FiloXarxaDiccionarienciclopdicdefilosofia:

autors,

conceptes,textos
Temes

Elsaberfilosfic

Histria

Filosofiaantigai
medieval

El
coneixement
Filosofia
moderna

Larealitat
Filosofia
contempornia

L'sser
hum
Mapadel
web

L'acci
humana
Ajudai
altres

CercacontingutsalwebPensament:autors,conceptes,textos,obres...

Lasocietat
Descarregar"font
grega"

Cerca

Heidegger,Martin(18891976)HIST.`heidegg.wav',`play"]
Filsof alemany, nascut en Messkirch (Baden),
considerat com el principal representant de la
filosofia de lexistncia, en la versi anomenada
existencial, tot i que el mateix Heidegger rebutja,
respectedelasevafilosofia,elqualificatiudefilosofia
existencialista. Inicia a Friburg la carrera eclesistica,
quedeixaalcapdedosanysi,apartirde1911,esva
matricular en la facultat de cincies, on va seguir els
cursos del neokantiH. Rickert i es va doctorar en
filosofia, el 1914, amb una tesi sobre La doctrina del
judicienelpsicologisme,alaquesegu,comatreball
dhabilitaci per ensenyar, el 1916, La doctrina de les
categories i el significat en Duns Escot. Inici la seva
carrera docent com a professor en la facultat de
teologia, i durant la Primera Guerra Mundial es va
presentarvoluntariperanaralfront,sentrebutjatper
motius de salut. Acabada la guerra (19141919),
HusserlelrequereixcomauxiliarseuaFriburg,iall
ensenya fins lany 1923. Posteriorment, entre 1923 i
1928,vaestardestinatcomaprofessoraMarburg,on
va conixer a Paul Natorp i a Rudolf Bultmann.
Finalment, publicada ja el 1927 la seva obra fonamental Lsser i el temps (Sein und
Zeit),iquanjalessevesconfernciesiclasseslihaviendonatfamadegranpensador,
i aquesta mateixa obra ja marcava diferncies amb el seu mestre Husserl, el va
substituirlany1929enlactedradefilosofiadeFriburg.Aquestmateixanyapareixen
lalliinauguraldelseucursqueportaelttoldeQusmetafsica?(onespregunta:
Perquhihaensinomsaviatnores?,iqueserdesprsobjectedatacperpart
deCarnapcomaexempledeconjuntdepseudoenunciats),Delessnciadelfonament
(obraenlaqueformulaladistinciontolgica)iKantielproblemadelametafsica
(una reinterpretaci de la Crtica de la ra pura com una pregunta sobre qu s
lhome).
El 1933 simpatitzant amb les idees nacionalsocialistes i afiliat al partit nazi aquell
mateix any s escollit rector de la universitat de Friburg i pronuncia lanomenat
Discurs rectoral sobre Lautoafirmaci de la universitat alemanya, aplicant a la
poltica alemanya de llavors conceptes del ser i el temps. Dimiteix del crrec a lany
segent, desprs de resistirse a destituir dos professors no aris i rebutjar la
prcticadactivitatsantisemitesalauniversitat.Noacabaambaixelseucomproms
poltic i els historiadors li atribueixen, per aquesta mateixa poca, lambici
diversament interpretada de dominar el mn intellectual universitari alemany: de
guiar al Guia (den Fhrer fhren), en expressi de Jaspers. Aquestes desastroses
circumstncies marcaran no sols tota la seva vida, sin que seran tamb punt de
partida duna discussi posterior (veure cita) sobre les implicacions
nacionalsocialistesdelafilosofiadeHeidegger.Durantaquestapocaapareixen,coma
obresdestacades,Hlderlinilessnciadelapoesia(1937),LadoctrinadePlatsobre
la veritat (1942), Carta sobre lhumanisme (1943). El 1945, desprs de la guerra,

durantelperodededesnazificaci,lesautoritatsfrancesesdocupaciliretireneldret
aensenyarinomssreadmsalauniversitat,jacomaprofessoremrit,el1951.s
lpoca que suscita entusiasme entre els futurs existencialistes francesos. Les seves
classes i conferncies sn seguides, fins i tot ara i malgrat tot, amb una expectaci
enorme van apareixent per aquesta poca Sengles perdudes (1950), La pregunta per
latcnica(1953),Qusaix,lafilosofia?(1955),Identitatidiferncia(1957),Elcam
cap al llenguatge (1959), i s considerat el filsof ms important dEuropa. El 1966
concedeixunaentrevistaaDerSpiegel,acondiciquenoespubliqusfinsdesprs
de la seva mort, per intervenir en la polmica suscitada per la seva adhesi al
nazisme. El 1971 es va retirar a casa seva de Messkirch, dedicat a preparar ledici
completadelessevesobres.
LafilosofiadeHeidegger
La filosofia de Heidegger s, segons el seu propi testimoni, una recerca pel sentit del
ser, que se li fa problemtica des que, molt jove encara llegs lobra de Franz
Brentano,SobreelsdiversossentitsdelensenAristtil:silssersafirmadediversa
maneres,quinselseuvertadersentit?Esdistingeixenenelladuesetapesfinsacert
puntdiferents,ielcanvientreunaiunaaltrarepelnomdegirovolta(Kehre):
la primera, que pot anomenarse existencial, interessada per una filosofia de
lexistncia, i la segona que pot denominarse ontolgica, interessada per una
filosofiadelser. Les dues fases, no obstant aix, no han dentendres com si una fora
la negaci de laltra, o la segona oblit de la primera segons el mateix Heidegger,
ambduesetapesescontenenunadinsdelaltra.
1.Filosofiadelexistncia,loblitdelserilanlisiexistencial
AquestaetapasiniciaamblapublicacidelSerieltemps(SeinundZeit),apareguten
lanuari Jahrbuch fr Philosophie und phnomenologische Forshung, on escriuen els
partidaris de la fenomenologia de Husserl. Aix, i el fet mateix que Heidegger
dedicaaquestaobraalseumestre,predeterminaunarelacientrelafenomenologiade
Husserl i la seva filosofia de lexistncia. Heidegger, doncs, s hereu, malgrat les
importants diferncies que els separen, del pensament de Husserl (veure cita). En
efecte, ladopci, per part daquest filsof, dun punt de vista intencional en la
consideraci de la conscincia, en rebuig del punt de vista psicologista (per tant,
empricipositivista)constitueix,peraHeidegger,unavanfilosficdeterminant.Toti
aix, dins dun marc de profunda crtica del mode en qu el seu mestre desenvolupa
aquest punt de partida, s a dir, duna crtica a la noci duna conscincia pura que
resulta incoherent amb el carcter fenomenolgic de la investigaci. Aquesta crtica
est, al seu torn, inspirada per la lectura de Dilthey, al qual, no obstant Heidegger
tambcriticapelqueellanomenalasevaindifernciaontolgica,iinclouHeideggeren
lmbitdinflunciadelatradicihermenutica.
L'obraSeinundZeit(Lsserieltemps)comenaambelplantejamentdelapregunta
pel ser com a pregunta fonamental i fundacional de la filosofia. s la pregunta
fonamentalperqutotreconeixementdens, sigui teric o prctic, pressuposa un cert
modedentendrequsser.Totaconsideracidelarealitat,dallques,exigeixuna
prvia consideraci de quin s el sentit del ser mateix (Sinn des Seins). Per aix
podem dir que s alhora pregunta fundacional de tot pensament filosfic, que en tant
que pretn dur a terme una anlisi de la realitat, de la praxi i de la teoria que es
desenvolupen sobre ella, ha de plantejar prviament lesmentada qesti. Aix,
Heidegger mostrar com en el mateix comenament grec de la filosofia aquesta
preguntaestpresent.Arab:quelapreguntapelsentitdelseresmostrifonamental
nosignificaquetotafilosofiahistricamentdonadafuncioniambconscinciadaquesta
fonamentalitat.selqueHeideggerdenominaoblitdelser(Seinsvergessenheit),ents
comaoblitqueelseuqestionamentconstitueixlapreguntafonamentaldelafilosofia.
Aquestoblit,noobstantaix,nostrivial.Esdeu,msaviat,alfetquelatradiciha
considerat contestada la qesti pels qui van donar comenament a la filosofia
plantejantla. El que ocorre s que una anlisi daquestes respostes posa de manifest
no sols la seva indeterminaci, vaguetat i crrega de prejudicis, sin tamb que sha
perdut el sentit mateix de la pregunta (veure text). A aquesta anlisi de lontologia

tradicional, revelador del progressiu oblit de la qesti del ser, sel denomina
destrucci de lontologia, i mostra les limitacions de tota ontologia elaborada amb un
llenguatge en principi adequat noms a la caracteritzaci de ens. Aquestes limitacions
impliquen una essencial diferenciaci de nivell entre lsser i el ens, entre all
ontolgic i lntic, diferncia a qu Heidegger denomina ontolgica, i que implica la
necessitatdetrobarunllenguatgeespecficamentadequatalainvestigacidelser,que
rep ara, per diferenciarla de la tradicional, el nom de ontologia fonamental
(Fundamentalontologie).Perhemvistque,contraallquelafilosofiatradicionalment
ha semblat assumir, no hi ha resposta concloent per a la qesti del ser. Per aix,
lontologia fonamental consistir, de moment, en un replantejament daquesta. Sein
und Zeit intentar durho a terme, assumint les implicacions que la diferncia
ontolgica(ontologischeDifferenz)comporta,sadir,generantnocionsespecfiques
daquesta ontologia. Es pot veure en lesmentat qestionament dels plantejaments
ontolgics com Heidegger dirigeix el pensament filosfic cap al preguntar mateix,
considerantaquestatascacomlapietatdelpensament.
Aix, doncs, la seva resposta a la pregunta qu s lsser? la dna Heidegger en
termesdedescripcifenomenolgica:quhihadarrereelqueapareixcomafenomen
iconstitueixelseufonament?Lanlisidelapreguntapelserdnaaentendreque,en
realitat, es pregunta per lsser de lens: de lens que fa aquesta pregunta, al qual
dnaelnomdeseraqu(Dasein)nomspreguntaperlsseraquell(nosaltres,els
humans) a qui en el seu ser li va aquest el seu ser. El Dasein, doncs, designa a
aquellquesomencadacasnosaltres,pernoalhomeentscomungnereocomun
ensqualsevolaqulisalielseupropiser,sincomaquellensaquprecisamentli
s essencial una comprensidel seu ser (Seinsvestndnis), la qual cosa fa dell lens
quepotformularlapreguntaperlsserengeneral,aixcomaquellaqupotdirigirse
aquesta mateixa pregunta. En definitiva, podem dir que el seraqu se singularitza
nticament pel seu carcter ontolgic(veure cita). Aquesta especificitat del seraqu
comportaalseutornunaespecificitatdelasevaanlisi,quenosesituaralnivellde
lapsicologiaolaantropologia (que consideren lhome com un ens ms) sin que ho
far a un nivell ontolgic, rebent el nom danaltica existenciaria (existenziale
Analytik).
Mentreque,peralaontologia tradicional, el sentit del ser sentenia com un sistema
de categories vlid per a qualsevol ens, a qu no li era en absolut inherent una
comprensi daquest sentit del ser en lanalticaexistenciria es tracta de trobar els
carcters ontolgics inherents a aquell ens destacat precisament per la seva
comprensi daquest sentit del ser (existenciaris). Aquesta no aspirar, no obstant
aix, a concloure la qesti del ser, sin que senzillament es converteix en una
preparaci, necessria per provisional, del seu abordatge, que es produir, a partir
delconceptedetemporalitat(veurecita).
Enconseqncia,hadecomprendreslsser,enlsserdequipregunta:calcomenar
per una anlisi existencial, capa de desentranyar aquesta relaci especfica entre
lhome que inquireix sobre lsser i lsser mateix, i que consisteix a analitzar aquest
mode dexistir que s capa de preguntar, el ferse transparent dun ens. Lanlisi
fenomenolgica de lhome s lanlisi de lsser: veure lsser a travs del ser del
ens. Lhoritz, amb paraules daquest Heidegger, on s possible veure o comprendre
lsserseltemps.
All propi de lhome, del ser aqu (Dasein), s lexistncia, que no significa
simplement el mer fet dexistir, en el sentit tradicional dexistentia (que Heidegger
tradueix per ser davant els ulls), sin possibilitat de ser, que vol dir el que es
decideix ser en cada cas el qui, no merament el qu (veure cita). Lanlisi de
lestructuradelexistnciahumanaconsisteixendescriureaquellescaractersticadel
ser aqu que Heidegger anomena existencials o existenciaris que poden
considerarsecomlescategoriesquedescriuelDasein.Heusaqulesfonamentals:
a)elser en el mn: lhome no s primriament un subjecte pensant, que es
posa davant el mn per conixerlo ell s mn i el mn pertany a la seva
estructura:lhomestotelquearribaaserenelmniambelmnsers

ser amb el mn i amb els altres. s la transcendncia de lexistncia. Les

coses, que prpiament no existeixen, sin que noms estan presents, no sn
en el mn i, per aix, sn ssersalam per a lhome, estris, que estan
simplement davant els ulls. En canvi, els altres, els homes, desperten en
nosaltres sollicitud, atenci, preocupaci, perqu ells sn tamb ser
amb(veurecita).
b)elestatdobert:lhomenoestmeramentenelmncomestalgunacosa
damunt duna taula, sin que la seva forma destar en el mn s un estat
dobertura(Erschlossenheit)almnlhomesobrealmnambeltrobarse,el
comprendre i el discurs. El trobarse (die Befindlichkeit) s la
sensibilitat,possibilitatprimeradobrirsealmn,queexpressaamsamsla
facticitat(Faktizitt),perqupelseumitjesdnacomptesensemsquesen
el mn, es descobreix en estat de llanat al mn (Geworfenheit) el
comprendre(dasVerstehen)nossimplementelpodersaber,sinelpoderser,
ja que ss en el mn noms com a projecte(Entwurf), i ss el que sarriba a
ser el discurs (die Rede) s la capacitat darticular mitjanant la parla el que
ss capa darribar a ser o de la interpretaci (Auslegung) del projecte o sentit
(Sinn)daquest.
c) la caiguda: descriu laspecte negatiu del ser en el mn. s la manera
quotidiana de ser del ser aqu, la seva manera inautnticade ser, per la que
no s ell mateix. Representa la manera trivial de ser, en la que domina all
impersonal(dasMan),inolamaneraprpiadelsereneldelaqualserlivael
seuser.Laexistnciatrivialslacaiguda(Verfallen)(veurecita).
Vistes les principals estructures existenciries del Dasein, queda per considerar qu
resultadelconjuntdetoteselles.Lexistenciaritat,facticitaticaigudadelseraquno
podenpermenysquecausarliangoixa(Angst)lexistnciatrivialqueliimpedeix
ser si mateix i es constitueix en un temor amenaant que lobliga a trobarse a si
mateixiapreguntarsepelquepotarribaraser(veurecita).sadir,acuidarsede
simateixsirespectedelsens,elseraqusentpreocupaci(Besorgen)irespecte
daltres ser aqu sollicitud, respecte de si mateix sent i sexpressa com cura
(Sorge).Lacuraslsserdelhome,msdefinibleaixqueambcapaltradefinici
derivada com pogus ser la danimal racional. Lhome s cura tot all
altre,lenteniment,lavoluntat,eldesig,lespassions,etc.provdela cura (veure
text).Arab,lacura,comaexpressidelserdhome,nosolsnopotexercirsems
que en el temps, sin que a ms a ms rep el seu sentit de la temporalitat de
lhome.
Lhomedeixadestarenlasevaexistnciatrivialquan
es transcendeix a si mateix preguntantse per i
descobrint el seu propi ser. Noms en el temps
desplega el ser aqu tot el seu poder ser,
comprovant no sols que la realitzaci del que pot ser
no s sin finita, sin tamb que el fi daquesta
realitzaci s la mort: la temporalitat s experincia
depossibilitatdemort.Aquestanosnomselfioel
lmit, sin que noms sabent lhome de si mateix que
s ser per a la mort t una adequada i autntica
comprensidesimateix.Laconscinciadelamortno
pot sin generar angoixa. Noms en una existncia
trivial soculta aquesta conscincia. Lexistncia
autntica assumeix el saberse ser per a la mort
com a experincia quotidiana de no poder mai arribar
a ser plenament. Com ser llanat al mn, caigut i pur
existir fctic com a projecte mai abastable, el ser
aqunopotsinsentirlangoixadelnores,delqual
ellmateix,perlasevaestructura,sculpable.Tenirconscinciadaix,assumintla,s
obrirse a un estat de resolt (Entschlossenheit): resoldres, malgrat langoixa i a la
conscinciadelaimpossibilitatdepoderser,aexistircomserperalamortnoms

aix, acceptant lirrebasable, el temor a la mort es converteix en llibertat per a la

mort.
Lanalticadelexistncia,delDasein,atravsdeladescripcidelessevesestructures
ntimes,fapatentenquconsisteixlsserdelensenlsserdelquallivaaquestseu
sser: resoldres a anar a la trobada de la mort fa possible viure el temps futur per
ser en el present all que va sent s el que amb conscincia autntica, amb lestat
de resolt, sha estaten el passat, de manera que el futur sorgeix del passat, de la
mateixamaneraqueelpassatnomssautnticenvistadunfuturcomprselser
aquviuenelpresentcomserestsentreelpassatielfutur,ambconscinciadela
seva finitud, la seva facticitat, la seva angoixa i el seu ser per a la mort. En aix
consisteixlatemporalitatihistoricitat del ser hum. El ser aqu viu en el temps i
la histria, no perqu es trobi immers en ells, sin que s histric i temporal perqu
temps i histria sorgeixen del seu mateix ser (veure cita). Ss autnticament quan
ssdemodefinitlexistnciaautnticaslafinita.
Els ltims captols de lsser i el temps es dediquen a la noci duna historicitat de lexistncia
fundada en la de temporalitat, aix com a lorigen de la concepci vulgar del temps.
Heidegger ho presenta amb el ttol de destrucci de la histria de lontologia.
Finalment, insisteix que lanaltica de lexistncia s tan sols un cam cap a lsser,
acabantambpreguntesrelativesasieltempsoriginaricondueixalsentitdelser,sa
dir,siconstitueixlaviacorrectaderespostaalapreguntaqueesvaplantejardesdel
principi(veuretext).

2.Filosofiadelser(elgiroKehre)
La segona etapa, el Heidegger II, que sinicia pels anys trenta els anys del rectorat
es recolza en obres com Hlderlin i lessncia de la poesia,Kant i el problema de la
metafsica, Introducci a la metafsica, i Carta sobre lhumanisme, entre daltres, i
sobretotenelsseuscursossobreNietzsche,iimplicalasuperacidelametafsicaiel
conreupreferentdelstemesdelapoesiaielllenguatge.
En aquest canvi denfocament Heidegger lhome passa ara a habitar un mbit o
obertura , un clar (Lichtung), que constitueix la veritat del ser (Wahrheit des
Seins),aqusaccedeixenelmodedeldeixarseparlar,propiciantunamostraci,una
donaci del ser per si mateix. Lhome no deixa per aix de tenir un paper essencial,
nomsquenoalmodedelexistnciacomautorreferncia,sinaldaquellensquepot
correspondre a aquesta mostraci del ser, paper que Heidegger expressa ara
qualificantl`o de pastor del ser, i canviant lexistncia de Ser i temps pel
neologisme ecsistencia (Eksistenz) (veure cita). Aquest ser, a ms a ms, no s
lsser immutable de la tradici, sin que es tracta dun sser histric, epocal, en el
sentitque,mostrantseelsensdemodedistintencadapocahistrica,lssersentn
al seu torn de mode distint en cadascuna delles, com a instncia fundant daquestes.
selqueHeideggerdenominahistriadelser(Seinsgeschichte).
Aix, doncs, canvia ara la perspectiva: lsser del ens saclareix, no des de lens que
pregunta per lsser, sin per la consideraci mateixa del ser, que planteja la
metafsica. Per aix la pregunta clau, no s en qu consisteix lsser del ens?, sin
perquhihaensinomsaviatnores?,quesuposaunaaltra,forosamentprvia:
enquconsisteixlsser?
Respondrealapreguntasfermetafsica.PerlarespostadeHeideggernosalineaen
lametafsicatradicional,sinenlasevaprpiaontologiafonamental,jaengiponadaen
Lsser i el temps. La metafsica tradicional difcilment pot respondre la pregunta
perqu la seva histria no s ms que la histria de loblit del ser, i ignorant la
diferncia ontolgica, ha confs ensiser, interessantse noms per lens, deixant
decostatelfonamentdelques,lsserdelens.Lametafsicahaestatmsaviatuna
fsica que noms sha preocupat, de diferents maneres, per lordre fsic: des del
comenamentdelaconfusidelseramblaphysisdelspresocrticsidelserambla

idea de Plat, passant pel acte i potncia dAristtil, el subjectivisme de

Descartes,lidealisme de Hegel i el nihilisme de Nietzsche, el desenvolupament
de la metafsica occidental no s sin citant el mateix Heidegger a Nietzsche la
histriadunerror,delerrordeconfondrelsseramblens.Lahistriamateixade
lametafsicaportaalasuperacidelametafsica,quenopotconsistirmsqueen
undesvetllamentdelaveritatocultadelser.
El mateix Heidegger, doncs, fa explcita que aquesta adopci de punts de partida
diferents (entres les dues etapes o entre Heidegger 1 i Heidegger 2), amb tot el que
hem vist que comporta, significar un gir o reversi (Kehre) respecte a Ser i temps.
Entre els temes que ocupen lobra del segon Heidegger podem destacar, a ms de
lesmentada consideraci de la metafsica tradicional, el tractament de qestions
relatives a lart i la poesia, a la per Heidegger mateix anomenada qesti de la
tcnica, aix com al llenguatge i al final de la filosofia. Aquestes preocupacions
solen portarlo a una consideraci dels grans clssics de la filosofia (especialment els
presocrtics,Plat,Aristtil,Kant,HegeliNietzsche).Duessnlesmaneresen
qusesolintentardonarcohernciaaaquestaaparentdispersidetemesiautors.La
unaveuenellalaplicacidelmodedanlisiutilitzadaaSeritempsadiferentsmbits
delexperinciahumana,comlacincia,lesttica,etc.Laltraveuenellessuccessius
intents daproximaci al mateix objectiu que es va marcar Ser i temps, i ve avalada
per la imatge que el mateix Heidegger ofereix duna de les seves obres ms
destacades: Holzwege (Camins de bosc), que s la dun bosc penetrat pels diversos
caminssenserumbconcretqueelsllenyatairesobrenamblnicfidefertransitableel
boscquetalen.
DesprsdeHegeliNietzsche,sinicialeradelatcnica,prpiadunmnenqutot
s susceptible de ser manipulat i explotat. Amb la tcnica la natura deixa de ser un
conjunt dobjectes susceptibles de ser pensats i coneguts per passar a ser un
magatzemounfonsdereservadecosessusceptiblesdesermanipuladesiexplotades,
i on fins a lhome mateix esdev primera matria, convertit ell mateix en objecte de
manipulaciiexplotaci.Locultamentdelsersmsgranquemaiolhomeesperdi
dissolenlatcnica,enganyatperlasevaaparenadedominisobrelescoses,oatna
la seva crida de perill i se situa lliure i en actitud de despreniment davant ella,
mantenintlapreguntaperlaveritatdelser.
Lautnticasuperacidelametafsicaslareiteracidelapreguntaperlsserdesdel
mateixhome,desprsdereconixerqueaquestseldestdelhomeoccidental.Per
arajanoalallumdelseraqusincomambitmateixenqulhomehabitaides
don sexpressa: ser pensament i llenguatge no s lhome que, amb la seva
existncia,determinaqusserexpressantlaatravsdelpensamentielllenguatge,
sinalrevs,lhomearribaalacomprensidelserperestarimmersenelllenguatge
(veure cita). Lsser es deixa veure escoltantlo en el llenguatge hum i,
especialment,enelllenguatgepotic,perquelllenguatgeslacasadelser,onviu
lhome els pensadors i els poetes ho manifesten. Canvia tamb la concepci de
lhome,quenosjaquideterminaelsentitdelser,sinquielcuidaivigilaquanper
simateixesdesvela(veurecita).
Lavolta(Kehre)consisteix,doncs,ainvertirelstermesdelplantejamentinicial:no
escomprnlsserdesdelensalsserdelquallivaaquestelseusser,sinque
es comprn lhome des de lsser. Lsser s el fonament, i lexistent, lhome, all
fundat.Lainsistnciaenelllenguatgepoticsemblaassenyalarlanecessitatdecanviar
elllenguatgetradicionaldelexpressifilosfica.

Eltractamentdeltemadelartesrecolzasobretoten
laconsideracidelstextosiobresdartgrecs,aixcom
en els dalgun autor modern com Hlderlin. El fil
conductor daquest tractament s el de veure una
ntimaunitatdelaqestidelabellesaidelaqesti
de la veritat, unitat la prdua de la qual seria una
expressi ms de loblit del ser del que ens parlava
Seritemps.Seriaalobradartonsucceirialaveritat,
en el sentit que seria ella la capa de mostrar, deixar
parlar, les coses per si mateixes, sense la imposici
delabansesmentadaestructuraaprioridunmodern
coneixement deslligat de la qesti de la bellesa. Daquesta concepci de la veritat,
aixcomdelpaperquerespecteaellajugalart,veuHeideggerelmodelenlacultura
grega. En ella, la veritat (altheia), lsser, s concebuda com un desocultamiento
(Unverborgenheit) del ens a partir del que, com a fons, roman ocult (veure text).
Parlar de desocultamiento pretn posar mfasi en el fet que lens, en el seu
manifestarsecomatal,noperdmailasevarefernciaahooculto,sinquedelque
es tracta s ms aviat dun continu sostreures a locultaci, quelcom que lontologia
tradicional ignora quan considera al ens noms en tant que pot fixar la seva
manifestacienconceptes.Enaquestcontextcalsituarlaconcepciheideggerianadel
mn habitable, contraposat al de la tcnica (Gestell), com Cuaternidad (Geviert),
formatper:terra (en referncia a ho oculto) i cel(en relaci a lmbit dall div, ho
donis),elsdivins(enrefernciaalcarcterdivdelensentantqueesmanifestapersi
mateix, sense pressuposar la seva reductibilitat a una estructura a priori imposada
per una enteniment conceptualizador) i els mortals (el paper intermediari dels quals
entrelaterraielsdusdesignaelseupapernticoontolgic)(veuretext).
Heidegger concedeix en la reflexi sobre lart un lloc preeminent a la poesia, fet que
podem relacionar amb la seva preocupaci pel llenguatge mateix, en el sentit que, en
la mesura que s lmbit en qu apareix lsser (sempre que no es tracti, com hem
indicat,delllenguatgedelacinciamodernaentantquetothoconverteixenobjecte,
ni del llenguatge tcnic, en tant que el que pretn s dominarho tot) pot establirsel
comahoritz, en el mateix sentit en qu ho va ser el temps en Ser i temps. Aquest
mbit tamb resulta despecial rellevncia pel fet que Heidegger veu en el poeta
precisamentaquellquepropcialamostracidelser.
Lexpressi final de la filosofia es refereix al fet que, trobantnos en el moment de
ms gran agudesa del problema de loblit del ser, trobantse la tcnica en el seu
mxim grau de desenvolupament, trobantse com perduda la capacitat potica del
llenguatge, ja no sembla possible una filosofia entesa com a pensar originari del ser,
sin noms com a lectura i interpretaci duns textos, els de la tradici filosfica que
vnenaconstituirseencrnicadaquestoblit.

Veuretermesrelacionats

Obres:
MartinHeideggerGesamtausgabe,V.Klostermann,Frankfurt1975s.
Traduccionsalcastell:
Hlderlinylaesenciadelapoesa,Sneca,Mxico1944.
Qusignificapensar?,Nova,BuenosAires1958.

Sendasperdidas,Losada,BuenosAires1960.
Lapreguntaporlacosa,Sur,BuenosAires1964Orbis,Barcelona1986.
Introduccinalametafsica,Nueva,BuenosAires1972.
Cartasobreelhumanismo,EdicionesHuscar,BuenosAires1972.
Quesmetafsica?Yotrosensayos,SigloVeinte,BuenosAires1974.
Elseryeltiempo,FCE,Mxico1974,5ed.
Ser,verdadyfundamento,Montevila,Caracas1975.
Quesfilosofa?,Narcea,Madrid1980.
Decaminoalhabla,Serbal,Barcelona1987.
Serenidad,Serbal,Barcelona1989.
Conceptosfundamentales,Alianza,Madrid1989.

EnllaosaInternet
DelwebdelprofessorRamonAlcoberro
http://www.alcoberro.info/V1/heidegger1.htm
http://www.alcoberro.info/V1/heidegger2.htm
http://www.alcoberro.info/V1/Heideg2.PDF
http://www.alcoberro.info/V1/Heideg4.PDF
Altresenllaos
http://www.grec.net/cgibin/heccl2.pgm?NDCHEC=0032327&PGMORI=A
http://perso.wanadoo.es/filosofs/filheidegger.htm

http://ca.wikipedia.org/wiki/Martin_Heidegger

AquestaobraestsotaunallicnciadeCreativeCommons.