Está en la página 1de 29

BLOC 1: CONCEPTE I DIMENSIONS DELS SERVEIS

SOCIALS
1.1 Dimensi conceptual i operativa dels serveis socials: elements clau dels serveis socials.
Pilars de lEstat de Benestar:
-

Salut.
Educaci.
Garantia de rendes I, pensions.
Serveis socials: atendre necessitats socials no cobertes. (Objecte SS. Casado)

Branques de lEstat de Benestar: Salut, educaci, treball, assegurances i subsidis, habitatge


i serveis socials. Totes les branques estan ms desenvolupades que els serveis socials, ja que
aquests ltims sn ms recents.
Vil hi ha tendncia a focalitzar molt la demanda en els Serveis Socials i els collectius
en els quals van dirigits. Diu que les necessitats sn universals i permanents en els altres
sistemes, es a dir, en tots els sistemes excepte els SS.
Doyal i Gough les necessitats humanes sn universals, permanents. Aquestes necessitats
son:
-

Salut fsica.
Necessitat dautonomia personal.

Aquestes dues necessitats donen resposta a la resta dels sistemes, excepte SS. Aquestes
necessitats afecten a totes les persones iguals. Les necessitats dels Serveis Socials no sn
universals, sn variables, varien constantment lespai i el temps.
rees dactuaci dels SS (Casado)
-

Infncia i famlia.
Joventut.
Persones grans.
Discapacitats.
Alcoholisme i altres toxicomanies.

Delinqncia

relacionats.
Necessitats per ra de gnere.
Minories tniques.
Estrangers i immigrants.
Pobresa i marginaci.

problemes

Elements claus dels Serveis Socials (Vil,A):

Funci: perqu s una activitat que te com a finalitzar realitzar prestacions o

programes.
Organisme: perqu esta format per diferents elements que treballen conjuntament.
Sistema: conjunt articulat de professionals i serveis que treballen de forma conjunta.

SS: sistema (finalitat instrumental, organitzat, esta distribut...) social (adreat a la


societat).

Pirmide de Maslow

Necessitats bsiques: necessitats fisiolgiques.

Les necessitats de seguretat, en els SS, donen


segons quins collectius, la necessita. (nens sense

seguretat

famlia,

immigrants, persones grans...)


-

Necessitat de acceptaci social: la influncia


la

psicologia,

intenta

cobrir

de

aquesta

necessitat fent que la gent es senti en


grup.
-

Necessitats humanes i necessitats socials elements:

1. Diferncia:
o Individual (necessitats humanes).
o Collectiva (necessitats socials).
2. Diferncia:
o Permanents, universals (necessitats humanes).
o Variables (necessitats socials).
3. Diferncia:
- Respondre al objectiu social = inters general per a la societat. (necessitat

social).
-

Objectius tctics dels SS (Casado):


1. Prevenci: acci que fem per anticipar-nos a la aparici duna situaci en risc.
2. Assistncia : atendre necessitats ms bsiques de les persones, de forma
immediata (ex. Fisiolgiques)
3. Rehabilitaci i inserci : ajudar a les persones a recuperar una funcionalitat que
tenia.

Ms tard, sincorporen tres ms:

4. Integraci : ajudar a les persones a sentir-se integrades en una societat o amb un


collectiu.
5. Promoci : intenta millorar les condicions de vida a nivell general de la
poblaci. (creaci noves escoles, nou hospital...en un barri).
6. Accessibilitat: sinnim digualtat doportunitats per tothom per accedir a un
habitatge, feina, etc. Afavorir la integraci social.
Definici SS sn el 6 sistema de protecci, no residual i que t un objecte propi

datenci que sn necessitats socials no cobertes corresponents a les rees


dactuaci i que persegueixen uns objectius tctics.
-

Bradshaw: delimitar el concepte de necessitat social. Segons ell, es pot analitzar des
de diferents punts de vista:

Normativa: la necessitat social la defineix el tcnic o lexpert, el que ell diu s una

necessitat.
Experimentada: la necessitat social s una carncia subjectiva, es a dir, la persona

sent que alguna cosa que li falta s una necessitat.


Expressada: la necessitat social s una carncia subjectiva, la qual la demanen un
conjunt de persones que demanen que la necessitat sigui coberta, tot a travs duna

demanda.
Comparativa: la necessitat social s aquella que es comparant dues societats, la
comparaci dun territori amb un altre.

Bradshaw diu que la necessitat social real s una combinaci dels quatre punts de
vista.

Conceptes ms apropats al concepte de necessitat:


-

Carncia: manifestaci externa duna necessitat social no coberta.


Desig: manifestaci subjectiva duna necessitat que no s essencial.
Aspiraci: manifestaci de les expectatives que tenim per progressar.
Conceptes relacionats amb els Serveis Socials :

o Seguretat Social : s aquell sistema de protecci que cobreix les necessitats de


malaltia o jubilaci de les persones que han cotitzat. T un sistema contributiu i altre
no contributiu.

o Assistncia Social : s un sistema de protecci de ajudes econmiques individuals


que sn assistencials, arbitraries i graciables. T carcter discrecional. Concepte
oposat als SS.SS.
o Acci Social: s un conjunt de prestacions i serveis que els poders pblics posen a
disposici dels ciutadans perqu els ciutadans els han reclamat com a drets, aquests
recursos i serveis.
o Poltica Social: sn les lnies politiques que marca el govern dun pas per donar la
atenci social als ciutadans. SS.SS s una eina/instrument de la poltica social.
o Treball Social: s una disciplina de les CC.SS que pretn intentar donar resposta a
les necessitats individuals i la relaci amb el seu entorn.
-

Formes de proveir els serveis socials davant una necessitat social

Com ho fem perqu els SS.SS arribin a la societat.

1. Voluntariat: s una forma de provisi de serveis als SS.SS. No s un servei social


sin s un projecte dels SS.SS. El voluntariat s una forma de reduir costos, per no
han de substituir als professionals.
2. Mercat: s una forma de produir SS.SS. Les empreses a nivell lucratiu, es a dir,
reben beneficis econmics. A nivell no lucratiu, no busquen beneficis econmics
sin un benefici social. Aix afavoreixen diferents collectius.
3. Intervenci pblica : del govern, Estat, ajuntaments...
-

Necessitat social emergent

s una necessitat social que est associada a circumstncies de carcter


circumstancial o excepcional. Ex: terratrmol, famlies monoparentals.

Demanda diacrtica

s una demanda que es formula collectivament amb davant duna necessitat social
emergent que s objecte dintermediaci per part de certes formes socials. Ha de
haver una fora social que ha de mediar entre aquests i el govern. T carcter
excepcional.

Poblaci o collectiu diana

s aquell collectiu de persones que presenta una necessitat social i que degut a la
seva amplitud s prioritzada latenci dels SS.SS. Ex: nens al carrer, absentisme
escolar, dones que pateixen episodis de violncia de gnere.

ARTICLE: EL DERECHO A LOS SERVICIOS SOCIALES: MITO O


REALIDAD?

El dret a los SS.SS s un dret social reconegut.

Lautor diu que esta molt be que estigui recollir als estatuts i com es poden arribar a
tenir.

Hi ha que finanar els SS.SS, no serveix sin.

El dret accs sanomena dret prestacional.

Diu que esta dacord per accedir als SS.SS, per diu que tamb tenim deures per
exedir-se, encara que tenen que contribuir.

Intenta realitzar aquests drets, el dret percepcional, i aquests deures per garantir
laccs a travs de la garantia i/o finanament.

Nivells de responsabilitats:

1. Responsabilitats pbliques : (poder politics) = tenen les administracions.


2. Responsabilitats de mercat : sector privat, mercantil o liniciativa prpia. Manera
determinada assumeix moltes coses.
3. Responsabilitats del usuari : contribuir a sufregar i poder equipar part dels SS.SS.
-

Seguir normes, indicacions, lleis.

Si laccs tenen dret tots, si s un mite o s real.

Si no hi ha el finanament adequat per garantir els SS.SS, no serveix de res que hi


hagin drets reconeguts. Com fem perqu els ciutadans puguin accedir als SS.SS.

Dimensions dels serveis socials


Don resposta a necessitats
Producci i provisi
Donar resposta a una necessitat social no coberta
Respon a drets socials bsicament i llibertats
I tamb responsabilitats i deures ( a part de tenir drets per accedir as ss.ss tenim deure

tamb com el copagament que es la aportaci que fa un usuari a un servei)


I el finanament ( si no hi ha una bona font de finanament garantida no serveix de res
que hi hagi aquest servei, Si no hi ha un bon finanament no podem accedir al dret ja
que no sacaba exercint perqu no es viable)

Drets i llibertats

A la constituci espanyola hi ha recollits drets poltics socials i civils i dins del social
esta el de laccs as serveis social.

Deures u responsabilitats (grfic 4)

Es divideix en tres parts:

1. La responsabilitat pblica en la que trobem els central, autonmica i local


2. Deures i responsabilitats socials que tenen a veure amb el mercat.
3. Responsabilitats individuals i familiars en la que la ms important es el copagament,
encara que hi ha altres.
-

Respostes

El sistema dels SS.SS davant una necessitat social t 3 tipus de respostes

1. Metllic. una prestaci econmica que pot ser peridica o no.


2. Espcie. es una prestaci material de carcter instrumental com per exemple la telealarma
es la teleassistncia es una prestaci tecnolgica que en un moment determinat pot activar
el sistema i rebre la ajuda.
3. Servei s un equip professional.
-

Y les modalitats datenci sn:

1. La domiciliria una treballadora familiar que es enviada als domicilis, es quan la atenci
es al domicili de lusuari ( SAT, servei atenci domiciliaria).
2. Intermdia alternativa es la combinaci de les altres dos, combina tant la domiciliaria
com la institucional.
3. Institucional es un lloc fsic, un establiment com seria per exemple un internament.
4. Itinerria es una nova modalitat seria com per exemple els centres oberts de adolescents,
que inclou un servei dacompanyament, itinerari vol dir que te un equip itinerant
-

( professional) que es va bellugant, es bastant nova per cada vegada surten ms exemples.
La ms utilitzada a lactualitat es la intermdia.
Depenent de lrea de actuaci domina ms una que altre, per exemple a bellesa

domina la domiciliaria, a infncia la institucional per en general la modalitat dominant es la


intermdia que es la combinaci de la domiciliria i institucional.
ESQUEMA LECTURA: Les fonts de finanament de la despesa en serveis socials
Finanament pblic

1.Tenim la gesti directa que seria que ladministraci esta donant el servei
directament a lusuari. Dintre de aquesta tenim

Centralitzada seria quant la administraci dona un servei social directament a un usuari i


ho fa la prpia administraci a traves dels funcionaris i la titularitat del servei es pblica
( DGAIA)
Autnoma vol dir que qui dona el servei es una entitat autnoma de la generalitat,

gestiona i planifica el servei sent una empresa independent, te personalitat jurdica


prpia i patrimoni propi, t centres i prestacions prpies ( ICASS)
Empresa privada es una empresa pblica de ladministraci, empresa privada que forma

part de la generalitat/ de la administraci ( INCASOL) la nica diferencia es que el


personal que treballa en aquestes persones no son funcionaris
- La titularitat sempre es pblica en aquestes empreses perqu depenen de la
administraci.
-

2. Gesti indirecta vol dir que qui dona el servei no es la administraci, sin que la
administraci utilitza una empresa per donar-ho

Concessi vol dir que la administraci encarrega una empresa privada que gestioni un
mbit. Per exemple el menjador de la universitat es de la universitat per el servei ho

explota una empresa privada. Per tant la titularitat es pblica per la gesti es privada.
Concert es quan la administraci compra una empresa i aqu tenim dos nivells, que la
compra que es faci sigui una empresa privada

es el que anomenen concert, i la

titularitat ser privada( per exemple comprar places de una residencia privada). Si es un
conveni es que ladministraci compra places daltra empresa pblica i la titularitat es
pblica ( per exemple la generalitat compra places de una centre residencial a
-

lajuntament)
Arrendament seria quan un servei que era de la administraci pero en un moment
decideix cedir aquets servei a una empresa privada durant un temps indeterminat a canvi

dun preu i la titularitat es privada


Diferencia entre concessi concert lentitat provedora s la titular (concessi . tit

pblica, concert tit privada/pblica, dependr de lempresa comprada)


Xarxa privada serveis socials privats la Generalitat finana aquests serveis a travs
de les subvencions. s de carcter arbitrari ja que lAdministraci cedeix la subvenci
de manera discrecional. Les subvencions es convoquen anualment, per, tal i com

esmenta lautora, la tendncia dels ltims anys es convoca quadriennals.


Problemes: es crea clientelisme, ja que la Generalitat dna subvencions a qui li interessa
ideolgicament.

Altres formes de finanament:


o Quotes als usuaris o copagaments preus fixats pagats pels usuaris a canvi dun
servei.
o Donatius que fan particulars o empreses. Ex: per ajudar a un programa de
CARITAS contra la pobresa.
o Voluntariat determinades activitats les poden exercir voluntaris. Un grup o una
Associaci de voluntaris NO s un servei social per si mateix, ja que no hi ha un
equip professional.
o Rendiments patrimonials propietats (bns immobles) de fundacions. Ex: una
fundaci t pisos i els posa en lloguer, amb els ingressos obtinguts posa en marxa
un programa o un projecte de serveis socials. Noms tenen patrimoni propi les
fundacions.
o Activitats econmiques una entitat privada t una empresa i aquesta general
beneficis econmics. Amb aquests beneficis, lentitat pot posar en marxa un
projecte o un programa des SS.SS.
-

IMPORTANT: Casado parla de demanda descrecional i Vil parla de demanda


diferencial. ES EL MATEIX CONCEPTE.

- BLOC 2: HISTRIA DELS SERVEIS SOCIALS


-

2.1 Concepci de pobresa i dispositius assistencials principals a l'Edat Mitjana i al


Renaixement.

EDAT MITJANA (S.V-meitat XV)

Estructura social de la poca medieval:

Feudalisme: sistema econmic, poltic i social representat per la figura del senyor
feudal.

Societat medieval composada per:

o Nobles: envoltaven al senyor feudal i el servien directament, per el qual, tenien


privilegis, eren la classe ms rica.
o Homes lliures no nobles: es consideraven com a ciutadans, no tenien els privilegis del
senyor feudal.

o Homes semi-lliures: els que no eren nobles, ni ciutadans, sin persones sotmeses al
senyor feudal.
-

El senyor feudal tenia terres, grans terrenys, cultivats per els pagesos de remeses, que
eren els pagesos que treballaven als terrenys del senyor feudal per herncia, passava
de una generaci al altre, no podien canviar-ho.

- Concepte de pobresa medieval: freqent i habitual, component de la societat. La


pobresa era lo habitual i lo freqent, la major part de la societat eren pobres. la unica
forma de viure era treballant. Per aix es creen els oficis, gremis, al qual es dedicaven
les persones per obtenir un benefici econmic.

- Significat pobresa: es mou entre dues connotacions ("grcia del pobre de Crist") i
consideraci negativa i perillosa, primers mitjans del s.XV.

Grcia del pobre de Crist, com Crist, figura cristianisme important, era pobre, la
societat necessita pobres per a que els rics es puguin salvar, es a dir, tinguin salvaci
divina, per tant, per salvar-se, tenen que donar diners als pobres. Son imprescindibles.

Al llarg del temps, el pobres comencen a ser un problema per a la societat, es


comencen a veure com a perillosos. Els pobres comenaven a tenir malalties, al no
tenir unes bones condicions de vida, per tant, patien malalties, que per contacte, es
propagaven entre els nobles.

- Tipus de pobresa:

o Estructural: era la pobresa que ho eren per naixement, per la natura, edat (nens, vells)
o que tenien una discapacitat.
o Conjuntural: aquella pobresa que una persona no la tenia per resulta que al perdre el
ofici, tenir un mal negoci, etc deixava de tenir-ho. Es circumstancial. (estar al atur, etc)
o Professional: persones que viuen de la caritat, es dedicaven a caminar, identificats
amb una cadena i placa que l'identificava com a pobre. Les plaques les solia donar la
Esglsia.
-

Apareixen tamb els pobres urbans, que son els que vivien a la ciutats, els rurals, els
que treballaven al camp del senyor feudal. No obtenen beneficis, ni diners, tot anava
per el senyor feudal.

- Altres classificacions:

o Pobres dignes: pobres que eren vctimes de les seves circumstancies, perdut una
feina, etc (pobre conjuntural - no volia ser-ho per venia)
o Pobres indignes: falsos, simulaven ser pobres, robaven als diners als pobres dignes.
o Pobres de Crist: els que anaven identificats amb la placa, concedit per la Esglsia
perqu pugues anar per la ciutat.
o Pobres vergonyants: pertanyien a una classe social determinada, semi-lliures o nonobles: els que s'havien quedat sense feina o que havien tingut un accident, eren
ajudats per a altres de la seva classe social per a que no tinguessin vergonya.
-

- Forma en que s'intenta donar resposta a la pobresa: fer la caritat, concepte que ve de
"caritas" que vol dir amor, estimaci al prosme. Ajudar als pobres, concepte que dona
lesglsia.

- Francesc Eiximenis, autor ms important del l'Edat mitjana: filsof social que vivia a
Girona, va ser el que va elaborar: un llibre "Lo Cresti" model que ha de fer el cristi.
i "Regiment de la cosa pblica".

Plantejament organicista: compara el cos fsic amb el cos civil, igual que el cos fsic
elimina all que ens perjudica, la ciutat tamb ha de eliminar el que perjudica, en
aquest cas, els pobres.

Es dona conte del que sest passant, per tant, diu que no s'han de eliminar, sin
intentar ajudar-los. Crida a la ajuda mtua. Exercir la caritat.

Classifica als pobres en vers pobre (autntics pobres, placa, identificats, etc) i fingits
(falsos pobres, que es dediquen a obtenir els diners dels pobres, els usurpaven).

- Paper de lEsglsia: Esglsia s la principal promotora, la que impulsa totes les


respostes que es donen als pobres. Crear institucions, monestirs, parrquies, etc. Molt
sovint, actua com un senyor feudal perqu tenia molt poder, esta prcticament al
mateix nivell i rep privilegis del senyor feudal. El senyor feudal dona a lesglsia una
tercera part dels beneficis que s'obtenien a la terra. (10% de beneficis) Ho feia per
poder-se salvar i seguia les recomanacions que li feia lEsglsia.

Aparici de les ordes mendicats, eren congregacions/ordres religioses que es creen per
donar resposta a la pobresa medieval, no formaven part de lEsglsia, sin religiosos
que formaven part de la ordre. [dominics i franciscans]

- Institucions medievals de caritat: es creen per donar resposta a la caritat:

o Hospitals: molt petits, 4-5 llits, que es dedicaven a curar a malats i a atendre els
pobres, donar-les de menjar, etc, es dedicaven sobretot a les necessitats bsiques dels
pobres: menjar, dormir, dutxar-se. Es finanaven amb els diners que portaven
lEsglsia, aportacions que feia. El responsable era el procurar o l'administrador i
tamb hi havia el rector de la parrquia. L'hospital estava al costat de la parrquia.
Ms tard, es va veure que atenien a molts poques persones per falta d'espai, per aix,
van comenar a ampliar-ho de 20 llits, 30...fins a 100. Van comenar a aparixer
malats amb lepra i altres malalties, per a que no s'infectessin uns amb altres, els
separaven segons si la malaltia era infecciosa o no. Tamb es dedicaven, a partir del
segle. XIII, a acollir a nens orfes (no tenen pare ni mare) o a recollir nens trobats (els
que apareixen al carrer, que no saben si tenen pare o mare).
o Pia Almoina (llat "pio": donar almoina): apareix al segle XI a les catedrals. s un
dispositiu assistencial que estava sota el bisbe de la catedral. Consistia en que la
catedral feia un recaptar de almoines/donacions per donar-li menjar i roba als pobres.

Almoina de pa repartir aliments als pobres a la catedral en uns dies senyalats:


Nadal, Pascua, celebraci de la sant o el sant de la catedral.

Almoina de vestuari tractava de repartir roba per vestir-se a pobres d'aquella


catedral, un sol cop al any, a criteri del bisbe se li donaven la roba als pobres que
ell volia. Era discrecional i arbitraria.

o Baci dels pobres vergonyants: Era un plat de ferro, gran, que es passava a les
celebracions religiosa de lEsglsia, per donar diners, recull d'almoina adreada als
pobres avergonyits. Apareix al segle a les parrquies. L'administrador era una persona
laica, que administrava el baci. El baci es finanava amb l'almoina del plat del i amb
els testaments de les persones, que donaven la seva herncia als pobres d'una
parrquia.
-

RENAIXEMENT (Mitad segle XV i acaba al segle XVI)

Es un perode de molts canvis.

o Apareix limpremta. (Guttemberg- crea la maquina per poder imprimir un text i que es
propaguin les idees.) Comencen a aparixer els llibres i l'escola.
o Hi ha descobriments geogrfics (descobriment d'Amrica) i cientfics (descobriment
de la penicilina).

o Aparici monarquies absolutistes, figura del rei, el senyor feudal comena a perdre
poder.
o Increment demogrfic (la poblaci creix), increment econmic i increment comercial.
o Transformaci de l'Esglsia. (apareixen altres corrents religioses, Luther i la
contrareforma [anar contra el catolicisme, protestant])
Concepte de pobresa: relacionat amb mendicitat i vagncia. La gran majoria de la
poblaci continua sent pobre, les necessitats estan mnimament cobertes.
-

Separaci de poder: econmic, religis i poltic. Es sustenten per persones diferents.

La forma de poder donar resposta a la pobresa es va modificant, en lloc de exercir la caritat


donant almoina, es comencen a crear les caixes centralitzades, es demana a la poblaci que
donin diners de forma collectiva, es a dir, es recapten els diners en les caixes i no donar els
diners de forma individual, de manera que se'ls ajuda de forma collectiva.
El gran confinament: comencen a arribar grans masses de pobres que s'acumulen a les
ciutats, als espais pblics, per el que les autoritats, els reis i els princeps pensen consideren
que els pobres se'ls ha de tancar, apartar, per intentar que no hi hagi malalties, etc. Es tenen
que tancar perqu:

1.

Creen aldarulls, conflictes.

2.

Son una font de propagaci de malalties.


Es considera que hi ha alguns determinats que excepcionalment se'ls pot atendre a
casa seva: categories de pobres determinats (dones viudes grans, pobres vergonyants,
persones grans soles que no tenen a ning i les famlies que no tenen ingressos o en
una situaci molt precria)

Joan-Lluis Vives: autor ms important del renaixement. Filsof, escriptor i tractadista,


origen Valencia. Intenta pensar la millor forma de poder atendre als joves, de donar una
resposta a les necessitats.
o De subventione pauperum (L'auxili dels pobres): llibre ms important. Es basa en un
programa de atenci al pobres de la ciutat de Bruges, Blgica, on va estar vivint molt
de temps alla. Les autoritats van ser els que li van demanar que fes aquest llibre. Al
ms important del contingut d'aquesta obra: coneixia molt b les idees de Francesc
(edat mitjana).
o Visi sociolgica de la pobresa: Ell diu que els pobres no es una gracia divina, sin
que s una situaci dinjustcia i de desigualtat social. Per ell, ser pobre es una

desgracia. Intenta analitzar les necessitats del pobres i el que necessiten per ser atesos.
o Responsabilitat autoritats: control i atenci als pobres: diu que la responsabilitat
d'atendre els pobres i donar-les resposta i tenen que ser les autoritats de les ciutats.
Mesures:
1. Considera que s'ha de prohibir la mendicitat i que puguin pilular per el carrer
(contradir tot el que es deia a la edat mitjana). Les persones que no pertanyen a la
ciutat (forasters) se'ls ha de fer fora. Una persona que arriba a una ciutat i que no
pertany all, se l'ha d'expulsar i tornar al lloc d'origen, per pagant el retorn.
2. Tothom esta obligat a treballar, dispensats els discapacitats, malalts mentals i
malalts en l'hospital.
-

No iniciativa privada, ni l'Esglsia. Els que han de donar resposta a les

necessitats dels pobres son les autoritats. Canvia la visi.


-

No tots els pobres son iguals, hi ha analitzar-los segons les seves necessitats i
caracterstiques socio-demografiques -- crear cens municipal (llistat de persones
pobres: edat, origen, caracterstiques...) per poder saber quants pobres hi havia.

Per primera vegada, hi ha un autor que diu que la resposta al pobres son una
intervenci tcnica, professional, parla de que hi ha que aplicar mesures: assistncia,
prevenci, tractament i de inserci. (objectius tctics)

Introdueix a l'obra l'element de la Educaci: hi ha que integrar els nens socialment per
mitj de la Educaci.

Finanament: les autoritats publiques tenen que intentar aconseguir finanament i el


que proposa es la idea de les caixes centralitzades, crear un nou impost per atendre els
pobres, a ms de les herncies, llegats, etc de persones que ho donin voluntriament.

Les ciutats sorganitzen a nivell d'agrupaci de ciutadans i apareix la classe burgesa,


son els ciutadans de les ciutats, de que a travs d'un negoci van obtenint beneficiosos
econmics i comencen a adquirir poders i a influir a les ciutats. Altre element
important s la influencia dels gremis i les cofreries (persones que es dediquen en una
mateixa ocupaci i es reuneixen per ajudar-se entre ells) que ms tard, comencen a
desaparixer perqu sorgeix la burgesia.

Juan de Robles (Zamora) / Domingo de Soto (Leon): telegs, discutir entre ells per
si shavia de seguir permetre la mendicitat o si es tenia que prohibir.

Juan de Robles: Diu que als pobres no sels ha de permetre pilular per el carrer, sin
que es te que fer de forma centralitzada (caixes).

Domingo de Soto: Diu que als pobres se'ls te que permetre la llibertat d'almoina, al
carrer, forma de subsistncia.

Reflecteix la posici i punt de vista de la edat mitjana i la del renaixement.

Dispositius assistencials:
o Cases de Misericrdia: les crea Miquel de Giginta, era el que s'ocupava de la catedral
de Elna, el canonge, persona de confiana del bisbe.
-

Tractado de remedio de los pobres: Programa d'atenci als pobres de Castella.

La primera casa que es crear es a la capital, Toledo, ms tard crea altres a Barcelona,
Madrid, Zaragoza, Valencia.
-

La casa de misericrdia era un dispositiu assistencial del Renaixement que

anava dirigit a tots els pobres, hi ingressaven i sortien de manera voluntria. S'atenia
als pobres de les seves necessitats bsiques (les fisiolgiques) per especialment la
formaci professional dels homes i a les dones a la formaci de lletres, aprendre a
llegir i escriure, a mes d'aprendre a ser minyones, fer servei domstic. Tamb es feia
formaci religiosa, anomenada formaci de doctrina.
-

Els homes treballaven al taller que hi havia a la casa, on havia monitors,

oficials que els acompanyaven. Els nics que estan autoritats a sortir de la casa a
pullular per el carrer son els discapacitats. Tota la casa era molt senzilla i els homes i
dones estaven separats, iguals que els menjadors, fiem vides diferents. Hi havia una
excepci, la quadra de les meravelles, era un lloc de la casa on es trobaven els homes i
les dones, el que bsicament havia eren animals, quadres...i eren un espai on podien
anar noms un dia a la setmana.
-

El bisbe administrava la casa de misericrdia, depenent de la ciutat, el que

l'administrava era el bisbe de la ctedra. Contracta un majordom perqu controles als


homes, el que fan. La dona del majordom era la que controlava les dones.
-

Finanament de la casa:

1. Benefici econmic del producte que creaven els homes al taller, que es posaven en
venta al mercat.
2. Suertes: rifes, fires benefiques que es feien als carrers, els ciutadans compraven

rifes, etc.
3. Herncies i testaments: persones que deixaven els diners a les cases de
misericrdia.
4. Sopa boba: olla molt gran que es posava a l'entrada de la casa de misericrdia per
als pobres que no estaven a la casa, podien anar un o dos cops a la setmana i rebre
un plat de sopa. Era una forma indirecta d'ajudar als pobres de la ciutat, contribuint
a palliar unes necessitats.
o Albergs: els crea Cristobal Prez de Herrera, lo que ser la primera xarxa, durant el
Renaixement per als pobres. Eren adreats a les dones soles, sense famlies, i als nens,
allotjaments i cobrir necessitats bsiques. Es feien una atenci necessitats bsiques i
sanitries. Els primers albergs son a Madrid , Sevilla, Valladolid, Valencia i Barcelona.
-

2.2. Innovacions en els segles XVII, XVIII i XIX: les Lleis de Beneficncia

Perode fi de l'absolutisme i de la illustraci. Aquest poder centralitzat en el rei, va


evolucionant i comena a perdre el poder.

Lleis de Beneficncia (fe el be a l'altre/exercir la bondat) apareix a partir del


s.XVII.

Context: El rei es el que concentra tots els poders, per a partir del segle 17 s'aproven
constitucions per la burgesia, es la que pressiona perqu s'instaurin. La burgesia sn
les persones que tenen poder econmic, influeixen en la figura del rei com la que te el
poder poltic, el pressionen per a que es modifiqui el seu poder per arribar a que
sinstaurin les constitucions. El poder poltic no te perqu estar tot en mans del rei, el
poble son els que han de decidir qui els ha de governar (sobirania popular). Aquest
concepte s el que impulsa a la creaci de constitucions. s important la divisi de
poder: executiu, legislatiu, judicial. Aquests poders es van separant ms en el s.XVII.
Desprs d'aix representar la aprovaci de les constitucions. A partir de la instauraci
de les constitucions, es comenar a reconixer que els ciutadans tenen drets politics i
socials.

Espanya: producci econmica es fundamentalment agrria, a travs de la explotaci


del camp. Poca productivitat, no pot comparar amb altres estats europeus.

Europa: comencen aparixer altres economies alternatives a la agrari, aparici


industrialitzaci.

A finals del s.XVII i principis del s. XVIII, lesglsia comena a perdre propietats i
privilegis a travs de la intervenci publica, especialment el diezmo, (amortitzacions).

A Espanya no arriba fins als s.XIX, no arriba la industrialitzaci, a excepci de


Catalunya que arriba abans (finals s.XVIII) per el qual t un avantatge, sobretot en la
industria txtil.

La poblaci continua sent pobre per apareix el concepte de les persones


vagues/maleants, no es que siguin pobres sin que no volen fer res, volen viure dels
altres.

- Noves Constitucions: 1812 (Cadiz) 1 constituci que s'aprova, i 1845 (moderada).

La constituci de 1812: molt progressista en els drets: la sobirania nacional rau a la


naci, als ciutadans se'ls ha de reconixer en drets civils i politics, etc reconeguts en la
constituci.

- Llei de Beneficncia:

1 - 1822: Context: constituci 1812 - Ferran VII, rei absolutista, no li va agradar la


aprovaci de la constituci, per el que la va abollir/suprimir. Apareix Riego, general
del exercit, planta cara al rei i instaur el trienni liberal (perode de 1820-1823), que
envia les tropes a Madrid on esta el rei, i l'instaur. En aquest perode es torn a
restablir/instaurar la constituci de 1812. Tamb s en aquest perode on s'instaur la
primera llei de beneficncia.

Aquesta primera llei es important perqu es la primera llei de beneficncia que


s'instaura durant la constituci.

Aspectes importants:

o Llei dona protagonisme als municipis, diu que tots els ciutandans tenen que estar
subjectes a la policia.
o Diu quins son els collectius que han de rebre ajudes:
1. Dones que hagin concebut illegtimament. (tingut fills de manera no clara, no
reconeixement paternitat-mares soles).
2. Persones indigents de la parrquia.
3. Captaires (demanaven diners pel carrer).
4. Malalts pobres.
-

Atencions/actuacions que shan de donar als collectius:

1. Atenci personal: que mengin, tenir les necessitats fisiolgiques cobertes, la


vestimenta coberta.

2. Educaci: sobretot amb els nens pobres.

3. La Salut: l'hospitalitzaci domiciliaria (atendre les persones a casa seva).

4. Atenci als hospitals: atenci a persones que estaven hospitalitzades.

Lorganitzaci administrativa de la beneficncia:

Juntes municipals de beneficncia: cada municipi ho tenia. La formaven 4


representants:
o Representant ajuntament: l'alcalde. (a vegades s'incorporava el regidor com
Representat del municipi)
o Representant de lesglsia: el rector de la parrquia.
o Representant de la salut: metge del poble/ciutat.
o Representant dels venats: 1 o 2 vens.
Juntes parroquials de beneficncia: cada parrquia tenia la junta.
-

Modalitat d'atenci predominant: la domiciliaria, concretament, es parla de l'atenci


domiciliaria amb carcter sociosanitari. Es feia una atenci personal per tamb
sanitria. Incls l'atenci farmacutica, li administraven els frmacs quan anaven al
domicili. El que s'encarregava de organitzar l'atenci domiciliaria el comissari de
pobres.

Era una llei molt innovadora, progressista, per va fracassar per no tenir fons de
finanament, no es va preveure.

2 Llei de Beneficiencia (1849):

1845(moderada) Nova constituci que s'aprova: van voler aparentar que era una
continutat de la primera, cosa que no era aixi, perqu era regressiva, es a dir, ja que
restringeix drets, els suprimeix.

S'aprova desprs d'aquesta nova constituci.

La 2 Llei de Beneficncia te un carcter centralitzador, passa de la municipalitzaci a


la provincialitzaci. LEstat - atorga els beneficis.

Administraci: s'organitza a nivells de criteris territorials. el poder el te la Junta


general de beneficncia (l'Estat), a Madrid. Es prenen decisions importants. Es creen

juntes provincials a cada capital de provncia. Desprs es creen juntes municipals, que
perden poder i no prenen decisions. La Junta General es qui preen les decisions i
influeix alhora de decidir donar les ajudes.
-

A cada capital de provncia, es crea una junta provincial de beneficncia, que el


governador civil s qui el gestiona i el representa..

Obsessi important que marca la 2llei: la normativa de la reglamentaci, que va


adreada a com s'ha de dispensar l'atenci a les persones en els centres, per tant,
reglamentar els establiments, han de complir uns requisits. Les juntes (les dues) son
les que diuen com ha de ser els establiments, etc.

Va passar que no van pagar les deficincies que tenien els establiments a nivell de
estructura, etc. Es van fer moltes normes per aquests establiments, per tenien moltes
mancances.

Ajuda mtua obrera: s.17 aparici maquina de vapor, abans es feia a ma d'obra, ara es
mecanitzen, apareixen les maquines, la industria. - es mecanitza el procs productiu, fan el
treball de les persones, apareix la desruralitzaci, les persones que viuen al camp es van
cap a les ciutats per 3 raons:
o Males condicions climatolgiques del treball en el camp (tempesta - es destrueixen els
fruits i per tant no hi ha recollecci, etc).
o Prdua del poder de lesglsia i de les terres camperols que treballaven orientats per
una figura religiosa, si perdien las terres lesglsia, tamb ells perdien el treball i la
recollecta.
o A la ciutat apareix la industria creen grans produccions, fabriques...
-

Tot aix va crear com una nova classe de pobre: la classe obrera, els que treballaven a
la industria:

- Persones que tenien feina a la industria per amb condicions de treball pssimes
treballaven nens, dones (incloses les embaraades), homes... 14-16h de treball, es
posaven malalts, no descansos, mala ventilaci.

Aix van fer que es ajuntessin per ajudar-se entre ells per intentar palliar les
condicions que hi havia a la fabrica - aix es coneix com l'ajuda mtua obrera
(deixaven diners, fer-se crrec dels fills, etc). Al cap d'un temps es va
institucionalitzar, ms oficial, establerta.

Comencen aparixer els montepos fons econmic que els obrers dipositaven un
cop del mes, per a que una petita part del salari, el deposi-ten en un fons que permetin
cobrir riscos: malalties, accidents, incapacitats...incls per mort, es donava per a les
viudes, etc. (Montepos txtils a Catalunya).

Apareix l'estalvi obrer, que desprs es converteix en caixes centralitzadores: fons


econmic que els obrers, un cop al mes ho dipositaven per a la jubilaci. Aquests
estalvis es dipositaven a les caixes centralitzadores.

Finalment, hi ha els Ateneus obrers: era un local on es reunien els obrers quan sortien
de la fabrica on feien activitats culturals, xerrades, pellcules, etc. Els fills dels obrers
anaven a aprendre a llegir i escriure. Estaven prcticament al costat de la fabrica. Va a
ajudar a fomentar la educaci per els obrers i els seus fills.

En aquest perode (primers s.XIX) s'aproven les primeres lleis de protecci social i
laboral i es crea l'organisme - Institut Reformes Socials - desprs passa a anomenar-se
Institut Nacional de Previsi. A mitjans del segle XX, passa a denominar-se, Institut
Nacional de la Seguretat Social, posterior de les lleis de beneficncia, desprs de la
ajuda mtua obrera. Introdueix el que ser la seguretat social.

2.3. Segle XX: des de l'inici fins a la Guerra Civil espanyola.

En aquest segle, hi ha dues experincies d'autogovern catal prvies a l'actual,


Catalunya esta independent:

o Mancomunitat (1914-1925): neix a partir del mov. catalanista, versi del regionalisme
contra l'estat espanyol. (regionalisme - Navarra, Pais Vasc, Catalunya) Era un moviment
contrari al centralisme del estat, reivindica que determinades zones volen ms poder poltic
que el que hi ha a Madrid. el catalanisme emergeix una forma de poder centralitzar el
poder de Madrid, que Catalunya adquireixi ms poder. Ho fa des de la renaixena. En
aquesta situaci, apareix la mancomunitat, que la crea Enric Prat de la Riba, diputat
provincial de Barcelona, poltic de Catalunya, qui presenta una iniciativa a la diputaci de
Barcelona, per crear un autogovern de Catalunya (mancomunitat), a travs, de la suma de
la diputacions provincial (Lleida, Tarragona, Girona, Barcelona).
- Estructura integrada per:
Assemblea General tots els diputats de les 4 provncies.
Un consell permanent poder executiu - representat per dos conselleries:
1. De Beneficncia i Sanitat.

2. De Poltica social.
-

Va ser important per dos raons:

Va permetre apropar Catalunya a Europa, europalitzar-la, perqu la mancomunitat va


fer venir professionals experts d'altres pasos a explicar com tenien organitzar l'atenci
social als ciutadans i les experincies.
Va ser una font de entrada, de noves idees. Molts diputats van fer viatges freqentment
a fora, altres pasos, per conixer experincies de fora i entressin noves idees.
-

Actuacions pbliques mancomunitat:

Conselleria de beneficncia i sanitat: era la conselleria amb major disponibilitat


pressupostria. Tenia equipament propi: cases de maternitat, cases de expsit,
manicomis.

Collectius beneficiaris:

1. Malalts mentals pobres: no tenien diners per ingressar en una clnica privada i per
aquest motiu ingressaven en els manicomis. Els manicomis passen a cridar-se Sanatori
a causa que la idea dels sanatoris s tenir una funci teraputica, rehabilitadora i no
per tancar als pobres. Apareix aqu la laborterapia que consistia a treballar en un taller
com a ocupaci i aix tenia un efecte teraputic. (Estructurar a la persona mitjanant la
rutina).La mancomunitat introdueix a cada provncia un sanatori.

2. Cases de maternitat per a les dones: Aqu s quan es comencen a separar als
collectius per edat i per tipus de necessitat. La conselleria de poltica social el que fa
s ampliar la protecci social a altres collectius, aquests collectius que s'amplien sn
les persones desocupades, les persones sense habitatge i introdueix l'educaci per a la
salut pblica (calendari de vacunes, control de garanties...). Cos de rivera el que fa s
abolir la mancomunitat (1925), utilitza la fora de l'exrcit per realitzar aix.

o Generalitat republicana (1931-1939): s la segona experincia d'autogovern de Catalunya.


La segona repblica espanyola s'aprova en 1932, la qual cosa es fa s proclamar que
Espanya
En
-

ha

aquest

de
perode

tenir

una

Catalunya

repblica
comena

com
a

a
tenir

modalitat
un

de

autogovern

govern.
propi.

En 1932 s'aprova el primer estatut de Catalunya, destaquen tres elements importants:

1. Per primera vegada, un document jurdic defineix que s Catalunya.


2. NURIA 1932: Catalunya t competncies de beneficncia i sanitat interior.
3. Es crea la primera escola d'assistncia social d'Espanya. Es crea a Barcelona i s
aqu on es comencen a formar els *visitadores socials que posteriorment passessin a

ser assistents socials.


El document que desenvolupa aquesta competncia es denomina estatut interior.

L'estatut interior desenvolupa una seriosa de mesures:


1. Millorar l'establiment per a infncia i introdueix el carcter soci-sanitari.
2. Aprova dues lleis:
Llei de capacitat jurdica de la dona (anteriorment necessitaven el consentiment del
marit) poden prendre decisions per elles mateixes.
Llei d'interrupci involuntria de l'embars en dos supsits: malformaci del fetus,
o risc de mort de la mare.
-

3. Transformaci dels asils en llars (atenci integral centrada en la persona).

La generalitat republicana acaba amb la guerra civil que comena en 1936, en 1939 el
que

fa

Franco

eliminar

la

*generalitat

republicana.

La valoraci de la generalitat republicana va a ser una forma de millorar l'atenci de


determinades persones, reconeixement de drets socials i una modernitzaci dels
equipaments.
-

2.4 Antecedents dels serveis socials actuals: l'etapa del Franquisme, la transici
poltica democrtica fins a l'actualitat.

Franquisme: 1939-1975: la guerra comporta un nombre elevat de morts i de persones


mutilades i discapacitades. Una de les principals conseqncies s hi hagi pocs joves
per reemplaar el servei militar. La guerra comporta la postguerra, en aquesta etapa hi
ha gana, baixada de salaris. El menjar es comena a *racionar i no hi havia tot tipus
d'aliments.
D'altra

banda,

Franco

es

*autoproclama

cap

d'estat.

Etapes:

1 etapa 1939- 1953: Franco decideix tancar les fronteres, es *autoabastece per ella

mateix.
2 etapa 1953- 1975: la primera etapa no funciona, i per tant, s'han de realitzar una
transformaci.

Franco obre les fronteres i aix comporta un increment del turisme a Espanya
especialment en la costa que genera riquesa.

Tamb es realitza inversions des de l'estranger. Immigracions internes anys 60-70.


Especialment, la gent d'Andalusia i Murcia decideixen immigrar al Pas Basc,
Catalunya i Madrid. Aquests moviments migratoris generen un desequilibri territorial i
de la poblaci.

Caracterstica demogrfica: Baby boom, s a dir s'incrementa la poblaci a causa de


les millores econmiques dels anys 60-70.

Aspectes negatius:

1. Desequilibri territorial (donis-ruralitzaci) aix provoca q les persones q busquen treball


a les grans ciutats deixen el seu lloc d'origen. Es genera els seus propis habitatges, viuen
en barraques que sn cases autoconstruides. Apareix un fenomen que es coneix com
barranquisme.
2. Increment de la classe obrera. No hi havia serveis sanitaris, educatius per a tots.
3. Aquesta etapa es denomina d'estabilitzaci.
-

Franco aboleix la repblica Espanyola i instaura un nou estat, concretament les lleis
fonamentals del regne (conjunt de lleis que aprova Franco).

La primera llei s la del fur del treball, i l'ltima llei s la llei orgnica de l'estat.
Les lleis fonamentals del regne defineixen a Espanya com un estat catlic, social i
representatiu. I que es constitueix com a regne confessional, unitari i totalitari.

Elements importants:

Els drets socials del franquisme es reconeixen a travs d'uns principis, aquests estaven
sustentats en una ideologia cristiana-catlica.

Aquests drets es concretaven en:

1. Dret a l'educaci, bsica i professional.


2. Dret a treballar.
3. Rebre els beneficis de l'assistncia social.
-

No existeixen mecanismes de garanties per fer-les efectives. No es podia reclamar. Era


un rgim molt paternalista i totalitari. Requisits molt ambigus i arbitraris.

Transici democrtica i constituci espanyola de 1978, successos importants:


A partir d'aquest perode comencen a organitzar manifestacions reclamant llibertats.
Apareix moviment dels vens, aquests moviments, tenen molta fora per reivindicar

que els barris tinguessin escoles, centres socials etc. s molt important la figura del
treballador social en aquesta poca.
-

Any 1976 apareix Adolfo Suarez assumeix l'adrea de l'estat. El que fa s comenar a
posar mesures per comenar la transici democrtica, entre les mesures destaca la de
legalitzar el partit comunista. Durant el franquisme els afiliats al partit comunista
estaven exercint un delicte penal. El lder del partit comunista era Santiago Carrillo.

En 1977 primeres eleccions democrtiques a Espanya, el percentatge de participaci


era del 72% de la poblaci, (en l'actualitat no arriba al 50%) aix es deu al fet que la
gent tenia moltes ganes de poder exercir dret al boto.

UCD

va

ser

el

partit

que

guanya

les

eleccions

l'any

1979.

Desprs de les eleccions, Adolfo Suarez continua sent president del govern.
Comena a impulsar mesures per millorar la vida de tots els ciutadans:
- 1. Augmentar el pressupost dedicat a les prestacions socials.
-

Les prestacions sn fonamentalment prestacions econmiques individuals. Aix t una


repercussi: els ciutadans tenen la percepci que els serveis pblics a nivell general no
millora, s a dir millora les prestacions individuals.

En aquest perode el collectiu de Treballadors Socials t molta iniciativa per arribar a


crear un sistema de serveis socials d'Espanya. Gloria Rubiol s una Treballadora
Social que es dedica a visitar a altres pasos per portar el model d'aquests pasos aqu, i
aix poder crear un model de serveis socials. Aquesta TS s molt influent en aquesta
poca.

D'altra banda, cal tenir en compte que Suarez i Taradellas tenien pensaments diferents
per es respectaven mtuament.

La Generalitat comena a desenvolupar el nou estat de la Generalitat a partir de la


transici democrtica i comena a crear documents tcnics. El primer document que
s'aprova s en 1979 aquest document s important per:
- 1. Per primera vegada un document tcnic definit els serveis socials en sentit estricte i
restringit.
2. Es comencen a classificar els SS.SS en dos nivells:

- Base: primer nivell d'accs a la poblaci

- Especialitzats: serveis adaptats a determinades rees d'actuaci.

El segon document s'aprova l'any bases de planificaci del SS.SS de Catalunya.


Aquest segon document s important:
- 1. Per primera vegada, determina com s'han d'ordenar SS.SS.
- 2. Es comena a parlar de com s'han de planificar els SS.SS.

CONSTITUCION ESPANYOLA 1978 el percentatge de persones que participen en


el referendum s el 66% de la poblaci.

La constituci espanyola reconeix uns drets:


- - Drets fonamentals i llibertats pbliques el dret d'expressi
- - Drets i deures dels ciutadans
- - Drets socials un dels drets que reconeix s i, dret al servei social.

BENEFICNCIA: en aquest moment hi havia un collectiu (FEDAAS) Federaci


Espanyola d'Associacions d'Assistents Socials.

El govern comena a establir competncies compartides s del de l'estat de la


comunitat autnoma.

L'article 148.1.20 en aquest article apareix la competncia que tindran les comunitats
autnomes que podran assumir sobre l'assistncia social. L'estat pot transferir la
competncia dels serveis socials a la comunitat autnoma.

Article 50: es poden prestar serveis socials a la tercera edat, s l'nic lloc de la
constituci on es parla de serveis socials.

Comissi mixta de traspassos: reuni entre l'estat central (Suarez) i Catalunya


decideixen qu competncia es transfereixen.

Competncies Compartides: exemple serveis socials de la seguretat social: equipament


i prestacions econmiques de la seguretat social. I exemple residncia de gent gran.

ESTATUT DE AUTONOMIA 1979: el primer estatut d'autonomia que s'aprova s


SAU tindr competncia exclusiva en assistncia i SS.SS finalment quan s'aprova
l'acabo de SS.SS desapareix i noms queda el d'assistncia social.

El terme beneficncia (estatut de Nuria) desapareix i apareix el d'assistncia social.


2006: ultimo estatut que tenim aprovat. Estableix l'article 166 en qual diu que
Catalunya t competncia exclusiva en matria de SS.SS el terme d'assistncia social
desapareix i es queda el de servei social.

Dos successos importants:

- 1. Crea un model propi de la ciutat de Barcelona de SS.SS que servir de model


referent per a altres ciutats.
- 2. Nova convocatria d'eleccions.
-

Caracterstiques:

- 1. Integrar SS.SS una regidora prpia de SS.SS.


- 2. Creaci de centres municipals de SS.SS a cada districte de la ciutat de Barcelona.
- 3. Modernitzaci d'equipaments.
- 4. Participaci dels ciutadans.
-

L'any 1980 es creen les primeres eleccions, convergncia i uni. El president de la


Generalitat de Catalunya s Jordi Puyol. poca de la Generalitat estatutria perqu t
un estatut. Puyol comena a implantar mesures entre elles la creaci d'un departament
sanitari i de seguretat social. Aquest departament t una direcci general de serveis
socials, la qual cosa pretn s reclamar a l'estat que traspassi totes les competncies
que li corresponen a la Generalitat, concretament els traspassos fan referncia a
centres que tenien un organisme de INAS institut nacional assistncia social i els de el
FNAS fons nacional assistncia social.

Jordi Pujol demana que es traspassin els establiments, centres del INAS i les
prestacions econmiques del FNAS. Comena a rebre-ho tot i no saben que fer amb
tot, aix fa que Jordi Pujol i el govern de la generalitat, veuen la necessitat
dorganitzar aquets traspassos a un institut i creen la llei 12/1983, per organitzar-los.

Per tant, es crea el ICASS, organisme autnom de la generalitat que es crea a partir
d'aquesta llei. Es important la creaci perqu fa els traspassos de tot en un lloc fsic,
s'ubica a dins del ICASS com a institut. No es una llei de serveis socials sin
instrumental per fer els traspassos.
-

ICASS unifica tots els traspassos en un sol lloc, el primer lloc on s'ubica es al
departament de sanitat i seguretat social.

S'aprova un altre llei, 26/1985, anomenada serveis socials, si que es una llei de SS.SS,
la primera que s'aprova. Acceptada, per majoria absoluta per part de tots els partits. Es
important per:

1. Primera vegada una llei s'escriu de que se ha de garantir el accs als SS.SS, dret
universal.

2. Comena a parlar de que els SS.SS s un sistema. Els poders pblics tenen la
responsabilitat de garantir aquest accs als SS.SS.

Dos nivells: SS. Atenci primria (SSAP) [1 nivell daccs] i SS. Especialitzats
(SSE).

Contradicci: Diu que els immigrants noms tenen dret al SSAP per no als
especialitzats.

Posteriorment,

s'aprova

la

llei

4/1994:

Administraci

institucional,

de

Descentralitzaci i de Desconcentraci i Coordinaci del Servei Catal de Serveis


Socials: SCSS (sistema catal de serveis socials), XBSSRP.
-

Llei que s'aprova per crear el sistema de serveis socials a Catalunya. Va ser una llei
molt polmica i discutida. Es una llei que dona competncia als consells comarcals i la
generalitat i treu als municipis, ajuntaments. Crea conflicte de competncies entre ells
perqu li treien les competncies a uns per passar-ho a uns altres. No es va aprovar per
majoria absoluta.

Concretament amb els serveis especialitzats, ja que les competncies sn de la


generalitat i dels consells comarcals, perqu els municipis es queden nomes amb els
serveis socials datenci primria. El sistema catal esta organitzat amb la xarxa bsica

de serveis socials de responsabilitat publica (XBSSRP), on estan els dos serveis


socials.
-

Les tres lleis diuen i tenen continguts diferents i contradictoris. Per aix es va veure
necessari, agrupar-les i crear una sola llei: Decret legislatiu 17/1994. Es la refosa de
les tres lleis anteriors, harmonitzades en una sola, agafen coses de cadascuna d'elles i
sagrupen en un nic text legislatiu: mant el sistema catal dels ss i la xarxa.

Posteriorment aquets decret, es creen nous. Dos decrets molt importants:

1. Decret de Regulaci del sistema catal dels SS.SS(1996).

2. Decret de la atenci social primria.(2003).

Activitat

de

reps:

[Mapa

conceptual

SEQENCIA

EVOLUCIONISTA: ETAPES INTERVENCI SOCIAL]


-

HISTRICA

LECTURA: POBREZA, MARGINACIN Y PODERES PBLICOS EN EL


PRIMER RENACIMIENTO. S.XVI-XVI

Els poders pblics de ledat mitjana exhibien la pobresa i marginaci per exemple en:
cstig corporal pblic directes als pobres, als carrers dels pobles ciutats..

La pres (com a instituci total = allada de lexterior) surt a finals del renaixement i
servia pel tancament dels pobres.

Connotaci religiosa: hi ha inundacions, pestes, malalties... perqu s un cstig de


Du, una condemna per tenir oci, el no treballar. Sidentifica el pecat amb el delicte.
ex. la conducta antisocial com robar s un pecat i per aix Du es revela contra ells
amb plagues...

Les institucions volen que els pobres estiguin controlats, llavors volen que els hi donin
una acreditaci de plom per diferenciar els pobres dignes (autntics) i indignes. Aqu
els poders pblics, autoritats legals van instaurar la mora = regular la vida dels
ciutadans . Rafael Narbona regular de manera institucional la vida ciutadana. Com
shan de comportar els ciutadans, quina conducta han de tenir, etc, tot aix ho regulen
les autoritats. Si no ho fan reben cstigs.

Les policies del control i lordre, en el final del renaixement no existien, no hi havia
un control formal, per si van aparixer individus contractats per les autoritats pq
perseguissin els pobres, els detinguessin i desprs poguessin aplicar la condemna. =
instaurar el control social. ( els pobres dignes si portaven la cadena de plom, podien
arribar a lliurar-sen, i lesglsia els podia ajudar, per normalment no es podien
distingir i rebien cstig igual).

Les persones havien de treballar contnuament sense parar. El marge de llibertat de


lindividu no existeix.

A finals del renaixement la mendicitat estava totalment prohibida. Hi havia les cases
de misericrdia i els albergs. No hi havia massa distinci, tots anaven a parar al mateix
lloc. Diferncia: cases de misericrdia molt innovadores en separar homes i dones, fer
una instrucci, obligar a fer un treball, etc.

Immigraci del camp a la ciutat: degut a les males collites i desamortitzacions (= quan
les autoritats comencen assumir, usurpar les propietats de lesglsia) els camperols
necessriament han demigrar del camp a la ciutat. = ciutats superpoblades, masses de
pobres .. = prenen mesures molt drstiques com reclusi, cstigs si demanes caritat,
etc.

_________

Les presons apareixen a finals del renaixement per castigar els pobres, o les que han
fet un delicte/pecat. Pres com a instituci total , tancament total, repressions.