UNITAT DIDÀCTICA

“activitats de lluita”

ACTIVITATS DE LLUITA:
iniciació al judo
 UNITAT DIDÀCTICA: ACTIVITATS DE LLUITA

RESUM PER A L’ALUMNAT

Títol: “activitats de lluita: el judo”

Introducció: les activitats de lluita són un contingut idoni per traslladar el treball de les
capacitats físiques bàsiques de les primeres unitats al camp esportiu. Per una altra banda, el
seu contingut propi, com esport individual i d’adversari, fa d’aquestes activitats una eina
important per a treballar aspectes com la defensa personal, el control de l’agressivitat, el
respecte i la seguretat dels companys, i la iniciació al món del judo que va més enllà de les
raons esportives i s’endinsa en una filosofia de vida.

Continguts: els continguts a aprendre són els següents:

Conceptes: les activitats de lluita i el judo: definició i característiques principals. Els principis
bàsics de la iniciació al judo:
- Lluita per la conquesta d’un espai (gitats i de peu).
- Lluita per la conquesta d’objectes.
- Lluita directa.
- Tècnica bàsica: empentar, traccionar, agafar i soltar, tombar i caure.
Procediments: pràctica d’exercicis analítics i situacions de lluita globals per a treballar els
principis tècnics i tàctics bàsics del judo.
Actituds: acceptació de les normes i mesures de seguretat; acceptació del grau d’habilitat
tècnica propi dels companys; protecció per la seguretat del company; esforç, motivació...

Objectius: al finalitzar la unitat didàctica hauràs de ser capaç de...

- Conèixer les activitats de lluita, sobretot el judo.
- Diferenciar les característiques principals de la lluita del judo respecte de les altres lluites.
- Executar, amb racionalitat i eficiència, l’habilitat tècnica del judo (empentar, traccionar, agafar
i soltar, tombar i caure).
- Incrementar, en la mesura de les teues possibilitats, el nivell de condició física.
- Valorar la motivació, l’esforç, la seguretat pròpia i la dels companys, i el compliment de les
normes.

Sessions i activitats: desenvolupades en full adjunt.

Criteris d’avaluació i qualificació: els criteris d’avaluació són els mateixos objectius.
Els criteris de qualificació són els següents: teoria 20% + pràctica 50% + actitud 30%

Instruments d’avaluació: estan classificats en funció del contingut que avaluen.

Teoria: presentació de fitxes on es comprovarà el coneixement adquirit per l’alumne; i treball
de documentació audiovisual per internet.
Pràctica: observació directa diària; i execució real de les proves (graella d’observació).
Actitud: observació directa diària.

Recursos bibliogràfics i mediateca: per tal de completar la informació que vos

proporcione amb els apunts teòrics, i sempre que ho desitgeu, teniu una gran quantitat d’ajuda
en diferents llibres, dvd, i internet. Entre altres són interessants:
- Castarlenas, J.Ll. y Molina, JP. (2002). El judo en la Educación Física escolar. Unidades
Didácticas. Ed. Hispano europea. Barcelona.

3r ESO – EDUCACIÓ FÍSICA – IES MOIXENT – CURS 09-10 1

 UNITAT DIDÀCTICA: ACTIVITATS DE LLUITA

TEMPORALITZACIÓ DE LES SESSIONS

Sessió 1. Presentació de la unitat didàctica (repassar els apunts). Les caigudes.

Sessió 2. Pràctica d’exercicis i jocs l’objectiu dels quals és la conquesta d’un espai
contra oposició directa. Gitats en el sòl i també de peu.

Sessió 3. Pràctica d’exercicis i jocs l’objectiu dels quals és la conquesta d’un espai
contra oposició directa. De peu.
També es practicarà la defensa d’objectes.

Sessió 4. Pràctica d’exercicis i jocs l’objectiu dels quals és la conquesta d’espais i la

conquesta d’objectes.

Sessió 5. Pràctica d’exercicis i jocs l’objectiu dels quals és la conquesta d’un objecte
contra oposició directa.

Sessió 6. Pràctica de jocs de lluita cos a cos en el sòl, a immobilitzar.

Sessió 7. Pràctica de jocs de lluita de peu.

Sessió 8. Conèixer i practicar diferents lluites del món.

Sessió 9. Avaluació teòrica i pràctica. Avaluació dels continguts conceptuals (teoria)

mitjançant la realització de fitxes; i avaluació dels continguts procedimentals (pràctica)
mitjançant la graella d’observació del professor.

NOTA: és important destacar que aquests fulls són un resum i, per tant, és el professor
qui els té més desenvolupats en la seua programació. Així mateix, i en relació amb açò,
aquest resum pot sofrir modificacions amb raons justificades que aniré introduint en les
sessions i que vos comentaré de forma anticipada.

3r ESO – EDUCACIÓ FÍSICA – IES MOIXENT – CURS 09-10 2

 UNITAT DIDÀCTICA: ACTIVITATS DE LLUITA

UNITAT DIDÀCTICA 4. ACTIVITATS DE LLUITA: INICIACIÓ AL JUDO

L’ORIGEN DEL JUDO

Descomponent la paraula JUDO, tenim que JU és “flexibilitat, no resistència”, i DO

és “camí”. Per tant, el judo significa el camí de la flexibilitat o no resistència. En
aquest sentit, podem entendre que el judo no sols és un esport tècnic i amb un
reglament estàndard, sinó que és el camí que porta a una vida equilibrada utilitzant un
mètode basat en una disciplina de combat cos a cos.

El seu creador, Jigoro Kano, el creà en 1882 a

partir dels seus coneixements de Jiu-jitsu, però eliminant
totes les tècniques perilloses així com els colps. Al
mateix temps, aportà noves habilitats tècniques que
donen al conjunt del seu treball un caràcter d’activitat
física concebuda com un mètode d’Educació Física, en
el qual el combat sols és un mitjà per al
desenvolupament personal.

El judo participà per primera vegada en els JJOO de Tokio de 1964 com exhibició,
i com esport pròpiament olímpic començà en Munich ’72.

1. CLASSIFICACIÓ DEL JUDOKA EN GRAUS

Encara que siga com a contingut merament informatiu, hem de conèixer que cada
esportista del judo (judoka) pot arribar a aconseguir diferents nivells d’habilitat tècnica
en funció de la seua progressió.

Així, sabem que els graus indiquen el nivell del judoka i s’estableixen per colors:

Els KYU són els Els DAN són els

graus inferiors graus superiors
6è kyu = blanc 9è i 10è dan = roig
5è kyu = groc 6è a 8è dan = roig i blanc
4t kyu = taronja 1r a 6è dan = negre
3r kyu = verd
2n kyu = blau
1r kyu = marró

3r ESO – EDUCACIÓ FÍSICA – IES MOIXENT – CURS 09-10 3

 UNITAT DIDÀCTICA: ACTIVITATS DE LLUITA

2. EL REGLAMENT BÀSIC DEL JUDO

En aquests apunts no farem referència al reglament del judo perquè no anem a
aprendre’l en la seua totalitat, sinó que anem a desenvolupar normes generals
d’actuació esportiva en les activitats de lluita, referents a actituds de respecte cap als
companys, seguretat pròpia i dels companys, higiene personal, minimització de la
competitivitat, maximització de l’esforç i la superació individual, entre altres.

3. LA TÈCNICA BÀSICA EN LES ACTIVITATS DE LLUITA

Existeixen diferents tècniques a desenvolupar i aplicar en l’acció de la lluita del
judo, diferenciant entre tècniques de projecció, tècniques d’immobilització, etc.

La classificació següent engloba totes les tècniques.

3r ESO – EDUCACIÓ FÍSICA – IES MOIXENT – CURS 09-10 4

 UNITAT DIDÀCTICA: ACTIVITATS DE LLUITA

No obstant la classificació, nosaltres ens basarem en una classificació més

senzilla per tal de conèixer i practicar les diferents formes d’aproximació a les tècniques
de la lluita del judo. Per aquest motiu, és necessari diferenciar entre:

1. Agafar i soltar.

2. Empentar i traccionar.

3. Tombar i caure.

4. TERMINOLOGIA BÀSICA
DOJO: lloc on es practiquen les arts marcials.

JUDOKA: practicant del judo.

JUDOGUI: vestuari per a practicar el judo, que es

compon de jaqueta, pantaló i cinturó.

TATAMI: mòdul rectangular, format per matalassos,

d’una dimensió mínima de 14x14m.
Està dividit en dues zones:
- Àrea de combat (9 x 9m), i
- Zona de seguretat que l’envolta (d’amplària no inferior a 2,5m).
La demarcació entre aquestes dues zones s’anomena zona de perill i s’indica amb
un color roig; és d’una amplària aproximada d’1m, i forma part de l’àrea de combat.

3r ESO – EDUCACIÓ FÍSICA – IES MOIXENT – CURS 09-10 5

 UNITAT DIDÀCTICA: ACTIVITATS DE LLUITA

REI: salutació.
HAJIME: veu de l’àrbitre o entrenador per començar el combat o randori.
TORI: dels dos judoques és qui efectua una projecció, és qui ataca.
UKE: dels dos judoques és qui és projectat, és qui ha rebut un atac.
UCHI-KOMI: entrar repetidament a efectuar una tècnica.
OSAEKOMI: immobilització.
TOKETA: veu de l’àrbitre quan un judoka immobilitzat aconsegueix escapar-se o
enganxar les cames del seu oponent.
RANDORI: pràctica lliure.
UKEMI: caiguda.
KOKA: puntuació equivalent a 3 punts.
YUKO: puntuació equivalent a 5 punts.
WAZA-ARI: puntuació equivalent a 7 punts; dos waza-ari equivalen a un ippon.
IPPON: màxima puntuació en una competició d’arts marcials.
MATTE: es deté el combat momentàniament quan els judoques hagen d’arreglar-se
el judogui, quan es produeix un acte prohibit o quan un o ambdós judoques estan
ferits.
SORE-MADE: veu de l’àrbitre que indica el final del combat.

3r ESO – EDUCACIÓ FÍSICA – IES MOIXENT – CURS 09-10 6

 UNITAT DIDÀCTICA: ACTIVITATS DE LLUITA

TREBALL DE CREACIÓ DE JOCS DE LLUITA (EL JUDO)

Crea jocs de lluita amb l’objectiu de treballar els continguts de la unitat didàctica. Has
d’inventar i proposar dos jocs de cadascun dels objectius que més avall es detallen:

1. Lluita per la conquesta d’un espai (gitats i de peu).

2. Lluita en peu per la conquesta d’objectes.
3. Jocs de lluita de diferents cultures.

Fes el treball en fulls blancs, i en cadascun dels fulls has d’explicar dos jocs, de manera
que el treball tindrà una extensió màxima de 7 fulls:
Portada + índex + jocs (3 fulls) + comentari + full blanc final.

El model de fitxa on haureu d’explicar els jocs és el següent:

OBJECTIU: Lluita en terra i gitats per la conquesta d’un espai

Nom del joc: Material:

Lloc per a jugar: Dificultat tècnica: Temps de joc:

Descripció: Dibuix:

Variants del joc: (el mateix joc però amb diferents normes, material, espai, etc.)

3r ESO – EDUCACIÓ FÍSICA – IES MOIXENT – CURS 09-10 7