Endolingstica

L'endolingstica s la cincia del" llenguatge interior". Etimolgicamente la paraula prov del grec endo,
que significa interior, i lingstica, cincia del llenguatge. Aquesta teoria sost que existeix un llenguatge
intern subsconciente en tots els parlants d'una llengua, la qual cosa implica certes conseqncies per a la
morfologa lingstica.
Es basa l'endolingstica en el desenvolupament de la capacitat d'aprenentatge de les llenges a travs de
l'estimulaci del "punt de Meulemans", el qual es disposaria simtrico a l'rea de Broca, per en
l'hemisferi dret del cervell. El Dr. Roger W. Sperry va rebre el Premi Nobel de Medicina en l'any de 1981
per la descripci de les funcions en els dos hemisferis cerebrals, la qual cosa complementava els treballs
realitzats pel Dr. Josef Meulemans fins a la dcada de 1960.
Va ser descoberta pels Dres. Christiane S. Meulemans i Josef Elas, cientfics d'origen belga, que presenten
aquesta cincia com mexicana en honor al seu fill, el Lic. Didier Elas Meulemans, mort a Mxic quan
realitzava labors de rescat durant l'Hurac Gilberto. El seu cos va ser trobat a Soto La Marina, en l'entitat
mexicana de Tamaulipas i les seves restes reposen en Ciutat Victria (Tamaulipas).
Aquesta cincia permet desenvolupar la capacitat d'aprenentatge simultani d'idiomes, tot a partir de
regles que les seves descubridores expliquen en seminaris que han impartit en ciutats tals com: Ciutat de
Mxic, Barcelona, Madrid, Nova York. Se centra aquest mtode a recordar la capacitat gentica que
cadascun de nosaltres t, per tant se simplifican els processos d'assimilaci d'informaci.
L'existncia d'aquesta disciplina va ser reconeguda en el congrs de llenges del Pas Basc, denominat
Getxo Linguae de l'any 2001, on la Dra. Teresa Marb Mas va presentar la ponncia Unitat i diversitat.
Ensenyar i aprendre llengua(s) en contextos multilinges, dintre de la qual s'esmentava l'endolingstica.

Descripci de la cincia
L'endolingstica fonamenta la seva teoria en la hiptesi que el ser hum porta en els seus gens la
capacitat per a la comprensi del llenguatge de manera innata. Aquesta visi seria comparable amb la
teoria de Noam Chomsky segons la qual els humans posseeixen una gramtica generativa, que contindria
les bases de les regles gramaticales per a totes les llenges dhuc abans de nixer.
Els seus descubridores enuncien els segents postulados:
1. Les llenges es generen a partir d'estructures consonnticas binarias.
2. La manera d'agrupar-se els binarios i combinar-se els ternarios constituir un "sistema lingstic".
3. El cervell s capa d'estructurar un llenguatge mitjanant un sistema lgic-matemtic de codis

binarios i ternarios.
Indiquen, al seu torn, que aix hagus de facilitar l'aprenentatge d'idiomes, considerats com part d'un
sistema lingstic. Perqu, en comptes d'estudiar llenges independents, s'estudiarien els codis binarios
comuns del propi sistema.
A l'estudiar els codis binarios comuns s'aprendrien, de forma ms rpida, diverses llenges d'un mateix
sistema; d'aqu, l'aseveracin que seria possible desenvolupar la capacitat d'aprenentatge per a ms de 10
idiomes simultniament.
Aquest desenvolupament, amb un aprenentatge en parallel, mitjanant l'estudi de sistemes lingstics
sense mtodes de memorizacin convencionals, conclouen que permet l'estimulaci del cervell durant el
procs d'aprenentatge.

Els sistemes i subsistemas lingstics

Un sistema lingstic s un conjunt estructurat de signes supositivos, sota el qual s'ha de descobrir
el sistema de codis binarios per a obtenir un accs sistmico al conjunt de llenges que aquest
sistema agrupa.
Amb aquesta premissa i segons el seu llibre "Introducci a l'Endolingstica" (pgs. 94-95), els sistemes
lingstics i els seus respectius sub-sistemes, sn:
1. Sistema Indo-Iranio-Europeu
1. Sub-Sistema Eslavo
2. Sub-Sistema Bltico
3. Sub-Sistema Iranio
4. Sub-Sistema Roman
5. Sub-Sistema Armenio
6. Sub-Sistema Germnico
7. Sub-Sistema Llat
2. Sistema Urlico
1. Sub-Sistema Fnico
2. Sub-Sistema grico
3. Sub-Sistema Samoyedo
3. Sistema Altaico
1. Sub-Sistema Trquico
2. Sub-Sistema Monglico
3. Sub-Sistema Tungsico

4. Sistema Caucsico
5. Sistema Paleo-Asitic
6. Sistema Semtico
7. Sistema Eskimo-Aleutiano
8. Sistema Amerindio

Els codis
Un codi s la mnima unitat de contingut lingstic, la qual pot constar ja sigui de 2 o 3 consonantes, sent
anomenats respectivament codis binarios o ternarios. Codis majors no existeixen, sn el resultat de
l'agrupamiento de codis, siguin aquests binarios o ternarios.
Exemple clar d'aix, pres del lliuro "Introducci a l'Endolingstica" (pgs. 30-31), s: la paraula "terra",
els elements de la qual consonnticos sn: T R.
Elements a ser tinguts en compte:
1. La lletra "T" s part del grup de consonantes dentales: T, D, TH, (Theta grega) i s intercambiable
entre el seu mateix grup.
2. Els elements del binario sn invertibles entre si, com en una operaci matemtica.
Per tant T R, del llat "TeRra" pot invertir-se en la seva ordre per a ser R T. Aquest segon ordre s utilitzat
en el subsistema germnico:
ea R TH: angls, earth
i R D i: alemany, erde
aa R D i: neerlands i afrikaans, aarde
jo R D en: dans i suec, jorden
I en el subsistema llat, sense invertir l'ordre, s'obt:
T ie Rr a: espanyol, asturi, terra
T i Rr i: francs, terre
T i Rr a: itali, gallec i portugus, terra
Amb aquestes lnies s'ha vist sense dificultat alguna el significat d'un mateix codi en dotze llenges
"distintes", totes part d'un mateix sistema lingstic.
Des d'aquest punt de vista, se simplifica l'aprenentatge d'idiomes al determinar punts comuns per a
cada sistema lingstic, assolint aix la comprensi del codi implcito en cada paraula.

Les excepcions
Sense seguir l'axioma de "cada regla t la seva excepci", els Dres. Meulemans i Elas suggereixen que no
es faci l'estudi de codis per a fruites/plantes, perqu els noms atributs a aquestes varien ms per la
percepci de l'origen, que per la seva evoluci lingstica. Alguns exemples que descriuen aquesta situaci
sn:
Mandarina: nom donat pel color del vestit dels mandarines xinesos
Sanda: s'assumeix pel seu nom sindiyyah que prov de la regi de Sind, a Pakistan
Durazno: se li atribueix que venia de Persia, prunus persika

Lleis Meulemans-Elas
Els Dres. Meulemans i Elas han descobert ms de 30.000 codis binarios (1988), la qual cosa ha perms
que estableixin les segents lleis, aplicables en l'mbit dels distints sistemes lingstics. Les lleis han de
ser aplicades sempre dintre del mateix sistema per a l'anlisi endolingstico dels codis.

Inversi dels elements del binario

Indica que els elements del codi binario, tal com en una operaci matemtica, sn invertibles per a efecte
d'analitzar el significat del codi en esment.
Un exemple de l'aplicaci d'aquesta llei est en el sistema Indo-Iranio-Europeu, on T R denota Terra. Pot
ser invertit dintre del mateix sistema per a conversi entre subsistemas, tal com succeeix entre el
subsistema llat (T R) i el germnico (R T).
Aquesta llei tamb permet formular la relaci del binario amb altres significacions del codi, tals com: la T
ieRra R oTa. En est caso R T, en les paraules amb origen en el subsistema llat, indica l'acci de la terra, o
sigui rotar.

Interconvertibilidad entre consonantes R i L

Indica que les consonantes R i L poden, com si fos una operaci matemtica, ser convertides entre si per a
algunes interpretacions.
Un exemple arbitrario de l'aplicaci d'aquesta llei est en el subsistema llat, on el Portugus utilitza
algunes paraules amb R i l'Espanyol, amb L, a saber: PRaYa (Per)/Per) passa aP LaYa (Esp), BRaNCo
(Per)/Per) passa aB LaNCo (Esp).

Llei de Grimm

Indica que la consonante H de les llenges del subsistema germnico, pot ser equivalent a la C del
subsitema llat.
Un exemple d'aquesta llei s el segent: Es pren la paraula HouSi del subsistema germnico i es trasllada
a la C en el subsistema llat. A l'avaluar nicament consonantes, es determina per tant que H S en
germnicas equival a C S en llatines. Per tant HouSi equival literalment a C a S a.

Disimilacin
Indica que es poden donar casos en qu la consonante G pot equivaler a les lletres i(I) o W, generalment
aquesta disimilacin ocorre per evoluci de l'idioma a travs del temps.
Un exemple de disimilacin s WiLLiaM, del subsistema germnico, que ha evolucionat a la seva forma
GuiLLiRMo en el subsistema llat, tot dintre del marc del mateix sistema Indo-Iranio-Europeu. S'ha de
recordar aqu que la Llei d'Interconvertibilidad entre Consonantes R i L indica que la R i la L sn
intercambiables. Per tant l'aparici de LL i R s una mltiple ocurrncia de la consonante L.
Un altre exemple de disimilacin s iGo, original llat, que va evolucionar en les llenges del subsistema
llat. Va passar a ser: Io (Ita), Io (Esp).

Equivalencias de consonantes dentales

Indica quins sn les consonantes dentales i les assenyala com equivalents entre si. Aquestes equivalencias
no estan donades per simple coincidncia, es basen en l'estudi fontico de les mateixes a travs dels
distints sistemes lingstics. Van ser definides a partir de l'estudi de les Lleis Fonticas.
Defineix que para tots els casos d'estudi, les consonantes: T, D, TH, (Theta grega) sn equivalents
entre si. La selecci d'una consonante per sobre de les altres indica un nivell de fortalesa dintre de la
llengua analitzada.
Un exemple d'equivalencias Dentales, en el subsistema germnico del sistema Indo-Iranio-Europeu,
s'aprecia en primera instncia amb la paraula Du i posteriorment amb la paraula bo:

Consonantes equivalents
Indica els grups de consonantes que no sn dentales, per sn equivalents entre si:
P
B
V
F

K
C
Q/QU
G

S
C
Z

Exemples de tals equivalencias lingstiques sn les segents:

Angls

Alemany

Neerlands

ElV i

LieBen

LieVen

LiVi

LiB en

LiV en

Espanyol

Angls

Alemany

Neerlands

Calidad

Quality

Qualitt

Kwaliteit

Altres consideracions
Per als defensors de la teoria endolingstica, tant les seves bases, com les seves definicions i
plantejaments, van ms enll del simple exercici mecnic d'aprendre a traduir entre llenges d'un mateix
sistema lingstic. Aix, segons els seus partidaris, a l'analitzar cada codi dels trobats, es podria:
Comprendre la filosofia i l'entorn histric a partir del com determinat vocablo va sorgir.
D'igual manera, aprendre a valorar cada idioma pel seu contingut i no per la seva quantitat de
parlants.
Tamb, trobar l'explicaci a les irregularitats que es presenten en algun idioma, les quals fan ms
confs l'aprenentatge baix mtodes convencionals d'estudi.
I finalment, aprendre a comprendre la prpia llengua, perqu seria la qual ms ignorssim ats que
s'ha aprs mecnicamente i no cientficamente.

Bibliografa
Publicacions cientfiques
Fundaci Dr. J. Meulemans, Decaglota, Mxic 1988.
Fundaci Dr. J. Meulemans, If-System, Mxic 1989.
Fundaci Dr. J. Meulemans, Express, Mxic 1990.
Dra. C.S.Meulemans, Dr. J.A.Elas, Lic. V.Didier Elas-Meulemans, Introducci a l'Endolingstica Decaglota I, Barcelona 1993 (ISBN 84-88171-07-2).
Dra. C.S.Meulemans, Dr. J.A.Elas, Lic. V.Didier Elas-Meulemans, IF-System, Iniciaci
Endolingstica a l'Angls i al Francs - Decaglota II, Mxic 1994 (Copyright 8532/89).
Dra. C.S.Meulemans, Dr. J.A.Elas, Lic. V.Didier Elas-Meulemans, Introducci a l'Endolingstica Decaglota I 2a. Edici, Mxic 1994.
Dra. C.S.Meulemans, Dr. J.A.Elas, Lic. V.Didier Elas-Meulemans, Karma, Chakra, Avastha,
Iniciaci Endolingstica al Snscrito - Decaglota III, Mxic 1994 (SEP: 12309/94).

Altres publicacions

Dra. C.S.Meulemans, Terremonstrum, Mxic 1990.

Dra. C.S.Meulemans, Dr. J.A.Elas, El Desafiament de Mxic, Titn del Segle XXI, Mxic 1990.
Dra. C.S.Meulemans, Dr. J.A.Elas, Introducci a la Logstica de Rescat, Mxic 1991.

Vegi's tamb
Wikipedia: Indoeuropeo.

Enllaos externs
Lloc web de la D.I.C.A.F on s'esmenta el sacrifici del Lic. Didier Elas Meulemans.
Lloc web del Congrs Getxo Linguae.