PROPOSTA DE LASSEMBLEA DE LA PLATAFORMA EN DEFENSA

DE LA FILOSOFIA RESPECTE DE LES MATRIES DE FILOSOFIA AL

CURRCULUM LOMCE
Amb data 10 de febrer de 2015 ha tingut lloc una Assemblea de tots els collectius
preocupats per la situaci en qu quedar la Filosofia en el currculum que est
desenvolupant la Conselleria dEducaci a partir de la LOMCE.
Tots els crrecs amb que ens hem reunit, incls vost mateix, han manifestat la
importncia de la Filosofia per a la nostra societat i la necessitat que aquesta importncia es
manifesti coherentment en el sistema educatiu. Sabem que, a hores dara, la nostra petici
principal, que la Histria de la Filosofia sigui troncal obligatria, no ha estat atesa per
una qesti tcnica: que lalumnat daquesta modalitat tendria una optativa menys per triar
que lalumnat de Cincies i dArts. Consideram que les resolucions del Consell dEstat i del
Consell Escolar de lEstat i tots els arguments que exposam a lapartat dexposici de
motius (entre ells els de la UNESCO) sn ms rellevants que aquesta petita qesti tcnica.
Consideram que no s cap discriminaci simplement poder elegir una optativa menys quan
es perfila amb ms precisi litinerari triat. Entenem, per tant, que la decisi ha de ser dels
poltics i no dels tcnics.
Sabem que a lavaluaci final de Batxillerat hi entren totes les matries troncals.
Si no cursen Histria de la Filosofia a 2n hauran davaluar-se de Filosofia de 1r i far un any
que lhan estudiada al batxillerat. Aix suposa una gran dificultat per als alumnes.
Les Comunitats Autnomes de Cantbria, La Rioja, Canries i Madrid, ja han
decidit posar com a troncal obligatria la Histria de la Filosofia a segon de
Batxillerat. Ens agradaria que la CCAA de les Illes Balears se sums a aquestes
Comunitats.
Adjuntam a lAnnex I una proposta ditineraris possible
Adjuntam a lAnnex II el document de la Consejera de Educacin de Cantabria amb
el seu itinerari
Adjuntam a lAnnex III les signatures dun miler de persones que han donat suport a
la Filosofia.
Li pregam que faci arribar aquest document als tcnics que treballen en els
currculums.
PROPOSAM:

1. Que la Histria de la Filosofia sigui obligatria a totes les modalitats de segon

de batxillerat.
2. Si no s possible 1) que sigui noms obligatria per a les modalitats
dHumanitats i Cincies Socials i Cincies.
3. Si no s possible 1) i 2) que sigui noms obligatria per a la modalitat
dHumanitats i Cincies Socials.
4. A les modalitats on no sigui obligatria que sigui optativa.
5. Si s optativa que tengui 4 hores setmanals.
6. Que Filosofia de 1r de batxillerat tengui 4 hores setmanals degut a lextensi
del currculum.
7. Que Filosofia de 4t tengui 3 hores setmanals.

EXPOSICI DE MOTIUS:
La Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, d'Educaci (LOE) contenia les segents matries de
l'especialitat de Filosofia:
Histria de la Filosofia a 2n de Batxillerat com a matria comuna
Filosofia i Ciutadania a 1r de Batxillerat com a matria comuna
Educaci eticocvica a 4t d'ESO com a obligatria a tot l'alumnat
Educaci per a la Ciutadania a 2n d'ESO obligatria a tot l'alumnat
La Llei Orgnica 8/2013, de 9 de desembre, per a la Millora de la Qualitat Educativa, preveu
nicament una matria obligatria a 1r de Batxillerat:
Filosofia a 1r de Batxillerat com a troncal obligatria a totes les modalitats
Les altres matries de lrea de Filosofia passen a ser opcionals per a lalumnat:
Histria de la Filosofia a 2n de Batxillerat s optativa a totes les modalitats
Filosofia a 4t d'ESO s tamb a optativa
Aix significa una prdua del 66% de la obligatorietat de les matries prpies de l'mbit de la
Filosofia. El que era un cicle format per 4 assignatures es queda noms amb 1, perqu
l'alumne pot no cursar cap de les optatives de Filosofia.
La mateixa LOMCE afirma en el seu Prembul que laprenentatge a lescola ha danar
dirigit a formar persones autnomes, crtiques i amb pensament propi. Lautonomia, el judici
crtic i el pensar per un mateix sn objectius ineludibles de lensenyament o leducaci
filosfica. Per tal de fer efectius aquests objectius consideram que shan de reforar les
assignatures de Filosofia presents a la LOMCE. Aix s possible grcies al marge d'actuaci
que la Conselleria d'Educaci de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears t derivada de
la LOMCE.

ARGUMENTS PER MILLORAR LA FILOSOFIA A LA LOMCE

1. La UNESCO impulsa la Filosofia
La UNESCO, des del moment de la seva creaci, ha defensat la importncia de la
Filosofia i ha encoratjat a tots els pasos del mn a incloure-la dins els seus plans destudi.
Desprs del primer estudi mundial el 1953, el 1995 va presentar una ESTRATEGIA
INTERSECTORIAL SOBRE LA FILOSOFIA1 que, entre daltres iniciatives, va incloure la
DECLARACI DE PARS EN FAVOR DE LA FILOSOFIA.
Aquesta Declaraci considera que lensenyament de la filosofia s'ha de mantenir en
els pasos on ja hi s, ampliar-se on ja existeix o implantar-se all on encara no
existeix. Ho justifica assenyalant que els problemes dels que socupa la filosofia sn
els problemes universals de la vida i lexistncia humana, que la reflexi filosfica
pot i ha de contribuir a la comprensi i orientaci del quefer hum, que la prctica de
la filosofia permet a totes les persones a aprendre a pensar amb independncia, que
leducaci filosfica prepara a totes les persones a assumir les seves
responsabilitats davant les grans qestions del mn contemporani, i que el debat
filosfic ajuda a formar els ciutadans de les democrcies.

1Disponible online a http://unesdoc.unesco.org/images/0013/001386/138673s.pdf

(Darrera consulta: 02/05/14)

Precisament aix s titula linforme de 1995, Filosofia i Democrcia2, una enquesta a

nivell mundial que vincula els ensenyaments de Filosofia a la qualitat democrtica dels
pasos del mn.
El 2007 sha elaborat un nou informe, de major abast mundial que el primer, titulat
Filosofia, una escola de la llibertat3, on sinsisteix en la necessitat que es reforcin o
amplin els estudis de Filosofia a tots els nivells, Primria, Secundria i Universitat.
Ms recentment, el 2011, a la reuni dalt nivell sobre leducaci de la filosofia a Europa i
Amrica del Nord, organitzada conjuntament per la UNESCO i la Comissi Nacional Italiana
per la UNESCO, selaboren unes RECOMANACIONS als Estats membres de la regi que
inclouen els segents punts: "Encoratjar el desenvolupament de poltiques educatives
que atorguin un lloc clar, definit i autnom a la filosofia en els programes d'educaci
secundria i superior"; "Reafirmar la importncia crucial de l'ensenyament de la
filosofia pel desenvolupament de l'esperit crtic i prendre mesures per reforar-lo";
"Collaborar amb les parts involucrades per tal de reintroduir la filosofia all on hagi
desaparegut dels plans d'estudi i reforar-la all on ja s present", etc.4
Una altra de les iniciatives de la UNESCO ha estat celebrar des del 2005 un Dia Mundial
de la Filosofia, que t lloc cada any el tercer dijous de novembre.
2. El Consell d'Estat i el Consell Escolar de l'Estat a favor de la filosofia
El Consell Escolar de l'Estat, en la sessi de dia 24 de gener de 2013, va aprovar el
Dictamen 1/2013, on es suggereix una reconsideraci de la Histria de la Filosofia,
contemplant-la com a troncal a tots els Batxillerats o, si ms no, com a obligatria al
Batxillerat d'Humanitats i Cincies Socials.5
El Consell d'Estat, en sessi de dia 18 d'abril de 2013, suggereix el mateix que el Consell
Escolar respecte de la Histria de la Filosofia de segon de Batxillerat. A ms, respecte de la
desaparici de l'tica de 4rt d'ESO suggereix que s'imposi com a obligatria en algun
moment, seguint els nombrosos acords i recomanacions del Consell d'Europa i de la Uni
Europea des de 1997, subscrits per Espanya.6
2. La Filosofia forma part de la nostra cultura
La Filosofia forma part inherent de la cultura occidental. Aquesta t els seus orgens en
el moment en que sorgeixen el pensament filosfic i cientfic al segle VI aC a la Grcia
clssica. No es pot entendre la nostra cultura sense conixer els orgens de la mateixa. La
Filosofia forma part de les nostres arrels. Molts dels conceptes de empram inconscientment
tenen una vinculaci amb el vocabulari filosfic.
3. La Histria de la Filosofia ens ubica en el present

2Pol-Droit, Roger, Filosofa y democracia en el mundo, 1995, Ediciones UNESCO i

Ediciones Colihue
3UNESCO, La Filosofa, una escuela de la libertad, (2007, 1a edici en francs), (2011, 1a
edici en castell). Disponible online a
http://unesdoc.unesco.org/images/0019/001926/192689s.pdf(Darrera consulta: 02/05/14)
4Disponible online a http://www.grupiref.org/documents/recomanacions-UNESCO.pdf
(Darrera consulta: 02/05/14)
5Dictamen nm. 1/2013 del Consell Escolar de l'Estat , disponible online a
http://www.mecd.gob.es/dctm/cee/el-consejo/dictamenes/2013/dictamen0012013.pdf?
documentId=0901e72b8152ab05, pg. 35
6Dictamen nm. 172/2013 del Consell d'Estat, disponible online a
http://www.mecd.gob.es/mecd/dms/mecd/servicios-al-ciudadano-mecd/participacionpublica/lomce/20130426-dictamen-consejo-estado.pdf

La Histria de la Filosofia s la histria del pensament. Per entendre el present cal

conixer el passat. Les idees actuals provenen dels pensadors clssics que sesforaren per
entendre el mn, la societat, el coneixement, la poltica, etc. Acabar el Batxillerat sense
saber qui sn Plat, Aristtil, Sant Agust, Sant Toms, Descartes, Kant, Marx, Nietzsche,
etc., s un buit que fa perdre el sentit del present.
No podem saber a on anam si no sabem d'on venim. Les idees, creences, coneixements
i fins i tot els prejudicis del present, tenen una histria al darrera que cal conixer per saber
d'on venim.
4. La Filosofia contribueix a formar ciutadans crtics, autnoms i independents.
L'ensenyament de la Filosofia ajuda a les persones a desenvolupar el pensament crtic i
creatiu, a no dependre dels altres per prendre decisions i a pensar per si mateixes. A ms de
la importncia d'aquestes competncies per a la vida privada, tamb sn necessries per a
la vida pblica, s a dir, la Filosofia contribueix a formar ciutadans que entenen la
democrcia com l'nic sistema poltic que garanteix els drets i llibertats de les persones.
5. La Filosofia s un ensenyament instrumental, interdisciplinar i integrador.
Els estudis de Filosofia proporcionen a lestudiant quatre tipus de formaci: a) una
formaci instrumental en ls rigors del llenguatge oral i escrit, i en la comprensi de
conceptes i problemes, la qual cosa els ajuda a millorar les seves capacitats de raonament i
comunicaci; b) una formaci transversal i interdisciplinar, que els permet connectar els
diversos sabers del currculum i desenvolupar una major capacitat de judici per afrontar la
complexitat del mn contemporani; c) una formaci histrica bsica sobre els grans sistemes
de pensament que han configurat i segueixen configurant la identitat cultural dOccident; d) i,
per ltim, una formaci integral que els ajuda a conciliar el coneixement, la moral i la
sensibilitat, i que s imprescindible per a la seva maduraci personal i la seva qualificaci
professional.7
6. La Filosofia millora les competncies
Diversos estudis emprics revelen que l'alumnat que cursa estudis de Filosofia obt
millors resultats acadmics en les proves d'avaluaci de competncies. Aix ho posen de
manifest les proves d'accs al postgrau que es realitzen als Estats Units (Graduate Record
Examinations). I el mateix succeeix en l'educaci secundria: els pasos que millor puntuaci
obtenen a l'informe PISA (Finlndia, Canad, Nova Zelanda i Jap) 8 concedeixen gran
importncia a la formaci en Filosofia.9

7Conferncia Espanyola de Deganats de Filosofia, Comunicat de premsa, Madrid, 14 de

desembre de 2012, disponible online a http://sepfi.es/comunicado-de-prensa-de-laconferencia-espanola-de-decanatos-de-filosofia/(Darrera consulta 02/05/14)
8Informe PISA 2011
9Conferncia Espanyola de Deganats de Filosofia, Comunicat de premsa, Madrid, 14 de
desembre de 2012.

ANNEX I
PROPOSTA DITINERARI PER 2N DE BATXILLERAT DHUMANITATS
Matries generals
TRONCALS
Itinerari
HUMANITATS
Matries dopci
TRONCALS
dHumanitats
(triar-ne 2)
Optatives
Especfiques
(triar-ne 1)

Histria dEspanya
Llengua Castellana i Literatura II
Primera Llengua Estrangera II
Llengua i L. Catalana
Llat II
Histria de la Filosofia
Economia de lEmpresa
Geografia
Grec II
Histria de lArt
Psicologia
Segona Llengua estrangera II
TIC II
Troncal no cursada

TUTORIA
TOTAL

3
3
3
3
4
4
4
4
4

1
33 h

PROPOSTA DITINERARI PER 2N DE BATXILLERAT DE CINCIES SOCIALS

Matries generals
Histria dEspanya
3
TRONCALS
Llengua Castellana i Literatura II
3
Primera Llengua Estrangera II
3
Llengua i L. Catalana
3
Itinerari CCSS
Matemtiques aplicades a les CCSS
4
Histria de la Filosofia
4
Matries dopci
Economia de lEmpresa
4
TRONCALS de CCSS Geografia
4
(triar-ne 2)
Grec II
Histria de lArt
Optatives
Fonaments dAdministraci i Gesti
4
Especfiques
Psicologia
(triar-ne 1)
Segona Llengua estrangera II
TIC II
Troncal no cursada
TUTORIA
1
TOTAL
33 h

PROPOSTA DITINERARI PER 2N DE BATXILLERAT DE CINCIES

Matries generals
Histria dEspanya
3
TRONCALS
Llengua Castellana i Literatura II
3
Primera Llengua Estrangera II
3
Llengua i L. Catalana
3
Matemtiques II
4
Matries dopci
Biologia
4
TRONCALS de
Dibuix Tcnic II
4
CINCIES
Fsica
(triar-ne 2)
Geologia
Qumica
TRONCAL
Histria de la Filosofia
4
OBLIGATRIA
Optatives
Cincies de la terra i el medi ambient
4
Especfiques
Psicologia
(triar-ne 1)
Segona Llengua estrangera II
TIC II
Tecnologia industrial II
Troncal no cursada
TUTORIA
1
TOTAL
33 h
PROPOSTA DITINERARI PER 2N DE BATXILLERAT DARTS
Matries generals
Histria dEspanya
TRONCALS
Llengua Castellana i Literatura II
Primera Llengua Estrangera II
Llengua i L. Catalana
Fonaments de lArt II
Matries dopci
Arts escniques
TRONCALS dARTS
Cultura audiovisual II
(triar-ne 2)
Disseny
TRONCAL
Histria de la Filosofia
OBLIGATRIA
Optatives
Anlisi Musical II
Especfiques
Dibuix Artstic II
(triar-ne 1)
Dibuix Tcnic II
Histria de la Msica i la Dansa
Imatge i So
Psicologia
Segona Llengua estrangera II
Tcniques dExpressi GrficoPlstica
TIC II
Tecnologia industrial II
Troncal no cursada
TUTORIA
TOTAL

3
3
3
3
4
4
4
4
4

1
33 h

ANNEX II
DOCUMENT DE LA CONSEJERA DE EDUCACIN DE CANTABRIA

ANNEX III
SIGNATURES EN FAVOR DE LA FILOSOFIA

CONTACTES
La Plataforma en Defensa de la Filosofia est integrada per professors de Filosofia
densenyament secundari, el Departament de Filosofia de Universitat de les Illes Balears,
lAssociaci Filosfica de les Illes Balears (AFIB) i els estudiants de Filosofia de la UIB
(Lletres en acci), i forma part de la Xarxa Espanyola de Filosofia (REF) que aglutina tots
els sectors que treballen entorn de la Filosofia (Universitats, CSIC, Associacions, etc.).
Joan Carles Alzamora, professor de secundria i de la UIB
Joan Llus Llins, Dr. Departament de Filosofia i Treball Social de la UIB

Francesc Torres, president de lAssociaci Filosfica de les Illes Balears (AFIB)

Restam a la seva disposici per tot all que vulguin.

PALMA, 12 DE FEBRER DE 2012