16

DIVENDRES, 27 DE MAR DEL 2015

poltica

ara

enbreu

HORITZ ELECTORAL

Nria Marn

ALCALDESSA DE LHOSPITALET DE LLOBREGAT I CANDIDATA DEL PSC A LA REELECCI

Les sigles tenen menys pes

en les eleccions municipals
ANTONI BASSAS
BARCELONA
PATRCIA MATEOS

El 19 dabril far set anys que Nria

Marn (lHospitalet de Llobregat,
1963) agafava el relleu a lalcaldia a
Celestino Corbacho, que se nanava
a fer de ministre. Les urnes la van ratificar el 2011 i lHospitalet es convertia en basti irreductible dun
PSC en declivi. En aquesta entrevista explica que de cara al 24-M explotar ms la marca Nria Marn que
no les sigles PSC, en uns comicis que
seran el test de resistncia dels socialistes catalans en el seu feu histric
davant les forces emergents.

Jordi Pujol Ferrusola admet

inversions opaques

Vost governa la joia de la corona

municipal socialista catalana. Per
qu es torna a presentar?
Per defensar els ciutadans de
lHospitalet. Sempre ha sigut una
ciutat progressista que sha encomanat a governs desquerres. Espero que ho continu sent per seguir
transformant la ciutat.
Per qu el PSC, a diferncia de ciutats com Barcelona, sha mantingut
al govern de lHospitalet?
s fruit del tarann de la ciutat. Fa
anys que treballem amb i per als ciutadans i amb complicitat amb ells.
Tenim molts projectes de futur.
Abans era una ciutat abocada a ser
un suburbi de Barcelona. Hem patit
molt el fet de ser vens de Barcelona.
Ara ens beneficiem de la nostra situaci estratgica i del pol econmic al
voltant de la plaa Europa.
Quina penetraci creu que pot tenir
el vot de Podem i Cs a la ciutat?
Els ciutadans decidiran. A mi
magradaria continuar amb una
perspectiva municipal progressista.
Els primers que van parlar de casta
van ser Plataforma per Catalunya.
Ja s curis que en parlin des de
lextrema dreta i el feixisme...
...fins a lextrema esquerra?
No he sentit que els dirigents de Podem shagin definit. Ms aviat diuen
que no sn de dretes ni desquerres.
Estic molt orgullosa de formar part
duna formaci desquerres, amb
ideologia i uns ferms valors pels
quals hem lluitat.
Lalcalde del Prat de Llobregat,
Llus Tejedor, diu que sort que no
es va fer Eurovegas.
Eurovegas no s el model que encaixa a lHospitalet. Tenim un projecte de desenvolupament econmic, el
Biopol. Apostem per lexcellncia i
la investigaci.
Quin benefici econmic aporta
Ikea a la ciutat?

RUTH MARIGOT

Paguen els impostos a la ciutat i han

fet un pla dexpansi que aportar 8
milions deuros que serviran per fer
una escola de msica i per invertir
en equipaments en barris pobres.
Amb qui sentendria millor: amb
lalcalde Trias o amb lalcaldessa
Colau?
Amb lalcalde Trias hi tinc una excellent relaci. Compartim la Fira
i lrea Metropolitana. Barcelona
sap que necessita un Hospitalet fort,
i lHospitalet una Barcelona forta. A
Colau no la conec i no s quina seria
la relaci que podrem tenir. No va
parlar gaire b del Mobile World
Congress, no s si per desconeixement. Una cosa s estar a loposici i
una altra ser alcalde. I per ser alcalde has de tenir rigor, pensar en el b
collectiu ms que en la ideologia. El
MWC s un esdeveniment perfectament progressista. Els 450 milions
dimpacte que deixa beneficien hotels, restaurants, taxistes i genera
milers de llocs de treball.
En la situaci que viu el PSC, la
marca del partit no suma gaire.
De cara a les municipals ser ms
la marca Nria Marn?

No renuncio al meu partit i em presentar amb aquestes sigles, per

en unes municipals es posa en valor
lAjuntament, la proximitat. La
gent coneix el candidat, les persones, les trajectries. Lavaluaci els
ciutadans no la fan en 15 dies, sin
en un cicle en el qual et veuen cada
dia treballant al seu costat. Els partits tenen menys importncia en
aquestes eleccions. Les sigles tenen
menys pes perqu hi ha un plus que
aporten els candidats.
s lltim cop que es presentar
a les eleccions municipals?
El 19 dabril far 7 anys que vaig ser
escollida alcaldessa. Em presento
per continuar i el meu comproms
s amb la ciutat. No mhe plantejat
deixar de presentar-me.
Per aspira a governar el PSC en el
congrs de finals dany com podria
fer la seva homloga de Santa Coloma de Gramenet, Nria Parlon?
El meu comproms s amb lHospitalet de cara als prxims 4 anys. Si
Parlon hi vol optar em sembla fantstic. Ara tenim Iceta de primer secretari, que fa una bona tasca. Quan
arribi el moment ja en parlarem.e

Jordi Pujol Ferrusola, primognit de lexpresident

de la Generalitat Jordi Pujol, va reconixer ahir
davant la jutge que investiga la fortuna oculta de
la seva famlia que el suposat llegat del seu avi
Florenci Pujol es va invertir en lmines
financeres de titularitat opaca. Unes inversions
que, seguint la versi de Jordi Pujol fill, amb els
anys els van reportar fins a 8 milions deuros, a
repartir entre la seva mare i els set germans.
Jordi Pujol Ferrusola va declarar ahir davant la
titular del jutjat dinstrucci 31 de Barcelona en
qualitat dimputat per delictes contra la hisenda
pblica i blanqueig de capitals. Durant les dues
hores de declaraci, va assegurar que, quan el
1990 va assumir ladministraci dels fons de la
suposada deixa de mans del seu oncle Joaquim
Pujol i Figa, va rebre el llegat en forma de
productes financers opacs ubicats en pasos com
Finlndia, Alemanya, ustria i els Estats Units.
Aquests productes financers en qu es van
invertir els 140 milions de pessetes (en dlars) del
suposat llegat inicial tenien dates de venciment
diferents i van acabar reportant un mili deuros a
cada beneficiari: ell, els seus sis germans i la seva
mare. Els 140 milions es van convertir en 500 el
1990, i en 1.400 uns 8 milions deuros el 2000,
quan van acabar els venciments.
Tamb ahir la junta de portaveus del
Parlament va avalar amb lnica oposici del PP
laudici a porta tancada del CD de La Camarga a la
comissi dinvestigaci del cas Pujol. El CD el va
lliurar Jordi Pujol Ferrusola al president de la
comissi, David Fernndez, durant la
compareixena del 23 de febrer. La mesa del
Parlament decidir avui si mant el criteri i
permet escoltar als diputats de la comissi la
conversa entre Alcia Snchez-Camacho i
lexamant de Jordi Pujol fill Victoria lvarez.

El PP paga els 245.000 euros

de fiana pel cas Grtel

El PP va dipositar ahir a lAudincia Nacional un
aval de 245.492 euros del Banco Popular per
pagar la fiana imposada pel jutge Pablo Ruz pel
cas Grtel en relaci a les activitats del partit a
Pozuelo i Majadahonda, segons va informar el
partit. La fiana s fruit de la consideraci del PP
com a partcip a ttol lucratiu de la trama corrupta,
en el marc de la pea del jutge sobre la primera
poca de la xarxa Grtel, entre el 1999 i el 2005.
Lexministra de Sanitat Ana Mato va dipositar la
fiana de 28.467 euros que li va imposar el jutge
tamb com a partcip a ttol lucratiu. Les dues
fiances tenen com a objectiu cobrir possibles
responsabilitats civils. Laval del PP el va firmar el
Banco Popular el 23 de mar. Sn una petita part
del total dels 449 milions deuros en fiances que
Ruz va demanar als ms de 40 encausats per la
primera poca de la trama Grtel. La ms elevada
s la de Luis Brcenas, de 88 milions deuros.