22104 TICS aplicades a lEducaci Primria

Activitat obligatria

COM DISSENYAR BONES PRESENTACIONS

DIDCTIQUES AMB SUPORT DIGITAL
"How to design good didactic presentations with digital support"

22104_1415GXhidalgoGrup1
Barrera Gutirrez, Manolo
Bosch Amengual, Cristina
Gmez Tejero, Sergio
Moll Cavaller, Eva
Moll Torres, M. Antnia
Prado Lliteras, Adri
Servera Ramon, Xavier
Villalonga Toms, Juana

RESUM
La societat actual en la qual vivim, evoluciona constantment i de manera rpida cap a
l's, cada vegada ms ests, de les noves tecnologies. s normal, id, que aquestes tamb
s'introdueixin amb fora a les aules i siguin utilitzades en presentacions acadmiques
didctiques amb suport digital. Els docents no poden deixar passar de llarg el tren de la
innovaci tecnolgica i han d'introduir noves eines a les aules per a fer ms atractiu, clar i
impactant all que diuen per a que els seus alumnes aprenguin ms i millor els conceptes que
sn tractats a classe. Per aix, cal una renovaci acadmica profunda i un coneixement extens
de les caracterstiques que els diferents programes d'edici de presentacions ens ofereixen per
a poder elaborar presentacions de creaci prpia que arribin als alumnes parlant el seu mateix
idioma, la societat de la tecnologia aix ho requereix.
PARAULES CLAU: presentacions didctiques amb suport digital, crear presentacions
digitals/audiovisuals, presentacions digitals i educaci, programes d'edici de presentacions.

Universitat de les Illes Balears

Curs 2014/15

22104 TICS aplicades a lEducaci Primria

Activitat obligatria

ABSTRACT
The current society where we live, evolves constant and quickly to the use,
increasingly extended, of the new technologies. So it's normal that these get strongly in the
classrooms and they are used in academic didactic presentations with digital support. The
teachers can't loose the train of the technological innovation and they must introduce the new
tools in the classrooms to make more attractive, clear and striking all what they say in order
that his pupils learn more and better the concepts that are treated in class. This is because it's
necessary a deep academic renovation and an extensive knowledge of characteristics that the
different programs of edition of presentations can offer us to can make presentations of own
creation that come to the pupils speaking the same language, the technologic society like that
needs it.
KEY WORDS: didactic presentations with digital support, to create digital/audiovisual
presentations, digital presentations and education, programs for edition of presentations.
*****

0. INTRODUCCI
El present article s l'elaborat per l'equip de treball Grup1 (Menorca), en el marc de
l'assignatura TICs Aplicades a l'Educaci Primria, del Grau d'Educaci Primria de la
Universitat de les Illes Balears, durant el curs acadmic 2014/15.
Concretament, aquest article est relacionat amb el tema 4 d'aquesta assignatura, s a
dir, amb les eines de creaci i presentaci de la informaci educativa.
Tots sabem com en sn d'importants les eines de creaci i presentaci d'informaci,
sobretot, dins l'mbit educatiu d'Educaci Primria. Tamb sabem que Internet ens ofereix
moltes i diverses eines per realitzar presentacions amb la informaci educativa, ja sigui amb
un programa online (Prezi), o amb un programa descarregat dins del nostre PC (Microsoft
Power Point) A ms, aquests programes, ofereixen tot un seguit d'aplicacions per a digitalitzar
imatges i texts, penjar vdeos, posar animacions al text, transicions a les diverses
diapositives...
A partir de totes aquestes informacions considerades rellevants cal donar resposta a la
segent qesti: Com dissenyar bones presentacions didctiques amb suport digital? Amb
l'elaboraci d'aquest article s'intentar definint el mtode per realitzar presentacions
didctiques amb suport digital, ja siguin presentacions presencials o no presencials.

1. MARC TERIC
Ls de les TIC va sent progressiu i constant en el dia a dia de lensenyament, de
manera que actualment tant el professorat com lalumnat utilitza, en major o menor grau,
alguna eina tecnolgica com a suport didctic, concretament per a presentacions. s a dir, El
Universitat de les Illes Balears
Curs 2014/15

22104 TICS aplicades a lEducaci Primria

Activitat obligatria

uso de la tecnologa se impone como herramienta de trabajo en el mbito de la educacin, los

profesores incluyen cada vez ms contenidos digitales en sus clases: documentos como
apuntes, presentaciones, videos, audio, pginas web, etc." (Moreno, 2009, 1).
Prats (2012) explica com n's d'important i necessari un aprenentatge al llarg de tota la
vida (LifeLongLearning) i, ms encara, en el cas dels mestres, ja que sn ells els que han de
mostrar a aprendre a moltes generacions. s per aix, que no poden tancar-se a les
innovacions i han de mostrar-se sempre atents als canvis que les TIC poden introduir en els
mtodes d'ensenyament tradicionals.
No obstant aix, Gonzlez, Fortanet, Mira, Iglesias, Lpez & Mora (2014) i
Bartolom (1999) matisen que la inclusi de les TIC en els processos densenyamentaprenentatge no ha de ser considerada com una novetat que serveixi per modernitzar la
docncia, sin un repte per implementar les seves possibilitats didctiques, ja que els mitjans
tecnolgics no sn un mer suport per a missatges unidireccionals, sin quelcom que permet la
comunicaci entre persones.
Per tant, La reflexin pedaggica que se haga sobre las TIC debe estar centrada en
pensar cmo y en qu sentido benefician esos medios a los posibles usuarios, qu representan
en el currculum, qu aprendizajes, actitudes, habilidades, etc., pueden promover en los
alumnos" (Garca-Valcrcel, 2007, 126, citat en Gonzlez et.al, 2014, 378).
Concretament, pel que fa a les presentacions didctiques amb suport digital, b sigui
per part del docent generalment- com de lalumne, cal dir que aquestes, que han
evolucionat al llarg del temps, estan molt influenciades pels canvis tecnolgics. s a dir, com
Ruz (2010) explica, l'elaboraci de presentacions digitals es deu a una necesidad de elaborar
materiales que estuvieran en consonancia con una sociedad tecnolgica." (Ruz, 2010, 2).
s ms, segons Maroto (2008), "El uso de herramientas semejantes debera mejorar el
aprendizaje, no slo, alcanzando mejor los objetivos educativos sino con una mayor
proyeccin acadmica. (Maroto, 2008, 3).
En relaci amb aix, per una banda, Fang-O, Pao-Ta & Wei-Hung (2013) ens parlen
de l'experincia a Taiwn amb l'ensenyament als grups de secundria de l'Angls com a
segona llengua. Segons els autors, en uns estudis realitzats a principis de la segona dcada del
nostre segle, van comprovar com s'obtenien millors resultats en l'ensenyament d'aquest
idioma si s'estudiava mitjanant presentacions dinmiques que si s'utilitzaven les tradicionals
pissarres.
Per altra banda, Cook & Visser (2014), reforcen aquesta idea amb el seu estudi que
ens demostra que, en definitiva, els receptors de presentacions orals presten doble atenci si
lexposici va acompanyada delements virtuals, tecnolgics, com imatges, vdeos, etc.
Doncs, les dues principals caracterstiques dels materials digitals que els docent hauria
de valorar sn: "La posibilidad de combinar diferentes tipos y fuentes de informacin, y la
posibilidad de hipertextualizar su informacin de forma que la navegacin dentro de ellos
dependa no slo del diseador y autor del documento ". (Barber & Bada, 2004, 11).
I s que, les presentacions realitzades amb mitjans informtics, segons Cabero (1998),
sn documents informtics que poden incloure una gran diversitat delements: text, sons,
animacions, imatges en moviment, fragments de vdeos...
Per, no sha doblidar que les TICs, independentment del seu potencial tcnic i
esttic, han de ser percebudes ms com elements tcnics, didctics i de comunicaci, daqu
la necessria reflexi de la qual es parlava ms amunt. Aix suposa que el professor assumeix
una srie de principis generals en la seva utilitzaci, s a dir, que ns conscient del seu s
Universitat de les Illes Balears
Curs 2014/15

22104 TICS aplicades a lEducaci Primria

Activitat obligatria

com a mitj didctic i que ha daplicar una srie dhabilitats necessries per fer-ho (Cabero,
2004).
A ms, sha de ser conscient que per a la preparaci de les presentacions, segons
Solsona (2000), es requereix temps i dedicaci. Per tant, cal que es planegi i prepari amb
suficient antelaci i una vegada acabada sassagi, per controlar el temps.
A aquesta acurada preparaci, que es podria entendre com un petit inconvenient, se li
sumen alguns altres, a lhora de realitzar presentacions multimdia en prctiques educatives.
Segons Castells (1999) i Gutirrez (2002) (citats per Zepeda, Galvn & Mndez, 2012),
aquests sn: la possibilitat de provocar ansietat, cansament i monotonia; lempobriment de les
relacions humanes; lafavoriment del desenvolupament d'estratgies de mnim esfor (Copypast); la dependncia tecnolgica progressivament creixent; i la saturaci dinformaci.
No obstant aix, Castells, Saiz, Moriyn & Garca (2000), en canvi, afirmen que els
diversos tipus de suport digital permeten "presentaciones dinmicas y servicios en tiempo de
ejecucin, utilizando un conjunto relativamente pequeo de primitivas de alto nivel."
(Castells, Saiz, Moriyn & Garca, 2000, 4). Per tant, dependr de com es facin aquestes
presentacions que siguin percebudes com negatives (pesades, fredes, saturades
d'informaci...) o, al contrari, com positives (dinmiques i suggerents).
Per tant, tenint en compte aquestes avantatges s precs considerar-les una via
d'ensenyament-aprenentatge, doncs, com apunta Domnguez (2007), "Estos programas
resultan ser un excelente apoyo para el proceso de enseanza-aprendizaje si en su diseo
existe una propuesta pedaggica y didctica para impulsar el aprendizaje de los alumnos".
(Domnguez, 2007, 3).
Pel que fa als programes utilitzats per fer presentacions acadmiques, Yee & Hargis
(2010) ens diuen que, si b durant molts d'anys, el rei de les presentacions escolars, tant de
mestres com d'alumnes, ha estat el PowerPoint, des de fa un parell d'anys aquesta tendncia
ha comenat a canviar. I no ens ha de sorprendre aquest canvi, ja que programes com el Prezi
o l'Emaze, ens permeten realitzar unes presentacions molt ms dinmiques i visuals i
representen una alternativa molt vlida si all que pretenem s realitzar presentacions de
superior categoria.
Aix que, tot i que Prats (2003) diu que "el PowerPoint nos permite crear
presentaciones interactivas en donde el usuario u orador puede romper con la linealidad y
secuencialidad de las diapositivas, navegando de una a otra mediante botones de accin"
(Prats, 2003, 2), altres autors discrepen (Gonzlez et.al, 2014; Yee & Hargis, 2010; Marcos,
Llorens & Satorre, 2013; Prats, 2012; Garca, 2009; Marqus & Casals, 2003; Del Casar &
Herradn, 2012) .
Per exemple, Gonzlez et.al (2014), diuen que el Prezi es pot considerar una
alternativa millor al PowerPoint, a causa del seu carcter lineal d'aquest ltim, ja que amb el
Prezi es pot dissenyar un mapa mental i guiar al pblic pels seus continguts de forma intutiva
i ordenada. A ms, segons Yee & Hargis (2010), el Prezi presenta un avantatge molt gran, i s
que ens ofereix la possibilitat d'integrar en les seves presentacions Powerpoints, a ms de
vdeos (propis o de youtube), i d'altres eines que complementin all que volem dir. Per aix,
actualment, Prezi est un esgla per damunt en el tema de les presentacions.
Aix es deu a la seva visualitzaci, terme que utilitzen Marcos, Llorens & Satorre
(2013) per referir-se a la fora expressiva que permet aconseguir la comprensi dun
contingut. Aquesta visualitzaci saconsegueix mitjanant ls de la infografia
(information graphics), s a dir, la representaci grfica de la informaci. Doncs, segons
Universitat de les Illes Balears
Curs 2014/15

22104 TICS aplicades a lEducaci Primria

Activitat obligatria

aquests autors, totes aquelles presentacions que presenten el seu contingut duna forma ms o
menys rpida i clara aconsegueixen una major comprensi. s el cas del Prezi, per tamb
del CmapTools, del Mindomo, de FreeMind, de MindNode, de Mindjet o dXMind.
Prats (2012), ens diu que "CmapTools s una eina molt potent que pot substituir, en
molts casos, a aplicacions especfiques, com pot ser PowerPoint o qualsevol altre programa
de presentacions (...); pensem que ofereix moltes ms possibilitats i usos dels quals se li estan
donant actualment..." (Prats, 2012, 1).
Tamb trobem una altra modalitat diferent de fer presentacions. Sn les anomenades
presentacions on-line, que segons Garca (2009), integren eines per a la construcci i
intercanvi (via on-line) de continguts similars, i aporten interessants avantatges per l'aplicaci
en entorns educatius (Garca, 2009, 10).
Cal anomenar, a ms, a Marqus & Casals (2003) els quals donen molta importncia a
una eina tecnolgica en concret per poder crear una bona presentaci oral. s el cas de la
pissarra digital, un element tecnolgic que dna molt de joc en les presentacions orals, ja que
suposa uns avanos extraordinaris, com el fet que sigui tctil, aportant molta agilitat a la
presentaci.
Tamb s del tot necessari considerar laportaci de Del Casar & Herradn (2012),
que consideren que el millor suport per una bona presentaci s lacompanyament dun vdeo
didctic. Creuen que a travs dun vdeo s poden remarcar moltes de les idees exposades
prviament i aix assimilar-les duna forma ms significativa.
Doncs, arribat a aquest punt, s important considerar tamb, a part de la multiplicitat
deines digitals que shan anomenat, quins elements shan de tenir en compte per a una
optimitzaci de la comunicaci, ja que segons Romero (2012), "() es un producto de la
mediacin de significados permeados por la experiencia, el conocimiento y la emocionalidad
del diseador, por lo que es necesario que ste conozca elementos bsicos de la semntica y
la semitica del diseo digital" (Romero, 2012, 8).
s per aquest motiu que Rosler (2006) i Moreno (2011) aconsellen que no sha
dapagar mai la llum, ja que la dimensi tridimensional desapareixeria; que lestil de la
presentaci sigui homogeni, contrastat, i amb la mida de la lletra gran per a una major
atracci; que el contingut sigui clar i breu, per millorar la interpretaci; que els elements
estiguin degudament ordenats per facilitar la seva comprensi; etc.
A tot aix afegeix Moreno (2011) que perqu una presentaci sigui accessible a
tothom, tenint en compte la diversitat, cal considerar altres estratgies com, per exemple,
evitar ls de gestos que no puguin ser advertits per persones cegues o utilitzar paraules com
aqu, aix... I assegurar-se que, si hi ha persones sordes com a espectadors, estan atentes
quan es parla i que accedeixen a la lectura labial.

2. MTODE
Per a l'elaboraci d'aquest article i, conseqentment, per obtenir una resposta a la
nostra pregunta d'investigaci, s'ha seguit un pautat procs de cerca d'informaci.

Universitat de les Illes Balears

Curs 2014/15

22104 TICS aplicades a lEducaci Primria

Activitat obligatria

2.1 Objectius de larticle.

Els objectius que volem aconseguir amb la realitzaci d'aquest article es separen amb
objectiu general i objectius especfics.
Objectiu general:
Conixer les caracterstiques, aix com tamb les diferents eines que podem utilitzar,
per a la realitzaci d'una presentaci didctica amb suport digital.
Objectius especfics:
Saber qu diuen els autors sobre les presentacions didctiques.
Identificar la diversitat d'elements, tant tcnics com actitudinals, que es poden
incloure dins d'una presentaci.
Determinar quins sn els principals programes per a la realitzaci de presentacions
amb suport digital.
2.1.1 La pregunta dinvestigaci i lobjectiu/s.
La pregunta d'investigaci a la qual es pretn donar resposta s: Com dissenyar bones
presentacions didctiques amb suport digital?
L'inters per aquest tema sorgeix perqu creiem que s molt important i necessari tenir
coneixement de les principals estratgies que es poden utilitzar a l'hora de dissenyar
presentacions amb suport digital, b sigui per part del docent com de l'alumne.
Aix i tot, podem dir que ja tenim alguns coneixements previs d'algunes eines per
poder efectuar aquesta mena de presentacions, com per exemple:
Microsoft Office PowerPoint, s un programa dissenyat per fer presentacions
amb text esquematitzat, aix com presentacions en diapositives, animacions de
text i imatges predissenyades o importades des d'imatges de l'ordinador.
CmapTools, s una eina per a confeccionar esquemes conceptuals. L'objectiu
del programa consisteix a presentar grficament conceptes terics .
PownTown, s un eina que ens ajuda a crear una infografia animada, o un petit
vdeo, en el qual comptar o resumir alguns dels aspectes que tractarem.
Prezi i Emaze, sn dos programes molt similars que ens permeten fer un tipus
de presentacions ms innovadores que integren diferents elements de suport al
missatge que volem transmetre. D'aquesta manera, en una mateixa presentaci,
podem integrar vdeos, enllaos a pgines web a les quals podem accedir a
l'acte, vdeos de Youtube sense la necessitat de descarregar-los i, fins i tot, s'hi
poden integrar presentacions PPS dins de la prpia presentaci Prezi o Emaze.
Com a caracterstica destacable, aquests programes permeten realitzar
presentacions de manera no presencial.
2.2 El procs de documentaci.

Universitat de les Illes Balears

Curs 2014/15

22104 TICS aplicades a lEducaci Primria

Activitat obligatria

Per a la realitzaci d'aquest article, s'han utilitzat espais de recerca com ERIC,
Dialnet, Google Academic, Redinet i Mendeley, en els quals s possible aplicar mtodes de
filtratge com l's de cometes ("") o de l'asterisc (*), aix com la barra de filtres prpia de cada
eina.
2.2.1 Els motius de seleccionar les paraules clau que shan utilitzat.
Les paraules clau que s'han utilitzat per a la recerca d'informaci sn: presentacions
didctiques amb suport digital, crear presentacions digitals/audiovisuals, presentacions
digitals i educaci, Power Point i Prezi, consells per realitzar una presentaci.
S'han seleccionat aquestes paraules claus per obtenir la informaci ms ajustada
possible i perqu els continguts trobats estassin el mxim de relacionats amb el nostre tema
d'investigaci. D'aquesta manera, els documents obtinguts parlen sobre la problemtica
abordada i tots tenen algun apartat que pot ser profits per realitzar l'article.
2.2.2 La quantitat de documents consultats.
La recerca d'informaci s'ha fet mitjanant la lectura i comprensi de cinc documents
per cada membre del grup relacionats amb el tema d'investigaci, dels quals sols se n'han
seleccionat tres per persona, com a bibliografia per a l'elaboraci d'aquest article.
Aquests documents empleats, un total de 24, presenten diverses tipologies,
especificades a la segent grfica, on s'indica el percentatge de documents que corresponen
cada tipus.
Grfic 1: Tipologies de documents

Font: Elaboraci prpia.

2.2.3 El procs de curaci.

Universitat de les Illes Balears
Curs 2014/15

22104 TICS aplicades a lEducaci Primria

Activitat obligatria

Durant el procs de curaci, cada un dels membres del grup ha procedit a curar 3
articles al nostre propi grup "22104_1415GXhidalgo_Grup1", tal i com estava previst.
D'altra banda, tots els integrants del grup s que hem procedit a curar alguns dels
nostres documents, tan al Grup Gran "22104GG_1415" com a grups d'altres companys, per
exemple al grup "22104_1415GXhidalgogrup2a" amb el qual hem compartit 5 documents i
que esperem que els hi hagin pogut resultar d'utilitat.
Aquest procs de curaci ens ha resultat molt til per a identificar quins dels
documents seleccionats inicialment ens podien resultar de major utilitat i quins, en canvi, no
ens serien tan tils per a utilitzar en la redacci del nostre article. Alguns d'aquests articles
descartats per nosaltres, han estat finalment curats a altres grups per a que ells s que els
puguin utilitzar, i d'altres han estat definitivament descartats.

3. RESULTATS
En base als nostres objectius podem afirmar que, una de les caracterstiques
fonamentals que ha de tenir una bona presentaci didctica amb suport digital s la
retroalimentaci de continguts entre l'educador i els educands. I, en segon lloc, per no
menys important, el foment de la participaci de tots els assistents. D'altra banda, hi ha
algunes recomanacions a tenir en compte per a que l'exposici de les presentacions es faci de
manera ptima: no apagar mai el llum, ja que la dimensi tridimensional desapareixeria, que
l'estil de les presentacions sigui homogeni i contrastat i el contingut sigui clar i breu, per a
una millor interpretaci i comprensi (Moreno, 2011; Rosler, 2006)
Diferents autors consultats coincideixen en afirmar que l's de les eines de treball que
les TIC posen al nostre abast per a aconseguir realitzar bones presentacions, no han de ser
vistes noms com una novetat l'objectiu de la qual s modernitzar la docncia, ha de ser una
via a la qual hem de treure tot el seu potencial didctic, i no caure, en cap cas, en l'error
d'emetre missatges unidireccionals ni carregar de contingut les presentacions fent-les pesades,
fredes o saturades d'informaci, sin, amb l'ajuda inestimable d'aquestes eines, crear una
comunicaci ms fluda i fer que els alumnes no siguin oients sin interlocutors, aconseguint
una interacci que enriqueixi l'aprenentatge, grcies a l'elaboraci prpia de presentacions
dinmiques i suggerents (Bartolom, 1999; Castells, Saiz, Moriyn & Garca, 2000;
Gonzlez et. al., 2014).
D'altra banda, diversos estudis realitzats en els darrers anys, han vingut a demostrar
l'eficcia per a millorar l'aprenentatge i l'assoliment de ms elevats objectius educatius,
grcies a l's d'eines de suport digital per a la realitzaci de presentacions dinmiques ja que
els receptors de presentacions orals presten doble atenci si les exposicions van
acompanyades d'elements virtuals i tecnolgics (Cook & Visser, 2014; Fang-O, Pao-Ta &
Wei-Hung,2013; Maroto, 2008).
Referent a quins sn actualment els programes ms utilitzats pel seu gran grau
d'eficincia i per la seva versatilitat, en la realitzaci de presentacions acadmiques podem dir
qu si b, als inicis del s.XXI, el PowerPoint era l'eina ms utilitzada i innovadora, grcies, en
part, a les seves possibilitats d'interacci entre usuari i orador, actualment les eines ms tils i
Universitat de les Illes Balears
Curs 2014/15

22104 TICS aplicades a lEducaci Primria

Activitat obligatria

innovadores a l'hora de crear presentacions impactants i dinmiques sn el Prezi, l'Emaze i

CmapTools ja que sn eines amb la capacitat de guiar el pblic pels seus continguts de
manera intutiva i ordenada, integrant vdeos didctics, enllaos i PowerPoints dins de les
prpies presentacions i resulten de la seva utilitzaci unes presentacions ms dinmiques i
atractives i, sobretot, molt grfiques. A ms d'oferir, alguns d'ells, la possibilitat de realitzar
presentacions de manera no presencial (Del Casar & Herradn, 2012; Garca, 2009; Gonzlez
et.al, 2014; Marcos, Llorens & Satorre, 2013; Prats, 2003; Prats, 2012).
s a aquestes alades de l'article quan ens atrevim a afirmar que un model
d'aprenentatge com l'actual, fonamentat en el "LifeLongLearning", ens ha d'empnyer a voler
avanar constantment tan en els nostres coneixements com en la manera d'exposar-los i
compartir-los, per a aconseguir que aquests siguin assolits amb les mnimes dificultats per
aquells amb qui sn compartits. s per aix que, cada vegada ms, es posa de manifest la
utilitat de les presentacions dinmiques amb suport digital per a presentar al pblic all que
volem dir i, pel mateix motiu, els professors inclouen cada cop ms continguts digitals a les
classes que imparteixen i fan s d'aquestes eines de treball ja que s'imposa la necessitat,
tamb a les aules, d'elaborar materials que estiguin en consonncia amb una societat
tecnolgica com l'actual (Moreno, 2009; Prats, 2012; Ruz, 2010).

4. DISCUSSI
s amb la finalitzaci daquest article que un sadona de la importncia que t
dissenyar una bona presentaci per transmetre coneixements a les altres persones i per
plasmar informaci. Cal dir, que tamb som conscients de que les presentacions amb suport
digital sn presentacions amb les quals es pot plasmar la informaci duna manera molt
atractiva tot i afegint animacions, transcisions i efectes que fan que lexposici duna
presentaci sigui una activitat divertida i no gens avorrida o pesada. Tamb, podem dir que
les presentacions han de prescindir de molta lletra i han dinteractuar amb el receptor, fent
que presti atenci en tot moment al material que se li est mostrant. Per tant, ens trobem en
condicions dafirmar que les presentacions didctiques, concretament les presentacions amb
suport digital ens permeten presentar la informaci duna manera molt ms clara i precisa.
Tamb, podem esmentar que aquestes presentacions sutilitzen molt per presentar treballs
grupals davant dun collectiu, com podria ser una aula dEducaci Primria.
Per tant, laplicaci de les presentacions didctiques amb suport digital dins daules
dEducaci Primria, com ja hem dit abans, s molt til per a la presentaci, tant per part dels
alumnes com del professor, al collectiu de laula per a explicar la teoria, en el cas del docent;
o per exposar un treball, en el cas dels alumnes. Lavaluaci daquestes presentacions fetes
per part dels alumnes es faria dacord amb uns tems establerts pel professor que podrien
tractar aspectes explicats anteriorment (disseny de la presentaci, quantitat de lletra i
dimatges de la presentaci, animacions i transicions...).

REFERNCIES BIBLIOGRFIQUES
Universitat de les Illes Balears
Curs 2014/15

22104 TICS aplicades a lEducaci Primria

Activitat obligatria

Barber, E. & Bada, A. (2004). Educar con aulas virtuales. Orientaciones para la innovacin
en el proceso de enseanza y aprendizaje. Madrid: Antonio Machado Libros, S.A. Disponible
en:http://campusmoodle.proed.unc.edu.ar/file.php/338/Bibliografia/Unidad_1/educar_con_au
las_virtuales.pdf Consulta: 14/12/2014.
Bartolom Pina, A. R. (1999). El diseo y la produccin de medios para la enseanza. En J.
Cabero Almenara (Ed.) Tecnologa educativa. Madrid: Sntesis, 71-86. Disponible en:
http://e.asset.soup.io/asset/2982/3614_92e8.pdf Consulta: 10/12/2013.
Cabero Almenara, J. (2004). No todo es Internet: Los medios audiovisuales e informticos
como recursos didcticos. Comunicacin y Pedagoga, 2004, 20019-23, pp. 1-8. Disponible
en:http://www.cursosdred.es/php/cursos/sc_medios_didacticos/modulo1/unidad3/ampliar/noT
odoEsInternet_Cabero.pdf Consulta: 08/12/2014.
Cabero Almenara, J. (1998). Uso didctico de las presentaciones colectivas por medios
informticos.
Comunicar,
N
11,
pp.
149-157.
Disponible
en:
http://rabida.uhu.es/dspace/bitstream/handle/10272/815/b11081636.pdf?sequence=1
Consulta: 08/12/2014.
Castells, P., Saiz, F., Morrin, R. & Garca, F. (2000). Modelizacin y Diseo Interactivo de
Interfaces con estructura dinmica. En: I Jornadas de Interaccin Persona-Ordenador
(Interaccin
2000).
Granada:
junio
2000.
Disponible
en:
http://arantxa.ii.uam.es/~castells/publications/interaccion00.pdf Consulta: 07/12/2014.
Cook, M. & Visser, R. (2014). Multimedia Presentations of Mitosis: An Examination of SplitAttention, Modality, Redundancy, and Cueing. Journal of Educational Multimedia and
Hypermedia,
v.23
n.2
(Abril,
2014),
pp.
145-161.
Disponible
en:
http://www.editlib.org/p/111806/ Consulta: 12/12/2014.
Del Casar Tenoria, M.., & Herradn Dez, R. (2012). El vdeo didctico como soporte para
un b-learning sostenible. Arbor, 187 (Extra_3), pp. 237-242. Disponible en:
http://arbor.revistas.csic.es/index.php/arbor/article/view/1433/1441 Consulta: 12/12/2014.
Domnguez Chvez, H. (2008). La formacin de profesores en Tecnologas de la Informacin
y la Comunicacin (TIC) para integrar material acadmico interactivo en el bachillerato de la
Universidad Nacional Autnoma de Mxico (UNAM). Revista Iberoamericana de Educacin,
N 48/1 (15 de desembre de 2008). Disponible en: http://rieoei.org/expe/2477Chavezv2Maq.pdf Consulta: 14/12/2014.
Fang-O, K.; Pao-Ta, Y. & Wei-Hung, H. (2013). Develop and evaluate the effects of
multimodal presentation system on elementary ESL students. The Turkish Online Journal of
Educational Technology October 2013, volume 12, issue 4. Disponible en:
http://files.eric.ed.gov/fulltext/EJ1018039.pdf Consulta: 08/12/2014.
Garca Manzano, A. A. (2009). Redes sociales y aprendizaje a travs de las presentaciones
on-line. Revista Electrnica Teora de la Educacin. Educacin y Cultura en la Sociedad de la
Universitat de les Illes Balears
Curs 2014/15

22104 TICS aplicades a lEducaci Primria

Activitat obligatria

Informacin.
Vol.
10.
N
1.
Marzo
2009.
Disponible
en:
http://campus.usal.es/~teoriaeducacion/rev_numero_10_01/n10_01_garcia_manzano.pdf
Consulta: 07/12/2014.
Gonzlez Daz, C.; Fortanet van Assendelft de Coiningh, C.; Mira Pastor, E.; Iglesias Garca,
M.; Lpez Ramn, J. & Mora Santacruz, L. (2014). Ms all del Power Point: nuevos
programas para la exposicin de trabajos. En: XII Jornadas de Redes de Investigacin en
Docencia Universitaria. El reconocimiento docente: innovar e investigar con criterios de
calidad. Alicante: Universidad de Alicante, 3-4 de julio de 2014. Disponible en:
http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/41768/1/2014_XII_Jornadas_Redes_30.pdf
Consulta: 12/12/2014.
Marcos, C.L.; Llorens, F. & Satorre, R. (2013) Estructura narrativa en las presentaciones
acadmicas. Mapas conceptuales frente a discursos secuenciales. Repositorio Institucional de
la
Universidad
de
Alicante.
Disponible
en:
http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/29275/1/333548.pdf Consulta: 12/12/2014.
Maroto Marn, O. (2013). El uso de las presentaciones digitales en la educacin superior: una
reflexin sobre la prctica. Revista Electrnica publicada por el Instituto de Investigacin en
Educacin (Universidad de Costa Rica), Vol. 8, N 2, 30 de agost de 2008, pp. 1-21.
Disponible en: http://revista.inie.ucr.ac.cr/uploads/tx_magazine/uso_01.pdf Consulta:
07/12/2014.
Marqus, P. & Casals, P. (2003). La pizarra digital en el aula de clase, una de las tres bases
tecnolgicas de la escuela del futuro. Revista Fuentes, 4, 2003, pp. 54-55. Disponible en:
http://institucional.us.es/revistas/fuente/4/MONOGRAFICOS/LA%20PIZARRA
%20DIGITAL%20EN%20EL%20AULA%20DE%20CLASE.pdf Consulta: 12/12/2014.
Moreno Lpez, L. (2009). Consejos de cmo crear un documento universal (formato. txt)
como alternativa a documentos digitales no accesibles. CESyA (Setembre, 2009). Disponible
en: http://ocw.uc3m.es/ingenieria-informatica/evitando-las-barreras-de-accesibilidad-en-lasociedad-de-la-informacion/material-de-clase-en-formato-ppt/guias-tema-4/consejos-decomo-crear-un-documento-universal-formato-.txt-como-alternativa-a-documentos-digitalesno-accesibles-formato-pdf-accesible.pdf Consulta: 11/12/14.
Moreno Lpez, L. (2011). Consejos de cmo elaborar una presentacin accesible (digital y
oral).
CESyA
(Marzo,
2011).
Disponible
en:
http://www.carteleraaccesible.es/files/documentos/ConsejosComoElaborarPresentacionAcces
ibleDigitalyOral.pdf Consulta: 12/12/2014.
Prats, M.A. (2003) 30 actividades para utilizar las TIC en el aula. Infonomia, del 15 de
desembre
de
2003.
Disponible
en:
http://www.quadernsdigitals.net/datos/hemeroteca/r_1/nr_502/a_6873/6873.pdf
Consulta:
14/12/2014.
Prats Garca, E. (2012). El uso de video-presentaciones creadas con CmapTools en la
modalidad de formacin on-line: un estudio preliminar. En: Concept Maps: Theory,
Universitat de les Illes Balears
Curs 2014/15

22104 TICS aplicades a lEducaci Primria

Activitat obligatria

Methodology, Technology. Proc. of the Fifth Int. Conference on Concept Mapping. Malta:
2012. pp. 196-203. Disponible a: http://eprint.ihmc.us/214/1/cmc2012-p87.pdf Consulta:
08/12/2014.
Romero, G. (2012). Diseo de interfaces grficas orientadas a presentaciones digitales de
materiales educativos e investigaciones. En: Memorias del XVII Congreso Internacional de
Informtica
Educativa,
TISE.
Santiago,
Chile:
2012.
Disponible
en:
http://www.tise.cl/volumen8/TISE2012/15.pdf Consulta: 12/12/2014.
Rosler, R. (2006). Los 7 pecados capitales del PowerPoint. Revista Argent Neuroc. Vol. 19,
N 20, 2006, pp. 79-82. Disponible en: http://www.scielo.org.ar/pdf/ranc/v20n2/v20n2a07.pdf
Consulta: 11/12/2014.
Ruz Martn, I. (2010). Diseo y elaboracin de materiales informatizados en el mbito de la
orientacin educativa y la tutora. Pixel-Bit. Revista de Medios y Educacin, N 36, Gener
2010, pp. 41-51. Disponible en: http://www.sav.us.es/pixelbit/pixelbit/articulos/n36/3.pdf
Consulta: 12/12/2014.
Solsona, F. (2000). Consejos tiles para mejorar las presentaciones tcnicas audiovisuales.
ACIMED,
N
8
(3),
pp.
239-243.
Disponible
en:
http://scielo.sld.cu/pdf/aci/v8n3/aci10300.pdf Consulta: 08/12/2014.
Yee K. & Hargis J. (2010). Prezi: A different way to present. Turkish Online Journal of
Distance Education-TOJDE, ISSN 1302-6488, Vol. 11, N 4, Notes for Editor-1, (Abril,
2010). Disponible en: http://files.eric.ed.gov/fulltext/EJ1042449.pdf Consulta: 08/12/2014.
Zepeda, H.; Galvn, I. & Mndez, M.E. (2012). Las prcticas didcticas de los docentes
universitarios apoyadas con las Tic. Revista Iberoamericana para la investigacin y el
desarrollo.Vol. 3, N 5. Disponible en: http://www.ride.org.mx/version9-10-1112/index.php/RIDE/article/download/75/72 Consulta: 11/12/2014.

Universitat de les Illes Balears

Curs 2014/15