Está en la página 1de 14

Resum ETICA

El valor tic mxim del qual es deriven la resta de principis tics es el


respecte a la dignitat humana i fa referncia a la necessitat de
considerar que qualsevol intervenci amb les persones t per nica
finalitat el desenvolupament i perfeccionament.

Principis tics i les normes de la psicotica


- El principi de beneficncia
- El principi de la no maleficncia
- El principi d'autonomia
- El principi de justcia
-Les regles psicotiques
- Els principis tics de l'APA
- Els principis tics del Codi deontolgic espanyols
- El Metacodi d'tica de l'EFPA
PRINCIPI DE BENEFICNCIA: (fer el b) Deure de tractar d'ajudar a les
persones que demanen els seus serveis, per respectant els seus
valors i projecte vital (Respectant l'autonomia del pacient)
PRINCIPI DE NO MALEFICNCIA: obligaci de no lesionar la integritat
de l'esser hum. No causar el mal es un deure mnim i de no sotmetre
als pacients a riscos innecessaris.
PRINCIPI D'AUTONOMIA: dret de les persones a governar-se i dirigir-se
a si mateixa, les decisions preses tenen que ser respectades, sempre
que no comportin riscos per els altres. Ara b respectar l'autonomia
del client t unes limitacions. Les persones poden decidir per si
mateixes si estan en condicions de considerar de manera conscient
els seus valors i poden actuar sense limitacions externes. Per tan una
de les obligacions del psicleg es informar adequadament al seu
client per poder decidir de manera autnoma (consentiment
informat).
Es obligaci del psicleg garantir l'autonomia en casos de menors i
persones que no puguin decidir per si mateixes, en el que es
necessari el consentiment dels pares o tutors. Uns altres casos
sensibles que poden patir els efectes de decisions externes sense
consentiment sn els drogoaddictes, els ancians i les persones
1

ingressades en institucions (per retard mental o disminucions


psquiques).
Del principi d'autonomia sen deriven obligacions morals : no revelar
informaci referent al client, fidelitat dels compromisos adquirits,
veracitat de la informaci aportada per el client.
PRINCIPI DE JUSTCIA: respectar tot esser hum i procurar la igualtat
d'oportunitats (evitar discriminaci per sexe, edat, raa. religi,
nacionalitat o classe social). Per tan considerar al pacient amb igual
consideraci i respecte davant els dems pacients.
El principi de justcia (social) obliga al psicleg a velar perqu les
persones tinguin accs a millores de salut, treball i educaci.
Des de una perspectiva individual els principis tics que es tenen que
considerar de manera prioritria es el de beneficncia i el
d'autonomia.
Des de una perspectiva social els principis tics que es tenen que
considerar de manera prioritria sn el de no maleficncia i el de
justcia.

Regles psicotiques (normes tiques bsiques en la relaci


psicleg -persona)
Regla de confidencialitat: respectar les confidncies, privacitat,
intimitat i confiana de la persona a qui es presta el servei (trancar la
confidencialitat vulnera el principi cap a l'autonomia i els drets de les
persones). En un principi s'ha de respectar per s'ha d'avaluar si
entra en conflicte amb altres regles o principis d'ordre superior com el
de beneficncia o el d'autonomia (sucidi -atenta contra la dignitat
humana, i l'assass contra el dret a terceres persones, abs sexual,
etc)
Regla de veracitat i consentiment: es l'aplicaci del principi
d'autonomia (Dret a disposar de si mateix, dret a donar consentiment
a les actuacions del psicleg).
Ull
quan
s'enfronta
amb
consentiment de nens, persones amb discapacitats intellectuals,
trastorns greus o immigrants...) mirar que el client rebi de manera
comprensible la informaci necessria per el procs, costos i beneficis
que es deriven d'aix.
Veracitat, el psicleg hauria de donar dades referents a la formaci
rebuda bsica i especialitzada, tipus d'ajuda que es pot oferir i
2

beneficis que es poden derivar, costos econmics i confidencialitat de


la informaci verbal o escrita.
Regla de fidelitat d'acords: comproms de prestar els serveis
professionals de competncia i respectant el codi tic i deontolgic. El
client de complir les instruccions rebudes . Per tan important delimitar
quines seran les actuacions professionals i conseqncies sobre el
client.

Principis tics de l'APA


Cinc principis:
Beneficncia i no maleficncia: beneficiar a les persones amb les que
es treballa, amb l'objectiu d'evitar tot tipus de danys. Per tan els
psiclegs es tenen que mostrar sensibles a les possibles
conseqncies de les seves actuacions.
Fidelitat i responsabilitat: comproms amb les persones amb les que
es treballa i responsabilitat envers la societat i comunitat en la que es
desenvolupa la seva activitat professional. Ser responsable amb les
seves actuacions i evitar conflictes d'interessos als quals es veuen
sotmesos que puguin derivar en situaci d'explotaci o dany de les
persones.
Un altre punt per aquest principi es la recomanaci de que el psicleg
consulti o cooperi amb altres professionals e institucions per donar el
millor servei possible als clients. Comproms i responsabilitat dels
psiclegs tamb implica cap l'actuaci professional i el respecte als
principis tics d'altres psiclegs.
Integritat: promoure l'honestedat i la veracitat en la seva actuaci
professional, docncia, prctica, etc. No implicar-se en fraus, no donar
informaci parcial e insuficient. Complir amb les persones o
compromisos poc clars i difcils de portar a terme.
Justcia: accedir a totes les persones a les contribucions de la
psicologia, beneficiar-se de la mateixa, rebre els serveis psicolgics
amb la mateixa qualitat que la reben la resta de persones. Per tan el
psicleg a de ser prudent i avaluar si la seva actuaci es sesgada,
inferior o si dona recolzament a prctiques injustes amb les persones.
Respecta al drets de les persones i la seva dignitat: dret a la
privacitat, confidencialitat, autodeterminaci i autonomia. Protegir els
3

drets de les persones i collectius desfavorits, no tenir prejudicis ni


diferencies quan es treballi en aquests grups, no discriminaci.

Principis tics dels codis deontolgics espanyols


Els dos primers principis ens remeten a la Declaraci universal de
drets humans: no discriminaci per tan no causar cap violaci dels
drets fonamentals de la persona (Principis generals, competncia
professional).Tercer punt sentit de la responsabilitat (intervenci) que
els psiclegs siguin conseqents amb les seves accions, que es
responsabilitzin de la seva formaci i actualitzaci, per tan donin un
servei de qualitat. Punts 4 i 5 honestedat i sinceritat amb els clients.
No treballar en aquest mbit que no es sigui competent o quan la
capacitat estigui afectada per problemes personals (salut mental,
stress..) Ser franc i precisos amb la informaci que els proporciona els
clients. 6,7 i 8 procedncia en explicar els instruments i tcniques,
competncies professional i solidesa en la fonamentaci objectiva i
cientfica de les intervencions professionals (competncia).

Metacodi de EFPA
Respecta al dret i dignitat de les persones: a la privacitat,
confidencialitat, autodeterminaci i autonomia, consentiment
informat i llibertat de consentiment.
Competncia: ser competents i reconixer les limitacions i la seva
area d'especialitzaci. Donar sols aquells serveis i utilitzar solament
aquelles tcniques per las que estiguin qualificats. Tamb obligaci de
conixer el codi tic i aspectes tics en la prctica professional.
Responsabilitat: conscients de les responsabilitats professionals i
cientfiques de cara els clients, la comunitat i la societat en la que
treballen i viuen. Evitant produir danys i ser responsables de les seves
accions. Ha de ser responsable de la qualitat de la seva intervenci i
de les conseqncies de les seves intervencions.
Integritat: honestos, sincers, justos i respectuosos amb els dems,
tractar d'aclarir els seus rols professionals i personals i davant
recomanacions d'assessorament en situacions difcils.

Psicologia jurdica o forense


4

-Un psicleg que tracta el seu client es veu involucrat en qestions


legals i es cridat a declarar. (procs pericial de part)
- Psicleg es cridat per el jutge per fer un informe psicolgic d'una
persona. (proba pericial penal)
Proba pericial de part: una de les parts implicades en un procs legal
demana a un psicleg que declari o redacti un informe amb
arguments favorables i poder guanyar el judici. (separaci
matrimonial).
L'informe s'elabora a petici d'una de les parts, el psicleg pot ser
coaccionat. Per tan la imparcialitat i objectivitat del psicleg es veuen
amenaades. Un informe sense garanties tiques i cientfiques potser
causa de reclamaci davant comissi deontolgica o als jutjats per via
civil o penal.
Violacions de la deontologia: elaborar un informe amb dades
personals o psicolgiques d'una persona que no a estat avaluada (de
la paraula del nostre client),
elaborar un informe amb dades
aportades per una nica persona quan l'informa implica a ms d'una
persona (mare, pare i fills),
comentar dades d'una persona sense
autoritzaci prvia (noms podem trencar la confidencialitat per ordre
del jutge, o si existeixen sospites que una persona est en perill
perqu el nostre client expressa intenci d'agredir-la o maltractar-la o
abs de menor, es necessitaria actuar per protegir la vctima) ,
presentar dades irrellevants,
avaluar menors d'edat sense el
consentiment dels seus pares o progenitors,
utilitzar etiquetes
diagnstiques de manera indiscriminada (subnormal, histrica, etc),
no utilitzar proves diagnstiques contrastades o elaborar informes
sense rigor cientfic, extreure conclusions basant-se amb opinions,
comentaris o fets allats, sense arguments cientfics.
Proba pericial de part: quan un jutge necessita determinar un estat
emocional o mental d'un imputat en un delicte.
Dilemes: amenaa a la imparcialitat i l'honestedat si el psicleg ja
coneixia al inculpat, o el delicte afecta l'objectivitat del professional
(violaci), la certesa sobre la idonetat del diagnstic de personalitat ,
actituds etc del imputat.
La mala praxis professional: un psicleg es pot veure involucrat amb
la justcia quan es demandat judicialment per un client que considera
que ha estat perjudicat per les prctiques professionals (negligncia,
imprudncia, impercia o corrupci).

Es considera mala prctica: la imprudncia com utilitzar mtodes que


requereixen formaci i un entrenament que no es disposa,
negligncia quan encara que coneix l' utilitzaci adequada de un
instrument o procediment no el posa en prctica amb precisi i
exactitud i causa un prejudici al client, impercia perjudici causat al
client per utilitzaci de mtodes que el psicleg no coneix o no est
capacitat per utilitzar, explotaci aprofitament per superioritat sobre
el client per lucrar-se o tamb explotaci sexual aprofitant-se del
client, mentir, falsedat, engany utilitzar una persona amb la finalitat
experimental sense consentiment, gravacions sense consentiment,
tests que violen la intimitat o autonomia falsedat quan es presenten
informes ambigus o beneficiosos per una de les parts publicitat
enganyosa o que genera falses expectatives, ruptura del secret i
confidencialitat no es mante la custodia dels documents psicolgics,
es viola la intimitat en presencia de tercers o s'utilitzen tcniques que
violen la intimitat ,aband deixar d'atendre una persona que es sent
abandonada en un moment vulnerable i pateix risc personal,
discriminaci homosexuals, estrangers, es senten perjudicats per
informes o actuacions de psiclegs, comportament deshonest de
collegues intrusisme professional, cobrar per sota els mnims, danys
d'imatge publica de la professi, etc..

La presa de decisions tiques


Knapp i VandeCreek model de 5 etapes:
1)Identificar el problema, 2) desenvolupar hiptesi alternatives
respecta al problema, 3) valora la informaci i les opcions disponibles,
4) triar i executar la millor soluci, 5) revisar els resultats.

1) (identificar el problema): utilitzar els principis tics com eina de


treball d'anlisi de problemes.
2) (plantejar alternatives al problema) veure el problema des de
diferents punts de vista. Aix es difcil.
3) (valorar la informaci disponible i analitzar les opcions de soluci)
valorar avantatges i desavantatges de cada soluci que sembli millor
o construir una nova soluci que integri aspectes de totes les
alternatives vulnerades.

4)(actuar) portar a la prctica la soluci escollida, la soluci escollida


a de ser factible, ja que a vegades optem per solucions que no volem,
no podem o no sabem posar a la prctica.
5)(revaluar el procs de soluci de problemes) si ha sigut adequada
als principis tics i deontolgics del codi, si fos factible no hi hauria
millors alternatives, que causin el menor dany possible al client i es
derivessin de la informaci que disposem.

Salut mental dels psiclegs


Es pot interpretar que treballar sota la influncia de trastorns mental,
incloent alcoholisme i altres addiccions vulneraria aquells preceptes
que tenen a veure amb la competncia professional.
En el Metacodi de EFPA:
2.3 Responsabilitat: seran conscients de la responsabilitat del
professional de cara al client, comunitat i societat en la que treballen i
viuen. Evitaran produir danys, seran responsables de les seves
accions i s'asseguraran en la mesura que sigui possible que els seus
serveis no seran mal utilitzats.
3.2.5 Incapacitat: obligaci de no exercir quan les habilitats o el judici
del professional estiguin adversament afectats incls per problemes
temporals.
3.4.5 Accions de companys: prendre mesures de informar a altres i si
es apropiat a les associacions professionals pertinents si es t
coneixement de una acci no tica.
Per tan s'ha de responsabilitzar del seu estat mental t l'obligaci de
suspendre l'exercici quan es vegi incapacitat mentalment per exercir
les funcions de forma adequada i si tingussim coneixement d'algun
company que exerceix sota la influncia de problemes personals i
posa en risc els usuaris haurem de posar-ho en coneixement dels
collegis professionals pertinents.
El codi APA tamb t dos articles que en parla:
2.06a quan els propis problemes personals impedeixin realitzar les
activitats relacionades amb el treball de manera competent s'ha
d'abstenir emprendre una activitat.

2.06b dem de l'altre + prendran mesures com obtenir assessorament


o ajuda professional i determinar si deurien delimitar i suspendre o
finalitzar les tasques relacionades amb el seu treball.

Transgressions dels lmits sexuals: relacions duals o mltiples


Una relaci dual en psicoterpia es quan el terapeuta es troba
mantenint a dems de la relaci teraputica una altre relaci diferent
amb el pacient que pot esser social (sexual o no sexual). Aquesta
relaci pot establir-se simultniament durant la terpia o consecutiva
quan aquesta ja ha concls.
El Metacodi fa referncia concretament l'article 3.4.4 on explica que
els psiclegs han de ser conscient dels possibles problemes que
poden resultar el fet d'establir relacions duals, aix com l'obligaci
d'evitar totes aquelles que redueixin les distancies professionals
necessria o que puguin conduir a un conflicte d'interessos d'un
client. Tamb exigeix que no s'aprofitin de la relaci professional en
favor d'interessos personals, religiosos, ideolgic poltics o d'altres.
No prohibici de mantenir relacions sexuals amb els pacients antics,
per es requereix que hagin passat dos anys de haver concls la
terpia.

tica de la intervenci psicolgica per Internet


Per la EFPA les dimensions tiques de la prctica professional com
psiclegs sn les mateixes tan si es realitza en persona com a
distncia i per tan aplicables els mateixos principis tics que
s'especifiquen al metacodi.
Ara b les caracterstiques especials de la relaci plantegen alguns
problemes o dilemes tics particulars presentant certes variacions si
la intervenci es a temps real (sincrnica) mitjan xats directes,
telefonia o videoconferncia o asincrnica mitjan correu electrnic.
Les intervencions mitjanant Internet presenten dos problemes tics:
De naturalesa tcnic-comercial relacionat amb el maneig de la
tecnologia, la seguretat dels intercanvis de informaci i cobrament del
serveis, incloent l's de programes encriptats i estrictament
professional qualitat, idonetat i eficcia dels serveis psicolgics
proporcionats.
8

Un requisit imprescindible es que el psicleg domini la tecnologia tan


ell com el pacient estiguin capacitats per un abordatge d'aquest tipus.
Correu electrnic: e-mail: comunicaci per text asincrnica que t
l'avantatge que es pot triar el moment de comunicaci (tan per
l'usuari com per el psicleg) desavantatge no senyals verbals, fredor
en la comunicaci. potencial mala comprensi o interpretaci,
preocupaci d'establir una relaci teraputica sense veure el client,
preocupaci per la identitat del client i el terapeuta, per comunicar-se
on line.
El xat: avantatge addicional davant el correu electrnic, flexibilitat i
espontanetat de les conversacions al ser sincrniques i de corregir
qualsevol mal ents al moment, millor control sobre el client i
possibilitat d'arribar a portar a cap un tractament psicolgic en
persones reals amb un format prefixat de temps i perodes , sensaci
del pacient d'inters per part del terapeuta.
Telefonia: avantatge addicional del mail i del xat, es pot escoltar el to
de veu, les seves oscillacions, etc
Videoconferncia: comunicaci amb so i vdeo (cara a cara). T
problemes tcnics , equips tcnics sofisticats i mala qualitat de la
telefonia. Dificultat en emmagatzemar els arxius ja que ocupen molt
lloc. Per el demes es la interacci ms propera en persona. Sensaci
de presencia del terapeuta.
Avantatges i limitacions de la intervenci en xarxa:
Avantatges: anonimat redueix resistncies de les persones i
collectius menys receptius i tamb de persones que per qestions
laborals o familiars volen mantenir l'anonimat (famosos), facilitat de
contacte de persones i collectius en el moment de necessitar ajuda
psicolgica i no saben on dirigir-se, deslocalitzaci i des
temporalitzaci per qestions geogrfiques u horaris i per
impossibilitat fsiques que no poden requerir els serveis presencials,
registre i posterior consulta de les dades del client es pot registrar el
contingut integra de totes les sessions i consultar de manera rpida la
informaci del client, abaratiment de les prestacions del servei
allibera d'un lloguer o compra de local.
Limitacions d'Internet: Anonimat pot provocar dificultats de captar
dades necessries per prestar el servei personalitzat i creaci de
fantasies d'identitat, limitacions del mitja d'expressi gestual, sonora
que s'expressi molt correctament per escrit, cura en com el psicleg
dona les instruccions perqu el client no les mal interpreti, limitacions
9

teraputiques no es apte per totes les intervencions psicolgiques


(trastorns de personalitat severs, trastorns d'alimentaci, pacients
amb
risc
de
sucidi,
pacients
que
necessiten
control
psicofarmacolgic, etc), cobrament dificultat per assegurar el
pagament,
buscar
mesures
segures
de
cobrament,
falta
d'experimentaci no hi ha una base experimental que determini una
terpia per Internet amb possibilitat d'xit similar o superior a la
presencial.

Requisits per una prctica professional tica


Identitat del psicleg: mitjans per verificar la identitat i especificaci
d'una ubicaci fsica. Informar sobre la titulaci i experincia i
pertinena al collegi de psiclegs. (indicant nmero de collegiat)
Identitat de l'usuari: sollicitar identitat clara de l'usuari. Els serveis
annims seran limitats.
Seguretat: estar familiaritzat i actualitzat en mitjans tcnics amb
seguretat de les transaccions financeres i d'informaci personal o
psicolgica i de la legislaci de protecci de dades.
Competncia professional: formaci tcnica adequada i experincia
en psicoterpia tradicional i habilitats de comunicaci online. Alta
capacitat de concentraci en la sessi. On line pot passar que no hem
de tractar amb problemes de consideraci greu en aquest cas
s'hauria de derivar a terpia presencial.
Confidencialitat: com es pensa guardar i emmagatzemar la informaci
i mtodes de seguretat d'arxius i copia de seguretat CD, paper, etc.
Consentiment informat: amb menors o amb client incapacitats es
necessita el consentiment dels pares o tutor. S'haur d'advertir que
no es aplicable a tots els trastorns i que est en fase experimental. Se
li ha de donar informaci d'identitat, competncia professional, forma
que es donaran els serveis temps real o correu o mixt, supervisi del
psicleg, temps de tornar contesta o disponibilitat per realitzar
sessions, pas del psicleg, desavantatges del servei fora de l'mbit
nacional, forma de recollir i arxivar dades, sistemes de seguretat i
confidencialitat, lmits de confidencialitat, riscos i contraindicacions
del tractament, procediment en cas d'emergncia, honoraris segons
diferents formes d'interacci i forma de cobrament, adherncia al codi
tic pertinent.
Titulaci i capacitaci i mbit d'actuaci(nacional, etc)

10

Recomanacions i criteris deontolgics de la intervenci


psicolgica per Internet
APA: recomana tenir especial cura en algun dels seus articles
1.03 relaci professional i cientfica: actuar de manera professional
amb conscincia de les seves obligacions professionals i tiques.
Diferenciar de la vida professional i privada.
1.04 limitacions de competncia: quan un psicleg treballa en un rea
nova a d'assegurar la qualitat de treball protegir els clients. Evitar
danyar b financierament, emocionalment, legalment.
1.07 els clients han d'estar ben informats del que s'espera de la
intervenci del psicleg abans de comenar la relaci professional.
1.14 evitar danys: una persona pot sentit -se malament per el que l
psicleg fa o deixa de fer, s'ha d'evitar. Es pot fer mal emocionalment,
cognitivament, fsicament, sexualment, professionalment, legalment.
1.25 honoraris: informar dels honoraris i condicions de pagament lo
abans possible. Es recomana utilitzaci de documents impresos o de
consentiment informat. Dins el document posar: honoraris per cada
tipus de servei, disponibilitat de consulta telefnica o correu, normes
respecta a la cancellaci.
2.01 avaluaci, diagnstic i intervenci en contextos professionals: no
es pot avaluar una persona sense bases solides per fer-ho. El psicleg
necessita informaci verificable, entrevistes personals, resultat de
test i documents provinents de fonts contrastades.
4.01 estructurar la relaci: informar del que s'espera de la terpia, els
honoraris, la confidencialitat i orientaci terica,etc.
4.02 consentiment informat en terpia: consentiment lliure sense
pressions amb una copia per escrit i firmada.
5 Privacitat i confidencialitat: clau d'accs al mail o un altre mesura
segura, per seguretat en les dades s'ha de crear un alies. Que les
gravacions estiguin protegides.
Ja que el principi imperant en la prestaci de serveis d'un psicleg es
la d'evitar causar danys al client.

11

COPC: RECOMENACIONS ESPECFIQUES (full paper)


principi tic: guiar-se per la no maleficncia, no produir danys. Les
possibles contraindicacions de la terpia per Internet com la
possibilitat que augmenti l'allament del client o l'addicci a Internet.
Per garantir el principi de no maleficncia es recomana:
4.6 No perjudicar. Controlar sovint al client si entn b el contingut
dels missatges de mail, utilitzar tcniques avaluades, garantides,
tenir cura quan es fa un diagnstic o s'expressa opinions
diagnostiques, en algun trastorn de clara contraindicaci de la
intervenci per Internet com sucidi, egressions sexuals, amenaces,
trastorn d'alimentaci i trastorns que causen alteracions amb la
realitat s'ha d'informar al client de les contraindicacions i derivar a un
altre medi d'intervenci, les emergncies i intervencions en crisis no
s'han de tractar en lnea. I a de derivar a recursos d'ajuda o
mobilitzar-los(policia, urgncies, etc).
Principals principis deontolgics afectats en la intervenci en lnea
sn: Confidencialitat, privacitat i consentiment informat. D'altres
seguretat, cobrament de serveis, competncia, qualitat de l'atenci
dret de la informaci.
4.1Confidencialitat i privacitat: de les dades quan operem en xarxa es
especialment difcil. Per tan s'hauran de preveure mecanismes de
seguretat.
- Explicar als clients les limitacions de garantir l'absoluta privacitat de
les seves dades, base de dades protegides, s'ha d'identificar al client
amb seguretat, impedir l'accs a impostos per exemple utilitzant un
codi numric, en cas de supsits legals informar que es podria forar
l'accs a les dades.
4.1Consentiment informat: ha de tenir copia impresa o de seguretat
del document que demostri consentiment informat del client.
En
cas d menors o persones incapacitades els seus tutors o
representants legals han de tenir accs a la informaci i donar tamb
consentiment informat.
4.2Seguretat: t molt a veure amb la privacitat i confidencialitat de
les dades del client. Els psiclegs han de posar els mitjans tcnics per
garantir la seguretat de comunicaci i arxius.

12

- Les intervencions han de ser fetes en llocs segurs, noms es podr


oferir informaci mai donar dades del client, els clients han de saber
el grau de seguretat del lloc, es recomana el xifrat, s'ha de poder
contactar per altres mitjans en cas de fallida tecnolgica, s'han
d'aclarir les limitacions tcniques i les responsabilitats legals sobre
l's del correu electrnic.
4.3Cobrament de serveis: informar clarament honoraris i mitjans de
pagament. Les dades bancries o de targetes de crdit han d'estar
protegides.

4.4Competncia professional: ha
titulaci i qualificaci professional.

d'estar

clarament

identificat:

- Dades personals i fotografia (recomanable), obligatori titulaci


universitria i nmero de collegiat, dades referents a especialitzaci,
anys de prctica, institucions on s'ha format, orientaci terica.
4.5Qualitat en l'atenci: actuar en precauci per garantir la qualitat,
llenguatge fcuil i entenedor i informaci exacte.
4.7Dret a la informaci i a una informaci apropiada: dret a decidir
lliurament i amb total consentiment a acceptar els serveis .
- Indicar qui es el propietari del servei, si hi ha patrocinadors dels llocs
i pgines web, garantir independncia en la intervenci i que els
patrocinadors no influiran en ella, les adreces dels clients no poden
ser objecte de marketing.

5.Topics tics segons el procs


5.1 Fase de presa de contacte entre pacient i psicleg i inici relaci
teraputica:
a) consentiment informat i aprovaci de pautes i familiar o tutors si
cal.
b) dret de la informaci sobre: identitat i competncia del terapeuta i
manera de contractar la informaci, mecanismes de comunicaci
(temps de resposta, etc), riscos potencials de la comunicaci
(malentesos com resoldre'ls i riscos tcnics, etc), riscos per la
confidencialitat i privacitat de les dades, responsabilitat i lmits legals,
riscos potencials clnics i contraindicacions de la psicoterpia en lnea,
alternatives a la psicoterpia en lnea.
13

5.2Fase intervenci:
a) es suggereix seguir els principis tics implicats en la intervenci
teraputica en qualsevol de les seves modalitats i moments
(avaluaci, generaci de histories clniques informatitzades, terpia i
intervenci, seguiment) adaptats a la modalitat en lnea.
b) Tenir present les limitacions de lavaluaci i el diagnstic en lnea.
5.3 Emergncies: inclou els procediments alternatius per a situaci
d'emergncies, enteses com una situaci excepcional.

14