ECOSISTEMES TERRESTRES

Vegetaci i fauna

AMB EL SUPORT DE :

COLLABOREN :

ECOSISTEMES TERRESTRES, Vegetaci i fauna

3

ECOSISTEMES TERRESTRES
Vegetaci i fauna

Grup dEstudis de la Naturalesa (GEN-GOB Eivissa)

C/ Major, 20. Can Llaudis. Dalt Vila
07800 Eivissa
Tel. 971 390674
www.gengob.org
e-mail: gen@gengob.org

Disseny i Maquetaci: scar Moreta

Fotografia de coberta: Mari Mar
Revisi lingstica: Carles Torres
Coordinaci: Cristina Requena

AGRAMENTS
El Grup dEstudis de la Naturalesa (GEN-GOB Eivissa) agraeix la collaboraci prestada per a lelaboraci daquest material
educatiu a les segents entitats, institucions i persones: Fundacin Biodiversidad, Fundaci SA NOSTRA Caixa de Balears,
Ajuntament de Formentera, Obra Cultural Balear de Formentera, Enciclopdia dEivissa i Formentera, Arxiu dimatge i so del
CIEF, Nria Valverde, Patrcia Arbona, Pepa Planells, Santi Costa, Josep Llus Ribas, Esteve Cardona, Hazel Morgan, David
Garca, Miquel Garau, Vicent Guasch, Oliver Martnez i Sebasti Torrens.

ECOSISTEMES TERRESTRES, Vegetaci i fauna

5

NDEX
QU S UN ECOSISTEMA?

Factors determinants
ILLOTS I PENYA-SEGATS

11

Vegetaci
Fauna
DUNES I COSTA BAIXA

15

Vegetaci
Fauna
ZONES HUMIDES

19

Vegetaci
Fauna
BOSC I GARRIGA

23

Vegetaci
Fauna
CONREUS

27

Vegetaci
Fauna
GLOSSARI

31

BIBLIOGRAFIA

31

ECOSISTEMES TERRESTRES, Vegetaci i fauna

7

QU S UN ECOSISTEMA?
Un ecosistema, o un hbitat, s un conjunt dorganismes
mtuament condicionats que ocupen un territori definit. Les
dimensions dels ecosistemes poden ser molt diferents, ja
que un ecosistema el pot constituir el tronc dun arbre
caigut, aix com un bosc o un oce.
Formentera, malgrat la seua reduda extensi, presenta una
gran diversitat d'ecosistemes (platges i dunes, illots, penyasegats, salines, camps de conreu, boscos, torrents...) amb
diferents caracterstiques ambientals, que formen un
extraordinari mosaic de gran riquesa ambiental i paisatgstica.

per la prpia influncia de lhome com per la de les espcies

introdudes per aquest, de forma directa o indirecta.

Sargantana. Foto: Mari Mar

Els penya-segats sn un ecosistema molt caracterstic de

Formentera. Foto: Mari Mar

Vegetaci
Sn molts els factors que determinen quins sn els
organismes que hi ha actualment a lilla.
Allament geogrfic. Al llarg de la histria geolgica de les
Balears, aquestes han patit diversos episodis en qu shan
succet moments dallament i duni amb el continent. Les
espcies que quedaren a Formentera, provinents del
continent, evolucionaren donant lloc a noves espcies,
endmiques, espcies niques que enriqueixen el patrimoni
natural de lilla.
Un exemple d'aquest procs evolutiu s el de la sargantana
(Podarcis pityusensis), l'nic representant actual de la fauna
vertebrada terrestre abans de l'arribada de l'home, i que ha
evolucionat donant lloc a subespcies diferents a
Formentera aix com als illots.
Formentera compta amb un nombre relativament important
dendemismes per t poques espcies, per aix els
ecosistemes sestructuren amb pocs organismes, alguns
d'ells, nics. s aqu on resideix la seua gran fragilitat, ja que
qualsevol alteraci dins aquests ecosistemes pot tenir
conseqncies irreversibles.
Introducci despcies. Larribada de lhome a lilla va
provocar la desaparici duna part de la fauna original, tant

La flora original de Formentera tamb ha anat modificant-se

per lacci humana. Lhome ha afavorit la presncia de
determinades espcies, com els pins per lexplotaci forestal,
i tamb ha substitut gran part de la vegetaci tradicional per
conreus.
La vegetaci litoral conserva una major riquesa delements
originals i s d'un gran inters.
Clima mediterrani semirid. Lescassesa daigua constitueix
un factor limitant i la principal dificultat pel desenvolupament
dels ecosistemes terrestres, pel que sn nombroses les
estratgies desenvolupades per la vegetaci per fer front a
aquesta dificultat, entre delles destaquen:
Emmagatzemar aigua de forma subterrnia (en bulbs,
com les cebes marines) o aria, en les plantes
suculentes.
Adaptacions en les fulles per reduir la prdua daigua o
evapotranspiraci: reduint la seua mida (cepell), fent-les
desaparixer completament (esparregueres), fer-les
dures i impermeables (mata) o recobrir-les de pls
(estepa blanca).
Arribar a capes profundes on el sl cont ms humitat
mitjanant arrels molt llargues (savines).
Si a les illes la influncia del mar s molt gran, a Formentera
aquest efecte s encara major, donada la seua forma
retallada i redudes dimensions. A lestiu, les brises de mar
cap a terra suavitzen les temperatures i augmenten la
humitat ambiental, a la vegada que desplacen cap a linterior
lesprai sal resultant dels rompents de l'onatge. Aquest
esprai sal constitueix un factor de control limitant de les
comunitats vegetals i animals, ja que redueix el nombre
despcies que poden viure en primera lnia de costa.
ECOSISTEMES TERRESTRES, Vegetaci i fauna
9

La combinaci de tots aquests factors fan possible a

Formentera lexistncia de diversos ecosistemes, amb
caracterstiques ben diferenciades i, sovint, difcils per a les
plantes i animals que hi viuen.

Vegetaci dunar. Foto: Mari Mar

Orografia i sls. Les formes del relleu de lilla sn

determinants per a la flora i la fauna: labsncia de
muntanyes, les elevacions de materials calcaris que acaben
bruscament en penya-segats, la presncia de coves, avencs,
escletxes...
Els sls, majoritriament prims i frgils, sn pobres, molt
pedregosos i coberts, en gran part, per crostes calcries, el
que a lilla es coneix com es tap. Malgrat aquestes difcils
condicions per obtenir humitat, subjectar les arrels o retenir
un poc de terra, en alguns llocs, sobre la roca nua, apareixen
plantes i arbustos.

Foto: Mari Mar

La vegetaci es desenvolupa en condicions extremes. Foto: Mari

Mar

ECOSISTEMES TERRESTRES, Vegetaci i fauna

10

ILLOTS I PENYA-SEGATS
Els penya-segats sn zones on la marcada pendent impedeix
la retenci del sl i la infiltraci de l'aigua i, en el cas de
Formentera, reben la influncia dels vents procedents de la
mar i de l'esprai sal. Aqu, el sl, escs i pobre en matria
orgnica, s'acumula a les fissures i escletxes on, puntualment,
apareixen plantes i arbustos, tamb condicionats per
lorientaci del penya-segat, que els proporcionar una
major o menor insolaci.
Algunes daquestes plantes, adaptades a condicions
ambientals tan dures, sn espcies endmiques o de reduda
distribuci.
Els penya-segats tamb constitueixen importants zones de
nidificaci per a diferents ocells marins.
Els penya-segats a Formentera caracteritzen en gran mesura
el paisatge, ja que sn molt importants la representacions
daquests ecosistemes a la Mola i es Cap de Barbaria.
Les coves i avencs dels penya-segats presenten
caracterstiques com, la manca de llum, lelevada humitat i la
temperatura constant. Labsncia de llum daquests indrets
impedeix l'existncia d'organismes fotosintetitzadors, i la
producci primria s molt limitada. La major part dels
recursos trfics* procedeixen de l'exterior i s'introdueixen a
les cavitats per diferents vies:
Mitjanant l'aigua de pluja que, en infiltrar-se, arrossega
la fracci orgnica present al sl.
Per la gravetat, que fa introduir matria orgnica com
fullaraca, branques en descomposici...
Pels animals que, en visitar ocasionalment les cavitats,
aporten els excrements i sovint els seus cadvers,
aprofitats tots ells per les espcies saprfagues*.

Els illots constitueixen vertaderes reserves de biodiversitat. Foto:

Esteve Cardona

Els penya-segats de Formentera alberguen distintes espcies

de gran inters botnic, algunes, endemismes de les Pitises
com:
Saxifraga corsica ssp. cossoniana: descoberta a principis
del segle XX. Forma una massa de fulles arrodonides,
amb inflorescncies* ramificades des de la base, amb
flors blanques, duns 2 cm. i amb 5 ptals.
Asperula pauii: s una herba amb soca a la base molt
ramificada, amb branques verd - blanquinoses i fulles
lineals oposades de fins a 4 cm. Les flors sn blanques o
tacades de rosa.
Galium friedrichii: mata amb fisonomia herbcia i fulles
lineals que neixen al mateix nivell, amb una
inflorescncia densa de petites flors blanques.

Als illots, les condicions ambientals sn tamb molt dures,

per la qual cosa moltes de les espcies presents, estan molt
especialitzades.
Moltes delles sn espcies endmiques. Entre els
organismes que es troben als illots destaquen les plantes i els
ocells marins.

Vegetaci
Als penya-segats i illots, la vegetaci es veu condicionada per
diversos factors:
La sal, que transportada pel vent en forma de petits
cristalls o de gotes daigua salada, salinitza el sl o es
diposita sobre la vegetaci.
El vent, que a part de la seua acci mecnica, t una
important acci fisiolgica dessecant.
La qualitat del substrat, que determina en gran manera,
les comunitats que sinstallen en aquest hbitat..

Scabiosa cretica. Foto: Mari Mar

(* veure glossari)
ECOSISTEMES TERRESTRES, Vegetaci i fauna
11

Les aus marines sn les espcies que es troben estretament

vinculades a la mar, com a font de recursos i que no poden
sobreviure fora della. Aquestes aus es classifiquen en dos
grups:
Pelgiques: passen la major part de la seua vida a la mar.
Costaneres: viuen lligades a les zones litorals.
Entre les aus marines costaneres de Formentera trobam
espcies sedentries com la gavina camagroga (Larus
michahellis) i la gavina roja (Larus audouinii).
La gavina roja s una espcie endmica de la Mediterrnia,
cria als illots que envolten Formentera, sobretot a
sEspardell i Illes Negres. Els intents de cria a Formentera
mai no han aconseguit lestabilitat necessria i les colnies
han acabat per desaparixer, possiblement per la presncia
de rates o per la major competncia de la gavina camagroga,
tan abundant que adquireix caracterstiques de plaga arreu
de les Balears.

Asperula pauii. Foto: Hazel Morgan

Tamb trobam altres espcies com:

Lar intricat (Lycium intricatum): noms es troba a
Formentera i a Mallorca. s un arbust que no fa ms
d1,5 m, molt ramificat, amb branques tortuoses i
moltes espines. T fulles carnoses i flors en forma de
petita trompeta de color lila o porpra. Viu a les zones
de major insolaci.
La col de penya o herba penyalera (Scabiosa cretica): es
troba a totes les illes Balears. T fulles en forma de
ferro de llana de color verd clar i flors violetes en
inflorescncies damunt un llarg peduncle.
La palma borda (Chamaerops humils): s lnica palmera
autctona de les Balears. Presenta fulles en forma de
ventall i tronc columnar que pot arribar a fer varis
metres.

Gavina roja (Larus audouinii). Foto: Mari Mar

Entre les espcies pelgiques trobam el virot o virot petit

(Puffinus mauretanicus), la baldritja o virot gros (Calonectris
diomedea) i el paio o fumarell (Hydrobates pelagicus). Entre
aquestes espcies, la ms representativa s el virot, ocell
endmic de les Balears. Tradicionalment ha estat un
nidificant molt abundant als penya-segats arreu de lilla, aix
com tamb als illots (sEspardell, sEspalmador, i existeixen
indicis als altres illots).

Fauna
Illots i penya-segats presenten unes condicions de vida
similars per a la fauna que els habita, per diferent en quant
a la possibilitat de colonitzaci, ja que laccs als illots s ms
limitat, especialment per a la vegetaci.
Aix, les condicions de difcil accs, i per tant de difcil
comunicaci amb altres poblacions, han propiciat unes
adaptacions evolutives que generen endemismes de gran
inters.
Les aus s el grup de vertebrats ms mpliament representat
dins aquests ecosistemes, essent les aus marines les ms
significatives.

ECOSISTEMES TERRESTRES, Vegetaci i fauna

12

Virot (Puffinus mauretanicus). Foto: David Garca

Aquest ocell est en perill dextinci per diversos motius.

Actualment pateix una forta pressi, en la depredaci de les
cries, per part dels depredadors introduts per lhome, tant a
Formentera com als illots: els gats i les rates. Laltre factor
ha set la forta pressi cinegtica a la qual ha set sotms
durant molt de temps, constituint un complement proteic
fonamental per a la poblaci de Formentera des de temps
immemorials.
La baldritja s tamb abundant en aquest ecosistema. Vola
de manera ms pausada que el virot, s de major
envergadura i tamb ha estat caada de manera tradicional,
per en menor proporci. Curiosament aquesta espcie
sempre ha estat ms abundant que el virot a la resta dilles,
per no aix a Formentera, on el virot s clarament superior
en nombre.

Baldritja (Calonectris diomedea). Foto: David Garca

El fumarell s una altra espcie de gran inters. Com el virot,

es veu afectat per la pressi depredadora de gats i rates, per
la qual cosa noms cria a sEspardell. Noms sel veu en
poca de cria ja que la resta de lany viu a mar oberta, com
la resta docells pelgics.
Un altre grup docells presents als penya-segats sn els
rapinyaires. Aquests ocells, caracteritzats per ser grans
caadors, es classifiquen en dirns i nocturns. Als penyasegats de Formentera crien el falc pelegr (Falco peregrinus),
el xoriguer (Falco tinnunculus) i lliba (Tyto alba), utilitzant,
els dos darrers, terres de linterior per caar.
Les mrleres o psseres (Monticola solitarius), els corbs
(Corvus corax), els teulats lliris (Petronia petronia) o les falzies
(Apus apus), a ms daltres menys habituals, poden fer servir
aquest hbitat per nidificar.
Entre els rptils noms hi ha cinc espcies, quatre de les
quals han set introdudes a Formentera per lhome. Aquestes
sn:
El dragonet (Hemidactylus turcicus)
El drag (Tarentola mauritanica)
La sargantana (Podarcis pityusensis)
La tortuga mora (Testudo graeca)
La tortuga mediterrnia (Testudo hermanni)

El dragonet est mpliament distribut per tota lilla i el drag

s ms escs i localitzat. Les dues espcies salimenten
dinsectes que cacen a la nit.
Les dues tortugues de terra varen ser introdudes per
lhome de manera recent, no havent consolidat poblacions
lliures.
La sargantana s, sens dubte, lespcie ms interessant
daquest grup, lnic rptil endmic de Formentera i dEivissa.
Ja present a lilla abans de larribada dels humans, s
abundant a tota Formentera, aix com als illots, presentant
una gran diversitat de formes, tamany i colors, havent
evolucionat en nombroses subspcies. Salimenta bsicament
dinsectes, encara que tamb menja fruits i altres parts
vegetals en general.

Sargantana (Podarcis pityusensis formenterae). Foto: David Garca

El conill (Oryctolagus cunuculus) s el mamfer herbvor

salvatge de majors dimensions. Present a gaireb qualsevol
ecosistema, s a les zones rocoses de penya-segats on troba
el seu principal refugi i on ha subsistit majoritriament. A
travs del temps ha estat repetidament saquejat per la
mixomatosi* i de nou repoblat amb exemplars domstics,
donant lloc a una barreja gentica considerable. Ha estat,
possiblement, lespcie cinegtica per excellncia, associada
al ca eivissenc.
Els quirpters viuen associats a coves i avencs, de vegades a
pins, on passen el dia esperant la nit per desenvolupar la seva
activitat. A Formentera shan identificat fins a vuit espcies
diferents:
Ratapinyada petita (Pipistrellus pipistrellus), la ms
abundant, associada a estructures antrpiques*.
Ratapinyada de ferradura grossa (Rinolophus ferrumequinum).
Ratapinyada de ferradura petita (Rinolophus hipposideros).
Ratapinyada de vores clares (Pipistrellus kuhli).
Ratapinyada orelluda (Plecotus austriacus).
Ratapinyada muntanyenca (Hypsugo savii).
Ratapinyada de cua llarga (Tadarida teniotis).
Ratapinyada de bosc (Barbastella barbastellus).

ECOSISTEMES TERRESTRES, Vegetaci i fauna

13

La ratapinyada petita (Pipistrellus pipistrellus) s la ms abundant a

lilla. Foto: David Garca

Foto: Mari Mar

ECOSISTEMES TERRESTRES, Vegetaci i fauna

14

DUNES I COSTA BAIXA

Entre els promontoris de la Mola i el Cap de Barbaria
trobam una franja de terres baixes, amb extensions de costa
rocosa i arenosa. Sobre la costa arenosa trobam els sistemes
dunars, sent els ms notables els de Migjorn, Cavall den
Borrs, ses Illetes, Llevant i el de s'Espalmador, que penetra
terra endins amb una zonaci d'espcies caracterstica.

Malauradament les dunes han patit, i continuen patint,

importants impactes: extraccions com a material per a la
construcci, trnsit de persones i vehicles de forma
continuada, neteja mecnica de les platges... actuacions que
han fet necessari, en alguns casos, el tancament de lespai
dunar i la delimitaci daquest amb passarelles per a poder
accedir a algunes platges.

La installaci de passarelles s efectiva en la protecci del

sistema dunar. Foto: Mari Mar
Platja de Llevant. Foto: Miquel Garau

Les espcies que es donen sobre els sistemes dunars sn

tamb molt especialitzades, tant pel tipus de substrat sobre
el que es desenvolupen (mobilitat) com per les condicions
de lentorn (proximitat a la mar: vent i sal).
L'arena representa un tipus de substrat on la retenci d'aigua
s mnima. La pluja s'escola pels porus que formen els grans
d'arena i s'emporta amb ella els nutrients i la sal. Aix, les
dunes sn, sobretot, un espai pobre en nutrients, sent
aquest el principal factor limitant, per damunt de la presncia
de sal o la manca d'aigua.
Moltes plantes dunars han desenvolupat rizomes*, o altres
rgans, que els permeten ancorar la planta sobre larena.
Tenen, per tant, un paper molt important en la fixaci de
larena i, en conseqncia, en la formaci i el manteniment
del sistema dunar litoral.

A la costa rocosa es donen moltes de les caracterstiques ja

esmentades: sl escs, forta influncia del vent i de la mar,
aix com la manca daigua dola. s un tipus de costa present
a es Pi des Catal, la platja de Migjorn i la costa de
Tramuntana.

Vegetaci
La formaci dels sistemes dunars est ntimament lligada a la
presncia dun determinat tipus de vegetaci.
Hi ha poques espcies que poden installar-se sobre larena
nua, les anomenades pioneres o colonitzadores. Aquestes
plantes, una vegada installades, afavoreixen la presencia
daltres ja que estabilitzen larena i redueixen lefecte del
vent. Entre aquestes plantes pioneres trobam el card de
platja (Eryngium maritimus).

ECOSISTEMES TERRESTRES, Vegetaci i fauna

15

Card de platja (Eryngium maritimus). Foto: Vicent Guasch

Chaenorhinum formenterae. Foto: Mari Mar

Aix, les plantes pioneres creen una primera banda de

vegetaci formada per la comunitat de jull de platja
(Agropyron junceum ssp. mediterraneum), gramnia que forma
gespes poc denses i amb una cobertura molt discontnua.
Darrera daquesta primera lnia de vegetaci, apareixen les
espcies que protegeixen i estabilitzen les primeres dunes.
Aquestes dunes, no fixades, es veuen colonitzades per una
segona banda de vegetaci, que ocupa especialment els cims
de les dunes: la comunitat de borr (Ammophila arenaria),
molt caracterstic.
En una tercera lnia, i ja sobre les dunes semifixades, es troba
una comunitat vegetal molt senzilla dominada per la
Crucianella maritima i el Lotus creticus ssp. cytisoides, formant
una cobertura molt superior a les anteriors.
En una quarta lnia apareixeria el bosc litoral, creant les
dunes fixes i format per savines, pins i altres plantes
associades als pinars.
Als sistemes dunars es troba altre endemisme, el
Chaenorhinum formenterae. Aquesta planta de cicle anual,
molt diminuta, t una nica tija amb flors de color lila i les
fulles es situen a la base, formant una roseta.

Altres espcies presents sn el fonoll mar (Crithmum

maritimum), el rave de mar (Cakile maritima), el lliri de platja
(Pancratium maritimum) o el molinet (Silene cambessedesii),
important endemisme pitis.

ECOSISTEMES TERRESTRES, Vegetaci i fauna

16

Molinet (Silene cambessedesii). Foto: Mari Mar

Tamb s important lherba des Trucadors (Otanthus

maritimus), planta de tiges i fulles recobertes duns pls
blancs. Les tiges es tomben a terra i les fulles tenen forma
desptula, sent les flors grogues i oloroses. Floreix a lestiu i
es troba a la Punta des Trucadors i sEspalmador. A
Formentera s usada com a planta medicinal, per aix es pot
trobar cultivada a altres indrets de lilla.

colepters (escarabats) que arriben a formar fins a 19

endemismes. Particularment important resulta la famlia dels
Tenebrinids (escarabats no voladors) amb gneres com
Pachychila i Tentyria.

Fura (Pimelia elevata). Foto: Mari Mar

Herba des Trucadors (Otanthus maritimus). Foto: Mari Mar

Fauna
Les espcies animals que es troben dins aquest ecosistema
no sn gaire diferents de les de la resta decosistemes de
Formentera i els illots que lenvolten. Tot i aix, aquest
hbitat alberga algunes espcies daus destacades, com el
picaplatges camanegra (Charadrius alexandrinus) que lutilitza
com a lloc de cria, o el remena rocs (Arenaria interpres), que
aprofita els munts de fulles mortes de posidnia de la vorera
de les platges per alimentar-se i descansar en el seu pas
migratori.

Picaplatges camanegra (Charadrius alexandrinus). Foto: David

Garca

El major inters faunstic, per, recau en la presncia de

nombrosos endemismes dins el mn dels invertebrats. Cal
destacar el grup dels gasterpodes al qual pertanyen els
caragols del gnere Trochoidea, amb 19 subespcies presents
a Formentera. Molt important s tamb el grup dels

ECOSISTEMES TERRESTRES, Vegetaci i fauna

17

Foto: Vicent Guasch

ECOSISTEMES TERRESTRES, Vegetaci i fauna

18

ZONES HUMIDES
Les zones humides sn espais on laigua s el factor principal
regulador del medi i de la flora i la fauna relacionades amb
ell. Sn els ecosistemes ms amenaats a tot el mn, per la
continua dessecaci, conversi i contaminaci, aix com per
lexcessiva explotaci dels seus recursos.
Entre els seus valors ambientals ms importants destaca la
utilitzaci daquests espais per un gran nombre docells, ja
que es tracta de zones molt adequades per a la cria i
alimentaci de moltes espcies, i constitueixen un important
punt de descans en les rutes migratries.
A Formentera es dna aquest tipus decosistema a l'Estany
Pudent, l'Estany des Peix, ses Salines i la petita bassa de
s'Espalmador, totes elles zones protegides i que formen part
del parc natural de ses Salines dEivissa i Formentera, a ms
destar declarades com a zones Ramsar.

Vista aria de lEstany Pudent i lEstany des Peix. Foto: Miquel

Garau

Cal destacar que les llacunes litorals, com lEstany Pudent i

lEstany des Peix, sn ecosistemes molt localitzats a la conca
Mediterrnia i molt caracterstics de lilla de Formentera.
La franja de terra que envolta aquests espais sn sls bastant
salinitzats i en ells es desenvolupa una comunitat vegetal
molt especialitzada.

Vegetaci
La vegetaci que es dna als voltants de les zones humides
de Formentera s un tipus de vegetaci anomenada halfita,
s a dir, de plantes adaptades a viure sobre sls salins.

que presenten un aspecte carns i suculent per

inflament de les cllules.
Eliminaci de lexcs de sal. Mitjanant glndules
excretores per on les cllules eliminen aquest excs.
Aquesta s ladaptaci que presenten les saladines.
Grau dinundaci. Capacitat de les diferents espcies
per a suportar lalternana entre els perodes
dinundaci daigua salada que es dna en aquestes
zones, seguit pel temps deixut, que moltes espcies
aprofiten per a germinar i completar el seu cicle
biolgic.
Dins aquests ecosistemes es donen tres tipus de comunitats:
Salicornars. Presenten laspecte duna brolla constituda
per plantes crasses* que cobreixen ms o menys
densament les zones argilenques i salades, amb espcies
com Arthrocnemum macrostachyum, arbust de tiges
carnoses i articulades, i de fulles redudes a petites
escates. Aquest pot resistir inundacions espordiques.
Altra espcie present s la Sarcocornia fructicosa, arbust
molt semblant a lanterior, amb tiges tamb carnoses i
verdes per que en ocasions prenen coloracions
vermelloses.

Sarcocornia fructicosa. Foto: Mari Mar

Jonqueres halfiles. Aquesta comunitat es situa a indrets

on la salinitat no s tan elevada i, en ocasions, es pot
trobar entremig de les comunitats halfiles i no halfiles.
En ella es troben espcies com el jonc mar (Juncus
maritimus).
Limniums. Aquesta comunitat es situa sobre els sls
ms secs i es troba dominada per espcies del gnere
Limonium, conegudes com saladines, moltes delles
endmiques i molt semblants entre s. En el cas de
Formentera es troben, entre daltres, les espcies
Limonium formenterae i Limonium retusum.

Aquestes plantes presenten diferents tipus dadaptacions:

Acumulaci de sals als teixits. Daquesta forma
presenten uns valors osmtics molt elevats i les cllules
de les arrels poden absorbir laigua carregada de sals,
lnica que tenen al seu abast. Aix, es troben espcies
ECOSISTEMES TERRESTRES, Vegetaci i fauna
19

vegetaci, per quan surten els polls sn fcils dobservar

nedant darrera un dels progenitors. Lxit reproductor s
molt variable, veient-se parelles amb noms dos polls i altres
amb 15 o 20.

Xerraire (Himantopus himantopus). Foto: David Garca

Lnec coll verd s relativament freqent durant les

migracions per noms a partir de lany 2005 se nha
constatat la seva cria. s molt abundant a qualsevol zona
humida.
El picaplatges camanegra mant una poblaci sedentria al
llarg de tot lany i cria als dos estanys, aix com a alguns
punts de costa baixa i algun illot. El niu s molt senzill,
noms amb unes pedretes que el delimiten, i la posta,
normalment, s de tres ous.
A lilla existeixen diferents espcies de limniums. Foto: Mari Mar

Fauna
A nivell faunstic la gran importncia de les zones humides
resideix, bsicament, en el grup de les aus, tant nidificants,
migrants o hivernants.
Els ocells nidificants a les zones humides de Formentera no
sn molt abundants degut a la forta presncia humana a tota
la zona. Tot i aix, entre les espcies ms habituals cal
esmentar el xerraire (Himantopus himantopus), la polla
daigua (Gallinula chloropus), lnnera blanca (Tadorna tadorna),
lnec coll verd (Anas platyrhynchos) i el picaplatges
camanegra (Charadrius alexandrinus).
El xerraire est a Formentera entre mar i setembre, encara
que, espordicament, alguns exemplars poden passar tot
lhivern. Es poden observar als estanys, per, a hores dara,
noms cria a l'Estany Pudent.
La polla daigua s el rllid* ms abundant, amb una poblaci
majoritriament sedentria i una petita poblaci
reproductora. Construeix un niu molt amagat del qual
surten les cries perfectament adaptades per nedar i
alimentar-se per elles mateixes.
Lnnera blanca cria a lEstany Pudent de manera escassa
per regular. El niu el construeixen ben amagat a la
ECOSISTEMES TERRESTRES, Vegetaci i fauna
20

Hivernants i migrants completen el conjunt daus presents a

les zones humides de Formentera, sent un grup despcies
molt nombrs. Entre delles s especialment destacada la
cabussonera (Podiceps nigricollis), lespcie aqutica ms
abundant. En la dcada dels 80, lEstany Pudent era una de
les rees dhivernada ms important dEuropa occidental,
arribant a albergar poblacions de 4.000 exemplars.
Actualment aquestes xifres han minvat considerablement.

Cabussonera (Podiceps nigricollis). Foto: Oliver Martnez

El flamenc (Phoenicopterus roseus) s lespcie ms coneguda i

representativa de les zones humides de les Pitises.
Existeixen referncies sobre la possibilitat que aquesta
espcie es reprodua fa uns segles a lEstany Pudent.
Actualment les condicions han variat molt i aquest fet no es
dna a cap de les dues illes.
Tamb passen lhivern als estanys moltes altres espcies, en
major nombre com ms intens s el fred al continent
europeu: diferents espcies dnecs i de gavines com el
catrs (Larus ridibundus), les juies (Vanellus vanellus) i alguns
exemplars doca salvatge (Anser anser).

Catrs (Larus ridibundus). Foto: Oliver Martnez

El grup ms destacat el componen, per, els Limcoles.

Aquest grup docells s exclusiu de les zones humides, ja que
salimenta bsicament de fauna limcola, s a dir, dels animals
que habiten en el fons fangs daquestes zones. Dins aquest
grup existeixen espcies difcils dobservar i daltres de
complicada identificaci, ja que presenten caracterstiques
molt semblants. Entre els ms vistosos i fcils de reconixer
es troba el bec dalena (Recurvirostra avosetta), els cegalls de
Mosson (Limosa limosa i Limosa lapponica) o les curleres
(Numenius phaeopus i Numenius arquata). Entre els ms
difcils didentificar es troben diverses espcies dels gneres
Calidris i Tringa, cegalls (Gallinago) o remena rocs, entre
daltres.

guila peixatera (Pandion haliaetus). Foto: Sebasti Torrens

La presncia de rapinyaires com lguila peixatera (Pandion

haliaetus), el pilot ddenes (Circus aeruginosus), el xoriguer o
el falc pelegr, tamb s habitual a les zones humides, ja que
les utilitzen com a espai per a la caa.

ECOSISTEMES TERRESTRES, Vegetaci i fauna

21

ECOSISTEMES TERRESTRES, Vegetaci i fauna

22

BOSC I GARRIGA
A Formentera es donen zones de bosc, on els pins i les
savines formen una coberta ms o menys continua, aix com
zones de brolla, una vegetaci de roman, cepell i altres
arbusts.

s caracterstic trobar en alguns pins, a causa de fongs

parsits, els anomenats empelts de bruixa. Les branques
afectades per aquest fong no assoleixen un creixement
normal, sin que creixen molt juntes prenent una forma
esfrica i molt atapeda.

Els boscos de pins deixen penetrar la suficient llum solar

com per permetre el desenvolupament dun sotabosc
arbustiu, en alguns casos ben ric i desenvolupat.
A la zona de sa Pujada a la Mola, amb una forta pendent,
menys insolaci i ms humitat que a altres zones de lilla,
trobam la zona de pinar millor desenvolupada de
Formentera, amb una variada mostra d'arbusts, lianes,
plantes herbcies i molses.
Per contra, a bona part del Cap de Barbaria, els efectes de la
sobreexplotaci forestal i la pastura intensiva, han suposat la
prdua irremeiable de la coberta forestal, el que dna lloc a
una prdua de sl i empobriment de la vegetaci.

Vegetaci
A part de les formacions boscoses prpiament dites, tamb
es donen altres conjunts vegetals desprovets darbres i
integrats, majoritriament per arbusts, denominats
bosquines. En el cas de Formentera es pot concretar en:
Mquia: quan aquesta formaci darbusts s molt
atapeda i alta, dentre 1,5 i 2 m.
Brolla: quan la formaci darbusts s baixa, dentre 0,5 i
1 m, i ms difusa.
Timoneda: quan aquestes formacions sn ms
esclarissades i amb plantes ms petites, amb predomini
clar de frgoles.
La comunitat vegetal que correspondria a Formentera,
prpia de lrea mediterrnia, seria lalzinar, per les
condicions ambientals de lilla fan que aquesta comunitat
sigui inexistent. Aix, a part de les formacions boscoses, la
vegetaci que es dna a lilla s una mquia, amb molta
presncia de mata (Pistacia lentiscus), amb degradaci a una
brolla on s molt abundant el roman (Rosmarinus officinalis) i
el cepell (Erica multiflora). Aquesta brolla sol estar
acompanyada per pi bord (Pinus halepensis) i savina (Juniperus
phoenicea), donant-se aix una brolla arbrada.
El pi bord s una espcie de distribuci mediterrnia que
domina el paisatge vegetal de Formentera. Presenta fulles en
forma dagulla i agrupades en parelles, dun color verd pllid
i relativament curtes i primes, en comparaci amb altres
espcies de pi. Els fruits, les pinyes, sn petites i de forma
ms o menys cnica. s un arbre que tolera b la proximitat
del mar, aguanta b la sequera i pot viure amb poc sl.

Mata (Pistacia lentiscus). Foto: Mari Mar

El pi pinyoner (Pinus pinea), molt escs, s fcil de reconixer

per la seua tpica silueta de para-sol. T les pinyes molt ms
grans, a ligual que les fulles i lescora presenta tons
vermellosos. Aquesta varietat de pi s el productor dels
pinyons, llavors comestibles molt apreciades.
La savina s tamb abundant a Formentera i pertany a la
famlia de les Cupresscies. s una espcie que es troba en
forma arbustiva o arbria, poguent assolir grans alades.
Presenta fulles de color verd fosc i en forma descates,
cobrint completament les branques. Les llavors es fan dins
un fals fruit rod, anomenat savin, de color marr
vermells al madurar. Creix molt lentament i t una gran
longevitat, preferint els sls calcaris i els terrenys secs i
rocosos. Est molt adaptada als climes clids i situacions
molt ventoses, per aix es desenvolupa ptimament sobre
les dunes, les quals fixa. La savina s abundant als sistemes
dunars de Cavall den Borrs, platja de Llevant, platja de
Migjorn i en les proximitats de sEstany des Peix i sEstany
Pudent.
La fusta de la savina s duna qualitat excellent i est
considerada imputrescible, utilitzant-se tradicionalment en
larquitectura tradicional de les Pitises.
Els pins i les savines conviuen en la majoria docasions, en
una gradaci que va des dels savinars purs, els quals
constitueixen una excepci com en el cas de zones prximes
a la mar, fins als pinars purs que es troben nicament en
alguns punts de la Mola.

La seua fusta sutilitz molt a les Pitises per a lelaboraci de

multitud de productes i construcci de diferents eines i
utensilis.
ECOSISTEMES TERRESTRES, Vegetaci i fauna
23

La fusta de savina s molt apreciada. Foto: Mari Mar

El ginebre (Juniperus oxycedrus), de la mateixa famlia que la

savina, s tamb caracterstic de la vegetaci boscosa de
Formentera, encara que menys abundant. Es troba
generalment en forma arbustiva, per tamb es donen
exemplars arboris. T fulles dures i punxoses, agrupades de
tres en tres a cada nivell de la tija. Tamb produeix un fals
fruit, anomenat ginebr, en forma de petita bola de color
vermells quan madura. La seua fusta sha utilitzat
tradicionalment per a la fabricaci de les castanyoles,
instrument musical tradicional pitis.

Raspall amb el caracterstic fruit. Foto: Mari Mar

Castanyoles fabricades amb fusta de ginebre. Foto: Mari Mar

Acompanyant a aquestes espcies tamb trobam la mata, el

roman, el cepell i el raspall (Cneorum tricoccon). Tamb
apareixen, ms puntualment, les diferents espcies destepes
com lestepa blanca (Cistus albidus), lestepa borda (Cistus
salvifolius), lestepa negra (Cistus monspeliensis) o lesteperol
(Cistus clusii).

ECOSISTEMES TERRESTRES, Vegetaci i fauna

24

presenta major mortalitat per les carreteres que per

qualsevol altra circumstncia.

Erions. Foto: David Garca

Les aus sn, novament, el grup faunstic ms destacat.

Entre els ocells nidificants hi han tres espcies de la famlia
dels Colmbids: el tud (Columba palumbus), amb un fort
augment poblacional als darrers anys, la torta (Streptopelia
turtur) i la torta turca (Streptopelia decaocto), de recent
colonitzaci per ja molt abundant.
El mussol (Otus scops) i el mussol banyut (Asio otus), utilitzen
els empelts de bruixa dels pins per fer els seus nius, encara
que el mussol tamb utilitza petits forats i, fins i tot, caixes
niu preparades a lefecte. El mussol banyut pateix,
actualment, una forta pressi per part dels gats assilvestrats,
pressi que podria provocar la seua desaparici.
Estepa negra en flor. Foto: Mari Mar

Les timonedes sn les comunitats dominades per petits

arbusts, baixos, distributs de forma poc densa i dominats
per espcies de la famlia de les labiades, s a dir, la frgola de
Sant Joan (Thymbra capitata), frgola borda (Micromeria
inodora) i altres espcies del mateix gnere Micromeria.
Aquesta comunitat es dna com a resultat duna major
degradaci de la vegetaci primitiva, degradaci motivada
per lacci humana o ambiental, i que se situa sobre els sls
ms degradats. Les timonedes sn molt comunes a tot
Formentera i molt espectaculars as Cap de Barbaria i a la
vnda des Carnatge.

Fauna

Mussol (Otus scops). Foto: David Garca

A Formentera els boscos estan situats de manera dispersa,

amb concentracions ms importants a La Mola i a zones des
cap de Barbaria. Tamb a sEspalmador hi ha un important
bosquet amb domini de savinar. La fauna s aqu ms diversa
que a la resta decosistemes presents a Formentera.

Dins la famlia dels Slvids, molt nombrosa, es troben com a

nidificants el ganyet o busqueret capnegre (Sylvia
melanocephala) i el ganyet coallarga (Sylvia balearica), ocell
endmic de les Balears, junt amb el virot, i molt abundant als
savinars de Formentera.

Els erions (Erinaceus algirus) sn abundants a aquest

ecosistema. Salimenten de petits invertebrats i tamb
dhortalisses, cosa que els enfronta sovint amb els pagesos
de lilla. s un animal amb pocs enemics naturals i ara mateix
ECOSISTEMES TERRESTRES, Vegetaci i fauna
25

Garraf (Serinus serinus). Foto: Oliver Martnez

Ganyet coallarga, endemisme balear. Foto: David Garca

El reiet (Regulus ignicapillus), s una espcie sedentria i

estesa als pinars, als quals est estretament lligada,
constituint un dels pocs ocells exclusivament forestals. Dins
el seu gnere (Regulus) sinclouen els ocells ms petits del
continent europeu.

Els ocells hivernants sn tamb molt abundants als boscos,

per entre ells destaquen el tord (Turdus philomelos), el
gavatxet roig (Erithacus rubecula), el pins (Fringilla coelebs) i la
cega (Scolopax rusticola), molt apreciada pels caadors.

s tamb nidificant lestival papamosques (Muscicapa striata

balearica) molt abundant a tota lilla i subspcie prpia de les
Illes Balears.

Foto: Mari Mar

Papamosques (Muscicapa striata balearica). Foto: David Garca

Entre els Lnids, el capsigarany (Lanius senator), s estival i

caa a camp obert, encara que nidifica a les voreres del bosc.
De la famlia dels Passrids s molt abundant, i conegut, el
teulat (Passer domesticus) present als boscos de pins alts i
clars, per tamb abundant als entorns rurals humanitzats.
Els Fringllids sn els que presenten major nmero
despcies nidificants als boscos, entre dells el verderol
(Carduelis chloris), el llinquer o passarell (Carduelis cannabina),
la cadernera (Carduelis carduelis) i el garraf (Serinus serinus).

ECOSISTEMES TERRESTRES, Vegetaci i fauna

26

CONREUS

es troba la rosella (Papaver rhoeas), el bolig (Chrysantemum

coronarium), la ruca (Eruca vesicaria), el vinagret (Oxalis
pescaprae) o el fonoll (Foeniculum vulgare), entre daltres.

Els millors sls per al conreu els trobam a les zones interiors
de l'illa, a la plana al voltant de Sant Francesc i a la zona
central de la Mola. La resta sn sls de poca profunditat i
poc productius, per la qual cosa la majoria avui no es
treballen i estan sent ocupats per vegetaci natural.

Vegetaci
Les tasques agrcoles han estat, tradicionalment, la causa de
les modificacions ms profundes de la vegetaci natural,
donant lloc a un nou paisatge, el paisatge rural.
Moltes vegades, per aconseguir implantar espcies tils per a
lalimentaci humana o animal, no noms shan desforestat
els indrets adequats, sin que tamb sha modificat el relleu,
millorat la qualitat dels sls... Aix, en aquestes condicions
ecolgiques propiciades artificialment es desenvolupen les
poblacions monoespecfiques darbres, arbusts o plantes
herbcies productives per lhome, per tamb altres plantes
espontnies, que aprofiten aquest hbitat privilegiat per
desenvolupar-se, les denominades arvenses.

Les figueres sn elements destacats al paisatge rural de lilla. Foto:

Vicent Guasch

Els conreus de Formentera sn, majoritriament, de sec,

amb escassos reguius dedicats a lhort i els fruiters. Aix, els
conreus estan formats per cereals juntament amb garrovers
(Ceratonia siliqua), figueres (Ficus carica), vinyes (Vitis vinifera)
i, en menys quantitat, ametllers (Prunus dulcis) i oliveres (Olea
europaea). Potser, per, les dues espcies ms importants a
Formentera, tant des del punt de vista paisatgstic com des
de la importncia en lalimentaci humana, sn les figueres i
la vinya.
La figuera s un arbre de tronc ms aviat curt i branques
gruixudes i trencadisses, que es poden fer molt llargues.
Aix fa que, tradicionalment a Formentera, aquestes
branques shagin sostingut amb estalons, configurant una
capada rodona i oberta, de vegades de grans dimensions, i
donant lloc a un dels elements ms caracterstics del paisatge
rural de Formentera. Les flors es fan a linterior dun
receptacle carns que en madurar esdev gruixut i gusts i
produeix la figa. Aix la figa no s un fruit sin una
infructescncia* que cont minsculs fruits envoltats per una
polpa dola.
La vinya es poda anualment donant lloc al caracterstic tronc
curt i rabassut, del que neixen les branques ms primes de
lany, anomenades sarments, i que produeixen el ram.
Aquest madura a final de lestiu o la tardor quan les fulles
comencen a tornar-se grogues i a despendres. El cultiu de la
vinya a Formentera s per elaborar vi ms que pel consum
del ram fresc.
Als voltants de les zones de conreu es formen una srie
dambients que alberguen comunitats on el factor ecolgic
decisiu s la influncia de lhome o dels animals domstics.
Com a espcies caracterstiques daquest grup de comunitats

El vi elaborat a lilla s cada vegada ms apreciat. Foto: Mari Mar

ECOSISTEMES TERRESTRES, Vegetaci i fauna

27

Fauna
Lactivitat humana, agrcola i ramadera, afavoreix la presncia
despcies oportunistes lligades a aquesta activitat, com els
rosegadors. En el cas de Formentera sn les rates de coa
llisa (Rattus rattus), els ratolins (Mus musculus) i les rates de
coa blanca (Elyomis quercinus ophiusae) els que incrementen
les seues poblacions als voltants dels conreus. Entre aquests
destaca la rata de coa blanca, subespcie endmica de
Formentera. s ms gran que lespcie present a Mallorca, a
Menorca i a la pennsula. s omnvora, menja sobretot
vegetals per tamb petits invertebrats i, fins i tot, algun
vertebrat (sargantanes, petits ocells). T un floc de pel blanc
al final de la coa i una mscara negre a travs dels ulls que la
fan inconfusible. s dactivitat nocturna i presenta un curt
perode de letargia hivernal. Se la pot trobar, prcticament, a
qualsevol ecosistema que tengui parets o munts de pedra.

Rosella (Papaver rhoeas). Foto: Mari Mar

La rata de coa blanca es troba prcticament per tota lilla. Foto: A.

Manzanares. Font: Arxiu dimatge i so del CIEF

Hi ha dues espcies que, sense ser prpies de les illes, a

Formentera es troben formant part del paisatge agrcola
illenc, sobretot a prop de les cases. Sn les pitreres (Agave
americana), utilitzades per a obtenir el fil de pita de les fulles,
i les figueres de pic (Opuntia ficus-indica).

Aquest ecosistema s tamb on es troben les majors

quantitats dinvertebrats com cucs, diferents gneres de
caragols, nombrosos tipus de papallones i les seues erugues,
escarabats, aranyes... Tamb s freqent la presncia del
dragonet, ja que salimenta de papallones nocturnes atretes
per les llums de les cases.

Les figueres de pic normalment es troben prop de les cases. Foto:

Vicent Guasch

Aranya elaborant la seua tela. Foto: Mari Mar

ECOSISTEMES TERRESTRES, Vegetaci i fauna

28

Les aus estan representades per un conjunt despcies

adaptades a zones obertes i que salimenten,
majoritriament, de gra. Entre les espcies nidificants en
aquestes zones es troben la perdiu (Alectoris rufa), introduda
com a espcie cinegtica, i la gutlera (Coturnix coturnix),
ambdues de la famlia dels Fasinids. Tamb s freqent el
xebell (Burhinus oedicnemus), que cria a llocs oberts i
pedregosos i tamb a la garriga des Cap de Barbaria.
El puput (Upupa epops), la terrola (Calandrella brachydactila),
la terrola capelluda (Galerida theklae) i lorenella (Hirundo
rustica) sn altres nidificants en aquests ecosistemes.
Els migrants formen vertaders esbarts als mesos dels passos
migratoris. Entre aquests, les famlies ms representades sn
els Trdids i els Slvids.
Als Trdids pertanyen els tords (gnere Turdus), les coaroges (gnere Phoenicurus), els rossinyols (gnere Luscinia),
els bitxacs (gnere Saxicola) i les coablanques (gnere
Oenanthe).
Als Slvids pertanyen els ganyets (gnere Sylvia, amb
nombroses espcies), els ulls de bou (gnere Phylloscopus),
les bosquetes (gnere Hippolais) i les boscarles (gnere
Acrocephalus).
La presncia dalguns rapinyaires com lguila calada
(Hieraetus pennatus), el pilot ddenes, laligot (Buteo buteo) o
el falc vesper (Pernis apivorus) s tamb habitual.
Entre els hivernants ms abundants es troba la terrola
dhivern (Alauda arvensis), la titineta (Motacilla alba), els tords,
lull de bou (Phylloscopus collybita), la coa roja de barraca
(Phoenicurus ochruros), el gavatxet roig i els pinsans

El gavatxet roig s un hivernant habitual. Foto: Oliver Martnez

ECOSISTEMES TERRESTRES, Vegetaci i fauna

29

ECOSISTEMES TERRESTRES, Vegetaci i fauna

30

GLOSSARI

BIBLIOGRAFIA

Antrpiques: antrpic: relatiu o pertanyent a

lhome o a la seva acci.

Anuari Ornitolgic de les Balears . GOB. Varis volums.

Palma, 1988 2006.

Crasses: crassa: suculent. Gruixut.

Enciclopdia dEivissa i Formentera. Consell Insular

dEivissa i Formentera. Eivissa, 1995.

Inflorescncia: conjunt de flors agrupades.

Infructescncia: conjunt de fruits procedents
duna inflorescncia que es desenvolupen ms o
menys junts.
Mixomatosi: malaltia greu dorigen vric tpica
dels conills, caracteritzada per la formaci de
tumefaccions mucoses a la pell i a les membranes.
Rllid: famlia docells de lordre dels gruformes,
que tenen el dit posterior molt curt, el coll i la cua
curts, els tarsos alts, el bec estret i curt. Sn
daspecte compacte i no sociables.
Rizomes: rizoma: tija subterrnia.
Saprfag: dit de lorganisme que viu o es nodreix
de materials orgnics en descomposici.
Trfic: que fa referncia a la nutrici de teixits,
rgans i organismes.

Histria Natural dels Pasos Catalans. Varis volums.

Editorial Enciclopdia Catalana. Barcelona, 1986.
Alcover, J.A. Els Mamfers de les Balears. Editorial
Moll. Mallorca, 2ona edici 1988.
Trujillo, D.; Garca, D.; Quetglas, J. Estatus, distribuci
i mesures de conservaci dels quirpters a lilla de
Formentera. Informe indit. Dir. Gral. de Caa,
Protecci dEspcies i Educaci Ambiental.
Conselleria de Medi Ambient, Govern Balear. 2005.
Costa, S. LEstany Pudent un mn docells. Premi Nit
de Sant Joan 1986. Institut dEstudis Eivissencs.
Eivissa, 1987.
Pons, G.X.; Palmer, M. Fauna endmica de les Illes
Balears. Societat dHistria Natural de les Balears.
Palma, 1996.
Bonner, A. Plantes de les Balears. Editorial Moll.
Mallorca, 8ena edici 1989.
Rita, J.; Carulla, J. Arbres i arbusts de les Balears.
Boscos i garrigues. Guia de camp. Edicions Ferran
Sintes. Palma, 1996.
Prats i Serra, J.A.; Mar i Mayans, E. Geografia i
histria de Formentera. Editorial Mediterrnia.
Eivissa, 1999.
El Parc Natural de ses Salines dEivissa i Formentera. El
tresor ecolgic de les Pitises. GEN-GOB Eivissa.
Editorial Genial. Eivissa, 2003.
Ses Feixes. Un aiguamoll humanitzat al peu de la
ciutat. Quadern deducaci ambiental. GEN-GOB
Eivissa. Eivissa, 2005.
Formentera en les teves mans. GOB Formentera i
GEN-GOB Eivissa. Eivissa, 2006.
Grup Enciclopdia Catalana. www.grec.net
Herbari virtual. Universitat de les Illes Balears.
www.herbarivirtual.uib.es

ECOSISTEMES TERRESTRES, Vegetaci i fauna

31