COMENTARI DUN POEMA: AUSIS MARCH

Ausis March s el poeta ms importants de la nostra llengua i fou el

representant de la renovaci en el tractament de lamor de la tradici
trobadoresca. La seua obra literria es troba, doncs, al segle dOr de
les lletres valencianes, el s.XV, i es caracteritza per la fusi de dos
estils: lAmor Corts (la tradici) i el Dolce Stil Nuovo (la modernitat).
Per aquest motiu es considera Ausis March com a un poeta singular i
innovador, que esdevingu un model per als poetes posteriors. Aix i
tot, se lemmarca dins de la lrica trobadoresca pels temes i
caracterstiques de la seua poesia, que observarem al llarg daquets
comentari.
Ausis March tracta, sobretot, el tema de lamor, per tamb es pot
trobar altra temtica als seus poemes, que es classifiquen en Cants
de mort (dedicats a la mort de lesposa), Cant espiritual (dirigits a
Du), Cants morals (amb reflexions tiques) i Cants dAmor( amb un
senyal trobadoresc a la tornada). Dins daquests ltims est situat
aquest poema, en qu el poeta utilitza el senyal llir entre cards per
dirigir-se a lamada.

Aquest poema es divideix estructuralment en tres parts: la primera

part est formada per les cobles I, II i III, on lautor comena
preguntant al seu cor, personificaci del seu interior, com pot
suportar tantes desgrcies i, cansat de viure, li demana apropar-se a
la mort. A continuaci, lautor presenta la mort com a estat agradable
i esperat per al poeta. Aquesta, representa lalliberament, com a
caracterstica principal de la poesia dAusis March. La vida, pel
contrari, apareix amb aspecte i actituds prpies de la mort. La causa
daquest estat tan pessimista dnim i aquestes nsies de mort s el
sofriment per amor que t a la vida.
En aquesta primera part podem trobar, per tant, nombrosos recursos
literaris, en relaci amb la temtica que tracta: a la cobla I destaquen
la personificaci del cor, la pregunta retrica (quins tan segurs
consells vas encercant, cor malastruc, enfastijant de viure?), i
elements antittics (amic de plor i desamic de riure/ mort falaguera).
Ja en les cobles I i II destaquen la personificaci de la mort i la vida,
que es presenten mitjanant descripcions paradoxals i nombroses
anttesis entre aquests dos estats. Tamb en aquestes dues estrofes

es pot trobar lallegoria de la mort i la vida: una successi de

metfores que utilitza lautor per expressar els seus sentiments.
La segona part del poema la formen les cobles IV i V, on el poeta
destaca el seu jo, les experincies i els sentiments que el
turmenten, analitzats amb sinceritat, com a caracterstiques prpies
de la poesia dAusis March. En aquesta part del poema el poeta es
presenta com a exemple damant excepcional, caracterstica
tradicional de la seua poesia, i ho fa de manera hiperblica ( no
demanant a mi qui s amor / jo sc aquell de quis deu hom
complnyer) . Per a Ausis March, ell s lexemple del sentiment de
dolor per amor, cosa que origina el seu desig de morir i rebutjar la
vida.
Respecte als recursos literaris daquesta part destaquen les
hiprboles anomenades anteriorment i diverses metfores: car de
mon cor, la sang sem va llonyant, que reflecteix la seus baixa
condici fsica, conseqncia del seu estat dnim, que no li permet
viure. Als ltims versos daquesta part hi ha dues metfores que
transmeten la ideologia feudal, com a caracterstica prpia de la
poesia dAusis March: ela tristor contra mi s ardida e, en mon
socors, m no shi troba armada.
El poeta conclou aquest conjunt de cobles amb una tornada on
sadrea a la dama a travs del senyal llir entre cards, una metfora
amb la idea dun element perfecte (llir) en un context hostil (entre
cards). De la dama destaca tant el seu exterior (la finor del llir
representa la noblesa) com el seu interior (la blancor simbolitza la
seua puresa interior). Per tant, ac trobem una altra caracterstica
general dAusis March: la diferenciaci de lamor en carnal i
espiritual i la presentaci de la dama com a sser real, amb qualitats i
defectes.
Fent un reps als recursos estilstics del poema, podem trobar les ms
representatives de la poesia dAusis March: la utilitzaci de
metfores, anttesis, paradoxes, lxic del mn feudal i medicina... que
expliquen la duresa dels seus versos, que no busquen lelegncia en
lexpressi, sin comunicar i expressar els sentiments.
Per ltim, i fent referncia a lanlisi mtrica del poema, estem davant
dun poema format per cinc cobles, amb versos decasllabs ( els
versos per excellncia del valenci) amb rima consonant creu
creuada (ABBACDDC) i senzilla, s a dir, amb estructures
morfolgiques senzilles. Al llarg del poema es duu a terme una

combinaci de rima masculina i femenina, que dna lloc a un ritme

equilibrat.

En conclusi, per totes les caracterstiques que hem pogut observar

(tant temtiques com estructurals i expressives), que contrasten
entre la tradici de lAmor Corts i la modernitat per la influncia del
Dolce Stil Nuovo a les lletres valencianes, es pot afirmar que Ausis
March s un poeta singular e innovador, proper al Renaixement.