22104 TICS aplicades a lEducaciPrimria

Activitatobligatria

QUINES EXPERINCIES INCLUSIVES CONEIXEM QUE AJUDIN

A DISMINUIR LA BRETXA DIGITAL

"Which inclusive experiences we know to help to reduce the digital gap "

22104_1415GXhidalgoGrup1
Barrera Gutirrez, Manolo
Bosch Amengual, Cristina
Gmez Tejero, Sergio
Moll Cavaller, Eva
Moll Torres, M. Antnia
Prado Lliteras, Adri
Servera Ramon, Xavier
Villalonga Toms, Juana

RESUM
La bretxa digital es defineix com la diferenciaci entre les persones que tenen accs al mn digital i
les que no. A partir de aqu tots sabem que a la societat actual s molt fcil accedir a Internet, per aix
i tot, moltes persones no tenen accs al mn digital. Aix es un gran problema ja que laccs a la Xarxa s una eina de gran ajuda encaminada a facilitar-nos molt la vida. A partir daquesta problemtica
sestan portant a terme moltes experincies inclusives arreu del mn per a reduir aquests nombrosos
grups de persones que en molts pasos pateixen exclusi digital, l'anomenada Bretxa digital. A partir
d'aqu efectuem una recerca per identificar quines experincies inclusives ajuden a disminuir aquesta
bretxa, obtenint com a resultat un gran nombre d'experincies inclusives que ens ofereixen una lectura
molt positiva del futur ms proper.
PARAULES CLAU: Bretxa digital/brecha digital; Experincies inclusives/experiencias inclusivas;
Exclusi digital/exclusin digital;

Universitat de les Illes Balears

Curs 2014/15

22104 TICS aplicades a lEducaciPrimria

Activitatobligatria

ABSTRACT
The digital gap it's the difference between people who can acces to the digital world and the people who can't. From here we all know that in today's society it's very easy to access to the Net,
but, a lot of people can't to access to the digital world. This is a very important handicap so the
access to the Net is a very helpful tool that can greatly facilitate our life. From this problem,
many inclusive experiences being conducted around the world to reduce this large groups of
people who in very countries suffer social exclusion, it's the named digital gap. From here we perform a search to identify what inclusive experiences help to decrease this gap, obtaining as a result a
large number of inclusive experiences that offer us a very positive reading of the future closer.
KEYWORDS: Digital gap; inclusive experiences; digital exclusion; ICT4D (Information and Comunication Technologies for Development)

Universitat de les Illes Balears

Curs 2014/15

22104 TICS aplicades a lEducaciPrimria

Activitatobligatria

0. INTRODUCCI
El present article s l'elaborat per l'equip de treball Grup1 (Menorca), en el marc de l'assignatura TICs Aplicades a l'Educaci Primria, del Grau d'Educaci Primria de la Universitat de les Illes
Balears, durant el curs acadmic 2014/15.
Concretament, aquest article est relacionat amb el tema 3 d'aquesta assignatura, s a dir, amb
la Bretxa Digital.
Tots sabem que la Bretxa Digital s la diferenciaci entre la diversitat de persones, diferenciant
les que tenen accs al mn digital i les que no hi tenen accs per diferents motius (per la zona on
viuen, per discapacitats fsiques, discapacitats psicolgiques). Tamb, sabem que hi ha una srie de
projectes inclusius que fomenten la desaparici de la Bretxa Digital, i per tant la desaparici o disminuci daquestes desigualtats.
A partir de totes aquestes informacions considerades rellevants cal donar resposta a la segent
qesti: Quines experincies inclusives coneixem que ajudin a disminuir la Bretxa Digital? Amb
l'elaboraci d'aquest article s'intentar donar resposta a aquesta pregunta, identificant i analitzant
aquests projectes inclusius que ajuden a reduir la desigualtat de la Bretxa Digital.

Universitat de les Illes Balears

Curs 2014/15

22104 TICS aplicades a lEducaciPrimria

Activitatobligatria

1.MARC TERIC
Tot i la tendncia general a pensar que les innovacions tecnolgiques es difonen primer entre
els pasos i els ciutadans amb major poder adquisitiu i que amb el temps la resta de la ciutadania les
adoptar, aconseguint d'aquesta manera eliminar les diferncies econmiques i socials, aix no s aix
ja que des dun perspectiva social, una gran part de la ciutadania no adopta tals innovacions. s aqu
on entra el concepte de bretxa digital, el qual Ballestero (2013) defineix com la fuerte desigualdad
que surge en las sociedades por la diferencia entre los que acceden a las nuevas tecnologas de la
informacin y las comunicaciones (TIC) e incorporan su uso en la vida cotidiana, y aquellos que o no
pueden o no saben acceder (Ballestero, 2013, 1). Aix doncs trobem que les TIC, segons Camacho
(2009) sn un element el qual qui pugui accedir-hi, podr desenvolupar infraestructures i capacitats
convertint-se aix en persones privilegiades.
D'altra banda, Rogers (2003, citat en Castao, 2008) classifica els individus a partir de les
seves caracterstiques socioeconmiques i demogrfiques, aix com de les seves actituds vers les
innovacions tecnolgiques, en cinc grups: el primer grup sn els innovadors (persones capaces de
prendre iniciatives i crrer riscos), el segons sn els early adopters (lders socials amb un alt nivell
educatiu), el tercer grup sn els early majority(el grup ms nombrs i caracteritzar per la prudncia
i per lmplia xarxa de contactes socials), el quarts sn els late majority (bastant nombrs tamb,
format per persones escptiques, tradicionals, amb baix estatus socioeconmic) i el quint i ltim grup
sn els retardats (persones que es mantenen en un nivell molt tradicional i que no confien en les
innovacions o b persones allades del sistema social i que no tenen interaccions socials que potencin
la percepci de beneficis i estimuli en ls de la innovaci i, per tant, es veuen privades dels seus
avantatges).
Daquesta classificaci es dedueix que perqu aquestes desigualtats minvin, lestudi de la
bretxa digital no es pot limitar a lanlisi de laccs a Internet. s per aix que Sunkel & Trucco
(2012) ens parlen de l'existncia de dues bretxes digitals: la primera fa referncia a l'accs a les TIC i
la segona es refereix a l's i apropiaci d'aquestes tecnologies aplicades a l'aprenentatge. s en aquest
segon cas que Sunkel & Trucco (2012), Castells (1997, citat en Peafiel, 2012) i Carmeiro, Toscano &
Daz (2009) ens diuen que resulta essencial avanar en la capacitaci docent per a aconseguir un s
pedaggic de les TIC, s a dir, amb un model educatiu que es contraposa clarament al model
tradicional; i que en aquest model s primordial crear espais de trobada entre tots els actors del procs
de canvi, inclosos els pares que poden servir com a eina per reduir les bretxes de coneixement i
tecnolgica.
Per tant, com ens diu Sar (2004) la brecha del conocimiento es el principal obstculo a salvar
en el marco del paradigma del conocimiento y de las tecnologas de la informacin y la
comunicacin (Sar, 2004, 5). s a dir, per poder vncer aquesta bretxa digital, primer cal superar la
bretxa del coneixement.
No obstant aquesta doble diferenciaci, Morales & Rodrguez (2008) afirmen que s possible
tamb parlar duna tercera bretxa digital, la qual fa referncia a les disposicions i prctiques dels

Universitat de les Illes Balears

Curs 2014/15

22104 TICS aplicades a lEducaciPrimria

Activitatobligatria

immigrants que es troben amb una ciutat receptora molt digital.

Per tot aix podem afirmar que els grups socials afectats per aquestes bretxes digitals sn: les
persones amb discapacitat, les dones, les persones grans i les persones en situaci de pobresa, entre
daltres. Per la consecuci de la inclusi digital daquestes persones cal portar a terme moltes
actuacions necessries, entre elles, el desenvolupament de projectes i intervencions tcniques que
disminueixin limpacte negatiu dels seus factors.
s per aix que pel que fa al primer grup, les persones amb discapacitat, es porta a terme des
del 2007 el Projecte SINA, una iniciativa de la Universitat de les Illes Balears que t com a objectiu
millorar de la qualitat de vida de les persones amb greus discapacitats fsiques facilitant-los laccs a
les TIC (Perales & Muntaner, 2010).
Relacionat amb la iniciativa anterior, Roig, Lled & Grau (2005), aix com Gimeno, Clavera,
Moreno & Oriol (2011), diuen que les TIC oferiran un nou entorn comunicatiu a les persones amb
discapacitat, en el qual podran desenvolupar les seves capacitats, duent a terme tasques mitjanant
unes determinades habilitats. Per tant, demostren la reflexi constant que es dna avui dia entorn al
paper de les TIC adaptades als diferents graus de discapacitat, sent de gran ajuda per aquestes
collectiu.
Quant al segon grup afectat, trobem que la segona bretxa digital, relacionada amb les habilitats
necessries per obtenir tots els beneficis de laccs, afecta ms a les dones que als homes (Castao,
2008). Trobem, per, institucions com l'Observatorio e-Igualdad (UCM) (2011) que posa en prctica
diferents experincies per a reduir-la, com el Plan Avanza Gnero o el Plan de Accin para la Igualdad
entre Mujeres y Hombres en la Sociedad de la Informacin (Observatorio e-Igualdad, 2011).
Trobem tamb el projecte Fortalecimiento de las capacidades de las mujeres para el uso de
nuevas tecnologas de la informacin y comunicacin, que es va desenvolupar per primera vegada
lany 2007 a Nicaragua, pel Programa de Naciones Unidas para el Desarrollo (PNUD), la Asociacin
de Trabajadoras Domsticas (ASTRADOMES), la Alianza de Mujeres Costarricenses (AMC), CISCO
Networking Academy (CNA) y el Programa La Agenda Econmica de las Mujeres (AGEM).
L'objectiu de tots aquests programes s donar suport a la reducci de la bretxa digital que existeix
entre homes i dones, aix com entre dones prevenients de diferents sectors socioeconmics del pas, a
travs de la implementaci dun programa permanent de formaci de recursos humans en lrea de
computaci. (Ordez, 2010, 16).
Pel que fa a les persones que viuen en les zones rurals, va sorgir un projecte de la m del
Servei dActivitats Socioculturals (SASC) de la Universitat Jaume I (Castell): el Projecte
Connectem. Aquest va nixer amb l'objectiu de promoure i fomentar ls de les TIC en lmbit rural
provincial. Com diuen els seus coordinadors: Connectem s una pea ms en lintent que les zones
rurals no es queden despenjades del nou paradigma de leconomia informacional i del coneixement
(Querol & Sez, 2012, 5), per aix pretn aportar formaci en ls de les eines comunicatives
dInternet i ajudar i estimular la creaci de projectes comunicatius en el medi rural de la provncia de
Castell.
Trobem en la mateixa lnia que per part del Grupo de Investigacin Socio-Territorial (GIS-T)
de lInstituto Universitario de Estudios e Desenvolvemento de Galicia (Idega) de la Universidad de

Universitat de les Illes Balears

Curs 2014/15

22104 TICS aplicades a lEducaciPrimria

Activitatobligatria

Santiago de Compostela, es porta a terme Infobrion.com (dins del qual trobem diferents programes:
Brin Folk Project, CiberEducacin, Inmersin en la Sociedad de la Informacin) (Ferrs,
Armas, Garca & Maca, 2004).
Quant a les persones en situaci de pobresa, Cordobs & Sanz (2012) ens presenten una
recopilaci d11 experincies tecnolgiques inclusives portades a terme a Amrica Llatina amb
l'objectiu d"illustrar el potencial que tenen les TIC en el desenvolupament i la inclusi social i, ms
especficament, en l'enfocament dels negocis inclusius..." (Cordobs & Sanz, 2012, 78).
Especficament, ens parlen de millora de les oportunitats econmiques mitjanant iniciatives decomer i de-agricultura; noves formes d'aprenentatge i formaci; la millora de l'accs als serveis i a la
informaci sanitria i millores en la gesti de la salut pblica; l'avan cap a societats ms
democrtiques i participatives; entre d'altres. Arran daquest tipus dexperincies, Quiroz (2011) opina
que en aquests casos al no tratarse de un asunto meramente tecnolgico, se requiere una mirada diferente, desde la educacin y desde la comunicacin" (Quiroz, 2011, citat en Quiroz, 2014, 3).
Finalment trobem Horizon 2020, un programa que t l'objectiu de fomentar la millor comprensi dEuropa, oferir solucions i recolzar unes societats europees inclusives, innovadores i reflexives en
un context de transformacions sense precedents i en una creixent interdependncia mundial mitjanant
mltiples projectes destinats a un ampli collectiu de persones que necessiten renovar la seva alfabetitzaci digital (Castrillo & Rodrguez, 2014)
En aquests programes, escollits dentre molts altres, trobem aspectes comuns: la importncia
daproximar-se a analitzar lestructura sociodemogrfica en la qual es vol incidir; concretar el tema la
qual cosa permetr una millor aplicaci del mitj tecnolgic; i incloure un nmero major de ciutadans
en risc dexclusi social digital, els quals han de tenir un fcil accs a tres instruments clau (ordinadors, Internet i, principalment, habilitats tecnolgiques) (Prado, Salinas & Prez, 2006; Prince & Jolas, 2003; Robles & Molina, 2006; Tello, 2007).
Tot aix sembla quedar justificat, ja que la importncia dInternet per a la vida dels ciutadans
ja s tan gran que lONU en alguns dels seus informes considera el lliure accs a Internet dins dels
drets humans, promovent actuacions fermes dels governs contra la bretxa digital (El Mundo,
9/6/2011) (citat en Marqus, 2013, 2), idea que tamb recolzen Herskovic, Garrido & Fuenzalida
(s.d.) i Lpez & Samek (2009). Guinart (2012) afegeix que aix s aix perqu Internet ha passat de
ser un simple mitj tecnolgic a una infraestructura, una xarxa fsica on existeix bona part de la
moderna cultura digital.
En definitiva, com apunten Querol & Sez (2012), estem actuant en un nou model de societat
altament tecnificada que genera nous problemes socials. Qui no participa daquest procs passa a formar part del grup dexclosos digitals. Doncs, per combatre contra aquesta exclusi digital shan de donar una srie de mesures (lalfabetitzaci digital, la presncia i accs a les TIC, revisar les caractersti ques dadaptabilitat i accessibilitat...), com ja sha esmentat (Roig, 2010). Sols amb iniciatives
daquest tipus es podr aconseguir la inclusi digital i, conseqentment, fomentar nuevos espacios
para la tolerancia y la comprensin y contrarrestar los intentos de personas y grupos que buscan imponer valores, costumbres o creencias en el mundo digital y que, tambin afectan a zonas no conectadas"
(Lpez & Samek, 2009).

Universitat de les Illes Balears

Curs 2014/15

22104 TICS aplicades a lEducaciPrimria

Activitatobligatria

2.MTODE
Per a l'elaboraci d'aquest article i, conseqentment, per obtenir una resposta a la nostra
pregunta d'investigaci, s'ha seguit un pautat procs de cerca d'informaci.
2.1 Objectius de larticle.
Objectiu general:
Identificar diferents experincies inclusives destinades a la disminuci de la bretxa digital
en els diferents mbits d'exclusi.
Objectius especfics:
Saber qu diuen els autors sobre la Bretxa Digital , concretament, sobre els projectes destinats a disminuir-la.
Analitzar la diversitat de projectes i experincies inclusives que identifiquem.

2.1.1 La pregunta dinvestigaci i lobjectiu/s.

La pregunta d'investigaci a la qual es pretn donar resposta s: s possible disminuir la bretxa
digital mitjanant experincies inclusives? Analitzem les ms rellevants.
La curiositat per aquest tema sorgeix de l'inters que genera i la importncia de tenir coneixements de
diferents tipus d'experincies inclusives per aprendre d'elles i procurar aix que la Bretxa digital disminueixi.
No tenim coneixements previs i, per tant, aquest article es fonamenta prcticament en la seva totalitat
en la recerca de continguts mitjanant diversos articles a la Xarxa i referncies diverses sobre projectes inclusius.

2.2 El procs de documentaci.

Per a la realitzaci d'aquest article, s'han utilitzat espais de recerca com ERIC, Dialnet, Google Academic, Redinet i Mendeley, en els quals s possible aplicar mtodes de filtratge com l's
de cometes ("") o de l'asterisc (*), aix com la barra de filtres prpia de cada eina.
2.2.1 Els motius de seleccionar les paraules clau que shan utilitzat.
Les paraules que s'han utilitzat per la recerca d'informaci sn:Bretxa digital/Brecha digital,experincies inclusives/experiencias inclusivas i Exclusi digital/Exclusin digital.

Universitat de les Illes Balears

Curs 2014/15

22104 TICS aplicades a lEducaciPrimria

Activitatobligatria

La sellecci d'aquestes paraules claus ha perms ajustar al mxim l'obtenci d'informaci i els seus continguts.D'aquesta manera,tots els documents obtinguts aporten alguna informaci interesant i profitosa per la realitzaci de l'article.
2.2.2 La quantitat de documents consultats.
La recerca d'informaci s'ha fet mitjanant la lectura i comprensi d'almenys cinc documents per cada membre del grup, relacionats amb el tema d'investigaci, dels quals sols se n'han
seleccionat tres per persona, com a bibliografia per a l'elaboraci d'aquest article, per en
aquest article, hem cercat tres documents mes per aix poder completar tota la informaci necessria que recaria el tema proposat.
Aquests documents empleats, un total de 27, presenten diverses tipologies, especificades
a la segent grfica, on s'indica el percentatge de documents que corresponen a cada tipus.
Grfica 1:

Font: Elaboraci prpia.

2.2.3 El procs de curaci.

Durant el procs de curaci, cada un dels membres del grup ha procedit a curar 3 articles
al nostre propi grup "22104_1415GXhidalgo_Grup1", tal i com estava previst.
D'altra banda, tots els integrants del grup s que hem procedit a curar alguns dels nostres

Universitat de les Illes Balears

Curs 2014/15

22104 TICS aplicades a lEducaciPrimria

Activitatobligatria

documents, tan al Grup Gran "22104GG_1415" com a grups d'altres companys, per exemple al
grup "22104_1415GXhidalgogrup2a" amb el qual hem compartit 5 documents i que esperem
que els hi hagin pogut resultar d'utilitat.
Aquest procs de curaci ens ha resultat molt til per a identificar quins dels documents
seleccionats inicialment ens podien resultar de major utilitat i quins, en canvi, no ens serien tan
tils per a utilitzar en la redacci del nostre article. Alguns d'aquests articles descartats per nosaltres, han estat finalment curats a altres grups per a que ells s que els puguin utilitzar, i d'altres
han estat definitivament descartats.

Universitat de les Illes Balears

Curs 2014/15

22104 TICS aplicades a lEducaciPrimria

Activitatobligatria

3. RESULTATS
El concepte de Bretxa digital fa referncia a la forta desigualtat que sorgeix en les societats per la diferncia entre els que accedeixen a les noves tecnologies de la informaci i les comunicacions (TIC) i incorporen el seu s a la vida quotidiana, resultant ser uns privilegiats socials que podran desenvolupar infraestructures i capacitats, i aquells que no poden o no saben accedir-hi (Ballestero, 2013; Camacho, 2009). s per aix que cal portar a terme diferents experincies inclusives que permetin disminuir progressivament o eradicar aquesta Bretxa.
Tot i que parlem sempre en singular, hi ha diferents bretxes digitals ben diferenciades:
una fa referncia a l'accs a les TIC, una altra es refereix a l's i apropiaci de les TIC aplicades a
l'aprenentatge, i la darrera s la referent a l'existncia de disposicions i prctiques dels immigrants que es troben amb el desenvolupament d'una ciutat digital a la comunitat receptora (Morales & Rodrguez, 2008;Sunkel & Trucco, 2012).
Desprs d'aquesta breu introducci, podem parlar ja de quines sn les experincies inclusives que coneixem que ajudin a disminuir la Bretxa digital . N'hi ha d'enfocades a les persones
amb discapacitat, encaminades a oferir-les un nou entorn comunicatiu per a desenvolupar les
seves capacitats, tals com el Projecte SINA que es porta a terme des de 2007 i s una iniciativa de
la UIB que pretn millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat mitjanant la consecuci d'una millora educativa que faciliti l'accs a les TIC de persones amb greus discapacitats
fsiques (Gimeno, Claveria, Moreno & Oriol, 2011; Perales & Muntaner, 2010; Roig, Lled & Grau,
2005).
Altres experincies inclusives, com el Plan Avanza Gnero i el Plan de Accin para la
Igualdad entre Mujeres y Hombres en la Sociedad de la Informacin, a Espanya, o com el projecte
"Fortalecimiento de las capacidades de las mujeres para el uso de nuevas tecnologias de la informacin y comunicacin", a Nicaragua, pretenen donar suport a la reducci de la bretxa digital
existent entre gneres i estan enfocades a la inclusi de la Dona al mn de les TIC per a ajudar-la
a adquirir les habilitats necessries per a aprofitar tots els beneficis que aquestes ofereixen. En
definitiva, es pretn aconseguir l'alfabetitzaci digital de les dones per a enfortir les seves capacitats d'accedir a la informaci i assolir nous coneixements, aix com la seva participaci en la
creaci, difusi i discussi d'aquests. (Agarwal, 1997; Burch, 2009; Observatorio e-Igualdad,
2011).
Tamb podem trobar altres experincies inclusives que estan enfocades a les persones
que viuen a zones rurals, tals com el Projecte Connectem (Universitat Jaume I de Castell) amb
l'objectiu primordial de promoci i foment de l's de les TIC en l'mbit rural de la provncia de
Castell mitjanant diverses actuacions formatives i de dinamitzaci per a no excloure aquestes
zones del context econmic informacional i del coneixement. Tamb amb el mateix objectiu trobem altres experincies a altres provncies espanyoles, com a Santiago de Compostela, que mitjanant projectes com "Brin Folk Project" o " CiberEducacion", entre d'altres, que els seus propis creadors defineixen com un servei pblic per a fomentar tamb l'alfabetitzaci digital a zones rurals (Ferrs, Armas, Garca & Maca, 2004; Querol & Sez, 2012).

Universitat de les Illes Balears

Curs 2014/15

22104 TICS aplicades a lEducaciPrimria

Activitatobligatria

En un altre esgla de la Bretxa digital s on hi trobem el collectiu en situaci de pobresa i

s amb el grup on a Amrica Llatina s'est fent ms feina per a que no es despengi d'aquesta alfabetitzaci digital que hom desitja assolir. Per aix, a aquell continent hi trobem diferents expe rincies inclusives encaminades a la millora de de les oportunitats econmiques mitjanant iniciatives de e-comer, e-agricultura, noves formes d'aprenentatge i formaci, millora de l'accs als
serveis i a la informaci sanitria i millores en la gesti de la salut pblica, entre d'altres (Cordobs & Sanz, 2012).
En darrer lloc, podem trobar experincies per a renovar l'alfabetitzaci digital, com Horizon 2020, que neix amb l'objectiu de formar I recolzar unes societats europees inclusives, innovadores I reflexives en el context mundial (Quiroz, 2011).
Desprs d'aix, podem afirmar que s'assoleixen els objectius plantejats.

Universitat de les Illes Balears

Curs 2014/15

22104 TICS aplicades a lEducaciPrimria

Activitatobligatria

4. DISCUSSI
s en aquest punt de l'article, en el qual s'ha pogut conixer la veu dels experts sobre el
tema que ens ocupa, la bretxa digital, que es poden treure un seguit de conclusions.
Per comenar, s important no percebre el concepte de "bretxa digital" com quelcom tan cat i que sols fa referncia a l'accs a Internet, sin que existeixen diferents bretxes i ben diferenciades: la primera fent referncia a l'accs a les TIC, la segona a la utilitzaci i apropiaci de les
tecnologies enfocades a l'aprenentatge, i la tercera a la diferncia quant a l's de les TIC entre els
immigrants i la ciutat que els acull. Doncs b, hem pogut observar que arran d'aquestes bretxes
digitals hi ha grups socials als quals els afecta directament, com sn les persones amb discapaci tat, les dones, les persones que viuen en zones rurals, les persones en situaci de pobresa, entre
d'altres.
s per aix que, per donar suport a aquests collectius s important dur a terme actuacions concretes, com per exemple el desenvolupament de projectes i intervencions tcniques. Respecte a aix, en podem extreure una anlisi positiva, ja que hem pogut observar que existeix una
gran quantitat de projectes inclusius encaminats a reduir aquesta bretxa, la qual cosa ens encoratja a pensar que en un futur no molt lluny aquest problema es pot prcticament esvair, esde venint una societat ms equitativa, equilibrada, inclusiva i igualitria.
Per ltim, dir que per aconseguir reduir aquestes bretxes digitals, una passa important
por donar-se a les escoles, on s essencial avanar cap a un s pedaggic de les TIC, amb un model educatiu ms progressista respecte al tradicional. A ms, seria interessant considerar fer s
de les installacions educatives en hores no lectives per part d'aquells collectius que no hi solen
poder tenir accs, b sigui mitjanant cursos i programes com de manera ms lliure.
s amb iniciatives com les presentades durant tot aquest article i petits gestos des de les
institucions que creiem que aquesta bretxa es pot anar tancant.

Universitat de les Illes Balears

Curs 2014/15

22104 TICS aplicades a lEducaciPrimria

Activitatobligatria

REFERNCIES BIBLIOGRFIQUES
Ballesteros, F. (2003). Brecha digital: una herida que requiere intervencin. E-buisness Center
PwC&IESE.
Disponible
en:
http://www.iese.edu/es/files/Art_Ballesteros_BrechaDigital_Dic03_ESP_tcm5-7415.pdf
Consulta:
27/12/2014.
Camacho, K. (2009). La Brecha Digital. Creative Commons Atribucin, pp. 1-10. Disponible en:
https://campusvirtual.univalle.edu.co/moodle/pluginfile.php/334798/mod_resource/content/0/brechadig-kemly.pdf Consulta: 19/12/2014.
Carneiro, R., Toscano, J.C., & Daz, T. (Coord.) (2009). Los desafos de las TIC para el cambio educativo. Madrid: Coleccin Metas Educativas. OEI/Fundacin Santillana. Disponible en: http://iecperu.org/pdf/cambio_educativo.pdf Consulta: 28/12/2014.
Castao, C. (2008). Nuevas tecnologas y gnero.La segunda brecha digital y las mujeres. Revista Telos: Quadernos de Comunicacin e Innovacin, nm. 75, abril-junio 2008. Disponible en: http://telos.fundaciontelefonica.com/telos/articuloautorinvitado.asp@idarticulo=2&rev=75.htm
Consulta:
24/12/2014.
Castrillo, R. & Rodrguez, C. (2014). Europa en un mn canviant: societats inclusives, innovadores i
reflexives. Disponible en: http://gaue.diba.cat/europa-en-un-mon-canviant-societats-inclusivesinnovadores-i-reflexives/ Consulta: 28/12/2014.
Cordobs, M. & Sanz, B. (2012) Anlisi de iniciativas destacadas. En Navarro, S. (Coord.) TIC, desarrollo y negocios inclusivos. Espaa: Planeta. Navarro, S. (coord.). (2012) TIC, desarrollo y negocios
inclusivos
(pp.
57-112).
Barcelona:
Ed.Ariel.
Disponible
a:
http://www.igfspain.com/doc/archivos/tic_inclusion.pdf Consulta: 18/12/2014.
Ferrs, C.; Armas, F.X.; Garca, Y. & Maca, X.C. (2004). Metodologa en intervencin para vencer la
brecha digital. La experiencia de www.infobrion.com. Scripta Nova. Revista Electrnica de Geografa y Ciencias Sociales. Universidad de Barcelona. ISSN: 1138-9788. Depsito Legal: B. 21.741-98,
Vol. VI, nm. 170 (72), 1 de agosto de 2004. Disponible en: http://www.ub.edu/geocrit/sn/sn-17072.htm Consulta: 24/12/2014.

Gimeno, J.; Clavera, C.; Moreno, A. & Oriol, L. (2011). Las TIC como herramienta de inclusin en
Educacin Especial. En Hernndez, J.; Pennesi, M.; Sobrino, D. & Vzquez, A. (Coord.), Experiencias educativas en las aulas del siglo XXI (pp. 399-403). Barcelona: Ed. Ariel. Disponible en:
http://www.ciberespiral.org/attachments/225_Experiencias_educativas20.pdf Consulta: 19/12/2014.
Guinart, E. (2012). Univers 2.0: la revoluci social. Segell, nm. 21 (Juliol, 2012), pp. 17-18. Disponible en: http://www.raco.cat/index.php/Segell/article/viewFile/258780/346076 Consultat: 28/12/2014.
Herskovic, V.; Garrido, J.M. & Fuenzalida, C. (n.d.). Software Libre y Brecha Digital. Universidad de

Universitat de les Illes Balears

Curs 2014/15

22104 TICS aplicades a lEducaciPrimria

Activitatobligatria

Chile. Facultad de Ciencias Fsicas y Matemticas. Departamento de Ciencias de la Computacin.

Disponible en: http://users.dcc.uchile.cl/~cfuenzal/recursos/brecha_digital_sol.pdf Consulta:
27/12/2014.
Lpez, P. & Samek T. (2009) Inclusin digital: un nuevo derecho humano. Educacin y Biblioteca,
nm. 172, pp.114-118. Disponible a:
http://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/3026328.pdf. Consulta:22/12/2014.
Marqus, P. (2013). Cap a un nou paradigma educatiu: el currculum bimodal. Aloma: Revista de Psicologia, Cincies de l'Educaci i de l'Esport, vol. 31, nm. 1 (2013), pp. 65-72. Disponible en:
http://www.revistaaloma.net/index.php/aloma/article/view/174 Consulta: 28/12/2014.
Morales, J.J. & Rodrguez, M.C. (2008). La tercera brecha digital: estratificacin social, inmigracin y
nuevas tecnologas. En: VI Congresso Portugus de Sociologia. Universidade Nova de Lisboa: 25-28
de junio de 2008. Disponible en: http://www.aps.pt/vicongresso/pdfs/287.pdf Consulta: 24/12/2014.
Observatorio e-Igualdad (UCM) (2011). La brecha digital de gnero en Espaa: Anlisis multinivel
(Espaa,
Europa,
Comunidades
Autnomas).
Disponible
a:
http://www.inmujer.gob.es/areasTematicas/sociedadInfo/publicaciones/docs/brecha.pdf Consulta: 18/12/2014.
Ordez, C. (2010). Contribuyendo al cierre de la brecha digital por razones de gnero: memoria de
un proyecto. Revista Actualidades Investigativas en Educacin, Vol. 10, nm. 1 (30 de abril de 2010),
pp. 1-28. Disponible en: http://revista.inie.ucr.ac.cr/uploads/tx_magazine/brecha.pdf
Consulta:
24/12/2014.
Peafiel, F. (2012). Educacin inclusiva y era digital. Un nuevo planteamiento de actuacin. Revista cientfica electrnica de Educacin y Comunicacin en la Sociedad del Conocimiento, nm. 12,
vol.
II
(Julio-Diciembre
de
2012),
ISSN:
1695-324X.
Disponible
en:
http://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/4165222.pdf Consulta: 28/12/2014.
Perales, F.J. & Muntaner, J.J. (2010). El Projecte SINA, sistema dinteracci natural avanat. Revista
Alimara,
nm.
54,
juny
del
2010.
Disponible
en:
http://www.revistaalimara.net/media/246/PROJECTE%20SINA.pdf Consulta: 24/12/2014.
Prado, M.; Salinas, J. & Prez, A. (2006). Inclusin Social Digital. Una Aproximacin a su clasifica cin. En: Congreso Internacional Edutec, 2006, Tarragona, Espaa. Disponible en:
http://fci.uib.es/digitalAssets/178/178142_6.pdf Consulta: 22/12/2014.
Prince, A. & Jolas, L. (2003) Etapas de la inclusin digital en Argentina: difusin y adopcin de TIC.
En Thill, E. (2011). Modelo social de la Agenda Digital Argentina: inclusin digital para la integracin
social 2003-2011, Jefatura de Ministros, Presidencia de la Nacin Argentina. ISBN 978-987-26311-85.
Disponible
en:
http://www.rcysostenibilidad.telefonica.com/rconversa/assets/docs/debates/media/Capitulo-LibroAgenda-Prince-y-Jolias.pdf Consulta: 22/12/2014.

Universitat de les Illes Balears

Curs 2014/15

22104 TICS aplicades a lEducaciPrimria

Activitatobligatria

Querol, V.A. & Sez, E. (2012). Connectem i lalfabetitzaci digital de linterior. Estudi sobre un programa dalfabetitzaci digital a les zones rurals de la provncia de Castell. Dossiers dExtensi Universitria,
nm.
7.
Universitat
Jaume
I
(Castell).
Disponible
en:
http://repositori.uji.es/xmlui/bitstream/handle/10234/66795/51959.pdf?sequence=1
Consulta:
24/12/2014.
Quiroz, T. (2014). Brechas digitales y desigualdad en la educacin. En: Alaic 2014. XII Congreso
Latinoamericano de Investigacin de la Comunicacin. Lima (Per): 6-8 de Agosto de 2014. Disponible
en:
http://congreso.pucp.edu.pe/alaic2014/wp-content/uploads/2013/09/GT4Teresa-Quiroz.pdf Consulta: 28/12/2014.
Robles, J. M. & Molina, O. (2007). La Brecha digital: una consecuencia ms de las desigualdades
sociales? Un anlisis de caso para Andaluca. Empira: Revista de Metodologa de Ciencias Sociales,
nm.
13
(2007),
pp.8199.
Disponible
en:
http://revistas.uned.es/index.php/empiria/article/view/1160/1065 Consulta: 27/12/2014.
Roig, R.; Lled, A. & Grau, S. (2004). Objetos de aprendizaje (Learning Objects) como respuesta
educativa al alumnado con altas capacidades desde la inclusin digital. RUA. Repositorio Institucional
de
la
Universidad
de
Alicante.
Disponible
en:
http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/4641/1/Murcia2004OBJETOSAPR.pdf
Consulta:
19/12/2014.
Roig, R. (2010). Escuela Inclusiva 2.0. En Arnaiz, P.; Hurtado, M.D. & Soto, F.D. (Eds.), 25 aos de
integracin escolar en Espaa. Tecnologa e inclusin en el mbito educativo, laboral y comunitario.
Consejera
de
Educacin,
Formacin
y
Empleo.
Disponible
en:
http://diversidad.murciaeduca.es/tecnoneet/2010/docs/rroig.pdf Consulta: 28/12/2014.
Sar, A. (2004). La Brecha del Conocimiento y la Brecha Digital. En: Jornadas Argentinas de Informtica e Investigacin Operativa. Simposio sobre la Sociedad de la Informacin, Universidad Nacional
de
Crdoba,
Argentina:
20-24
de
Septiembre
del
2004.
Disponible
a:
http://www.littec.ungs.edu.ar/SSI2004/4_Sar.pdf Consulta: 27/12/2014.
Sunkel, G. & Trucco, D. (Eds.) (2012). Las tecnologas digitales frente a los desafos de una educacin inclusiva en Amrica Latina. Algunos casos de buenas prcticas. Santiago de Chile: Publicacin
de
las
Naciones
Unidas.
Disponible
en:
http://www.virtualeduca.org/documentos/2012/LasTecnologiasDigitales.pdf
Consulta:
18/12/2014.
Tello, E. (2008). Las tecnologas de la informacin y comunicaciones ( TIC ) y la brecha digital : su
impacto en la sociedad de Mxico. RUSC. Universities and Knowledge Society Journal, vol. 4, nm. 2
(2007). Disponible en: http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2521723 Consulta:
27/12/2014.

Universitat de les Illes Balears

Curs 2014/15