD3URIHVsional en els crrecs de direccions generals i secretaries generals, direcci dempreses pbliques i
equivalents.
(QWRWFDVHOGHOVDOWVFjUUHFVacreditaran, en aquest mateix espai temporal, el coneixement
i les competncies sobre les habilitats bsiquesGHOD'LUHFFLy3~EOLFD3URIHVVLRQDOFRPODGLUHFFLyGHTXLSVSODQLFDFLyRULHQWDFLyHQUHVXOWDWVLDODFLXWDGDQLDFRPXQLFDFLyLWUDQVSDUqQFLDHWFDL[t
com la competncia material en lmbit concret en qu hagin estat nomenats.
8QGHOVPDMRUVGqFLWVGHOHVQRVWUHVRUJDQLW]DFLRQVS~EOLTXHVpVODEVqQFLDGXQDFXOWXUDGHODSODQLcaci i lavaluaci. Per aix, cal impulsar la conversi del Programa Electoral en un Pla de mandat
GHOHJLVODWXUDRPpVHQOOjTXHHVSXEOLFDUjDODZHELQVWLWXFLRQDOLGDTXHVWHVIDUDQGXHVDYDOXDcions anuals, donant compte daquesta avaluaci. Es convertir en el document elemental per al
seguiment i avaluaci de les poltiques pbliques que shan de dur a terme en un mandat.
Per garantir la responsabilitat poltica es crear en les diferents institucions una comissi per al seguiment del compliment del programa electoral presidida pel principal partit de loposici, i amb presncia de la ciutadania a travs del Sndic de Greuges.
En un altre captol, els Governs KDGDYDQoDUFDSDODGLJLWDOLW]DFLyLODVLPSOLFDFLyEXURFUjWLFD
DPEODQDOLWDWGHIDFLOLWDUOHVDFWLYLWDWVGHOHVHPSUHVHVLODUHODFLyDPEHOVFLXWDGDQVVXSULPLQWWUjPLWVLDJLOLW]DQWHOVSURFHGLPHQWVSHUWDOGHIDFLOLWDUODFWLYLWDWHFRQzPLFD(QDTXHVWVHQWLWVLPSOLFDrem un elevat nombre de procediments administratius i farem que es resolguin en un primer i nic
contacte amb la persona interessada. Impulsarem la tramitaci electrnica de quants ms trmits
millor i lestabliment dun model integrador de serveis, que permetr que lempresa i el ciutad es re

lacionin amb ladministraci amb el menor cost possible mitjanant ls de les tecnologies de la informaci com s el cas de la implantaci de la factura electrnica a la totalitat de les relacions entre
ladministraci i els seus provedors habituals.
Els nous temps exigeixen una nova poltica en fons i forma aix com una adequaci transformadora de les institucions pbliques i sha de fer des de la major radicalitat si volem avanar i estar a
lalada de les demandes ciutadanes.

1. Combatrem la corrupci en origen, mitjanant controls interns que detectin comportaments sospitosos abans que arribin a produir-se.
2. Negociarem la installaci a les Illes Balears duna 2FLQDHVWDWDO$QWLFRUUXSFLy, amb
capacitat dactuaci directa en tot lmbit del sector pblic de lEstat i de les administracions locals. Des de la nostra Comunitat, signarem els corresponents acords de collaboraci.
3. En els casos de corrupci, les conseqncies del delicte se satisfaran amb els bns i
drets del condemnat iDPEOHVJDUDQWLHVGHJXGHVHOVTXHSRJXHVVLQJXUDUDQRPGHOV
VHXVDQVRWHVWDIHUURV
4. Establim el principi de un poltic, un sou.
5. Proposem un pacte de permanncia de dos mandats com a mxim en el mateix crrec
pblic institucional i orgnic.
6. En els casos de corrupci, les conseqncies del delicte se satisfaran amb els bns i
drets del condemnat iDPEOHVJDUDQWLHVGHJXGHVHOVTXHSRJXHVVLQJXUDUDQRPGHOV
VHXVDQVRWHVWDIHUURV
7. PSIB-PSOE proclama la seva prioritat de pactar la governabilitat amb forces desquerres
i progressistes i rebutjar els pactes de Govern amb el Partit Popular.
8. Regularem lassumpci de responsabilitats poltiques per LQFRPSOLPHQWVLQMXVWLFDWVGH
promeses electorals o del programa de Govern.
9. En tot larc institucional de les Illes Balears introduirem ms obligacions de transparncia i rendici de comptes, un rgim disciplinari per garantir el compliment de les obligacions i majors mecanismes participaci ciutadana.
10. Ser creada una RFLQDHVWDWDODQWLFRUUXSFLy, amb capacitat dactuaci directa en tot
lmbit del sector pblic de lEstat i de les administracions locals. Des de la nostra Comunitat, signarem els corresponents acords de collaboraci.
11. Proposem la limitaci i reducci dels aforaments de crrecs.

12. Defensarem la installaci de la seu de lAgncia de Transparncia i Antifrau al nostre

territori, i aix passar de ser un dels escenaris de la corrupci al seu referent en contra.
13. Simplantar progressivament la Direcci Pblica Professional en els crrecs de direccions generals i secretaries generals, direcci dempreses pbliques i equivalents.
14. Tots els alts crrecs hauran dacreditar el coneixement i les competncies sobre les habilitats bsiques de la Direcci Pblica Professional.
15. Impulsarem les auditories tiques a ladministraci.
16. Acabarem amb la desregulaci de les portes giratries a ladministraci.
17. El ciutad tindr dret al fet que se li lliuri el llistat histric de qualsevol entitat o persona
a la qual se li hagi adjudicat obra, concessi, gesti o activitat pagada amb diners pblics.
18. Es disminuiran les crregues administratives, al mateix temps que simpulsar la reducci en la tramitaci i resoluci dels procediments administratius.
19. 6HVLPSOLFDUjXQHOHYDWQRPEUHGHSURFHGLPHQWV administratius i simpulsar que es
resolguin en un primer i nic contacte amb la persona interessada.
20. Ser creada la JXUDGHOIXQFLRQDULWXWRUGHOVLQWHUHVVRVGHODJHVWLyS~EOLFD del ciutad.
Cada tramitaci tindr un funcionari responsable del procs dinformaci.
21. Es crear el dret a seguiment digital de la tramitaci dels expedients amb els instruments informtics.

Un Govern per a la ciutadania - 4.2

Defensarem la reforma de la Constituci, amb un Senat dels territoris en una Espanya federal
Completarem el disseny institucional balear amb el trasps de competncies als
consells insulars
Regularem per llei els referndums consultius i decisoris.
El suport previ del 20% dels electors donar peu a la convocatria duna consulta
popular
Procedirem una profunda reforma dIB3 per democratitzar la instituci i garantir el
pluralisme informatiu. Es suprimir lemissi de publicitat comercial.

Al llarg del segle XXI han emergit nous valors ciutadans com la transparncia o la participaci
pblica que han de ser incorporats a lentramat institucionalLQVLWRWDODVHYDSUzSLDDUTXLWHFWXra. Tot aix en un context de crisi econmica, en la qual els ciutadans que la sofreixen en major mesuUDSUHFLVHQGHVHUYHLVS~EOLFVSUHVWDWVGHIRUPDHFLHQWSHUOHVDGPLQLVWUDFLRQVPpVSURSHUHVDHOOV
/HVUHIRUPHVOHJLVODWLYHVGXWHVDWHUPHHQHOV~OWLPVDQ\VOOXQ\GDYDQoDUHQHOPRGHOG(VWDWFRQJXUDWDSDUWLUGHOD&RQVWLWXFLyGHOLHQFRQWUDGHOVSULQFLSLVTXHDTXHVWDSUHWHQLDJDUDQWLUhan
prets una recentralitzaci i una volta als esquemes de lEstat tutor de les administracions territorials.
'HIHWDTXHVWDUHFHQWUDOLW]DFLyVKDIHWVRYLQWSHUODSRUWDGHGDUUHUHDOHPSDUDGHODFULVLHO*RYHUQ
dEspanya ha impulsat un caramull de normes que estan soscavant la capacitat poltica a les comunitats autnomes, ja sigui, indirectament, mitjanant la seva asfxia, per una peculiar forma dimposar el
principi destabilitat pressupostria, o, directament, per una invasi, sense complexos, de les seves
competncies.
Els qui no volen reformar la Constituci per aprofundir en lEstat Federal estan retallant lestructura de
O(VWDWGHOHV$XWRQRPLHVODVHYDGLVWULEXFLyFRPSHWHQFLDORHOVSULQFLSLVGHVXFLqQFLDQDQFHUDpropiciant una veritable recentralizaci.
Ha arribat el moment de procedir a una profunda reforma de larquitectura institucional i, en primer terme, de la prpia Constituci, per convertir a Espanya en un autntic Estat Federal, amb un Senat

que constitueixi el marc central de trobada entre el Govern de lEstat i els territoris on, cadascun
amb les seves peculiaritats, han de trobar acomodament.
3HOTXHIDDO(VWDWXWG$XWRQRPLDGHOHV,OOHV%DOHDUVGHOmolts dels seus preceptes encara
no han estat posats en prctica i adoptats en la realitat quotidiana de les administracions, situaci
TXHFDOUHFRQGXLU'DOWUDEDQGDUHVXOWDLPSUHVFLQGLEOHHOUHIRUoGHODXWRQRPLDLGHODLQGHSHQGqQFLD
GHOVzUJDQVFRQVXOWLXVLGHFRQWUROODGHQLWLYDLPSODQWDFLyGHOSndic de Greuges es converteix en
un objectiu inajornable.
Aix mateix, el Parlament de les Illes Balears presenta evidents disfuncions i ha de registrar en el
VHX5HJODPHQWFDQYLVSURIXQGVDPEODQDOLWDWGHSURSLFLDUODSUR[LPLWDWGHODFDPEUDOHJLVODWLYDEDlear a la ciutadania. Un dels efectes perniciosos de la poltica institucional del PP ha estat buidar per
FRPSOHWHOFRQWLQJXWSROtWLFGHOHVFDPEUHVSDUODPHQWjULHV+DQDSOLFDWODQRPHQDWURGHWGHOHVVHYHV
mplies majories parlamentries per furtar el debat amb loposici.
En el Parlament, el Govern sha limitat a intervencions dargumentari amb clar menyspreu al
discurs reivindicatiu dels altres grups parlamentaris. En la qesti del control al Govern, el PP ha
utilitzat tot tipus dargcies i males maneres parlamentries per evitar aquest control i, sobretot, per
tractar de deslegitimar les crtiques de loposici. Aquest menyspreu cap al Parlament tamb sha dut a
terme des del Govern per linslit abs antidemocrtic del decret llei i amb la proposta de reducci
del nombre de parlamentaris.
Per altra banda, aquesta legislatura sha parlat molt de duplicitats de competncies entre consells i
Govern. Aquest tamb ha de ser un objectiu quan de fet es donin, per no ha de servir com a excusa per deixar de prestar serveis, com ho ha fet el PP aquesta legislatura. Per la qual cosa es revisaran tots aquells serveis que avui presta el Govern i que poden ser prestats pels consells insulars,
i al mateix temps els consells tornaran a exercir les competncies que aquesta legislatura han
deixat dexercir i no han estat exercides per cap administraci pblica.
IB3 forma tamb part important des desgavell institucional i menyspreu als principis democrtics
del PP de Bauz. La televisi autonmica balear va nixer durant el darrer Govern Matas i, llavors
com ara, la utilitzaci partidista de la Rdio Televisi Pblica ha conduit al descrdit de lEns. En la
VHJRQDSDUWGHODOHJLVODWXUDHVYDQSRVDUOHVEDVHVOHJLVODWLYHVGHOTXHKDXULDGHVHUXQ
model audiovisual pblic, on es compls estrictament amb la funci de servei pblic, garantint el dret
a una informaci vera i plural, que defenss la cultura, la llengua i la identitat de les Illes Balears.
Aquests aspectes estaven continguts a la llei dIB3 que el PP va incomplir tot just arribar al Govern.
$FWXDOPHQWODFUHGLELOLWDWLQVLWRWODXWLOLWDWS~EOLFDG,%HVSRVHQHQGXEWH

Shan rebut de lAdministraci central, 7 avisos dinconstitucionalitat sobre Lleis del

Govern Bauz.
Cap de les lleis afectades per avisos dinconstitucionalitat ha estat canviada.

 Bauz ha signat 28 decrets llei durant la present legislatura, xifra a la qual cap altre
president ha arribat i que suposa un evident menyspreu a la democrcia parlamentria.
El Govern Bauz ha registrat uns 60 canvis en lestructura de Govern, entre consellers, directors generals i alts crrecs en una sola legislatura.
Actualment, el Grup Parlamentari Popular fa el 60% de les preguntes al Govern; s
dona la paradoxa de que la major part de la tasca de control al Govern lexerceix el
Grup el propi.

/DUHIRUPDGHGHO(VWDWXWG$XWRQRPLDGHOHV,OOHV%DOHDUV($,%KDVXSRVDWXQLPSRUWDQWHQIRUtiment de la posici dels consells insulars i s, sens dubte, un pas decidit en la concreci del model de
descentralitzaci del poder executiu en el si de la Comunitat Autnoma emmarcat en el que sha conYLQJXWDDQRPHQDUHOIHGHUDOLVPHLQWHUQEls consells insulars sn avui peces bsiques de lordre
institucional balear.
No obstant aix, vuit anys desprs daquesta reforma estatutria, encara no sha culminat en la prctiFDODVVXPSFLyWRWDOGHOHVFRPSHWqQFLHVGHVFULWHV$PEODQDOLWDWGHGRQDUOLPSXOVFRQVWLWXFLRQDOGHQLWLXHOVVRFLDOLVWHVconstituirem, en un termini mxim de cent dies, la Comissi Mixta de transferncies Govern-Consell per concretar el mapa de les transferncies de les funcions i serveis de les
FRPSHWqQFLHVSUzSLHVGHOVFRQVHOOVLQVXODUVTXHHVUHODFLRQHQDODUWLFOHGHO(VWDWXWG$XWRQRPLD
Aix mateix, transferirem als consells insulars la totalitat dels recursos de turisme per a la seva
gesti i possibilitarem lassumpci de la gesti dalgunes altres que, com la de recursos hdrics, per la
seva naturalesa shan de gestionar per les administracions insulars.
3HUWDOTXHHOVFRQVHOOVLQVXODUVSXJXLQGHVHQYROXSDUDPEHIHFWLYLWDWLHFjFLDOHVVHYHVFRPSHWqQcies, redactarem una nova llei de consells insulars adaptada a les noves frmules de gesti
administrativa.7DPEpVKDGHUHYLVDULPRGLFDUOD/OHLGH)LQDQoDPHQWGH&RQVHOOV,QVXODUVMDTXH
ODSURYDGDDTXHVWDOHJLVODWXUDSHO33pVGHOWRWLQVXFLHQWSHUH[HUFLUOHVFRPSHWqQFLHVSUzSLHVDPEHO
mxim de garanties.
Per altra banda, convertirem la Conferncia de Presidents - integrada pel president de les Illes Balears i pels presidents dels consells insulars de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera - en una de les
peces decisives per posar en planta la distribuci competencial descrita per lltim legislador estatutari.
/DQRVWUDEDWHULDGHUHIRUPHVLQVWLWXFLRQDOVDUULEDUDQWDPEpDO3DUODPHQWGHOHV,OOHV%DOHDUV'DYDQW
el menyspreu del PP per lactivitat parlamentria i la seva demaggica proposta de reduir el nombre
de parlamentaris, els socialistes no compartim el que consideram com una frivolitat. No ignoram que lactual composici del Parlament s fruit dun complicat joc dequilibris interinsulars i que
la seva alteraci suposaria lobertura dun agre debat entre illes que els acords poltics dels inicis de
lautonomia balear van saber conjurar. En conseqncia, des del Govern, mai procedirem a lalteraci
daquests acords.

En el marc de la progressiva transparncia, accessibilitat i participaci ciutadana, PRGLFDUHPHO5HJODPHQWGHO3DUODPHQWGHOHV,OOHV%DOHDUVDPEODQDOLWDWGHSURSLFLDUODSUR[LPLWDW de la cambra

legislativa balear a la ciutadania i, al mateix temps, recuperar el paper de veritable centre del debat
SROtWLFHQODQRVWUD&RPXQLWDW$XWzQRPDLXQHFDoLQVWUXPHQWGHFRQWUROGHODFFLyGHO*RYHUQ
5HYLVDUHPO(VWDWXWGHO'LSXWDWHVSHFLDOPHQWOHVobligacions dintegritat, transparncia i rendici
de comptes. Establirem mesures encaminades a facilitar la relaci directa entre els ciutadans i els
seus representants.
Aquestes reformes institucionals i legals que impulsarem conduiran a lenfortiment de la participaci
ciutadanaDPEODQDOLWDWGHGRQDUFRPSOLPHQWDXQGHOVYDORUVFLXWDGDQVGHOVHJOH;;RQODSDUWLFLpaci no es limita al vot en la convocatria deleccions sin que comparteix protagonisme en totes les
fases de la gesti i decisi poltica i institucional. En aquest sentit, proposem abandonar la participaci
de sal i considerar als ciutadans com a codissenyadors de les poltiques i els serveis pblics.
En aquest marc, i entre altres coses, aprovarem una llei de consultes populars, facilitarem les iniciatives legislatives populars baixant el nombre de signatures exigides, i atorgant-los tramitaci preferent
aix com donant veu als seus promotors al Parlament. Tamb VHUDQUDWLFDGHVSHUFRQVXOWDSRSXODU
les grans despeses pbliquesLVDSURWDUjHOVSURFHVVRVHOHFWRUDOVSHUDIHJLUFRQVXOWHVVREUHDOWUHV
WHPHVVLWHQHQHOVXSRUWGHOGHOVHOHFWRUV
En aquest mateix mbit de participaci, el Govern contestar de forma clara i fefaent qualsevol
preguntaTXHYDJLDYDODGDSHUODVLJQDWXUDGHOGHOVHOHFWRUV0RGLFDUHPOD/OHLGH%DVHVGH
Rgim LocalGHODQ\SHULQFRUSRUDUODVLVWHPjWLFDLHOVPtQLPVGHSDUWLFLSDFLyGHODFLXWDGDQLD
en la presa de decisions relatives als grans temes de govern.
Seguint en el captol de ODSDUWLFLSDFLyUHRWDUHPHO)zUXPFLXWDGjGDYDOXDFLyGHSROtWLTXHVS~bliques HQIXQFLRQDPHQWGHODOLDOWUHVPHFDQLVPHVTXHSHUPHWLQXQDSDUWLFLSDFLyDFWLYD
de la ciutadania en la presa de decisions poltiques. Tamb recuperarem altres organismes de participaci ciutadana que existien en lanterior legislatura, particularment el Consell de la Joventut i el
Consell Econmic i Social.
Atenent al valor institucional de la transparncia, tamb introduirem la instauraci de tribunals administraWLXVHVSHFtFVHQPDWqULDGHFRQWUDFWDFLyGHOVHFWRUS~EOLF que el seu objectiu seria garantir una resSRVWDDGHTXDGDLHFDoHQHOFRQWUROGHOVDVSHFWHVMXUtGLFVHQODFRQWUDFWDFLyGHOHVHQWLWDWVS~EOLTXHV
Un altre aspecte substancial que els socialistes emprendrem s ladequat control de la despesa
pblica GHOHVHQWLWDWVTXHFRQIRUPHQHOVHFWRUS~EOLFGHOD&RPXQLWDW$XWzQRPDHQWLWDWVS~EOLTXHV
empresarials, organismes autnoms, consorcis i fundacions pbliques). Un primer pas s la creaci
duna RFLQDLQGHSHQGHQWTXHSURPRJXLOHVERQHVSUjFWLTXHVLHOVSURWRFROVGHWUDQVSDUqQFLD
GHIRUPDWUDQVYHUVDODWRWHVOHVFRQVHOOHULHVLTXHGLVSRVLGHIDFXOWDWVVFDOLW]DGRUHVLVDQFLRQDGRUHV
davant el seu incompliment
Tamb LQVWDXUDUHPHQHOVLVWHPDSROtWLFLLQVWLWXFLRQDOGHOHV,OOHV%DOHDUVODJXUDGHO6tQGLFGH
Greuges. El nostre comproms s que sigui efectiu en la propera legislatura. El seu nomenament suposar una important garantia per als ciutadans de les Illes Balears enfront duna administraci
gaireb totpoderosa$OJXQHVOOHLVVHFWRULDOVLDOWUHVSURSRVWHVLQFORXHQSHUOVGHULYDWVGHO'HIHQVRU

del Poble en cadascuna de les matries, iniciatives que quedaran perfectament subsumides dins de
lestructura funcional del Sndic de Greuges.
Per altra banda, els socialistes som conscients que el correcte funcionament de les institucions pbliques descansa en la bona feina dels empleats pblics, malmesos durant aquesta legislatura. Els
efectes de les retallades en sanitat, educaci, serveis socials i serveis pblics en general han estat
continguts grcies a la feina del personal sanitari, el personal docent, el personal dels serveis socials i
els empleats pblics en general que han anat duent a terme dia a dia, malgrat el maltractament a qu
els ha sotms el govern Bauz. Per aix, ens comprometem a adoptar mesures per recuperar la
dignitat menystinguda, el dileg amb els seus representants i a la progressiva recuperaci dels
drets perduts,GHODPDWHL[DPDQHUDTXHVHUDQHOLPLQDWVHOVSULYLOHJLVLQMXVWLFDWV
3HUDOWUDEDQGDHOVVRFLDOLVWHVUHDUPDPHOQRVWUHcomproms en defensa de la lacitat, entesa
com un exercici de neutralitat i llibertat en les relacions entre all pblic i el fet religis, entre lEstat i
les diverses confessions i sempre sota el mxim respecte a lexercici individual. Per garantir escrupolosament aquest principi aplicarem tot un seguit de mesures per garantir la separaci de lesfera religiosa dintre de lmbit pblic que encara perviu en espais i prctiques de les institucions.
Finalment, pel que fa a IB3, el PSIB-PSOE assumeix la responsabilitat doperar una profunda
reforma de lens pblic amb les referncies sorgides dun debat social i de les aportacions de tots
HOVDJHQWVLPSOLFDWV(OFRPSURPtVLQFORXWDPEpWUHEDOODUSHUODFRQJXUDFLyGXQDPSOHDFRUGVRFLDOL
poltic des de la perspectiva de que els mitjans pblics de comunicaci shan de sustentar sobre
FRQVHQVRVJOREDOVLQRHVWDULQWHUYLQJXWVSHOVSHUOVSROtWLFVGHFDGDOHJLVODWXUD
A ms dels valors tradicionals sobre els que han dactuar els mitjans pblics de comunicaci vocaci
de servei pblic, respecte per la pluralitat, informaci vera i entreteniment formatiu - el nou model
inclour i posar especial accent HQODUWLFXODFLyGHOQRVWUHWHUULWRULLQVXODUTXHpVSHUGHQLFLy
discontinu,QRQRPpVJHRJUjFDPHQWVLQyVRYLQWWDPEpGLQWHUHVVRVLGDFWLWXGVYLWDOV
En una paraula, sexplotar les grans capacitats connectives de la rdio i la televisi pbliques amb
OREMHFWLXGHUHODFLRQDULHQOODoDUOHVGLYHUVLWDWVGHFDGDXQDGHOHVQRVWUHVLOOHV$PEDTXHVWDQDOLWDW
FRQJXUDUHPXQDxarxa territorial insular, arrelada a cada una de les illes i que al mateix temps
connecti tot larxiplag.
Per altra banda, la pluralitat cooperativa i la solvncia professional seran garants de la independncia
i la diversitat de la nova IB3. Amb aquests principis en el frontis del nostre projecte, procedirem a introduir canvis en tres mbits distints.
Pel que fa al model institucional, revisarem la llei de la Rdio i la Televisi Pbliques per introduir, en
HOIXQFLRQDPHQWGHO&RQVHOOGH'LUHFFLyLHQODUHVWDGHVWUXFWXUHVGHOHQVHOVYDORUVGHPRFUjWLFVGHVcrits. Aix mateix, crearem el Consell Audiovisual que actuar, en lmbit de la comunicaci audiovisual
pblica i privada, com autoritat reguladora i assessora independent i vetllar pel respecte dels drets i les
llibertats, el compliment de totes les normatives i el pluralisme poltic, social, religis i cultural.
En relaci a lmbit del funcionament, farem des del primer dia una auditoria que aclarir els aspectes econmics i de contractaci de tot tipus. Sestablir un nou contracte-programa amb un
pressupost limitat i es demanaran responsabilitats en cas de que es superi.

Saplicar la frmula mixta de collaboraci professional pblica i privada per tal de donar un nou
impuls a la indstria audiovisual local, que participar en un percentatge important del pressupost de producci prpia. En qualsevol cas, a tots els provedors sels exigir el compliment de
clusules socials en la seva empresa, sobre tot les relacionades amb els treballadors com ara el fet de
donar sortida laboral als joves professionals. Aix mateix soferir a aquest sector una lnia dajudes
directes per nous projectes, que dependr de la Conselleria de Presidncia.
En referncia a la programaci, la graella de la nova IB3 noms inclour programes que emanin
GHOFRPSURPtVGHVHUYHLS~EOLFLSUHVFLQGLUjHQJUDQSDUWGHODUHVWD&RQJXUDUHPXQDRIHUWD
televisiva diferenciada de les altres cadenes i, en conseqncia, els continguts tindran la seva arrel
primria en el fet local, en la proximitat i en la innovaci conceptual. Tamb es suprimir la publicitat comercial.
Tamb apostarem per ls de les noves tecnologies per introduir la interacci amb les xarxes socials mitjanant Internet. Ats que les TIC han provocat fenmens nous com ara el consum televisiu
DWUDYpVGHPzELOVLWDEOHWHVODQRYD,%HQWUDUjHQODJHRJUDDGHOHVDSOLFDFLRQVon line que facilitin
la interactivitat amb els usuaris, circumstncia indispensable per atraure a un pblic jove, desertor del
plantejament televisiu tradicional.
Finalment, en coherncia al comproms de servei pblic i de foment de la cultura i la identitat del pas,
la llengua vehicular ser la catalana, prpia de les Illes Balears i la Universitat de les Illes Balears
ser lrgan assessor en la correcte utilitzaci de la llengua. El parallel, cal dir que recuperarem la
recepci a les Illes Balears dels canals en catal desintonitzats.

1. Donarem suport a una reforma constitucional, amb reconeixement de lEstat espanyol

com a Estat Federal i de les nacionalitats i regions que ho integren.
2. Defensarem la conversi del Senat en una instituci territorial.
3. Constituirem en un termini mxim de cent dies, la Comissi Mixta de transferncies Govern-Consell per concretar el mapa de les transferncies de les competncies prpies
dels consells insulars que es relacionen a lEstatut dAutonomia.
4. CRPSOHWDUHPHOGLVVHQ\LQVWLWXFLRQDOTXHFRQJXUDO(VWDWXWG$XWRQRPLD, especialment
el trasps de les funcions i serveis de les matries que sn competncies prpies dels
consells insulars i possibilitant lassumpci de la gesti daltres com ara la de recursos
hdrics.
5. La Conferncia de Presidents es convertir en una de les peces decisives per engegar la
distribuci competencial descrita per lltim legislador estatutari.
6. Es garantir la posada en marxa del Sndic de Greuges, instituci la missi de la qual
ser la protecci i defensa dels drets fonamentals i de les llibertats pbliques del ciutad, aix com pel control de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears.

7. La major part de les preguntes orals en el Ple del Parlament seran a crrec de loposici
al Govern. Ser obligatria la compareixena del President del Govern o dels consellers
en el Ple del Parlament quan sigui sollicitada per un nombre mnim de signatures de diputats que ser inferior a la majoria absoluta.
8. Ser obligatria la constituci de comissions dinvestigaci quan sigui sollicitada per
ms dun grup parlamentari, tingui o no la majoria absoluta de la Cambra.
 ,QWURGXLUHPODLQVWDXUDFLyGHWULEXQDOVDGPLQLVWUDWLXVHVSHFtFVHQPDWqULDGHcontracWDFLyGHOVHFWRUS~EOLFSHUJDUDQWLUXQDUHVSRVWDDGHTXDGDLHFDo en el control dels aspectes jurdics.
10. Posarem en marxa la llei reguladora del Consell de Justcia de les Illes Balears amb la
QDOLWDWGHJDUDQWLUXQDYHXSUzSLDTXHJDUDQWHL[LTXHOHVQHFHVVLWDWVHQMXVWtFLDHVYHXran satisfetes.
11. Reforarem la participaci ciutadana a travs del tercer sector i dels governs locals mitjanant pressupostos participatius i noves frmules de participaci en els plens municipals.
12. Considerarem els ciutadans com a codissenyadors de les poltiques i els serveis pblics
i hauran de participar en la presa de decisions de canvis urbanstics, inversions, imposts
i taxes i alienaci de patrimoni pblic.
13. Recuperarem organismes de participaci ciutadana que existien en lanterior legislatura,
particularment el Consell de la Joventut i el Consell Econmic i Social.
14. Regularem per llei els referndums consultius i decisoris.
$SURWDUHPTXDOVHYROSURFpVGHOHFFLRQVSHUUHDOLW]DUles consultes sollicitades per la
ciutadania,VHQWODTXDQWLWDWVXFLHQWGHVLJQDWXUHVSHUUHFROOLUDTXHVWDFRQVXOWDHO
dels electors.
16. Haur de ser UDWLFDGDPLWMDQoDQWFRQVXOWDSRSXODUTXDOVHYROQRYDGHVSHVD pblica dun
LPSRUWVXSHULRUDOGHOSUHVVXSRVWDQXDOGHODLQVWLWXFLyTXDQDTXHVW~OWLPWHQJXLXQYROXP
VXSHULRUDOVPLOLRQVGHXURV
17. Adoptarem mesures per tal que els empleats pblics recuperin progressivament els
drets perduts.
18. Procedirem una profunda reforma dIB3 tant en el mbit institucional, per democratitzar-la, com en el de funcionament, per garantir el pluralisme i la qualitat del producte audiovisual. Es suprimir la publicitat comercial a IB3. Recuperarem la recepci a les Illes
Balears dels canals en catal desintonitzats.