Está en la página 1de 152

ELECCIONS

MUNICIPALS

2015
PROGRAMA MARC

ELECCIONS
MUNICIPALS

2015
PROGRAMA MARC

ndex
MUNICIPIS REPUBLICANS................................................... 7

Administraci electrnica

Municipis republicans per a un nou pas....................... 7

en la societat de la informaci............................................. 66

Un govern obert per a una democrcia oberta.......... 8

La funci pblica, eina de millora

La lluita contra la corrupci................................................... 10

de la qualitat del servei pblic............................................. 69

Lespai pblic, lgora ciutadana......................................... 11

Pressupostos i fiscalitat........................................................... 69

Democrcia representativa, participativa i directa.. 11

Sistema de pagaments digitals,

Bones prctiques de municipis republicans................ 15

un circuit de comer social ................................................... 70


El turisme com a factor de desenvolupament

MUNICIPIS COHESIONATS.................................................. 27

i integraci als municipis......................................................... 71

COHESI SOCIAL...................................................................... 27

Un comer per humanitzar ciutats,

Educaci........................................................................................... 29

pobles i barris................................................................................ 73

Cultura............................................................................................... 30

La potenciaci dels espais agraris

Mitjans de Comunicaci........................................................... 33

i la producci daliments.......................................................... 74

Poltica lingstica ...................................................................... 35

El valor social dels mercats

Salut .................................................................................................. 38

i dels productes de proximitat i de temporada.......... 75

Acci social..................................................................................... 40

Un mercat segur que afavoreixi

Esports.............................................................................................. 41

la confiana de les persones consumidores................. 75

Justcia............................................................................................... 46

Noves viles i ciutats emprenedores.................................. 76

CIUTADANIA................................................................................ 47

Emprenedoria, empresa i treball........................................ 77

Poltiques per a dones.............................................................. 48

Els pactes locals per a locupaci....................................... 79

Poltiques per a persones LGTB......................................... 49

Foment dinfraestructures TIC

Poltiques migratries............................................................... 51

per a la connexi ciutadana.................................................. 80

Cooperaci i solidaritat ........................................................... 52

Bones prctiques de municipis emprenedors ........... 82

Gent gran......................................................................................... 53
Participaci ciutadana i moviments socials.................. 55

MUNICIPIS SOSTENIBLES .................................................. 95

Bones prctiques de municipis cohesionadors.......... 57

ESPAI CVIC. URBANISME,


SOSTENIBILITAT I GOVERNANA ............................... 95

MUNICIPIS EMPRENEDORS................................................ 63

Sostenibilitat ................................................................................. 98

Introducci...................................................................................... 63

Les ciutats intelligents ........................................................... 104

Democrcia econmica............................................................ 65

Urbanisme ...................................................................................... 106

Administraci efica.................................................................. 66

Habitatge ........................................................................................ 111

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 5

Mobilitat............................................................................................ 117

3. Municipis republicans: el jovent,

Seguretat.......................................................................................... 120

protagonista del canvi........................................................ 140

Bones prctiques de municipis sostenibles................. 125

a. Participaci poltica......................................................... 140


b. Associacionisme................................................................ 141
c. Transparncia, governana
i noves tecnologies............................................................... 141
Municipis inclusius................................................................ 142

ANNEX

d. Dona......................................................................................... 142

Eleccions municipals 2015:

e . LGTB....................................................................................... 143

programa marc de les JERC......................................... 131

f. Immigraci i interculturalitat....................................... 144

1. Introducci.................................................................................. 133

g. Oci i jovent............................................................................ 145

2. Municipis lliures: el nucli

h. Cooperaci............................................................................ 146

de lemancipaci material del jovent ............................... 134

i. Esport........................................................................................ 146

a. Formaci i educaci ........................................................ 134

j. Cultura...................................................................................... 147

b. Habitatge ............................................................................. 135

4. Municipis sostenibles........................................................... 148

c. Treball ..................................................................................... 137

a. Sostenibilitat i ecologisme........................................... 148

d. Salut ........................................................................................ 139

b. Mobilitat ................................................................................ 150

PROGRAMA MARC

MUNICIPIS REPUBLICANS

MUNICIPIS REPUBLICANS PER A UN NOU PAS


En les properes eleccions municipals, tots som cridats a decidir com volem que sigui el nostre municipi, en linici del procs
constituent del nou pas, de la Repblica catalana.
La independncia s loportunitat per generar nous motlles per a la poltica municipal. Tenim loportunitat de superar totes
les barreres que avui condicionen els governs de les nostres viles i ciutats, comenant pel finanament, les competncies
per dur a terme noves poltiques socials, culturals i econmiques, per apoderar els ciutadans, propiciar la participaci poltica, la transparncia, la lluita contra la corrupci, etc.; en definitiva, per posar la poltica al servei de la gent.
Aix mateix, des dEsquerra Republicana volem que tots i cadascun dels municipis del pas empenyin el procs cap a la
independncia i siguin protagonistes de la imparable revoluci democrtica que vivim. Tots som testimonis i protagonistes
directes de la illusi compartida que vivim en els nostres barris, places i mercats. Es tracta duna energia civil que tamb
hem de posar al servei del municipi.

Dels nous ajuntaments naixer la Repblica catalana


En les properes eleccions sorgiran els nous ajuntaments que protagonitzaran la fase decisiva del procs. s clau per al
pas disposar dalcaldes, regidors, consistoris i municipis compromesos amb lexercici del dret a decidir i lassoliment de la
independncia, fent costat a la majoria social i a les institucions de la Generalitat: el president i el parlament.
Sabem que el procs viur fases decisives en els propers mesos i la implementaci del full de ruta cap a la independncia
no ser una cam planer. El desafiament democrtic a lEstat per poder fer la transici real, enllestir les estructures destat
i referendar la futura constituci catalana requerir una fortalesa i un comproms personal i institucional dels crrecs
electes municipals. Els ajuntaments i els organismes supralocals seran una eina, sens dubte, decisiva per engegar el procs
constituent i culminar-lo amb xit amb la proclamaci de la Repblica catalana com a nou estat dEuropa.
En aquest sentit, els crrecs electes municipals dEsquerra Republicana es comprometen a dur a terme les accions segents:

Participaci pro-activa dels municipis i els seus representants en lAssociaci de Municipis per la Independncia (AMI)
Impulsar mocions de suport al dret a decidir, suport a la sobirania individual i collectiva dels ciutadans de Catalunya i
de suport al procs cap a la independncia.
E
 xercir i fomentar la unitat dacci amb totes les forces poltiques i representants electes compromeses amb el procs
i amb el dret a decidir

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 7

F acilitar lacci i cooperar amb les organitzacions de la societat civil sobiranista: AMI, ANC, mnium, Sobirania i Justcia,
Catalunya Diu Prou, etc.
Exercir la sobirania fiscal des dels ajuntaments en coordinaci amb la Generalitat i la societat civil sobiranista.
R
 ecolzar lacci i posar-se a disposici de les principals institucions del pas (Presidncia del Govern i Parlament)
durant tot el procs constituent, des de la declaraci fins la proclamaci de la independncia.
C
 ooperar amb el Govern de la Generalitat en la realitzaci de les estructures destat i la internacionalitzaci del procs
constituent.
Fomentar el posicionament de les organitzacions municipalistes (AMC i FMC) a donar suport al procs.
P
 articipar pro-activament en la constituci duna Assemblea de crrecs electes com a eina dexpressi de la voluntat
democrtica i represent

Un nou pas net, just i prsper


La proposta dEsquerra Republicana s la proposta dels activistes que defensem les causes de la ciutadania compromesa
en el b com. s la proposta de progrs que sorgeix del batec ciutad que no es resigna i passa a lacci, amb lobjectiu de
prendre el control dels ajuntaments per millorar la poltica, crear valor pblic i augmentar la satisfacci i la qualitat de vida
dels ciutadans. Volem construir municipis on valgui la pena viure-hi, municipis que enforteixin el sentiment didentificaci
i de pertinena del ciutad. Municipis que projectin els millors valors democrtics: els valors republicans. Municipis que dia
a dia lluitin per fer-se un nom i un lloc propi en el nou pas, sempre al servei de les persones.
Tenim el dret i la responsabilitat de donar el millor de nosaltres per assolir una democrcia avanada. Tenim loportunitat
de fer foc nou i deixar enrere el frau i la corrupci. Tenim un projecte per bastir nous ajuntaments, oberts i transparents
que retin comptes als ciutadans i que spiguen involucrar-los en la presa de les millors decisions. El comproms amb el b
com ens guia en lanhel de forjar ciutats socialment avanades, dacord amb el triple objectiu de viure en viles i ciutats
ms cohesionades, ms emprenedores i ms sostenibles.
Aix doncs, el fil roig del republicanisme ressegueix aquesta proposta de guia per al programa, que sestructura en tres
eixos:
1.

Municipis cohesionats: La necessitat de lluitar contra la pobresa i les desigualtats com a garantia de lexercici efectiu
dels drets i les llibertats ms bsiques de les persones. La cultura com a eina motor de ciutadania lliure i compromesa
amb la societat. La salut, lacci social o lesport com a garantia de qualitat de vida i benestar de les persones. La
qualitat i el prestigi de lescola pblica com a eina per a la igualtat doportunitats efectiva i el bon funcionament de
lascensor social.

2. Municipis emprenedors: La lluita contra latur com a poltica social ms urgent que cal prioritzar. Lactitud emprenedora de lAdministraci a lhora de propiciar nous filons dactivitat econmica, promoure leconomia cooperativa
i lemprenedoria. Invertir en els eixos comercials com a nodes de vida civil i dinterrelaci social. Promoure les TIC
i ladministraci electrnica com a factor dinformaci, participaci, transparncia i simplificaci de lAdministraci.
3. Municipis sostenibles: Des dun urbanisme humanista que potencia lgora ciutadana i la interrelaci social fins a
la sostenibilitat del patrimoni natural i cultural com a base de la identitat collectiva. Potenciar la virtut cvica per a
ladopci denergies netes i el residu zero. Fer efectiu el dret a lhabitatge o poder viure en ciutats ms intelligents
on les TIC puguin potenciar les actituds responsables dels ciutadans vers lentorn, la reposici del mobiliari o el
funcionament dels serveis pblics.

UN GOVERN OBERT PER A UNA DEMOCRCIA OBERTA


Des dEsquerra Republicana sentim la urgncia dobrir la democrcia al conjunt dels ciutadans i de la societat civil organitzada. Cal tornar la poltica a la ciutadania. Els impactes de la crisi econmica que veiem cada dia en els nostres municipis,

PROGRAMA MARC

juntament amb els episodis sistemtics de corrupci que omplen els mitjans, han accelerat la crisi de la poltica tradicional
installada en els grans partits, incapaos derigir-se amb lautoritat i la legitimitat necessria per posar remei als problemes
ms importants. Shan acabat els temps dels partits que entreguen el poder als que no es presenten a les eleccions i que
senriqueixen amb els impostos i el poder que sels ha lliurat.
El bon govern republic vol estimular el comproms social, el deure i la llibertat dels ciutadans per decidir en tots els afers
municipals. Volem protegir linters general dels abusos de poder de qualsevol tipus. Volem preservar la integritat de lespai pblic, vetllar per la salvaguarda dels serveis pblics i posar els recursos de tots al servei de la igualtat doportunitats.
El disseny i lexecuci de qualsevol poltica municipal, avui, noms es pot gestar des de la transversalitat i la responsabilitat
social. O sigui, reivindiquem la coconstrucci de poltiques pbliques amb tot el conjunt de persones involucrades, amb les
associacions i grups dinters stakeholder que shi relacionen.
En qualsevol cas, per, tal concepci de la democrcia oberta ja esdev connatural amb nosaltres, perqu la gent
dEsquerra Republicana no som altra cosa que activistes que aspirem a representar el mxim de ciutadans del municipi.
Les nostres llistes sn una plataforma mltiple de lders venals, associatius, culturals, esportius, empresarials, educatius,
etc., cadascun amb els seus ascendents i lideratges, que o b tenen vincles amb la societat civil o b directament en
provenen o en formen part. I s aix com la coconstrucci de poltiques pbliques es converteix en prctica inherent als
republicans desquerres, perqu entenem que la veritable democrcia representativa es fusiona amb la democrcia oberta
i participativa.
A diferncia daltres partits, considerem lapoderament ciutad i la participaci efectiva com a eines cabdals per assolir
lobjectiu poltic ms preuat dels republicans: repartir el poder entre el mxim nombre de ciutadans possible. Obrint la
democrcia a tothom, repartim el poder, el prenem de les mans dels que lusen per als fins particulars i el tornem a on
correspon, al servei de la llibertat i la igualtat de tots.
El repte de viure en una democrcia oberta passa, doncs, per potenciar el control ciutad als ajuntaments. Els pilars per
edificar un govern obert sn la transparncia, el retiment de comptes, la participaci i la cooperaci.

Els pilars del govern obert i de la democrcia oberta sn:


1.

La transparncia i el retiment de comptes: Obrir les dades pbliques, obrir els plens, accs a la informaci, elaboraci
dinformes, infografies i informar dels processos de presa de decisions. Lobjectiu s proporcionar eines perqu la gent
pugui exercir el control i seguiment de les poltiques pbliques. La transparncia s el valor del bon govern i sha de
garantir mitjanant compromisos vinculants i acompanyar-la de la mirada crtica de la ciutadania.

2. La participaci: Consolidar i simplificar les eines de consulta directa, la concertaci de debats, la iniciativa ciutadana
per determinar lagenda i els programes de govern. Promoure processos participatius per elaborar pressupostos
compartits o adoptar projectes estratgics. Lobjectiu s el de coconstruir les poltiques i el model de poble o ciutat
amb els ciutadans.
3. La cooperaci: Superar les barreres dins els ajuntaments i els serveis municipals i, de cara enfora, amb els administrats.
Cal superar estructures piramidals dins lorganitzaci municipal, establir la millora contnua com a guia dacci,
establir poltiques de concertaci o partenariats i vertebrar la confiana amb la societat civil i els agents socials que
representem.

Els objectius del govern obert sn:


1.

Confiana i apoderament ciutad.

2. Una administraci ms gil, eficient i comprensible per als ciutadans, que millori contnuament i aprengui dels errors.
3. Adopci de processos de participaci poltica i dinformaci pblica de fcil accs.
4. Generaci de capital social, ms qualitat democrtica i comproms amb els afers pblics.

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 9

5. Estalvi de recursos i guanys deficincia.


6. Ms seguretat, control i confiana per lluitar contra la corrupci.
7. Crear valor pblic i satisfacci ciutadana.

LA LLUITA CONTRA LA CORRUPCI


Lesclat i la intensificaci dels episodis de corrupci en els mitjans ha tingut un impacte en la credibilitat dels poltics i dels
partits. La lluita contra la corrupci i lemergncia de representants poltics amb les mans netes serigeix com una prioritat
de primer ordre per guanyar la confiana dels ciutadans. Els valors republicans de la meritocrcia, lhonestedat en la gesti
pblica, la salvaguarda de linters general, la gesti responsable de tots i cadascun dels euros del pressupost pblic sn,
avui, elements decisius i altament valorats per la ciutadania. Estem convenuts que sense transparncia no hi pot haver
confiana. El dret efectiu a la transparncia s un dret que permet protegir-ne daltres, dificulta la corrupci i, en definitiva,
legitima la democrcia i el bon govern.
Esquerra Republicana, com a fora de govern que ha estat, s i ser, compta amb una trajectria tica impecable en comparaci amb la dels grans partits de la vella poltica. I, al mateix temps, Esquerra Republicana compta amb un historial
dacci legislativa al Congrs i al Parlament que ha propiciat lleis ms transparents sobre el finanament dels partits, la
creaci de lOficina Antifrau o la promoci de la nova Llei de transparncia. s lhora de reivindicar el nostre ADN republic
i dimpulsar mecanismes com els segents:
1.

Anar ms enll de les noves lleis de transparncia, amb lelaboraci de plans de transparncia i compromisos
tics de bon govern. Tant la Llei espanyola 19/2013, de 9 de desembre, com la Llei 19/2014, de 29 de desembre,
de transparncia, accs a la informaci pblica i bon govern, estableixen mecanismes de garantia del dret a la
transparncia i al bon govern exigint que els ens locals construeixin portals web de transparncia i facin publicitat
activa de tota la informaci rellevant. Tamb requereixen que els ens locals facin un registre de grups dinters i
estableixen mesures que propicin el bon govern amb el foment de la participaci i la collaboraci ciutadana.

Esquerra Republicana t la voluntat danar ms enll dels llindars que fixen les noves lleis i es compromet a establir plans
de transparncia, elaborats conjuntament amb la ciutadania, de manera que, mitjanant la interacci i la millora continuada, es progressi en lexercici del dret efectiu a la transparncia dels ciutadans. Aix mateix, hi ha la voluntat destablir
manuals de bon govern als ajuntaments, que elevin el comproms tic i pblic dels governants i esdevinguin exigncia
permanent vers la ciutadania.
2. Establir pactes dintegritat en lmbit de la contractaci pblica. El pacte dintegritat s una eina per ajudar els
governs, les empreses i la societat civil a lluitar contra la corrupci en lmbit de la contractaci pblica. Es tracta
dun procs que inclou un acord signat entre un govern i tots els licitadors en qualsevol contracte de lAdministraci.
El pacte estableix els drets i les obligacions en el sentit que cap de les parts del contracte pagar, oferir, exigir
o acceptar suborn, ni participar en conxorxa amb els competidors per obtenir el contracte. A ms, els licitadors
estaran obligats a revelar totes les comissions i despeses similars pagades que guardin relaci amb el contracte.
Lincompliment del pacte dintegritat genera un risc dexclusi permanent del licitador.
3. Plataforma electrnica pblica i centralitzaci de les compres. Significa la centralitzaci de les compres de lAdministraci pblica mitjanant una plataforma electrnica pblica per garantir la transparncia de totes les compres.
Aquesta centralitzaci facilita la fiscalitzaci, disminueix els casos de corrupci, promou la simplificaci en la contractaci i en disminueix els costos i permet unificar la demanda de necessitats. A ms, tot el procs s pblic i els
ciutadans poden fer-ne el seguiment mitjanant plataformes electrniques.
4. Impulsar un codi tic i dausteritat que catalogui i reglamenti ls dels espais i mitjans pblics, incloent-hi eventuals
vehicles oficials, regals institucionals, convits institucionals. Supressi de les targetes de crdit de qu gaudeixin crrecs institucionals o dorganismes municipals. Fiscalitzaci de loportunitat i despesa dels viatges oficials.

10

PROGRAMA MARC

LESPAI PBLIC, LGORA CIUTADANA


Lespai pblic s, des dun punt de vista republic, lgora que cal protegir i estimular, un punt de trobada en contnua
redefinici de relacions ciutadanes. Avui, simbolitza com pocs altres espais lempenta de la nova poltica, que ara es mostra
sobretot en la demanda de ms participaci poltica.
La nostra manera dentendre els pobles i les ciutats t en lespai pblic un dels referents ms importants, si no el principal.
s el lloc on sarticula la quotidianitat i on es reflecteix el projecte inclusiu, cohesionat i participatiu de societat. Per tant,
quan parlem despai pblic, a ERC parlem tamb de civisme, de deliberaci, dintercanvi, de cohesi, de tolerncia, digualtat i doportunitats.
No podem entendre de forma separada el concepte de poble i ciutat de la idea despai compartit. Una ciutat no s una
mera acumulaci dedificis i la feina dun representant municipal va molt ms enll de la gesti funcional. Aquest espai
ha de ser el referent dels nostres municipis, on la trama urbana sigui leix vertebrador de les activitats culturals, socials i
econmiques, i on el model urbanstic sigui un marc integrador en tots els sentits.
La nostra idea despai pblic reclama un enfocament necessriament transversal, que tingui en compte:
1.

la governana, la manera com ens organitzem i prenem decisions, amb una manera de fer basada en la transparncia,
la deliberaci, la participaci, el reconeixement dels actors cvics i socials i la rendici de comptes. Adaptar
lAdministraci al segle xxi.

2. lhumanisme i la sostenibilitat, la manera com dissenyem i planifiquem les nostres ciutats i els serveis que shi associen a partir dun enfocament urbanstic i tcnic descala humana, que respongui a un enfocament integral, eficient
energticament, responsable amb els recursos i sostenible en el temps.
3. el progrs i la justcia social, la manera com garantim les mateixes oportunitats per a tothom i uns valors collectius
compartits basats en la justcia, la cohesi social i la no-discriminaci per ra de sexe, religi o ideologia mitjanant
uns serveis socials universals, propers, equitatius i amb criteris progressius.
4. la prosperitat i la cooperaci, la manera com convertim pobles i ciutats en nodes de creaci de riquesa amb un
retorn social clar, tot millorant la formaci entre la poblaci ms afectada per latur i ajudant amb totes les eines disponibles les experincies deconomia social.
5. la fraternitat i la identitat, la manera com convertim lespai pblic en el punt de trobada de la ciutadania, entitats,
associacions i tots els agents que creen sentiment de pertinena a la comunitat.

DEMOCRCIA REPRESENTATIVA, PARTICIPATIVA I DIRECTA


Els municipis republicans han dassegurar espais per a la deliberaci i validaci i assegurar una bona combinaci de la
democrcia representativa (mitjanant el que determini la futura Llei electoral), participativa i directa.
La participaci no s noms estar informat del que passa al municipi sin que, en les ciutats republicanes, ha dassegurar
tamb, i principalment tant la inclusi en lagenda com la iniciativa ciutadana, la necessria deliberaci de les poltiques
pbliques factibles i finalment, la seva validaci.
La participaci est a linici, al mig i al final dels processos poltics i ha de ser flexible i incorporar necessriament nous
nodes de trobada amb representants electes, de la societat civil i de la ciutadania en general.
Lmbit municipal pot esdevenir, sobretot en municipis o barris de grans ciutats, un espai on recuperar aspectes de la democrcia dels antics, en qu tothom deliberava i les decisions es prenien dacord amb grans consensos socials.

Proximitat amb la ciutadania, deliberaci i governana en la presa de decisions


La municipal, com a Administraci ms propera al ciutad, serigeix com la ms compromesa amb els seus anhels i necessi-

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 11

tats. s la que vetlla pel correcte funcionament dels serveis pblics i dna directament la cara a la ciutadania. La proximitat
sha dexercir des de totes les instncies de govern municipal, evitant abandonar la condici dactivistes i de motor de
noves iniciatives nascudes del contacte directe i continuat amb la gent.
Daltra banda, la deliberaci sobre qualsevol aspecte controvertit de la poltica municipal requereix sempre duna praxi
habitual dinformaci del govern que ajudi a la formaci dopini lliure de la ciutadania i els seus grups. Aquesta actitud de
transparncia i pedagogia ser, alhora, la garantia de qualitat de la mateixa deliberaci i far que el ciutad sigui copartcip
i coresponsable de les decisions.
1.

Els projectes emblemtics, a ms de planificar-los, explicar-los a la ciutadania i executar-los, cal que siguin avaluats
sobre el grau de compliment i dels resultats obtinguts, amb responsabilitat i transparncia.

2. Els processos participatius poden servir per determinar aspectes clau dels pressupostos, les ordenances fiscals o la
presa de decisions sobre aspectes controvertits, com tamb lavaluaci posterior que sen faci.

Els pressupostos participatius


Els anomenats pressupostos participatius shan dut a la prctica en municipis sota lorganitzaci dassemblees venals,
amb resultats de vegades no sempre exitosos. Malgrat que sn en si mateixos una eina important perqu la ciutadania
decideixi les prioritats municipals, cal aprofundir en aspectes com ara els incentius, la participaci plural i la deliberaci
democrtica, per poder garantir lxit de la implantaci.
La promoci dels pressupostos participatius hauria de poder superar les limitacions derivades de la poca participaci, linters o la instrumentalitzaci de grups poc representatius. En aquest sentit, es considera una bona prctica comptar amb
laval de les entitats de la societat civil organitzada, aix com dels sectors clau de la vida municipal, com sn els educatius,
de la salut, de la cultura, de lesport, de lempresa, etc.
Aix, es considera una bona prctica estendre el sentit de la responsabilitat social al comproms de les entitats de la societat civil, i incentivar que aquestes institucions i sectors promoguin, elaborin i cofinancin projectes de millora del municipi,
des de la seva perspectiva, per pensant en el benefici com de les persones i famlies ubicades en el seu entorn immediat,
dins el barri, poble o ciutat.
Uns pressupostos participatius pensats des daquesta perspectiva permetrien definir projectes altament valorats pels ciutadans, ja que serien concebuts des del comproms daportaci de recursos dels sectors que els elaborarien i proposarien.

PROPOSTES
1.

Promoure un pacte local per a la millora democrtica que aplegui el ple municipal, actors socioeconmics i
ciutadania i que revisi els rgans i instruments presents amb vista a la seva adaptaci a la nova realitat.

2. Revisar el reglament dorganitzaci municipal (ROM), amb vista a adaptar-lo a les noves necessitats i donar la
flexibilitat suficient per incorporar elements de democrcia deliberativa i directa i ms implicaci de la societat civil
organitzada i la ciutadania en general a la poltica municipal.
3. Establir plans de transparncia elaborats conjuntament amb la ciutadania, per fer efectiu el dret a la transparncia i al bon govern, mitjanant portals web de transparncia amb tota la informaci rellevant (accs permanent, obert
i comprensible a la informaci pblica rellevant).
4. Establiment de compromisos tics en la poltica municipal, mitjanant la posada en prctica de manuals de bon
govern, dobligat compliment per a tots els crrecs electes de ladministraci local.
5. Crear dinmiques i instruments de representaci efectiva i activa de la ciutadania, mitjanant la creaci de consells sectorials, territorials i venals de participaci que tindran en el consell de ciutat, de vila o de poble la mxima
representaci. La funci pedaggica, assessora i danlisi de les diverses poltiques pbliques municipals estar garantida pels equips de govern de cada ajuntament.

12

PROGRAMA MARC

6. Crear el consell de ciutat, vila o poble com a rgan representatiu no electe per definici de la societat organitzada o revisar-ne lobjectiu i el reglament. Ha dactuar com a consell assessor de la corporaci municipal. s el consell
de consells, i est integrat pels consells sectorials, ms els organismes representatius de la ciutat i ciutadans a ttol
personal, consensuats pels electes locals.
7. Enfortir la xarxa associativa i garantir-ne la interlocuci, la comunicaci i la participaci en els temes rellevants
que afectin el municipi, amb especial sensibilitat per les reivindicacions que es plantegin si sn dinters general i
beneficien el conjunt de la poblaci.
8. Garantir la presncia associativa a tots els consells de participaci rgans sectorials, consells municipals, consells de barri, etc.
9. Dotar la ciutadania de les eines i de la formaci (evitant la fractura digital) per treure el mxim partit a aquestes
noves poltiques.
10. Assajar poltiques de democrcia 2.0: vot per internet, enquestes, consultes
11. Assegurar que hi hagi mitjans pblics al servei de la ciutadania i que reflecteixin la pluralitat poltica i social del
municipi. Cal garantir-ne la professionalitat i la independncia.
12. Promoure la creaci drgans de supervisi i atenci de queixes.
13. Fer els pressupostos participatius, tant en la fase delaboraci com en lavaluaci posterior. Assajar en les ciutats
grans la definici duna part de pressupost per districtes.
14. Donar al teixit associatiu del municipi un autntic estatus institucional i protocollari, sobretot amb les associacions de vens i comercials i amb les noves plataformes cviques.
15. Crear unitats, serveis, oficines de ciutadania i desenvolupament comunitari, com a ens dinamitzadors del teixit
associatiu.
16. Impulsar frmules de cogesti dequipaments amb la societat civil.
17. Potenciar les poltiques de comunicaci com a eina de relaci entre la ciutadania i lajuntament.
18. Garantir laccs de la ciutadania i de les entitats a la informaci relativa a lactivitat municipal, mitjanant loficina
datenci a la ciutadania.
19. Evolucionar lactual model de subvencions a les entitats locals a un model en qu els contractes programa o els
convenis de collaboraci siguin leix de la relaci, all on sigui possible.
20. Potenciar la prestaci de serveis amb municipis vens, si escau, com a mesura per guanyar eficincia i possibilitar
estalvis en la prestaci de serveis pblics municipals.
21. PROPOSTES ESPECFIQUES PER A LEXERCICI DEL DRET A LA TRANSPARNCIA DE LA CIUTADANIA
Esquerra Republicana es compromet a anar ms enll de laplicaci de les mesures previstes en la Llei 19/2014, de 29 de
desembre, de transparncia, accs a la informaci pblica i bon govern:
1.

Establiment de plans de transparncia elaborats conjuntament amb la ciutadania que facin efectiu el dret a la
transparncia dels ciutadans.

2. Creaci de portals web de la transparncia posant-hi especial accent en la facilitat de laccessibilitat, la comprensi i
la cerca de les matries.
3. Establiment de compromisos tics per als crrecs electes i alts crrecs de lAdministraci local en els manuals de bon
govern.

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 13

4. Publicaci de la situaci patrimonial i de rendes dels regidors i alts crrecs de lAdministraci local, al comenament
i al final del mandat.
5. Comproms despecial visibilitat i transparncia dels processos dadjudicaci de concursos dobres i serveis.
6. Taules de contractaci dobres i serveis oberts a la representaci ciutadana i als mitjans de comunicaci.
7. Comproms de visualitzaci dels criteris datorgament de subvencions i publicaci de les entitats subvencionades i
de limport corresponent.
8. Rendiment de comptes de la destinaci i de les actuacions de les entitats subvencionades.
9. Establiment de cartes de compromisos de qualitat dels serveis, de comissions de seguiment dels serveis amb
participaci ciutadana i de rendici de comptes en el consell de ciutat o en el ple municipal un cop lany.
10. Rendici de comptes anual de lestat dexecuci del PAM (Pla dActuaci Municipal).
11. Comproms de publicitat, a la web o en els mitjans pblics municipals, de la convocatria de places per a nous
contractes a lAdministraci.
12. Comproms de temps de resposta a totes les peticions i escrits dels ciutadans.
13. Creaci de la carpeta ciutadana, on es trobaria tota la relaci del ciutad amb lajuntament (peticions, multes, impostos,
gestions, etc.) de lliure consulta per a lusuari.

14

PROGRAMA MARC

BONES PRCTIQUES PER A MUNICIPIS REPUBLICANS


1. ORDENANA REGULADORA DE LES MESURES ALTERNATIVES A LES SANCIONS
ECONMIQUES, EL PROCEDIMENT PER ACORDAR-LES I ELS CRITERIS DETERMINANTS
PER ESTABLIR-LA. Ajuntament dArenys de Munt
2. BRIGADA DE VOLUNTARIS. Ajuntament de Fontcoberta
3. PLANIFICACI GENERAL MUNICIPI. Ajuntament de Sant Mart de Tous
4. PLA DACCI MUNICIPAL ANUAL. Ajuntament de Sant Mart de Tous
5. PARTICIPACI CIUTADANA PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS.
Ajuntament de Sant Mart de Tous
6. REUNIONS DE BARRI AL CARRER. Ajuntament dUllastrell
7. APP DE TRANSPARNCIA. Ajuntament de Caldes de Montbui
8. P
 ROCS PARTICIPATIU PER DETERMINAR EL NOU S DE LES ANTIGUES ESCOLES.
Ajuntament de Vallromanes
9. P
 ROCS DE CONSULTA ALS VEINS DEL CARRER VISTA ALEGRE PER INCORPORAR
CANVIS EN LESPAI PBLIC. Ajuntament de Vallromanes

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 15

1. ORDENANA REGULADORA DE LES MESURES ALTERNATIVES A LES SANCIONS


ECONMIQUES, EL PROCEDIMENT PER ACORDAR-LES I ELS CRITERIS DETERMINANTS PER ESTABLIR-LA. Ajuntament dArenys de Munt

DIAGNOSI
Lordenana es fa amb la voluntat de preveure, des de lAjuntament, la substituci de la sanci econmica per altres mesures alternatives en els casos en qu estigui previst i les parts implicades ho considerin oport. Es parteix de la consideraci
que la sanci no s noms un instrument retributiu o de cstig, sin tamb un element essencial de coresponsabilitzaci i
de presa de conscincia de la persona infractora del mal o perjudici causat a la comunitat.

PROPOSTA
s una ordenana per a mesures alternatives a expedients sancionadors per temes de civisme i incompliment de la recollida selectiva (no per sancions de trnsit, per exemple). Afecta de forma transversal totes les ordenances municipals que
prevegin sancions econmiques. Ha estat ms senzill incorporar la voluntat daquesta manera que incloure les mesures
alternatives a totes les ordenances que preveuen sancions.
Lordenana inclou un catleg de mesures alternatives, criteris i procediments daplicaci.
Es pot consultar el text de lordenana en el segent enlla:
http://www.arenysdemunt.cat/ARXIUS/2014/Secretaria/Ordenanca_substitucio_sancions_economiques.pdf

RESULTAT
Lordenana ha entrat en vigor recentment i la posada en prctica es valora molt positivament.

CONTACTE PER A MS INFORMACI


Joan Rabasseda, alcalde dArenys de Munt

16

PROGRAMA MARC

2. BRIGADA DE VOLUNTARIS. Ajuntament de Fontcoberta


DIAGNOSI
El motiu per crear la Brigada ha estat les retallades pressupostries, que han fet que, per poder donar els serveis bsics,
lAjuntament hagi hagut de prioritzar les partides i, per aix, se nhan retallat o deixat sense efectius daltres de menys imprescindibles, com ara els elements del patrimoni de menys renom: corriols, fonts, rentadors pblics, arbres monumentals
i altres elements.
En no haver-hi cap lnia de subvenci, ni la possibilitat desmerar-hi recursos econmics propis, hi havia el perill que
aquest patrimoni sans deteriorant i que, a poc a poc, sacabs perdent; de fet, en molt llocs, prcticament shavia perdut.

PROPOSTA
Des de lAjuntament es va fer una crida per muntar una brigada de voluntaris, amb la finalitat de dedicar una matinal (el
dissabte) al mes per recuperar i restaurar, en la mesura que fos possible, tot aquest patrimoni. Es va plantejar com una
matinal semifestiva, de manera que lAjuntament hi aporta eines, benzina, consumibles (caragols, fustes, ferros, etc.) i un
esmorzar collectiu; els voluntaris noms hi han daportar la feina i lesfor.
La crida va resultar molt exitosa perqu hi ha prop duna trentena de persones que, en un moment o altre, han acudit a
les convocatries, a banda de lAMPA i dels Escoltes, que en algunes ocasions puntuals tamb han donat un cop de m.
La crida es fa cada mes mitjanant lAgutzil de Paper, que es reparteix a cada casa a principi de mes i shi detallen totes les
activitats del mes en curs; per rebrel, no cal fer cap inscripci prvia. Tothom adopta el comproms, els dies i lestona que
vol, sense haver de donar cap explicaci a ning i, en acabar una actuaci, es programa la del mes vinent.

RESULTAT
Hi havia un programa de la Diputaci que es deia Millora de la competitivitat territorial, al qual lAjuntament es va acollir
perqu la Diputaci proporcionava un tcnic per orientar en el inicis la Brigada de voluntaris.

Totes les actuacions fetes en un parell danys han convergit en la creaci duna ruta o sender local (duns 10 km) senyalitzat
que sanomena Ruta de les fonts i del patrimoni de Fontcoberta.
Aquest ruta, senyalitzada, sha plasmat en un trptic en qu shi ha marcat litinerari i shi remarquen els elements ms interessants amb breus explicacions; agrupa quatre venats destructura medieval, sis fonts (una de les quals amb un recinte
piscina molt deteriorat, al costat duna ermita on, a ledat mitjana, shi banyaven els malats amb lobjectiu de guarir-se),
dues cases fortificades i tres on van viure remences de renom (dos dels quals van signar la Sentncia Arbitral de Guadalupe), dos arbres monumentals (les alzines reclamadores), lesglsia parroquial romnica i lermita de la Mare de Du de
la Font (on actua una Confraria de les ms antigues del pas). Durant el trajecte, hi ha uns paratges amb unes llegendes
locals i es pot gaudir duns paisatges extraordinaris.
Evidentment, aquest trptic, lhem posat a disposici de les cases de turisme rural i dels restaurants del municipi i, ara,
lAjuntament el far extensiu a la comarca perqu esdevingui un actiu turstic ms.
Moment actual
En aquests moments, la Brigada sest ampliant i les actuacions shan diversificat en dues: duna banda, actua tamb en
laltre poble del municipi, Vilavenut, amb el mateix objectiu, crear la continuaci daquesta ruta que uneixi tot el municipi.
El recorregut sampliaria en uns deu quilmetres ms i tamb passaria per sis fonts; una ermita de renom, Santa Caterina dEspasens; per tres arbres monumentals i pel nucli de Vilavenut. Daltra banda, sha comenat un itinerari cultural a
lentorn de la platja dEspolla, que sunir al ja iniciat al municipi ve de Porqueres i shi inclouran tres diorames i diversos
plafons explicatius. Dos daquests diorames sn un Triop (animal endmic de lindret que sha adaptat a la intermitncia de
laigua de lestany) i dos amfibis, abundantssims a la zona. Per fer aquests diorames, lAjuntament ha comptat amb lEscola
dArt i Disseny dOlot, que ho ha incorporat en el programa educatiu del curs, i, per construir-los i representar-los, amb

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 17

lajut de les empreses locals del polgon industrial adjunt, de manera que sha aconseguit ajuntar lAdministraci, lescola,
la indstria i els vens en un mateix objectiu.
CONTACTE PER A MS INFORMACI
Joan Estarriola, alcalde de Fontcoberta

18

PROGRAMA MARC

3. PLANIFICACI GENERAL MUNICIPI. Ajuntament de Sant Mart de Tous


DIAGNOSI
Aquesta ha de ser la primera feina de tot equip de govern. Aporta professionalitat, idees clares i transparncia en la gesti.

PROPOSTA
La planificaci com a concepte s leina ms potent a lhora de marcar objectius, prioritzar-los i aconseguir dur-los a terme.
Per aquest motiu, la primera feina que es va fer en accedir al Govern municipal va ser fer una pluja didees de tot el que
necessitava el municipi agrupat per grans rees, valorant cada actuaci de manera aproximada, a la vegada que es feia
lexercici de veure quines lnies de subvenci podien cofinanar-les (PUOSC, FEDER, Llei de Barris, PERC, PLEGAC, Xarxa
DIBA, CULTURA...).
Aquestes actuacions es van prioritzar dacord amb dos criteris bsics:
1.

Criteri econmic: coneixement aproximat de la capacitat dinversi anual del municipi amb recursos municipals
(captol 6). Aquest coneixement va comportar assumir que qualsevol actuaci de certa envergadura havia destar
cofinanada per una ajuda duna Administraci superior.

2. Criteri de funcionalitat: es va marcar com a objectiu a curt termini complir la legalitat i tenir tots els equipament municipals plens dactivitat; lobjectiu a llarg termini era fer la millora integral de lequipament o el servei.
Aquesta anlisi prvia va suposar una planificaci a llarg termini (40 anys de gesti municipal) per, sens dubte, va suposar una eina de diagnosi importantssima que va permetre que lAjuntament tingus una lnia de treball clara i marcada.
A part de la planificaci general, es van crear fulls de ruta per a cadascun dels equipaments o serveis amb objectius a curt,
mitj i llarg termini.
Evidentment, les planificacions sajusten a les voluntats i possibilitats de cada moment, no sha dentendre com una figura
rgida i esttica. Cal destacar que aquesta feina es va posar en valor explicant-la als vens i modificant-la en xerrades dinformaci pblica. (Sadjunta planificaci inicial de lany 2007, i exemples de fulls de ruta, Annex 1).

RESULTAT
El resultat s una gesti clara i gens errtica de les problemtiques de cada municipi, amb valor afegit de transparncia
en la gesti i imatge de professionalitat. Treballar amb ordre i mtode, afrontant els problemes segons les prioritats marcades, ens ha aportat grans resultats en la gesti municipal. Val a dir que, en moltes ocasions, ms enll del primer any de
cada legislatura, perode en qu ho explicvem i discutem amb els vens, ha esdevingut una eina ms de treball, de lequip
de govern, per sobretot de lalcalde.
Des dun punt de vista personal, aquesta va ser la primera feina com a alcalde, extremadament illusionant i que permetia
somiar despert. Desprs de 7 anys dalcaldia, quan la repasso memociona i menorgulleix la gesti feta, en definitiva en
moments baixos em carrega les piles.

CONTACTE PER A MS INFORMACI


David Alquzar i Claramunt, alcalde de Sant Mart de Tous

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 19

4. PLA DACCI MUNICIPAL ANUAL. Ajuntament de Sant Mart de Tous

DIAGNOSI
Una feina bsica de lalcalde s organitzar, motivar i esperonar lequip de regidors, sigui propi o en coalici. La gesti de
lequip de govern i del personal municipal, que ha de percebre que els poltics marquin lnies clares de treball, s, de vegades, un aspecte oblidat o poc visible, per bsic per obtenir resultats.

PROPOSTA
La metodologia que sha emprat s doble:
1. PLA DACCI MUNICIPAL ANUAL
Cada tardor, lalcalde proposa als regidors marcar les fites a aconseguir en cadascuna de les rees de govern, definint un
llistat dobjectius i, per poc que es pugui, uns terminis aproximats per a cada acci. Desprs de recollir les propostes de
cada regidoria, ampliar-les o repassar-les, sunifiquen en un sol document. (Sadjunta mostra, Annex 2)

2. REUNIONS DE SEGUIMENT
La gesti de lequip s una feina bsica de lalcalde. Conixer el comproms de treball de cada regidor, les seves capacitats
i els condicionants familiars o personals s bsic. En el cas de lequip de govern de lAjuntament de Sant Mart de Tous,
tots els regidors tenen el comproms de fer un mnim dhores diries a lAjuntament. Per coordinar lequip, es fa una reuni
setmanal conjunta per discutir lnies de treball de cada regidoria de manera transversal, comentar o discutir qualsevol
ancdota i coordinar les diverses rees, daproximadament dues hores setmanals.
Daltra banda, i amb el Pla dacci municipal a la m, lalcalde marca una reuni fixa de mitja hora setmanal amb cada regidor, amb lobjectiu de mantenir la tensi per assolir els reptes marcats.

RESULTAT
Bona comunicaci, coordinaci i gesti transversal de totes les rees, important tamb en la primera etapa en govern en
coalici. El resultat final s un alt grau dassoliment dels objectius anuals marcats.

CONTACTE PER A MS INFORMACI


David Alquzar i Claramunt, alcalde de Sant Mart de Tous

20

PROGRAMA MARC

5. PARTICIPACI CIUTADANA PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS.


Ajuntament de Sant Mart de Tous

DIAGNOSI
Lequip de govern de lAjuntament de Sant Mart de Tous volia caracteritzar lacci de govern per la participaci ciutadana;
aix, van iniciar el primer mandat amb una xerrada anual en qu proposaven les lnies de treball, rebien queixes i suggeriments i mantenien una bona comunicaci en assemblea amb els vens (participacions al voltant dels 100 vens).
Posteriorment, es van ajuntar els processos participatius del nou pla urbanstic (POUM) i de la Llei de barris del nucli antic,
fet que va saturar els vens i, en les darreres xerrades, noms en van assistir una quarantena, dels quals, la meitat, molt
afins o famlia i la resta, molt en contra i poc constructius. Calia revertir la situaci.

PROPOSTA
Aquest any, es va decidir corregir la tendncia amb reunions molt ms properes, per zones, barris o agrupacions de carrers, i deixant a criteri dels vens una petita partida pressupostria a decidir entre tots.
Aix, desprs de distribuir el poble en set zones, es convoca una reuni amb cadascuna per recollir queixes, suggeriments,
millores... Les reunions han tingut una assistncia aproximada de 30 persones cadascuna i shan recollit propostes interessants. Un cop finalitzada la reuni, els vens poden fer arribar propostes escrites durant un perode de 15 dies i, finalment,
es retorna el recull de totes les propostes amb la valoraci i prioritzaci que en fa lequip de govern.

RESULTAT
Valoraci molt positiva, apropament al venat, recull de propostes o inquietuds interessants, participaci del venat de
manera oberta de la poltica municipal.

CONTACTE PER A MS INFORMACI


David Alquzar i Claramunt, alcalde de Sant Mart de Tous

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 21

6. REUNIONS DE BARRI AL CARRER. Ajuntament dUllastrell

DIAGNOSI
La necessitat i voluntat de lequip de govern dacostar-se a la ciutadania dUllastrell, fomentant el contacte permanent i el
dileg a lhora de prendre decisions.

PROPOSTA
Des de fa uns mesos, lequip de govern es va comprometrea fer una reuni mensual a cada barri amb tot el govern, convocant uns carrers concrets per saber coses en primera persona. Fins i tot,veure-les i contrastar-les amb la resta de vens.

RESULTAT
La iniciativa ha estat un xit, tant per la recollida i el contrast de propostes com per lassistncia ila participaci. Amb 10
reunions, lequip de govern ha pogut escoltar i explicar a ms de400 persones les propostes, debatre-les i consensuar
coses ambels principals usuaris, sempre amb un clima dists i positiu.

CONTACTE PER A MS INFORMACI


Joan Ballb, alcalde dUllastrell

22

PROGRAMA MARC

7. APP DE TRANSPARNCIA. Ajuntament de Caldes de Montbui

DIAGNOSI
Iniciativa per fer ms accessible i transparent lacci de govern municipal.

PROPOSTA
Aprofitant la nova entrada en vigor de la normativa que estableix que els ajuntaments han de ser el mxim transparents
possibles, Caldes ha anat ms enll i ha creat una App per a mbil o tauleta digital, des de la qual es podr consultar en
tot moment el pressupost de lAjuntament i lestat dexecuci. Tamb permetr veure el cost de les principals obres de
lAjuntament, aix com el finanament i lestat dexecuci, les retribucions poltiques, etc.

CONTACTE PER A MS INFORMACI


Josep Ramon Maranys, regidor dHisenda i Promoci Econmica de Caldes de Montbui

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 23

8. PROCS PARTICIPATIU PER DETERMINAR EL NOU S DE LES ANTIGUES ESCOLES.


Ajuntament de Vallromanes

DIAGNOSI
Implicar els vens del municipi en la reflexi i deliberaci respecte als futurs usos de ledifici de les antigues escoles. Ledifici
de les antigues escoles s una construcci singular, cntrica i de gran valor histric. Actualment, susa com a magatzem
municipal.
El Pla dordenaci urbanstica municipal (POUM), de 2007, proposa 72 habitatges al camp de futbol i un nou ajuntament a
ledifici de les antigues escoles, per lacord de tots els partits poltics del Consistori daquest mandat preveu la possibilitat
de destinar aquest espai a altres usos.
LAjuntament va iniciar, amb el suport de la Diputaci de Barcelona, el Servei de Participaci de la DIBA.
Tamb es va posar en contacte amb el Servei dEquipaments i Espai Pblic (SEEP) de la DIBA per fer un estudi de les
necessitats de Vallromanes pel que fa als equipaments.

PROPOSTA
Organitzar un sistema de consulta obert, pautat i transparent per determinar ls daquestes installacions.
Sobre un procs per demanar propostes a la poblaci i la proposta del consistori selabora mitjanant unes jornades de
debat i participaci.
La metodologia de treball pretn analitzar els potencials usos de lequipament, atenent a les diverses percepcions dels
agents socials i econmics i a les realitats del municipi. A ms, shan creat dos espais de seguiment que ajuden a donar
continutat al procs de diagnstic i faciliten lapropament i dinamitzaci dels agents del municipi:
Comissi poltica de seguiment del procs, rgan intern de lAjuntament.
Aquest espai est format pels representants poltics municipals i els tcnics externs. Aquesta comissi de treball es reunir
mentre dura el procs, amb la finalitat de fer el seguiment del projecte.
Comissi ciutadana de seguiment. Aquesta Comissi est conformada pels agents del territori, lequip extern i representaci de lAjuntament. s lespai on sexpliquen els objectius i el desenvolupament metodolgic del procs i es mostren els
resultats que es van generant.
Mitjanant el procs obert de participaci i seguint el calendari, es van anar concretant les propostes que es portarien a
votaci.
La ciutadania va tenir un perode de dos dies per votar les propostes presentades que, en total, van ser 4.

RESULTAT
Es van obrir els canals dinformaci pblica donant el temps establert a la convocatria i es va procedir a la votaci durant
dos dies.
Segons les informacions recollides, la poblaci ha valorat positivament el procs de participaci, els ha agradat ser consultats en un tema tan important com s la destinaci dun s de les installacions ms antigues i ms cntriques de la
poblaci.

24

PROGRAMA MARC

CENS 1995
VOTANTS 619
VOTS EN BLANC 2
VOTS NULS 2

Proposta A. 57
Proposta B. 12
Proposta C. 363
Proposta D. 2

CONTACTE PER A MS INFORMACI


David Ricart, alcalde de Vallromanes

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 25

9. PROCS DE CONSULTA AL VENAT DEL CARRER VISTA ALEGRE PER INCORPORAR


CANVIS EN LESPAI PBLIC. Ajuntament de Vallromanes

DIAGNOSI
LAjuntament va detectar una necessitat de consultar el venat dun carrer sobre la possibilitat de restringir considerablement el trnsit, per potenciar lespai pblic de la zona com a espai relacional dels vens.
Es tracta del carrer ms antic del municipi, situat geogrficament al centre del nucli urb.
PROPOSTA
El procs va constar de tres fases:
C
 onvocatria duna sessi informativa i consultiva, en qu es va preguntar al venat si eren partidaris de tirar endavant
la iniciativa o no.
Informaci i recollida dopinions porta a porta a tot el venat del carrer.
Establir un termini de propostes, rectificacions
Execuci dels canvis en el carrer.

RESULTAT
El resultat daquest procs va ser un carrer amb bancs, plantes i un espai de jocs situat de tal manera que per circular amb
cotxe sha danar molt a poc a poc.
Tenint en compte les opinions del venat, es va canviar el sentit de la circulaci.
Ara no hi ha cotxes aparcats al carrer, i lespai propicia que els vens i venes aprofitin per passar ms estones amb els
nens al carrer.
En cap moment sha vist afectada la circulaci del poble.

CONTACTE PER A MS INFORMACI


David Ricart, alcalde de Vallromanes

26

PROGRAMA MARC

MUNICIPIS COHESIONATS

COHESI SOCIAL
El foment i la millora de la qualitat de vida de la ciutadania s una aposta ferma i decidida de les poltiques dels ajuntaments dEsquerra Republicana. El municipi s lespai bsic des don cal impulsar actuacions destinades al foment de la
universalitzaci de laccs als serveis socials.
Cal que es faci un pas endavant des dels ajuntaments en la consideraci del dret de ciutadania en la lnia del que succeeix
en els pasos ms avanats del nostre entorn. Cal treballar perqu la inversi social no sigui un mbit infradotat del pressupost municipal, i se li ha datorgar la importncia que requereix per la repercussi que t sobre la poblaci. En aquests
moments de dificultats econmiques, la inversi social s ms imprescindible que mai per fer front a les necessitats de les
persones, aix com considerar-la inversi a causa del retorn que suposa per a leconomia local.
Limpuls de poltiques destinades al foment de la cohesi ha de ser un dels pilars bsics de treball dels ajuntaments dEsquerra Republicana, mitjanant programes municipals que lluitin contra la marginaci i per la cohesi social, a partir del
suport personalitzat i dorientaci de la ciutadania, incorporant-hi o desenvolupant-hi plans de desenvolupament comunitari, plans dinters social, plans educatius dentorn, plans de ciutadania i immigraci, etc.
El foment de la solidaritat social respon a un principi bsic de lideari republic que defensa Esquerra. Sha dentendre com
un fet que ha de ser impulsat des dmbits molt diversos. Daquesta manera, les poltiques dacci social shan de concebre
des dun punt de vista integral, a partir de lanlisi global de les problemtiques del municipi i coordinant-les, de manera
transversal, amb els serveis de salut, densenyament, de treball, durbanisme, etc.
Cal que els municipis dEsquerra disposin dels instruments i de les poltiques pbliques necessries per fer front als nous
reptes que sestan esdevenint ja avui. La nostra societat est vivint processos de canvi social destacats que cal saber
analitzar i abordar com correspon. Daquesta manera, hem de tenir en compte lenvelliment progressiu de les nostres poblacions, les situacions de dificultats econmiques, els canvis que sestan produint en el si de les estructures familiars, aix
com la integraci de tots els collectius amb especials dificultats (les persones nouvingudes, joves, dones, amb problemes
de salut mental...). Tot plegat, per evitar que aquests fenmens puguin potenciar lexclusi social.
Daltra banda, cal no oblidar el foment de la participaci ciutadana a lhora de crear o coordinar les poltiques en lmbit
del benestar social i fomentar una implicaci directa i clara, alhora que responsable, de la ciutadania i les entitats per crear
llaos de solidaritat enfront dels problemes de desigualtat.
Tamb cal incidir en el model dajuntament dEsquerra i la seva relaci amb la ciutadania. A partir dun concepte de participaci realista, possible, democrtic i efectiu, cal preveure el contacte i la interrelaci amb la ciutadania i la societat civil
per alimentar-se del seu coneixement, de la seva tasca, i adequar les poltiques a la realitat social i a les necessitats del
municipi i la seva gent. Per aquest motiu, esdev de gran importncia la creaci dels consells municipals o fer audincies
pbliques com a rgans de participaci, factors de convivncia, elements dadequaci de poltiques i generadors de proximitat a la ciutadania, en qu participin les administracions, les entitats, els ciutadans, les organitzacions empresarials, etc.

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 27

Tampoc no es pot eludir la responsabilitat de lAdministraci local com a referent tic en la seva actuaci. Els ajuntaments
dEsquerra, com a Administraci pblica i ms propera a la ciutadania, han dactuar en lexemple i en conseqncia amb les
actituds i els valors que volen fomentar en la societat. Per tant, han de ser sensibles amb la conciliaci entre la vida laboral
i personal dels seus treballadors i ha de promoure la compra tica dels serveis, pensant tamb en el foment de leconomia
social, tenint present dincloure clusules socials en els concursos i les entitats socials sense nim de lucre.
Daltra banda, la cultura catalana dels darrers anys ve fortament marcada per tres fenmens socials que provoquen un
exercici de replantejament de la creaci i la difusi de la indstria cultural. Estem parlant de la immigraci, la globalitzaci
i la crisi econmica.
De fet, els dos primers factors estan estretament relacionats. La globalitzaci, un fenomen complex i amb mltiples i desiguals derivacions en lmbit internacional, ha provocat a casa nostra larribada de nova immigraci, que representa un
repte notable en la mesura que, duna banda, com a pas encara som lluny de superar el perill de minoritzaci nacional i,
duna altra, el procs de normalitzaci lingstica que, tot i el que sens diu, no ha assolit encara els plens objectius.
s en valorar aquesta situaci quan ens adonem que la cultura exerceix de factor clau de cohesi social i, com a tal, ajuda
a integrar la gent vinguda daltres territoris. Aix fa que ens puguem plantejar els equipaments culturals com a veritables
centres dinterrelaci social i cultural. Tot, sense oblidar que la immigraci provoca que en els nostres municipis, en els
nostres carrers, en el nostres entorns ms immediat, arribin noves formes dentendre la cultura i noves metodologies de
creaci artstica que hem daprendre a entendre i a difondre.
Laltra cara de la globalitzaci fa que la cultura catalana pugui ser difosa ms enll del nostre mbit territorial, i en pugui
gaudir qualsevol persona arreu del mn. En certa manera, la globalitzaci obliga les entitats locals i els municipis a enfortir
les bases creatives i a impulsar la difusi artstica arreu.
Davant daquesta nova realitat social, provocada pel fenomen globalitzador, des dun fals progressisme acomplexat sha
caigut en la temptaci dapostar per un relativisme cultural. Aix, a partir dun respecte paternalista per no real de la
identitat de les persones nouvingudes, sha renunciat conscientment a conformar un sentiment de pertinena que de
vegades, farisaicament, sha denunciat fins i tot com a reaccionari que pugui servir de porta dentrada als contingents
de poblaci immigrada duna collectivitat adulta, amb drets i deures iguals per a tothom. Aquest model paternalista i
falsament progressista, abocat al fracs, provocaria, generaria si sarribs a posar en prctica de manera generalitzada,
els mateixos problemes de segregaci i exclusi social que ha provocat ja a Anglaterra, Frana o Holanda. s molt difcil
valorar la cultura daltri quan no es valora la cultura prpia.
Sovint, aquest relativisme cultural sassocia amb la despersonalitzaci que provoca a moltes poblacions catalanes el model
de ciutat extensa, i cal superar-lo mitjanant poltiques que estimulin les manifestacions de la cultura popular creatives, crtiques i no estereotipades, la recuperaci de la memria histrica vinculada al municipi i la potenciaci del
coneixement del patrimoni cultural i natural. Tot plegat, requereix poltiques transversals capaces dacabar confluint en
propostes que impliquin el teixit socioeconmic de la poblaci. s en aquest sentit que, si no volem que aquestes experincies quedin redudes a ser puntuals o ms o menys folklriques, les poltiques vinculades a la identitat shan de concretar tot enfortint el paper aglutinador del comer urb de proximitat, les propostes turstiques coherents, ambicioses i amb
personalitat prpia i les xarxes associatives locals.
Finalment, i no per aix menys important, cal que ens fem ress duna caracterstica pressupostria recurrent en poques
complicades com la que estem vivint en aquests moments. Cal dir ben alt, sense prejudicis ni complexos de cap mena,
que el valor econmic de la cultura s essencial per aixecar un pas marcat per una crisi profunda. Les indstries culturals
en general i, de manera especfica, sectors de gran recorregut en lmbit local, com ara el turisme cultural, sn valors que
gaudeixen duna doble vessant: una capacitat productiva dalt poder econmic regenerador i una crrega simblica renovadora de la identitat, com a eina imprescindible per garantir una ptima cohesi social.
Lagenda Europa 2020 de la Uni Europea ens dna directrius i estratgies que shauran dintegrar en les poltiques del
nostre pas.

28

PROGRAMA MARC

EDUCACI
Leducaci constitueix per a Esquerra un dels principals eixos de lacci poltica, amb un destacat valor estratgic dins del
projecte global de construcci nacional. Lescola s un dels mbits en el qual es reflecteixen de manera ms evident les situacions de desigualtat. s per aix, que considerem que des dels ajuntaments sha de contribuir a estructurar un sistema
educatiu propi amb ms capacitat de resposta als nous reptes educatius i socials des de la proximitat.
1.

Assumir, des de lAdministraci local, un paper de lideratge poltic respecte a la promoci del treball educatiu
integrat dels agents que intervenen en el municipi. Lescola s un espai privilegiat, per no pot ser lnica instituci
sobre la qual recaigui leducaci. Shan de superar les dinmiques de fragmentaci dels espais educatius i desenvolupar
projectes comunitaris amb les famlies, el barri, el venat, lespai pblic, lesport, lassociacionisme de leducaci en el
lleure, etc. que permetin un treball educatiu dentorn.

2. Potenciar i ampliar els plans educatius dentorn per contribuir a donar una resposta integrada i global a les necessitats educatives de tot lalumnat, amb una atenci especial al ms frgil. Es tracta de concretar un pla estratgic que
inclogui els agents socioculturals de la zona i mobilitzi tots els recursos possibles (institucionals, empresarials, esportius, artstics, entitats de lleure i totes les formes de voluntariat), per generar atractives dinmiques locals a favor de
lxit educatiu en totes les seves dimensions: personal, social, acadmica i professional.
3. Aconseguir una escolaritzaci ms equilibrada de lalumnat mitjanant la participaci a les oficines municipals
deducaci (OME), de manera que tots els centres del municipi assumeixin quotes ms grans de comproms social, i
incidir per augmentar-ne el marc competencial.
4. Implementar propostes dintervenci proactives en la lluita contra labsentisme escolar, la desafecci i labandonament. Labsncia de poltiques educatives integrades o les de carcter exclusivament reactiu no han contribut a
reduir els ndex en aquests mbits.
5. Impulsar linstitut escola en la programaci de loferta educativa del municipi com a centre pblic que imparteix
duna manera continuada leducaci primria i la secundria. Linstitut escola s la frmula ms adequada per garantir
un itinerari formatiu coherent i de continutat en lensenyament bsic i superar la fragmentaci curricular entre lensenyament infantil i primari, duna banda, i el secundari, de laltra.
6. Collaborar activament amb els centres deducaci secundria obligatria del municipi en la cogesti i la implementaci de programes de diversificaci curricular, com a mesura datenci a la diversitat dissenyada per a lalumnat
que presenti dificultats generalitzades daprenentatge a lESO.
7. Procurar que lAdministraci potenci la formaci professional, creant centres especfics i integrats dFP, universalitzant els cicles formatius de grau mitj, adaptant loferta dels programes de formaci professional adreats a joves
sense titulaci a les necessitats de lentorn, incrementar loferta dels cicles formatius de grau superior i ampliar loferta
general de les diverses formacions professionalitzadores per donar respostes contextualitzades tant a les necessitats
de les persones com a les de les empreses. En aquest sentit, els municipis, mitjanant la participaci en les actuacions
de coordinaci i assessorament intercentres, han de poder participar activament en lorientaci i lacompanyament de
lalumnat durant tot aquest procs de canvi.
8. Cooperar amb lAdministraci educativa per atendre de manera correcta i acurada lalumnat deducaci especial,
tant pel que fa als ensenyaments obligatoris com als postobligatoris i a la seva transici al mn laboral
9. Contribuir, des de lescola rural, a lequilibri territorial del pas. Un poble sense escola s un poble solitari. Per aix
cal potenciar les petites escoles arrelades al territori amb un projecte educatiu en qu participi lajuntament amb el
teixit social del poble.
10. Empnyer a la millora dels nivells educatius i formatius de la ciutadania al llarg de la vida. Fins ara, el sistema
educatiu tradicional es basava en el concepte destudiar durant uns quants anys per treballar tota la vida; actualment,
el paradigma ha canviat, de manera que la continutat en lactivitat laboral exigeix haver destudiar tota la vida.
11. Considerar les necessitats de les famlies i fer compatibles els requeriments laborals amb lacollida dels infants
als centres educatius. Per aix es proposa que hi hagi centres que obrin des de l1 de setembre fins al 31 de juliol que

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 29

ofereixin activitats educatives de lleure. Lorganitzaci daquestes activitats aniria a crrec dels ajuntaments amb un
finanament adequat del Govern de la Generalitat.
12. Millorar la qualitat de loferta dactivitats extraescolars de carcter formatiu, cultural, ldic i esportiu per a tot
lalumnat dels centres educatius, en horari no lectiu i, sobretot, en els perodes de vacances.
13. Donar suports especfics a les escoles de mares i pares. s necessari atribuir a les famlies un paper destacat en
la millora del sistema educatiu. Les AMPA no poden ser vistes des de les administracions com unes entitats que es
limiten a gestionar uns recursos i a organitzar determinades activitats en els centres.
14. Articular i coordinar la disponibilitat de voluntariat en el territori per collaborar educativament en activitats
educatives complementries en els entorns amb ms necessitats.
15. Cercar prou finanament perqu els ajuntaments puguin donar una resposta adequada a iniciatives educatives
com sn les escoles bressol o les escoles de msica.
16. Dissenyar poltiques datenci als infants mitjanant els plans dinfncia i els consells dinfants, aix com amb
xarxes descoles bressol amb serveis flexibles i complementaris, espais infantils de suport a les crregues familiars i
programes educatius, ldics, culturals i esportius per als infants: espai nad, espai de lactncia, espai famlia i espai
de joc.
17. Les escoles de msica i dansa, a ms diniciar els infants en les seves primeres etapes de formaci musical, tamb
han de desenvolupar nombrosos projectes de cohesi social i difusi artstica, estenent la prctica musical en la
societat des de la infncia i tamb com a formaci al llarg de la vida.
18. Aplicar la tarifaci social en els preus de la matrcules de les escoles bressol, les escoles de msica i les activitats
de lleure (extraescolars i casals).
19. Potenciar la collaboraci de les associacions juvenils de leducaci en el lleure, tot abordant les tres potes necessries perqu puguin funcionar correctament: reconeixement, finanament i espais.

CULTURA
Una bona poltica cultural, coherent per incisiva, permet la vertebraci social i la construcci nacional. La ciutadania del
nostre pas, tant a ttol individual com collectiu, ha de poder accedir, dins del seu entorn social, als recursos culturals i la
seva difusi. La cultura ens dna conscincia de qui som i on volem arribar com a poble.
Un municipi culte s un municipi ms just i ms lliure i, per tant, ms ben preparat per fer front als moments difcils com
els que ens toca viure. Invertir en cultura, en poltiques culturals, s una inversi en la societat per se, que si b no t un
efecte retorn immediat, s que t un resultat a mitj i llarg termini de gran transcendncia.
Per aix cal considerar el sistema cultural dels municipis com un pilar bsic de lestat del benestar. Sn molts, els estudis cientfics que demostren que les persones que tenen una activitat cultural intensa gaudeixen de millor salut i viuen
ms anys. La cultura, a ms, s una eina de primer nivell per combatre patologies socials com la soledat, les malalties
mentals, els fracs escolar o la xenofbia.
Des dERC considerem, doncs, la cultura com a quarta pota de lestat del benestar, en tant que element cohesionador per
excellncia: ens referma en la pertinena dins duna collectivitat per tamb ens dna les eines per crixer, desenvolupar-nos com a pas, i ens obre les possibilitats darribar a totes les sensibilitats socials i culturals que sestableixen arreu
dels pasos catalans i integrar-les.
El valor econmic de la cultura s essencial, en una doble vessant: una capacitat productiva dalt poder regenerador i una
crrega simblica renovadora per, al mateix temps, reafirmadora de la identitat, com a eina imprescindible per garantir
una ptima cohesi social. La despesa pblica en cultura continua estereotipada com una despesa poc productiva o, en
alguns casos, fins i tot directament improductiva. s moment de posar en valor laportaci de la cultura a leconomia del
territori, des de lactivitat de les indstries culturals prpiament dites fins al valor afegit que, per al sector turstic, repre-

30

PROGRAMA MARC

senta una oferta cultural potent, variada i equilibrada en el territori. Cal, tamb, que qualsevol creador i productor arribi
amb facilitat a tot el seu pblic potencial; per tant, cal desenvolupar estratgies per incrementar els consums culturals de
la ciutadania en tots els segments de la producci i a tot el territori.
Grcies a les inversions dels darrers anys, sha aconseguit establir un xarxa, incomplerta per notable, dequipaments i institucions culturals. La crisi econmica i les poltiques tributries injustes del Govern espanyol, com lapujada de lIVA, han
repercutit negativament en laccs a les activitats culturals de pagament. s per aix que cal impulsar de forma immediata
poltiques de suport a la demanda, tant en forma de rebaixes dels preus pblics dels serveis culturals al pblic en general
com de lampliaci dels beneficiaris de descomptes (o de la gratutat) als collectius en risc dexclusi cultural per motius
econmics, especialment en el cas dels infants i joves.

Equipaments culturals
1.

Equipaments culturals, socialment rendibles i sostenibles tant energticament com econmicament. Cal tenir
en compte la sostenibilitat dels equipaments que shagin de crear de nou o reformar.

A lhora de crear o reformar un equipament cultural, abans dencarregar el projecte arquitectnic, cal tenir dos projectes
previs: un, dus i funcionament de lequipament, i un altre, de viabilitat econmica i cost de manteniment de lequipament.
En tot equipament, primer, cal definir-ne ls i ladaptabilitat a futurs usos i, daltra banda, cal ser molt conscients del cost
de manteniment, especialment pel que fa a recursos humans, energia, neteja i consum daigua. Cal tenir en compte que
un disseny arquitectnic posterior pot implicar uns sobrecostos de manteniment que facin inviable el funcionament de
lequipament.
Els museus, centres dinterpretaci, monuments i patrimoni cultural en general sn fonamentals per cohesionar la societat
de lentorn i ajudar a la identitat dels pobles i ciutats. Ara b, cal estudiar i planificar molt b aquests equipaments perqu
no siguin una crrega per al municipi. Tot centre patrimonial ha de tenir un projecte museolgic, un de museogrfic i un de
viabilitat abans dencarregar el projecte arquitectnic. Cal evitar fer reformes dedificis que desprs tindran un futur incert.
2. Apostar per laplicaci de la gesti cvica dels equipaments municipals i de la programaci que sen derivi. Si
apostem pels equipaments i els projectes de proximitat, cal una programaci amb un alt grau de sintonia amb el territori i el sector, alhora que cal vetllar perqu les activitats siguin complementries i reforcin les que genera el mateix
territori mitjanant la seva xarxa associativa. Aquestes necessitats fan pertinent que siguin les entitats de cada territori, les que gestionin els equipaments o serveis, com a coneixedores de la realitat dels seus barris i les dinmiques
que hi actuen, incorporant lequipament a la dinmica territorial i evitant que esdevingui un cos estrany. La gesti
cvica aporta als projectes un valor afegit que difcilment poden aportar altres frmules dexternalitzaci amb empreses privades. La gesti ciutadana, o cvica, s una frmula de gesti especfica dun equipament de titularitat
municipal o dun projecte dintervenci acordada entre lajuntament i el teixit associatiu del territori objecte de la
intervenci per la qual una entitat es fa crrec de la gesti dun equipament o projecte dinters general.
3. Vetllar per la correcta gesti dels equipaments i serveis, tant dels que sn propis com dels que depenen daltres
administracions, perqu sajustin a les necessitats de la poblaci, tenint en compte les especificitats del municipi i
garantint, tamb, criteris de proximitat fsica i facilitat daccs a ls.
4. Elaborar el mapa de serveis bibliotecaris de ciutat a totes les poblacions de ms de 3.000 habitants i crear xarxes
municipals de biblioteques en els municipis de ms de 30.000 habitants. Potenciar aquests equipaments com a centres dinformaci ciutadana i com a eixos de trobada de la poblaci de cada municipi.
5. Augmentar lhorari dobertura de les biblioteques municipals com a sales destudi en els perodes dexmens.
6. Garantir la renovaci dels fons bibliogrfics de les biblioteques per adequar-los als indicadors recomanats internacionalment, garantint, aix, la quantitat i la qualitat de la informaci que es posa a disposici de la ciutadania.

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 31

La cultura com a eix de cohesi social i participaci ciutadana


1.

Impulsar la creaci del consell municipal de cultura amb representaci de lajuntament, les entitats i els agents
culturals locals. El consell ha dabordar la poltica cultural des duna visi global i coordinar els treballs de les
quatre rees principals dactivitat cultural: creaci artstica, cultura popular, patrimoni cultural i comissi de festes i
esdeveniments.

2. Vetllar per la possibilitat daccs de tota la ciutadania als ensenyaments artstics.


3. Incidir, mitjanant programes especfics, en el carcter integrador i saludable de lesport, la cultura i el lleure, enfront
de la violncia, lincivisme i la intolerncia.
4. Fomentar i donar suport, amb la collaboraci dels grups i entitats locals, a les manifestacions de la cultura popular i tradicional, especialment les que siguin prpies del municipi, aix com tamb les de nova creaci.
5. Fomentar la participaci de la ciutadania en les entitats i les associacions de carcter social, cultural, esportiu i
solidari. Afavorir que la poblaci nouvinguda participi activament en les manifestacions collectives que configuren
la personalitat del municipi. Organitzar un acte anual dacollida als nous empadronats al municipi i dun catleg de
serveis a la seva disposici.
6. Gestionar de manera integrada loferta cultural municipal, de manera que sigui possible oferir informaci,
descomptes, promocions o activitats gratutes als usuaris potencials, mitjanant la creaci de carnets culturals
municipals.

La cultura com a motor econmic de la societat i el territori


1.

Fomentar i donar suport a les fires tradicionals i artesanes per establir canals de comercialitzaci dels productes
de la terra i contribuir, aix, a la creaci duna marca catalana de productes de qualitat amb denominaci dorigen.

2. Potenciar una agenda cultural dactes i esdeveniments, en format analgic i digital, i emprant les eines de difusi
2.0. Aquesta agenda hauria de facilitar la informaci sobre els equipaments culturals del municipi, lagenda dactes i
festes, les novetats a les biblioteques, etc.
3. Promocionar lobra dartistes i autors locals mitjanant el web municipal, facilitant-los un punt de trobada i contacte virtual amb programadors, artistes i autors de la resta del pas.
4. Establir exempcions fiscals per als comeros i les indstries relacionats amb lactivitat cultural.
5. Crear mecanismes de suport a les activitats comercials o industrials que han esdevingut dinters tradicional
en espais urbans concrets.
6. Protegir les botigues histriques amb programes interdisciplinaris que prevegin acords a tres bandes entre propietaris, Administraci municipal i gestors de les botigues amb la inclusi de plans de viabilitat per garantir-los el futur.

Foment de la creaci cultural


1.

Fomentar i donar suport a la creaci artstica i assegurar les condicions necessries perqu les persones que ho
desitgin puguin desenvolupar lliurement les seves capacitats creatives, artstiques i culturals.

2. Potenciar lorganitzaci dactes per difondre la cultura catalana en tots els mbits, prioritzant la programaci
despectacles, concerts i activitats que hi estiguin vinculades.
3. Afavorir lintercanvi cultural entre tot lmbit dels Pasos Catalans.
4. Dissenyar plans de foment de la lectura i la formaci continuada en collaboraci amb els consells escolars del

32

PROGRAMA MARC

municipi i els centres de normalitzaci lingstica.


5. Fomentar i impulsar la creaci artstica local i promoure la presncia de joves creadors del municipi en el seu territori.
6. Fomentar i potenciar les programacions locals en lmbit de les arts escniques.
7. Promoure la creaci de continguts de valor afegit i afavorir la difusi dartistes i creadors locals.

Patrimoni cultural
1.

Elaborar poltiques que estimulin les manifestacions de la cultura popular, la recuperaci de la memria
histrica vinculada al municipi i la potenciaci del coneixement del seu patrimoni, material i immaterial. Aix,
en el marc de propostes transversals capaces dacabar confluint en propostes que impliquin el teixit socioeconmic
de la poblaci. Les poltiques vinculades a la identitat shan de concretar tot enfortint el paper aglutinador del comer
urb de proximitat, les propostes turstiques coherents, ambicioses i amb personalitat prpia, i les xarxes associatives
locals.

2. Impulsar la digitalitzaci de documents dinters local per preservar i difondre la memria del territori.
3. Promoure una poltica de memria histrica mitjanant la recerca, lestudi i la difusi del patrimoni tangible i intangible del municipi. Entre altres mesures, caldr estimular la collaboraci amb els grups dhistria local, la vinculaci a
espais de memria museus, centres dinterpretaci, rutes, etc., la presentaci dexposicions, les visites ciutadanes
collectives i el treball compartit dels organismes responsables deducaci, turisme i patrimoni.
4. Impulsar la recerca sobre la histria local de les dones que han format part de la identitat i facilitar-ne la difusi.
5. Vetllar per la gesti adequada dels recursos naturals, patrimonials i culturals de la poblaci per garantir un
sistema sostenible a mitj i llarg termini. Abans diniciar un nou equipament patrimonial, caldr estudiar la viabilitat i
racionalitat dels que ja disposa el municipi.
6. Fomentar la gesti en xarxa del equipaments patrimonials del municipi, integrant-los en el sistema regional i nacional corresponent, per afavorir-ne lintercanvi, leficcia i leficincia.

MITJANS DE COMUNICACI
Els mitjans de comunicaci pblics locals han estat i sn una pea fonamental en la creaci i difusi dinformaci dels
nostres municipis. La proximitat, el rigor i la plena dedicaci, a vegades duna manera altruista, no remunerada i majoritriament des de la professionalitat que exerceixen dia rere dia als nostres pobles i ciutats, els converteixen en un dels
principals eixos de cohesi social i cultural del pas.
El dret a la informaci forma part de les llibertats bsiques de la ciutadania i els mitjans de comunicaci han esdevingut un
important actor comunicatiu i social. Molts mitjans de comunicaci locals van ser els primers a dur a terme aquesta funci
i van esdevenir degans quan encara no hi havia mitjans en lmbit nacional catal, malgrat que era un sector important en
el foment de la llengua i la cultura catalanes. La seva presncia ha perms que hi hagi un sistema comunicatiu ms descentralitzat, una possibilitat de participaci de la ciutadania en els mitjans i tamb ms pluralitat de veus. Histricament,
tamb han desenvolupat un paper central en el procs de recuperaci nacional, cultural i poltica de Catalunya, desprs
de la dictadura franquista.
Tot i que en una Catalunya independent la llengua i cultura catalanes gaudirien duns certs blindatges per assegurar-ne
la supervivncia i el desenvolupament, caldr seguir pensant en el sector audiovisual com un sector important de cara al
foment de la llengua i la cultura catalanes per labast massiu a tota la poblaci.
El fet que larans o occit tingui un ple reconeixement en el futur estat catal possibilitar laparici dun espai occit de
comunicaci. Els parlants doccit de Catalunya i darreu dEuropa podran disposar de continguts televisius, radiofnics...

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 33

fins ara molt minoritaris o inexistents en la seva llengua.


Al mateix temps, al llarg dels anys, els mitjans de comunicaci locals shan convertit en una plataforma formativa que ha
forjat excellents professionals. Podrem trobar molts exemples de periodistes sorgits de lmbit de la comunicaci local
que, actualment, sn referents per a un ampli sector de la societat catalana.
Els mitjans de comunicaci pblics locals de Catalunya responen a un inters pblic que va molt ms enll dun inters
econmic. Molts, limitats tant econmicament com en recursos humans, donen un servei cabdal per mantenir la identitat
dels nostres municipis enfront de lactual globalitzaci i fan una funci social daccs a la informaci i a la cultura des de
la proximitat.
Si els mitjans de comunicaci locals han estat una pea important en la cohesi social, el sector audiovisual ha de ser un
potent motor i un sector estratgic per al desenvolupament del pas. El gran nombre de productores de televisi, rdio,
cinema i continguts audiovisuals en general fa possible pensar en una importncia clau daquest sector per a leconomia
dels nostres municipis.
Als canvis poltics, sels afegeix una nova concepci del sector. Les fronteres entre indstries com laudiovisual, la
tecnolgica, la publicitria i leditorial tendeixen a diluir-se i a convergir. Totes tenen en com una cosa: sn generadores
de continguts. Obeeixen cada cop ms a una lgica transmdia: els continguts sexpandeixen i es complementen a travs
de diferents plataformes, facilitant la immersi i la interactivitat del pblic.
Les indstries de continguts atreuen talent i creativitat, generen innovaci tecnolgica i sn fonts de riquesa econmica
(generen ocupaci, desenvolupen nous espais urbans, atreuen inversions i connecten amb hubs semblants a tot el mn).
Barcelona, com a capital destat, sha de projectar internacionalment mitjanant infraestructures de comunicaci i transmetre valors com obertura, modernitat, acolliment i innovaci.
Catalunya, i Barcelona com a capital, poden tenir un paper geoestratgic important en el context mediterrani. Al mateix
temps, entre Madrid, Pars i Roma hi ha un espai vastssim sense capitals que de sobte ser subvertit per la presncia
de Barcelona. Durant segles, aquestes terres i aquestes poblacions shan acostumat a tenir estats absents o llunyans.
Barcelona pot tenir un paper destacat i influent amb relaci a aquests territoris.
Els mitjans de comunicaci sn clau per bastir un imaginari collectiu compartit i tamb per transmetre un punt de vista
catal.
Un dels grans problemes que t la cultura dexpressi catalana s la fragmentaci del mercat, de lespai nacional cultural.
s imprescindible consolidar un mercat compartit que permeti que els actors procedents de tots els punts dels Pasos
Catalans hi puguin operar. La potenciaci dels vincles de tota mena (culturals, comunicatius, acadmics, professionals,
etc.) entre Catalunya i les altres comunitats de lespai del catal s condici necessria per garantir un espai de comunicaci i de llengua sostenible en el ciberespai i capa de competir amb els altres espais culturals i lingstics de rang mitj
a Europa i al mn.
El nou estat catal hauria de ser conscient de la responsabilitat histrica que li pertoca en el procs actual de redreament
de la llengua i la cultura catalanes, i per aix hauria de prestar una atenci especial a lestabliment dacords de cooperaci
estable en el camp de la comunicaci i la cultura amb els altres territoris de lespai del catal.
1.

Defensar la prestaci dels serveis de comunicaci de proximitat com una necessitat per a la cohesi social i
territorial dels nostres pobles i ciutats, i per fomentar ls de la llengua catalana.

2. Enfortir i preservar els mitjans de comunicaci de proximitat, reformulant aspectes dins lestructura, el funcionament i el finanament i dotant-los dels recursos necessaris perqu subsisteixin i siguin viables. En aquests sentit,
demanar a les administracions pbliques un esfor i reclamar tamb iniciatives del sector privat.
3. Donar suport a la producci de continguts audiovisuals, afavorint la collaboraci entre diverses xarxes de rdio i
televisi, i impulsar lnies especifiques dajut per a la producci.
4. Els mitjans de comunicaci pblics han de ser el motor principal de la indstria audiovisual i els garants de la

34

PROGRAMA MARC

continutat del sector i lemprenedoria. Han de permetre consolidar una indstria audiovisual potent, innovadora i
promotora de lexpansi cultural de continguts.
5. Garantir que les lleis facilitin la reciprocitat de les emissions de rdio i televisi entre territoris del mateix idioma.
6. Laven tecnolgic que sest produint en el sector, que fa que el consum audiovisual es diversifiqui entre les plataformes i pantalles, ens ha de fer estar amatents perqu els mitjans catalans estiguin presents arreu i facilitar-ne
laccs al consumidor.
7. Prioritzar projectes, en el sector audiovisual, i concentrar els recursos pblics en els escollits. Finanament pblic orientat a iniciatives que facilitin el retorn de les inversions, prioritzant els productes amb visi internacional.
Latenci a les especificitats culturals del mercat local no est renyida amb una perspectiva global que pugui dotar
els productes dun recorregut dxit fora del nostre territori. Hi ha exemples de productes audiovisuals catalans que
han sabut atreure el pblic nacional i, al mateix temps, vendre els seus continguts a lexterior: indstria danimaci,
videojocs...
8. Adoptar poltiques de foment, suport i protecci de les empreses i iniciatives culturals en catal, especialment
en sectors estratgics (cinema, audiovisuals, interactius, animaci, multimdia, etc.), orientats a la creaci i gesti de
continguts per a les xarxes i les pantalles. Consolidaci duna indstria audiovisual, potent, innovadora i promotora
de lexpansi cultural de continguts.
9. Potenciaci de la presncia de productes i dinformacions en catal a les xarxes telemtiques i als productes
audiovisuals, per garantir el futur de la llengua catalana en el mn audiovisual i en la societat de la informaci.
10. Possibilitar un espai occit de comunicaci. Els parlants doccit de Catalunya i darreu dEuropa han de poder disposar de continguts televisius i radiofnics en la seva llengua.
11. Barcelona com a centre de referncia per al periodisme internacional. Donar facilitats perqu Barcelona es
pugui convertir en la seu mundial dorganitzacions com lAssociaci Mundial de Diaris (WAN-IFRA), la Federaci
Internacional dEditors de Premsa Peridica (FIPP), lInternational News Media Marketing Association (INMA), la
Global Editors Network (GEN), la Society of News Design (SND), i tamb dels seus equivalents en publicitat, relacions
pbliques, TV, rdio i mitjans en lnia, o de premis de periodisme.
12. Barcelona, hub de comunicacions. Incentivar la celebraci de grans congressos i fires mundials relacionats amb la
indstria dels mitjans (premsa, rdio i televisi), les telecomunicacions, la informtica, els nous negocis digitals o el
mercat dels drets de propietat i venda de produccions multimdia, amb el gran avantatge competitiu duna ciutat
cada vegada ms trilinge en qu catal, castell i angls sn una fora de comunicaci formidable per arribar arreu
de Catalunya, als pasos hispanoamericans i a la gran comunitat de cultura i de negocis en llengua anglesa. Promoure
una versi catalana del que s el National Press Club Building a Washington DC per a corresponsals de premsa
nacional i estrangera a Barcelona, habilitant tamb espais de cotreball (coworking) oberts a professionals i estudiants.
13. Estudiar la possibilitat de creaci duna cadena de televisi de notcies dabast mediterrani feta i pensada des
de Barcelona, independent i desvinculada de qualsevol organisme pblic. El seu objectiu seria convertir-se en el
principal mitj informatiu i font de referncia indispensable en tot all que afecta els territoris mediterranis. Creaci
dun mitj de comunicaci multilinge amb mirada mediterrnia fet i pensat des de Barcelona.

POLTICA LINGSTICA
Lobjectiu prioritari de la poltica lingstica per a Esquerra s arribar a la plena normalitzaci de ls de la llengua catalana
com a primera llengua en tots els usos arreu dels Pasos Catalans. Tanmateix, tot i que la situaci actual de la llengua
encara no ha assolit el nivell que li pertoca, cal tenir present tot el seguit davenos que shan fet des de la Generalitat
de Catalunya durant els anys 2004-2010. Aix, shan impulsat moltes campanyes de dinamitzaci i foment de la llengua, i
shan elaborat i difs molts materials i instruments de suport.
La situaci s encara especialment crtica en mbits com ara lempresarial, la justcia, els mitjans de comunicaci, els audiovisuals i la indstria cultural, i alhora s desigual en els diversos territoris de la naci. Des dels ajuntaments, cal impulsar,

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 35

de manera decidida, el procs de normalitzaci lingstica, tant en les activitats de lajuntament com en la resta dmbits
de la poblaci, tot aprofitant la tasca feta per la Generalitat de Catalunya.
Els objectius fonamentals dels ajuntaments de Catalunya, quant a la poltica lingstica, han danar dirigits a impulsar i
consolidar els avenos assolits pel Govern. Aplicant-los, i tenint en compte la idiosincrsia i les necessitats prpies de cada
municipi, ens permetran avanar i enfortir les poltiques que calen a cada ens local. Per aix, els objectius fonamentals sn:
1.

Informar i garantir els drets lingstics de la ciutadania.

2. Impulsar campanyes de sensibilitzaci amb lobjectiu destimular i reforar actituds favorables a la llengua.
3. Fomentar ls del catal i loccit (si escau) en activitats ldiques i culturals cinemes, emissores de rdio i televisi local, a la xarxa, concerts, actuacions infantils, etiquetatge, biblioteques (clubs de lectura, llibres, diaris i revistes,
videojocs i DVD, etc.).
4. Fomentar el voluntariat lingstic entre parelles destudiants, companys de treball, dentitats de persones nouvingudes i dentitats diverses esportives, culturals, socials...
5. Fomentar lacolliment lingstic en catal i occit (si escau): informaci sociolingstica, alfabetitzaci, cursos, activitats i plans dacolliment.
6. Donar suport a les empreses i persones que fan atenci al pblic.
7. Fomentar el comproms i la coresponsabilitat de les empreses, les organitzacions laborals i els sectors professionals a lhora datendre el pblic en catal.
8. Conscienciar les organitzacions empresarials de la responsabilitat sociolingstica en el marc de la responsabilitat
social empresarial.
9. Informar i difondre recursos lingstics materials i de suport institucional.
10. En els municipis de lAran, informar i garantir el compliment de la Llei de loccit.
Daltra banda, en el si del mateix ajuntament, la poltica lingstica sha dorientar a la plena normalitzaci de ls de la llengua catalana en el seu territori, comenant per les seves dependncies, ja que encara que la Llei estableix que la llengua
prpia de lAdministraci municipal catalana s el catal, encara hi ha massa ajuntaments que no la utilitzen de manera
habitual i preferent en tots els processos interns policia, serveis de neteja urbana, etc. i externs relaci amb els
provedors, etc.

Propostes en lmbit de la poltica lingstica


1.

En municipis petits, elaborar, els que encara no el tinguin, un pla municipal de normalitzaci lingstica (PMNL),
adequat a les necessitats sociolingstiques de les diverses zones i que estableixi clarament els objectius prioritaris,
les actuacions que cal per assolir-los en els propers quatre anys i la dotaci de recursos necessaris per poder dur-los
a terme. Aquest pla, aprovat pel ple, sha de revisar, avaluar i actualitzar anualment.

2. Per a municipis grans o capitals de comarca que encara no ho hagin fet, consorciar-se amb el Consorci per a la
Normalitzaci Lingstica o, en cas que el pressupost no ho permeti, establir-hi un conveni de collaboraci estable.
Els ajuntaments ms grans haurien dimpulsar que les tres diputacions que encara no ho han fet (Tarragona, Lleida i
Barcelona) tamb shi consorcin.
3. En cas que, per qualsevol motiu, hi hagus impediments per formar part del Consorci per a la Normalitzaci Lingstica, shaurien de dotar dalmenys una plaa de tcnic en normalitzaci lingstica que sencarregui de planificar el
procs dimplantaci social de la llengua catalana al municipi i, si el municipi no ho pot assumir, encarregar-ho al
consell comarcal corresponent.

36

PROGRAMA MARC

4. Implicar en lelaboraci i execuci del PMNL les entitats culturals i esportives, les associacions de defensa i promoci
de la llengua, els partits poltics, els sindicats, les organitzacions empresarials i comerciants, les associacions de vens,
els collectius dimmigrants i de cultures foranes, perqu, coordinadament amb lajuntament, i loficina o el servei local
de catal en les poblacions on nhi hagi, actun dimpulsors i de supervisors de la normalitzaci lingstica en el seu
mbit dactuaci.
5. Exigir el requisit lingstic en laccs a llocs de treball de lAdministraci (funcionaris i laborals) i igualment exigir-lo
als treballadors dempreses subcontractades per a la prestaci de serveis de lajuntament.
6. Organitzar totes les qestions que tenen a veure amb la normalitzaci lingstica transversalment, de manera que
lrgan que se nocupi pugui actuar en tots els departaments.
7. Fomentar laprovaci de plans de normalitzaci lingstica interns, propis de lajuntament.
8. En cas que el pressupost ho permeti, per als usuaris de llengua de signes catalana (LSC), informar i garantir el
compliment la Llei de la llengua de signes catalana, aprovada pel Parlament de Catalunya i publicada en el DOGC
el dia 3 de juny de 2010.
9. Informar les empreses, en el moment que sollicitin lautoritzaci dobertura o la notifiquin, de les obligacions
lingstiques que tenen, com tamb dels organismes que les poden ajudar a resoldre tant el compliment de la
legislaci vigent com ls prioritari del catal com a llengua de qualitat i modernitat. Verificar, en el moment de la
concessi de llicncies i permisos, que realment es compleix la normativa.
10. Introduir en ls informtic de lajuntament el programari lliure, com a mesura per fomentar ls de la llengua
catalana.
11. Incorporar clusules lingstiques en la contractaci pblica, les subvencions, la signatura de convenis, els crdits
i els avals atorgats per lajuntament.
12. Sollicitar la tramitaci en catal de tots els processos judicials en qu prengui part lajuntament.
13. Incloure, a banda de les actuacions previstes al PMNL en lmbit sociocultural, clusules de normalitzaci lingstica
en els convenis amb les entitats i oferir el suport tcnic necessari per dur a terme les actuacions que shi indiquin.
14. Difondre, a ms de les mesures previstes al PMNL des de les rees municipals relacionades amb lactivitat econmica
i de consum, les subvencions que la Generalitat Valenciana, la de Catalunya i el Govern de les Illes Balears concedeixen a les actuacions normalitzadores i donar ajuts als comeros i a les empreses del municipi que avancin en ls del
catal. Informar que els departaments que atorguen llicncies dobertura de negoci poden gestionar ajudes i oferir el
suport necessari econmic o tcnic.
15. Informar les empreses que la Generalitat de Catalunya disposa dun punt datenci que les pot ajudar a incorporar
el catal en el seu treball quotidi.
16. Fomentar el programa Voluntariat per la Llengua.
17. Promoure plans dentorn municipals per promoure ls del catal com a llengua comuna i, per tant, com a eina integradora i de cohesi social de lalumnat i les famlies del municipi.
18. Promoure plans dacollida municipals que estableixin un protocol per a les persones estrangeres que arribin al
municipi, dacord amb el Pacte Nacional per a la Immigraci.
19. Informar i difondre les activitats, els plans dacolliment i els materials creats per la Generalitat de Catalunya entre
la poblaci nouvinguda, tenint en compte, per, que en aquest sector de la poblaci hi ha una forta fractura digital.
20. Vetllar per ls del catal en tots els mitjans de comunicaci local, sens perjudici dafegir-hi altres llenges si es
valora com a necessari.

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 37

21. Crear campanyes prpies o difondre les de la Generalitat de Catalunya mitjanant accions publicitries i accions
de divulgaci, aprofitant dates assenyalades o actes significatius i multitudinaris, en collaboraci amb el Consorci per
a la Normalitzaci Lingstica i la Generalitat de Catalunya.
22. Prioritzar la programaci despectacles, concerts i activitats culturals en catal i occit, especialment els adreats
als infants.
23. Vetllar per la qualitat lingstica dels espectacles culturals que sofereixin al municipi, i promoure actes conjuntament amb entitats que treballin per la llengua i la cultura catalanes i occitanes.
24. Afavorir la creaci i la distribuci de literatura en catal i en occit, mitjanant certmens i concursos.
25. Promoure, a les biblioteques municipals, les subscripcions de la premsa local, comarcal i nacional en catal i occit, com tamb el material audiovisual, la connexi a Internet i altres elements relacionats amb les tecnologies de la
informaci i la comunicaci.
26. Afavorir lintercanvi cultural entre tot lmbit dels Pasos Catalans, com ara trobades de corals, esbarts, diables,
intercanvis desplais, agermanaments, etc., especialment les adreades als infants.

SALUT
Esquerra Republicana defensa un model sanitari pblic universal, equitatiu, de qualitat i finanat ntegrament amb
impostos en tot all que sigui essencial i que garanteixi el dret a la salut dels ciutadans. Des dEsquerra, considerem que la
protecci i la promoci de la salut s una prioritat bsica, i per aix cal un sistema de salut integral i proper que garanteixi
la cohesi social, eviti les discriminacions i sigui una eina cabdal de justcia social. Per aix, els ajuntaments sn una pea
clau dins daquest model, especialment en les competncies prpies de salut pblica, i tenen un paper fonamental en els
mbits de la promoci i la protecci de la salut i la prevenci de les malalties, en coordinaci real amb les rees de serveis
socials per afavorir la visi i latenci global a la persona.
1.

Promoure el treball intersectorial i transversal implantant, en tots els mbits, els plantejaments de Salut a totes
les poltiques.

2. Potenciar lenfocament de salut comunitria mitjanant lestreta collaboraci entre els serveis datenci primria
de la salut, benestar social i salut pblica, basant lactivitat en lacci sobre els determinants socials de la salut. Impulsar la visi saludable i leducaci per a la salut des de totes les rees de lajuntament.
3. Coordinar i donar suport a les accions de formaci, promoci i prevenci que tinguin a veure amb la salut als
centres educatius, al personal pblic, a les entitats, etc.
4. Promoure i impulsar la redefinici dels governs territorials de Salut per aconseguir ms capacitat dincidncia en
la planificaci, la gesti i lavaluaci dels serveis de salut en lmbit territorial.
5. Les accions municipals es duran a terme en coordinaci amb lAgncia de Salut Pblica de Catalunya.
6. Fomentar la creaci de xarxes locals de salut pblica i comunitria a les administracions locals amb participaci
de tots els actors territorials.
7. Promoure la participaci dels agents econmics i socials, i especialment dels locals de lleure, perqu collaborin en
intervencions en lmbit de salut.
8. Donar una informaci millor de com utilitzar els recursos sanitaris i reforar leducaci sanitria com a potenciadora de lautonomia personal.
9. Dotar convenientment els recursos destinats a la prevenci i a la promoci de la salut, posant laccent especialment en la gent jove, la gent gran, les dones i les persones nouvingudes.

38

PROGRAMA MARC

10. Coelaborar i codissenyar plans de salut comunitaris especfics per a cada poble, barri i ciutat, amb la participaci
de la ciutadania i dels actors socials del territori, amb objectius, accions concretes, indicadors i mecanismes davaluaci permanents.
11. Organitzar xerrades informatives adreades als pares i mares per oferir eines per educar en la salut els seus fills.
12. Promoure lactivitat fsica i lesport com a eina educativa de promoci de la salut. Incloure les installacions municipals en els programes de salut cardiovascular, metabolisme, osteoarticular, gent gran...
13. Reforar els programes que afecten ms especialment la salut i la qualitat de vida dadolescents i joves, encara
que no exclusivament. Aquest sn, preferentment, els deducaci sexual incloent-hi la diversitat sexual, latenci
a la planificaci familiar, els programes de prevenci i informaci sobre les malalties de transmissi sexual i els programes de prevenci i informaci sobre els trastorns alimentaris i la salut mental.
14. Reforar els programes de prevenci i informaci sobre la drogodependncia, lalcoholisme i el tabaquisme.
15. Crear un programa especfic de la salut i la seguretat en el treball. La creaci de programes de salut laboral sn
tils per donar confiana i suport a empreses i treballadors.
16. Coordinar centres i serveis per a latenci a les persones amb malalties mentals, conjuntament amb les administracions superiors, aix com programes de suport per als seus familiars directes.
17. Impulsar el seguiment proactiu, conjuntament amb serveis socials, dels pacients crnics complexos i amb malaltia
avanada, amb equips especfics, i coordinar les accions de salut amb afers socials i esports per dissenyar programes
adreats a mantenir i augmentar lautonomia de les persones, amb lobjectiu de treballar per un envelliment actiu i
saludable amb poltiques i accions transversals.
18. Prioritzar iniciatives i dissenyar estratgies per promoure la vida independent de les persones grans, tant al seu
domicili com a la comunitat, com a element per a la millora de la seva salut en general.
19. Impulsar que entitats i empreses construeixin noves residncies, centres de dia i hospitals de dia pblics i en
rgim de concertaci amb la Generalitat, amb treball en xarxa amb els responsables de latenci sanitria i dels serveis
socials.
20. Desplegar responsabilitats en salut pblica (aiges, animals de companyia, locals, manipulaci daliments, epidemiologia, installacions amb risc de legionellosi...).
21. Millorar els controls sanitaris i la informaci sobre la distribuci daigua per al consum hum.
22. Informar de manera regular i rigorosa sobre lestat de laire de les poblacions i impulsar de manera prioritria
actuacions dirigides a disminuir el nivell de contaminaci atmosfrica en els grans nuclis urbans.
23. Elaborar programes especfics de control per a les plagues rates, escarabats, trmits i, en particular, les modernes coloms, cotorres, gavines, gats... i contribuir des del mn local en tot all que estigui a labast per combatre les plagues del medi natural i rural caragol poma, cranc americ, etc.
24. Impulsar que els criteris dedificaci i els materials de construcci siguin els adequats per evitar afectacions
clniques derivades dels edificis malalts.
25. Promoure mesures per limitar al mxim les radiacions provinents de lespectre electromagntic.
26. Dotar daparells desfibrilladors els equipaments esportius municipals, mercats i altres espais pblics daltra
freqentaci.

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 39

ACCI SOCIAL
Leix de lacci poltica dels ajuntaments dEsquerra es basa en el benestar de la ciutadania i se sustenta sobre uns principis
duniversalitat en el dret daccs als serveis socials i de participaci.
1.

Constituir el consell municipal de serveis socials, especialment en els municipis de ms de 20.000 habitants que
tenen competncies directes sobre la matria. Aquest rgan, consultiu i de participaci, format per lajuntament i
totes les entitats, grups i associacions que collaborin o treballin en qualsevol activitat relacionada amb el benestar
social, ser el nexe entre lAdministraci i la ciutadania a lhora de formular propostes, definir poltiques de benestar
i veuren i analitzar-ne lexecuci.

2. Promoure el treball en xarxa i la coordinaci dels serveis socials i els serveis sanitaris impulsant una histria
sociosanitria individual, comuna i compartida entre els responsables de latenci sanitria i dels serveis socials.
3. Dotar el municipi, si hi ha prou demanda, de serveis de residncies assistides per a gent gran, pisos tutelats,
centres de dia, residncies destada limitada i serveis de menjador, teleassistncia i dacompanyament de dia i
residencials.
4. Dissenyar poltiques de suport a lautonomia de les persones, de suport a la gent gran que viu sola, i crear serveis
datenci integral entre tots els agents implicats que donin resposta a les necessitats de les persones grans sense
plena autonomia i tamb a les persones que en tenen cura.
5. Impulsar poltiques de suport a les famlies, respectant i considerant tots els models familiars.
6. Promocionar i donar suport al voluntariat i a lacci voluntria en el marc de les entitats com a model de les persones compromeses en les necessitats socials. s important facilitar els serveis i els mitjans necessaris per desenvolupar
una bona tasca. Hi haur dhaver els elements imprescindibles de coordinaci i de complementarietat.
7. Elaborar el catleg de serveis socials, posant especial atenci en les necessitats derivades de les situacions de
dependncia.
8. Desenvolupar plans dinclusi o dacci social que situn les poltiques de prevenci de lexclusi social al centre de
les poltiques municipals.
9. Reconixer i promoure el Tercer Sector com a agent social i no lucratiu que coneix, t experincia i treballa amb les
persones en risc i en exclusi social.
10. Tenir present lenvelliment de la poblaci i, per tant, potenciar lenvelliment actiu i preveure la necessitat de ms
recursos sociosanitaris, com a unitats datenci intermdia, tant en serveis de titularitat municipal com en els que la
competncia s de les administracions superiors.
11. Coordinar-se amb el Departament de Benestar Social i Famlia i les administracions supramunicipals consells
comarcals i diputacions per promoure actuacions o serveis com ara els centres datenci a la infncia i a ladolescncia, fent especial atenci als mecanismes de detecci preco de problemes i situacions de risc o dexclusi social.
12. Vetllar per uns serveis ptims datenci domiciliria i per la cobertura de teleassistncia, especialment per a persones soles ms grans de 85 anys i menors que presenten risc per malaltia.
13. Estendre la idea dels contractes programa entre les administracions i els diversos provedors de serveis, de forma
coordinada amb les propostes definides i aprovades en el consell municipal de serveis municipals.
14. Deixar de parlar de despesa social i parlar dinversi social i dinversi en les persones com un element
positivitzador i alhora facilitador de les contraprestacions de les persones beneficiries.
15. Deixar de parlar dajuts socials i parlar de suport a situacions de o equivalents. Tot all que t connotaci de
despesa i ajut est mal vist per les persones que no ho reben.

40

PROGRAMA MARC

16. Considerar els estudis fets en matria de suport a les situacions relatives a la immigraci. Cal demostrar amb
dades les informacions tendencioses.
17. Fixar un 07 % dinversi social en el pressupost municipal, sempre que sigui possible.
18. Potenciar els bancs de. En alguns casos, anem cap a una economia de subsistncia i calen noves maneres daprofitament dels recursos comunitaris, de manera que es permet vehicular, quan escau, iniciatives solidries.
19. Promoure les escoles de famlies com un espai i un recurs formatiu i de suport al conjunt de les famlies.
20. Impulsar el sistema capitatiu amb relaci a programes i serveis integrats en lmbit del municipi o zona dinfluncia,
per al desenvolupament de programes o serveis integrats entre serveis socials, salut i educaci.
21. Implementar les TIC en els serveis datenci domiciliria i com a suport a lautonomia personal.
22. Crear un sistema integrat de transport adaptat.
23. Promoure que els ingressos del consistori per motius sancionadors es destinin a programes socials.
24. Treballar activament i transversalment per prevenir les situacions de maltractaments, especialment per a la
infncia, a les dones i a la gent gran. Establir protocols dactuaci per prevenir-los i models de suport i acci integral
per a les vctimes.
25. Prevenir totes les situacions de dificultat personal i dexclusi social.
26. Elaborar plans sectorials per a la integraci de les persones amb discapacitats, tant en lmbit social com en el
laboral.
27. Adaptar la xarxa bsica datenci primria a les noves situacions de pobresa.
28. Combatre les situacions de pobresa amb actuacions transversals i integrals de totes les regidories habitatge,
salut, ocupaci, educaci...
29. Desenvolupar accions de formaci i suport a les persones que tenen cura de les persones dependents.
30. Establir mesures de suport i acompanyament, especialment als infants amb discapacitats salut, lleure...
31. Disposar dalternatives dhabitatge per a totes les persones i famlies en situaci de pobresa, de risc i dexclusi
social.
32. Elaborar plans de minimitzaci de limpacte de la pobresa en la infncia i els adolescents del municipi; entre
daltres, potenciar programes pblics per a lalimentaci, de suport econmic, conciliaci...
33. Establir una xarxa de serveis i equipaments socials destinats a la infncia i ladolescncia des duna vessant de
prevenci, detecci i protecci de situacions de fragilitat social, maltractament, negligncia, conductes de risc... com
poden ser les ludoteques infantils i els centres oberts municipals.
34. Impulsar programes de capacitacions parentals, escoles de pares i mares, acompanyaments domiciliaris en la cura
dels infants i adolescents... en la lnia de prevenci i protecci de situacions de negligncia o possible maltractament
envers infants i adolescents.

ESPORTS
Lesport, al nostre pas, s un fet social sobradament conegut per tothom, per tamb necessita gaudir del reconeixement
social que mereix, pel paper que t com a motor de canvi. Lesport s un motor de canvi individual, ja que la seva incorporaci a lestil de vida de les persones els permet gaudir de ms qualitat de vida. Lesport tamb s un motor de canvi

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 41

social, perqu permet enfortir la cohesi social dels nostres pobles i barris mitjanant la incorporaci del projecte esportiu
del municipi al projecte esportiu dels centres docents, amb la promoci de la salut per lesport o amb la incorporaci de les
persones nouvingudes a la ciutadania plena, fent servir lesport com a eina de socialitzaci i darrelament al pas. Lesport
s motor de canvi econmic, amb capacitat de generar ocupaci i riquesa, que articula un complex sector productiu i de
serveis. Lesport s un motor del teixit cvic i associatiu de les nostres viles i ciutats, un teixit que no t comparaci en
quantitat i en extensi i que s la base de lassoliment dels resultats esportius dalt nivell de lesport catal. Per aix s
cabdal donar el suport que mereixen als clubs i a les entitats esportives.
Cal, doncs, tractar la planificaci en la gesti i la implementaci de les poltiques esportives en lmbit municipal:
1.

Tractament de lesport amb carcter transversal dins lajuntament.

2. Lesport com a eina per incidir en diversos aspectes socials.


3. Importncia duna necessria i suficient dotaci pressupostria.
4. Cal dotar-nos de la plantilla necessria per executar correctament les poltiques esportives.
5. Redacci del pla dactuaci de mandat.

Per donar suport al teixit esportiu, de base, formatiu


Lesport base ha de ser tractat com a esport de formaci. Cal partir de lptica que no sols es tracta densenyar la prctica
duna disciplina esportiva, sin tamb de transmetre, mitjanant lesport, un seguit de valors i coneixements ms enll del
mateix esport. La incidncia de lajuntament es pot visualitzar en la cessi qualitativa i quantitativa dinstallacions, en les
transferncies corrents als clubs esportius per aquest concepte i en la formaci als educadors i entrenadors dels clubs.
Lesport de competici s una eina de promoci del municipi i, partint daquesta base, el consistori ha davaluar les prioritats de donar suport concret en aquest mbit. Difcilment els ajuntament poden esdevenir patrocinadors principals o nics
desdeveniments esportius de competici i, a ms, no s gens recomanable que en siguin.
1.

Simplificar i objectivar les convocatries de suport econmic als clubs i lesentitats esportives en base al percentatge
de nens escolaritzats al municipi.

2. Crear consells de lesport als municipis, amb la participaci de totes les entitats esportives federades, escolars i de
lleure, per poder definir i avaluar de manera conjunta les poltiques esportives municipals. Cal elaborar-ne prviament
un reglament, tenir clar de quines funcions sel dota, qu se nespera i quin grau de coresponsabilitat en la presa de
decisions se li dna, si no s que pren noms un carcter merament consultiu. Tamb podria assumir aspectes comuns de totes les entitats esportives: fer compres collectives, buscar patrocinadors, subvencions, assessorament de
gesti esportiva i administrativa...; s a dir, mancomunar la part administrativa dels clubs, una part que no aporta cap
valor al club per que s imprescindible.
3. Potenciar els clubs i les entitats esportives de base com a element vertebrador de lestructura esportiva de la ciutat.
4. Dotar els clubs del material esportiu necessari perqu puguin implementar programes esportius de qualitat.
5. Promoure la collaboraci entre entitats esportives en lmbit comarcal, especialment en zones rurals i poc poblades.
6. Crear una oficina datenci a lesportista
7. Donar difusi i rellevncia institucional a la participaci dels clubs i els esportistes del municipi en esdeveniments
esportius internacionals de les seleccions catalanes reconegudes.

42

PROGRAMA MARC

Per potenciar lesport educatiu, inclusiu, de salut i ciutad


La transversalitat en la gesti pblica de lmbit esportiu ha de ser inherent a les administracions pbliques, tant en el si
de la mateixa administraci com de cara al pblic potencial a qui van dirigides les actuacions. Lesport s una matria respecte a la qual la capacitat dincidncia dels consistoris s elevada, tot i levident necessitat de disposici pressupostria
per fer-hi front.
Daltra banda, s clara la correlaci directa que sestableix entre la prctica dactivitat fsica i una millora notable i permanent de la salut de la ciutadania. Mitjanant els centres datenci primria (CAP) i en supsits concrets (sedentarisme, per
exemple) es prescriu que el pacient practiqui esport i sel deriva a lajuntament del municipi que, prviament, ha establert
activitats per oferir en aquests casos i a uns preus bonificats. s palesa leficcia daquesta opci per fomentar la iniciaci
en la prctica esportiva. Cal enfocar, doncs, lesport, com a eina mitjanant la qual el consistori promou tamb hbits saludables i s garant del foment de la qualitat de vida dels .
1.

Promoure lextensi del pla desport escolar a tots els centres educatius, creant associacions esportives escolars als
centres i promovent lactivitat fsica i esportiva no competitiva entre els nois i noies.

2. Potenciar, dacord amb els centres docents i les associacions esportives escolars, la prctica esportiva en horari extraescolar.
3. Oferir una oferta dactivitat esportiva mplia, tant en horaris dobertura nocturna de les installacions com de
modalitats.
4. Obrir les pistes i les installacions esportives escolars a la prctica esportiva de les entitats i de la ciutadania. Aquest
fet permet facilitar laccs a la poblaci infantil dels barris perqu puguin dur a terme activitat fsica i esportiva en espai condicionat a lefecte, sense els perills de la via pblica, i, alhora, proporciona un tracte igualitari a tota la poblaci,
afavorint la inclusi dels joves i infants que no practiquen un esport concret en una determinada associaci esportiva.
s una mesura per al tractament de lesport com a eina dinclusi i cohesi social.
5. Desenvolupar un pla especfic de lluita contra lobesitat infantil, mitjanant els clubs esportius i els centres educatius
del municipi.
6. Desplegar un pla de promoci esportiva als espais pblics platja, places, carrers, circuits de salut urbans, etc. en
qu es relacioni lactivitat fsica amb el coneixement del patrimoni natural, cultural i arquitectnic del municipi.
7. Dissenyar una xarxa de carrils bici segregats del trnsit de vehicles de motor.
8. Promocionar la prctica esportiva en famlia.
9. Promocionar la prctica esportiva de la gent gran, tant en els centres municipals com organitzant activitats fisicoesportives als centres de gent gran.
10. Promoure activitats ciutadanes de promoci de lactivitat fsica i lesport, com ara caminades o bicicletades populars.
11. Incorporar el municipi al Pla dActivitat Fsica Esport i Salut (PAFES) de la Generalitat de Catalunya.
12. Desenvolupar activitats esportives especfiques per als collectius de discapacitats.
13. Incorporar les persones nouvingudes en la prctica esportiva dins del teixit esportiu.
14. Desenvolupar espais virtuals, tant corporatius com a les xarxes socials, per donar a conixer loferta esportiva i les
activitats organitzades pel teixit associatiu esportiu del municipi.
15. Promoure que les entitats esportives incorporin activitats de cooperaci al desenvolupament i de lluita per la pau
mitjanant lesport.
16. Instaurar la setmana de lesport per a tothom (Setmana de lActivitat Fsica i la Salut).

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 43

17. Elaboraci denquestes dhbits esportius, que poden esdevenir un element de diagnosi de la situaci o de lefectiva
prctica fsica i esportiva de la poblaci del municipi, a partir del qual es poden establir les poltiques pbliques en
lmbit esportiu.
18. Elaboraci de lanuari de lesport. De la mateixa manera que comuniquem qu volem fer, s molt important rendir
comptes i explicar qu sha fet i com sha dut a terme, com tamb qu no sha pogut acabar i els motius pels quals ha
estat aix. Una opci, doncs, s elaborar amb carcter anual un document ampli de resum de les actuacions esportives,
que podria prendre el format danuari de lesport i que hauria dincloure, en la mesura del possible, lactivitat de tots
els agents de la comunitat esportiva local.

Per disposar dunes installacions esportives de qualitat


Documents com ara el Pla dEquipaments Esportius Municipals (PEEM) o el Mapa dInstallacions Esportives Municipals
(MIEM) sn documents vlids i recomanables de cara a planificar les actuacions en matria dinversi en equipaments
esportius, de la mateixa manera que els seu carcter integral han de facilitar la diagnosi, la necessitat de recursos, el pblic
objectiu a qui va dirigit i els usos, aix com tamb la previsi en la temporitzaci de les actuacions.
s important disposar duna normativa clara, ordenada i pblica ds de les diferents installacions esportives municipals,
de cara a facilitar-ne la gesti.
No hem doblidar daltres equipaments i installacions, els espais esportius no convencionals. Aix, pistes de skate, carrils
bici, senyalitzaci de rutes saludables, circuits cardiovasculars, ...
1. Programar inversions adequades per al manteniment, la millora i ladequaci dels equipaments esportius de xarxa
bsica.
2. Promoure la construcci de pavellons al costat dels nous centres educatius, per fer-ne s escolar en horari lectiu i s
ciutad fora daquest horari.
3. Crear circuits dactivitat fsica a laire lliure, especialment orientats a lactivitat per a la gent gran.
4. Definir plans dusos esportius per als espais naturals que permetin la prctica esportiva sense malmetrels, amb especial atenci als esports de motor, ciclisme, esports daigua i de muntanya.

Per a promoure la diversitat esportiva


Cal ser conscients que, socialment, hi ha grups de la poblaci que per diversos motius no tenen un accs igualitari a la
prctica esportiva, de lleure o de competici. En aquest sentit, un dels grups poblacionals que cal atendre amb prioritat
per la situaci desfavorable, dacord amb estudis de lmbit, s el de les dones que practiquen esports de competici, per
la qual cosa sha de donar suport programticament a lesport femen.
1.

Fer plans especfics de desenvolupament de modalitats esportives especfiques de cada territori esqu a zones de
muntanya, vela i rem a zones costaneres o fluvials, etc.

2. Recuperar les modalitats esportives i els jocs tradicionals catalans.


3. Promoure que la prctica esportiva en edat escolar sigui de tipus poliesportiu fins als 10 anys.
4. Incentivar la constituci de nous clubs esportius per donar cobertura a lactivitat esportiva emergent en noves modalitats.
5. Establir criteris de discriminaci positiva a favor de les dones per promoure la seva presncia a lactivitat esportiva
del municipi.

44

PROGRAMA MARC

Activitats esportives
Idealment, seria recomanable establir un calendari dactivitats anual, de manera que, en primer lloc, es distribueixin uniformement en el temps, no es trepitgin entre si i es pugui visualitzar i donar conixer clarament les que sorganitzen i sacullen
al municipi amb carcter anual i regular. s bo que en totes les activitats esportives sactu en correspondncia amb la
ciutadania. Aix mateix, cal preservar les activitats ms antigues i amb carcter genu i histric que sorganitzin al municipi,
si b cal tenir tamb la capacitat crtica per reorientar-les, si fos necessari.
Una altra opci que s motiu de treball s lestabliment oficial de trofeus de ciutat, de poble, que identifiquin clarament
lacci de govern i el municipi en la promoci dun esport concret i duna activitat competitiva concreta.

JUSTCIA
En general, la ciutadania coneix prou b el sistema sanitari, leducatiu, lassistencial o el laboral, per, en canvi, el sistema
de Justcia s molt poc conegut i s vist a vegades amb recel i a vegades con a panacea de la resoluci dels conflictes. Cal
conixer lestructura democrtica del procs, com a mecanisme de resoluci dels conflictes, les possibilitats que t, per
tamb els lmits i les dificultats de la soluci jurisdiccional dels conflictes dinteressos. Des dEsquerra, propugnem incrementar leducaci de la ciutadania en matria de Justcia, la intervenci de la societat civil en la soluci dels conflictes, la
implicaci en la cerca de la justcia dels grups socials i la multiplicaci dels rgans de recerca i consultius.
Daltra banda, les administracions locals han de configurar, sota uns criteris mnims de qualitat, els diversos serveis datenci i dorientaci a la ciutadania mitjanant una gesti directa o indirecta de la Justcia. Cal procurar un mnim dassessorament generalista o especialitzat en la defensa dels drets de la ciutadania. Aix, sha destablir lexigncia duna qualificaci
professional i una experincia prvia mnima a les persones que prestin el servei. Aquests serveis han de promoure les
vies de resoluci extrajurisdiccional dels conflictes, en especial, la mediaci, la conciliaci i larbitratge, i han destablir
progressivament mecanismes de prestaci de forma telemtica o telefnica. Amb lobjectiu dassegurar la prestaci dun
servei homogeni i de qualitat en tots els mbits, sha de promoure la coordinaci amb altres serveis datenci a la ciutadania daltres administracions pbliques.
Respecte larbitratge de consum, s bo que les administracions pbliques el promoguin i en siguin exemple. Cal imposar
lobligaci, en lmbit de les respectives competncies, que les empreses pbliques sotmeses al dret privat estableixin, en
les condicions generals de contractaci i en els contractes amb les persones consumidores, clusules dadhesi o de comproms a larbitratge de consum, per a la resoluci dels conflictes i reclamacions derivades de la prestaci dels seus serveis.
Els rgans de contractaci administrativa han dincorporar ladhesi a larbitratge de consum com a condici dexecuci
en ladjudicaci de contractes de la Generalitat de Catalunya i els seus organismes pblics i empreses. A ms, pel que fa a
les entitats o empreses privades que gestionin serveis pblics, serveis dinters general o serveis universals en rgim de
concessi, cal promoure que, en els plecs de condicions, sinclogui lobligaci que en els contractes amb persones consumidores es prevegi ladhesi a larbitratge de consum. Daquesta manera, les entitats i empreses podrien gaudir dun segell
de qualitat i quedaria en mans dels consumidors sotmetres o no a larbitratge.
Les administracions pbliques, en lmbit de les seves respectives competncies, han de considerar ladhesi a larbitratge
de consum com a mrit objectiu en la valoraci de premis a la qualitat que tinguin establerts o puguin crear. El distintiu
que acredita ladhesi a larbitratge de consum sha de considerar com a distintiu de qualitat. Lempresariat adherit al sistema arbitral de consum hauria dinformar les persones consumidores de la seva adhesi a larbitratge mitjanant aquest
distintiu.
En un altre ordre de coses, vivim una excessiva tendncia a la judicialitzaci dels conflictes com a via preferent o exclusiva.
En lmbit civil i mercantil, les poltiques pbliques vigents en matria de Justcia en temes com ara lorientaci jurdica i
la justcia gratuta i la poltica legislativa actual creen expectatives falses sobre la soluci jurdica de conflictes dinteressos, que no sempre tenen transcendncia jurdica i inciten i afavoreixen la judicialitzaci dels conflictes respecte a altres
solucions, com ara lautocomposici preventiva, la negociaci o la transacci.
El dret comparat apunta en aquesta direcci, com a Frana amb les maisons de droit o a Alemanya amb els serveis
socials jurdics primaris. El nou sistema sha destablir sobre la base de loferiment integrat dels serveis de resoluci alternativa de conflictes orientaci i assessorament, mediaci, conciliaci, arbitratge de consum, etc., que shan destructurar

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 45

de manera coordinada i conjunta entre totes les administracions que els ofereixen, fonamentalment lAdministraci local.
Aquests serveis, shan de prestar amb la participaci dequips de treball pluridisciplinaris. En els municipis on sigui possible, el sistema ha dintegrar la justcia de pau i ha de permetre la derivaci de casos des dels tribunals.
Amb independncia que el sistema pugui ajudar a resoldre els problemes dacumulaci de reclamacions judicials davant la
Justcia ordinria, la finalitat prioritria ha de ser la dimplantar un sistema que solucioni els conflictes entre les persones
de la vila duna manera diferent quan la seva naturalesa ho permeti.
La justcia de proximitat ha dincloure com a ltima rtio la funci decisria, a crrec dun jutge, que pot ser de pau, en els
limitats parmetres dun conflicte en qu el component jurdic no s lessencial.
1.

Vetllar per lapropament de la Justcia a la ciutadania des de lescola i linstitut, com a mecanisme de prevenci dels
conflictes, i com a mesura per incrementar la implicaci de la societat civil en la millora del sistema judicial.

2. Implicar lAdministraci local en la resoluci dels conflictes sota uns criteris de qualitat, per reduir la judicialitzaci.
3. Oferir assessorament i orientaci jurdica a la ciutadania de manera coordinada i homognia amb la resta dadministracions competents. Cal diferenciar els diversos sistemes socials dassistncia i dassessorament jurdic, de forma que
les consultes de mnims quedin excloses, inicialment, de laccs jurisdiccional i sinstaurin mecanismes alternatius de
soluci.
4. Potenciar larbitratge de consum en les empreses pbliques, com a sistema alternatiu per a la resoluci de conflictes
menors i de conflictes derivats de contractacions en massa.
5. Promoure que, en la contractaci administrativa i en la gesti de serveis en rgim de concessi per part dempreses
privades, sinclogui larbitratge de consum en els plecs de condicions.
6. Promoure, des de lAdministraci local, una poltica dincentius de larbitratge de consum, mitjanant ajuts i signes de
qualitat i de reconeixement de les empreses que shi sotmeten.
7. Tenir en compte ladhesi a larbitratge de consum en latorgament de subvencions a les empreses i els establiments
que ofereixin bns o serveis a les persones consumidores i usuries.
8. s necessari recuperar la vella autonomia de la voluntat i lautocomposici que els conflictes civils es resolguin amb
mitjans civils. Cal fer un estudi dimpacte de la tasca jurisdiccional que permeti avaluar leficcia i la utilitat real dels
litigis i evitar una mecnica de legislaci sota influncia meditica o de finalitat simblica i sense memria econmica
que en prevegi limpacte.
9. Apostar per una justcia de proximitat basada en loferiment integrat dels diferents serveis de soluci de conflictes,
inclosa la funci decisria, estructurada de manera coordinada i conjunta amb la resta dadministracions.
10. Establir un mapa racional de prestaci de serveis jurisdiccionals, tenint en compte la necessitat de vertebrar la realitat
territorial, demogrfica i de volum del trfic jurdic a cada localitat; mantenint la presncia drgans de lAdministraci
general de Justcia a les viles i ciutats mitjanes i petites, adaptant el sistema dels jutjats de pau, agrupacions judicials
i caps de partit judicial a la nova estructura administrativa del pas, i destinant-hi els recursos humans i econmics
necessaris per al bon funcionament, en collaboraci amb la resta dadministracions.
11. Implementar el mapa dinfraestructures penitenciries de la Generalitat 2014-2017; aprofundint en el seu vessant
organitzatiu (prestaci del servei, arrelament dusuaris i professionals), i dimpacte financer i social, a les localitats on
vagin ubicats els nous equipaments, amb especial incidncia en els mbits de Barcelona ciutat (tancament del centre
penitenciari dhomes La Model, i construcci de nous centres de rgim obert i preventius), Anoia (construcci del
nou centre penitenciari de dones a Sant Lloren dHortons) i Terres de Lleida (construcci del centre penitenciari Els
Plans, a Trrega).

46

PROGRAMA MARC

CIUTADANIA
Un dels trets diferencials dEsquerra Republicana com a partit s el seu model de ciutadania. Tot i la diversitat inherent
a qualsevol societat, els referents municipals dEsquerra sn persones crtiques, honestes, tolerants amb la diversitat,
compromeses amb la societat que els envolta i exigents amb els drets per tamb amb els deures de tots i cadasc de
nosaltres.
Esquerra sempre defensar una societat i unes institucions transparents i radicalment democrtiques, sense cap tipus de
discriminaci, ni per la procedncia ni per lorientaci sexual, pel pas dorigen, per les creences, per les conviccions poltiques o ideolgiques, per la instrucci, per la situaci econmica, per ledat, per les qestions de gnere, per la condici
social, etc. Per tant, els ajuntaments on Esquerra estigui present, especialment si es tenen responsabilitats de govern,
seran reconeguts arreu per aquests valors.
Els ajuntaments dEsquerra Republicana promouran la igualtat doportunitats entre homes i dones, el reconeixement de
les experincies, els coneixements i les aportacions de les dones als municipis, la paritat i la transversalitat de gnere, i
es treballar perqu les dones formin part dels rgans de decisi. Les dones que pateixen qualsevol discriminaci o que
siguin vctimes de la violncia masclista rebran tota latenci, suport i acompanyament perqu puguin refer la seva vida.
Els ajuntaments dEsquerra lluitaran perqu tota la ciutadania, especialment el jovent, pugui viure amb plenitud la seva
opci sexual, sense haver damagar-se ni justificar-se.
Els ajuntaments dEsquerra afavoriran les poltiques de cooperaci i desenvolupament amb tercers pasos, perqu la
immigraci deixi de ser una opci desesperada fruit de circumstncies extremes (pobresa, conflictes bllics, desastres
naturals...).
Parallelament, els ajuntaments dEsquerra han dassegurar els mitjans per facilitar la integraci i lacompanyament de la
poblaci immigrada; que larribada daquesta poblaci no comporti la prdua de drets o lexclusi, respectant i seguint els
models dmbit local o regional dxit contrastat.
Els ajuntaments dEsquerra Republicana promouran la inclusi, lapoderament i lemancipaci del jovent amb ms accs i
participaci a les poltiques pbliques.
Els ajuntaments dEsquerra entendran la participaci de la ciutadania com la de la gesti clau, perqu no entenem la democrcia com una votaci cada 4 anys, nosaltres volem una democrcia participativa, en qu tots els sectors de la societat
estiguin representats, ms enll del consistori. Perqu un ajuntament transparent i obert a qualsevol proposta que vingui
del teixit associatiu i cvic s la mxima garantia que la classe poltica i les institucions estan a prop de la gent.
Els ajuntaments dEsquerra utilitzaran les TIC, com una eina per modernitzar lAdministraci, orientada a les persones i
leficcia i leficincia. Als ajuntaments dEsquerra, es treballar perqu la ciutadania disposi de les eines necessries per
tenir accs a la informaci i la cultura, independentment del lloc de residncia, perqu no hi hagi ciutadans de primera i
de segona.
Hem de demostrar al mn lorgull que tenim de batallar des dels governs locals pel model de ciutadania que tenim, pel
model de ciutadania que volem. Cal explicar a tothom que, si som regidors o regidores del nostre ajuntament, no s per
notorietat, interessos personals o voluntat de fer carrera. Si som regidors, s perqu volem servir els nostres municipis i els
seu habitants durant una etapa de la nostra vida, perqu volem lluitar pels ideals de tanta gent que ens continua donant
suport desprs de 80 anys dhistria. Perqu no volem gestionar uns recursos minsos. Volem transformar una realitat
dura, i avanar cap a una societat ms justa, i s precisament des dels ajuntaments des don podem fer que els canvis
arribin fins a lltim rac de la nostra naci del Pasos Catalans.

Gesti del temps


Amb la finalitat de garantir plenament els drets de ciutadania, en un sentit ampli, cal tenir en compte un seguit daccions
per millorar la gesti del temps, que sn:
1.

Promoure laprovaci de plans locals sobre els usos del temps al municipi, seguint les recomanacions del grup Ara s

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 47

lhora, iniciativa per la reforma horria i altres guies editades per la Generalitat de Catalunya.
2. Garantir que els treballadors lajuntament i de les empreses pbliques municipals puguin disposar de prou flexibilitat
horria laboral per contribuir a la conciliaci de la vida personal i laboral.
3. Afavorir la incorporaci de la perspectiva dels temps a tots els mbits de les poltiques locals.

POLTIQUES PER A DONES


En lactual context de crisi econmica, i encara amb un finanament dels ens locals insuficient i no resolt convenientment,
fem novament una crida a la necessitat daplicar i desenvolupar poltiques municipals de dones.
Efectivament, les poltiques municipals sn les ms properes a la ciutadania. Sn les que detecten amb ms rapidesa dficits i a les quals sels demana les ms immediates solucions, malgrat la migradesa financera i molt sovint tcnica i el
poc marge competencial.
Aix mateix, els esforos que han fet els municipis en poltiques de dones shan hagut demparar en larticle 71 del Text refs de la Llei municipal de rgim local de Catalunya, segons el qual Per a la gesti dels seus interessos, el municipi tamb
pot exercir activitats complementries de les prpies daltres administracions pbliques, amb relaci, entre daltres, a la
promoci de la dona.
Malgrat tot, hi ha hagut dos grans instruments de coresponsabilitat entre el mn local i el Govern de la Generalitat de
Catalunya: duna banda, el Pla de poltiques de dones del Govern de la Generalitat de Catalunya 2008-2011, a partir del
qual emanen els nombrosos plans municipals de dones que shan fet arreu de Catalunya; de laltra, la Llei dels drets de les
dones a eradicar la violncia masclista, que t en els serveis dinformaci i atenci a les dones la principal eina dimplantaci territorial.
A ms, sn moltes i diverses les experincies que els governs municipals han dut a terme per aconseguir la igualtat efectiva entre dones i homes. En la cultura, en leducaci, en la via pblica, en les poltiques dels temps, en lurbanisme, en la
hisenda municipal En tots els mbits podem trobar experincies que cal vindicar, avaluar i enfortir.
Per tant, volem posar laccent en la necessitat de continuar impulsant les poltiques municipals de dones en els municipis
en els quals tinguem responsabilitat de govern. Malgrat les dificultats econmiques i de recursos, els municipis han de
continuar sent els principals forjadors dels drets inherents a la ciutadania, i les poltiques de dones en sn una de les
principals contribucions.
1.

Promoure laprovaci de plans de poltiques municipals de dones o, si escau, aprovar ladhesi al pla de poltiques de
dones de lmbit comarcal, i vetllar perqu simplementin.

2. Incorporar la perspectiva de gnere en el disseny i implementaci de les poltiques municipals: urbanisme, mobilitat,
accessibilitat, seguretat, participaci, serveis socials, atenci a la diversitat, coeducaci, gesti dequipaments culturals...entre daltres.
3. Reconixer i visibilitzar les experincies i la contribuci de les dones als municipis mitjanant el nomencltor, latorgament de premis o qualsevol altre reconeixement pblic.
4. Promoure la participaci de les dones en tots els espais de participaci municipals.
5. Promoure la participaci de les dones mitjanant el consell municipal de les dones o altres grups de treball.
6. Promoure ls dun llenguatge no sexista, tenint cura del llenguatge que sutilitza en les comunicacions internes i
externes de lajuntament, evitant ls sexista del llenguatge, fomentant accions formatives per a la poblaci i els treballadors municipals per no caure en un llenguatge sexista
7. Lluitar per leradicaci de la violncia masclista: en la prevenci i latenci a les dones i els seus infants en collaboraci amb el SIAD de referncia del territori i dacord amb el desplegament territorial de la Llei 5/2088, del Dret de les

48

PROGRAMA MARC

dones a eradicar la violncia masclista.


8. Promoure la formaci en perspectiva de gnere al teixit associatiu municipal.
9. Prioritzar latorgament de subvencions a les associacions del municipi que incloguin criteris de paritat en les seves
juntes.
10. Fomentar lesport de base femen.
11. Promoure la creaci despais de trobada de les dones del municipi per desenvolupar activitats dirigides i dintercanvi
dexperincies.
12. Commemorar les dates assenyalades per a les dones: 8 de mar, Dia Internacional de les Dones; 25 de novembre,
Dia Internacional per a lEliminaci de la Violncia vers les Dones, i daltres que els municipis considerin adequades.

POLTIQUES PER A PERSONES LGTB


Al llarg dels darrers 10 anys, al nostre pas, shan produt canvis transcendentals en la normalitzaci de la diversitat afectiva i sexual. El canvi social que hem viscut i que ha significat un notable aven en el reconeixement dels drets de ciutadania
de les persones LGBT lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals, no es pot explicar sense un teixit associatiu que ha
lluitat intensament, sovint en temps difcils, per aconseguir-lo, per tampoc sense un seguit de poltiques de les quals ERC
nha estat la principal impulsora.
Esquerra va liderar des del Govern de la Generalitat un seguit de poltiques innovadores en lmbit LGTB, com ara el
Programa per al collectiu LGTB, el Pla Interdepartamental per a la No-Discriminaci de les Persones LGBT o fent que
el Govern de Catalunya fos el primer del mn a formar part de lILGA. Tamb, des de diversos municipis, hem impulsat
iniciatives adreades a aquest collectiu, com per exemple a Barcelona, on vam crear el primer Consell Municipal LGBT de
lEstat depenent de la Regidoria de Drets Civils i vam institucionalitzar la celebraci del 28 de Juny.
Necessitem una Catalunya compromesa en la defensa dels drets fonamentals i les llibertats pbliques dels ciutadans i
ciutadanes, per prevenir qualsevol discriminaci. En el marc catal, cal assegurar els drets fonamentals de les persones
LGTB i normalitzar els diversos models de famlia per assolir la igualtat real. Daltra banda, cal resoldre el greuge que les
persones transsexuals tenen plantejat, assegurant-los el dret a viure plenament la seva identitat de gnere. En aquest sentit, la nova Llei contra la LGTBfbia, aprovada recentment al Parlament de Catalunya, s una eina que ens ha de permetre
lluitar contra la discriminaci que encara perviu a la societat vers les persones LGTB.
Des dEsquerra, sempre hem defensat uns valors i uns drets fonamentals. Per a Esquerra, all que uneix els ciutadans i
les ciutadanes s el comproms amb els valors democrtics, el respecte pels drets humans i la voluntat davanar cap a un
dest com dhomes i dones lliures i iguals. En aquest sentit, ens centrarem a impulsar mesures per aconseguir la igualtat
de fet en la nostra vida quotidiana, mitjanant la plena normalitzaci i lassumpci de la realitat LGBT per la societat.
Totes les persones tenen dret a desenvolupar la seva vida, pblica i privada, sense marginacions ni discriminacions. Per
aix, des de les administracions, cal garantir aquest dret i promocionar el respecte a la igualtat de tracte, aix com oferir els
serveis que cada persona necessiti dacord amb les seves condicions individuals i collectives.
A banda de valorar i celebrar les fites aconseguides durant els ltims anys, s ben cert que encara cal aconseguir desenvolupar poltiques actives i prximes per assolir la plena igualtat de les persones LGBT respecte a la resta de la ciutadania.
La discriminaci que pateix el collectiu LGBT s desigual a Catalunya, aix com el sentiment de no-integraci. El pas ha
de superar la barrera del territori i estendre, ms enll de la capital, la normalitzaci de les opcions afectives i sexuals i la
lluita contra la discriminaci. Ens trobem majoritriament amb dues realitats que cal afrontar: duna banda, els joves que
marxen dels seus municipis dorigen a la recerca de la llibertat i lanonimat que els ofereix la gran ciutat, una realitat que fa
dcades que ocorre, i daltra banda, els nous models de famlia, que cada cop sn ms nombrosos i ms visibles i cal vetllar
perqu no pateixin cap tipus de discriminaci.
1.

Crear, en la mesura de les possibilitats, una rea o regidoria de Drets Civils que englobi les accions contra la
discriminaci adreades a dones, joves, immigrants, gent gran, collectius desfavorits i, tamb, la comunitat LGBT.

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 49

2. Promoure la creaci de plans municipals per al collectiu LGTB, que englobin el conjunt de poltiques i mesures adreades a les persones LGTB (sobretot en municipis mitjans i grans).
3. Promoure la creaci de consells municipals de participaci adreats al collectiu LGTB del municipi (sobretot en municipis mitjans i grans).
4. Fer actuacions que promoguin leradicaci daccions homfobes o transfbiques al municipis.
5. Vetllar perqu no es produeixin actuacions discriminatries als centres escolars ni a les empreses.
6. Vetllar perqu els formularis i els registres municipals tinguin en compte la diversitat de models de famlia.
7. Incloure en els plans de joventut mesures adreades a adolescents i joves LGTB, amb lobjectiu de lluitar contra
situacions familiars conflictives, lassetjament social/escolar i altres formes de violncia per ra dorientaci sexual o
identitat de gnere.
8. Proporcionar als centres escolars material sobre diversitat afectiva i sexual, tot assegurant la presncia normal de
lhomosexualitat en les accions de formaci i dinformaci sobre salut sexual, en especial ladreada a joves i adolescents.
9. Incorporar a les xarxes de participaci local les entitats o grups centrats en el collectiu LGBT, assegurant-los el suport
municipal i reconeixent-los un paper dinterlocutors.
10. Vetllar perqu totes les biblioteques pbliques incorporin fons documental i material LGBT.
11. Promoure xerrades amb les AMPA i les persones educadores respecte de la diversitat sexual i afectiva i de models
de famlia.
12. Garantir que almenys en un punt del municipi es distribueixin profilctics les 24 hores del dia, aix com la disposici
gratuta de profilctics i material informatiu actualitzat als punts dinformaci juvenil.
13. Promoure accions adreades a fomentar el respecte cap al collectiu LGBT.
14. Commemorar les dates assenyalades per al collectiu LGBT: el 28 de juny dia mundial de lAlliberament Gai i Lesbi, el 17 de maig dia mundial contra lhomofbia, i l1 de desembre dia mundial de lluita contra la SIDA.
15. Fer visible a lajuntament, de forma simblica, la bandera de larc de Sant Mart el dia 28 de juny de cada any.
16. Vetllar especficament per latenci i la no discriminaci de les persones amb VIH/SIDA i altres malalties de transmissi sexual.
17. Fer accions formatives adreades al personal municipal encarades a fer que coneguin la realitat LGBT i els nous
models de famlia.
18. Actuar des de lAdministraci municipal enfront dafirmacions, declaracions o actituds homfobes provinents de les
diverses comunitats religioses, dentitats o personalitats del municipi.
19. Promoure la presncia de continguts LGBT als mitjans de comunicaci municipals.
20. Garantir que, als programes educatius, socials i culturals, es faci atenci a lhomosexualitat, tenint en compte la realitat social i promovent el respecte a la diversitat com a mesura per evitar lassetjament bullying homfob.
21. Afavorir poltiques comercials i turstiques adreades a la persones LGBT en els pobles i ciutats on hi hagi activitat
econmica daquestes caracterstiques. Aix mateix, des de lAdministraci local, assegurar la neutralitat i la no-discriminaci dels establiments turstics.

50

PROGRAMA MARC

POLTIQUES MIGRATRIES
Ens trobem amb una nova realitat de moviments migratoris, que requereix nous contextos dacci en mbits com el jurdic
i de les poltiques pbliques de ciutadania, per tamb en lmbit social i de les percepcions.
Tot i la crisi financera, globalment, els moviments de la poblaci continuen augmentant, encara que ms lentament.
Europa i sia sn els continents on viuen ms immigrants. Tot i que les migracions fomenten el desenvolupament
econmic, molts migrats no assoleixen un nivell de benestar satisfactori. La immigraci ha de deixar de concebres en
termes de desenvolupament econmic i posar mfasi en la seva condici de persona, subjecte de drets i que pot aportar
valors socials i culturals.
Els nostres valors republicans ens donen suport a lhora de posicionar-nos per afrontar tots els nous i els vells reptes que
comporta el fet migratori. I lmbit des don sha dincidir ms s el local.
Cal que parlem de la ciutat real, la del conjunt de la ciutadania, que inclou, lgicament, diverses visions i opinions sobre el
fenomen de la immigraci. Tenim la responsabilitat de fomentar un discurs pblic que promogui una mentalitat oberta a
la diferncia, a lacceptaci dels canvis socials i a la celebraci de la diversitat.
En aquests moments, el conjunt de Catalunya t un 16 % de poblaci immigrada, encara que no homognia a tot el territori,
percentatge que no inclou les persones catalanes dorigen estranger nacionalitzades per lEstat espanyol. El saldo negatiu
s conseqncia que hi ha ms emigraci (de catalans i destrangers) que immigraci (tamb de catalans i estrangers).
Tal com explica Andreu Domingo (demgraf de la UAB), la tipologia de moviments de poblaci migrada samplia i requereix mirar la realitat des duna perspectiva multidimensional: a Catalunya, hi viuen persones que retornen al pas dorigen;
migrants que fan una reemigraci, s a dir, que van a altres pasos un o ms membres de la famlia amb la intenci de
tornar-hi; hi ha arrossegaments, s a dir, els fills dels migrants que van nixer aqu o cnjuges catalans que acompanyen el
retorn; catalans que marxen a la recerca doportunitats destudi o laborals. I, daltra banda, tenim totes les persones nacionalitzades i installades en els nostres pobles i ciutats, on la majoria de la poblaci encara els percep com a immigrants.
La pregunta relacionada amb la immigraci i ciutadania que ens hem de fer des de cada municipi i en funci de les caracterstiques del territori i de la seva poblaci s Quins reptes pensem que cal prioritzar, dara endavant?.
El marc de referncia catal s la Llei dacollida i el Pla de ciutadania i de les migracions: horitz 2016 de la Generalitat,
que ja preveu les noves competncies assolides (els informes destrangeria), lemigraci de catalans de tots els orgens
i el procs de sobirania nacional. No oblidem que la immigraci ja forma part de la nostra estructura social i que, com a
republicans que som, defensem la plena ciutadania.
Daltra banda, les poltiques municipals dacollida i dacompanyament han de tenir una atenci especial vers la protecci
de les persones dins el marc jurdic actual, cosa que suposa restriccions imposades per determinades lleis (accs a la
sanitat), la irregularitat sobrevinguda motivada per la precarietat laboral i el Projecte de reforma de lAdministraci local
del Govern espanyol.
Altres aspectes que cal redefinir en lmbit municipal sn la poltica dacollida cap a la poltica dintegraci, de la governana protectora a la governana inversora, loptimitzaci de la gesti dels informes destrangeria com a oportunitat dinclusi
en el circuit dacollida i la reflexi de les ordenances municipals quan incideixin ms en lestrangeria que en la integraci.

Propostes per a la governana municipal:


1.

Avanar decididament sobre la construcci i el consens amb relaci a lespai com en el qual sorganitza la convivncia.
Cal anar fent una progressiva delimitaci del que s part de lesfera pblica i el que s part de lesfera privada.
Fomentar la participaci de catalans dorigen estranger a tots els rgans locals de participaci ciutadana.

2. Creaci duna taula interdepartamental, per dissenyar i executar els plans de gesti de la diversitat i la cohesi social.
3. Concertar amb el Tercer Sector els instruments necessaris per a lacompanyament de les persones nouvingudes responent a les seves necessitats bsiques amb recursos normalitzats i especfics.

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 51

4. Promoure ls del catal a lespai pblic i el respecte a la diversitat lingstica.


5. Recomanem la incorporaci de catalans dorigen estranger en tots els mbits de la gesti municipal, si compleixen els
criteris de selecci establerts.
6. Aprofitar la gesti dels informes destrangeria de competncia municipal per detectar i resoldre situacions familiars o
personals derivades del procs migratori.
7. Dissenyar el programa dacompanyament al reagrupament familiar, de manera que es produeixi en condicions
ptimes i permeti el suport familiar durant els primers mesos de larribada.
8. Afavorir la interacci entre grups i associacions dimmigrants amb entitats socials i culturals del municipi.
9. Desenvolupar recursos que promoguin un entorn favorable per a una bona convivncia als espais ds com, ms
enll de la coexistncia entre persones autctones i nouvingudes.
10. Treballar per millorar el capital social de totes les persones de la ciutat, a partir del refor i el foment de noves xarxes
socials entre persones de diferents orgens.
11. Dissenyar i recuperar els plans de barri i els plans comunitaris locals amb la finalitat dafavorir la distribuci heterognia de la poblaci per cohesionar la societat.
12. Distribuir de forma equilibrada lalumnat nouvingut a tots els centres pblics i concertats del municipi, amb un itinerari dacolliment acurat per als infants i les seves famlies, amb lobjectiu de garantir lxit escolar en igualtat de
condicions.
13. Des de la ms estricta lacitat institucional, promocionar espais de dileg entre les diverses creences i conviccions, i
de foment de la pau, per combatre falsos estereotips i evitar desconfiances.
14. Normalitzar en el calendari municipal esdeveniments festius de celebracions dels grups de persones daltres orgens
culturals prou significatius a la ciutat.
15. Potenciar plans destinats a reformular estereotips i prejudicis envers els catalans dorigen estranger mitjanant la
xarxa antirumors.
16. Evitar la utilitzaci de les particularitats i smbols culturals i religiosos amb finalitats partidistes i de desgast electoral,
ja que noms aconsegueix generar una percepci esbiaixada de la realitat a la poblaci en general, posant en perill
la cohesi social.
17. Quan escaigui, treballar des de lmbit municipal pel tancament dels centres dinternament destrangers.

COOPERACI I SOLIDARITAT
Durant els darrers anys, el model de desenvolupament predominant ha entrat en una profunda crisi mundial, i les conseqncies econmiques, sanitries, alimentries i ambientals han afectat greument milions de persones. Una situaci que
ha empitjorat en la mesura que la crisi financera tamb ha afectat els compromisos dels pasos del nord, donants tradicionals dajuda oficial al desenvolupament, provocant una forta retallada en el finanament del desenvolupament per als
pasos ms empobrits.
A Catalunya, lextrema dreta ha popularitzat el discurs de primer els de casa, que segmenta el principi de solidaritat en
funci de si saplica localment o internacionalment, als nascuts dins o fora del pas, i als que professen unes creences ms
o menys allunyades de les de la majoria. Aquests discursos reivindiquen tancar laixeta, com si la cooperaci fos un privilegi
que ara no toca, obliden que la solidaritat no s donar el que ens sobra sin compartir el que tenim, i que la cooperaci
s un acte de responsabilitat i coherncia ms que de generositat i prestigi.

52

PROGRAMA MARC

Daltra banda, laprovaci de la Llei de racionalitzaci i sostenibilitat de lAdministraci local aprovada pel govern del PP ha
determinat la cooperaci com una competncia imprpia dels ens locals, limitant o eliminant les partides en aquest mbit.
Aquesta situaci ha posat en risc el model catal de cooperaci municipalista, un model que va nixer fa 35 anys i que avui
est en crisi, com tamb ho est el principal referent de la cooperaci internacional municipalista a casa nostra, el Fons
Catal de Cooperaci al Desenvolupament, que els darrers 4 anys ha disminut el pressupost en un 30 % i que, fruit de
repetides crisis institucionals, no ha sabut donar respostes.
I, en aquesta crisi, hi tenen molt a veure la manca de resultats tangibles, laparici dalgunes males prctiques i la poca
connexi del teixit solidari catal amb una ciutadania que no percep les poltiques de cooperaci com una prioritat per als
municipis en temps de crisi, ja sigui perqu no sha rendit comptes davant la ciutadania o perqu la tasca de sensibilitzaci
feta fins ara no ha estat prou efica.
Avui, defensar el comproms solidari amb el desenvolupament hum significa no noms no fer marxa enrere en el finanament, sin desplegar una poltica pblica alineada amb un model de cooperaci transformador que, al sud, acompanyi
processos locals per eradicar la pobresa, lluitar contra les desigualtats i prevenir les catstrofes humanitries i, al nord,
ajudi a construir una ciutadania crtica solidria i responsable mitjanant leducaci per al desenvolupament.
PROPOSTES:
1.

Establir criteris tics, socials i mediambientals en les compres de bns i serveis municipals i adherir lajuntament a la
Xarxa de Compra Pblica tica.

2. Dedicar el 0,7 % dels tributs municipals a poltiques de cooperaci per al desenvolupament i la solidaritat internacional. Elaborar un pla estratgic municipal de cooperaci i solidaritat amb la participaci dels actors locals, en qu es
fixin els objectius, les prioritats, les modalitats i lescenari econmic del mandat.
3. Impulsar el codesenvolupament per vincular positivament la migraci amb el desenvolupament dels pasos dorigen
de la poblaci nouvinguda, tot vinculant el teixit associatiu local amb els collectius de nous catalans i prioritzant
lactuaci de cooperaci amb els seus pasos dorigen.
4. Activar mecanismes davaluaci i seguiment de les actuacions dutes a terme en matria de cooperaci al desenvolupament i solidaritat internacional, per aprendre i destacar les bones prctiques que permetin millorar la qualitat de la
nostra actuaci en aquest mbit i augmentar el grau de sensibilitzaci.
5. Desplegar campanyes de sensibilitzaci, millorar els mecanismes de transparncia i activar canals per a la rendici
de comptes com el millor mecanisme per enfortir una ciutadania crtica compromesa amb el desenvolupament, la
cultura de la pau i els drets humans i compromesa amb les poltiques de solidaritat, tant en lmbit nacional com en
linternacional.
6. Comprometres amb un canvi de model de cooperaci al desenvolupament municipalista que cerqui el valor afegit en
lenfortiment de la governana democrtica, la construcci de pau i lequitat entre dones i homes, prioritzant el treball
amb les entitats solidries del municipi i els projectes deducaci per al desenvolupament, i desplegant cooperaci
directa amb els ens locals del sud.
7. Refundar el Fons Catal de Cooperaci al Desenvolupament per convertir-lo en una eina til per als reptes del sector,
i recuperar el suport ciutad a les poltiques de cooperaci i solidaritat internacional del municipalisme catal.

GENT GRAN
En els darrers anys, els canvis demogrfics i levoluci social han generat un important augment de lesperana de vida a
casa nostra, la qual cosa ha provocat un increment, que anir en augment, del pes social de la gent gran. Les administracions tenen com un dels principals objectius promoure la qualitat de vida i el benestar a tots els nivells en aquest procs
denvelliment. Des dels ajuntaments, doncs, cal promocionar un conjunt daccions que han de portar a visibilitzar la gent

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 53

gran, a fer-los partcips per exercir els seus drets i deures, sense oblidar de promoure la interrelaci entre persones de
diferents generacions.

1.

Afavorir la participaci de la gent gran en la formulaci de les poltiques que els afectin directament.

2. Impulsar poltiques que afavoreixin la relaci intergeneracional entre la gent gran i la gent jove. Compartir temps
i experincies.
3. Plans de dinamitzaci sociocultural per a la gent gran.
4. Estimular, integrar i promocionar la gent gran perqu es vinculi amb el seu entorn venal i sociocultural.
5. Afavorir el voluntariat actiu en casals, centres cvics i associacions.
6. Sensibilitzar la ciutadania pel respecte i latenci a la gent gran. Fomentar les activitats intergeneracionals de tot
tipus.
7. Impulsar poltiques per a un envelliment actiu, dautonomia de les persones i de suport a la gent gran que viu sola.
8. Incrementar les actuacions esportives i dexercici fsic i totes les que van encaminades a millorar la qualitat de vida
i la salut.
9. Impulsar la participaci en el foment, recerca, estudi i difusi de la memria histrica i collectiva.
10. Promoure les aules dextensi universitria per a la gent gran, perqu siguin espais per promoure laprenentatge
i lintercanvi de coneixements i dexperincies.
11. Afavorir laprenentatge de les noves tecnologies de la informaci i la comunicaci (TIC) perqu la gent gran es
desenvolupi personalment i aprofiti totes les possibilitats potencials de relacionar-se amb altres persones i conegui
tots els recursos disponibles a la xarxa.
12. Promocionar les vacances, els intercanvis i el turisme per a gent gran que realment siguin culturals, formatius i
convivencials.
13. Facilitar la mobilitat i promoure laccs a activitats i serveis amb descomptes per contribuir amb les persones
grans amb menys recursos.
14. Impulsar la participaci de les entitats de gent gran en els afers collectius del poble o la ciutat.
15. Potenciar latenci domiciliria, com aquell aspecte que pot donar ms qualitat de vida, sempre que les condicions
de la persona gran ho permetin.
16. Facilitar els pats en centres de dia i residncies a les persones gran que ho sollicitin amb el corresponent informe
dels Serveis Socials.
17. Adequar els espais domstics de les persones grans a les seves necessitats per evitar riscos innecessaris (arranjament dhabitatges).

54

PROGRAMA MARC

PARTICIPACI CIUTADANA I MOVIMENTS SOCIALS


Participaci ciutadana
A lapartat de municipis republicans ja ens hem referit extensament a la necessitat i aposta que els ajuntaments governats
per ERC faran per implicar la ciutadania en lestabliment de les prioritats i en la presa de decisions.
Parlar de participaci en una democrcia podria semblar una quimera, si no fos perqu les mateixes democrcies representatives tenen tamb les seves limitacions i, sobretot, necessiten ser permanentment validades per les persones a qui
pretenen representar i servir. En un context de manca de credibilitat de lacci poltica en general i de la cultura de lefmer,
s imprescindible que des de lmbit municipal es potencin i es revitalitzin tots els espais i frmules participatives que
promocionin, facilitin i coresponsabilitzin el conjunt de la ciutadania en els afers pblics de la seva comunitat convivencial.
Lideari republic dEsquerra ofereix al conjunt de la societat catalana un magnfic patrimoni conceptual i instrumental perqu la prpia societat vagi guanyant espais de sobirania en lexercici diari de la democrcia. No es poden construir ciutats
ni pobles a partir de dinmiques dels uns contra els altres o dels uns al marge dels altres. La ciutadania es construeix amb
els uns i els altres en benefici de linters com. Tot all que no vagi en aquesta direcci afebleix la democrcia i, per tant,
en el nostre pas, la conscincia nacional i social.
Ara b, a lhora de propiciar processos i espais participatius, s essencial que tinguin uns nivells de credibilitat imprescindibles. Aquests vnen donats per la percepci que en tinguin els agents participatius. Cal conjugar representativitat formal
i legal, que ve donada pels processos electorals de sufragi universal i per les formes de representaci no electorals per
que compten amb tota la formalitat institucional que correspongui i, alhora, sn plenament assumides per consens de la
part de la ciutadania que en forma part. En aquest sentit, Esquerra promour en els diversos municipis del pas la creaci
de dinmiques i instruments de representaci efectiva i activa de la ciutadania, mitjanant la creaci de consells sectorials,
territorials i venals de participaci que tindran en el consell de ciutat, de vila, o de poble la seva mxima representaci.
La funci pedaggica, assessora i danlisi de les poltiques pbliques municipals estar garantida pels equips de govern
de cada ajuntament.
1.

Acostar la ciutadania la poltica i la gesti municipals sobre la base daudincies pbliques peridiques en qu els
regidors donin compte de les seves actuacions.

2. Programa de regidors de proximitat o de barri per a poblacions superiors a 15.000 habitants o nuclis de poblaci amb
una rea de ms de 7 km2.
3. Aprofundir en la correspondncia i la coresponsabilitat entre instituci pblica i ciutadania, perqu s bsica en una
societat justa i que pretn ser equitativa.
4. Crear el consell de ciutat, vila o poble com a rgan representatiu no electe per definici de la societat organitzada.
Ha dactuar com a consell assessor de la corporaci municipal. s el consell de consells, i est integrat pels consells
sectorials, ms els organismes representatius de la ciutat i ciutadans i ciutadanes a ttol personal, consensuats pels
electes locals.
5. Fer els pressupostos participatius, tant en la fase delaboraci com en lavaluaci posterior.
6. Donar al teixit associatiu del municipi un autntic estatus institucional i protocollari, sobretot amb les associacions
de vens i venes i comercials.
7. Establir reconeixements pblics de ciutadanes i ciutadans i entitats exemplars pel que fa a les seves conductes
cviques en benefici de la collectivitat. La votaci haur de ser popular.
8. Promocionar decididament el voluntariat cvic a partir de la instituci pblica.
9. Potenciar les manifestacions pbliques del teixit associatiu mostres dentitats, dia del..., etc.

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 55

10. Crear unitats, serveis, oficines de ciutadania i desenvolupament comunitari, com a ens dinamitzadors del teixit associatiu.
11. Potenciar les poltiques de comunicaci com a eina de relaci entre la ciutadania i lajuntament. Mitjanant loficina
datenci a la ciutadania, lajuntament garantir laccs de la ciutadania i de les entitats a la informaci relativa a
lactivitat municipal.
12. Entendre la participaci com una oportunitat ptima per enfortir els lligams i la integraci collectives.
13. Evolucionar lactual model de subvencions a les entitats locals a un model en qu els contractes programa o els convenis de collaboraci siguin leix de la relaci, all on sigui possible.
14. Elaborar plans dusos i serveis per als centres escolars del municipi, en resposta a la necessitat dobrir-los al seu entorn i ser un element central de la participaci de la ciutadania.
15. Fomentar la participaci de la ciutadania a les entitats i les associacions locals de carcter social, cultural, esportiu
i solidari, entenent-les com a centres de desenvolupament personal, i fent especial atenci a lassociacionisme de
dones, aix com a la participaci de les dones en el teixit associatiu local.

Moviments socials
Una de les caracterstiques dels moviments socials s el coneixement i el treball de proximitat que duen a terme aquests
moviments, la detecci de problemtiques i dels dficits del nostre municipi, aix com la seva capacitat dorganitzaci i
mobilitzaci social. Detectar i treballar amb aquests moviments permetr als ajuntaments desenvolupar respostes ms
eficients a les necessitats socioculturals que es generen.
1.

Fomentar, promoure i garantir la participaci del teixit associatiu, de la societat civil organitzada i de les entitats locals
del municipi.

2. Garantir laccs a les noves tecnologies per a totes les entitats que no disposin de prou recursos econmics, materials
i humans. Utilitzar el domini .cat en totes les noves webs i portals en qu lajuntament contribueixi o promogui.
3. Establir un canal de comunicaci i coordinaci entre lajuntament i el municipi en tots els temes en qu la societat
sorganitzi mitjanant associacions o moviments de carcter cvic i local.
4. Enfortir la xarxa associativa i garantir-ne la interlocuci, la comunicaci i la participaci en els temes rellevants que
afectin el municipi, sent especialment sensibles a les reivindicacions que es plantegin si sn dinters general i beneficien el conjunt de la poblaci. Garantir la presncia associativa a tots els consells de participaci rgans sectorials,
consells municipals, consells de barri, etc.
5. Facilitar, en general, la interlocuci i la informaci complementria de les demandes expressades per abordar amb
rigor les solucions necessries.

56

PROGRAMA MARC

BONES PRCTIQUES DE MUNICIPIS COHESIONADORS


1. AULA DE FORMACI MUNICIPAL. Ajuntament de Sant Mart de Tous

2. MUNICIPALITZACI DE BEQUES ESCOLARS. Ajuntament de Caldes de Montbui

3. REBOST SOLIDARI DALIMENTS. Ajuntament de Caldes de Montbui

4. N
 OU ESPAI DE DILEG EN LA COOPERACI MUNICIPAL. Ajuntament de Caldes de
Montbui

5. DISSENY I CONSTRUCCI DELS GEGANTS. Ajuntament de Vallromanes

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 57

1. AULA DE FORMACI MUNICIPAL. Ajuntament de Sant Mart de Tous


DIAGNOSI
Al municipi sorganitzaven, de manera ms o menys peridica, diferents cursos o activitats esportives organitzades o
coordinades per lAjuntament, per es comunicaven o publicaven de manera individual. En aquest sentit, es va analitzar la
necessitat dagrupar aquesta oferta sota una marca nica, amb una difusi clara per semestres.

PROPOSTA
Amb aquesta idea va nixer lAula de Formaci Municipal. El concepte bsic es que lAjuntament ,un cop per semestre (dos
vegades lany, setembre i febrer), publica una srie dactivitats formatives o esportives, que en duran a terme en funci de
lalumnat que sapunti a lactivitat, perqu la base de tota loferta s que lAjuntament cedeix lespai i coordina lalumnat
amb el professorat, sense assumir-ne cap cost. El fet que lAjuntament posi a disposici dels cursos les aules en si, sense
repercutir cap cost de professorat, fa que puguem taxar els costos amb tots els docents. En el supsit que no es reuneixin
els alumnes mnims que facin el cost raonable, el curs no es duu a terme, per es tornar a oferir en el segent semestre.
Cal destacar que lAula de Formaci Municipal no pretn en cap cas substituir loferta dactivitats extraescolars organitzades per lAMPA del CEIP, loferta va dirigida a tot el collectiu de vens que no es troben en edat escolar.
Dins daquest concepte que ha anat creixent, shi han afegit les segents lnies de treball:
Becaris destiu: programa de contractaci durant el perode destiu destudiants universitaris del poble per dur a terme
feines diverses en funci dels estudis cursats. Feines generals dadministraci o recepci o treballs ms especfics en funci de la formaci dels nois o noies.
Projectes finals de carrera: lAjuntament assumeix les tasques de tutoria i les despeses complementries de projectes
finals de carrera, i es poden utilitzar els mateixos projectes com a avantprojectes per sollicitar subvencions o estudis
preliminars. Per exemple, un estudiant dEnginyeria Tcnica dObres Pbliques va redactar lavantprojecte de la nova zona
esportiva, sota la tutoria de larquitecte municipal i assumint les despeses de topografia i geotcnia.

RESULTAT
Imatge doferta conjunta i creaci de marca, alta participaci, oferta variada i contnua. Des de lany dinici de lactivitat, 80
alumnes de mitjana semestral en un municipi de 1.200 habitants, assisteixen a cursos tan diversos com dalemany, dangles
de diversos nivells, catal, informtica, fotografia, pintura, gimnstica, ioga, terpies naturals...

CONTACTE PER A MS INFORMACI


Dolors Moreno i Rodrguez, regidora dEnsenyament, Benestar Social i Sanitatde Sant Mart de Tous
David Alquzar i Claramunt, alcalde de Sant Mart de Tous

58

PROGRAMA MARC

2. MUNICIPALITZACI DE BEQUES ESCOLARS. Ajuntament de Caldes de Montbui


DIAGNOSI
La Generalitat deixa datorgar diversos tipus de beques, com ara les descolaritzaci i menjador a les escoles bressol, material escolar i llibres, taller dart i escoles de msica, colnies i crdits de sntesi.
Com que tot lalumnat ha de tenir les mateixes oportunitats, des de lAjuntament de Caldes de Montbui es va fer una aposta per mantenir aquestes beques i garantir que tots els infants i joves tinguin accs a la mateixa formaci.
Aix comporta fer canvis al pressupost municipal, dotant les partides dajudes a lescolaritzaci i a latenci social amb ms
diners, aix com la coordinaci amb els diferents actors implicats.

PROPOSTA
Es crea una taula de coordinaci entre les regidories dEducaci i Acci Social, fent reunions peridiques entre els professionals dels Serveis Socials Municipals i els centres educatius. Tamb es va unificar la tramitaci de totes les beques en
una sola sollicitud, un fet que eliminava molta burocrcia per als usuaris.
Hem triat aquesta proposta perqu aix garanteix que tot lalumnat tingui les mateixes oportunitats deducaci i formaci.

RESULTAT
La tramitaci conjunta de beques ha estat molt ben valorada per les famlies i els professionals dels Serveis Socials municipals. Pel que fa a lalumnat, les beques garanteixen que disposi dun material escolar que s fora car.
Quant a les beques descola bressol, en un moment en qu les inscripcions anaven molt a la baixa, garanteixen que es
mantinguin obertes les dues escoles bressol municipals, de manera que totes les famlies que volen fer s del servei en
poden fer. En el cas de les famlies que no podien complementar el copagament de lescolaritzaci de 0-3 anys, els serveis
socials lhan garantit fent front a limport que pagaven.

CONTACTE PER A MS INFORMACI


Roser Guiteras, regidora dEducaci de lAjuntament de Caldes de Montbui
Isidre Pineda, regidor dAcci Social de lAjuntament de Caldes de Montbui

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 59

3. REBOST SOLIDARI DALIMENTS. Ajuntament de Caldes de Montbui


DIAGNOSI
Diversos actors del municipi repartien pel seu compte aliments a les persones necessitades: Critas, Creu Roja i Esglsies
Evangliques. LAjuntament hi participava, per noms en el repartiment amb Creu Roja fent les valoracions socials. Hi
havia usuaris duplicats que recollien aliments a diverses entitats. En el cas dalgunes entitats, es donaven els aliments a
totes les persones que ho demanaven, sense prvia valoraci dun tcnic especialitzat en treball social.
El repte a resoldre era unificar la llista dusuaris de les entitats i que lAjuntament fes les valoracions socials i la derivaci
cap a les entitats. Finalment, el ms ideal era unificar el punt de repartiment en un nic espai compartit per les entitats.

PROPOSTA
En primer lloc, era necessari fer entendre a les entitats que els especialistes per fer les valoracions socials als usuaris eren
els Serveis Socials de lAjuntament. Havien dentendre que aix no era una prdua de la capacitat de decisi de lentitat,
sin una ajuda per poder donar els aliments a les famlies que realment ho necessitaven.
LEsglsia Evanglica no va voler participar del projecte, perqu ells entenen que el repartiment daliments s un gest de
caritat religiosa que no es pot denegar a qui ho demana.
El segent pas era unificar la llista dusuaris. En un primer moment, de la llista nica es derivava lusuari a la seu de Critas
o a la de Creu Roja, perqu aix sevitaven duplicitats. Aquest pas va ser molt important.
El segent pas era que els voluntaris de cada entitat coneguessin qu feia laltra entitat. Vam fer trobades conjuntes entre
els voluntaris de Critas i Creu Roja als seus locals i de forma distesa. Hi havia una desconfiana inicial a cada entitat,
ja que cadasc pensava que ells treballaven ms i millor. Amb aquestes trobades, els voluntaris es van anar coneixent i
perdent la por.
Juntament amb Critas i Creu Roja, vam anar a visitar altres espais conjunts de magatzems solidaris daliments, concretament a Vic, Salt i Terrassa. En aquest punt, es va afegir lentitat local del Rotary Club, molt enfocada en la logstica del
projecte. Tamb ha fet algunes aportacions materials, com ara prestatgeries, pecs o el mateix rtol.
El pas definitiu va ser buscar un local conjunt per a Critas i Creu Roja que fos el centre de repartiment daliments. LAjuntament nassumia el lloguer. Es va establir una cistella tipus i es van coordinar les entregues daliments.
Es va intentar preservar la marca de cada entitat i es van comprar uns plafons perqu cadascuna tingus el seu espai per
penjar notcies i anuncis dins del local i fes els repartiments en hores diferents.

RESULTAT
El resultat final ha estat molt satisfactori. Amb el Rebost Solidari dAliments de Caldes hem creat una xarxa entre lAdministraci i els voluntaris que permet arribar a detectar situacions de risc o de pobresa i afrontar-les. Daquesta forma, satn
els usuaris amb molta dignitat i professionalitat en un nic punt del municipi. Fins i tot molts usuaris shan fet voluntaris.
A dia davui, satenen moltes famlies de forma coordinada entre les tres entitats i lAjuntament.

CONTACTE PER A MS INFORMACI


Isidre Pineda, regidor dAcci Social de lAjuntament de Caldes de Montbui

60

PROGRAMA MARC

4. N
 OU ESPAI DE DILEG EN LA COOPERACI MUNICIPAL.
Ajuntament de Caldes de Montbui
DIAGNOSI
La cooperaci municipal que feia lAjuntament de Caldes de Montbui es treballava noms amb un nic actor: lentitat local
Caldes Solidria. Aquesta entitat havia estat molt potent durant uns anys, per darrerament li costava impulsar activitats
locals i presentar projectes de cooperaci per al desenvolupament.

PROPOSTA
Amb la crisi, les partides de cooperaci van veure disminudes les seves assignacions. La relaci amb Caldes Solidria va
ser tensa en aquest moment. La mateixa entitat va fer la proposta de crear un espai de dileg per parlar sobre Cooperaci,
Solidaritat, Pau i Drets Humans per fer ms pressi. Tamb volien condicionar lacci social municipal, perqu hi havia la
sensaci que es feia poca cosa per ajudar els ms afectats per la crisi.
La Taula va proposar crear un Consell, per el consistori va proposar una Taula. El fet que fos una Taula donava ms llibertat i obertura i impedia la polititzaci de lespai. Es van convidar totes les entitats socials del municipi com Critas, Creu
Roja, Rotary, Esglsies Evangliques, Top Manta i tamb Caldes Solidria. A les primeres sessions, es va explicar la feina
que feia la Regidoria per intentar posar-la en valor. Moltes de les entitats avalaven aquesta feina i donaven legitimitat a
algunes decisions poltiques.
Una de les demandes que hi havia era conixer lestat de la pobresa al poble. Es va encarregar a un socileg extern fer un
estudi en aquest sentit i la conclusi va ser fulminant: hi ha situacions concretes de risc, per des de lAdministraci sestan
afrontant les urgncies socials. Seguint aquesta lnia, tamb es va fer alguna sessi en qu es va explicar tota la feina que
feien els Serveis Socials Municipals per explicar totes les ajudes que soferien i la feina que feia el consistori.
Parallelament, es va crear una comissi de cooperaci que va establir quins criteris havien de tenir els projectes finanables des de lAjuntament. Aquests criteris es van portar al Fons Catal de Cooperaci perqu els converts en unes bases
per a la convocatria 2015 de projectes de cooperaci.

RESULTAT
La cooperaci local ja no noms es treballa amb aquesta entitat, sin que es debat de forma participativa a la Taula de
Cooperaci, Solidaritat, Pau i Drets Humans.

CONTACTE PER A MS INFORMACI


Isidre Pineda, regidor de Cooperaci de lAjuntament de Caldes de Montbui

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 61

5. DISSENY I CONSTRUCCI DELS GEGANTS. Ajuntament de Vallromanes


DIAGNOSI
Desprs de cada festa major i, sobretot, desprs de les visites dels gegants dels pobles que ens envolten, sempre ressorgia
entre els vilatans la pregunta I Vallromanes, per qu no t gegants?
Per ning havia tingut la iniciativa dorganitzar la feinada que aix suposava.

PROPOSTA
Des del consistori es dna suport a les entitats del poble i, en aquest cas, sha impulsat una iniciativa que ha unit persones
de diversos mbits i amb un objectiu com: crear els gegants del poble i la seva colla gegantera.
La proposta no es queda aqu. Evidentment, lAjuntament pot impulsar, organitzar i dotar de recursos, per el primer de
tot s saber amb quin potencial hum es compta.
Per tant, el procs havia de comenar amb un sondeig per detectar si els vilatans volien o no entrar en aquesta aventura.
Es va preguntar a les famlies i, mitjanant lescola, es va convocar a tots els escolars a un concurs de dibuix en qu podien
dibuixar els gegants de Vallromanes.
Els dos gegants es van comenar a gestar fa gaireb dos anys, amb el concurs de dibuix Com timagines els Gegants de
Vallromanes?. Arnau Villuendas va guanyar el primer premi a la categoria de 6 a 9 anys, amb un dibuix basat en un gegant
dorigen rom.
Dins aquest procs participatiu, shan celebrat diverses activitats: la llegenda den Vallis i Sai es va presentar oficialment
durant la celebraci del Sopar de Sant Jordi, i va anar a crrec del seu creador, Sergi Santjoan; els joves actors i actrius
vallromanins van interpretar la seva histria al juny, al Casal; shan celebrat xerrades sobre la vida dels ibers i romans; sha
fet una sortida familiar als poblats ibers dAvinyonet i Calafell i un taller de capgrossos.
Des del juny, un equip dartistes i artesans professionals locals, coordinats per Ramon Pars, han treballat intensament per
donar forma als nostres gegants.
Durant lacte de presentaci de les dues figures festives, sha lliurat com a reconeixement un gravat sobre en Vallis i Sai
als participants en la creaci i construcci dels gegants: Arnau Villuendas, Josep Bofill, Carme Albaigs, Vernica Dam de
Nogales, Pilar Masip, Pilar Coloma, Michele Leblanc, Vicen Layunta, Joan Ramon Mim, Juanjo Castillo, Raquel valos,
Sergi Santjoan, Ramon Pars i Ester Vallverd.
Per la seva banda, els Armats de Martorelles han lliurat a lAjuntament un ornament commemoratiu de lesdeveniment.
Parallelament a la construcci fsica dels gegants, sha constitut lentitat necessria perqu tot sigui possible: la Colla
Gegantera.

RESULTAT
Amb la participaci, lesfor i lofici de molts vallromanins, Vallromanes ja t els seus gegants, colla gegantera i un grup que
sest formant per acompanyar amb les gralles.
Ha estat una tasca conjunta impulsada, seguida i promoguda des de lAjuntament que ha mogut moltes persones i ha creat
una activitat duni entre els vilatans.
La valoraci s molt positiva.
CONTACTE PER A MS INFORMACI
David Ricart, alcalde de Vallromanes

62

PROGRAMA MARC

MUNICIPIS EMPRENEDORS

INTRODUCCI
La crisi econmica iniciada a finals de lany 2008 ha posat al descobert problemes de fons de lactual sistema capitalista i,
en especial, de les economies occidentals, en qu les institucions financeres han trontollat. Un exemple, al nostre pas, ha
estat la desaparici de les caixes destalvi. A part, cal fer pals que el principal problema que estem patint en aquest cicle
econmic s lalt nivell datur dels darrers anys. Als Pasos Catalans, durant lany 2014, latur es va situar per sobre del 20
% (dades EPA).
Daltra banda, cal fer notori lalt grau dobertura i dinternacionalitzaci de leconomia catalana, com un dels punts forts
del nostre pas i, per tant, a lhora de planejar les poltiques pbliques sha de ser conscient daquest fet. Tamb, una de
les caracterstiques en el moment de plantejar les poltiques pbliques des dels ens locals s que han destar coordinades
amb les poltiques que fan els altres agents i, molt especialment, els plans dacci que duen a terme altres administracions
com ara la catalana i leuropea.
Pel que fa la resposta del vell continent a la crisi, la Uni Europea sha centrat en la denominada Estratgia Europa 2020,
en qu es concentren els objectius bsics per mantenir el creixement i la competitivitat europea. Els objectius plantejats
sn:
1.

Incrementar la taxa docupaci.

2. Arribar a una inversi del 3 % del PIB en R+D.


3. La reducci de les emissions de gasos defecte hivernacle.
4. Lincrement de les energies renovables.
5. Laugment de leficincia en ls de les energies.
6. La reducci de la taxa dabandonament escolar.
7. Lincrement de persones amb estudis superiors.
8. La reducci del nombre de persones que viuen per sota del llindar de la pobresa.
Des de Catalunya, la necessitat de reformes estructurals i de canvi en el model de desenvolupament es veu ms viable
en la mesura que tenim la possibilitat de comenar a construir un nou pas. En lmbit de lactual marc de competncies,
lAdministraci de la Generalitat ha impulsat la iniciativa Catalunya 2020: Acord estratgic per a la competitivitat de
leconomia catalana i la millora de locupaci (ECAT-2020), que pren com a referncia lexperincia dels acords estratgics
2005-2007 i 2008-2011. Aquests acords havien estat coliderats pels consellers dEsquerra en les anteriors etapes de

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 63

Govern. Els eixos bsics del pla sn:


1.

Millorar locupabilitat de les persones, en especial mitjanant lorientaci professional i la formaci.

2. Millorar el funcionament del mercat laboral.


3. Facilitar laccs de les empreses al finanament.
4. Promoure la reorientaci estratgica de les empreses.
5. Promoure lemprenedoria.
6. Impulsar la transici cap a una economia ms eficient en ls dels recursos.
7. Impulsar la modernitzaci de lAdministraci i la simplificaci administrativa.
8. Impulsar les infraestructures estratgiques que necessita el teixit productiu.

Daltra banda, el Govern de la Generalitat ha aprovat lestratgia dinvestigaci i innovaci per a lespecialitzaci intelligent
de Catalunya, el pla RIS3CAT.
Els ens locals tenen un paper rellevant com a motor econmic i tamb en la definici del nou model econmic. I, com
sha esmentat, cal que limpuls de les poltiques es faci de manera coordinada entre les diverses administracions. Tamb
cal remarcar que, en lactual escenari de comenar a construir un nou pas, els ens locals tindran un rol molt important i,
eventualment, caldr que estiguin al costat de la Generalitat, molt especialment en poltiques de deute pblic i tresoreria,
en qu la Generalitat, en correspondncia, ha destar al costat del mn local amb un millor tracte de les transferncies
pendents.
En aquest procs davan cap a la independncia, no es pot obviar lenvestida del Govern espanyol contra lautonomia
local. Aquesta poltica sistemtica de menyspreu envers els poders locals es va posar de manifest amb laprovaci de la Llei
estatal 27/2013, de 27 de desembre, de racionalitzaci i sostenibilitat de lAdministraci local. Amb aquesta Llei es limita de
facto la lliure actuaci dels municipis en molts aspectes. Cal remarcar que, en el seu article 25, delimita les competncies
prpies de les administracions locals. De la relaci de 15 competncies, no nhi ha cap que faci referncia a la promoci
econmica. Aquest tipus dactuacions posen de manifest la nulla sensibilitat que t el Govern del Partit Popular a lhora de
donar instruments als municipis per lluitar contra la crisi. Ans al contrari, per a Esquerra s una prioritat que els municipis
del nostre pas endeguin i desenvolupin, amb carcter prioritari, poltiques de promoci econmica coordinades amb
lAdministraci de la Generalitat i el seu entorn. Noms daquesta manera aconseguirem treure el pas de la crisi i iniciar la
remuntada de leconomia mitjanant un model de desenvolupament ms slid: la millor garantia per a un nou pas.

64

PROGRAMA MARC

DEMOCRCIA ECONMICA
La democrcia econmica s el conjunt de principis i prctiques basades a estendre laplicaci de la democrcia a lmbit
econmic, defugint les visions que la volen limitar a lmbit poltic. Les empreses orientades a la democrcia econmica
que tenen la voluntat doperar en un entorn de mercat respectus amb les regles de la lliure competncia tenen com
a principis bsics la copropietat o propietat compartida del capital amb els treballadors (propietat social o collectiva) i la
democrcia com a mecanisme de legitimaci del seu funcionament i dels seus rgans de direcci. Partim de la premissa
que la democrcia econmica contribueix poderosament que la predistribuci que efectuen els mercats sigui ms
equitativa. En aquest sentit, vol ser una contribuci rellevant a lesfor per donar una resposta estructural a les injustcies
ms estructurals del sistema capitalista.
Amb una slida tradici a Catalunya, i desenvolupada en parallel amb altres prctiques com el republicanisme o el
federalisme, la democrcia econmica engloba mbits diversos com el cooperativisme, leconomia social i solidria, les
finances tiques, el consum responsable o el mercat social. Aix, per exemple, en lactual context de crisi, leconomia
cooperativa, i grcies a la triple participaci dels treballadors en la propietat, la gesti i els resultats de les empreses, sha
mostrat capa de mantenir i generar llocs de treball estables i arrelats al territori.
A banda daquests mbits, caracteritzats per la iniciativa de la societat civil, tamb des de lmbit de les poltiques
pbliques es poden desenvolupar i acompanyar els principis de la democrcia econmica mitjanant diverses accions. Les
poltiques locals dEsquerra Republicana, tant als municipis com a les institucions supramunicipals, impulsen els principis
i les prctiques de la democrcia econmica.
1.

Contribuir a les iniciatives de promoci i difusi de les empreses i organitzacions de leconomia social i solidaria.

2. Contribuir, dacord amb les capacitats i les competncies de ladministraci local, al desenvolupament dun balan
social (o sistema de balanos socials) pblicament reconegut, flexible i transparent, capa davaluar el grau de
compliment dels principis de la democrcia econmica en qualsevol organitzaci productiva, financera o de consum.
3. Cooperar amb les entitats de banca tica i cooperatives de crdit a lhora de desenvolupar les activitats financeres
de les institucions pbliques.
4. Foment del consum responsable, ents com el consum de productes i serveis de leconomia cooperativa i leconomia
social i solidaria. En aquest sentit, es treballar en lestabliment de letiqueta social o similars en lmbit de les
competncies prpies del poders locals.
5. Fomentar el consum responsable en els processos de compra pblica, com per exemple en lmbit de la compra
delectricitat o de la telefonia, aprofitant les experincies cooperatives en el sector.
6. Impulsar i normalitzar ls de clusules socials en els concursos i processos dadjudicaci de contractes pblics.
7. Incentivar la participaci dempreses de leconomia social en el subministrament de serveis pblics, com ara les
escoles bressol.
8. Impulsar noves frmules de partenariat entre lAdministraci pblica i les empreses de leconomia social per a la
gesti de serveis de responsabilitat pblica, incentivant la cooperaci i la coresponsabilitat publicoprivada.
9. Incentivar, mitjanant processos de contractaci i compra pbliques, empreses i organitzacions que es comprometin
a millorar el mercat laboral tant pel que fa a lestabilitat dels llocs de treball com pel que fa a la convergncia dels
salaris, contribuint a la dinamitzaci de leconomia local.
10. Establir mecanismes eficients de participaci en lelaboraci dels pressupostos dels ajuntaments i les entitats
supramunicipals
11. Adoptar eines que permetin augmentar el grau de transparncia tant pel que fa a lelaboraci dels pressupostos com
pel que fa a lexecuci, propiciant la motivaci en la participaci i implicaci en les decisions.
12. Promoure la internacionalitzaci de les empreses de leconomia social i solidria collaborant en lmbit local en la

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 65

identificaci dempreses susceptibles de ser incloses al programa especfic que est desenvolupant Acci, agncia per
a la competitivitat de lempresa (Generalitat de Catalunya).
13. Desenvolupar, des de les entitats supramunicipals, programes de formaci de regidors i treballadors municipals per
augmentar-los el grau de coneixement sobre les capacitats i oportunitats de les organitzacions de leconomia social
i solidria.
14. Dur a terme programes de difusi de leconomia social i solidaria per augmentar el grau de coneixement entre els
ciutadans, com tamb els beneficis que sextreuen per a les persones i per al territori.
15. Exercir de punt de informaci per als futurs emprenedors cooperatius, orientant-los en la frmula cooperativa o
redirigint-los a les entitats especialitzades.
16. Fomentar la cooperaci entre empreses del territori, afavorint la fortalesa dun entramat econmic local.
17. Fomentar que els treballadors continun lactivitat econmica duna empresa en fallida.

ADMINISTRACI EFICA
La crisi econmica i la caiguda dels ingressos municipals derivats de lactivitat immobiliria han posat les hisendes locals
en una situaci francament precria i, en alguns casos, desesperada. Per tant, un cop ms, cal reivindicar un nou model
de les finances locals que es materialitzar amb la nova Llei dhisendes locals. Tot i aix, en aquest escenari s important
mantenir lausteritat i, sobretot, una gesti efica dels recursos pblics. Uns ajuntaments sanejats ens permetran fer front
a nous projectes dinversi importants i necessaris per al desenvolupament econmic del nostre pas.
s indubtable que els ens locals, en el proper mandat, han de continuar aplicant, com la resta de sectors de lAdministraci,
mesures de racionalitzaci de la despesa pblica. Aix mateix, lEsquerra municipal ha de caracteritzar les seves
propostes per lexpressi duna veritable vocaci dausteritat, honestedat, eficincia, rigor i transparncia en la gesti
dels recursos pblics, amb un impuls decidit envers mecanismes que millorin el control democrtic dels comptes locals i,
ms concretament, promoure els portals web dinformaci accessible i dels processos dobertura de dades. Amb aquests
instruments sapropa lexecuci del pressupost a la ciutadania i aquesta pot tenir coneixement, fil per randa, de la
destinaci dels recursos pblics. Tamb, cal fer pals que les TIC sn una eina per a la modernitzaci de lAdministraci i
permeten incrementar leficincia, de manera que impliquen una millora de la qualitat en la prestaci dels serveis pblics
i un apropament a la ciutadania.
Els eixos de treball en aquest apartat sn: administraci electrnica en la societat de la informaci (smart cities), la funci
pblica com a millora de la qualitat del servei pblic, la transparncia i el control dels comptes pblics, pressupostos i
fiscalitat i els sistemes de pagament digitals.

ADMINISTRACI ELECTRNICA EN LA SOCIETAT DE


LA INFORMACI
Per tenir una actitud ms agosarada, i el context municipal ho permet, haurem de tendir cap a conceptes com govern
obert, que englobarien aquests eixos, la majoria dels quals sn possibles grcies a les possibilitats que avui en dia ens
ofereixen les Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci (TIC):
1.

66

Transparncia: definir el pla de transparncia municipal que ha de ser full de ruta dactuacions i objectius. Aquest
pla es pot fer genric o ms especfic, segons la dimensi del municipi. En aquest pla, cal fer especial mfasi en la
transparncia en el processos de compra pblica a travs de les TIC.

PROGRAMA MARC

2. Participaci: les eines TIC tenen un paper fonamental en aquest mbit, i poden ajudar molt per assolir la codecisi
de la poblaci.
3. Dades obertes: molt orientada a la fiscalitzaci de la ciutadania, per tamb a fomentar activitat econmica mitjanant
lexplotaci de les dades.
4. Eficincia: canvis normatius i de processos que permetin avanar cap a una Administraci sense papers real, orientada
a la mxima agilitzaci dels trmits de ciutadans i empreses.
5. Relaci amb el ciutad: transformar en el model de relaci amb el ciutad i passar a tenir una visi integral i proactiva
de la relaci ciutad-Administraci mitjanant els mecanismes que proporcionen les TIC.

PROPOSTES:
Govern obert
1.

Aplicar les mesures adients per a la implementaci dun autntic govern obert, que inclogui la transparncia, la
collaboraci i la participaci.

2. Impulsar lobertura de dades (open data), en formats accessibles i interpretables per a les ciutadanes i ciutadans, i
per als agents socials i econmics.
Transparncia
1.

Vetllar, mitjanant mesures dinformaci i control, perqu la gesti municipal sigui transparent, eficient i efica.

2. Introduir mesures de transparncia, facilitant, amb les oportunitats que les noves tecnologies ens ofereixen,
la informaci relativa a tots els mbits de la gesti municipal, des de lexecuci dels pressupostos municipals, els
convenis, els contractes, les relacions de llocs de treball i les modificacions dels treballadors pblics, la declaraci
patrimonial dels crrecs pblics, la prestaci de serveis i els seus costos...
3. Aplicar mecanismes despecial transparncia en els criteris dadjudicaci municipals; aix s, dels ajuts, sobretot pel
que fa a lhabitatge, de les places en centres educatius i dels serveis socials bsics.
4. Implicar els servidors pblics al servei de lajuntament en la definici i implementaci de les mesures de transparncia
i participaci de la ciutadania.
5. Auditoria dels serveis pblics: en cas que les empreses prestadores de serveis pblics obtinguin beneficis
desproporcionats per la prestaci dun servei o que el servei tingui un cost excessiu per al consistori, caldr estudiar
les formes per evitar-ho, entre les quals, la municipalitzaci dels serveis pblics o la mancomunitat dels serveis amb
altres municipis.
Dades obertes
1.

Publicar el compte general al web un cop aprovat pel ple i, complementriament, proporcionar peridicament la
informaci de manera entenedora.

2. Seguir amb rigor la planificaci i lexecuci pressupostries i publicar al web totes les actuacions que generen
obligacions econmiques.
3. Publicar butlletins informatius de la situaci econmica municipal simples i entenedors. Amb aquesta finalitat,
el govern municipal adoptar mesures per fer comprensible el pressupost municipal, alhora que saugmentar la
transparncia i la qualitat de la documentaci i de la informaci econmica subministrada als crrecs electes
municipals i a la poblaci.

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 67

4. Facilitar les tasques del secretari i de linterventor municipals en el marc dun escrupols compliment de la Llei.
Participaci
1.


1.

Preveure la creaci dun consell o comit (o la denominaci que escaigui), format per ciutadanes i ciutadans, com a
rgan de seguiment i control de les activitats de transparncia i tica dabast municipal.
Administraci electrnica
Desenvolupar la implantaci de lAdministraci electrnica a fi de millorar latenci al ciutad i que aquest pugui dur
a terme la majoria de trmits amb lAdministraci electrnicament.

2. Agilitzar i simplificar els trmits municipals per a lobertura de noves empreses.


3. Donar una informaci completa, clara i entenedora dels trmits a la ciutadania.
4. Promoure la digitalitzaci de les pimes per mitj daccions de sensibilitzaci, orientaci i acompanyament de
projectes, com ara la factura electrnica i, alhora, aconseguir que es disminueixi el risc de fractura digital entre el
teixit empresarial, de manera que es facilitin els negocis en xarxa.
5. Promoure les competncies digitals de la ciutadania, perqu es pugui desenvolupar personalment i professionalment.
6. Promocionar iniciatives empresarials des de lajuntament per reconvertir la clssica economia industrial en economia
del coneixement. Impulsar plans locals dinnovaci.
7. Impulsar els programes de formaci, amb ms implicaci publicoprivada en el disseny, fent que la formaci no noms
sigui de nivell bsic, sin tamb dun nivell avanat i amb aplicacions prctiques en el mn laboral a curt termini.
8. Impulsar les acreditacions TIC de la Generalitat de Catalunya les ACTIC per uniformitzar els nivells de
competncies de la ciutadania. Sollicitar lACTIC als processos de selecci dels mateixos ajuntaments.
9. Modernitzaci de les TIC als consistoris, aprofitant-les per aconseguir un estalvi econmic important i ms simplificaci
administrativa.
10. Reducci dels costos TIC mitjanant els mecanismes de la compra agregada.
11. Fomentar ls de les TIC entre el personal al servei de les administracions locals. Apostar per les certificacions digitals
com a manera de relacionar-se entre la ciutadania i lAdministraci.
12. Donar prioritat a ls del programari lliure en catal i fomentar-ne ls entre el conjunt dels ciutadans i les empreses
locals, i tamb ls de les eines que posa a disposici el Consorci AOC per treuren el mxim profit.
13. Impulsar un pla de seguretat TIC a lajuntament. Aprofitar els coneixements i lassessorament que proporciona el
Centre de Seguretat de la Informaci de Catalunya (CESICAT).
14. Garantir a tota la poblaci laccs a Internet, fins i tot als llocs ms allunyats dels centres urbans. Potenciar les xarxes
socials i crear-ne de noves.
15. Promoure la interacci amb els ciutadans utilitzant les TIC. Impulsar els trmits administratius i mecanismes
electrnics per promoure la participaci i linters de tothom en els afers pblics, aix com laccs a la informaci
relativa a lactivitat municipal.
Smart cities
Per mitj de ls intensiu de les TIC, promourem els projectes de ciutats intelligents. Daquesta manera, lobjectiu prioritari
s aconseguir la millora en la prestaci dels serveis pblics. Les iniciatives sn molt diverses i van des de lenllumenat
intelligent i leficincia energtica fins a la salut.

68

PROGRAMA MARC

Els pobles, les viles i les ciutats catalanes han de participar activament daquesta revoluci tecnolgica, ats que s una
oportunitat per millorar lAdministraci fent-la ms efica i propera a la ciutadania.
En municipis petits o mitjans, el concepte de Smart Region seria el ms adient i hi caldria la collaboraci no noms dels
municipis implicats sin dens supramunicipals o de la mateixa Generalitat.

LA FUNCI PBLICA, EINA DE MILLORA DE LA QUALITAT


DEL SERVEI PBLIC
El servidor civil, el funcionari pblic, esdev leina fonamental per aconseguir una Administraci efica. El nivell de
formaci i la seva preparaci influiran en gran mesura en el nivell del servei als ciutadans. En aquest sentit, els ajuntaments
dEsquerra Republicana es proposen potenciar els funcionaris com a eina de millora de la qualitat dels nostres municipis.

1.

El funcionari pblic ha de ser el centre de lactivitat diria municipal i ha daportar lexperincia i els coneixements en
els diferents mbits dactuaci local.

2. Potenciar la comunicaci entre funcionaris i regidors perqu la seva visi i experincia s imprescindible per a la tasca
dels poltics municipals.
3. Repensar lorganitzaci municipal per poder donar resposta a les necessitats dels nostres conciutadans.
4. Impulsar laccs dels funcionaris a la formaci continuada, amb cursos i msters finanats parcialment pels consistoris
o les entitats supramunicipals, com a inversi en la millora del principal actiu dels ajuntaments, els seus treballadors.
5. Crear un programa a semblana de lErasmus universitari, amb intercanvis de funcionaris daltres pasos, especialment
de la Uni Europea, per aconseguir la millora en la formaci lingstica dels nostres professionals i larribada de noves
formes de gesti provinents daltres realitats locals de fora del nostre pas.
6. Mantenir i potenciar la poltica de transparncia en la contractaci, promoci i gesti dels funcionaris pblics. Per
mitj de lEAPC, adoptar criteris comuns, i tendir a la centralitzaci de processos de selecci.
7. Incorporar les tcniques davaluaci continuada dels resultats aconseguits i incorporar aquestes tcniques a la
promoci professional dels funcionaris.
8. Permetre que els funcionaris pblics disposin de canals directes per exposar quins aspectes cal millorar perqu la
prestaci dels serveis pblics sigui ms efectiva.
9. Integrar els servidors pblics en els rgans de participaci ciutadana perqu simpliquin en la millora i optimitzaci
de la gesti municipal.

PRESSUPOSTOS I FISCALITAT
1.

Tendir a la justcia, la simplificaci i lequitat del sistema fiscal municipal, amb la introducci de mecanismes que
reparteixin la crrega fiscal en funci de la capacitat de pagament i econmica. En aquest sentit, es preveu utilitzar
mecanismes com ara les subvencions i exempcions per a determinades situacions personals o familiars del subjecte
passiu (desnonaments o situacions de pobresa extrema). Complementriament, es promour la tarifaci social a
les taxes i preus pblics per accedir als serveis pblics. Daquesta manera, aconseguirem els objectius bsics duna
poltica fiscal socialment compromesa, financerament eficient i fiscalment responsable.

2. En el marc dels plans de participaci ciutadana, promoure la implantaci progressiva dels pressupostos participatius,

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 69

inicialment, pel que fa a les despeses, a fi que la ciutadania pugui decidir alguns aspectes dels pressupost municipal
amb lobjectiu de buscar la coresponsabilitzaci de la poblaci en la gesti pblica.
3. Evitar taxes dobertura de negoci desproporcionades, especialment per a les pimes.
4. Prioritzar, en lelaboraci pressupostria, la despesa i la inversi destinades a la promoci de lactivitat econmica
local i a serveis socials bsics com a mesures per a fomentar locupaci i la cohesi social.
5. Incorporar els criteris ambientals a les ordenances fiscals.
6. Facilitar la transmissi familiar de lactivitat empresarial.
7. Contenir la pressi fiscal dins duns lmits raonables i amb una clara vocaci dirigida a destinar els increments
dingressos fiscals a la contenci del dficit local.

SISTEMA DE PAGAMENTS DIGITALS, UN CIRCUIT DE COMER


SOCIAL
Lalt nivell dendeutament pblic i privat i la crisi financera iniciada lany 2008 en una economia molt dependent del
crdit bancari origin una manca de liquiditat que dificult la recuperaci de lactivitat econmica. Davant daquest
escenari, des de lmbit local cal buscar alternatives que superin les actuals restriccions de liquiditat i que afavoreixin
els desenvolupament econmic i social. En aquest sentit, els sistemes de pagament o monedes digitals sn iniciatives
especialment adequades per aconseguir aquesta finalitat, com ho demostren les experincies en ciutats com Bristol o en
una economia desenvolupada com Sussa.
Els sistemes de pagaments digitals com ara Digipay4Growth sn una eina mitjanant la qual sincrementa la liquiditat del
capital circulant i sestimula la demanda interna, i permet, al mateix temps, lexplotaci i loptimitzaci de les capacitats
productives que estaven infrautilitzades, amb la intenci de promoure el comer local i generar ocupaci. Tot aix condueix
al desenvolupament dun context ms adequat per al teixit empresarial i promou la productivitat i la competitivitat de
les empreses. Aquest projecte dmbit europeu ja funciona en diversos llocs a mode de prova. En els propers anys, caldr
articular un sistema catal de moneda prpia complementari i coordinat amb leuro, i dur a terme accions de prova i
dimplementaci del sistema esmentat en lmbit municipal, tenint en compte les experincies prvies.
Circuit de Comer Social
El pagament digital s un sistema per al desenvolupament econmic local: una poltica de promoci econmica innovadora
que permet incrementar limpacte multiplicador de la despesa municipal sobre el comer local i de proximitat, mitjanant
un sistema de pagaments digital que optimitzi la circulaci del diner dins la ciutat.
El Circuit de Comer Social s una innovadora poltica de promoci econmica basada en sistemes de pagaments digitals.
Consisteix en un sistema de pagaments digitals que mant determinades despeses municipals dins leconomia local,
desencadenant un efecte multiplicador sobre lactivitat econmica i locupaci a la ciutat.
Les Unitats dIntercanvi (UDI) sn un poder de compra temporalment captiu dins la ciutat, que es pot convertir a euros
sota determinades condicions (per exemple, a partir duna data preestablerta). El sistema permet evitar les fugues de
capital i incentivar la circulaci del diner dins de la ciutat durant ms temps, facilitant ms propensi a comprar al comer
local. Els objectius especfics del projecte sn:
Estimular el comer local i de proximitat a la ciutat.
Estimular el comer mutu entre botiguers.
Ms impacte de la despesa municipal en lactivitat econmica local.
Desencadenar un efecte multiplicador sobre lactivitat econmica.

70

PROGRAMA MARC

Poltica de promoci econmica aprofitant despeses existents; per tant, sense incrementar el dficit.
Es proposa com a mesura per promocionar lactivitat econmica local:
1. Canalitzar diners en un sistema de pagaments digitals, que noms permeti la retirada dels diners a condici que hagi
circulat un cert nmero de dies dins la xarxa de comeros adherits.

EL TURISME COM A FACTOR DE DESENVOLUPAMENT I


INTEGRACI ALS MUNICIPIS
El sector del turisme ha evolucionat molt favorablement els ltims anys al nostre pas i ha esdevingut un punt fort de
leconomia catalana. En aquest sentit, entenem el turisme com una font dingressos, per tamb com un fet cultural que
promou la interrelaci de les persones de diferents cultures i que ens permet mostrar la nostra cultura i manera de ser al
mn.
Lobjectiu que ens plantegem s que la marca Catalunya sigui coneguda arreu de mn com una destinaci del turisme
de qualitat, cultural, sostenible, saludable i responsable. Per tant, cal estar amatents amb leclosi que est tenint la
massificaci del turisme en diferents parts del pas, de manera que, a vegades, aquesta massificaci collideix amb els
interessos dels vens. Daltra banda, cal posar en valor la vinculaci del turisme amb el fet nacional catal, lanomenat
turisme identitari. I tamb cal buscar les sinergies amb el territori, no noms en el nostre municipi.
Des dEsquerra Republicana apostem perqu els Pasos Catalans, i els seus pobles i ciutats, reactivin la capacitat productiva
del sector turstic i consolidin el pas com a destinaci capdavantera a Europa en general i a la Mediterrnia en particular.
Catalunya es troba en condicions dexercir un lideratge en matria de desenvolupament turstic, basat en la planificaci
del coneixement, la qualitat i la diversitat de productes i destinacions, que facin de la innovaci i la sostenibilitat els seus
eixos motors. Les bases daquest desenvolupament passen per:
1.

Un model de desenvolupament turstic fonamentat en la innovaci, la competitivitat i la sostenibilitat econmica,


social, cultural i mediambiental.

2. Afavorir el desenvolupament ordenat i amb sentit estratgic del sector turstic i del conjunt de les seves empreses
i activitats, per millorar-ne la contribuci a la riquesa i locupaci del territori, desenvolupant sectors clau i trets
diferenciadors del municipi, com la cultura i el patrimoni.
3. Consolidar un model de promoci turstica pblic i privat, amb capacitat de resposta, adaptaci i orientaci vers la
demanda.
4. Vetllar per la qualitat de vida dels residents, la qualitat de locupaci i la gesti dels impactes socials, culturals i
mediambientals de lactivitat turstica.
5. Fomentar el desenvolupament territorial de productes turstics diferenciats i competitius vinculats a la identitat i al
patrimoni cultural tangible i intangible del municipi.
PROPOSTES:
1.

Elaborar un projecte turstic responsable per al municipi a partir de les potencialitats naturals, culturals, patrimonials
i econmiques, dins del marc de turisme sostenible definit per lOrganitzaci Mundial del Turisme: respectus amb
el territori, promotor de desenvolupament integral i consolidador de la identitat nacional, amb tots els elements de
singularitat possibles, i dacord amb les directrius i poltiques nacionals turstiques.

2. Cercar noves oportunitats i potencialitats turstiques del municipi basades en la identitat i la creativitat de la seva
ciutadania turisme literari, histric, genealgic, paisatgstic, gastronmic...

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 71

3. Conscienciar-nos de les potencialitats i limitacions de la capacitat que tenim datreure turisme, sense complexos i
sense voler copiar altres models que no siguin coherents amb els valors del nostre municipi.
4. Entendre la promoci del municipi com una conjunci de valors econmics, socials, culturals i de lleure.
5. Impulsar la taula de turisme local, que permeti prendre decisions conjuntes en el marc de la dinamitzaci turstica i
participar dels consorcis i patronats supralocals.
6. Desenvolupar un marc de collaboraci que afavoreixi la integraci dels diversos sectors del teixit social que intervenen
en loferta turstica del municipi: potenciaci del comer urb, cultura gastronmica, etc.
7. Potenciar el desenvolupament turstic implicant el sector privat i avanar aix cap a models de gesti en qu les
decisions i el finanament siguin compartits pels diversos agents presents en el sector, tant pblics com privats.
8. Potenciar la qualitat com a concepte bsic de diferenciaci i competitivitat del municipi com a destinaci turstica.
9. Estudiar i desenvolupar lencaix del municipi dins dels grans projectes turstics impulsats per la Generalitat de
Catalunya, com ara les rutes turstiques nacionals i el Pla de Recursos Turstics Intangibles.
10. Collaborar amb la resta dadministracions en la promoci turstica del municipi com a via doptimitzaci dels recursos
que shi dediquen.
11. Afavorir la integraci dels diversos esdeveniments locals, com ara els mercats i les fires, dins loferta turstica del
municipi. Els mercats i les fires actuen sovint com a motor que atreu el turisme de proximitat i de qualitat.
12. Crear una xarxa de camins o vies verdes i recuperar, si escau, els antics traats dels carrilets i la seva infraestructura,
aix com els camins de ronda, per donar altres possibilitats i models de desenvolupament turstic al municipi.
13. Fer servir les noves tecnologies com a eines de promoci i difusi, i facilitadores del turisme local.
14. Cal treballar el posicionament dels espais web turstics fent xarxa amb els allotjaments, aix com crear geoportals
accessibles des dels dispositius mbils, que poden oferir informaci sobre notcies, lagenda dactes del municipi, el
temps, els comeros, loferta de restauraci, etc.
15. Crear paquets turstics que incloguin allotjament, restauraci i accs gratut als equipaments culturals locals, que
continguin especialment productes km0. Difondre aquests paquets mitjanant els portals web municipals i el portal
de turisme de la Generalitat. Oferir-los a les agncies de viatge, especialment dels pasos de la UE i des les potncies
emergents.
16. Donar resposta a la problemtica dels habitatges ds turstic i garantir la convivncia daquestes activitats amb els
vens de lindret on se situen.
17. Promoure un calendari anual de grans actes comercials i culturals amb lobjectiu de donar a conixer els municipis i
que aquests esdevinguin dinmics.
18. Vetllar perqu tots els allotjaments turstics i els negocis complementaris estiguin donats dalta com a tals, per
garantir tant la qualitat del servei com la reputaci del municipi.
19. Assegurar que la part de la taxa turstica que es queda al municipi sigui destinada a la formaci de les persones que
estan al servei del turisme, amb lobjectiu de millorar la qualitat al servei.

72

PROGRAMA MARC

UN COMER DINMIC PER HUMANITZAR CIUTATS,


POBLES I BARRIS
La promoci dun model comercial arrelat a la trama urbana, modern i dinmic, amb una pluralitat doferta competitiva i
equilibri entre formats s una pea essencial per a la cohesi social, la coherncia urbanstica, la identitat i latractiu de
les ciutats i viles del nostre pas. En aquest sentit, larticulaci i el reforament dels eixos comercials urbans, aix com la
promoci i la millora de les polaritats comercials substantives, basades en loferta de producte de consum quotidi que
normalment es configuren al voltant dels mercats municipals o, en determinats municipis, al voltant dels mercats no
sedentaris, han de ser les lnies definitries de lactivitat municipal dEsquerra. Amb aquest objectiu, pren fora dotar
els municipis de nous instruments, com ara les Comunitats de Cooperaci Econmica Urbana, a semblana dels Business
Improvement Districts que es coneixen en el mn anglosax com una forma habitual de gesti de les rees comercials de
les grans ciutats, en la qual tant els actors privats com els comerciants i les empreses assumeixen el rol de gestors duna
rea determinada, de manera que sestableix una fluda collaboraci publicoprivada per gestionar lespai. Els objectius
que persegueix aquest ens sn promoure i dinamitzar lrea comercial, millorar-ne la gesti, oferir serveis i cercar sinergies
positives. La iniciaci s voluntria dels mateixos comerciants i es tramita per mitj duna consulta en la qual els mateixos
comerciants i empresaris de la zona afectada decideixen si la volen constituir o no. A posteriori, la pertinena a aquest ens
s obligatria per a tots els comerciants i empreses, que hauran de sufragar una taxa. Per dur a terme aquest ens, caldr
desenvolupar una llei del Parlament de Catalunya que introdueixi aquest nou mecanisme en el nostre ordenament jurdic.
Mentrestant, per, caldr continuar potenciant lassociacionisme comercial. El treball estret entre aquestes associacions i
lAdministraci s un primer esgla de la collaboraci publicoprivada.

Eixos de treball:
1.

Potenciar i defensar el comer urb de proximitat com a mecanisme per afavorir la dinamitzaci i la vitalitat del
municipi.

2. Buscar espais de dileg i collaboraci amb les entitats de comerciants dels municipis per generar accions dactuaci
conjuntes (fires, jornades, setmanes temtiques...).
3. Garantir la definici dun model comercial estratgic per a cada municipi, que identifiqui i potenci els eixos comercials,
larticulaci de loferta municipal en el context del territori al qual pretn donar servei i labastiment de les noves rees
de creixement urb en el mateix terme municipal.
4. Assegurar que, en la definici de les trames urbanes consolidades de cada municipi, als efectes de la planificaci
dimplantaci comercial, es t prou en compte la preservaci dels eixos comercials preexistents, en adequat equilibri
amb la necessitat del provement en proximitat dels nous desenvolupaments urbanstics i la convenincia dafavorir
la diversitat de formats comercials a cada territori.
5. Impulsar laplicaci de noves formes de gesti dels centres comercials urbans, que permetin superar les limitacions
del model actual de dinamitzaci comercial i consolidin la concertaci publicoprivada, mitjanant limpuls de les
Comunitats de Cooperaci Econmica Urbana, a semblana dels BID anglosaxons, com a comunitats de gesti
comuna dactivitats econmiques mixtes.
6. Afavorir entorns comercials basats en la diversitat doferta proposant, si escau, els instruments urbanstics ms
adients en cada cas plans dusos, plans especials, etc. per evitar la configuraci de guetos o zones de comer
monotemtiques que no tinguin a veure amb el model comercial general de cada municipi.
7. Facilitar la informaci sobre els locals buits i agilitzar, en la mesura que sigui possible, les tramitacions amb altres
rees municipals.
8. Promoure activament ls de la llengua catalana en el comer urb, tant en la retolaci com en latenci al client,
difonent el missatge que lidioma s un valor afegit a la qualitat del servei.
9. Fomentar i donar suport a les fires tradicionals i artesanes per establir canals de comercialitzaci dels productes de la

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 73

terra i contribuir, aix, a la creaci duna marca catalana de productes de qualitat amb denominaci dorigen.
10. Garantir els instruments necessaris per crear marques de qualitat de productes catalans, sigui quin sigui el sector
productiu, i donar-los a conixer a lexterior.
11. Vetllar per la disciplina de mercat i la igualtat de condicions de competncia entre operadors comercials, com a
element de defensa dels drets de les persones consumidores.
12. Promoure la creaci dentorns urbanstics amables per al comer, amb especial atenci a les illes de vianants.

LA POTENCIACI DELS ESPAIS AGRARIS


I LA PRODUCCI DALIMENTS
La preservaci de lespai agrari, ents com lespai destinat a lagricultura i la ramaderia que t com a motiu dactivitat la
producci daliments, s una necessitat per assegurar, al mxim nivell que es pugui, la sobirania alimentria del nostre pas.
Esdev prioritat, avui, disposar dun sector agrari potent i competitiu, que permeti treballar i desenvolupar conceptes
com el del consum de temporada, de proximitat i el consum de producte autcton. Tal repte fa que, en lmbit nacional
per tamb en el municipal, shagin de plantejar poltiques de comercialitzaci i distribuci que permetin escurar els
canals darribada al consumidor. Es tracta tamb de fer arribar produccions locals, valorades pels consumidors, com un
element de dinamitzaci econmica basada en parmetres de qualitat i arguments de compra de sostenibilitat econmica,
territorial i ambiental.
El territori de Catalunya es distribueix en un 64 % de massa forestal i un 26 % de sl agrcola, mentre que el 10 % restant s
de sl urbanitzat (6,50 %) i sl sense vegetaci (3,50 %). Amb aquesta distribuci del territori, gran part de lagricultura de
Catalunya es pot considerar periurbana, ja que, en ms o menys mesura, es desenvolupa al voltant de les zones habitades.
En tal situaci, els ajuntaments tenen una importncia cabdal a lhora de definir, preservar i potenciar aquests espais,
creant les condicions que hi assegurin la continutat de lactivitat agrria i, per tant, la producci daliments, assegurant-se,
al mateix temps, el manteniment dun espai no construt al voltant de la densitat urbana, que lactivitat agrria contribuir
a la conservar amb laplicaci, en el dia a dia, de mesures i prctiques que permetin assegurar la sostenibilitat del medi i,
per tant, el futur de lentorn i de lactivitat.
Com a mesures de foment de la producci agrria es proposen:
1.

Vetllar per la protecci de les zones de conreu davant la urbanitzaci excessiva del territori. El planejament urbanstic
dels ajuntaments ha de protegir els espais agraris que, per les seves caracterstiques, permetin el desenvolupament
duna activitat econmica agrria viable i competitiva, que sn les condicions que nasseguren la continutat.

2. Acompanyar, promoure i facilitar acords entre agents pblics i privats per posar en marxa nous projectes de producci
agrria de proximitat i de temporada.
3. Crear, on sigui possible, parcs agraris que permetin donar valor a lespai agrari i al sector primari en general, espais
que sn la base pel desenvolupament de conceptes com el de productes de proximitat i de temporada.
4. Vetllar per la supervivncia de les petites explotacions familiars de carcter agrcola, ramader i pesquer.
5. Facilitar canals de distribuci, als productors del municipi i de la zona, mitjanant mercats municipals o altres canals
que es puguin impulsar, aix com emprendre accions que afavoreixin la venda directa i escurcin la cadena entre la
producci i el consumidor.
6. La difusi de lagricultura entre els ms petits i joves contribueix al coneixement i a lenfortiment del sector i de
lactivitat que desenvolupa. Es planteja lorganitzaci i coordinaci, mitjanant el Consell Escolar Municipal,
dactuacions conjuntes entre centres escolars (en grups o tots, dependent del municipi), per donar a conixer el
sector i lactivitat que desenvolupa, des de la perspectiva de la producci.

74

PROGRAMA MARC

EL VALOR SOCIAL DELS MERCATS I DELS PRODUCTES


DE PROXIMITAT I DE TEMPORADA
El rol dels mercats municipals en el desenvolupament local va tenir un paper molt rellevant durant els darrers segles. Amb
lauge dels nous formats comercials, en ocasions, ha perdut aquest paper destacat que, tradicionalment, ha servit per a la
socialitzaci de les collectivitats. Per tant, cal que continun desenvolupant la tasca de dinamitzaci econmica. Ats la
importncia que t lalimentaci en la salut, cal pensar en els mercats municipals com a centres de promoci dels hbits
saludables, amb una funci primordial de la formaci en els centres escolars. En aquest sentit, els mercats han desdevenir
potenciadors de lagricultura que utilitzi sistemes de producci respectuosos amb lentorn i que garanteixi, alhora, la
mxima seguretat alimentria dels productes de proximitat i de qualitat, a fi de promoure i dinamitzar les economies locals.
1.

Impulsar la dinamitzaci, la modernitzaci i la viabilitat econmica dels mercats municipals.

2. Vincular la promoci i la dinamitzaci dels mercats municipals als eixos comercials.


3. Foment del producte de proximitat i de temporada.
4. Promoure el consum de productes de la terra, autcton, de proximitat i de temporada, de manera que el consumidor
relacioni lorigen del producte amb lmbit geogrfic on es comercialitza.
5. Promoure el consum dels productes de la terra a partir de punts de venda, fixos o en mercats, identificats com a
subministrats per productors de la terra, concepte ents com de la zona, de proximitat real i, per tant, de Km0 i de
temporada.
6. Promoure que les cooperatives de consum de lagricultura utilitzin sistemes de producci respectuosos amb lentorn
i garanteixin, alhora, la mxima seguretat alimentria i alimentaci saludable. Per assegurar la viabilitat del sector
agrari, hem dapostar perqu totes les produccions arribin als mercats i que sigui el consumidor, en funci del seu
criteri, que compri un o altre tipus de productes. En aquest sentit, hem de partir de la base que tots els productes
alimentaris que entren a la cadena sn sans, bons i segurs, siguin de producci ecolgica o obtinguts amb altres
prctiques.
7. Promoure tallers i xerrades als mercats municipals posant en valor lalimentaci segura i saludable. Establir un
programa de xerrades a les escoles per educar els petits i joves i donar-los criteri perqu segueixin una alimentaci
saludable.
8. Donar a conixer les iniciatives de desenvolupament dels productes de proximitat i de temporada (Slow food i km 0).
9. Vetllar per lentorn fsic on es desenvolupen els mercats no sedentaris i per la seva continutat com a canal de
distribuci propi que compleix unes funcions daccessibilitat, proximitat, amplitud doferta, competitivitat en preu,
dinamitzaci del municipi i punt de trobada i socialitzaci de la ciutadania.
10. Potenciar els mercats de venda no sedentria com a canals de comercialitzaci de qualitat, amb incidncia en els
circuits curts de distribuci alimentria i plenament integrats en la realitat comercial dels municipis. Desenvolupar
poltiques formatives dels professionals del sector per garantir el futur del mercat i dels seus marxants.
11. Creaci duna normativa sobre bones prctiques en la manipulaci dels productes en els mercats no sedentaris.
El tractament que donen als productes (manipulaci, exposici al sol, etc.) fan que, moltes vegades, sels acabi
identificant com a mercats de segona.

UN MERCAT SEGUR QUE AFAVOREIXI LA CONFIANA


DE LES PERSONES CONSUMIDORES
Les persones consumidores sn les que donen sentit als mbits que hem analitzat fins ara. No s possible aconseguir que
prosperi cap poltica de les descrites sense una participaci activa daquests actors a definir-les.

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 75

Malauradament, en els darrers temps, la crisi ha generat diversos problemes que han tingut una gran afectaci sobre
les persones consumidores (preferents, desnonaments, pobresa energtica, habitatges ds turstic...) que no han trobat
estructures estables per solucionar-los. Cal que, per a aquests grans problemes, sobretot per als vinculats als serveis
bsics, hi hagi una mediaci obligatria prvia a la via judicial que intenti solucionar-los. Per dur-la a terme, caldr
desenvolupar una llei del Parlament de Catalunya que introdueixi aquest nou mecanisme en el nostre ordenament jurdic.
Eixos de treball:
1.

Potenciar les oficines municipals dinformaci al consumidor, tot ampliant els serveis a empresaris i comerciants en els
aspectes que afecten els drets de les persones consumidores.

2. Fer difusi de les juntes arbitrals de consum com a soluci de prestigi, prctica i gratuta de soluci de conflictes entre
empresaris i consumidors.
3. Promoure activament ls de la llengua catalana en el comer urb, tant en la retolaci com en latenci al client,
difonent el missatge que lidioma s un valor afegit a la qualitat del servei.
4. Promoure el consum responsable.
5. Promoure tallers i xerrades als mercats municipals posant en valor lalimentaci segura i saludable. Establir un
programa de xerrades a les escoles per educar els petits i joves i donar-los criteri perqu segueixin una alimentaci
saludable.
6. Vetllar per la disciplina de mercat i la igualtat de condicions de competncia entre operadors comercials, com a
element de defensa dels drets de les persones consumidores.

NOVES VILES I CIUTATS EMPRENEDORES


Les viles i ciutats emprenedores han de generar ecosistemes TIC on es puguin desenvolupar noves activitats productives
i serveis a les persones i empreses.
Les noves viles i ciutats (ciutadans) intelligents (les smart city, que es tracten en el bloc de sostenibilitat) han de ser
facilitadores i promotores de la innovaci i el coneixement com a font de noves activitats econmiques.
Les principals poltiques pbliques per al foment de lemprenedoria sn afavorir un ecosistema innovador, un sistema de
collaboraci de qudruple hlix (pblic, privat, entitats ciutadanes i sector formatiu i de recerca) liderat per lAdministraci,
en qu es cre una cultura emprenedora a partir danalitzar, valorar, interrelacionar, afavorir la complicitat i facilitar els
recursos perqu la societat emprengui. Lajuntament ha dacompanyar lemprenedoria, posar en contacte els diversos
actors i provocar que les coses passin. En lecosistema innovador, shan de liderar poltiques pbliques perqu la societat
transformi lentorn i situ el ciutad al centre.
Moltes viles i ciutats han desenvolupat, durant la darrera dcada, punts TIC, telecentres, espais de teletreball, etc. que
pretenien posar a disposici de tothom la capacitat de connectar-se o treballar en xarxa. Avui, cobra sentit fer evolucionar
aquestes iniciatives cap a veritables laboratoris ciutadans didees, de tecnologies, darribada, difusi i pedagogia sobre
la innovaci i les TIC. Lobjectiu s que proliferi lactitud emprenedora i que en les noves viles i ciutats hi hagi espais
de creativitat, cotreball (coworking) i innovaci en qu ciutadans, tecnlegs, emprenedors, docents, joves, etc. concebin
projectes i iniciatives dinters econmic i social, pblic i privat.
El nou paradigma de les ciutats intelligents es vincula tamb amb la innovaci, el coneixement derivat de lexplotaci de
lallau dinformaci que permeten les TIC i les corresponents eines de tractament de dades. Es tracta de noves eines al
servei de les noves oportunitats que sobren per als ciutadans a lhora de millorar i encarar el seu projecte de vida.
Actualment, algunes ciutats desenvolupen iniciatives prpies dun laboratori ciutad per a la innovaci, a mig cam del
centre de formaci, el cotreball, el centre de recerca, lateneu tecnolgic i la incubadora diniciatives socials i empresarials,
amb lobjectiu de fomentar el pensament creatiu, el disseny i la innovaci social i empresarial.

76

PROGRAMA MARC

EMPRENEDORIA, EMPRESA I TREBALL


Des del municipi, sha davanar en la garantia del dret subjectiu a locupabilitat. Aix implica gestar poltiques dinversi en
serveis pblics per tamb en poltiques transversals de millora de locupabilitat de les persones i de promoci diniciatives
generadores docupaci.
En aquest sentit, cal articular els mecanismes adients per garantir la participaci a la convocatria del Departament
dEmpresa i Ocupaci, mitjanant el Servei dOcupaci de Catalunya (SOC), per aconseguir els ajuts per emprendre accions
dorientaci i acompanyament a la inserci de la Xarxa dOrientaci per a lOcupaci. Aquesta xarxa dorientaci per a
locupaci sarticula des de dos nivells diferenciats i complementaris: un primer nivell dinformaci i assessorament, que es
porta a terme mitjanant la xarxa doficines de treball (SOC, i un segon nivell dorientaci, ms especialitzat, que es duu a
terme en collaboraci amb entitats pbliques i privades.
El dret subjectiu a locupabilitat ha de ser leix del model de desenvolupament econmic i social a lhora de buscar una
millor qualitat de vida de les persones, un dels principals objectius que es fixen els ajuntaments dEsquerra. Al segle xxi,
els esforos de les administracions shan de centrar a facilitar la transformaci de leconomia tradicional en una economia
del coneixement i sostenible, entenent que la sostenibilitat s una gran oportunitat de transformaci i dinnovaci per a
la majoria dempreses. s en aquest sentit que els ajuntaments dEsquerra promouen poltiques de dinamitzaci de les
activitats econmiques del municipi.
Daltra banda, lactual situaci del mercat laboral situa lemprenedoria com una opci cada vegada ms atractiva per als
professionals que busquen per que no troben feina assalariada. Cal que les poltiques municipals cren lentorn i les
condicions propcies per a lactivitat emprenedora, tant afavorint la creaci despais fsics (laboratoris ciutadans, espais
de cotreball), on els emprenedors puguin compartir els seus projectes, com facilitant-los lactivitat diria o afavorint-ne el
prestigi social.

Algunes propostes:
Emprenedoria

1.

Promoure lesperit emprenedor i la creativitat en els centres escolars i en la ciutadania en general, com a hbits i
competncies clau per a la formaci dels futurs components de la societat del coneixement.

2. Acostar la tecnologia i el coneixement a la ciutadania i les empreses del municipi per facilitar la comprensi i aplicaci
de la tecnologia a lactivitat quotidiana de persones, emprenedors i empreses.
3. Promoure lestabliment de citilabs com a nodes de foment del pensament creatiu, la innovaci social i empresarial i
lemprenedoria.
4. Establir i desenvolupar un poltica per ajudar a la creaci despais de cotreball als municipis, identificant-ne, per mitj
dun estudi, els punts forts i dbils, amb lobjectiu que els centres de cotreball tendeixin a una especialitzaci concreta.
5. Posar a disposici de possibles interessats a desenvolupar un projecte de cotreball espais municipals.
6. Promoure als mitjans de comunicaci locals els centres de cotreball.
7. Establir lnies dajuts en el marc dels centres de cotreball.
8. Promoure la cultura de lemprenedoria, de lesfor, del pensament creatiu, la innovaci i el coneixement.
9. Establir un programa de potenciaci i acompanyament per a les persones que vulguin establir-se en un espai de
cotreball, donant a conixer a la ciutadania els potencials dels espais. Lacompanyament de les persones ha de ser
suficient i qualificat; qui faci lacompanyament ha de ser un professional i cal establir un nombre mxim dusuaris
perqu siguin atesos per cada acompanyant, de manera que pugui resultar eficient.

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 77

10. Establir punts on informar i assessorar tcnicament i financerament les persones que vulguin crear petites empreses
de tipus associatiu o cooperatiu, aix com dautoocupaci.
11. Collaborar en lestabliment de canals de comunicaci entre els centres educatius, les empreses i les administracions
per ajustar loferta de formaci professional a les necessitats locals del mercat de treball. Crear els rgans consultius
i de participaci social que puguin vertebrar aquesta comunicaci.
12. Promoure, des dels ens locals, la desaparici de barreres administratives de tot tipus, la suma dimposicions tributries
en aquest mbit per a lestabliment dempreses.
13. Dur a terme una poltica de foment de lemprenedoria en les ordenances municipals.
14. Minimitzar la morositat de les corporacions locals respecte als provedors com a primera poltica de promoci
econmica.
15. Aprofitar les installacions i infraestructures municipals en hores sense s per a activitats promogudes des dels
municipis en favor de lautoocupaci de persones aturades.

Empresa i indstria
1.

Mantenir els polgons industrials i comercials (enllumenat, voreres, vials, senyalitzacions...).

2. Promoure les figures dels polgons dactivitat econmica (PAE) en el marc de la collaboraci publicoprivada.
3. Promoure les comunicacions adequades dels polgons industrials amb les grans infraestructures vials o altres mitjans
de transport (trens, ports, aeroports). En aquest sentit, esdev important la negociaci amb les operadores de vies
de pagament per no penalitzar les empreses dels municipis que tinguin les comunicacions amb la resta del pas
afectades per peatges.
4. Impulsar la concentraci empresarial dun mateix sector per promoure la creaci i la impulsi de clsters. Dacord amb
la poltica de clsters, afavorir el manteniment de sl industrial i potenciar la creaci de polgons industrials amb els
serveis necessaris per poder desenvolupar activitat productiva.
5. Generar sl industrial propi en bones condicions i utilitzar mesures datracci de noves inversions.
6. Incentivar i facilitar la incorporaci de les empreses a les noves tecnologies.
7. Establir i mantenir una comunicaci directa amb les principals indstries i empreses ubicades al municipi, a fi de
detectar possibles empreses en crisi.
8. Establir negociacions amb les patronals empresarials i els sindicats per oferir meses de dileg per implantar noves
empreses als municipis amb ofertes de sl industrial, amb incentius per a la industrialitzaci de zones despecial
inters.

Treball
1.

Promoure el treball social amb baixa qualificaci/especialitzaci de persones sense treball, respectant el principi de
no-substituci de llocs de treball efectius, atenent necessitats socials bsiques que qui les demana no pot retribuir
(persones dependents, collectius exclosos o en risc).

2. Detecci del nombre de famlies de lmbit local de qu es tracti que es troben per sota del llindar de la pobresa perqu

78

PROGRAMA MARC

formin part dun collectiu datenci prioritria que permeti la plena escolaritzaci, lalimentaci normal, lhabitatge i
lacompanyament necessari per a la inserci sociolaboral que calgui.
3. Vetllar per la formaci i la inserci laboral de les persones desocupades, amb especial atenci als collectius amb risc
dexclusi social, i tamb dels que tenen una integraci ms difcil al mercat laboral: joves, dones i ms grans de 45
anys.
4. Establir una borsa de treball municipal de fcil accs operativa telemticament a qu puguin accedir ocupadors
i demandants docupaci, en coordinaci amb les empreses del municipi i la resta de la comarca, per conixer les
necessitats del teixit empresarial.
5. Crear el club de la feina, un espai fsic assistit per un tcnic competent i destinat als demandants docupaci, amb
els recursos necessaris per facilitar que tothom pugui assolir i escollir adequadament el lloc de treball: ordinador,
impressora, correu electrnic, models de currculums, publicacions especialitzades ofertes/demandes, informaci
de cursos de formaci ocupacional, accs a pgines web docupaci, etc.
6. Treballar per la recollocaci de persones que perdin la feina per processos de tancament o deslocalitzaci dempreses.
En aquest mateix sentit, en les possibles negociacions de noves implantacions o trasllats dempreses, es vetllar
perqu les plusvlues derivades de la possible requalificaci de terrenys industrials no siguin mai un incentiu al
tancament o la deslocalitzaci de la mateixa empresa.
7. Promoure el coneixement i la relaci entre les empreses del mateix municipi i les dels municipis vens, com a via per
generar sinergies i projectes conjunts.
8. Crear un espai de Noves Experincies Empresarials, en qu les empreses que simplanten al municipis puguin donar
a conixer a la resta dempreses ja existents i a la ciutadania en general.
9. Promoure el voluntariat entre sniors prejubilats i jubilats, amb bagatge professional, per fer tutories per a persones
emprenedores i recercadores de treball.
10. Adaptar la formaci que sofereixi des del municipi amb les competncies necessries per cobrir les vacants de les
empreses locals.
11. Potenciar la creaci dempreses cooperatives i amb finalitats socials.
12. Promoure la contractaci responsable, tant a lajuntament (fomentant la participaci en concursos pblics dempreses
vinculades a centres especials de treball), com al teixit empresarial i comercial dels municipis, amb possibles
bonificacions fiscals.
13. Establir ajudes a la contractaci, afavorint les empreses que facin contractacions a collectius amb especial dificultat
daccs al mn laboral.

ELS PACTES LOCALS PER A LOCUPACI


Per implementar un pacte local per a locupaci es proposa, en primer terme, la creaci i potenciaci de les taules per a
locupaci com a ens on participen els agents econmics: representants institucionals, empresaris, sindicats, agrupacions
de comerciants, assemblees daturats... En el marc de la taula per a locupaci, es proposaran i es debatran les lnies marc
dactuaci que es materialitzaran en lelaboraci i la implementaci del pacte local per a locupaci (PLO).
En lelaboraci de les poltiques pbliques de promoci econmica, s imprescindible tenir instruments de diagnosi dall
que succeeix al mercat i fer un seguiment dels principals indicadors socioeconmics, especialment lindicador del nombre
daturats del municipi registrats al Servei dOcupaci de Catalunya, tenint en compte els que fan formaci o tenen altres
causes per les quals suspenen lalta com a demandant docupaci i ja no consten com a aturats, ja que hi ha molta ms gent
aturada que la que est registrada. Shan de considerar tamb totes les persones que ja no tenen dret, segons la normativa

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 79

aplicable, a accedir a qualsevol tipus de prestaci o subsidi per desocupaci, en no haver pogut generar prou cotitzacions.
Per tant, s molt important la funci i el contingut que es doni als Observatoris dOcupaci de Catalunya. No es tracta
de simples organismes burocrtics. En aquest sentit, es proposa la creaci i potenciaci, principalment per mitj dels
ens supralocals, com ara els consells comarcals, dels observatoris socioeconmics, a fi que proporcionin la informaci
necessria a les taules per a locupaci, en el marc del Pla estadstic de Catalunya.

Eixos de treball:
1.

Fomentar la cooperaci publicoprivada entre les administracions pbliques i els agents privats implicats, com a criteri
general per garantir la viabilitat dels projectes de dinamitzaci econmica i docupaci.

2. Treballar conjuntament amb els ens locals vens i els ens supralocals a lhora de planificar i dur a terme actuacions al
municipi, per garantir la millor eficincia possible dels recursos pblics que es destinen a promoci econmica. Per
aix, cal tenir en compte els fluxos de dinamisme econmic que emanen de les rees urbanes del pas.
3. Conixer les competncies de les persones aturades amb lobjectiu de millorar la seva ocupabilitat i procurar lencaix
amb les necessitats de les empreses.
4. Detectar les necessitats formatives de les persones i les empreses per millorar locupabilitat en el nostre territori
elaborant programes conjunts.

FOMENT DINFRAESTRUCTURES TIC


PER A LA CONNEXI CIUTADANA
El desplegament de la banda ampla s essencial per garantir que les empreses localitzades als polgons industrials tinguin
accs a infraestructures dalta capacitat arreu del territori. En aquest sentit, sn despecial inters les actuacions de banda
ampla a les zones rurals o les ms allades, on aquesta infraestructura esdev un element dinamitzador del territori.
1.

Impulsar poltiques dactuacions relatives a la planificaci de les infraestructures de telecomunicacions en el municipi,


com sn els plans dordenaci, plans estratgics, plans especials...

2. Promoure, en lobra pblica, lestudi i la inclusi de les infraestructures de telecomunicacions.


3. Facilitar el desplegament dinfraestructures de telecomunicacions per garantir serveis avanats i de qualitat.
4. Aprofitar sinergies entre municipis i amb altres administracions de Catalunya i, en especial, de lrea metropolitana,
per potenciar el concepte de nvol (cloud) privat per a administracions pbliques.
5. Implantaci dinfraestructures innovadores de baix cost i ms eficincia, tant energtica com de processament o cost
de desplegament, que les disponibles actualment.
6. Elaborar un pla per arribar a un consens entre la poblaci, lajuntament i les operadores de telecomunicacions mbils
perqu la proliferaci dantenes de telefonia mbil no actun com a element distorsionant, i garantir la cobertura al
mxim de llars possibles. Promoure la compartici daquestes infraestructures entre les diverses operadores que
presten serveis al nostre pas.
7. Aprofitament de les xarxes Wi-Fi municipals per proporcionar laccs als serveis i als trmits municipals.
8. Promoure les xarxes gratutes de Wi-Fi a tot el municipi.
9. Elaborar un mapa sonor i dSMRF Sistema de Monitoritzaci de Radiofreqncia per obtenir mesures objectives
dels nivells de radiacions de les infraestructures de telecomunicacions mbils, i aix donar tranquillitat a la ciutadania.

80

PROGRAMA MARC

Per les TIC tamb sn la principal palanca de canvi que permet la innovaci necessria a tots els mbits sectorials i, per
tant, fa que siguin un element transversal imprescindible en la nostra societat. En aquest enfocament, podrem parlar de:
Talent digital: com a motor de canvi del model productiu i palanca de creixement econmic sostenible i de creaci de
valor afegit, caldria articular una iniciativa coordinada en els mbits municipal i nacional per desenvolupar el talent
digital. Es basaria, entre altres eixos, en la introducci de solucions educatives transformadores a les escoles i en la
creaci duna xarxa de centres municipals fab-lab. Lobjectiu a mig termini s dincrementar drsticament les vocacions
cientificotecnolgiques al nostre pas, al mateix temps que es desenvolupa la creativitat, la comunicaci, lautonomia, etc.
i evitem lescletxa digital.

Ecosistema TIC:
1.

Treballar en poltiques que permetin el foment i el desenvolupament de la indstria TIC com a generadora docupaci
de futur.

2. Fomentar les poltiques formatives i de reciclatge que permetin una sortida laboral TIC a professionals daltres sectors.
3. Definir lnies de treballs especfiques que garanteixin la socialitzaci del coneixement i que evitin lescletxa social
vinculada a les TIC.
4. Treballar conjuntament amb la indstria laccs a fons de finanament europeus per fomentar la competitivitat del
sector.

Aplicaci de les TIC


1.

Treballar en poltiques de modernitzaci del petit comer i de la petita i mitjana empresa daltres sectors per fomentarne la competitivitat mitjanant les TIC.

2. Fer s de les TIC per a poltiques socials que evitin lallament de les persones i el seu sentit de pertinena i la seva
atenci social.
3. Aplicar les TIC per al foment de la cultura local mitjanant la instrumentalitzaci de les xarxes socials i altres eines
socialitzadores.
4. Fomentar la collaboraci ciutadana mitjanant lobertura de nous canals moderns que permetin detectar i solucionar
de forma rpida problemtiques que esdevenen a lespai pblic.

Altres
1.

Mobile World Congress: tot i ser un esdeveniment especfic de Barcelona, limpacte que t va molt ms enll. Cal
treballar en poltiques que permetin el foment i el desenvolupament de la indstria TIC com a generadora docupaci
de futur, i el MWC nha de ser un pilar fonamental.

2. Les TIC tamb sn una bona eina davaluaci de poltiques pbliques de forma transversal. Caldria introduir la cultura
del seguiment i lavaluaci dels objectius establerts.

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 81

BONES PRCTIQUES DE MUNICIPIS EMPRENEDORS


1. PORTAL OPEN DATA A RUB. Ajuntament de Rub
2. BONIFICACIONS FISCALS ALS COMEROS PER AJUDAR A LA REACTIVACI
ECONMICA DEL SECTOR. Ajuntament de Rub
3. FOMENT DE LA CONTRACTACI. Ajuntament de Rub
4. SERVEI LOCAL DOCUPACI SUPRAMUNICIPAL. Ajuntament de Llinars del Valls
5. INFORMACI TURSTICA BOTIGA DE PRODUCTE LOCAL. Ajuntament de Sant Mart de
Tous
6. CENTRE DINICIATIVES EMPRESARIALS. Ajuntament de Caldes de Montbui
7. LA MIGRACI AL LIBREOFFICE. Ajuntament de Caldes de Montbui
8. TURISME 2.0. Ajuntament de Caldes de Montbui
9. Infraestructures TIC. Sectorial Societat de la Informaci (diversos ajuntaments)
10. CITILAB. Ajuntament de Cornell
11. BRIGADA JOVE. Ajuntament dArenys de Munt

82

PROGRAMA MARC

1. PORTAL OPEN DATA A RUB. Ajuntament de Rub


DIAGNOSI
Millorar la comunicaci i el retre comptes a la ciutadania.
PROPOSTA
Portal Open Data a Rub, amb el buidatge de la majoria de dades estadstiques de qu disposa lAjuntament: dades de
poblaci, dactivitat econmica, financeres... permet que qualsevol ciutad pugui accedir a les dades i pugui configurar els
filtres i recerques segons el seu inters.
Ms informaci: https://opendata.rubi.cat/
RESULTAT
Ms transparncia a lAjuntament.
CONTACTE PER A MS INFORMACI
Ars Tubau, regidora de Rub

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 83

2. BONIFICACIONS FISCALS ALS COMEROS PER AJUDAR A LA REACTIVACI


ECONMICA DEL SECTOR. Ajuntament de Rub
DIAGNOSI
Ajudar a reactivar econmicament el sector del comer de la ciutat.
PROPOSTA
Primer any dobertura dun establiment comercial, reducci del 90 % en la taxa descombraries.
http://www.rubi.cat/perfil/rubi/recursos/recursos/16._ordenan_a_fiscal_n_m._16_2014.pdf
RESULTAT
Iniciativa valorada positivament.
CONTACTE PER A MS INFORMACI
Ars Tubau, regidora de Rub.

84

PROGRAMA MARC

3. FOMENT DE LA CONTRACTACI. Ajuntament de Rub


DIAGNOSI
Des de lmbit de la promoci econmica i el comer, establir un mecanisme per incentivar la contractaci (temporal) de
persones aturades de la ciutat.
PROPOSTA
Subvenci a les empreses/comeros que fan una contractaci de 3 o 6 mesos a persones de la ciutat. Se subvenciona des
de lAjuntament el mateix perode; s a dir, 3+3 o 6+6. Daquesta manera, el treballador pot tenir un contracte de 6 mesos
(est pensat, sobretot, per al comer) o de 12 mesos. Pressupost 2014: 230.000 .
http://www.rubi.cat/perfil/rubi/recursos/recursos/bases_definitives_bopb__contractaci__privada.pdf
RESULTAT
Satisfactori, accions que ajuden a fomentar locupaci.
CONTACTE PER A MS INFORMACI
Ars Tubau, regidora de Rub

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 85

4. SERVEI LOCAL DOCUPACI SUPRAMUNICIPAL. Ajuntament de Llinars del Valls


DIAGNOSI
A Llinars, fa deu anys que es disposa dun servei local docupaci i, des dels ltims dos anys, lhem ofert als municipis
vens de Vilalba Sasserra, Sant Antoni i Sant Pere de Vilamajor, mitjanant un conveni. La idea i voluntat va ser posar
negre sobre blanc un servei que ja es donava des de Llinars a usuaris daquests municipis tamb, per sense rebre cap
contraprestaci econmica.
PROPOSTA
El servei es dna amb una persona tcnica docupaci que est tres dies a Llinars, un a Sant Antoni de Vilamajor i un a
Sant Pere de Vilamajor. El cost laboral daquesta persona es reparteix seguint un criteri de poblaci aproximat, del qual
resulta un 45 % del cost per a Llinars; un 25 %, per a Sant Antoni; un 25 %, per a Sant Pere, i un 5 % per a Vilalba Sasserra.
Aquesta collaboraci, intentem que tamb es reprodueixi en la programaci de cursos, de forma que no se solapin ni es
repeteixin.
La collaboraci tamb lapliquem en lorganitzaci duns tallers dorientaci que es fan des de Llinars, els dijous, i que estan
oberts als quatre municipis.
RESULTAT
El resultat s positiu, tant per latenci personalitzada com per les eines amb qu es dota els usuaris del servei, i per tenir
una visi amb un angular ms gran de la situaci de locupaci en un territori superior al municipal.
Fruit daquesta experincia, tamb ens hem presentat tots quatre municipis a una convocatria de la Generalitat amb un
projecte pilotat per Llinars de creaci dun espai de reflexi publicoprivat per generar accions que tinguin com a objectiu
la creaci docupaci en leix dentorn, lleure i esport.
CONTACTE PER A MS INFORMACI
Antoni Garcia, regidor dAcci Social i Promoci Econmica

86

PROGRAMA MARC

5. INFORMACI TURSTICA BOTIGA DE PRODUCTE LOCAL. Ajuntament de Sant Mart de


Tous
DIAGNOSI
Sant Mart de Tous, tot i tindre, duna banda, un entorn paisatgstic important, elements de valor arquitectnic, histric
i cultural remarcables i, daltra banda, productes locals artesans, no havia estat mai un poble turstic. LAjuntament va
entendre que shavia de treballar per dinamitzar tursticament i econmicament el municipi. Cal remarcar que es partia de
prcticament un escenari verge.
PROPOSTA
El primer pas va ser convocar i treballar amb els emprenedors i comeros locals perqu sassociessin en una associaci de
botiguers i comerciants del poble. Abans de fer aquest pas, amb el suport de la Diputaci de Barcelona es va elaborar un
pla de dinamitzaci econmica i turstica del municipi que marcava diverses lnies de treball per avanar en aquesta lnia
(val a dir que el document no recollia les particularitats del municipi, i algunes accions eren de difcil aplicaci, per s que
va servir per donar lempenta inicial i reunir tots els afectats en una discussi conjunta).
Daqu va nixer la idea de crear una srie de visites guiades al nucli antic amb inici i final en un local que servs de punt
dinici i benvinguda i, a la vegada, les visites finalitzessin en el mateix punt passant un audiovisual del poble i, desprs,
vendre en el mateix punt tots els productes locals.
Aix, la proposta es concretava en un pla detapes. En la primera etapa, lAjuntament assumiria tota la despesa associada
(veurem que no es desmesurada); en la segona, una vegada shagus acreditat que la idea funcionava, els comerciants
haurien dassumir els costos derivats proporcionalment de la venda que sefectus. Aquest punt s important, perqu
convncer dentrada els comeros tradicionals del poble que la idea era rendible i que el model innovador era factible
hauria estat impossible.
La primera etapa es va iniciar amb la cessi ds dun local buit del nucli antic, propietat dun comerciant, a lAjuntament
(lAjuntament noms paga lelectricitat i la neteja) per adequar-lo com a punt dinformaci turstica i botiga de producte
local. LAjuntament tamb va assumir el cost dels guies turstics (preu per hora molt ajustat), joves de 20 a 30 anys del
mateix municipi que es van formalitzar com a associaci (a posteriori, no en els inicis).
LAjuntament tamb actua com a central de reserves daquestes visites guiades, a part danunciar-les a la premsa comarcal
i en altres esdeveniments. Cal destacar que la iniciativa sha consolidat rpidament grcies que les visites guiades es van
oferir gratutament a tots els membres de lAssociaci de Botiguers i Comerciants. A ms, que dos restaurants del poble
optessin per oferir sortides turstiques mitjanant agncies, en el sentit de visita + dinar, va ser favorable.
Els guies reben els visitants, dinamitzen la visita, passen laudiovisual, coordinen la venda a la botiga i fan el repartiment
als comeros o productors.
En aquests moments, la iniciativa compta amb dos anys de vida i es preveu passar a la segona etapa al llarg de lany 2015.
Aquesta segona etapa ha de traspassar les despeses de local, electricitat, neteja i guies als comeros que hi fan negoci.
RESULTAT
Iniciativa dxit, per cal destacar un alt grau de complexitat de gesti i seducci dels agents implicats. El resultat dels dos
primers anys han estat ms de 4.000 visitants i uns 20.000 euros de beneficis bruts*
* Cal destacar, per exemple, que el productor de llonganisses local ven aproximadament 750 els mesos de visites; els
forns de pa, aproximadament 200 , i la resta sn vendes menors: mel, fruits secs, sab, joies, records turstics,...
CONTACTE PER A MS INFORMACI
Pau Mir, regidor de Cultura, Festes, Entorn Rural, Medi Ambient i Promoci Econmicade lAjuntament de Sant Mart de
Tous.

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 87

6. CENTRE DINICIATIVES EMPRESARIALS. Ajuntament de Caldes de Montbui


DIAGNOSI
Des de lAjuntament de Caldes de Montbui sha impulsat aquest projecte perqu es va detectar una demanda de la
ciutadania duna tipologia de lloguer de locals i naus industrials molt clara, a un baix cost i amb una superfcie reduda,
perqu totes les persones que demanaven la mateixa tipologia de locals o naus eren nous emprenedors que es trobaven
que els locals de lloguer normals eren grans per a les seves necessitats o tenien un lloguer al qual no podien fer front a
lhora diniciar lactivitat.
PROPOSTA
Tot el lloguer est destinat a emprenedors o empreses amb menys de 3 anys de creaci i tenen, dentrada, una estada
mxima al centre de 5 anys.
LAjuntament va decidir comprar una nau industrial al polgon La Borda i reformar-la, tot oferint el servei de lloguer de 5
naus industrials petites i 14 despatxos amb una sala comuna per fer exposicions i vendes.
RESULTAT
Amb menys de tres anys, locupaci del centre ronda entre el 80 i el 90 % i ja hi ha una primera empresa que ocupava una
nau industrial que ha fet el salt al mercat normal.
CONTACTE PER A MS INFORMACI
Josep Ramon Maranys, regidor dHisenda i Promoci Econmica de Caldes de Montbui.

88

PROGRAMA MARC

7. LA MIGRACI AL LIBREOFFICE. Ajuntament de Caldes de Montbui


DIAGNOSI
Partim dun nombre de 167 pecs; 87, amb Windows 83; i 68, amb Windows XP, a ms de 18 amb UBUNTU i 8
amb LINKAT. Davant lelevat cost de lactualitzaci de llicncies dMSOffice ms de 25.000 va sortir la
proposta de migrar a LibreOffice. Per evitar incompatibilitats en algunes rees, es decideix que la migraci es
faci dels entorns no crtics i que es mantingui en la resta dordinadors les llicncies ms actuals dMSOffice 2013.

PROPOSTA
La migraci va comenar el 2013 i va afectar 140 usuaris; ha estat acompanyada per formaci feta des de la Diputaci de
Barcelona per reforar i ajudar els usuaris en la migraci.
Sha escollit LibreOffice perqu s una suite de productivitat de qualitat professional integral.
Hi ha una gran base dusuaris de LibreOffice satisfets a tot el mn i est disponible en ms de 30 idiomes i per a tots els
principals sistemes operatius, incloent-hi Microsoft Windows,
Mac OS X i GNU / Linux.
La fundaci The Document Foundation dna garantia de continutat, rebent el suport
dempreses com Google, Red Hot... http://es.libreoffice.org/
RESULTAT
Sha comprovat la compatibilitat de la suite amb la resta de programari positivament
(noms hi ha hagut problemes amb A3 Nmines).
Shan detectat problemes amb el gestor de bases de dades i continuarem utilitzant MS ACCES (8 usuaris).
Alguns usuaris (5 de 140) han manifestat algun inconvenient al canvi per desconeixement de leina.
Sest confeccionant una normativa ds pel que fa a lintercanvi de fitxers entre els usuaris de la corporaci i tercers.
En general, la migraci, la valorem com a molt satisfactria.
CONTACTE PER A MS INFORMACI
Sara Marc, Rgim Intern i Atenci a la Ciutadania de lAjuntament de Caldes de Montbui.

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 89

8. TURISME 2.0. Ajuntament de Caldes de Montbui


DIAGNOSI
Quan volem anar de viatge, acostumem a buscar per Internet la destinaci. s per aix que vam creure oport impulsar
una campanya de Turisme 2.0. Lobjectiu era posar al dia i modernitzar la regidoria de Turisme. Pel que hem vist, pocs
ajuntaments petits i mitjans treballen gaire les noves tecnologies en lmbit de turisme.
PROPOSTA
Actualitzaci del web www.visiteucaldes.cat, lobjectiu era que fos molt visual i atractiu, de cara als que el visitessin. Es
van crear perfils turstics de Facebook, Twitter i Instagram, gestionats per una persona de lOficina de Turisme que fes de
community manager.
Es van encarregar tamb uns vdeos promocionals que serien la carta de presentaci de Caldes de Montbui. En una
campanya per promocionar el Mercat de lOlla de Caldes a TV3, vam tenir unes 24.000 visualitzacions de lanunci al
Facebook de lOficina de Turisme en 3 dies.
Parallelament, hem fet trobades de bloguers a Caldes per la Fira de Nadal 2013 i lEscaldrium 2014. Lobjectiu era fer
un press trip: que passessin un gran cap de setmana al municipi i desprs en parlessin recomanant la destinaci als seus
lectors. Durant aquestes campanyes de bloguers, les visites a www.visiteucaldes.cat es van duplicar.
Tamb es va crear una App anomenada AppCaldes, que oferia informaci turstica en diversos idiomes per als visitants.
Totes aquestes accions eren debatudes i validades per la Taula de Turisme, un espai de participaci ciutadana amb els
actors turstics del municipi.
RESULTAT
El resultat s difcil de mesurar a curt termini, tot i que tenim la sensaci que Caldes de Montbui comena a ser ms conegut.
Intentem que hi hagi un efecte moda descobrint El Poble que Bull, el nostre eslgan. La taula de turisme ha valorat molt
b aquests esforos, ja que el sector privat de Caldes veu que aquestes accions beneficien els seus establiments.
CONTACTE PER A MS INFORMACI
Isidre Pineda, regidor de Promoci Turstica i Termalisme de lAjuntament de Caldes de Montbui.

90

PROGRAMA MARC

9. Infraestructures TIC. Sectorial Societat de la Informaci (diversos ajuntaments)


Un dels elements clau per poder disposar de serveis avanats de telecomunicacions s la disponibilitat de les
infraestructures necessries, especialment de fibra ptica disponible per a tots els operadors.
En molts llocs en qu el mercat s petit i linters dels operadors escs, cal buscar alternatives. El cas paradigmtic s el
de les companyies elctriques, que estan obligades a desplegar els comptadors intelligents i, per tant, en molts casos, a
desplegar fibra ptica. A Catalunya, tenim prop de 40 petits operadors elctrics que ja ho estan fent.
Des dels ajuntaments, podem promoure que aquesta fibra ptica que posen les companyies elctriques serveixin tamb
perqu els operadors de telecomunicacions puguin oferir telefonia mbil de darrera generaci o serveis de fibra ptica a
ciutadans i empreses.
Experincia aplicable a diversos municipis catalans.
CONTACTE PER A MS INFORMACI
Sectorial SI Josu Sallent

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 91

10. CITILAB. Ajuntament de Cornell


Citilab s una barreja entre un centre de formaci, un centre de recerca i una incubadora diniciatives empresarials i
socials. Concep la xarxa no com la Internet de les coses sin com la Internet dels ciutadans. Des que va nixer lany 1997
i va inaugurar la seu fsica el 23 de novembre del mateix any, Citilab ha estat impulsant una activitat com a centre digital
dinnovaci ciutadana per a la difusi i el foment de la Societat del Coneixement. Els seus mtodes de treball bsics sn el
pensament de disseny i la creaci centrada en lusuari. A Citilab, Internet es considera un mitj per innovar de forma ms
collaborativa i integradora amb el ciutad en el centre del procs.
PROPOSTA
Explota i difon limpacte digital en el pensament creatiu, el disseny i la innovaci que sorgeixen de la cultura digital.
RESULTAT
Un histric de projectes com ara lHort Digital, Vision, MusicLab, etc.
Laborlab+, destinat a espai de cotreball i a la transformaci didees en projectes.
Smart Citizens, destinat a la formaci i participaci dels ciutadans en la millora i la innovaci dels serveis pblics.
CONTACTE PER A MS INFORMACI
http://citilab.eu/
Sectorial SI Sergi Marcn

92

PROGRAMA MARC

11. BRIGADA JOVE. Ajuntament dArenys de Munt


DIAGNOSI
Impulsar la inserci laboral juvenil i fomentar el civisme

PROPOSTA
Contractar 20 joves a mitja jornada durant els mesos de juliol i agost per dur a terme tasques de manteniment despais i
equipaments pblics, sota la supervisi dun tutor/monitor, i compatibilitzant aquesta primera etapa dinserci laboral amb
el temps de lleure propi de les vacances estivals.
RESULTAT
Desprs duna campanya informativa als centres educatius sobre el projecte i els treballs que calia fer, els joves interessats
a treballar quatre hores al dia, en lpoca de vacances escolars, que complexen els requisits sinscriuen al punt dinformaci
juvenil. En lexperincia 2014 van sollicitar poder participar el triple de les places pressupostades i, dacord amb les bases,
sescolliren els 20 joves en un sorteig pblic. Els joves van iniciar el treball participant en un curs sobre formaci de
riscos laborals, i van aprendre a fer tasques relacionades amb el manteniment despais verds i equipaments municipals
(jardineria, pintura, neteja...). s un projecte molt ben valorat pels joves i pel conjunt de la societat. A ms del component
dinserci laboral, t un component cvic relacionat amb la cura de lespai pblic, ja que posa de manifest davant el collectiu
de joves lesfor i el cost que representa mantenir-lo i rehabilitar-lo.
CONTACTE PER A MS INFORMACI
Joan Rabasseda, alcalde dArenys de Munt

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 93

94

PROGRAMA MARC

MUNICIPIS SOSTENIBLES

LESPAI CVIC. URBANISME, SOSTENIBILITAT I GOVERNANA


I. Tot i que, etimolgicament, urbanisme t a veure amb lordenaci de la ciutat, la realitat indica que la majoria de fenmens que passen a dins dels municipis des del punt de vista fsic estan directament relacionats amb el que succeeix en el
seu rerepas (hinterland) immediat, ra per la qual, des de mitjan segle xx, la reflexi urbanstica incorpora gradualment
la interrelaci amb la planificaci fsica dmbits superiors al municipi i la planificaci econmica, incloent-hi, gradualment
tamb, la perspectiva ambiental. Per tant, lurbanisme, en lactualitat, no s altra cosa que una perspectiva global de la
relaci de lhome amb el medi en qu es desenvolupa, que fa de lordenaci del sl el seu eix.
Noms des daquesta perspectiva es pot entendre que, malgrat que des del Reglamento de Obras, Servicios y bienes Municipales i lEstatuto Municipal de Calvo Sotelo, ambds de 1924, lurbanisme s una competncia bsicament municipal,
la legislaci urbanstica estableixi la necessria coherncia dels plans urbanstics amb el planejament territorial, a banda
destablir categories de planejament urbanstic supramunicipal que simposen jerrquicament al planejament urbanstic
municipal. (En lactualitat, els articles 13 i 56 del Text refs durbanisme i Llei 23/1983, de poltica territorial).
Tamb des daquesta perspectiva cal entendre la introducci del principi del desenvolupament sostenible a la legislaci
urbanstica, mancat encara, per, de llarg recorregut pel que fa al planejament vigent a Catalunya, ats que, tot i que
inclou el concepte a la Llei durbanisme de 2002, la mateixa Llei renuncia a la manca dadaptaci espanyola de la Directiva
2001/42/CE, de 27 de juny de 2001, de lavaluaci ambiental de plans i programes, a incorporar-la a lordenament catal,
cosa que no es fa fins lany 2006.
Finalment, s destacable com el concepte de desenvolupament sostenible, formulat en la clssica definici de la Comissi Brundtland de lONU com noms el que s capa de perdurar, incorporant-hi les dimensions deficincia econmica
(economia), qualitat ambiental del medi natural i cultural (ecologia) i cohesi social (societat), sha redefinit incloent-hi la
governana democrtica, s a dir, el dret al bon govern i a la bona administraci, despecial rellevncia si es t en compte
que alguns dels drets que es reconeixen en la majoria de constitucions occidentals estan vinculades al medi ambient urb.
Pel que fa a Catalunya, aquest dret al bon govern es troba recollit en larticle 30 de lEstatut del 2006.
II. La fi de la dicotomia ciutat/sostenibilitat
[...] A llarg termini, les ciutats no poden satisfer la seva funci de motor de progrs social i creixement econmic tal com
es descriu en lestratgia de Lisboa, a menys que siguin capaces de mantenir lequilibri social, protegir la seva diversitat
cultural i establir una elevada qualitat pel que fa al disseny, larquitectura i el medi ambient....
[...] la interacci entre larquitectura, planificaci urbana i de les infraestructures sha dintensificar per tal de poder crear
espais pblics atractius i humans....
[...] Una contribuci essencial tant a la qualitat de vida com del medi ambient es pot fer mitjanant un transport urb

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 95

sostenible, accessible i assequible... Shan de millorar les infraestructures tcniques, en especial el subministrament daigua
i el tractament de les aiges residuals i altres xarxes de subministrament. [...] L eficincia energtica s un requisit clau
per als serveis dutilitat pblica. Leficincia energtica en els edificis sha de millorar, tant en els existents com en els de
nova planta....
Una base important per a un s eficient dels recursos s una estructura compacta dassentaments. L estratgia dintegrar
els usos dhabitatge, treball, educaci, compres i oci en els barris ha resultat ser especialment sostenible....
Les nostres ciutats shan dadaptar a lamenaa del canvi climtic global. Un desenvolupament urb ben dissenyat pot
afavorir un creixement basat en la reducci de combustibles fssils, millorar la qualitat ambiental i reduir les emissions de
carboni....
(Carta de Leizping sobre ciutats europees sostenibles. Aprovada en la reuni informal de ministres de Desenvolupament
urb i cohesi territorial celebrada a Leipzig el 24/25 de maig de 2007).
Est previst que el 70 % de la poblaci mundial visqui en ciutats lany 2050; un 50 %, el 2008. (Dades extretes de la presentaci de la metodologia de treball Ecobarri Vallbona. Institut de cincia i Tecnologia Ambiental UAB, ICTA) i, a hores
dara, 4 de cada 5 europeus vivim en ciutats (Comunicaci de la Comissi al Consell i al Parlament Europeu sobre una estratgia temtica sobre el medi ambient urb (COM (2005) 718 final), formulada en compliment de Sis Programa dAcci
de la Comunitat Europea en matria de Medi Ambient (Decisi 1600/2002/CE del Parlament Europeu i del Consell de 22
de juliol de 2002).
Dins el fet municipal, la ciutat, de manera rellevant, se situa en el centre de qualsevol estratgia poltica per a la sostenibilitat.
III. El gaudi i la preservaci duna part rellevant de drets ciutadans reconeguts en les constitucions del nostre entorn poltic
estan vinculats al medi ambient urb. El dret a la ciutat (o a determinat model de ciutat, una ciutat sostenible), les cartes
de drets amb relaci a ls del sl, interaccionen amb drets fonamentals dels ciutadans.
Larticle 175 del Tractat de la Uni Europea, que dna cobertura a les competncies sobre utilitzaci del sl, forma part del
Ttol competencial sobre medi ambient; res a veure amb una regulaci del sl des del punt de vista patrimonial. Fins i tot
el Tribunal Constitucional espanyol, seguint la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans, ha vinculat la defensa del
dret a la intimitat amb el dret al medi ambient quan ha equiparat la contaminaci acstica a la vulneraci de la intimitat
(STC 119/2001, de 24 de maig).
El dret ms progressista i modern fa temps que vincula a la llum de clusula de lestat social, el dret al gaudi dun habitatge
digne a un hbitat o medi ambient adequat i a unes condicions ambientals mnimes, on es desenvolupi la dignitat de la
persona i els drets que li sn inherents. Tant formen part del medi ambient el medi natural com el medi artificial, la ciutat,
on es troben, a ms, una part important dels bns pblics que conformen el patrimoni collectiu.
En definitiva, el medi ambient s un concepte estructural, no una mirada descriptiva sobre determinats elements.
IV. La ciutat s lespai cvic. Lurbanisme, ms enll de la distribuci els usos i activitats sobre el territori i la delimitaci
entre els espais privats i els pblics, genera lespai cvic. Aquest s lespai socialitzat on es genera el contacte, la identitat,
lacci i el conflicte, s un espai en contnua redefinici. Per aix, des dEsquerra proposem mesures i accions perqu es
produeixin i es millorin les condicions que fan daquests espais punts de trobada, com tamb la seva governana democrtica, dacord amb el paradigma del dret al bon govern i a la bona administraci que recull lEstatut. s aqu on les poltiques
dEsquerra han de tenir lobjectiu de fer daquest espai un pilar fonamental de la cohesi social del municipi.
Des dEsquerra, concebem la participaci de la ciutadania en aquest espai mitjanant el civisme, perqu les nostres propostes provenen del valors republicans llibertat, justcia, comunitat. Volem aconseguir el comproms de les persones en
la creaci i la participaci daquest espai. Hem de fer de lespai cvic un lloc de trobada i de contacte, hem de transformar
lespai pblic i lespai privat en espai cvic.
Per poder generar sinergies positives en lespai cvic, hem de fer poltiques transversals que permetin treballar mbits com
el medi ambient, lurbanisme, la mobilitat, lhabitatge i la seguretat, poltiques pensades per a les persones i que ajudin a
teixir una societat ms justa.

96

PROGRAMA MARC

Aquest espai ha de ser el referent dels nostres municipis; la trama urbana, leix vertebrador de les activitats socials i econmiques, i el model urbanstic, un marc integrador en tots els sentits.
Ens hem dallunyar del model urbanstic extensiu que tant sha desenvolupat al nostre pas i que no s lidoni per generar
aquest espai cvic. Creiem en un model compacte i mediterrani, hem de potenciar la identitat i la pertinena mitjanant el
reconeixement histric i el patrimoni de cada municipi.
Des dEsquerra, creiem en la configuraci de lespai cvic com un resultat de lacci de les persones, que li donaran una
identitat i un simbolisme propis. Per aix, els ajuntaments dEsquerra proposen poltiques locals pbliques pensades per a
les persones i per a la seva quotidianitat, per aconseguir una societat ms justa, lliure i igualitria.
Per tant, lespai cvic s fonamental en el respecte als altres, en la convivncia, en la llibertat de la ciutadania. Amb aquest
objectiu acomplert, tindrem municipis ms agradables, ms amables; en definitiva, municipis ms humans.
V. En aquests moments, les poltiques durbanisme a Catalunya es troben en procs de debat a partir de la creaci, mitjanant lOrdre TES/110/2013, del Comit dExperts per a la reforma de les poltiques dordenaci territorial i durbanisme
a Catalunya. El debat incorpora reflexions sobre la supramunicipalitat en les actuacions, els equipaments i les activitats
que requereixi la planificaci territorial, compartint beneficis, crregues i ingressos tributaris; tamb les competncies
municipals en lurbanisme, dacord amb la capacitat real de gesti del mapa municipal.
La perspectiva dun Programa marc per a unes eleccions ha de ser una eina per afrontar els reptes de gesti poltica i
administrativa amb el dret vigent, per la qual cosa ens centrarem en el marc legal vigent, des de la perspectiva de la
reivindicaci de lapoderament ciutad en la presa de decisions urbanstiques, propi duna democrcia avanada,
doblement legtima si partim duns drets i deures de ciutadania amb relaci al territori i lurbanisme que no tenen res
a veure amb la condici de propietari, uns drets i deures la defensa aferrissada dels quals, des dels ajuntaments dERC,
hauria devitar noves bombolles immobiliries.
La darrera legislaci del sl instaura un dret a la ciutat, un catleg de drets i deures de ciutadania amb relaci al territori,
amb independncia de la condici o no de propietari, i diferent dels drets i deures daquesta condici, i a la iniciativa del
desenvolupament ms lligada a la llibertat dempresa (apartat IV dels prembul i articles 4 i 5 del Text refs de la Llei del
sl de 2008).
En definitiva, en un procs poltic iniciat amb la Conferncia dEstocolm de 1972, que ha arribat a la primera dcada del
segle xxi amb mltiples concrecions, tant jurdiques com declaratives1, que ha conformat una nova branca del dret, el dret
ambiental, lurbanisme i lordenaci territorial han dexpressar una sntesi entre poltica econmica, social, cultural i ecolgica similar a la que inspira la noci de desenvolupament sostenible.
Aquest paradigma s indefugible per a qualsevol reflexi urbanstica i arquitectnica, en lactualitat.

1. Podrem esmentar, de manera no exhaustiva: lAgenda 21, aprovada a la cimera de Rio de Janeiro de 1992; la Carta dAalborg de 1994; el protocol de Kyoto o
lestratgia de Gteborg. Tamb, la Declaraci de Toledo sobre desenvolupament urb de 2010.

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 97

SOSTENIBILITAT
Esquerra Republicana, garantia per a un desenvolupament local sostenible
La sostenibilitat s un concepte global que integra els aspectes econmics, socials i ambientals i que esdev un autntic
full de ruta per a lacci poltica. No podem destriar o separar, per exemple, la igualtat doportunitats de les poltiques de
transport pblic, ni lurbanisme de la contaminaci, ni lequilibri de rendes del dret a laccs a un medi saludable, ni la gesti
dels recursos naturals de lactivitat econmica. La sostenibilitat no s, doncs, una opci ideolgica o de vida, com sovint es
pretn fer veure des dalguns mbits, sin una premissa bsica per a les poltiques modernes que, de deb, busquin la millora de la qualitat de vida, la justcia social i el benestar econmic de la ciutadania sense malmetre les possibilitats futures.
Cada poble i cada ciutat sha de veure com un sistema en interacci amb el seu entorn, i aquest punt de vista ha de regir
el nostre plantejament en dissenyar ciutats i pobles que contribueixin a un nou model de desenvolupament orientat a la
millora constant de la qualitat de vida de la ciutadania, sota parmetres i criteris del segle xxi.
En aquest sentit, els municipis de Catalunya, com a primer esgla en lorganitzaci social i poltica i com a part constituent
bsica del mateix pas, han dafrontar un seguit de reptes que no noms tenen a veure amb reivindicacions conservadores
o basades en un ideal romntic de manteniment del patrimoni natural o de lequilibri territorial, que tamb, sin que sn
reptes que vnen determinats per factors estructurals del nostre model socioeconmic i que afecten de manera palesa el
territori, la qualitat de vida i la disponibilitat dels recursos immediats, fins a posar en entredit la viabilitat del funcionament
actual.
Ja no s qesti de comptabilitzar desenvolupament i sostenibilitat, es tracta que, en ple segle xxi, ja no podem separar
la idea de desenvolupament de la idea de sostenibilitat, ja sn un sol concepte i cal actuar localment en conseqncia. Des
dels ajuntaments, Esquerra assumeix el repte de fer de la sostenibilitat en tots els sentits el full de ruta per al desenvolupament integral de pobles, viles i ciutats del nostre pas, amb total coherncia i responsabilitat.

Desenvolupament local sostenible


Els ajuntaments dEsquerra traaran estratgies de desenvolupament local sostenible que aniran ms enll de la durada
dun mandat i ms enll de les qestions purament econmiques o ambientals. Aquestes estratgies han dintegrar tots
els aspectes econmics, socials, ambientals i territorials del municipi i marcar el full de ruta cap a lassoliment dun model
de desenvolupament i de millora de la qualitat de vida perdurables.
Calen poltiques valentes per fomentar la producci i el consum local mitjanant el planejament general, shan de crear
des de la base les condicions necessries per aconseguir una economia de proximitat; s per aix que sn fonamentals las
poltiques de cooperaci entre municipis.
Els ciutadans han dincorporar lespai agrari com un equipament ms de la ciutat i, per tant, hem de dotar aquests espais
de la rellevncia que es mereixen.
Cal tenir molt present les aportacions entorn el concepte i el paradigma de les ciutats intelligents (smart city), un nou
concepte que cal tractar globalment, i no deixar-nos enlluernar per les propostes de les grans corporacions que, darrere
daquest nou concepte, noms hi tenen lincentiu econmic lligat als canvis tecnolgics.

Impuls per al sector primari:


1.

Cal considerar estratgic per al pas, des del punt de vista econmic, ambiental i, sobretot, territorial, el rellanament
dun sector primari potent, basat en una producci de qualitat i en una transformaci excellent que aportin valor
afegit als productes.

2. Cal que elaborem un mapa dels espais dinters agrcola del municipi, on el provement alimentari pot ser una pea
clau, on potenciarem mitjanant la intermediaci pblica els bancs de terres, tant de grans extensions com de petita

98

PROGRAMA MARC

horta. Hem de reconixer la terra com un b a protegir.


3. Promoure rees de protecci agrcola local, no com a reserves agrries sin com a veritables motors de producci de
productes locals de qualitat.
4. Fomentar lagricultura integrada, adaptada a les caracterstiques del territori i que minimitzi la dependncia hdrica i
dels productes fitosanitaris, i aix permeti la revaloraci dels productes autctons i dels seus transformats.
5. Impulsar lagricultura ecolgica des de la planificaci i des de la gesti dels espais rurals, i potenciar les cooperatives
de consum de proximitats a dins dels municipis.
6. Fomentar estratgies de promoci i comercialitzaci que converteixin el mercat interior en el principal mercat dels
productes autctons mitjanant el suport de les noves tecnologies i la concertaci amb el sector turstic local.
7. Promoure i rellanar fires i cicles gastronmics, aix com la participaci del municipi en la promoci local i comarcal,
etc.
8. Promoure lestabliment de denominacions locals protegides i de segells de qualitat agroalimentria i ambiental en
lmbit local i supramunicipal.
9. Treballar per una normativa estricta pel que fa a letiquetatge i la informaci al consumidor, especialment pel que fa
als transgnics.
10. Establir uns plans locals de gesti forestal sota els criteris de la sostenibilitat, la biodiversitat i leficincia, molt especialment en els municipis amb predomini de forests comunals.
11. Impulsar la reintroducci de la masoveria a les zones amb ms abandonament agrcola, sota criteris dinnovaci en la
gesti agroambiental i en la singularitat i excellncia dels productes obtinguts.
12. Promoure les experincies innovadores daplicaci de la ramaderia tradicional, especialment en la gesti forestal i
despais protegits.
13. Protegir les activitats agrries i ramaderes i prioritzar-les per damunt de la pressi urbanstica i els nous usos urbans.
14. Fer un seguiment de les activitats intensives ramaderes que puguin tenir un impacte negatiu sobre els recursos
hdrics locals.

El patrimoni natural i cultural, orgull i motor dels municipis


1.

Vetllar pel manteniment de la qualitat del patrimoni cultural i natural dels municipis com a element que configura la
identitat local i potenciar-la com a generadora datractiu turstic i dactivitat econmica.

2. Mantenir i recuperar la xarxa de camins rurals tradicionals i els antics traats de carrilets o similars i la seva infraestructura.
3. Promoure els itineraris i centres dinterpretaci de natura, histrics i dinters etnolgic.
4. Promoure els acords de custdia, per implicar tots els agents fins i tot externs en la gesti i millora del medi local.

Cap a una nova cultura del territori


(Educaci basada en el respecte pel medi; loptimitzaci de lexplotaci dels recursos naturals; vetllar per la qualitat de
laigua i laire, a les grans ciutats; protegir, on calgui, les formes tradicionals dexplotaci agrria, incorporant-hi els avenos
que ajudin a la sostenibilitat; la cultura del reaprofitament i reciclatge).

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 99

El pas ha patit un consum accelerat de sl, que ha degradat i banalitzat rees molt extenses del nostre pas especialment a la regi metropolitana i al voltant de les noves zones metropolitanes que ha arribat a tots els racons del pas.
Dacord amb les dades de lobservatori docupaci del sl de la UE Corine Land Cover, la dcada dels noranta Catalunya
va incrementar la superfcie urbanitzada un 11 %, de 122.000 ha a 135.000 ha, i el global de lEstat, un 25 %, de 669.212 ha a
898.000 ha. s rellevant veure, en lactualitzaci del 2006, en el total estatal, com la superfcie urbanitzada va crixer un 15
% respecte el 2000 (+ 138.329 ha) i, a Catalunya, un 6 % (+ 8.100 ha). La crisi i els primers efectes de la planificaci engegada ja amb lelaboraci dels plans territorials parcials, ajudaran a atenuar aquesta depredaci del sl, per encara estem
lluny dhaver assolit els mnims necessaris per a una ordenaci racional del territori. Probablement hi ha sls urbanitzables
que caldria desclassificar, ms si es t en compte la discussi oberta el 2014 davant els tribunals sobre si s possible mantenir un sl urbanitzable sense pla parcial com a sl subjecte a efectes dIBI. La dependncia no resolta de les economies
dels ajuntaments respecte del fet constructiu no fa ms que posar en franc risc la viabilitat de les hisendes locals i deixa
el territori a expenses del grau dendeutament de les arques municipals. Per tot aix, proposem:

Una planificaci sostenible


Cal en primer terme que els ajuntaments governats per Esquerra Republicana siguin molt estrictes en lavaluaci ambiental dels plans i projectes, valorant fins i tot quan, ms enll de lestricta obligaci legal, sigui recomanable subjectar un pla
o projecte a avaluaci ambiental per voluntat poltica.
1.

Impulsar una planificaci harmnica entre els usos humans, la funcionalitat i el patrimoni natural que garanteixi un
medi local urb o natural de qualitat, i que esdevingui pol datracci dactivitats de qualitat.

2. Apostar per un model de municipi compacte, vertebrat en la convivncia dusos, amb uns centres urbans forts i cohesionats i ben relacionats amb els barris.
3. Potenciar les illes de vianants, aix com els eixos cvics i integradors, i, simultniament, els plans de dotaci
daparcaments en el mateix permetre perqu afavoreixin el comer urb, tant al centre com a totes les rees urbanes,
amb una presncia destacada de lactivitat comercial.
4. Promoure una planificaci local que posi en valor els recursos naturals, que inclogui el paisatge, els espais protegits,
les capacitats productives del sector primari i de la indstria de transformaci derivada de la producci agroalimentria.
5. Fomentar els sistemes de connexi biolgica entre els espais oberts, lespai construt i les masses forestals, i elaborar
plans de gesti i preservaci, en lmbit local, dels espais oberts amb inters ecolgic o paisatgstic.
6. Recuperar les faanes fluvials i martimes amb criteris dintegraci territorial i de recuperaci i protecci dels ecosistemes.
7. Ordenar les hortes marginals per dignificar-les i que esdevinguin un element enriquidor del paisatge periurb.
8. Integrar la gesti forestal en la planificaci territorial i urbanstica, en especial en els municipis amb un gran poblament dispers on sintercalen urbanitzacions rodejades de grans masses forestals, i crear zones de diferents usos del
sl a fi devitar la propagaci dincendis forestals.
9. Treballar per trobar la plena integraci entre la protecci del territori i lactivitat del sector primari, perqu interactun
i es reforcin mtuament i no a linrevs, com sovint passa.
10. Establir estratgies de desenvolupament local en tots els sectors a partir de la presncia de figures de protecci de
cada territori. La ciutadania ha dacabar considerant la protecci del territori com una oportunitat nica de desenvolupament.
11. Fomentar lextensi territorial dels acords de custdia del territori, tant en mbits protegits com en no protegits, tant
en mbits agrcoles i forestals com en mbits fluvials i marins.

100

PROGRAMA MARC

La gesti dels recursos en lmbit municipal


Laigua: un b preuat i escs
Catalunya, com a pas mediterrani, t un recurs limitat, que s laigua. Aquesta evidncia ja sha pogut corroborar amb
perodes de sequera severa, que han posat en tensi el sistema dabastament daigua. Ms que revertir aquesta situaci
amb falses i costoses solucions, cal trobar la forma dadaptar-shi de la manera ms competitiva i menys costosa possible.
1.

Elaborar un pla municipal dusos de laigua, amb especial mfasi en la reutilitzaci daiges depurades o de menor
qualitat per als usos que ho permeten reg, neteja de vials, etc.

2. Fomentar la installaci i ls daparells reductors del consum daigua entre el venat filtres daireig daiges, cisternes de doble descrrega...
3. Elaborar una ordenana municipal per a lestalvi daigua, amb especial mfasi en el foment dactituds.
4. Controlar la qualitat de laigua, tant de laigua potable de les fonts naturals com la de les piscines pbliques.
5. Elaborar un pla de mesures preventives per al manteniment de la qualitat dels recursos hdrics locals.
6. Fomentar la separaci de xarxes daiges grises i negres en els nous habitatges, aix com la doble xarxa de pluvials
en les noves promocions urbanstiques.

La Gesti de laigua no s noms reduir costos i millorar-ne leficincia, sin que tamb s aplicar mesures que ajudin a
millorar-ne la sostenibilitat:

7. Promoure estudis de tarifaci perqu el consum sigui ms racional (trams adaptats a les necessitats de cada municipi
o eliminar quotes de consum mnim).
8. Estudiar la possibilitat de la municipalitzaci del servei dabastament.
9. Fomentar la constituci de comissions (en cas de municipis que ho gestionin directament) o nomenar persones independents i professionals en els consells dadministraci de les empreses municipals per implicar el teixit civil en la
gesti dun b com s laigua.

Els municipis catalans, cap al Residu Zero


Laugment del consum sha tradut histricament en un increment continu en la generaci de residus, especialment pel
que fa als envasos i embalatges, que posa en crisi el sistema de gesti. Lestratgia de Residu Zero persegueix, per un
costat, produir cada cop menys residus i, per laltre, aconseguir que la totalitat dels residus tinguin una continutat en el
cicle daprofitament. En aquest context, els municipis i, per delegaci, els consells comarcals sn una pea clau per
aconseguir avanar cap a aquests objectius.
1.

Promoure el consum racional per contribuir a un canvi de cultura respecte als hbits i les poltiques de reciclatge.

2. Establir un pla ciutad per al Residu Zero que impliqui la ciutadania, les empreses i el comer local per avanar cap
a aquests objectius.
3. Estendre els sistemes exitosos de recollida selectiva que Esquerra ja ha aplicat a diversos municipis capdavanters de
Catalunya.

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 101

4. Impulsar la reutilitzaci i el reciclatge dels envasos i fomentar la recuperaci dels hbits tradicionals no malbaratadors
de recursos cabs, bossa del pa, etc.
5. Establir mecanismes de coordinaci amb els comeros per collaborar en lestabliment de sistemes de dipsit, devoluci i retorn denvasos. Facilitar la tasca al comer amb assessorament i suport tcnic directe.
6. Renunciar a augmentar el pes de la valoritzaci energtica dels residus, prioritzant laprofitament material i disminuint paulatinament laportaci a abocadors.
Cap a una Catalunya eficient i 100 % renovable
Una de les qestions estratgiques ms importants en aquest moment s el consum energtic del pas, desbocat tant en
termes relatius com absoluts, lelevat consum per capita, la dependncia de lexterior.
La biomassa s ja un clar generador deconomia local i supramunicipal. En tenim exemples clars on shan implicat tots els
agents (treballador/propietaris/administracions) i que comencen a generar expectatives de consolidaci. Cal, doncs, una
aposta clara des de lAdministraci per la biomassa.
La tasca, en aquest sentit, comena tamb als municipis:
1.

Elaborar un pla estratgic de millora energtica dels municipis.

2. Elaborar, dins de lanterior, un pla local destalvi i eficincia energtica. Les experincies municipals indiquen que
tant abasten el sector pblic com el privat (comeros, per exemple), mitjanant la introducci de mesures de foment
com ara auditories gratutes, fins i tot amb plans docupaci local per a la formaci de tcnics que puguin efectuar
aquestes tasques.
3. Elaborar un mapa local de potencial energtic renovable, per conixer les potencialitats de cada municipi, prioritzant
laprofitament solar, elic de la biomassa i, all on sigui possible, de la geotrmia.
4. Elaborar un pla de millora de lenllumenat pblic per a la reducci de consum energtic i completar ladaptaci a la
Llei de contaminaci lumnica.
5. Promoure localment la iniciativa privada per a la producci denergia distribuda a escala micro, mini i comercial i
laplicaci de criteris i tecnologies de la gesti intelligent de xarxes.
6. Fomentar la construcci dedificis municipals amb criteris ambientals bioclimtics i de funcionalitat. Promoure modificacions en les installacions municipals per anar incorporant criteris de sostenibilitat.
7. Establir bonificacions de limpost de circulaci als vehicles que consumeixin exclusivament o prioritriament energies
renovables.
8. Fomentar, mitjanant subvencions directes o bonificacions de limpost dobres, la incorporaci denergia solar trmica
en els municipis en qu que encara no s obligat i altres mesures destalvi energtic als edificis construts.
9. Promoure, all on sigui adient, els miniparcs elics en terrenys o installacions pbliques, promovent especialment la
participaci ciutadana en la inversi local.
10. Promoure les cobertes fotovoltaiques sobre equipaments pblics o sostre de promoci pblica habitatges o polgons, mitjanant la frmula de lloguer de sostres, extensiu a sostres privats.
11. Fer, on escaigui, estudis locals de viabilitat per a petites centrals de biomassa per a producci de calor o mixta
elctrica/calor.
Contaminaci i escalfament global: per un medi de qualitat
En lmbit de lescalfament global, els municipis catalans tamb han de coresponsabilitzar-se dels efectes que poden tenir

102

PROGRAMA MARC

les seves emissions. En aquest sentit, laugment de la mobilitat tant de persones com, especialment, de mercaderies ha
estat un fet exponencial en els darrers anys que, a ms de representar un increment demissions en el sector ms crtic,
presenta problemes de mobilitat, congesti, accidentabilitat i, fins i tot, sobre la salut de les persones, com ja passa a
lrea metropolitana de Barcelona. Per aix, la lluita per un medi de qualitat ha de ser una constant en les poltiques locals
dEsquerra.
Contaminaci / qualitat del medi:
1.

Promoure les implantacions industrials i productives baixes en emissions de carboni.

2. Estendre els controls sobre la contaminaci acstica i completar el desplegament de la llei all on encara hi hagi
mancances, dotant de mitjans tcnics i humans.
3. Promoure campanyes locals per a leliminaci de les bosses de plstic, prioritriament en equipaments municipals,
com els mercats municipals.
4. Generalitzar ls dasfalt sonoreductor en la nova pavimentaci de carrers i la installaci de pantalles acstiques
naturals o artificials en punts problemtics de la ciutat.
Protecci dels animals
1.

Continuar treballant, en la lnia mantinguda sempre per Esquerra, per la dignificaci i el respecte de la vida dels
animals amb qui compartim tant els espais urbans com els rurals o naturals.

2. Elaborar programes transversals i interdepartamentals dins dels ajuntaments per socialitzar la necessitat de ladopci, el no-abandonament i la tinena responsable dels animals de companyia.
3. Treballar de forma mancomunada entre entitats locals i supramunicipals per a la millora constant de les condicions
de vida a les installacions que acullen animals.
4. Promoure programes educatius proteccionistes i de tinena responsable adreats als escolars.
Educaci en la sostenibilitat
1.

Elaborar campanyes educatives i formatives sobre les repercussions ambientals de la nostra quotidianitat, orientantles a limpacte sobre la presa de decisions personal de la ciutadania.

2. Fomentar el coneixement en ls dels recursos, del patrimoni cultural histric i etnolgic, del coneixement del patrimoni natural, del coneixement del cicle dels residus, de limpacte de les emissions, etc.
3. Promoure, com a mnim, un gran esdeveniment anual dirigit al coneixement i a la conscienciaci ambiental de la
ciutadania.
4. Promoure la creaci dhorts urbans.
5. Acostar la ciutadania al coneixement dactivitats que tenen lloc en el medi natural per que sovint sn poc conegudes:
la pesca martima comercial, el pasturatge, els agents rurals, etc.

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 103

LES CIUTATS INTELLIGENTS, UNA VIA CAP A LEXCELLNCIA


Un projecte smart city (ciutat intelligent) s un motor de transformaci de les viles i ciutats, amb un ventall de noves
prestacions en lmbit dels serveis pblics, que ha de permetre millorar-los en una trajectria cap a lexcellncia.
La ciutat intelligent i amable s la que implementa les eines en lmbit de les noves tecnologies per situar el ciutad com
a coresponsable en la governana dels nostres municipis. Per tant, permet aprofitar el potencial tecnolgic amb lobjectiu
de fer de les ciutats i viles territoris ms eficients tant en lmbit econmic i mediambiental com ms amables i de bon
conviure en lmbit social.

Posem la tecnologia al servei de la ciutadania i la qualitat de vida


Certament, hi ha un s i abs del terme smart i sen fa una clara utilitzaci per maquillar serveis i poltiques en qu la innovaci s escassa. La ubicaci en aquest marge dindeterminaci permet a moltes ciutats autodenominar-se smart amb un
lleuger bany de mrqueting i poca tecnologia, innovaci i valor afegit en la prestaci dels serveis.
Les veritables ciutats intelligents van de coses tils i senzilles, de convivncia, de comproms amb la cosa pblica i no
nicament daplicacions tecnolgiques que envaeixen el nostre dia a dia. Es tracta de crear un ecosistema a la ciutat on
sidentifiquin les capes dintelligncia, es coneguin els recursos i es perfili la cadena de valor dels serveis pblics, tant per
al ciutad que busca qualitat de vida com per al ciutad emprenedor que cerca oportunitats.
Lestratgia de la ciutat intelligent passa per conixer el ciutad i les seves tendncies. s lestratgia del ciutad hiperconnectat, la que ajudar a entendre i configurar les noves viles i ciutats del futur amb la intelligncia ciutadana i collectiva. Per tant, el ciutad nha de ser el protagonista actiu. No es pot generar un procs dorientaci tecnolgica de la ciutat
intelligent de qualsevol manera. Abans, cal conixer el perfil tecnolgic de la ciutat, el seu rol i valor actual, aix com el
perfil dels seus ciutadans dins de lecosistema real on es vol configurar una ciutat intelligent.
La tecnologia s una eina per reformular la gesti i ls dels espais i serveis de la ciutat, comptant amb una ciutadania que
evoluciona en els hbits urbans, i als quals cal donar resposta. La clau s servir i alhora fer coresponsables els ciutadans,
amb la seva participaci i el comproms pblic, per millorar la vida en com de la gent.
Per tot aix, cal desenvolupar un vector estratgic de desenvolupament tecnolgic enfocat a tot el municipi, com a eix
cabdal en levoluci dels propers anys. Aquest eix ha de garantir la millora de la qualitat de vida de la ciutadania, bo i
aportant millores substancials al municipi. Volem la nostra ciutat o vila sostenible, autosuficient i altament productiva i
eficient. Volem un municipi connectat (tecnolgicament) amb el seu territori i el seu entorn, que tingui un paper clau en el
seu desenvolupament i on lespai pblic esdevingui un dels millors indrets per viure en harmonia.

El valor del coneixement, la innovaci i el capital social


Ms enll de la tecnologia (leina), els veritables conceptes que no poden restar en un segon pla sn el coneixement, la
innovaci i la inversi social per generar capital hum i capital social.
El canvi de tecnologia (quan aquesta encara no ha arribat a la mxima rendibilitat) no pot eclipsar i relegar en un segon
pla conceptes clau com la inversi social i el capital hum. Per tant, el canvi tecnolgic a la ciutat, per si mateix, no significa
automticament que ja comptem amb un nou model de ciutat fonamentat en la intelligncia.
Sense el foment del coneixement i la innovaci, la nostra vila o ciutat no podr esdevenir un veritable nou pol datracci
econmica, ni generar ms eficincia energtica o, per exemple, tampoc podr excellir en la satisfacci del dret a la transparncia i la qualitat democrtica com a valors fonamentals en la gesti pblica.
Actualment, la connectivitat sha convertit en el veritable motor de la hiperconnexi ciutadana, i s ja gaireb un servei
bsic. Sens dubte, la hiperconnexi ens pot dotar de grans oportunitats per a la millora sanitria i educativa, lescalabilitat
dels models de negocis i una infinitat dopcions en lmbit de la innovaci social i, sobretot, de com redissenyar els serveis
pblics.

104

PROGRAMA MARC

La gesti de dades per crear valor pblic


La ciutat intelligent s la que mesura, processa i extreu coneixement de lallau dinformaci que genera la vida quotidiana
en una ciutat. Cal tenir present que s molt important que les ciutats disposin duna plataforma de control de les dades
massives (Bigdata) que constantment es generen en un municipi. s important saber com les obtenim, on les guardem,
com les tractem i qui hi te accs. Cal, doncs, desenvolupar, en la mesura que sigui possible, aquesta plataforma des de lAdministraci, per poder-ne tutelar i regular ls. En els propers anys, la generaci i lexplotaci de dades anir en augment de
manera exponencial. I daqu es podran inferir en temps real multitud dimpactes que seran tils per generar coneixement
per a la millora i lexcellncia en els serveis pblics.
Tamb cal tenir molt present que la generaci de dades (de tots els tipus) que en els propers anys es produir ser una
nova font de recursos socioeconmics que les administracions competents hauran de tractar com una part ms dels recursos de les ciutats i les viles del nostre pas. El dinamisme de les ciutats ser alhora font i oportunitat tractora de ms
i millors activitats. Ms enll de saber com ara tractem laigua, lenergia i els residus, de com reparem el mobiliari urb,
tamb hi ha en joc el coneixement de levoluci dusos i costums en lespai pblic, saber com produm, com consumim, etc.

Algunes aplicacions prctiques


M
 obiliari urb, equipaments i patrimoni. Un element clau sn el Sistemes dInformaci Geogrfica (GIS), que
permeten, a part de tenir tota la informaci per capes especifiques, com per exemple la topogrfica o la urbanstica,
geolocalitzar tots els elements fsics del nostre municipi, i que ens permetran millorar-ne la gesti, com tamb planificar
les nostres futures accions. Es poden geolocalitzar tots els arbres, el parc mobiliari, els equipaments, etc.
A
 plicaci en la recollida de residus. La recollida de residus s un dels sectors en qu ms sest implementant la
tecnologia, bsicament en laplicaci de sensors, ja sigui en els contenidors, que permeten el control del volum ocupat,
o b en els camions, per poder controlar el pes de cada contenidor recollit, amb lobjectiu de reduir al mxim els
desplaaments dels camions de recollida, alhora que aquest fet pot significar una reducci en lemissi de CO2 i menys
molsties per als vens.
Enllumenat pblic. Respecte a lenllumenat pblic, cal fer un canvi progressiu cap a la tecnologia LED, ja que aquesta
tecnologia permet una eficincia en el consum energtic molt important. Ara b, aquest canvi ha de ser planificat i
segons un criteris deficincia; cal tenir molt present quin s lestat de lamortitzaci de tecnologies del municipi i que
encara shan de rendibilitzar abans de substituir-les.
C
 onsum denergia i aigua. Un dels aspectes en qu hi ha ms recorregut s en el control del consum energtic en els
equipaments pblics, optimitzant els consums energtics, els consums daiges, etc. per fomentar lestalvi econmic i
augmentar la rendibilitat de lequipament.
Mobilitat. Pel que fa a la mobilitat, es poden implementar sensors en el vehicles pblics, taxis, etc., geolocalitzar-los
en tot moment i poder donar servei de lestat del transport pblic i dels eixos viaris a la ciutadania. Es pot dotar de
Wi-Fi lliure els busos, per atreure els joves a ls daquest servei i disposar un panell dinformaci a les catenries, on
sinformi, per exemple, de quin s el temps despera per al proper bus, molt prctic per a la gent que no t, en molts
casos, connexi, especialment adreat a la gent gran.
A
 parcament. La monitoritzaci de les zones blaves mitjanant sensors docupaci permeten mltiples solucions. Es pot
aplicar en determinades zones o prquings, dacord amb la gesti de la mobilitat, a determinades tarifes per al turisme o en
zones preferencials per a residents, on es disposi dun temps gratut limitat destacionament, o tamb en zones comercials.
Opendata. Una altra eina que hem de potenciar s lobertura de les dades que es generen al nostre municipi, el conegut
Opendata. Aquest fet que ha de permetre al ciutad tenir accs al mxim nombre de dades possible, alhora que tamb
ha de ser una plataforma dinformaci per poder desenvolupar futures activitats econmiques per als ciutadans. Parlem,
per exemple, daplicacions mbils que permeten als ciutadans, independentment del seu emplaament, conixer on sn
els autobusos en tot moment i a quina distncia tenen la parada ms prxima. Aplicacions que permeten comunicar a
lajuntament qualsevol desperfecte en el mobiliari urb. En definitiva, tot all que es pugui desenvolupar amb les dades
que es generen al municipi, des de lajuntament o des del mn privat.

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 105

P
 ortal dinnovaci social com a control de demostraci. Un projecte que, lligat tot aix, pot ser un control de
demostraci que, bsicament, s definir un espai per poder difondre totes les millores que sestan implementant al municipi.
Amb un objectiu molt clar, difondre qu sest fent des de lajuntament en aquesta matria. Es vol educar (punt de pas per les
escoles) i exportar el model a la llars dels nostres ciutadans, demostrant que leficincia s clau en tots els mbits.

URBANISME
Ms enll de laproximaci que fiem a lurbanisme relacionat amb la planificaci territorial, als efectes duna acci poltica
municipal el definirem com la planificaci fsica de les diverses activitats i usos del sl, que es concreten en els anomenats
instruments de planejament urbanstic general i derivat, i que configuraran un model de poble i ciutat i, per tant, el seu
espai social.
Decisions daquesta transcendncia, cal que es facin amb la participaci de tots els actors en la seva condici de ciutadans,
interessats qualificats (propietaris) i resta de poders pblics.
Des dEsquerra defensem un urbanisme deliberatiu subjecte a control democrtic, de fort contingut social que validi
la subjecci de cada proposta a linters general sota el paradigma del desenvolupament urbanstic sostenible. Sn
moltes, les previsions normatives que permeten un apoderament ciutad real en la presa de decisions i la fiscalitzaci dels
processos urbanstics al servei de la transparncia:
1.

La generalitzaci dels programes de participaci ciutadana, ms enll dels supsits legals exigibles, s una bona praxi
a adoptar en els ajuntaments dEsquerra Republicana.

2. La fiscalitzaci dels indicadors que, obligatriament, ha de contenir el planejament per valorar la seva convenincia
dacord amb el principi dutilitzaci racional del territori, ha de maximitzar:
Indicadors de creixement econmic i poblacional que justifiquen el pla.
Els recursos hdrics i energtics a qu sha dajustar el planejament.
Avaluaci de la mobilitat generada.
Riscos geolgics i capacitat de crrega contaminant del territori.
Necessitats quantitatives i localitzaci de lhabitatge social.
1.

El planejament general permet condicionar el desenvolupament de plans parcials a la prvia execuci de plans
aprovats anteriorment, un clar antdot poltic a les bombolles.

2. La generalitzaci dels informes de seguiment de lexecuci del planejament previstos a la legislaci per avaluar la
sostenibilitat ambiental i econmica de les actuacions s un instrument a labast dels governants per gestionar el
ritme de lurbanisme i corregir decisions quan calgui.
3. Apostem clarament a favor dun model de municipi sostenible i respectus amb el medi natural, sobre la base de
la utilitzaci racional del territori per compatibilitzar el creixement i el dinamisme econmic que comporta amb la
cohesi social, el respecte al medi ambient i la qualitat de vida de generacions presents i futures.
4. Proposem un model de municipi ordenat i equilibrat, amb una utilitzaci racional i del territori dacord amb el
model territorial de desenvolupament urbanstic sostenible. Un municipi equilibrat entre el rgim de sl urb i no
urbanitzable. Un municipi ordenat, ben compensat i estructurat.
5. Potenciem un model de municipi compacte, mediterrani, que moderi el consum del sl. Treballem per la utilitzaci
eficient de les rees urbanes, la renovaci i la reutilitzaci dels teixits urbans per compactar la demanda despai per a
habitatge i per a activitats econmiques.

106

PROGRAMA MARC

6. Promovem un model urbanstic de municipi al servei de les persones i de la cohesi social, on el municipi sigui un
espai de trobada, relaci i integraci a una identitat comuna; en definitiva, la construcci quotidiana de lespai cvic.
7. Dissenyem municipis amb veritables espais pblics. Hem de liderar la construcci dun espai cvic amb lobjectiu
de teixir un espai de convivncia real, fet i viscut pels ciutadans. No podem continuar fent espais pblics neutres
i asptics, projectats sense cap valor cvic. El disseny, la gesti i el manteniment de lespai pblic dels ajuntaments
dEsquerra ha de recollir les necessitats de la ciutadania i situar-les com leix central de la poltica urbanstica del
municipi.
Cal tenir present, que els nostres municipis ja no poden crixer de la mateixa manera que ho han fet en els darrers anys.
En el propers anys o en la propera dcada, el manteniment, la rehabilitaci i la millora de les estructures ha de ser la
nostra premissa.
Canviem el paradigma, s la fallida del model de la plusvlua, el que ens porta a optar per estratgies urbanes enfocades
en el reciclatge del sl urb i deixar de prioritzar lextensi de la ciutat en espais oberts. s, doncs, una oportunitat dendrear i millorar el que shavia fet fins ara.
El procs de transformaci dels nostres municipis ser molt ms lent i, per tant, ha de ser ms reflexiu i, alhora, ms
flexible, ja que buscarem al mxim leficincia i la rendibilitat dels recursos tant en lmbit econmic, com en el social i el
mediambiental.
Lactuaci de lAdministraci i els organismes amb competncies urbanstiques han de ser el mxim de transparents i
abandonar lopacitat vers els ciutadans. Per aix, tamb cal una implicaci dels ciutadans (coresponsabilitat) en la comprensi de la disciplina urbanstica.
Millorem les eines que permetin que els ciutadans no experts puguin entendre els processos que succeeixen amb el planejament urbanstic; cal ser molt ms transparent, la transparncia no es pot limitar noms a donar accs als documents
i als procediments.
Aquest nou urbanisme no pot oblidar la incorporaci dels reptes tecnolgics i socials presents en les aportacions entorn
al concepte i al paradigma de les ciutats intelligents.

Municipi sostenible i respectus amb el medi natural


1.

Mantenir i recuperar la xarxa de camins rurals tradicionals i recuperar els antics traats de carrilets i la seva
infraestructura.

2. Impulsar, en els municipis en qu encara no shagi iniciat, el procs de redacci de lAgenda 21, com un autntic pla
estratgic a curt, mitj i llarg termini, que inclogui una diagnosi de la realitat municipal. Els resultats poden determinar
les actuacions que guiaran, en gran mesura, la redacci del pla general urbanstic del municipi.
3. Establir rutes per a vianants que connectin els espais verds i de lleure a laire lliure de les diverses zones del nucli urb
entre si i amb els espais naturals ms adequats de lentorn del nucli.
4. Fomentar els sistemes de connexi biolgica entre els espais oberts, lespai construt i les masses forestals.
5. Elaborar ordenances municipals de protecci del medi natural i urb i de defensa del paisatge.
6. Avaluar els riscos i les conseqncies dels fenmens naturals propis del nostre clima mediterrani aiguats, incendis
forestals, nevades, ventades, etc. i actualitzar els plans de protecci civil de tipus especial i territorial a fi dadaptar-los als canvis de circumstncies de cada municipi. En cas que encara no se nhagi impulsat cap, elaborar-lo ha
desdevenir una prioritat.
7. Integrar la gesti forestal en la planificaci territorial i urbanstica, en especial en els municipis amb un gran poblament dispers on sintercalen urbanitzacions rodejades per grans masses forestals, i crear zones de diferents usos del
sl a fi devitar la propagaci dincendis forestals.

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 107

8. Elaborar plans de gesti i preservaci en lmbit local dels espais oberts amb inters ecolgic o paisatgstic, o que
compleixen una funci compensadora de les activitats urbanes. Aquests espais no han de ser considerats noms com
a espais residuals per a futurs creixements.
9. Vetllar per la gesti adequada dels recursos naturals, patrimonials i culturals de la poblaci per garantir-ne el manteniment a mitj i llarg termini.
10. Impulsar la preservaci activa del sl no urbanitzable i perseguir de manera efica les infraccions urbanstiques.
11. Regular les activitats intensives ramaderes que tinguin un impacte en el territori i en el medi ambient.
12. Recuperar les faanes fluvials i martimes amb criteris dintegraci territorial i de recuperaci i protecci dels ecosistemes.
13. Ordenar lhorta marginal.
14. Impulsar la protecci despais lliures amb diferents tipus de valor biolgic, paisatgstic, fluvial... com a garantia
duna protecci del sl i de lespai no urbanitzable del nostre pas.
15. Mentre resta pendent el desenvolupament de lecoeficincia en lurbanisme, menys desenvolupada que en ledificaci,
la perspectiva dels ecobarris (amb una implantaci alentida per la crisi) suposa la consideraci de determinats
parmetres de la sostenibilitat urbanstica, en la planificaci urbanstica i en la planificaci, construcci i gesti de
les obres durbanitzaci i equipaments pblics en mbits dactuaci amb lobjectiu doptimitzar la demanda denergia,
reduir el consum daigua, maximitzar la recollida selectiva, aprofitar els elements naturals com a zones verdes,
reduir la mobilitat privada, caracteritzar lobra pblica (mobiliari, paviments, etc.) amb criteris deficincia energtica
i ambiental, amb atenci preferent a ls dels recursos locals (sol, aigua, verd) a la recerca de lautosuficincia
(deixalleria de barri, compostatge orgnic in situ, aprofitament daiges, etc.), aix com fomentar que les demandes
energtiques dels privats es facin collectivament: calefaccions i climatitzacions centrals dedifici, illa o barri (model
22@ de Barcelona), perqu la producci collectiva permet sistemes molt ms racionals i eficients.

Municipi ordenat i equilibrat


1.

Elaborar un catleg de patrimoni local per preservar els bns culturals dinters local en tots els vessants histric,
natural, arqueolgic..., fent una especial atenci al patrimoni arquitectnic, ents des del paisatge i com a paisatge
i no des de lelement singular, per tamb al patrimoni documental, etnogrfic i histric.

2. Vetllar per lembelliment del paisatge urb neteja de carrers, rehabilitaci de faanes, redacci de la carta de colors
i de materials, enjardinaments...
3. Afavorir la compactaci i la integraci de les activitats del municipi, i promoure poltiques dordenaci del territori que
facin impossible la creaci dun continu urb amb els municipis vens.
4. Relligar els barris en lespai urb per articular lestructura viria i de serveis.
5. Fugir del sistema de creaci durbanitzacions que provoquen un creixement desordenat i dispers i tenen un cost de
manteniment molt alt per al conjunt de la poblaci, optant en la mesura del possible per reduir-les mitjanant la
compactaci o fins i tot per extingir-les.
6. Tot i que els ajustos pressupostaris han comportat la congelaci de les convocatries dels ajuts previstos en la Llei
3/2009, de regularitzaci i millora durbanitzacions, la Llei continua vigent com a instrument per afavorir la regulaci
de les urbanitzacions ja construdes, dotar-les dels serveis pblics bsics i impulsar poltiques que garanteixin la convivncia dusos per fer front als costos del creixement difs, per la qual cosa caldr estar amatent a la redacci dels
programes dadequaci previstos, quan sigui oport.
7. Redacci de mapes de soroll orientats a actuacions que tenen per objecte prevenir o reduir la contaminaci acstica
a qu est exposada la poblaci i la preservaci i millora de la qualitat acstica del territori.

108

PROGRAMA MARC

8. Establir, mitjanant ordenances municipals, sectors i horaris de baix nivell de soroll en les zones residencials del
municipi.
9. Afavorir, en el planejament urbanstic, el desenvolupament del petit i mitj comer urb i lequilibri entre els diversos
formats doferta.
10. Potenciar les illes de vianants i, simultniament, els plans de dotaci daparcaments, perqu afavoreixin el comer
urb tant al centre com a totes les rees urbanes amb una presncia destacada de lactivitat comercial.
11. La protecci de la legalitat urbanstica s un problema especialment complex en els municipis petits on tothom es
coneix. Tot i aix, si es vol un urbanisme endreat, s imprescindible que els ajuntaments governats per ERC impulsin
poltiques contundents amb la protecci de la legalitat urbanstica.

Municipi compacte
Ens referim a aplicar conceptes ms adequats cap a models productius de cicles tancats on la descentralitzaci s la clau,
repensar quin paper hi juga en els nostres municipis el districte, el barri, lilla. Dotem-los de les eines autosuficients per
aconseguir ciutats o municipis policntrics. Lexemple com el concepte superilla de Barcelona poden ser repensats en illes
ms petites segons la mida de les poblacions. Cal pensar-hi tamb en lentorn rural, on es poden adaptar i reproduir els
models de les ecoviles.
1.

Donarem aquests espais de lautosuficincia necessria per construir la ciutat des de la proximitat, volem que tots els
barris, districtes i illes puguin decidir i gestionar els recursos en funci de la seva realitat.

2. Promoure un urbanisme tendent a crear un municipi compacte i continu, dens, policntric, multifuncional i participatiu: la ciutat complexa.
3. Valorar la possibilitat de fer reserves de sl amb dest al patrimoni pblic de sl i habitatge i la delimitaci drees de
tempteig i retracte amb la mateixa finalitat, ms enll dels sls per a equipaments obtinguts per cessi urbanstica
quan sigui necessari com a estratgia per alliberar sl.
4. Fer propostes urbanstiques encaminades a la renovaci i regeneraci urbana, coordinant la legislaci urbanstica
amb els programes de rehabilitaci dels plans dhabitatge.
5. Els plans urbanstics de millora urbana tenen per objecte tant la rehabilitaci, reforma interior o remodelaci urbana
com la transformaci dusos. Daltra banda, el Pla Catal per al Dret a lHabitatge de 2014, a ms de les mesures concretes de rehabilitaci dedificis dhabitatge, desenvolupa la possibilitat dels municipis dacordar, mitjanant conveni
amb la Generalitat, la delimitaci drees de conservaci i rehabilitaci dels edificis inclosos dins rees delimitades
tendents a la remodelaci urbana de barris sencers, o inclosos dins els plans de la Llei de barris. Tamb a proposta
municipal, programes especfics de rehabilitaci en mbits degradats.
6. Ressituar sectors de creixement dispersos previstos en anteriors planejaments, com a creixements del municipi per
afavorir la compactaci del territori, la protecci del sl i la gesti sostenible de lurbanisme.
7. Fer del sl industrial un dels principals actius de la ciutat, alhora que pugui lligar-se amb la resta del teixit urb, mitjanant una mixtura dusos eficient i segura. Canviar-ne la visi, perqu el sl industrial tamb s ciutat i, per tant, cal
dignificar-lo.
8. Disposar de prou espai daparcament i de parada per a persones discapacitades, per al transport escolar i de passatgers, per als taxis i per al venat amb infants, malalts i gent gran.

Municipi al servei de les persones


1.

Aprofitar els espais naturals per a les persones, creant zones per a lesbarjo, el passeig i lesport on es pugui anar amb
bicicleta o, simplement, caminar amb una relativa tranquillitat.

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 109

2. Racionalitzar lespai urb per facilitar la mobilitat de les persones discapacitades o amb mobilitat reduda; especialment, disposar daparcaments reservats a aquest efecte.
3. Crear circuits urbans per a la prctica de lesport.
4. Fomentar, on sigui possible, la creaci de centres educatius integrats infantil, primria i secundria.
5. Constituir el consell assessor urbanstic, previst com a voluntari a la Llei durbanisme, per garantir i fomentar els drets
de participaci de la ciutadania en la definici del municipi.
6. Actuar en ressituar els usos conflictius amb ls residencial per millorar la qualitat de vida de la ciutadania.
7. Dissenyar i construir una xarxa dequipaments pblics perqu la ciutadania tingui garantida la cobertura de les seves
necessitats.

Municipis amb veritables espais pblics


1.

Potenciar els espais oberts que compleixin una funci compensadora de les activitats urbanes i formin part essencial
del patrimoni paisatgstic del municipi.

2. Dignificar lespai pblic com a contenidor de les relacions socials, pacificant-lo, on el vianant sigui lactor principal i no
com fins ara, que ho ha estat el transport privat. Son espais acollidors on es pretn crear la cultura de lespai pblic
compartit, on predomina la convivncia, lestada, el joc.
3. Pensar i dissenyar lespai pblic des de la perspectiva de gnere, de manera que es puguin aconseguir espais integradors on es barregi la gent i on la seguretat sigui un factor a considerar, perqu tothom shi senti cmode. Plantejar la
illuminaci de lespai pblic com un factor de seguretat.
4. Afavorir i assegurar la creaci i el bon manteniment dels espais verds, concebre aquest espais com a infraestructura
ecolgica que relliga la ciutat.
5. Afavorir que les amplades de les voreres siguin proporcionals a lamplada dels carrers, procurant que no siguin inferiors a 1,5 metres a cada costat i, en el cas de carrers de poca amplada, tendir a convertir-los en zones de preferncia
per a vianants. Es constata, fins i tot, com, si hi ha serveis a la vorera, amb 1,5 m, laccessibilitat no funciona.
6. Establir eixos cvics als centres de les poblacions, barris o nuclis, pensats de manera que els espais de vianants guanyin presncia, i minimitzar lespai de circulaci rodada al mnim necessari.
7. Potenciar la prctica esportiva en els espais verds, de manera que sen fomenti el respecte i la recuperaci en favor
de la ciutadania.
8. Redactar el pla daccessibilitat municipal i adaptar, en la mesura de les possibilitats, lespai pblic de les nostres poblacions a aquest pla.

110

PROGRAMA MARC

HABITATGE
El dret a lhabitatge digne compromet els ajuntaments dEsquerra Republicana amb les poltiques per fer-lo efectiu
Des dEsquerra, defensem que lhabitatge s una pea fonamental en la configuraci de lespai cvic. Laccs a un habitatge
dacord amb levoluci de la renda de les famlies ha estat una de les principals preocupacions ciutadanes en els anys de la
bombolla, que els plans dhabitatge no van resoldre, entestats a fer solvents els insolvents atrapats per una dinmica de
preus conseqncia directa del model econmic sense resoldren les causes i, en lescenari postcrisi, evitar lexclusi social
residencial derivada dels desnonaments ha esdevingut la principal prioritat de qualsevol poltica dhabitatge. La negativa
de lEstat de resoldre el problema dels desnonaments hipotecaris i la daci en pagament proposada pel Parlament de
Catalunya amb la Resoluci 722/IX de 18 de juliol de 2012, la migradesa del Fons Social dHabitatges creat per lEstat amb
habitatges de les entitats financeres, sense incloure una part dels de SAREB, noms 1.092 a Catalunya, ha deixat els poders
pblics de Catalunya en una situaci demergncia social.
Tot i que els problemes relacionats amb lhabitatge sesdevenen sempre sobre un municipi, no s fcil definir poltiques
municipals al marge dels plans dhabitatge de la Generalitat i, lamentablement, de lEstat, que, malgrat els estatuts dautonomia segueix fent plans dhabitatge emparats en larticle 149.1.13 de la Constituci, planificaci general de lactivitat
econmica.
La darrera legislaci local de lEstat, la coneguda Llei 27/2013, amb lenduriment de lestabilitat pressupostria, tampoc
ajuda. Com s sabut i de manera expressa, sestableix que les poltiques de promoci i gesti dhabitatge protegit noms
es poden fer amb criteris dequilibri pressupostari; que altres competncies complementries dels municipis, ms enll de
les prpies, noms es poden fer si no es posa en risc lequilibri pressupostari i, finalment, la prestaci de serveis pblics
mitjanant empreses pbliques no admet prdues, i estableix el 31 de desembre de 2014 com a data lmit per reequilibrar-les o dissoldre-les.
Tot i aix, s sempre en un municipi on es concreta la demanda dhabitatge, els problemes daccs, on hi ha teixits urbans
degradats, on hi ha parc vacant i assetjament immobiliari, infrahabitatge, sobreocupacions de pisos i la problemtica
derivada de la prdua de lhabitatge per execucions hipotecries o per insolvncia per fer front al pagament del lloguer.
Dit aix, els ajuntaments poden dur a terme un gruix dactuacions sota el paradigma de la poltica dhabitatge com a servei
dinters general vinculada, en part, amb la poltica urbanstica.
Des dEsquerra, defensem que lhabitatge s una pea fonamental en la configuraci de lespai cvic.
Lhabitatge, com a conseqncia de lactual context socioeconmic, sha convertit ms en un b que en un dret, i sn moltes, les famlies que han estat o poden ser desnonades en els propers anys; per aix, per a Esquerra Republicana lacci
principal des dels ajuntaments no pot ser una altra que vetllar per lhabitatge de les famlies que poden perdrel.
Cal actuar fermament contra els desnonaments exprs, en la mesura que lAdministraci local pugui.
Estem immersos en un canvi radical del paradigma en les poltiques dhabitatge dels darrers anys, hem passat de la construcci a la gesti i la rehabilitaci del parc actual.
Cal dedicar especial atenci a lhabitatge protegit i concebrel com un estoc social al servei de diverses generacions,
i defensar que la producci dhabitatge protegit no pot suportar un etern tornar a comenar cada 10 o 15 anys per la
desqualificaci de lhabitatge protegit que fa que tot lesfor pblic es dilueixi en el no res i els habitatges sincorporin al
mercat de renda lliure com si mai no haguessin estat protegits. Cal liderar-ho des dels ajuntaments mitjanant iniciatives
per aconseguir la preservaci del sl i dels parcs dhabitatge de propietat municipal, rgims de tinena que no suposin la
prdua de la propietat del sl, com per exemple el dret de superfcie, la concessi administrativa o la cessi ds en rgim
cooperatiu. s estratgic, ateses les dificultats locals, dinvertir en la compra de sl i de collaborar amb la creaci dun
mercat secundari dhabitatge protegit, sense que sincorpori al mercat de renda lliure.
Des dEsquerra, hem de capitalitzar un fort sector social compost pel sector pblic local i nacional, les cooperatives dhabitatge i les fundacions, i reforar els patrimonis pblics de sl i habitatge, garantir-ne la propietat pblica i deixar de vendre

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 111

els aprofitaments urbanstics per finanar despesa municipal, assajant noves formes de propietat, com ara el dret de superfcie i el dret ds com a model de gesti. Sha dafavorir un nou sector empresarial fins ara testimonial que aposti per
la promoci i la gesti de parcs de lloguer i dret de superfcie, i mecanismes financers que facilitin la canalitzaci destalvi
particular cap a una activitat immobiliria no especulativa i sostenible.
En aquest sentit, hem de rehabilitar i renovar els edificis per millorar al mxim les seves prestacions, perqu aconsegueixin
el mxim desenvolupament funcional programtic, confort i eficincia amb la mnima demanda energtica on es puguin
incorporar al mxim les energies renovables.
Potenciem, doncs, una nova activitat econmica fonamentada en la rehabilitaci i la renovaci, per aconseguir la millora
de les prestacions dels edificis, la protecci del patrimoni, la gesti racional del parc dhabitatges i leficincia energtica.
La poltica dhabitatge com a servei dinters general vinculada, en part, amb la poltica urbanstica. El compliment
del mandat de solidaritat urbana com a horitz
Les mesures tendents a garantir laccs a lhabitatge de les persones que no disposen de prou recursos sn una obligaci
dels poders pblics, dacord amb larticle 26 de lEstatut.
La declaraci de servei dinters general de les poltiques de provisi dhabitatges protegits de larticle 4 de la Llei del dret
a lHabitatge, pendent de desenvolupar en profunditat i assumir-ne els continguts, dacord amb el psit que t en lactual
legislaci europea, ha de guiar la poltica dhabitatge, reforant els programes que actualment es configuren com a mnims
a la legislaci catalana vigent i creant els que calgui, per, sobretot, constituint un parc dhabitatge protegit equiparable
als europeus del nostre entorn, que configuri un estoc social al servei de diverses generacions. (Dacord amb les dades de
la Taula del Tercer Sector doctubre de 2014, noms un 2% dels habitatges de Catalunya sn de lloguer social o rgims
assimilables, davant la mitjana europea de la UE-15, aproximadament un 15 %, que vol dir aproximadament 60.000 habitatges quan, a Catalunya, en farien falta a lentorn de 230.000, com a mnim sumant-hi les 65.000 famlies en risc dexclusi
social i els 69.000 sollicitants dhabitatge protegit).
Larticle 47 de lEstatut obliga els poders pblics catalans a generar prou sl per a la promoci dhabitatge protegit com a
principi rector, i no es deroga en temps de crisi. La reflexi des del planejament urbanstic de les reserves necessries de
sl per a habitatge protegit dacord amb la Memria Social del planejament o el Programa dActuaci Urbanstica Municipal
s el fonament bsic perqu hi hagi sl per a la promoci dhabitatge protegit de promoci pblica o privada.
Les obligacions de servei pblic prpies dels serveis dinters general situen el dret a laccs a lhabitatge en les condicions
digualtat dels serveis pblics i als serveis econmics dinters general que preveu larticle 30 de lEstatut vigent. I bona
administraci.
El compliment del mandat de solidaritat urbana, pendent encara de desenvolupament reglamentari a data davui (15 % del
parc destinat a poltiques socials en 20 anys), fa necessari no desqualificar els habitatges pel simple transcurs del temps.
Com a mnim, els que deriven de les previsions urbanstiques del sl necessari per dotar-nos del parc que permeti assolir
el mandat de solidaritat urbana.
La ponderaci entre la vinculaci de les cessions daprofitament urbanstic a sl per a la promoci dhabitatge protegit, o
per a altres finalitats, tamb shauria de vincular a les previsions del planejament territorial per a lassoliment del mandat
de solidaritat urbana.
Els ajuntaments poden preservar el sl i els parcs dhabitatge mitjanant la promoci de lhabitatge protegit amb rgims
de tinena que no suposin la prdua de la propietat del sl, com per exemple el dret de superfcie, la concessi administrativa o la cessi ds en rgim cooperatiu. Ateses les dificultats financeres locals dinvertir en la compra de sl, i la
tendncia dels plans dhabitatge de manera recurrent a establir terminis de qualificaci molt curts (15 anys en el vigent
Pla catal de 2014, excepte els municipis de demanda residencial forta i acreditada, en qu sarriba als 30 anys), lnica
manera de garantir un estoc social al servei de diverses generacions, sense que lhabitatge sincorpori al mercat de renda
lliure s aquest, collaborant de retruc a la creaci dun mercat secundari dhabitatge protegit, sense que en perdi, per, la
qualificaci.
Des dEsquerra, hem de capitalitzar un fort sector social compost pel sector pblic local i nacional, les cooperatives dhabitatge i les fundacions, i reforar els patrimonis pblics de sl i habitatge, ponderant un equilibri raonable en els diferents

112

PROGRAMA MARC

usos possibles de les cessions daprofitament urbanstic, atesa la dialctica histrica entre la utilitzaci que sen fa per
finanar inversions i despesa corrent o amb dest a poltiques dhabitatge. Sha dafavorir un sector empresarial fins ara
poc reeixit que aposti per la promoci i la gesti de parcs de lloguer i dret de superfcie.

El pla local dhabitatge


El pla local dhabitatge previst en la Llei del dret a lhabitatge com a eina ms especfica que daltres s linstrument adient
per al desenvolupament duna poltica dhabitatge en lmbit local; tota vegada, ha dincloure la diagnosi de la situaci de
lhabitatge al municipi i les necessitats i els programes a desenvolupar de manera coordinada amb els plans urbanstics.
Una vegada aprovat, la creaci dun observatori local dhabitatge actualitzat semestralment, que permeti conixer levoluci del mercat de sl i de lhabitatge, de renda lliure i de lloguer, amb informaci de preus, transaccions, superfcies, esfor
familiar, etc. s rellevant per a lactualitzaci del pla.
La diagnosi del pla local ha de contenir totes les dades de necessitats dhabitatge, trams de renda, franges dedat i famlies
en risc dexclusi residencial per al correcte disseny dels programes.
Els reptes a qu shaur denfrontar lacci poltica seran:
1.

Garantir el compliment del mandat de solidaritat urbana (15 % del total del parc dhabitatge destinat a poltiques
socials en 20 anys), mitjanant les reserves adequades de sl en el planejament destinades a habitatge protegit,
dacord amb la realitat de cada municipi.

2. Consolidar una poltica de sl basada en la no-venda i en lactuaci proactiva de lajuntament respecte a actuacions
urbanstiques paralitzades que siguin estratgiques; per exemple, pagant quotes durbanitzaci dels promotors a
canvi del sl edificable (Pla Empenta Barcelona).
3. Ampliar el parc de lloguer assequible buscant mecanismes tant per garantir la nova construcci com per mobilitzar
habitatges desocupats. (Convenis SAREB de cessi dhabitatges desocupats per al lloguer social. Protocols per
sancionar els habitatges buits de manera injustificada. Programa de mediaci pel lloguer social).
4. Potenciar els mecanismes per evitar prdues dhabitatge i donar el mxim de resposta en cas que es produeixin.
(Posada en funcionament de la taula demergncies social i oficina de mediaci Ofideute a cada municipi, a ms dels
ajuts al pagament de lhabitatge previstos).
5. Ampliar el serveis i els tipus de resposta a la manca dallotjaments (Xarxa dHabitatges dInserci).
6. Impulsar la rehabilitaci per garantir el compliment de les obligacions envers ls de lhabitatge, tant pel que es
refereix a edificis en mal estat com per afrontar el problema dhabitatges buits all on sigui necessari. Tamb per
raons deficincia energtica, i posar en valor tot el parc construt minimitzant els nous desenvolupaments.
7. Centralitzar tots els serveis dhabitatge en oficines locals dhabitatge conveniades amb la Generalitat.

Esquema suggerit i programes dun pla local dhabitatge


1. Anlisi i situaci
Poblaci i llars
Demanda i tipus de demanda dhabitatge
Mercat de lhabitatge
Potencial doferta dhabitatge

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 113

Grau de cobertura de les necessitats de demanda

2. Programes
2.1. Ampliaci de loferta dhabitatge assequible

Impulsar la generaci de sl per habitatge


Les reserves de sl per a habitatge protegit. Lhabitatge dotacional
Manteniment del sl pblic. Ladquisici de sl
El dret de tempteig i retracte
Promoure la construcci i ampliaci del parc dhabitatge assequible.
El marc dajuts i la situaci financera
La collaboraci pblic privada
Lampliaci del parc de lloguer pblic i assequible
La intervenci publica: laportaci directa de lajuntament
Mobilitzar habitatges buits per destinar-los al lloguer
Borses de mediaci per al lloguer social
Programa dAvalloguer
Habitatges dentitats bancries
2.2. Diversificar loferta per atendre la demanda
Oferta dhabitatges
Tipologies dhabitatge
El parc de lloguer i el dret de superfcie
El parc de lloguer social
Habitatges demergncia
Habitatges dinclusi
Altres modalitats dallotjament: allotjaments familiars, allotjament temporal, altres solucions residencials

Composici de la demanda
Perfil dels sollicitants

114

PROGRAMA MARC

Definici de collectius especfics


Els contingents especials
Les emergncies

Laccs a lhabitatge protegit: registre de sollicitants dhabitatge protegit.

2.3. Programes per evitar la prdua de lhabitatge

Lassessorament tcnic i jurdic


Ajuts econmics per pagar lhabitatge
Els ajuts econmics per als collectius vulnerables (lloguer/quota hipotecria)
Altres ajuts socials complementaris de carcter municipal

Mediaci
L
 a intermediaci en casos dimpagament: hipoteques i lloguers. Transformaci de lexecutat hipotecari en
llogater
La intervenci amb relaci a altres disfuncions del mercat: assetjament, infrahabitatges, sobreocupaci.

2.4. Rehabilitaci del parc existent


E
 l deure de conservaci i manteniment dels edificis dhabitatges. Ordenances municipals i Decret 187/2010
subsidiriament
La rehabilitaci i renovaci de barris. Mediaci venal en processos de rehabilitaci
E
 ls ajuts o els estmuls a la rehabilitaci: prioritats especfiques (patologies estructurals, accessibilitat, eficincia
energtica, ascensors) i els mbits territorials
Els programes especfics
Les cdules dhabitabilitat
El control de les condicions dhabitabilitat

2.5. Facilitar latenci especialitzada al ciutad


LOficina dHabitatge i la seva carta de serveis

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 115

2.6. La fiscalitat local en lhabitatge i sanci del parc desocupat


Bonificacions en la plusvlua en les dacions en pagament on no arribin les mesures del RD 6/2012
P
 rotocol per la sanci de la desocupaci no justificada per infracci de la funci social de la propietat dun
habitatge

2.7. La coordinaci i les poltiques transversals


Lorganitzaci municipal
Societat municipal dhabitatge, si existeix

2.8. Avaluaci econmica i financera del pla


Lestudi economicofinancer del pla
Quantificaci i previsions temporals

2.9. Poltiques transversals per a collectius especfics


La diagnosi del pla pot detectar collectius especfics que requereixin programes especfics, tal com habiliten els articles
2 i 14 de la Llei 18/2007, tot i que a la prctica dependran, en bona part, que estiguin inclosos en els plans dhabitatge.
per a persones econmicament vulnerables
per a persones amb discapacitats
per a la gent gran
per a joves
per a dones vctimes de la violncia masclista
per a vctimes dassetjament immobiliari o dinfrahabitatge

2.10. Seguiment i avaluaci del pla


Observatori local dhabitatge amb sistema dindicadors
Creaci duna empresa pblica
Com sha dit, la recent legislaci estatal dificulta la creaci dempreses pbliques que gestionin poltiques dhabitatge si
sn deficitries.
Tot i aix, la creaci duna empresa pblica permet dotar-se dun instrument de gesti descentralitzada, la qual cosa significa posar en marxa de manera integrada les poltiques dhabitatge prpies del pla dhabitatge.
Lempresa pblica ha de tenir funcions de promoci del sl i lhabitatge, i la possibilitat dadscriure-hi loficina local, tot aix
sens perjudici dels programes propis de lajuntament. La utilitzaci de lempresa pblica com a ens descentralitzat i amb
la qualificaci jurdica dentitat urbanstica especial permet lexercici de competncies urbanstiques de gesti de sl com

116

PROGRAMA MARC

a provedor de serveis urbanstics municipals, creant un marc de relaci entre lajuntament i lempresa.
Tamb permet crear el patrimoni municipal del sl i lhabitatge com a registre de bns patrimonials especfic adscrit i
gestionat per lempresa.
Ara b, per funcionar, lempresa necessitar un contracte de prestaci de serveis amb lajuntament per la gesti dels
serveis dhabitatge de competncia municipal o acordats amb altres administracions adscrits a loficina local dhabitatge.

MOBILITAT
Una mobilitat equilibrada
Entenem la funci de la mobilitat dins lespai cvic com un dels elements clau a lhora daconseguir una distribuci de la
ciutadania ms justa, que permeti equilibrar les oportunitats i les llibertats de tots els ciutadans dels nostres municipis.
En aquest sentit, des dEsquerra optem per unes poltiques locals basades en el reequilibri de la mobilitat com a resposta
del continu augment de la mobilitat de les persones i de les mercaderies, fet que ha accentuat els conflictes generats pel
trnsit, com ara la congesti, la contaminaci acstica i ambiental o laccidentabilitat. Cal tenir present que el transport
pblic s la clau a lhora daconseguir una mobilitat equilibrada i, en aquest sentit, ser la prioritat en les poltiques locals
dEsquerra. Per aix, des dels ajuntaments tamb posarem laccent en la gesti i en leducaci de la mobilitat.
El desplaament ms sostenible s el que no es produeix o que podem fer ms proper, per la qual cosa el disseny de les
ciutats i la collocaci dels equipaments o centres generadors de mobilitat sn pea clau per a una mobilitat sostenible i
amable. I, en els nuclis urbans, els tipus de transport ms eficients i sostenibles sn anar a peu i en bicicleta.

La mobilitat a peu i en bicicleta i lespai urb de convivncia


Els canvis en la jerarquitzaci viaria es poden assolir a partir dactuacions toves i barates dins lmbit urb, a travs de
petites modificacions en la circulaci, a partir dactuacions mitjanant el mobiliari urb i pintura vial. Es fonamental i econmicament molt factible.
1.

Ratificar la Carta Internacional del Caminar.

2. Establir carrers per a s preferent o exclusiu per a vianants i ciclistes, eixamplar les voreres i crear illes per a vianants.
3. Implantar zones de moeraci de la velocitat al municipi, carrers 10, 20, 30.
4. Adequar les Ordenances Municipals a les necessitats dels usuaris ms vulnerables i a les exigncies de la seguretat
viria.
5. Installar plataformes i passos de vianants elevats, millorant la seguretat i laccessibilitat.
6. Millorar laccessibilitat i suprimir les barreres arquitectniques.
7. Optimitzar els temps dels semfors per a vianants.
8. Instaurar camins escolars segurs com a itineraris preferents escollits entre els recorreguts ms utilitzats pels infants
per anar al seu centre densenyament.
9. Prioritzar la protecci davant laparcament irregular als passos de vianants i a les parades dautobs, i laparcament en
doble fila a les vies principals. Vetllar per les indisciplines que perjudiquen el vianant o el transport pblic.

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 117

10. Integrar paisatgsticament les vies de vianants per dignificar-les i fer-les ms atractives.
11. Afavorir ls ms racional i eficient del cotxe.
12. Promoure els sistemes per compartir el vehicle privat, tipus cotxe multiusuari (carsharing) un grup de ciutadans
comparteix una flota de vehicles o daltres.
13. Promocionar els prquings compartits.
14. Crear, segons escaigui pel tipus de municipi i de desplaaments, aparcaments dissuasius en origen daportaci a les
xarxes principals de transport pblic i dintercanvi a les entrades de les ciutats, connectats amb el transport pblic
al centre.
15. Potenciar els aparcaments dissuasius perimetrals als espais ms cntrics.
16. Afavorir la rotaci de laparcament amb limitaci horria.
17. Crear zones taronja daparcament per afavorir laparcament dels venat en zones datracci turstica.

La circulaci dels vehicles a motor


1.

Limitar la velocitat mxima i crear de zones de prioritat invertida.

2. Tractar adequadament les travessies i les vies.


3. Executar rotondes i minirotondes.
4. Crear zones amb restricci del trnsit.
5. Regular la mobilitat dels vehicles de transport de mercaderies.
6. Aplicar, en els municipis en qu sigui factible, sistemes de gesti del trnsit i crear centres de control. Els models
comparats en situen la viabilitat per sobre dels 75.000 habitants.
7. Establir zones daparcament a vorera canviada en diversos trams de carrer per afavorir la reducci de la velocitat.
8. Establir sistemes de circulaci en forma de font i unidireccionals per millorar la circulaci i la seguretat dels carrers.
9. Installar limitadors fsics de velocitat sense oblidar les contradiccions que poden generar amb ambulncies, autobusos, etc. Prioritzar, en la mesura del possible, els bons dissenys dels recorreguts, que evitin les altes velocitats.

La mobilitat en transport pblic collectiu


1.

Dignificar les parades de transport collectiu pblic urb quant a seguretat, comoditat i informaci.

2. Ampliar i millorar el servei de transport pblic municipal i intermunicipal. Crear, on sigui possible, carrils especials per
a la circulaci del transport pblic.
3. Millorar els serveis de transport pblic amb recorreguts ms rpids entre els punts datracci principals del municipi.
4. Reforar els serveis extraordinaris de transport pblic, especialment en horari nocturn, pensant sobretot en les necessitats de la gent jove, tenint present, per, que la majoria del transport pblic nocturn fora de lAMB s competncia de la Generalitat.
5. Ampliar la xarxa de carril bus a les ciutats que el flux dautobusos ho faci viable.

118

PROGRAMA MARC

6. Adaptar el servei a persones amb mobilitat reduda.


7. Fomentar la intermodalitat ms dun mitj de transport per arribar a la destinaci.
8. Connectar amb transport pblic el centre amb els polgons industrials i els centres comercials o de lleure.
9. Fer un estudi del sistema ms efica i econmic de mobilitat amb transport pblic.
10. Valorar la viabilitat de posar en marxa la integraci tarifria del transport urb en els sistemes supramunicipals.
11. Introducci de lajuntament en associacions supramunicipals, com ara lAssociaci de Municipis amb Transport Urb
(AMTU), de la segona corona metropolitana de Barcelona.
12. Instaurar avantatges tarifaris per a la gent gran o el jovent mentre no es desenvolupi el finanament del transport
pblic de manera estable per llei, en els termes previstos en la Llei 9/2003.
13. Installar aparcaments dissuasius a les estacions de ferrocarril i autobusos, coordinats amb els serveis ferroviaris.

La mobilitat en bicicleta
1.

Promoure ls de la bicicleta en la trama urbana i en desplaaments interurbans curts i planers, amb la creaci,
consolidaci o extensi duna xarxa de carrils bici coherent i segura que tingui en compte la suficincia i la continutat
dels itineraris.

2. Installar aparcaments repartits estratgicament i millorar la senyalitzaci per a bicicletes.


3. Crear vies verdes o carrils bici intermunicipals.
4. Incorporar bicicletes a la flota de vehicles municipals i dels serveis de lAdministraci.
5. Fomentar i regular ls de la bicicleta amb mesures que atorguin respecte per al vianant.

La millora de la qualitat ambiental urbana


1.

Controlar les emissions contaminants relacionades amb el trnsit.

2. Controlar la contaminaci acstica produda pel trnsit i elaboraci de mapes de soroll.


3. Asfaltar amb paviment sonoreductor i aplicar mesures antisoroll.
4. Utilitzar vehicles impulsats amb fonts denergia renovables o tecnologies alternatives.
5. Establir bonificacions fiscals a vehicles impulsats amb energies renovables.
6. Limitar la circulaci motoritzada en el medi natural en una xarxa bsica, en concertaci amb els collectius interessats.

Lordenaci i la gesti de la mobilitat urbana


1.

Estudiar els serveis viaris i la reordenaci de la xarxa bsica local.

2. Elaborar Plans de mobilitat locals (PMU).


3. Incorporar la mobilitat i laccessibilitat a les ordenances municipals.

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 119

4. Elaborar pactes per la mobilitat previs als PMU.


5. Definir i estudiar els indicadors de mobilitat local i supramunicipal.
6. Difondre activitats o promocionar dies o setmanes temtics relacionats amb la mobilitat.

Educaci per a una mobilitat ms sostenible


1.

Impulsar tallers o seminaris per la mobilitat als centres educatius del municipi.

2. Organitzar campanyes sobre seguretat viria.


3. Efectuar estudis sobre els costos de la mobilitat local i intermunicipal.
4. Elaborar enquestes sobre els hbits de mobilitat.

SEGURETAT
La concepci republicana de la seguretat, en un sentit ampli, consisteix a garantir el dret a viure segur i el dret a la llibertat,
i a garantir igualment les condicions de vida de la ciutadania en un mbit de pau i de convivncia, avalador de la resoluci
dels conflictes ms greus amb un exercici ponderat i sempre justificat de la coacci. Com ms llibertat, ms seguretat, com
ms cobertes estiguin les necessitats bsiques de les persones i ms confiana tinguin en el b com, ms seguretat. La
conclusi, doncs, s que la seguretat s un aspecte que es treballa de forma transversal en el conjunt de poltiques pbliques, tamb de les municipals.
La seguretat s un element vertebrador de les societats actuals i sn molts, els prismes des dels quals sha de concebre per
posar-la en valor com a principi republic. Avui, aquests prismes shan ampliat i, quan parlem de seguretat, estem parlant
al mateix temps de sensaci de seguretat, de percepci social del risc, de globalitzaci de la sensaci dinseguretat i de la
confusi, de vegades volguda, entre convivncia i seguretat.
A les ciutats i als pobles, la convivncia s fonamental per concebre lespai cvic equilibrat; lactitud cvica i lespai compartit
sn inherents a lactual estat del benestar. Hem de saber treballar la convivncia des del seu espai i a partir de la mediaci
i, si escau, del tracte dels problemes convivencials com a fets illcits administratius, i no convertir els problemes derivats
de la convivncia o de lincivisme en problemes de seguretat, en qu la coacci i ls de la fora hi tenen sempre un paper
determinant.
La constant evoluci socioeconmica de la societat i la seva extraordinria complexitat han provocat que els reptes de la
seguretat shagin multiplicat exponencialment. Sn moltes, les noves formes de risc que es van generant i, per contra, la
ciutadania exigeix cada cop ms el seu dret a sentir-se segura en el seu entorn i, per extensi, en els seus pobles i ciutats.
Aix doncs, en aquest marc, les poltiques locals dEsquerra en termes de seguretat estan enfocades a continuar impulsant
canvis en els models locals per construir un nou model en qu la convivncia i la seguretat configurin un espai cvic el ms
lliure i avanant possible cap a una societat cada vegada ms justa.
Pel que fa al sentit estricte de la seguretat ciutadana i la protecci civil, els municipis tenen competncies sobre seguretat
i vigilncia en:
1.

Seguretat en llocs pblics.

2. Ordenaci del trnsit de vehicles i persones a les vies urbanes.

120

PROGRAMA MARC

3. Protecci civil, prevenci i extinci dincendis.


4. Protecci del medi, salubritat pblica, transport pblic de viatgers i subministrament daigua i enllumenat.
Tot i aix, lmbit de la seguretat en sentit ampli, com ja hem dit, s transversal i s present en moltes accions de la gesti
municipal. Les accions de prevenci, tenir cura de la gent gran, evitar els accidents infantils, implicar-se en la lluita contra
els efectes de la violncia de gnere digual manera que ens hem implicat contra la lluita del delicte, etc., sn accions en
qu, al marge de lmbit competencial, els ajuntaments shi han dimplicar com a institucions ms properes a la ciutadania.

Policia local i Mossos dEsquadra


El sistema policial catal est conformat pel Cos de Mossos dEsquadra i els 216 cossos de policies locals de 216 municipis
que en tenen. La resta de municipis de Catalunya tenen com a policia de referncia els Mossos dEsquadra.
No hi ha una normativa comuna per a les policies locals, tret de la Llei 16/1991, de les policies locals. Al marge del contingut
daquesta Llei, cada ajuntament dels municipis ms grans de 10.000 habitants t la potestat dorganitzar el cos de policia
local amb el nombre dagents, luniforme, els sous i lorganitzaci que cregui oport.
La distribuci de competncies entre els cossos de policia local i els Mossos dEsquadra sarticula mitjanant convenis amb
els ajuntaments i es concreten amb la junta local de seguretat, que est presidida per lalcalde i estableix la delimitaci
territorial i la complementarietat de les diverses tasques policials, en funci, normalment, de la capacitat operativa de
cadascuna de les policies Locals.
Els agents locals tenen competncies en trnsit en vies urbanes (accidents, denncies, controls...), per fer complir les ordenances i normatives municipals i en seguretat i ordre pblic en activitats municipals, una competncia compartida amb
el Cos de Mossos.

Protecci Civil
El sistema de Protecci Civil s un servei pblic que aglutina tots els sistemes de prevenci i actuaci davant de riscos
naturals, tecnolgics o de qualsevol altre origen.
La Generalitat de Catalunya t plenes competncies en matria de Protecci Civil, amb dues excepcions: la titularitat de
la seguretat nuclear i salvament martim. Tot i aix, els plans de Protecci Civil tenen incidncia en els municipis que han
de formar part de la seva planificaci.
Els plans de protecci civil poden ser territorials, especials, per a un risc o esdeveniment especfic i dautoprotecci.
Plans de protecci civil territorials. Sn obligatoris per als municipis amb ms de vint mil habitants i els que sn ms petits per es consideren turstics o de risc especial per la situaci geogrfica o lactivitat industrial. Tot i aix, es recomana
lelaboraci de plans bsics demergncia en els municipis que no tenen lobligaci legal de fer-ho.
Plans de protecci civil especials. Shan de fer davant demergncies produdes pels riscos dinundacions, ssmics, qumics,
de transport de mercaderies perilloses, dincendis forestals i volcnics. Tot i que el Govern de la Generalitat redacta els
plans especials, els ajuntaments on sapliquen els han dincorporar en els seus plans dactuaci municipal. Els municipis
que tenen riscos concrets diferents poden elaborar plans especfics municipals.
1.

Municipis amb especificitats que aconsellen la redacci de plans especials.

2. Municipis dalta muntanya: allaus, accidents de muntanya, accessibilitat, carreteres.


3. Municipis costaners: seguretat a les platges, temporals.
4. Municipis rurals amb activitat agrria: dispersi de masos i nuclis habitats.

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 121

Seguretat viria
La Generalitat de Catalunya t les competncies en matria de trnsit, circulaci de vehicles i seguretat viria, que executa
mitjanant el Servei Catal de Trnsit i la Direcci General de la Policia.
Els ajuntaments tenen les competncies per gestionar i controlar el trnsit en vies urbanes i interurbanes que passin pel
nucli urb (travessies), adoptar mesures per garantir la seguretat i la fludesa en el trnsit i denunciar les infraccions de
les normes de trnsit.
Es recomana que tots els municipis ms grans de 30.000 habitants i tots els municipis que sn cap de comarca elaborin
un pla local de seguretat viria.

PROPOSTES PROGRAMTIQUES
Tot seguit fem un llistat de propostes, dividides per mbits, que poden ser tils per a la redacci de programes locals o
plans dactuaci municipal, entenent que la implicaci municipal en les poltiques de seguretat, ms enll de les tasques
prpies i obligatries, ve donada per la dimensi del municipi i els recursos disponibles, entre els quals hi ha la disponibilitat, o no, dun cos de policia municipal.
Prevenci i ciutadania
1.

Crear una regidoria de drets civils, especialment en municipis de ms de 50.000 habitants, com a potenciaci de
poltiques de garantia i defensa dels drets de les persones.

2. Incorporar programes de detecci i lluita contra la violncia de gnere i la violncia en lmbit de la famlia. Fomentar
latenci personalitzada a les vctimes.
3. Establir un programa de prevenci contra el racisme i la xenofbia.
4. Incorporar programes de prevenci de labs de lalcohol i les drogues en collectius vulnerables.
5. Fer un protocol dactuaci i intervenci multidisciplinries contra el vandalisme urb.
6. Establir normatives i ordenances municipals per a la tinena danimals domstics i animals potencialment perillosos,
que vetllin pel dret dels animals i que garanteixin que els propietaris les coneguin.
7. Collaboraci i actualitzaci del Programa Operatiu Especfic (POE) del Mn Rural al municipi.
8. Es recomana que es facin taules sectorials de treball, per coresponsabilitzar tots els mbits de la gesti pblica amb
la seguretat i per resoldre fenmens, incidncies i problemtiques relacionades amb la seguretat: taula durbanisme i
seguretat, coordinaci serveis de seguretat amb els consells escolars, salut i seguretat...
Atenci a collectius ms vulnerables
1.

Prevenci en la desatenci a la gent gran.

2. Camins segurs, sense accidents, per a la gent gran (ferm, pendents, baranes, passos vianants, neteja de neu).
3. Delimitar i protegir els parcs infantils perqu els nens no hagin de compartir espai amb animals domstics.
4. Protocols de detecci de la infncia en risc.
5. Promoci dels camins escolars segurs.
6. Accions de prevenci i protecci especfics per a riscos propis dels municipis (canals, rius, mines, penya-segats,
animals salvatges).

122

PROGRAMA MARC

Participaci ciutadana
1.

Creaci del Consell de seguretat i les assemblees de seguretat de barri amb la participaci del teixit venal i social.

2. Involucrar els agents venals i socials en tasques de conscienciaci, prevenci i detecci de riscos i promoci de la
convivncia.
3. Fomentar la participaci ciutadana en les campanyes de conscienciaci: agents cvics, informadors, exemples venals.
4. Desplegar un servei de mediaci comunitria en coordinaci amb la policia local, per intervenir i atendre conflictes
venals i de convivncia.
5. Possibilitar el pacte ciutad a lentorn de la concurrncia pblica i loci nocturn.
6. Fomentar la participaci ciutadana i el voluntariat en els plans de protecci, les agrupacions de defensa forestal, els
bombers voluntaris, protecci civil...

Policia
1.

Incorporar lestratgia de la policia de proximitat a partir dels cossos de policia local, per afavorir el coneixement de
lentorn venal, la millora de la percepci ciutadana i leficincia en la gesti de la seguretat.

2. Establir protocols dactuaci de les policies locals per a fenmens derivats de la convivncia, lespai pblic i el civisme,
evitant diversitat de criteris en lactuaci.
3. En municipis amb una activitat turstica important o en municipis rurals amb nuclis allats, facilitar, en coordinaci
amb els Mossos dEsquadra, els procediments de denncies itinerants in situ.
4. Establir els quadres de sous dels membres de la policia local seguint les recomanacions de les associacions de municipis, associacions professionals de la policia local, sindicats i altres collectius, evitant els diferencials respecte a altres
cossos policials equiparables.
5. Unificar el disseny dels uniformes de la policia local amb el daltres municipis propers, mentre no hi hagi una normativa general al respecte.
6. Promoure la implicaci i el treball conjunt de la policia local o vigilants locals amb la resta de serveis municipals.
7. Fomentar la formaci i el reciclatge dels agents de les policies locals.
8. Incrementar la coordinaci entre la policia local i els Mossos dEsquadra, en el marc de les juntes locals de seguretat,
i avaluar conjuntament els programes de prevenci i coordinaci en matria de seguretat.
9. Fomentar aquesta coordinaci amb ls deines informtiques, de treball, consulta i de comunicaci comuns entre tots
dos cossos.
10. Impulsar i reforar les juntes locals i regionals de seguretat, i garantir la presncia i la direcci funcional dels alcaldes
en aquests rgans.
11. Potenciar les meses de coordinaci operativa com a corretges de transmissi derivades dels acords de les juntes de
seguretat local.
12. Garantir la participaci del mn local en la planificaci operativa i en lassignaci i aprofitament de recursos policials
i demergncies de carcter supralocal.
13. Elaborar un manual de bones prctiques i cartes de servei en lactuaci de la policia local.

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 123

Gesti de la mobilitat i la seguretat viria


1.

Suport institucional al municipi a ladopci i suport a la Visi Zero - concepte bsic de la seguretat viria i respect e
entre els ciutadans.

2. Elaboraci dun pla local de seguretat viria.


3. Pacte juvenil de prevenci dels accidents de trnsit.
4. Accions de prevenci amb els joves i loci.
5. Elaborar un pla local de millora de punts negres i conflictius i detectar els trams de concentraci daccidents que
pugui haver al municipi, per millorar la seguretat viria.
6. Millora de la mobilitat dels vianants i del transport pblic a les poblacions.
7. Senyalitzaci, informaci i conscienciaci de ls de la bicicleta, sempre que la xarxa viria i lorografia de la poblaci
ho facin possible.
8. Impulsar o promoure programes deducaci viria a les escoles, amb la implicaci de la policia local i altres agents de
la comunitat.
9. Establir controls dalcoholmia i drogues peridics i coordinats amb els Mossos dEsquadra.
Protecci Civil
1.

Crear una oficina tcnica de protecci civil.

2. Elaborar el pla municipal de protecci civil.


3. Dotar els serveis i municipis dels sistemes tecnolgics moderns de comunicaci, detecci i gesti demergncies.

124

PROGRAMA MARC

BONES PRCTIQUES DE MUNICIPIS SOSTENIBLES

1. ORDENANA FISCAL SOBRE DEIXALLES, PER POTENCIAR LS DE LA DEIXALLERIA


MUNICIPAL I EL COMPOSTATGE. Ajuntament dArenys de Munt
2. HORTS DOMSTICS. Ajuntament de Caldes de Montbui
3. SERVEI DE MEDIACI HIPOTECRIA. Ajuntament de Caldes de Montbui

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 125

1. ORDENANA FISCAL SOBRE DEIXALLES, PER POTENCIAR LS DE LA DEIXALLERIA


MUNICIPAL I EL COMPOSTATGE. Ajuntament dArenys de Munt

DIAGNOSI
Per afavorir ls de la deixalleria municipal i el compostatge.

PROPOSTA
Si un ve utilitza la deixalleria municipal 8 vegades lany, t un descompte del 10 % en la taxa de la brossa. Si elabora compostatge de matria orgnica al jard de casa seva, un 10 % de descompte addicional.

RESULTAT
Sobre ls de la deixalleria i laplicaci del descompte, bon resultat. La bonificaci per compostatge sacaba daprovar i
encara manca no se nha fet cap avaluaci.

CONTACTE PER A MS INFORMACI


Joan Rabasseda, alcalde dArenys de Munt

126

PROGRAMA MARC

2. HORTS DOMSTICS. Ajuntament de Caldes de Montbui

DIAGNOSI
Donar resposta a una demanda existent; la falta de petits horts domstics.

PROPOSTA
Es va signar amb lIRTA la cessi duns terrenys propietat seva a lAjuntament per poder-los destinar a la creaci dhorts
domstics. Van sortir 53 horts, un dels quals es va reservar a lInstitut de Caldes de Montbui per fer-hi prctiques amb
lalumnat, i la resta es va posar a disposici de la ciutadania.

RESULTAT
A data davui, hi ha llista despera de gent disposada a adquirir la cessi dun daquets horts, perqu al poble no hi havia
cap alternativa ms.

CONTACTE PER A MS INFORMACI


Josep Ramon Maranys, regidor dHisenda i Promoci Econmica de lAjuntament de Caldes de Montbui

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 127

3. SERVEI DE MEDIACI HIPOTECRIA. Ajuntament de Caldes de Montbui

DIAGNOSI
Moltes famlies tenen problemes per pagar la hipoteca i es troben desemparades jurdicament davant dels bancs. Lobjectiu era combatre qualsevol amenaa de desnonament al municipi. La Plataforma dAfectats per la Hipoteca pressionava,
perqu considerava que lAdministraci local no feia prou per lluitar contra els desnonaments.

PROPOSTA
Es va signar un conveni amb el Collegi dAdvocats de Granollers (ICAVOR) per crear el servei de Mediaci Hipotecria.
Una advocada de lICAVOR es desplaaria a lAjuntament peridicament i oferiria assessorament jurdic gratut als afectats
i faria ella mateixa la mediaci amb les entitats bancries. Aquest conveni tenia un cost per a lAjuntament (50 /hora),
per oferia proximitat als usuaris.
Parallelament, tamb es va parlar amb Critas Diocesana. Aquesta entitat tamb ofereix mediaci hipotecria, per sobretot ens interessava la gesti que oferia als usuaris que tenien problemes per pagar el lloguer i deutes acumulats. Aquest
conveni era gratut, tot i que els usuaris shavien de desplaar a Barcelona per parlar amb els advocats.
Amb les dues entitats es va crear el Servei de Mediaci Hipotecria, que penjaria de lOficina Local dHabitatge.

RESULTAT
El primer any de signar el conveni amb lICAVOR, ladvocada que feia la mediaci hipotecria es desplaava a lAjuntament
cada 15 dies. El segon any, es va establir que ho faria un cop a la setmana, i el tercer any de funcionament es van doblar les
hores de cada setmana. Malauradament, el servei ha funcionat molt b perqu molts usuaris lhan necessitat. Sha aconseguit resoldre uns 15 expedients grcies al conveni amb lICAVOR (dacions en pagament, refinanaments i condonacions
del deute).
La proximitat que soferia era clau en el cas de lICAVOR, tot i que el de Critas Diocesana tamb ha ajudat unes 11 famlies
que tenien deutes de lloguer amb prstecs a fons perdut.

CONTACTE PER A MS INFORMACI


Isidre Pineda, regidor dHabitatge de lAjuntament de Caldes de Montbui

128

PROGRAMA MARC

ELECCIONS
MUNICIPALS

2015
PROGRAMA MARC
DE LES JERC

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 131

INTRODUCCI

En les eleccions municipals de lany 2007, les JERC reivindicvem el dret a lhabitatge com un dret fonamental en
lemancipaci dels i les joves. Lany 2011 vam afegir al dret a lhabitatge, altres drets fonamentals en aquest cam cap a
lemancipaci personal dels joves del nostre pas. s evident que en els ltims anys, pel que fa a possibilitats demanciparse a nivell laboral, estudiantil o dhabitatge, el retrocs ha sigut molt gran i com a conseqncia, les condicions de vida dels
joves shan vist afectades negativament, cosa que cal combatre des de tots els fronts.
s des dels Ajuntaments, que el jovent independentista apostem perqu es garanteixin unes bones poltiques de joventut
que permetin millorar les condicions de vida del jovent i millorar laccs al procs demancipaci.
Aquest procs demancipaci ha de ser un cam cap a la llibertat del jovent. Un jovent que volem que visqui en llibertat en
un pas lliure i en uns municipis lliures.
Volem ser lliures perqu des dels Pasos Catalans estem vivint, com daltres parts del mn, tota una srie de crisis que
afecten seriosament les oportunitats del jovent per tal de poder desenvolupar en llibertat els seus respectius projectes de
vida. En primer lloc, patim una crisi econmica que est minant tant les condicions materials de les persones per poder-se
desenvolupar com, de retruc, la qualitat de les nostres democrcies. El reflex ms clar daix sn les creixents desigualtats
existents i com el poder sha anat acumulant en cada cop menys mans i les grans dificultats daccs a lhabitatge o dassolir
una feina estable i digne, entre daltres problemtiques, pel jovent.
En segon lloc, patim una crisis democrtica que afecta la nostra sobirania nacional com a poble. Aquesta crisi, en el cas
dels Pasos Catalans, t una doble arrel. Duna banda, la nostra pertinena a Estats que han negat histricament la nostra
capacitat de decidir com a poble. Duna altra, la concentraci de cada cop ms poder en mans doligarquies econmiques
i financeres tant als Pasos Catalans com a arreu del mn, que volen influir sobre les nostres vides sense rendir comptes
davant de ning.
No obstant, el jovent de lesquerra independentista creiem indispensable que, per tal de revertir aquestes dues crisis, el
jovent ha de fer sentir la seva veu i participar daquells espais de decisi poltica ms propers a la ciutadania i que poden
permetre un canvi ms rpid de les nostres condicions de vida: els municipis. Histricament, lesquerra independentista
ha estat un moviment republic fortament municipalista, ancorat en la creena que lalliberament nacional i social del
nostre poble es donar noms apoderant les classes populars des dels espais ms propers a les seves vides quotidianes.
Exemples clars daix els podem trobar a lactualitat: les PAH dels diversos municipis aturant desnonaments, les diverses
marees en defensa dels serveis pblics, o els recents moviments massius en favor de la sobirania e independncia del
nostre poble. Aix tamb ho podem aplicar, sense cap mena de dubte, al jovent. Noms des de lapoderament juvenil ens
podrem emancipar com a persones i ser protagonistes de les nostres vides.

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 133

MUNICIPIS LLIURES:
EL NUCLI DE LEMANCIPACI
MATERIAL DEL JOVENT

A. FORMACI I EDUCACI
Leducaci s leix vertebrador per al desenvolupament de qualsevol societat, per tant, ha de ser una de les mximes prioritats en la poltica municipal. Volem aconseguir un pas amb una escola pblica de qualitat, laica, en catal i coeducadora.
Per aix, hem de comenar a treballar des de lAjuntament, que s ladministraci ms propera a la ciutadania, que s la
que garanteix la cohesi social a travs de la inclusi en tots els aspectes.
Els nous reptes socials i educatius necessiten una ciutadania implicada i activa en leducaci dels nostres infants i joves i
fent-la esdevenir un agent educador ms. Des dels ajuntaments, doncs, cal fomentar unes estructures dinmiques i adaptables a les necessitats de cada moment, tot fomentant la participaci ciutadana en leducaci dels nostres infants i joves
al llarg de tota la seva vida incidint-hi, sobretot, en la seva etapa educativa.
Leducaci s la millor eina per trencar amb la perpetuaci dels rols de gnere i classe i s per aix que els ajuntaments,
com a ens poltic ms proper, han de donar resposta a aquelles necessitats locals concretes per tal de lluitar en contra de
les desigualtats i procurar una educaci el mxim d equitativa, no sexista i socialment justa.

Per aix, les JERC proposem:


- Crear una plataforma on hi participin tots els agents educadors del municipi, docents, alumnat, equips directius, ajuntament, entitats de lleure educatiu, entitats de cultura, escoles de msica/dansa, per tal de consensuar les lnies pedaggiques del municipi (per exemple mesures per combatre el fracs escolar).
- Fomentar la cooperaci entre ladministraci pblica, els centres educatius, les famlies i els especialistes per tal datendre
les necessitats educatives especials concretes i analitzar cada cas en particular fent un seguiment i aportant els recursos
necessaris a tots els agents implicats en el creixement integral de linfant o jove.
- Posar a disposici del jovent una oferta dactivitats extra curriculars que permeten complementar la seua formaci en
altres mbits fora de les escoles, garantint laccs universal mitjanant preus adaptats als recursos familiars o subvencions (tarifaci social).
- Potenciar lassociacionisme juvenil com a espai deducaci integral infatil i juvenil, aix com desenvolupar el potencial
educatiu, transformador i daprenentatge i servei de lassociacionisme a travs de formacions, subvencions o visibilitat,
entre daltres estratgies que nassegurin el suport i lautonomia a la vegada.
- Dotar els municipis amb biblioteques o en cas que no sigui possible fomentar els bibliobusos com a eina dapropament a
la cultura. Dinamitzar lactivitat de les biblioteques mitjanant activitats que fomenten ls per part del jovent.
- Habilitar sales destudi, en especial en poques dexmens, tot adaptant els horaris a les necessitats de les persones joves.

134

PROGRAMA MARC

- Impulsar la collaboraci entre el jovent, tractant de garantir mecanismes dajuda entre el propi alumnat. Per aix cal crear
borses de reps, on les persones que desitgen rebre classes de reps puguen accedir a totes les persones que ofereixen
ajuda en lestudi. Cal impulsar la promoci de grups destudi a les sales habilitades per als estudiants.
- Buscar mecanismes i eines a travs de les possibilitats municipals per tal doferir ajuts o beques perqu cap jove es quedi
excls dels estudis superiors per motius econmics.
- Fomentar la creaci dun consell dalumnat municipal com a ens de representaci de lalumnat i procurar, aix, per la participaci juvenil a ms de fomentar lassociacionisme i la participaci en tots els mbits dins dels centres educatius per
tal que tots i totes les joves esdevinguin ciutadans crtics i compromesos.
- Dotar duna importncia bsica el consell escolar municipal com a ens indispensable per a leducaci dels infants i joves
i com a vertebrador de projectes cooperatius entre centres educatius, famlies i alumnat.
- Fomentar programes a les escoles i instituts que incentivin la participaci juvenil en els processos de decisi del municipi,
que ensenyin la importncia de tenir un jovent partcip, i que facilitin als joves ser coneixedors del funcionament poltic
de les seves poblacions.
- Consolidar les beques menjador com a eina per combatre la malnutrici infantil i juvenil en lactual context social i econmic , que cap infant o jove es quedi sense els cinc pats recomanats al dia.
- Crear beques de transport urb i interurb per tal dajudar a aquell alumnat que necessita el transport pblic per a arribar
als seus centres destudi.
- Formar la comunitat educativa sobre mediaci per als casos dabs escolar, aix com en la prevenci de violncia masclista entre els i les joves.
- Crear una xarxa de patis oberts per fomentar que els infants i joves juguin als patis de les escoles en horari no lectiu.
- Els Ajuntaments faran tot el possible per garantir que el jovent del territori shagi de desplaar el mnim possible per
accedir als centres educatius.
- Leducaci s la millor eina per trencar amb la perpetuaci dels rols de gnere i classe, i afavorir un pensament ms crtic
i lliure. s per aix que els ajuntaments, com a ens poltic ms proper, han de donar resposta a aquelles necessitats locals
concretes per tal de lluitar contra les desigualtats i procurar una educaci el mxim dequitativa, no sexista i socialment
justa
- Promoure des dels ajuntaments la desobedincia davant de la LOMQE, el TIL a les Illes i el Decret de plurilingisme de
la Generalitat Valenciana i oferir suport als centres educatius que no lapliquin. Evitar la cessi de terrenys pblics per a
la installaci descoles privades o concertades i garantir que el sl destinat a installacions educatives locupen centres
pblics.
- Vetllar perqu a tots els centres educatius municipals no shi imparteixi una educaci sexista i estereotipada. Promoure
leducaci especfica a instituts en temtiques de gnere. Fer xerrades i tallers sobre: relacions afectives i sexuals no
abusives, micromasclismes, pressi esttica, trastorns alimentaris, noves masculinitats, etc. Aix com promoure xerrades
a les AMPAs sobre estereotips I educaci no sexista.

B. HABITATGE
Laccs a lhabitatge s un element primordial per fer real lemancipaci dels i les joves, i actualment encara es troba fora
de labast de les possibilitats del jovent dels Pasos Catalans. El de lhabitatge no s un problema allat, sin que est estretament vinculat a la situaci dels altres elements fonamentals de lemancipaci com sn latur i la precarietat laboral, que
aboquen al jovent a no poder accedir a un habitatge digne perqu no pot generar recursos estables i suficients.
Des de fa ms de 10 anys, laccs a lhabitatge ha estat un dels temes principals de lagenda de les poltiques de joventut,
si b s cert que el context ha anat variant i hem vist com hem transitat des duna situaci basada en lespeculaci immo-

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 135

biliria, amb una contnua pujada dels preus, a una situaci actual sorgida daquesta crisi ferotge que vivim amb un parc
de pisos desocupats en mans dels bancs, mentre es produeixen execucions de desnonaments que estan deixant milers
de persones sense casa.
El que continua igual s la disminuci de la renda de les persones joves i la manca de recursos econmics i financers per
part de les persones per accedir a lhabitatge.
El dret a lhabitatge digne est recollit als estatuts dautonomia de Catalunya, el Pas Valenci i les Illes Balears, i s per
tant, un deure de ladministracidurtermeles mesures adients per garantir aquest dret, aix com per generar les oportunitats per accedir a lhabitatge.Ladministraci ha de ser proactiva en tots els fronts per tal de combatre les mancances i
debilitats daquest dret.
Des de les Joventuts dEsquerra Republicana apostem per un model dhabitatge basat en el lloguer, davant la poltica de
lhabitatge en propietat que va alimentar la bombolla immobiliria. El model de lhabitatge de lloguer evita que les persones joves hagin dendeutar-se quasi de per vida per tal daccedir a un habitatge i permet una major capacitat dacci
poltica a les administracions pbliques per tal de garantir laccs de tothom a lhabitatge. Cal dedicar especial atenci a
lhabitatge protegit i concebrel com un estoc social al servei de diverses generacions, en especial i de forma prioritria,
al jovent. Aix mateix, en els ltims mesos sha obert un gran ventall de possibilitats per tal de desenvolupar nous models
daccs i tinena dhabitatge com la masoveria urbana, la cessi ds, el dret de superfcie o la copropietat entre daltres.

Per aix, les JERC proposem:


- Impulsar a nivell municipal laplicaci del Pla Nacional de Joventut de Catalunya amb visi de mesures per garantir lhabitatge a travs del Pla Local de Joventut, aix com el Pla Local dHabitatge.
- Estudiar mesures per impulsar una mancomunaci de serveis domstics (rentadores, secadores, wi-fi, etc.) i daltres
usos en el parc dhabitatges de protecci oficial, per tal de reduir les despeses necessries i aix fer que el jovent pugui
emancipar-se.
- Crear un sistema dassessorament i dinformaci per a joves a travs de loficina jove local (o comarcal, en funci de la
poblaci i les necessitats) i desenvolupar una borsa dhabitatge jove encaminada a facilitar lemancipaci.
- Fomentar el model de lloguer com a modalitat de tinena ms flexible i amb capacitat dadaptaci a les necessitats juvenils, a travs dafavorir lactivaci dhabitatges desocupats per augmentar el parc de lloguer social.
- Preservar el sl i els parcs dhabitatge de propietat pblica mitjanant rgims de tinena que no suposin la prdua de la
propietat.
- Liderar des de ladministraci les tasques de dileg, mediaci i sensibilitzaci davant dels propietaris, siguin particulars
o b entitats financeres, per tal de trobar solucions en aquells casos de conflicte o de vulneraci del dret a laccs a
lhabitatge.
- Desenvolupar mesures especfiques com ajuts i subvencions, o el mtode de laval-lloguer per a la poblaci jove que
sadeqi a les seves necessitats.
- Assessorar i donar les eines necessries per a poder accedir a lhabitatge per mitj de models de masoveria tant urbana
com rural, cooperatives dhabitatge en cessi ds, copropietat i dret de superfcie a les oficines locals dhabitatge o dels
tcnics que en realitzin les funcions.
- Fomentar la rehabilitaci dhabitatges que contribueixin a leficincia energtica i minimitzin la necessitat de nou sl, tot
recuperant els centres histrics degradats, millorant-ne les condicions dhabitabilitat, etc.
- Desenvolupar mesures per recuperar habitatge buits i posar-los al servei de la ciutadania, en especial als segments de
poblaci amb dificultats, a travs de la rehabilitaci o de procurar que promocions privades sense vendre passin a rgim
de lloguer amb o sense opci de compra i, preferentment, a lloguer protegit, i amb tasques de mediaci amb els
propietaris, entre daltres.

136

PROGRAMA MARC

- Fomentar ladaptaci dels parcs dhabitatge a un model arquitectnic sense barreres i adaptat a lentorn, en els parcs
dhabitatge de nova construcci que sigui un requisit obligatori.
- Liderar des de ladministraci les tasques de dileg, mediaci i sensibilitzaci davant dels propietaris, siguin particulars
o b entitats financeres, per tal de trobar solucions en aquells casos de conflicte o de vulneraci del dret a laccs a lhabitatge, amb especial atenci als casos de desnonaments de primera vivienda.
- Fomentar la rehabilitaci dhabitatges que contribueixin a leficincia energtica i minimitzin la necessitat de nou sl,
tot recuperant els centres histrics degradats, millorant-ne les condicions dhabitabilitat, etc. Donant prioritat als rgims
alternatius daccs i tinena.

C. TREBALL
El jovent dels Pasos Catalans som un dels collectius que ms hem patit la crisi econmica mundial que ens afecta des de
fa 8 anys. Una crisi econmica causada per un model econmic i productiu enfocat en benefici de les entitats financeres i
el gran capital, que estan imposant el cost de la crisi a les classes treballadores del nostre pas, eludint les seues responsabilitats.
Latur s una de les conseqncies ms greus de la crisi, amb especial incidncia entre el jovent, amb uns nivells datur
juvenil dels ms alts de la Uni Europea. La manca de treball i doportunitats laborals fa que una gran part dels i les joves
no puguem emancipar-nos ni tenir el nostre propi projecte de vida al nostre pas, obligant a molts de nosaltres a emigrar
lluny de casa per tenir una oportunitat, en un fenomen que es pot considerar dexili econmic.
A aquesta manca doferta de llocs de treball hem de sumar la precarietat que pateixen la majoria de joves que poden
treballar, amb una contractaci caracteritzada per la temporalitat, els salaris baixos i condicions laborals precries, amb la
inseguretat a lhora de planificar el futur que aix comporta. Unes condicions laborals que impedeixen lemancipaci del
jovent, malgrat es tingui un treball remunerat.
Per tot aix, cal que des de tot arreu on sigui possible, i especialment les institucions a tots els nivells, promoguin la creaci
docupaci pel jovent i en unes condicions dignes, perqu si no capgirem la situaci, haurem creat una generaci perduda
que paradoxalment s la ms formada que hem tingut mai.
I tota aquesta feina lhem de fer des duna visi desquerra transformadora. En aquest sentit cal una aposta decidida des
dels ajuntaments per les organitzacions de lEconomia Social (cooperatives, mtues, etc.). En base a lEconomia Social
podem fer canviar el model econmic dominant, cal introduir els mecanismes democrtics en la presa de decisions dins les
empreses, tot garantint un major control de la reinversi de beneficis pels treballadors.

Per aix, les JERC proposem:


- Afavorir lacompanyament al jovent en la cerca de feina, a travs de les eines disponibles: oficines joves, punts dinformaci juvenil i plans locals docupaci. Per tal de reforar lorientaci professional, caldr introduir aquest acompanyament
als centres educatius, dacord amb el consell escolar i els representants de lalumnat, millorant laccs dels i les joves a la
informaci sobre oportunitats professionals.
- Fomentar la contractaci directa per part de lajuntament de treballadors i treballadores per a la realitzaci de les competncies municipals, mitjanant plans docupaci i donar prioritat a persones del propi municipi o de la comarca.
- En els casos dels serveis externalitzats, quan no siga possible assumir la gesti directa del servei, vetllar per les condicions laborals dels treballadors i treballadores de les empreses concessionries, introduint les clusules necessries als
plecs de contractaci. En cas dexistir una empresa subcontractada, les clusules establiran que haur de complir els
mateixos requisits que lempresa titular de la concessi.
- Impulsar anlisis de leconomia del municipi i la comarca des de les agncies de desenvolupament local per detectar els
nous sectors econmics que es poden desenvolupar al territori.

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 137

- Posar a disposici del jovent una oferta de formaci contnua al llarg de la vida per adaptar els coneixements i competncies del jovent als requisits del teixit productiu del territori.
- Incrementar i millorar els mecanismes pblics dintermediaci laboral, per tal devitar el recurs a empreses de treball
temporal (ETT) i agncies de collocaci privades, per tal de garantir que no es produeixin prctiques que contribueixin
a la precaritzaci del treball juvenil.
- Fomentar o crear borses de treball municipals per a joves, garantint que aquestes no es convertisquen en una font de
major precarietat laboral per al jovent.
- Facilitar al jovent la informaci i les eines necessries per tal que tinga accs al programa de Garantia Juvenil, adaptant
la seua aplicaci a la realitat del territori amb la collaboraci de les entitats juvenils.
- Potenciar projectes on existeixi una inserci social real per a persones amb diversitats funcionals i aix com tamb per a
persones amb situaci de risc dexclusi social.
- Crear i fomentar iniciatives i espais de co-working jove que ajudin als emprenadors a reduir les despeses de local i manteniment.
- Impulsar la contractaci amb igualtat de gnere vetllar perqu les empreses concessionries de serveis pblics tamb
lapliquen.
- Garantir la igualtat doportunitats a lhora daccedir a llocs de major responsabilitat, tant en ladministraci com a les
empreses concessionries. Cal evitar els sostres de vidre i terres de fang.
Emprenedoria jove i foment de lautoocupaci
Davant una situaci en qu les empreses existents no estan contractant ms treballadors i treballadores, una eixida possible s lautoocupaci. En lactualitat sha fet molt dmfasi en la figura de lemprenedor com a la soluci definitiva dels
problemes docupaci del jovent.

Per aix, les JERC proposem:


- Proporcionar assessorament a aquelles persones que volen iniciar un projecte empresarial, per a qu coneguin totes les
oportunitats, ajuts, subvencions, per tamb els possibles riscos que comporta iniciar un negoci.
- Fomentar les entitats de lEconomia Social com les cooperatives a lhora dassessorar sobre nous projectes, garantint
daquesta manera larrelament de leconomia al territori i la reinversi dels recursos en benefici del propi territori.
Treball i medi ambient
Des de lecologisme municipalista hem dapostar per la creaci de llocs de treball basats en la reducci de la mobilitat de
treballadors, potenciar sectors laborals de baixa agressi ambiental i que valoritzin (nova vida) els residus, cobreixen les
necessitats dels ciutadans i assegurar la salut pblica (ex. contaminaci atmosfrica), potenciar sectors i empreses que no
agreugin lespoli Nord-Sud. En definitiva, fomentar la consciencia socialment verda.

Per aix, les JERC proposem:


- Promocionar empreses d I+D lligat a la formaci professional en temes de reutilitzar residus per temes energtics o
materials (com reciclar asfalt o materials de construcci).
- Que les empreses agrcoles que entrin dins duna conscincia socialment verda, que els seus productes es puguin subministrar als menjadors pblics (escoles i altres).

138

PROGRAMA MARC

D. SALUT
La salut s un element indispensable per a lautonomia de totes les persones, per en el cas del jovent, la promoci dhbits
saludables s especialment rellevant a lhora de prevenir possibles problemes de salut. El jovent senfronta a una srie de
problemes en qestions de salut que han tendit a estar ignorats per les administracions pbliques, ja que han optat per
invisibilitzar el problema o combatre els efectes, per no les causes.
Els ajuntaments han dapostar per les poltiques enfocades en la reducci de danys en drogues tant en lusuari com en
la comunitat i abandonar qualsevol poltica repressiva, les quals shan demostrat totalment ineficaces per a la resoluci
daquesta problemtica com avalen els diferents informes dexperts de les Nacions Unides.

Per aix, les JERC proposem:


- Treballar per tal que el jovent tingui tota la informaci possible sobre els efectes, riscos i conseqncies de labs dels
txics. Els ajuntaments amb collaboraci amb les entitats tenen un llarg recorregut per treballar en aquest aspecte.
- Impulsar, all on hi hagi problemtiques de venda i consum elevats, les sales de consum habilitades amb professionals
que supervisin i garanteixin consums higinics i en condicions dignes, tant pels usuaris com per la comunitat. El treball
amb mediadors/es i educadors/es de carrer s una bona eina per tal devitar conflictes derivats daquesta problemtica.
- Vetllar per tal que les administracions locals tinguin un dileg fluid amb els clubs i associacions cannbiques, garantint
el seu normal funcionament, per exigint-los que compleixin amb totes les normatives que es vagin establint (estar allunyades de centres educatius, lmit de socis/es...).
- Apostar clarament perqu les administracions dotin les poblacions de centres i espais teraputics de rehabilitaci i
inserci del jovent que pateix addicci sempre que sigui possible, per tal de garantir que tothom tingui accs a la desintoxicaci.
- Procedir a la difusi dalcoholmetres en les zones doci i consum dalcohol per tal dassegurar que qui condueixi estigui
en condicions dagafar el vehicle.
Un altre aspecte de salut amb especial incidncia en el jovent el qual les administracions no han prestat la suficient
atenci ha estat la sexualitat. La prevenci dembarassos no desitjats i de les ITS (infeccions de transmissi sexual) no
es pot enfocar des duna visi de la por a la sexualitat. Per aix, algunes propostes que es poden portar a terme des dels
ajuntaments sn:
- Apostar per una poltica deducaci en la sexualitat afectiva dels i les joves, posant al seu abast tota la informaci sobre
mtodes anticonceptius i hbits per desenvolupar una sexualitat saludable, tot trencant tabs i estereotips de gnere
en les relacions sexuals.

- Proporcionar informaci sobre els diferents mtodes dIVE i realitzar acompanyament durant el procs i postintervenci
a travs de personal mdic i psicolgic especialitzat, per a persones a partir dels 16 anys.
- Treballar amb programes on es fomenti lautoestima i les habilitats socials. En un moment com lactual en que moltes
persones joves es troben amb unes enormes dificultats per desenvolupar els seus projectes vitals, les administracions
pbliques no poden deixar de banda els problemes de salut mental derivats de les dificultats personals del jovent, com
sn les crisi dansietat o les depressions.
- Potenciar lesport com una eina de foment de la salut fsica i mental del jovent, aix com un important element socialitzador, integrador i de promoci de valors de cooperaci i treball en equip.
- Promoure hbits alimentaris saludables, per tal devitar trastorns de la conducta alimentria com lanorxia, la bulmia o
la vigorxia, aix com evitar els problemes duna mala alimentaci del jovent que pot portar problemes de salut derivats
de lobesitat.

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 139

MUNICIPIS REPUBLICANS:
EL JOVENT, PROTAGONISTA
DEL CANVI

Ser republic no s el simple resultat doposar-se a un sistema monrquic, tot i que quan un s republic no pot sin
oposar-se a la monarquia. Precisament, en aquest apartat es recullen alguns dels mbits que defineix lesperit del republicanisme, tot entenent-lo com la tradici de pensament que pretn una societat lliure, sense dominaci de ning sobre els
altres, que ressalta la importncia dimplicar-se polticament i que cerca linters superior del b com. En aquest apartat,
doncs, traslladarem aquests principis a diferents mbits cabdals pels nostres municipis: la participaci, lassociacionisme
i la transparncia.

A. PARTICIPACI POLTICA
Lemancipaci juvenil no noms t a veure amb la formaci, lhabitatge o el treball, sin tamb en el fet que el jovent participi de les decisions que lafecten a ell i al seu entorn. En aquest sentit, les JERC creiem que noms a travs de la participaci efectiva del jovent a les nostres viles i ciutats podrem realment canviar i millorar el nostre entorn. Per aix, assumint
responsabilitats en les administracions locals, assumirem la participaci com una forma de governar i entendre la poltica.

Per aix, les JERC proposem:


- Des dels espais de responsabilitat, impulsar la participaci com a espai bilateral dintercanvi entre la ciutadania i administraci local, i no com a un element merament justificatiu duna decisi ja presa o un espai dinformaci unidireccional.
- Treballar per donar soluci a la necessitat deducar en participaci ja que entenem que cal estendre la cultura de la participaci perqu aquesta pugui desenvolupar-se sense limitacions. En aquest sentit,defugirem de poltiques daparador
o que, incls incorporen mala praxis, comlaprenentatge serveioprctiques curriculars, que sovint noms beneficia al
contractant i que serveix per retallar drets i oportunitats al jovent,per potenciar daltres comla tasca a desenvolupar
per delegats/des, representants escolars als Consells de Centre o Municipals.Aix doncs, treballarem per fomentar una
cultura participativa i la predisposici dels i de les joves a adoptar posicions ms actives, compromeses i crtiques amb
el seu entorn.
- Avanar en lobertura i el foment despais participatius amb les entitats, per tamb amb aquell jovent no associat.
- Impulsar la creaci de Consells Locals Joventut (CLJ) i potenciar els ja existents. Cal que siguin espais autnoms de
participaci i dapoderament que aglutinin les organitzacions juvenils de lmbit local i que treballin per a defensar els
interessos de les persones joves aix com coordinar i donar suport al moviment associatiu juvenil. Els CLJ seran un interlocutor necessari en totes aquelles poltiques que duem a terme des dels ajuntaments i que afectin a les persones joves.

140

PROGRAMA MARC

B. ASSOCIACIONISME
Un dels objectius que tenim com a organitzaci republicana s que el jovent pugui dur a terme els seus projectes de vida
en llibertat, alhora que es preocupa pels afers comuns. Aix es vehicula, especialment, a travs de lassociacionisme. s
per aix, que esdev cabdal potenciar aquelles inquietuds dun jovent cada vegada ms actiu i que vol participar del seu
entorn mitjanant associacions juvenils, ja siguin formals o informals. A ms a ms, lassociacionisme s una escola de
ciutadania, un agent de transformaci social i un espai cohesionador. Creiem fermament en els valors que li sn intrnsecs
i, per tant, creiem fermament en la necessitat dimplementar estratgies per promourel, donar-li suport i un fort reconeixement social.

Per aix, les JERC proposem:


- Fomentar i reconixer socialment lassociacionisme a travs de les segents propostes:
Permetre i fomentar lentrada de lassociacionisme democrtic i voluntari als centres educatius. En aquest sentit, promourem que es doni informaci a lalumnat sobre el mn associatiu i vetllarem per una major vinculaci entre les organitzacions juvenils i els centres.
Ajudar, amb tots els recursos tcnics i econmics que tinguem a labast, a aquelles persones que estiguin interessades en
organitzar-se associativament.
Posar de manifest arreu del nostre municipi els valors de lassociacionisme per tal daugmentar el seu reconeixement
social.
- Donar suport a lassociacionisme a travs de les segents propostes:
Posar a disposici del teixit associatiu els recursos econmics, tcnics i materials necessaris per a reforar la seva tasca
transformadora.
Facilitar ls i garantir que hi hagi suficients equipaments per donar resposta a les necessitats del jovent organitzat, ja
que les mltiples formes dacci i expressi de lassociacionisme sovint necessiten fer s de lespai pblic i, especialment,
disposar dequipaments. Per reforar els valors daprenentatge i dautoorganitzaci inherents a lassociacionisme, tamb
fomentarem que el lideratge dalguns daquests equipaments sigui de les organitzacions juvenils.
Fomentarem la coneixena mtua entre organitzacions i reforarem projectes interassociatius ja que estem convenuts
que lassociacionisme s ms fort quan forma una xarxa cohesionada. Un cas paradigmtic de coordinaci del moviment
associatiu juvenil que cal prioritzar sn els esmentats Consells Locals de Joventut.
- Donar una importncia cabdal a lassociacionisme educatiu. Creiem que lassociacionisme educatiu, per la seva importncia estratgica i les seves particularitats, requereix una potenciaci addicional. Cal treballar per a donar suport a aquelles
organitzacions de base associativa, democrtica i voluntria que eduquen a travs del lleure i la cultura a infants i joves.
Els Agrupaments Escolta i els Esplais han estat cabdals, no ja noms per potenciar una concepci oberta i inclusiva de la
cultura catalana, sin per ajudar en la creaci duna ciutadania activa i responsable. Shan dimpulsar, doncs, plans locals
de dinamitzaci de lassociacionisme i vetllar per a qu disposin dels recursos necessaris per a dur terme la seva tasca
deducaci crtica i compromesa amb el seu entorn.
- Dinamitzar el teixit associatiu de temtica feminista. Assegurant la seva incidncia en les poltiques municipals i la
participaci de dones joves. I per tal que la resta dassociacions puguin aplicar correctament la perspectiva de gnere,
oferir-los diagnosis de gnere i formacions.

C. TRANSPARNCIA, GOVERNANA I NOVES TECNOLOGIES


Les JERC som republicans perqu compartim una manera dentendre i de fer en la poltica. Les persones electes sn els
ciutadans i les ciutadanes que, compromesos amb les persones i el seu poble, donen un pas endavant per representar-se
com a ciutadania a les institucions i assumir la responsabilitat de la gesti del b pblic. Compartint aquest punt de parti-

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 141

da, no podem sin abraar la transparncia dels processos i de la presa de les decisions, com a mecanisme dapoderament
de la ciutadania i condici indispensable per a la participaci. A ms a ms, les noves tecnologies han de permetre estendre aquest principi a tota ladministraci, oferint una informaci til i manejable a la ciutadania.

Per aix, les JERC proposem:


- Assumir totes les responsabilitats acompanyades de transparncia. Per aix laplicarem, entesa com un dels pilars bsics
de la democrcia, tan des de les administracions com des del propi partit.
- Garantir que tota la informaci sigui oberta a tothom: fer accessible i intelligible la informaci de ladministraci a la
ciutadania i especialment al jovent, i especialment, publicant en espais de fcil accs les activitats i processos realitzats
per lAdministraci.
- Treballar per impulsar les noves tecnologies dins de ladministraci. El desenvolupament de les tecnologies de la informaci i de la comunicaci (TIC) han originat grans canvis en la societat i, per aquest motiu, des dels ens locals haurem
dimpulsar nous mecanismes que sadaptin a aquesta nova situaci social. Aix ho volem fer principalment a travs de:
P
 otenciar la governana electrnica i administraci electrnica mitjanant la xarxa, creant i/o reforant portals que
permetin una millor prestaci de serveis pblics, un millor accs a la informaci i simplificant els trmits administratius.
P
 otenciar els recursos que posen al nostre abast les noves tecnologies per tal de fomentar i facilitar la participaci
ciutadana. Ls de les TIC en lmbit municipal pot permetre incrementar la collaboraci i intervenci ciutadana, una
comunicaci ms propera, la creaci de nous espais de participaci i loportunitat darribar a sectors de la poblaci que
normalment es mantenen allunyats dels ens pblics.
- Utilitzar el llenguatge no sexista en totes comunicacions internes i externes de lAjuntament i promoure el seu s entre
el personal del consistori, entitats, partits poltics, empreses i persones del municipi a travs de campanyes o oferint
formacions.

D. MUNICIPIS INCLUSIUS
La construcci duna ciutadania inclusiva en els nostres municipis s una de les feines cabdals que tenim com a organitzaci i com a pas. En la lluita per la igualtat i lalliberament de les persones, un estatus ciutad inclusiu i uns municipis on
hi cpiga tothom en sn condicions necessries. Aix inclou tant poltiques actives en el camp de la igualtat entre homes
i dones o entre persones amb diferents orientacions sexuals, com en el camp de les persones migrades i que fa poc que
shan installat a les nostres viles i ciutats.
Aquestes poltiques cal que sapliquin tenint en compte la intersecci de diferents eixos de desigualtat tals com el gnere,
ltnia, la identitat de gnere, lorientaci sexual, lexpressi de gnere, la diversitat funcional o ledat, que ens afecta especialment com a joves.

E. DONA
Per tal daconseguir una societat amb una ciutadania lliure i apoderada s imprescindible que prenguem conscincia de les
mltiples discriminacions i opressions de gnere que sorgeixen del sistema patriarcal i que patim especialment les dones.
Les opressions de gnere i les relacions de poder entre homes i dones es manifesten en totes les esferes de les nostres
vides pel carcter cultural i estructural que tenen. s per aix que les poltiques transversals de dones, donada la proximitat amb la ciutadania, esdevenen una eina clau per a combatre totes aquestes discriminacions podent desenvolupar,
per exemple, accions integrals contra la violncia. Noms treballant fort des dels municipis podrem aconseguir la igualtat
efectiva als Pasos Catalans i que la ciutadania pugui desenvolupar-se lliurement a les seves viles i ciutats.
Cal utilitzar una estratgia dual per aplicar les poltiques transversals de dones: en primer lloc, s un repte de primer ordre
aconseguir la transversalitat de la perspectiva de gnere en totes les poltiques i accions dels nostres municipis i, en segon
lloc, cal desenvolupar poltiques especficament dirigides a promoure la igualtat i combatre les discriminacions per ra de

142

PROGRAMA MARC

gnere que patim les dones.

Per aix, les JERC proposem:


- Aplicar la transversalitat de la perspectiva de gnere a partir dinstaurar a tot el personal dels ajuntament una cultura de
comproms amb leradicaci de la discriminaci per ra de gnere fent formacions especfiques. Consolidar un personal
tcnic digualtat (agents digualtat).
- Crear una rea o regidoria que sencarregui de Drets Civils i treballi contra la discriminaci per ra de gnere.
- Crear un Pla dIgualtat intern adreat al personal dels ajuntament per tal daconseguir la igualtat efectiva entre dones i
homes de la instituci i esdevenir un exemple de bona prctica al municipi. Garantint, per exemple, flexibilitat horria per
conciliar la vida personal, familiar, laboral i formativa del personal dels ajuntament i de les empreses pbliques municipals (poltiques per a nous usos del temps).
- Elaborar un protocol contra lassetjament sexual i per ra de sexe en lmbit laboral als ajuntaments amb una plantilla
superior a vint-i-cinc persones treballadores. En el cas dels municipis menors se nha de realitzar un a nivell comarcal.
- Incorporar dones a tots els nivells de lorganigrama municipal aplicant accions positives si s necessari. I promoure lapoderament de les dones a partir de la participaci activa a tots els espais participatius i als especfics en temtica de dones
(Consell Municipal de Dones o altres grups de treball).
- Elaborar un Pla local de dones amb la participaci de tot el consistori, associacions i moviments socials feministes i
dotar-les de pressupost. Aquesta ha de ser leina per a implementar la transversalitat del gnere en el disseny i implementaci de totes les poltiques municipals: joventut, urbanisme, mobilitat, accessibilitat, seguretat, participaci, serveis
socials, coeducaci, gesti dequipaments municipals, etc. En el cas dels municipis de menys de 5.000 habitants poden
adherir-se al pla comarcal.
- Elaborar un protocol dactuaci davant la violncia masclista fet conjuntament amb la participaci de totes les institucions aix com les associacions i moviments socials feministes. Establir mesures integrals de prevenci, detecci i
sensibilitzaci de la violncia masclista. Garantir els drets de les vctimes a latenci, assistncia, protecci, recuperaci i
reparaci. I obrir els Serveis dInformaci i Atenci a les Dones SIAD o PIAD ja siguin municipals o supramunicipals a
les persones menors de 18 anys.

- Realitzar campanyes de sensibilitzaci i prevenci contra tots els tipus de violncies de gnere i manifestacions del
sexisme. Visibilitzar les que ms es manifesten com s la violncia masclista en lmbit de la parella i les relacions sexoafectives, ja sigui del tipus fsica com del tipus psicolgica (com els micromasclismes).
- Vetllar per tal que tant els ajuntament com els mitjans de comunicaci del municipi ofereixin uns continguts i materials
no sexistes i garanteixin una visibilitat normalitzada de dones joves en lesfera pblica.
- Reconixer i valoritzar el paper i contribuci de dones al municipi. Ja sigui a travs dactivitats socioculturals, dhomenatge o, per exemple, a travs del nomencltor assignant noms de dones a carrers i espais pblics i incorporar fons
documental i narrativa feminista a les biblioteques municipals.
- Impulsar en el teixit empresarial economies feministes socials i solidries de consum responsable i iniciatives que possibilitin la coresponsabilitat, la redistribuci equitativa del treball productiu i reproductiu i combatre la divisi sexual del
treball.

F. LGTB
s molt important que construm uns municipis on tota la ciutadania pugui viure la seva identitat sexual lliure de discriminacions per ra didentitat de gnere, orientaci sexual o expressi de gnere.

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 143

s per aix que cal fer poltiques LGTBI+ per a combatre lhomofbia i la transfbia aix com lestigmatitzaci que pateixen
totes les persones LGTBI+. Aix noms ho aconseguirem arran de qestionar de manera transversal lheteronormativitat
que culturalment imposa el nostre sistema heteropatriarcal que pressuposa una orientaci sexual, identitat de gnere
home-dona i aparences o expressions de gnere niques, i que crea unes relacions de poder i privilegis entre les persones
que sadeqen als parmetres heteronormatius i totes les persones LGTBI+.

Per aix, les JERC proposem:


- Potenciar la transversalitat de la perspectiva de gnere a partir dinstaurar a tot el personal dels ajuntament una cultura
de comproms amb leradicaci de la discriminaci per ra didentitat sexual (orientaci sexual, expressi de gnere i
identitat de gnere) fent formacions especfiques. Consolidar un personal tcnic digualtat (agents digualtat).
- Crear una rea o regidoria que sencarregui de Drets Civils i treballi contra la discriminaci per ra didentitat de gnere,
orientaci sexual o expressi de gnere.
- Elaborar un protocol contra lassetjament per identitat de gnere, orientaci sexual o expressi de gnere en lmbit
laboral als ajuntaments amb una plantilla superior a vint-i-cinc persones treballadores. En el cas dels municipis menors,
se nha de realitzar un a nivell comarcal.
- Realitzar campanyes de sensibilitzaci i prevenci contra lhomofbia i la transfbia o qualsevol altra discriminaci per
ra didentitat de gnere, orientaci sexual o expressi de gnere. Especialment en aquells espais que ms es manifesten
com sn els centres escolars i els espais doci nocturn.
- Promoure leducaci especfica a instituts en temtiques LGTBI+. Fer xerrades i tallers sobre salut sexual incloent la diversitat sexual, bullying homfob, etc. aix com promoure xerrades a les AMPAs sobre estereotips de gnere i la diversitat
sexual.
- Dinamitzar el teixit associatiu de temtica LGTBI+. Assegurar la seva incidncia en les poltiques municipals i la participaci dels actors joves.
- Vetllar per tal que tant els ajuntament com els mitjans de comunicaci del municipi ofereixin uns continguts i materials
lliures de discriminaci per motius didentitat i expressi de gnere o dorientaci sexual, i que garanteixin una visibilitat
normalitzada de totes les persones amb identitats sexuals LGTBI+ joves en lesfera pblica.
- Vetllar perqu els formularis i registres municipals contemplin la diversitat didentitats de gnere i de famlies LGTBI+.
- Incorporar fons documental i narrativa LGTBI+ a les biblioteques municipals.

G. IMMIGRACI I INTERCULTURALITAT
En el context de crisi actual, els fluxos migratoris en els Pasos Catalans han canviat mpliament i aix ens fa replantejar
profundament les poltiques municipals en aquest aspecte.
Les JERC creiem que s des dels ajuntaments, com a administracions ms properes a la ciutadania, que cal fer la major
tasca de formaci i conscienciaci per tal dafavorir la cohesi social i una visi en positiu de la interculturalitat en els nostres pobles i ciutats. A ms, un altre dels motius que ens porten a definir aquest com el nostre objectiu principal s evitar
la irrupci als nostres ajuntaments de partits declarats racistes.
Les JERC creiem que les poltiques dimmigraci shan de fer en base a una anlisi el ms objectiva possible de la situaci,
per tal de garantir les actuacions ms eficients i eficaces i aix assegurar el mxim benestar de la poblaci, tingui lorigen
que tingui.
Cal apostar per una inclusi efectiva dels nouvinguts, que actualment sn un collectiu molt heterogeni tant pel seu origen
com per la seva situaci als Pasos Catalans.

144

PROGRAMA MARC

Cal apostar per unes poltiques que permetin que lorigen i la cultura no siguin cap barrera per poder exercir els drets i
deures ciutadans degudament. Aquest tipus de poltiques sn les que anomenem com a interculturals i tenen la voluntat
de crear una societat que reconegui i acomodi la diversitat cultural, lingstica i religiosa i, alhora, denfortir llaos comuns
entre les persones, tant a lesfera pblica com a la privada.
El fet de no poder definir i executar un model propi de tractament de la immigraci fa que no es puguin desenvolupar alguns aspectes en aquest sentit ms coherents amb la nostra realitat. Malgrat aquestes restriccions, els ajuntaments tenen
molt a fer per assegurar la correcta inclusi del jovent nouvingut al nostre pas mitjanant aspectes com la participaci
social, la formaci i la convivncia de diferents cultures. En aquest sentit, detallem algunes actuacions importants a nivell
municipal.

Per aix, les JERC proposem:


- Fomentar la visi positiva de la interculturalitat com a aspecte enriquidor de la societat, tot mostrant la seva importncia
al conjunt de la poblaci, especialment al jovent.
- Vetllar perqu el teixit associatiu del municipi sigui un espai de convivncia i participaci lliure de xenofbia amb lobjectiu de facilitar i millorar la cohesi social. Cal potenciar el teixit associatiu com a eina per trencar els estereotips racistes
a totes les franges dedat.
- Promoure campanyes municipals de convivncia, tolerncia i respecte, i vetllar perqu els serveis datenci ciutadana
tinguin incorporada la perspectiva intercultural. Elaborar plans dactuaci especfics entre els centres educatius, les famlies, el teixit associatiu i els ajuntament.
- Potenciar la figura dels mediadors culturals per a resoldre problemes de convivncia.
- Fomentar el treball dels ajuntaments amb els mitjans de comunicaci locals per tal devitar tractaments racistes i xenfobs ens els missatges meditics.

H. OCI I JOVENT
Loci s un espai fonamental dins la vida del jovent i s un comproms primordial garantir a tots els ciutadans una oferta
ldica i de lleure de qualitat, cvica i responsable. En una societat cada dia ms conscienciada en la defensa dels seus drets,
les JERC tamb reivindiquem loci com un mbit que ha de permetre, des de la igualtat i unes pautes adequades, desenvolupar i realitzar en condicions de llibertat les activitats de lleure que cadasc consideri millors. s tamb necessari recordar
que loci s un gran actiu en les poltiques socials i econmiques, i les JERC volem aprofitar aquest espai per aprofundir en
els valors irrenunciables de la igualtat i la justcia social.

Per aix, les JERC proposem:


- Promocionar loci responsable. Dur a terme campanyes de conscienciaci en bons costums i prctiques ciutadanes adequades. A ms fer front a problemtiques com ara la conflictivitat, el soroll, la brutor
- Desenvolupar normatives per afavorir loci que fomenti valors cvics i restringir lexistncia despais que puguin donar
lloc a conductes discriminatries (normatives que afavoreixin loci en catal, que previnguin discriminacions per ra de
gnere o dtnia, incorporar la perspectiva de la diversitat funcional).
- Incloure totes les formes de lleure. Integrar amb poltiques inclusives, beques, subvencions i campanyes sense prejudicis
la diversitat de formes doci.
- Afavorir amb poltiques de descomptes al jovent laccs a les diferents formes doci.
- Oferir, per tal de garantir la millor celeritat i seguretat als usuaris, unes xarxes de transport nocturn tils a la ciutadania i

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 145

adaptades a les seves prctiques doci. El transport pblic ha de tenir una freqncia adequada per tal que sigui cmode
a lusuari i sha de garantir tant la connexi urbana com la interurbana.
- Fomentar la creaci despais pel jovent i desenvolupar les seves activitats doci relacionades amb la cultura i lassociacionisme, com sn els bucs dassaig, pels grups de msica locals o sales de concerts autogestionades per lajuntament.
- Fomentar campanyes contra lassetjament i les agressions sexuals en espais doci nocturn especialment durant les festes populars.

I. COOPERACI
En els darrers anys, les poltiques pbliques de cooperaci al desenvolupament shan vist fortament malmeses per limpacte de la crisi i les retallades que han fet que les partides pressupostries en aquest terreny shagin vist redudes. A ms,
laprovaci de la Llei de racionalitzaci i sostenibilitat de ladministraci local aprovada pel govern espanyol posa en perill
aquest tipus de poltiques a nivell municipal. Aix doncs, en un moment on les poltiques pbliques en matries de cooperaci al desenvolupament i la solidaritat internacional estan sota una forta amenaa, creiem prioritari, impulsar aquest
tipus de poltiques. Ho creiem aix perqu considerem la cooperaci com una forma prioritria per reduir les desigualtats
a nivell global, especialment en un moment on les crisis globals posen en ms evidncia les desigualtats entre nord i sud.
Des de les JERC creiem en limpuls municipalista de les poltiques de cooperaci al desenvolupament com una eina, de
transformaci i didentificaci del jovent cap a una mentalitat crtica, solidria i integradora.

Per aix, les JERC proposem:


- Dedicar l1% del pressupost municipal a les poltiques de cooperaci per al desenvolupament, tot establint uns plans dactuaci municipal, amb la participaci del teixit associatiu municipal. Aquests plans han dimpulsar el codesenvolupament
com una eina per articular un vincle entre els joves migrants del municipi i els seus pasos dorigen.
- Marcar una estratgia clara de sensibilitzaci entre el jovent dels nostres municipis i ciutats, per crear una cultura ciutadana compromesa amb el desenvolupament, la cultura de la pau i la defensa dels drets humans des de lmbit municipal
fins a linternacional.

J. ESPORT
Lesport al nostre pas s un fet social sobradament conegut per tothom, per tamb necessita gaudir del reconeixement
social que mereix, especialment pel paper que t com a motor de canvi. Entenem que lesport tamb s un motor de canvi
social, ja que permet enfortir la cohesi social dels nostres pobles i barris a travs de la incorporaci del projecte esportiu
del municipi al projecte esportiu dels centres docents.
Lesport pot esdevenir una eina dimpuls del teixit cvic i associatiu de les nostres viles i ciutats, un teixit que no t comparaci en quantitat i en qualitat i que s la base de lassoliment dels resultats esportius dalt nivell de lesport catal. Per
aix, s cabdal donar el suport que es mereixen els clubs i les entitats esportives.

Per aix, les JERC proposem:


- Objectivar els ajuts econmics als clubs i entitats esportives. Daquesta manera, es facilitar la seva tasca i podran implementar programes esportius de ms qualitat.
- Crear Consells de lEsport als municipis, amb la participaci de totes les entitats esportives federades, escolars i de lleure,
per tal de poder definir i avaluar de manera conjunta les poltiques esportives municipals.
- Promoure lextensi dels plans desport escolar a tots els centres educatius creant associacions esportives escolars als
centres i promovent lactivitat fsica i esportiva no competitiva per a tots els nois i noies. Daquesta manera apostarem
realment per leducaci i la formaci.

146

PROGRAMA MARC

- Potenciar, dacord amb els centres docents i les associacions esportives escolars, la prctica esportiva en horari extraescolar.
- Obrir les pistes i les installacions esportives escolars a la prctica esportiva de les entitats i de la ciutadania, tant en
horari nocturn com dirn.
- Desenvolupar activitats esportives especfiques per als collectius amb algun tipus de discapacitat.

K. CULTURA
La cultura s un element que pot esdevenir cohesionador, unificador, aplegador, obert i inclusiu, a ms a ms de reconeixent arreu del mn del nostre pas. Tal com passa amb lesport, lassociacionisme, loci, la llengua i altres sectors, la cultura
s una pedra angular de lemancipaci social, tant individual com collectiva, puix que permet: el desenvolupament de
lesperit crtic; lobertura cap a altres cultures, tradicions i maneres de veure i entendre el mn; informar-se i formar-se la
seva prpia opini, anant a contracorrent del pensament dit polticament correcte; i moltes altres coses que ens permeten
definir-nos com a persones distintes, sobiranes i lliures. Per la cultura s tamb una eina contra lexclusi, lodi i la voluntat
duniformitzar la gent, salvant aix la diversitat que caracteritza la nostra identitat. El smbol daquesta obertura i diversitat
s la llengua, parlada per aproximadament 10 milions de persones i la novena ms parlada de la Uni Europea.
Com a jovent socialista, republic i independentista, les JERC volem una poltica cultural ambiciosa, que permeti un accs
universal.

Per aix, les JERC proposem:


- Promoure un increment de les despeses corrents en cultura, aix com les inversions en equipaments culturals per tal de
garantir un bon accs i unes bones condicions de servei a tots els ciutadans i ciutadanes.
- Potenciar tarifes preferencials per a joves en els esdeveniments i llocs culturals (cinemes, teatres, biblioteques, museus).
- Crear esdeveniments peridics, amb un caire ldic, per fer descobrir la cultura als joves que hi tenen un difcil accs i,
alhora, facilitar que el seu inters pugui introduir-los en diferents camps de la cultura, com podria ser lart, entre daltres.
- Desenvolupar les parelles lingstiques joves per permetre als joves immigrants que sintegrin ms fcilment i organitzar
esdeveniments relacionats amb la llengua, fets pels joves i dirigits als joves.
- Obrir casals culturals dels Pasos Catalans i organitzar jornades de descoberta dels Pasos Catalans.
- Fomentar agermanaments culturals entre grans ciutats i pobles ms petits per poder diversificar loferta cultural del
jovent darreu.
- Oferir locals amb lloguers preferencials a disposici dels joves artistes a preus per sota dels de mercat.
- Fomentar els vivers dentitats dmbit municipal, per les entitats culturals del municipi i que es puguin gestionar diversos
espais adequats a les necessitats daquestes, ja que formen el teixit associatiu del municipi.
- Fomentar lexistncia dentitats de cultura popular i tradicional dels Pasos Catalans, facilitant laccs daquestes als
recursos municipals.

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 147

MUNICIPIS SOSTENIBLES

Els nostres municipis han de tendir cap a lautosuficincia en els recursos en la mesura que sigui possible, i han de tendir
a lharmonia dins lentorn al qual shan desenvolupat i crescut. Un dels eixos bsics per aconseguir aquests objectius s
leducaci dels nostres infants i joves en aquests valors.
Leducaci en els valors de la sostenibilitat i duna societat verda permetr posar en relleu la importncia que les generacions
ms joves spiguen obrar amb respecte envers el medi ambient i els recursos naturals. Incidir en campanyes formatives a
escoles i instituts sobre lestalvi, el respecte a lentorn i el funcionament de lecosistema, contemplar la possibilitat dutilitzar
horts i petites granges urbanes per a leducaci dels infants i de cooperar amb empreses i entitats relacionades amb la
temtica, etc., sn algunes de les accions que podrem impulsar per assolir els objectius proposats.
Daltra banda, a la necessitat de mobilitat que tenim les persones i, especficament, un jovent que vol emancipar-se i
participar de la societat, cal respondre amb accions clares i concretes. Cal estudiar diferents frmules que ajudin el jovent
a desplaar-se amb facilitat, autonomia, seguretat i sostenibilitat ambiental.

A. SOSTENIBILITAT I ECOLOGISME
Cal sensibilitzar el jovent amb la racionalitzaci i lestalvi de recursos energtics i hdrics, i amb la reducci de residus. Aix
mateix, cal promoure una relaci entre les persones joves i lentorn natural basat en el respecte i el benefici com.
Laigua s un dret hum, un servei bsic i pblic. La seva gesti cal fer-la des del sector pblic juntament amb la participaci
ciutadana, que ha de poder prendre decisions estratgiques per a millorar la gesti des dun punt de vista collectiu.
Aix mateix, el nostre clima mediterrani est caracteritzat per un desigual rgim pluviomtric, per la qual cosa en aquelles
zones on laigua s ms escassa caldr impulsar ms mesures destalvi que no pas a les zones on el recurs sigui ms
abundant.

Per aix, les JERC proposem:


- Tendir cap a la municipalitzaci de la gesti del servei dabastiment daigua.
- Estudiar models de gesti de laigua participades per tots els agents implicats (associacions, comissions ciutadanes,
empreses...), i que englobi des de la planificaci fins al control.
- Apostar per lestalvi eficient i ls racional daigua. Alguns exemples concrets serien:
L
 a installaci de filtres difusors als habitatges i als equipaments pblics. Promoure la installaci de sistemes de
recollida daigua de la pluja per a circuits daiges grises.

148

PROGRAMA MARC

L
 ocalitzaci i la posterior reparaci dels principals punts de prdua daigua de la xarxa de distribuci serien formes
destalvi eficient.
El residu zero s lobjectiu al qual hem de tendir, seguint la regla de les 3R: reduir, reutilitzar i reciclar. Primer, la reducci
consisteix en fer pedagogia i educar en els valors de la racionalitzaci del consum, tant a les escoles com en els centres
juvenils i equipaments pblics. Cal generar els menors residus possibles i aprofitar els recursos que tenim. Segon, la
reutilitzaci consisteix en retornar lenvs o el residu generat desprs del consum, o fer-lo servir per a altres utilitats en
el nostre entorn. Per ltim, el reciclatge, que mitjanant la gesti de residus municipals cal separar els diferents tipus de
residus per tal de recuperar la gran majoria de materials.

Per aix, les JERC proposem:


- Apostar des dels ajuntaments per una gesti dels residus municipals que sigui eficient i que realment repercuteixi el
menor possible en el nostre entorn.
- Fomentar el consum de productes a granel amb envasos reutilitzables.
- Treballar amb escoles i instituts per tal dincrementar la sensibilitat respecte el concepte residu zero. s a dir, incentivar
el jovent a adquirir hbits de reducci, reutilitzaci i reciclatge.
- Coordinaci amb els comeros i establiments per adoptar mesures dirigides en aquest sentit.
- Fomentar ls de material reciclat per part de lajuntament.
Respecte a les fonts denergia i als recursos, cal apostar per una producci energtica centrada en dos eixos: lequilibri
entre la producci sostenible i la producci local, i leficincia energtica. Per aquest motiu, es proposa:
- Fer incidncia en el jovent per tal deducar en els valors de la racionalitzaci en el consum denergia i en leficincia
energtica.
- Fer un Pla local deficincia energtica que inclogui mesures com la installaci denllumenat altament eficient en espais
i equipaments pblics i dependncies dels ajuntament.
- Impulsar contractes denergia elctrica amb provedors que ofereixen una energia de baixa emissi de contaminants i
sostenible, tot estudiant i impulsant mesures dautosuficincia energtica local, com la promoci dhabitatge autosuficient.
- Promoure diversos tipus de producci denergia renovable a petita escala (descentralitzat) en funci del territori: solar
trmica, elica, biomassa, geotrmica, que pugui satisfer necessitats energtiques dequipaments pblics o tamb dhabitatges (per exemple, calderes de biomassa per la calefacci de pavellons esportius).
- Lluitar contra la pobresa energtica.
Hem dentendre lentorn natural com un espai de treball, doci, de coneixement i de socialitzaci, sempre des del respecte
envers el medi.

Per aix, les JERC proposem:


- Integrar lecodiversitat en els municipis, amb diferents tipus de conservaci a travs de gesti de parcelles.
- Promoure la gesti forestal sostenible: s una eina de gesti del paisatge, de lentorn i tamb de prevenci dincendis.
- Donar valor al patrimoni natural i paisatgstic del municipi i potenciar lentorn com a atractiu turstic i de coneixement.
- Prestigiar i positivitzar les professions desenvolupades al medi rural, ja sigui del sector primari (ramaders, agricultors...)
o terciari (guies turstics, restauradors, hotelers...).

ELECCIONS MUNICIPALS 2015 149

- Promoure empreses i cooperatives de serveis agrcoles, ramaders i forestals.


- Promoure lactivitat agrria a les zones urbanes i periurbanes per tal de donar loportunitat a la ciutadania dadquirir
aliments de proximitat (sobirania alimentria).
- Estimular al sector ramader ls dels boscos, ja que comporta alimentaci ecolgica i neteja natural de boscos.

B. MOBILITAT
Desplaar-se als llocs destudi, de treball i de lleure s una necessitat bsica del jovent i cal fomentar que es faci duna
manera sostenible, atractiva i econmica. Per aix, la potenciaci de la xarxa de transport pblic i la promoci de vehicles
no contaminants han de marcar la poltica de mobilitat als nostres municipis i comarques.

Per aix, les JERC proposem:


- Treballar per reduir la necessitat de desplaament lluny del lloc de residncia. Cal fomentar lestudi, el treball i el lleure a
prop de casa, aix com apropar el comer al ciutad a nivell de barris.
- Implementar una taxa que fixi un preu ms econmic que la tarifa estndard adreada a estudiants i joves en situaci
datur a travs, per exemple, duna targeta jove del transport. Per a les zones on el sistema s el tarifari integrat, crear una
tarifa nica integrada per a lalumnat universitari, de formaci professional i joves en atur, i que es diferenci del criteri
actual de les corones.
- Ampliar els serveis del sistema tarifari integrat, per exemple, el servei de bicicletes pbliques. On no hi hagi aquest servei,
cal estudiar la possibilitat dimplementar-lo.
- Ampliar els horaris del transport pblic bus i tren per tal de facilitar la mobilitat al lloc de feina o destudi del jovent.
- Ampliar loferta de transport pblic nocturn per facilitar la mobilitat dels i les joves durant la nit a travs duna oferta
de transport pblic adaptada a les seves necessitats. En el cas de les regions metropolitanes, cal potenciar el transport
pblic nocturn mitjanant lampliaci de lhorari del metro i ampliant la freqncia de servei de bus nit. Fora de la regi
metropolitana, cal comenar a implantar el sistema del bus nit enllaant els pobles de referncia de la zona. En aquells
territoris on la implantaci del bus nit s ms deficitria, cal cercar la collaboraci de les empreses que es veurien ms
beneficiades amb aquesta mesura, com poden ser els centres doci nocturn.
- Promoure el servei de transport collectiu gratut entorn a les festes dels pobles per tal de minimitzar ls del vehicle
privat en aquests desplaaments, conjuntament amb campanyes de responsabilitzaci.
- Afavorir ls de vehicles no contaminants. Establir un pla per incrementar ls de transport demissions 0 (anar a peu i la
bicicleta), creant illes de vianants a les ciutats i pobles, aparcament segur per a bicicletes properes a equipaments pblics
i estacions de transport pblic i creaci de carrils bici funcionals.
- Fomentar, mitjanant campanyes a instituts i escoles i entre els i les joves en general, ls de transport pblic i sostenible.
- Promoure, a travs de la creaci duna borsa de mobilitat, els sistemes per compartir vehicle privat. Incentivar el jovent a
compartir-lo per tal de disminuir el trnsit en rees amb molta influncia dautombils i emissions de carburants.
- Garantir lexistncia de busos escolars pblics des de tots els nuclis i municipis on no hi hagi educaci secundria i per
tant els estudiants shan de desplaar forosament per estudiar ESO i Batxillerat.

150

PROGRAMA MARC