PROPOSTA DE L’ASSEMBLEA DE LA PLATAFORMA EN DEFENSA

DE LA FILOSOFIA RESPECTE DE LES MATÈRIES DE FILOSOFIA AL
CURRÍCULUM LOMCE
Amb data 10 de febrer de 2015 ha tingut lloc una Assemblea de tots els col·lectius
preocupats per la situació en què quedarà la Filosofia en el currículum que està
desenvolupant la Conselleria d’Educació a partir de la LOMCE.
Tots els càrrecs amb que ens hem reunit, inclòs vostè mateix, han manifestat la
importància de la Filosofia per a la nostra societat i la necessitat que aquesta importància es
manifesti coherentment en el sistema educatiu. Sabem que, a hores d’ara, la nostra petició
principal, que la Història de la Filosofia sigui troncal obligatòria, no ha estat atesa per
una qüestió tècnica: que l’alumnat d’aquesta modalitat tendria una optativa menys per triar
que l’alumnat de Ciències i d’Arts. Consideram que les resolucions del Consell d’Estat i del
Consell Escolar de l’Estat i tots els arguments que exposam a l’apartat d’exposició de
motius (entre ells els de la UNESCO) són més rellevants que aquesta petita qüestió tècnica.
Consideram que no és cap discriminació simplement poder elegir una optativa menys quan
es perfila amb més precisió l’itinerari triat. Entenem, per tant, que la decisió ha de ser dels
polítics i no dels tècnics.
Sabem que a l’avaluació final de Batxillerat hi entren totes les matèries troncals.
Si no cursen Història de la Filosofia a 2n hauran d’avaluar-se de Filosofia de 1r i farà un any
que l’han estudiada al batxillerat. Això suposa una gran dificultat per als alumnes.
Les Comunitats Autònomes de Cantàbria, La Rioja, Canàries i Madrid, ja han
decidit posar com a troncal obligatòria la Història de la Filosofia a segon de
Batxillerat. Ens agradaria que la CCAA de les Illes Balears se sumàs a aquestes
Comunitats.
Adjuntam a l’Annex I una proposta d’itineraris possible
Adjuntam a l’Annex II el document de la Consejería de Educación de Cantabria amb
el seu itinerari
Adjuntam a l’Annex III les signatures d’un miler de persones que han donat suport a
la Filosofia.
Li pregam que faci arribar aquest document als tècnics que treballen en els
currículums.
PROPOSAM:

1. Que la Història de la Filosofia sigui obligatòria a totes les modalitats de segon
de batxillerat.
2. Si no és possible 1) que sigui només obligatòria per a les modalitats
d’Humanitats i Ciències Socials i Ciències.
3. Si no és possible 1) i 2) que sigui només obligatòria per a la modalitat
d’Humanitats i Ciències Socials.
4. A les modalitats on no sigui obligatòria que sigui optativa.
5. Si és optativa que tengui 4 hores setmanals.
6. Que Filosofia de 1r de batxillerat tengui 4 hores setmanals degut a l’extensió
del currículum.
7. Que Filosofia de 4t tengui 3 hores setmanals.

1

EXPOSICIÓ DE MOTIUS:
La Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació (LOE) contenia les següents matèries de
l'especialitat de Filosofia:
 Història de la Filosofia a 2n de Batxillerat com a matèria comuna
 Filosofia i Ciutadania a 1r de Batxillerat com a matèria comuna
 Educació eticocívica a 4t d'ESO com a obligatòria a tot l'alumnat
 Educació per a la Ciutadania a 2n d'ESO obligatòria a tot l'alumnat
La Llei Orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la Millora de la Qualitat Educativa, preveu
únicament una matèria obligatòria a 1r de Batxillerat:
 Filosofia a 1r de Batxillerat com a troncal obligatòria a totes les modalitats
Les altres matèries de l’àrea de Filosofia passen a ser opcionals per a l’alumnat:
 Història de la Filosofia a 2n de Batxillerat és optativa a totes les modalitats
 Filosofia a 4t d'ESO és també a optativa
Això significa una pèrdua del 66% de la obligatorietat de les matèries pròpies de l'àmbit de la
Filosofia. El que era un cicle format per 4 assignatures es queda només amb 1, perquè
l'alumne pot no cursar cap de les optatives de Filosofia.
La mateixa LOMCE afirma en el seu Preàmbul que “l’aprenentatge a l’escola ha d’anar
dirigit a formar persones autònomes, crítiques i amb pensament propi.” L’autonomia, el judici
crític i el pensar per un mateix són objectius ineludibles de l’ensenyament o l’educació
filosòfica. Per tal de fer efectius aquests objectius consideram que s’han de reforçar les
assignatures de Filosofia presents a la LOMCE. Això és possible gràcies al marge d'actuació
que la Conselleria d'Educació de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears té derivada de
la LOMCE.

ARGUMENTS PER MILLORAR LA FILOSOFIA A LA LOMCE
1. La UNESCO impulsa la Filosofia
La UNESCO, des del moment de la seva creació, ha defensat la importància de la
Filosofia i ha encoratjat a tots els països del món a incloure-la dins els seus plans d’estudi.
Després del primer estudi mundial el 1953, el 1995 va presentar una ESTRATEGIA
INTERSECTORIAL SOBRE LA FILOSOFIA1 que, entre d’altres iniciatives, va incloure la
DECLARACIÓ DE PARÍS EN FAVOR DE LA FILOSOFIA.
Aquesta Declaració considera que “l’ensenyament de la filosofia s'ha de mantenir en
els països on ja hi és, ampliar-se on ja existeix o implantar-se allà on encara no
existeix”. Ho justifica assenyalant que els “problemes dels que s’ocupa la filosofia són
els problemes universals de la vida i l’existència humana”, que la “reflexió filosòfica
pot i ha de contribuir a la comprensió i orientació del quefer humà”, que “la pràctica de
la filosofia permet a totes les persones a aprendre a pensar amb independència”, que
“l’educació filosòfica prepara a totes les persones a assumir les seves
responsabilitats davant les grans qüestions del món contemporani”, i que “el debat
filosòfic ajuda a formar els ciutadans de les democràcies”.

1Disponible online a http://unesdoc.unesco.org/images/0013/001386/138673s.pdf
(Darrera consulta: 02/05/14)

2

Precisament així és titula l’informe de 1995, Filosofia i Democràcia2, una enquesta a
nivell mundial que vincula els ensenyaments de Filosofia a la qualitat democràtica dels
països del món.
El 2007 s’ha elaborat un nou informe, de major abast mundial que el primer, titulat
Filosofia, una escola de la llibertat3, on s’insisteix en la necessitat que es reforcin o
ampliïn els estudis de Filosofia a tots els nivells, Primària, Secundària i Universitat.
Més recentment, el 2011, a la reunió d’alt nivell sobre l’educació de la filosofia a Europa i
Amèrica del Nord, organitzada conjuntament per la UNESCO i la Comissió Nacional Italiana
per la UNESCO, s’elaboren unes RECOMANACIONS als Estats membres de la regió que
inclouen els següents punts: "Encoratjar el desenvolupament de polítiques educatives
que atorguin un lloc clar, definit i autònom a la filosofia en els programes d'educació
secundària i superior"; "Reafirmar la importància crucial de l'ensenyament de la
filosofia pel desenvolupament de l'esperit crític i prendre mesures per reforçar-lo";
"Col·laborar amb les parts involucrades per tal de reintroduir la filosofia allà on hagi
desaparegut dels plans d'estudi i reforçar-la allà on ja és present", etc.4
Una altra de les iniciatives de la UNESCO ha estat celebrar des del 2005 un Dia Mundial
de la Filosofia, que té lloc cada any el tercer dijous de novembre.
2. El Consell d'Estat i el Consell Escolar de l'Estat a favor de la filosofia
El Consell Escolar de l'Estat, en la sessió de dia 24 de gener de 2013, va aprovar el
Dictamen 1/2013, on es suggereix una reconsideració de la Història de la Filosofia,
contemplant-la com a troncal a tots els Batxillerats o, si més no, com a obligatòria al
Batxillerat d'Humanitats i Ciències Socials.5
El Consell d'Estat, en sessió de dia 18 d'abril de 2013, suggereix el mateix que el Consell
Escolar respecte de la Història de la Filosofia de segon de Batxillerat. A més, respecte de la
desaparició de l'Ètica de 4rt d'ESO suggereix que s'imposi com a obligatòria en algun
moment, seguint els nombrosos acords i recomanacions del Consell d'Europa i de la Unió
Europea des de 1997, subscrits per Espanya.6
2. La Filosofia forma part de la nostra cultura
La Filosofia forma part inherent de la cultura occidental. Aquesta té els seus orígens en
el moment en que sorgeixen el pensament filosòfic i científic al segle VI aC a la Grècia
clàssica. No es pot entendre la nostra cultura sense conèixer els orígens de la mateixa. La
Filosofia forma part de les nostres arrels. Molts dels conceptes de empram inconscientment
tenen una vinculació amb el vocabulari filosòfic.
3. La Història de la Filosofia ens ubica en el present

2Pol-Droit, Roger, Filosofía y democracia en el mundo, 1995, Ediciones UNESCO i
Ediciones Colihue
3UNESCO, La Filosofía, una escuela de la libertad, (2007, 1a edició en francès), (2011, 1a
edició en castellà). Disponible online a
http://unesdoc.unesco.org/images/0019/001926/192689s.pdf(Darrera consulta: 02/05/14)
4Disponible online a http://www.grupiref.org/documents/recomanacions-UNESCO.pdf
(Darrera consulta: 02/05/14)
5Dictamen núm. 1/2013 del Consell Escolar de l'Estat , disponible online a
http://www.mecd.gob.es/dctm/cee/el-consejo/dictamenes/2013/dictamen0012013.pdf?
documentId=0901e72b8152ab05, pàg. 35
6Dictamen núm. 172/2013 del Consell d'Estat, disponible online a
http://www.mecd.gob.es/mecd/dms/mecd/servicios-al-ciudadano-mecd/participacionpublica/lomce/20130426-dictamen-consejo-estado.pdf

3

La Història de la Filosofia és la història del pensament. Per entendre el present cal
conèixer el passat. Les idees actuals provenen dels pensadors clàssics que s’esforçaren per
entendre el món, la societat, el coneixement, la política, etc. Acabar el Batxillerat sense
saber qui són Plató, Aristòtil, Sant Agustí, Sant Tomàs, Descartes, Kant, Marx, Nietzsche,
etc., és un buit que fa perdre el sentit del present.
No podem saber a on anam si no sabem d'on venim. Les idees, creences, coneixements
i fins i tot els prejudicis del present, tenen una història al darrera que cal conèixer per saber
d'on venim.
4. La Filosofia contribueix a formar ciutadans crítics, autònoms i independents.
L'ensenyament de la Filosofia ajuda a les persones a desenvolupar el pensament crític i
creatiu, a no dependre dels altres per prendre decisions i a pensar per si mateixes. A més de
la importància d'aquestes competències per a la vida privada, també són necessàries per a
la vida pública, és a dir, la Filosofia contribueix a formar ciutadans que entenen la
democràcia com l'únic sistema polític que garanteix els drets i llibertats de les persones.
5. La Filosofia és un ensenyament instrumental, interdisciplinar i integrador.
“Els estudis de Filosofia proporcionen a l’estudiant quatre tipus de formació: a) una
formació instrumental en l’ús rigorós del llenguatge oral i escrit, i en la comprensió de
conceptes i problemes, la qual cosa els ajuda a millorar les seves capacitats de raonament i
comunicació; b) una formació transversal i interdisciplinar, que els permet connectar els
diversos sabers del currículum i desenvolupar una major capacitat de judici per afrontar la
complexitat del món contemporani; c) una formació històrica bàsica sobre els grans sistemes
de pensament que han configurat i segueixen configurant la identitat cultural d’Occident; d) i,
per últim, una formació integral que els ajuda a conciliar el coneixement, la moral i la
sensibilitat, i que és imprescindible per a la seva maduració personal i la seva qualificació
professional.”7
6. La Filosofia millora les competències
“Diversos estudis empírics revelen que l'alumnat que cursa estudis de Filosofia obté
millors resultats acadèmics en les proves d'avaluació de competències. Així ho posen de
manifest les proves d'accés al postgrau que es realitzen als Estats Units (Graduate Record
Examinations). I el mateix succeeix en l'educació secundària: els països que millor puntuació
obtenen a l'informe PISA (Finlàndia, Canadà, Nova Zelanda i Japó) 8 concedeixen gran
importància a la formació en Filosofia”.9

7Conferència Espanyola de Deganats de Filosofia, Comunicat de premsa, Madrid, 14 de
desembre de 2012, disponible online a http://sepfi.es/comunicado-de-prensa-de-laconferencia-espanola-de-decanatos-de-filosofia/(Darrera consulta 02/05/14)
8Informe PISA 2011
9Conferència Espanyola de Deganats de Filosofia, Comunicat de premsa, Madrid, 14 de
desembre de 2012.

4

ANNEX I
PROPOSTA D’ITINERARI PER 2N DE BATXILLERAT D’HUMANITATS
Matèries generals
TRONCALS
Itinerari
HUMANITATS
Matèries d’opció
TRONCALS
d’Humanitats
(triar-ne 2)
Optatives
Específiques
(triar-ne 1)

Història d’Espanya
Llengua Castellana i Literatura II
Primera Llengua Estrangera II
Llengua i L. Catalana
Llatí II
Història de la Filosofia
Economia de l’Empresa
Geografia
Grec II
Història de l’Art
Psicologia
Segona Llengua estrangera II
TIC II
Troncal no cursada

TUTORIA
TOTAL

3
3
3
3
4
4
4
4
4

1
33 h

PROPOSTA D’ITINERARI PER 2N DE BATXILLERAT DE CIÈNCIES SOCIALS
Matèries generals
Història d’Espanya
3
TRONCALS
Llengua Castellana i Literatura II
3
Primera Llengua Estrangera II
3
Llengua i L. Catalana
3
Itinerari CCSS
Matemàtiques aplicades a les CCSS
4
Història de la Filosofia
4
Matèries d’opció
Economia de l’Empresa
4
TRONCALS de CCSS Geografia
4
(triar-ne 2)
Grec II
Història de l’Art
Optatives
Fonaments d’Administració i Gestió
4
Específiques
Psicologia
(triar-ne 1)
Segona Llengua estrangera II
TIC II
Troncal no cursada
TUTORIA
1
TOTAL
33 h

5

PROPOSTA D’ITINERARI PER 2N DE BATXILLERAT DE CIÈNCIES
Matèries generals
Història d’Espanya
3
TRONCALS
Llengua Castellana i Literatura II
3
Primera Llengua Estrangera II
3
Llengua i L. Catalana
3
Matemàtiques II
4
Matèries d’opció
Biologia
4
TRONCALS de
Dibuix Tècnic II
4
CIÈNCIES
Física
(triar-ne 2)
Geologia
Química
TRONCAL
Història de la Filosofia
4
OBLIGATÒRIA
Optatives
Ciències de la terra i el medi ambient
4
Específiques
Psicologia
(triar-ne 1)
Segona Llengua estrangera II
TIC II
Tecnologia industrial II
Troncal no cursada
TUTORIA
1
TOTAL
33 h
PROPOSTA D’ITINERARI PER 2N DE BATXILLERAT D’ARTS
Matèries generals
Història d’Espanya
TRONCALS
Llengua Castellana i Literatura II
Primera Llengua Estrangera II
Llengua i L. Catalana
Fonaments de l’Art II
Matèries d’opció
Arts escèniques
TRONCALS d’ARTS
Cultura audiovisual II
(triar-ne 2)
Disseny
TRONCAL
Història de la Filosofia
OBLIGATÒRIA
Optatives
Anàlisi Musical II
Específiques
Dibuix Artístic II
(triar-ne 1)
Dibuix Tècnic II
Història de la Música i la Dansa
Imatge i So
Psicologia
Segona Llengua estrangera II
Tècniques d’Expressió GràficoPlàstica
TIC II
Tecnologia industrial II
Troncal no cursada
TUTORIA
TOTAL

6

3
3
3
3
4
4
4
4
4

1
33 h

ANNEX II
DOCUMENT DE LA CONSEJERÍA DE EDUCACIÓN DE CANTABRIA

7

ANNEX III
SIGNATURES EN FAVOR DE LA FILOSOFIA

8

CONTACTES
La Plataforma en Defensa de la Filosofia està integrada per professors de Filosofia
d’ensenyament secundari, el Departament de Filosofia de Universitat de les Illes Balears,
l’Associació Filosòfica de les Illes Balears (AFIB) i els estudiants de Filosofia de la UIB
(Lletres en acció), i forma part de la “Xarxa Espanyola de Filosofia” (REF) que aglutina tots
els sectors que treballen entorn de la Filosofia (Universitats, CSIC, Associacions, etc.).
Joan Carles Alzamora, professor de secundària i de la UIB
Joan Lluís Llinàs, Dr. Departament de Filosofia i Treball Social de la UIB

Francesc Torres, president de l’Associació Filosòfica de les Illes Balears (AFIB)

Restam a la seva disposició per tot allò que vulguin.
PALMA, 12 DE FEBRER DE 2012

9

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful