Está en la página 1de 6
La moneda dels ibers 56] Es mons: cULTURA r MONEDA a les fonts literaries Enrique Garcia Riaza Les fonts literaries antigues (gregues i Ilatines) que ens han arribat conserven molt poca informacié de caracter econdmic i, especificament, numismatic, Les dades con guides presenten, a més, dficultats d’interpretaci6. Uns esculls com aquests es deuen al caricter tarda i secundari de bona part dels nostres informadors (Tit Livi, Apia Alexandria), perd també a la natura mateixa dels textos, centrats en la vessant militar dels esceveniments histories. El terme més utilitzat per les fonts classique és el de chrémata o pecunia, normal- ment traduit per «diner» en la seva accepcié més Amplia. El trobem present tant en cel context de lexpansié cartaginesa a Varea iberica de la Peninsula -un procés iniciat el 37 aC- com en el desenvolupament de la Segona Guerra Puinica (que abraga, pel que fia la peninsula Iberca, el periode 218-206 aC) ia la posterior etapa de control romit (vegeu, pera la reconstruccis historica d'aquest periode, els treballs de referencia, de Richardson 1986, recentment, Cadi 2008, esp. p. 524-543). Ala Iba catagines, amb dades conegudes sobretot a partir de Livi, Tepressiécitada designa, de vegades, moneda ptinica, Aix la petunia enviada a general Magé des de Cartago el 206 aC (Liv XXII, 36,6) 0 Fapoderament als recutadors de mercenars capeurats pels saguntins = més tard (Lis, XXX, 21, 3). Tot and, en altres casos el terme fa ablusis cla- rament a diner local, com el que va obtenit Asdrubal al sud de IEbre ef 217 aC (XIN, 28,5) ola pecunia rapt procedent «Iberia que aquest va portar després de la baralla de Bacula (Li, XXVTL, 19,1) A partir e'aquestes dades inespectfiques resulta atriscat deduir de manera mecdnica que ens trobem davant de metall amonedat, tot i que sabem, certament, que alguns seques ibériques es trobaven ja operatives, com és leas d’Arse Ripolles & Llorens 2002), Per la seva par, les fonts transmeten informacié equivatent pel que fa al bandol roma a Hispania durant la Segona Guerra Pénica, Resulta especialment interessant el passatge de Livi que fa ablusis a les dificultats logistiques de cit escipionic els primers anys de les operacions, que van intentar resoldre’s mitjangant I's de la pe local per al pagament de la soldada o stipenduim (Liv., XXIII, 48, 4-12, 49, 1-4; Naco 2003, p. 127 i segtients; Naco 2006). El recurs al diner ibéric, probablement amonedat sera una constant a partir d'aquest moment, amb diverses referéncies a la nostra documentacis litera, i destaca, sn aquest camp, el cas dels ilergets (Liv., XX1, 61, 7 XXVIII, 34, 12), Les etapes successives d’expansié romana a la Peninsula estan jalo- nades d’expressions ana fins i tot, a Vépoca de les Guerres Civils, com és el cas de la pec cules traslladada a Gades per Varr6 (Caes., BC II, 18, 2: 21,3) Perd més enlla d’aquesta terminologia laxa (en qué podriem incloure les div gues, referides a numerari heterogeni, que es documenten, ia del temple d’He mencions genériques d’aurum 0 argentum), les fonts literaries recullen altres expres sions d'aspecte més especific, identificables ~ara clarament- com a moneda. La més la d’arge antiga de les consignades boti de guerra capturat per I tum signatum, que s'esmenta a I'enumeracié del thago Nova el 209 aC ‘ercit roma després de la presa de C (Liv., XXVI, 47, 2) i toma a apartixer a Roma tot formant part dels béns exhibits a la desfilada triomfal del mateix Escipié (Liv., XXVI, 47, 7; 38, 5). Amb tot, ens trobem aquf davant un terme que s‘ha de traduir, senzillament, com «moneda de plata», sense cap més caracteritzaci6. Es possible que, entre el capital de qué van apoderamse a la ciutat portuaria, es trobés no tan sols ef numerari ptinic, siné també moneda ibtrica, dacord amb el domini cartagins a area mediterrinia peninsular i la forta pressi¢ impositiva que va establir a la regié durant la Segona Guerra Panic Lexpr equivalent a la de denarium signatum, que apareix amb motiu del triomf de Gn, Corneli Blasi, general actiu a la Hispania Oriental (futura Cite) durant el bienni 199-197 aC (Liv., XXXII, 27, 2). Segons alguns autors, la nostra font pot fer al-lusié aqui a moneda romana ~denaris~ (Amords 1957, P. 57-58), perd aquesta identificacié és problematica perqueé implicaria defensar lexis. tencia, en una data tan incipient, d’abundants reserves de moneda romana a les civ si mencionada & S, €N tot cas, dates indigenes. La possibiltat que Vexpressié faci referencia al diner roma obtingut després de la venda del bot Hispania es podria considerar com a alternativa, malgrat ue les fonts latines usen habitualment per a aquest numerar el terme signatibigatorum Per tot aixd, és molt possible que la «moneda de plata» obtinguda per s un caracter netament iberie © bigati argen Blasi tingu Enire tots els termes ablusius a moneda hispinica en el context de Vexpansi6 romanorepublicana, ha estat el d'a tum oscense el que més atencié ha suscitat i aquell que, inevitablement, ha donat peu a les majors controversies (Amords 1957; Villaronga 1977b; Crawford 1985, p. 95; Garcia-Bellido 1993a; Beltran 1998). Aquesta expressi6 es registra Ginicament en quatre ocasions, que corresponen al periode 197- 180 aC. Si la primera d/aquestes dates constitueix una base historicament sdlida, no 6 aixi pel que fa a la segona, La rad la pérdua de l'obra de Livi a partir del 167 aC la qual cosa ens impedeix conéixer si lexpressié va comtinuar fent-se servir més tard De tota man a, els testimonis que ens han arribat preset tracta, en tots els casos, de noticies altusives al bot ntert uns trets homogenis. Es exhibit a Roma pels generals vie~ toriosos a Hispania, Per tant, no s'ha de buscar una al-lusié a ingressos «ordinaris» de les provincies hispanes (possible tributacié, beneficis miners, etc) sind a entrades extraordinaries directament relacionades amb operacions militars. La proposta Detal de ranomenst vas Cazuno,procedent TEmparios Eacsl), is mens: CULTURA MONEDA [87 didentificacis de Margentum oscense amb les imitacions de moneda emporitana encunyades al medi indigena ibéric & recurrent, Donat que no coneixem la localitzacié precisa de totes les seques que encunyen plata amb aquest patr6, la determinacié geogritica del natis en que van intervenir els generals portadors dargentum osconse podria ser ttil. La major part de les referencies a aquesta moneda es contex- tualitzen a la gran sublevacié hispana iniciada el 197 aC. Tot i que les fonts silencien una cexplicacid de les seves motivacions, no deu ser casual la coincidencia amb la reorganitzacis dels territoris en dues provincies i inevitable git pel que fa a la pressié econdmica de les ciutats hispanes, El descontentament va afectar de la mateixa manera els territoris orientals i occidentals de la Peninsula, i la contundent res- posta dels generals romans es va manifestar en ambdues provincies, A la Hispania UI ior, el pretor M. Helvi va aconseguir reprimir parcialment els revoltats (entre els quals es trobaven els reguls turdetans Culchas i Luxino, aixi com les ciutats ptiniques de Mataca i Sex) i va obtenir, gracies a aixd, el reconeixement senatorial en forma d'ovatio (Liv. XXXII, 21, 6; XXXIV, 10, 4). A la desfilada, va Anvere d'un denast cexhibir una important quantitat de moneda hispana presa com a boti, i aquest, ee Renin oan nhumerati apareix clarament a Livi com a arge scense. No hi ha dubte que l'ex -ncia al metall amonedat, ja que la plata en brut apareix computada a pressid fa refe part. Tampoc existeixen raons per identificar el numerari amb moneda romana, donat ‘que la nostra font la quantifica en una partida diferent, sota lepigraf de si bigatorum, gue es tractava, probablement, del producte de la venda de la pracda (presoners, béns dv os) a intermediatis. Ata bé, tot i que la demarcacié corresponent a Helvi, va ser com indicavem, la Iberia meridional, sembla que la seva principal victoria beblica es va aconseguir quan abandonava la provincia, moment en qué va haver d’enfrontar-se a un beri concentrat a Varea dT important contingent de Ci , motixt pel qual 'argenturm ascense podria procedir —ni que sigui en part- del bot obtingut ala. La resta d’al-lusions a aquesta moneda se situen en un ambit geografic que es corres: pon a [area oriental de la Peninsula. Aix Term, pretor del 196 aC, eni roma a les principals ciutats de la zona catalano-lievantina, Es en aquest territori on va aconseguir un cert éxit que li va valdre Iobtencié del triomf a Roma. El general va acredita, amb claredat, per a Q. Minuct re les prioritats del qual es trobaria restablir el control ingressar a lAcrarium la major xifra d’argentum ascense de la qual tenim noticies, junta ment a importants quantitats de plata en brut i de moneda romana (Liv., XXXIV, 10, 7), Perd el final de la sublevaci6 no havia arribat, i el senat va decidir enviar, pera fany segiient, un exércit consular amb M. Porci Caté al capdavant. Si bé k abragaria ambdues provincies hispanes, és molt probable que les sev -va jurisdiceié activitats mili- jar, amb el doble objectiu tars es duguessin a terme al centre-sud de la provincia Cit de recuperar el control dels pobles llevantins i d’impedir l'arribada de mercenaris cel- tiberics a la vall del Guadalquivir. Per aconseguir aquesta tiltima finalitat es van dur a terme accions no només a Oretania, sind també a la Carpetinia, on es van atacat, per primer cop ~com a mestra de pressi6-, alguns nuclis de la Celtiberia meridional, Amb el triomf de Cats, no obstant aixd, la xifra d'ergentwm oscense és significativament menor que les quantitats d'or i de plata en brut, aixi com de denaris romans (Liv., XXXIV, 46,2). Aquest desequilibri, si pot obeir, simplement,a la situaeié econdmica 8 | Es ames: CULTURA | MONEDA ‘© monetaria dels escenaris de lluita, es vineularia potser a la con d'atofinangament de Ja guerra. Sabem, en efecte, que Cat va ara eguda politica catoniana ho per centregar I'stipendium militar als seus soldats al teatre mateix de les operacions, abans de ditigit-se a I'Ebre per tornar a Italia (Liv., XXXIV, 19, 11; Garefa Riaza 1999, p. 50 Garcia Riaza 2006, p, 82-86). Liihim esment de lar im oscense conegut s'emmarca ja en un context diferent: Kiberica, iniciada per Q. Fulvi gon any del seu govern provincial de la Citerior (181 aC). Entre les poques Guerra ¢ el desenvolupament de l'anomenada Prime Flac alls accions belliques cone; podria localitzar-se a Varea meridional del territori celtibéric (L ides, hi ha Vassalt i saqueig de la ciutat d’Urbio, la qual XL, 16, 7-10). En tot cas, el que & cert és que Fulvi Flac va aconseguir imposar el control roma a la Celtibe- ses operacions va obtenir un important bot d’argentum ria oriental, i que fruit d'aqu oscense (Liv., XL, 43, 6). Signif -ativament, el general roma va ser eapag de pagar 3 seus homes I'stip ‘mesura habitual fins aleshores, tal com assen} um militar sense necessitat de reeSrrer a fons procedents d'Italia, a Livi (XL, 35,3 - 36, 19). La moneda ibérica i la celtiberica apareixen, en sintesi, caracteritvades de manera problematica a les fonts lit focal va ser utilitzat © promog ies antigues, Resulta indubtable, amb tor, que el numerari pet les autoritats romanes com a forma de finanga- ment de les despeses ocasionades pels exércits docupacié, Liés dels recursos hispnics 's una manifestaci6 espeeifica de la politica global de {Estat roma en la seva etapa d'expansié republicana, la qual es va definir per una notable adaptabilitat a les carac teristiques financeres de cada tervitori, aixi com pel foment en benefici propi q p prop d'una velada supervisis~ de teixits polities i economies indigenes, Revers dun dena prés de 21136 20m is mens; cutTuRa | MostDA 159 Doble unitat de sekeiza, segona meitat del segle 11 aC ANVERS Cap mascul al avant, dott REVERS sch reo; al darrere,signesiberies ei ia. Genet amb pales ala deeta Bronze; 18,07 g: 30 mm; 1 A REE BIBL. CNH. p stim. 24; Gomi Jost 2001.14, MNACIGNC 38836; pocedent de calce Rote i Si, 1988, La seca que encunya amb la le (abans transcrita com Sekaisa) sovint s’ha identificat amb la ciutat eclkiberica egeda, coneguda per les fonts literaries, pera la qual es va proposar una localitzacis a Poyo de Mara-Durén de Bel ‘monte, a la vall det Jalon, al sud-oest de Saragossa (Burillo 1998, p. 237-247; Burillo 2006). Aquest taller mone en 6 emissions (Gomis Justo 2000; Gomis Justo 2001), va s seves activitats a la primera meitat del segle i! aC, com es pot deduir de la troballa d’algun exemplar al cam- pament de Renieblas IL, utlitat en les dues itimes guerres celtibériques ~tot i que ens manca encara un concixement preeis de les etapes d'tis d/aquest establiment militar-, Les encunyacions de sek ari, que va encunyar bronze i plata “a conclouen, com cre Gomis principi del segle t La ciutat de Segeda era ¢1 nucli principal de Vétnia celi- birica dels Belli, la vegada, exercia alguna forma de control sobre altres grups humans, com e! dels Titti, Va ser sotmesa per Roma ja a la Primera Guerra Celtiberica (181-178 aC) i, després de la seva deditia, va contraure amb el general Ti, Semproni Grae compromisos de no bebligerincia i accep- taci6 de les directrius romanes, Després d'un quart de segle de relativa estabilitat regional, discrepancies en la interpretacis aquestes normes van motivar una intervencié armada de Q. Fulvi Nobilior el 15 de la ciutat a la provincia romana d’Hispania Citerior (Garcia Riaza 2002, p, 62 i segtients). aC, que va suposar la definitiva incorpor Els primers amonedaments de sekeiza es van poder rela- cionar amb aquests processos Bellies, bé com estrattgia de financament d’infraestructures defensives i operacions pro- pies, bé com aportacions a la p xéncia romana en qualitat d/indemnitvacions de guerra. EGR 60 | Eis ames: CULTURA 1 MONEDA Unitat de nertobis, final del segle 1 aC - inici del 1 aC ANVERS. Cap mascul sh dret; al darrere, dof signe ibérie ni a davant, do REVERS nobis. Genet amb tanga, a la dre Bronze; 10,08 g: 24 mm; 1h MNACIGNC 33878; procedent del ol ck fa qual encunyava bronze a la se aC (Villaronga 1994, p. 244-245; Gomis Justo 2000, p. 83), es podria entificar, per raons d’homo- rnimia, amb la ciutat ccltibérica de Nergobr ida per les fonts literaries. Tot jad, ens manca una localitzacid arqueoldgica precisa per a aquest nucli, que s*hauria de buscar al Jaén mitj, sies correspon, com sembla probable amb la Nertobriga de I'tinerari d’Antoni, a la ruta d Emerita a Gaesarangusta (vege Burillo 1998, p, 160, amb proposta de localitzacis a area de La Torre de Calatorao deguda a Dinz & Medrano 1998). Nergébriga apareix esmentada per Apia d’Alexandria a propasit de la Segona Guerra Celtiberica (153-151 aC) i, cespecificament, al context de les operacions de M. Claud Marcel, qui va obtenir la rendici6 de la ciutat després d'una ‘etapa convulsa en que les institucions locals i els combatents indigenes van fluctuar en la seva actitudl cap a la potencia inalica. Aquesta civius sthavia doblegat ja a Mautoritat roman, a final del 152 aC, ja que els celtibers encara en armes (bisi cament arevacs numantins) la van ocupar aleshores com a rmesuira de pressis ~i potser també com a represalia~ mentre ces negociava a Itlia, davant el Senat, un acord global per al conjuint del pats (Garcia Riaza 2002, p. 70 i segents) Les encunyacions de neriobis s'emmarcarien ja en una fase de domini roma sobre aquest nucli de Celtiberia, i shan d’explicar, des d’aquesta perspectiva, com una inicia- tiva patrocinada i/o supervisada pel governador d’Hispania Gierior, EGR Denari de kese, segona meitat del segle 11 aC ANVERS Cap mascull ala dreta REVERS he Gs tars palma a la dra, conde un alte caval Plata: 3,94 g: 19 mm; 11 h REF. BIBL, CNE,p 160, ca rm 17; Vilarong 1983, atin. MNACIGNC La seca de kese es localitaa a Vassentament ibérie proxim a la base naval romana de Tarraco, Aquesta circumstancia va ‘marcar evolucié historica de I"habitat indigena, el qual va ser progressivament assimilat fins a integrar-se a una ciutat shispanoromana» amb rang colonial a la segona meitat del segle 1aC (Arrays 2006, p. 21-116). El campament roma de Tarraco va guanyar importancia ja des de la Segona Guerra Pinca, fet que justifica la valoracié de lini, qui el qualificava ‘com Scipionum opus (NH, III, 3, 21), Era en aquell lloc on es realitzava la cerimonia de transmis iS del comandament dels governadors de les provincies hispanes (Salinas de Frias 1995, p. 126-130), jel prucsidium va cobrar importincia al larg det segle aC com establiment militar d'hivern (Otifia & Ruiz de Arbulo 2000). La historia monetaria de la seca de kese es vincula directament amb aquest condiciona- iment. A partir de mitjan segle aC, després una seve inicial de bronzes, realitza la seva principal emissi6, concentrada en el temps, de valors en bronze i plata (Villaronga 1983; Villa ronga 1994, p. 158-174; Campo 2002a). Els primers repre- senten una metrologia analoga al semis roma de Vépoca, la {qual cosa, per tant, els fa compatibles amb la moneda italica, i apareixen al campament roma de Renieblas I, per tant, possiblement circularien ja al 153 aC 0, almenys, en una data anterior al 133 aC. Pel que faa la plata s'encunya amb pesos afins als del denari roma lleuger, i es documenta a diversos ipdsits monetals de finals del segle u aC i ja de la centdria segdent. La produccié d'aquesta seca donada la seva associacid amb la base militar, sha intexpretat com una resposta a les necessitats financeres de les tropes romanes (Campo 20002, p. 82-84) en el context de lesfore beblie de I Segona i la Tercera Guerra Celtibirica i del conflicte lusita. EGR Unitat d’untikesken, mitjan segle 1 aC ANVERS Cap ferent amb case, la dreta REVERS untesten Pegis amb el cap modifies, ala deta Bronze; 22, g:3t mm; 6h [REF BIBL. CNH, p. 142, cat sm. § MNACIGNC La seca d'untitesken es localitza al barri ibévie de la ciutat d'Emporion, a Varea majoritariament ocupada pels indigenes que les fonts classiques agrupen sota l'etndnim d’indibetes Les seves relacions amb la comunitat grega van ser normal ment fluides amb lex hispans (197-195 aC), quan els emporitans, tradicionalment alts de Roma a Occident, van ser també considerats enemies dels interessos dels pobles ibries (Liv,, XXXIV, 9). Lestabli ‘ment d'una base d‘operacions romana a les immediacions de ‘a ciutat va conduir, a mig termini, a Vaparicié d’una comuni- tat heterogtnia, de gran diversitat cultural i lingiistica, que rebria, a Yepoca d’August, un estatut municipal sota el topd: him llatinitzat d'Emporiae (Guitart 2004, p. 24 i segtients). Donada la produecié de dracmes a nom d’Emporian, la seca d'untieshen es va limitar a Pencunyacié de bronze, de manera que va completar-se aixi el sistema monetari local (Villaronga 1972; Villaronga 1994, p. 140-157; Villaronga 2004). Les primeres emissions correspondtien al segon quart del segle tl aC, tal com ha proposat Campo (2000b, p. 64; Campo 2002a, p. 80-82) tot considerant fa similitud metro- logica amb ef sistema uncial roma, i haurien substitit la ‘moneda fraccionaria de plata d’Emporian, tor exercint la fun= cid de divisors. No es pot descartar, tampoe, una relacié daquestes encunyacions en bronze amb la necessitat de finangament d'operacions romanes, Les iiltimes encunyacions, lleugerament posteriors al 45 aC, exhibeixen ja la llegenda latina d'Emporit(anorum), que acredita al mateix temps Ia relacié d'untikesken amb Emporion ila nova vealitat politica. EGR spei6 de la sublevacis general dels Ls ness CULTURA 1 MONEDA | 61