MEMRIES DE NOU ANYS

Principalment, el que recorde del collegi, es quan tenia tres anys i entrava
al collegi, estava plorant tant fort que tot el mn mobservava, volia quedarme en casa amb la meua famlia, i mirant la televisi. Per desprs, destar
un moment amb els meus companys, ja no macordava de res.
Al arribar a la classe, tot em desconegut, el pati, la classe, les professores,
la pissarra, els companys...
El que ms magradava dinfantil, era el pati, jugar amb una pilota en un
rac a futbol, tamb, al tobogan i a les cordes, amb els meus companys.
Tots ens portaven b amb els companys, excepte Alexandre i jo, que quasi
sempre ens barallaven per qualsevol cosa, sobretot era per el futbol, si a
valgut el gol o no, has fet falta...
El canvi a primria, va ser molt complicant, de saquets a motxilles, papers
solts per llibretes, i tenem molt de pes a la nostra esquena, amb la edat que
tenem.
Durant tota la estncia en el collegi, em tingut molts companys que shan
anat: Elisa, Daniel, Csar, Samuel..., i tamb en cinqu, ens van dividir les
dos classes.
Cada dos anys, tenem un professor nou, i al principi ens costa aplicar-nos,
per desprs es com si ens coneixerem de tota la vida o des de nixer.
Tamb cada any, es ms complicat, i tenim que esforar-nos ms encara de
lo que ens esforcem.
El sis curs, ser el millor de tots, perqu es lltim en el collegi, i amb tots
els meus companys, mestres..., i les ltimes festes, carnaval, nadal,
magdalena, pasqua, setmana santa.
Li done les grcies al collegi, per aquests meravellosos nou anys en lescola,
per tot el que mha donat, amics, companys, intelligncia, companyeris-me*,
alguna baralla per per la meua culpa..., li done moltes grcies.
Nota: 10. Molt b!
* Companyerisme no va separat, perqu el me del final no s pronom.