100 anys del Genocidi Armeni oblidat

---------------------------------------------------Diu que Adolf Hitler va invocar el Genocidi Armeni, executat sols un quart de segle enrere,
per proclamar que la soluci final, en lobsessi antisemita alemanya, seria igualment
oblidada. La Histria no ha reconegut Hitler com a futurleg per li ha donat la ra en la
descripci de la injustcia que el mn ha coms en vers un dels ms importants pobles de
lantiguitat, avui redut al seu refugi postsovitic, que no arriba als trenta mil kilmetres
quadrats i amb menys de tres milions dhabitants. No s pas si lactual Repblica dArmnia,
que va poder acollir una part dels supervivents de les matances de 1915, ser capa
dorganitzar una commemoraci prou digna del centenari, ateses les dificultats poltiques i
econmiques que caracteritzen aquell pas, per entenc que la histria daquell genocidi ja s
patrimoni de tots els pobles en lluita, entre els quals, el catal. Tenim lobligaci moral de
participar i fins dimpulsar accions que reivindiquin el reconeixement internacional daquella
atrocitat, el pagament dindemnitzacions per part dels culpables i la restituci del seu territori
nacional.
Lantiga Constantinoble grecocristiana shavia caracteritzat per les seves massacres internes.
Dentre tantes, tingu molta anomenada la matana de 60.000 Venecians, Genovesos,
Pisans i Amalfitans lany 1182. Arribats els Turcs, la rebatejada Istambul no seria cap
excepci i lany 1896 hi hagu una matana terrible dArmenis, continuaci de la de dos anys
enrere a mans dels Kurds, sumant 300.000 assassinats. Malgrat que limperi Otom era una
entitat poltica pluritnica i plurireligiosa on els Armenis estaven reconeguts i respectats per la
Constituci, anomenats Millet-i Sadka ("naci lleial"), el rgim autocrtic dAbdul Hamid II,
en connivncia amb els democratitzadors Joves Turcs, va dur a terme el genocidi lany
1915 amb lexcusa destar lluitant contra la sublevaci separatista duna milcia armnia
recolzada pe Rssia.
El modern independendentisme catal dels anys vuitanta express sovint la seva solidaritat
amb la lluita armnia de la dispora, i Catalunya ha reivindicat el reconeixement
internacional del Genocidi Armeni, que la majoria del mon (comenant per Israel i Espanya)
els ha negat. El Parlament de Catalunya, en la seva Ressoluci 626/VIII, de 26 de febrer de
2010, reconeixia que els fets patits per la poblaci armnia entre els anys 1915 i 1921 tenen
la consideraci dun veritable genocidi, dacord amb la Convenci de les Nacions Unides per
a la prevenci i el cstig del crim de genocidi.
Personalment, he conegut fora armenis de la dispora, i tamb de lArmnia actual.
Curiosament, he percebut menys autoestima en els darrers. Fa poques setmanes, un dells,
originari dErevan i immigrat a Barcelona, em deia: vam ser el bressol de la humanitat i hem
esdevingut un poble escarmentat i parapetat entre enemics, i afegia: el triomf sobre els
turcoides (es referiex a Azerbaidjan) en la guerra de lAlt Karabak no ens ha deslliurat de la
por, la ineficcia i la corrupci poltica.

En canvi, daltres Armenis de la dispora francesa i americana que vaig conixer a principis
dels anys vuitanta, mhavien mostrat major orgull i contundncia, prometent la recuperaci
del Mont Ararat, tot i apellar a la venjana per la sang vessada. Uns i altres, per,
coincideixen en un cert fatalisme, el dhaver-se dacontentar amb un pas extremadament
retallat i envoltat denemics. Tanmateix, all que potser els dol ms que la prpia sang
vessada s la traci de pobles que tamb han hagut de lluitar per la seva llibertat per que
ara miren cap a un altre costat. No hauria de ser aquest el cas dels Catalans; crec que estem
obligats a expressar les nostres mximes expressions de solidaritat coincidint amb els 100
anys daquell crim.

Fantassin