Está en la página 1de 10

HISTRIA DE LA FILOSOFIA

Introducci
La histria de la filosofia s una matria comuna a totes les modalitats, que
culmina leducaci filosfica en el batxillerat i que, per tant, est estretament
relacionada amb la matria filosofia i ciutadania que simparteix en el primer
curs. Es tracta, efectivament, duna aproximaci des de la perspectiva histrica
als grans problemes filosfics que han estat estudiats a filosofia i ciutadania
des dun punt de vista sistemtic.
La histria de la filosofia abasta un ampli camp del saber, que recull un
conjunt de reflexions entorn de lsser hum i el seu mn, lligades als diferents
moments histrics que es van generar i connectades entre si en un intent
progressiu de comprendre, racionalment i crticament, la realitat en el seu
conjunt, orientant, a ms, lacci humana, tant en el pla individual com en el
collectiu.
En el procs de configuraci dall que denominam cultura occidental, el
pensament filosfic, com una de les manifestacions ms totals de la
racionalitat humana, ha contribut, a lelaboraci de sistemes conceptuals que
van proporcionar respostes a preguntes bsiques sobre problemes fonamentals
als quals senfronta lsser hum. Aquests sistemes conceptuals han estat el
resultat de lactivitat reflexiva dun gran nombre de pensadors, des dels
presocrtics fins als nostres dies, els textos dels quals constitueixen lexpressi
paradigmtica del saber filosfic occidental.
Per tant, el sentit daquesta matria en el batxillerat ha datendre a lestudi i
lanlisi dalguns dels problemes que autors molt representatius es van
plantejar en les diferents poques en les quals sol dividir-se la histria de la
filosofia. Aquest estudi haur de permetre a lalumnat el contacte directe amb
textos filosfics no extensos, per suficientment representatius dels seus
autors, dels contextos historicoculturals que es van produir i de la prpia
tradici filosfica, el llegat de la qual constitueix un dels components
essencials de la racionalitat contempornia occidental. Aix no pressuposa de
cap manera una actitud de menyspreu cap a altres tradicions filosfiques
distintes, sin ms aviat un intent de proporcionar a lalumnat elements que
1
Passatge particular de Guillem de Torrella, 1 07002 Palma
Tel. 971 17 65 00 Fax: 971 17 71 12 Web: http://dgadmedu.caib.es

els permetin situar-se de forma conscient i crtica en la seva prpia cultura i


descobrir, en el si daquesta, com shan anat configurant determinades formes
de comprendre el mn i el propi sser hum.
Hi ha qui creu que aquesta aproximaci histrica s la millor introducci a la
filosofia ja que, de fet, els problemes i els sistemes conceptuals mai no estan
desconnectats de la situaci histrica en qu apareixen. En aquest sentit, sha
arribat a afirmar que la filosofia i la histria de la filosofia sn una mateixa
cosa, afirmaci rotunda, per, que no s necessari assumir per entendre que el
currculum daquesta matria restaria incomplet si no inclogus lestudi crtic
de les arrels histriques del pensament filosfic.
La justificaci de la presncia de la histria de la filosofia en el currculum de
batxillerat, en conseqncia, no pot ser diferent de la que sha donat a la
introducci del currculum de filosofia i ciutadania. Lnica diferncia realment
significativa s lmfasi que es posa en lexigncia que les teories filosfiques es
presentin situades en les circumstncies histriques i socials concretes en qu
foren construdes com a respostes a unes preguntes plantejades en el context
intellectual duna poca determinada.
Hi ha diverses maneres denfocar la histria de la filosofia i no noms perqu
els canvis en la seva evoluci es poden explicar de forma diferent, sin tamb
perqu sn prou diferents les activitats i produccions intellectuals que al llarg
del temps han estat considerades filosfiques. No s estrany, doncs, que sigui
enorme el nombre dautors, escoles, corrents, moviments, sistemes o teories
que legtimament es poden incloure en una histria de la filosofia. Davant
aquest panorama simposa seleccionar els continguts dacord amb criteris que
tinguin en compte, per una banda, les necessitats formatives dels joves
destinataris daquest ensenyament i, per altra, la significaci del coneixement
dautors i corrents filosfics per obtenir una visi ponderada del paper que ha
representat el pensament filosfic en el conjunt de la cultura prpia.
Segons aquests criteris no tindria gaire sentit reduir la histria de la filosofia a
una llista cronolgica ms o manco exhaustiva de teories, corrents i autors dels
quals sembls que pot extreures la prova que no hi ha cap opini desbaratada
que no hagi estat sostinguda per algun filsof. Aix no obstant, tampoc no es
podrien presentar els continguts seleccionats sense tenir una visi de conjunt
de cada poca i un esquema de les principals tendncies filosfiques que
2
Passatge particular de Guillem de Torrella, 1 07002 Palma
Tel. 971 17 65 00 Fax: 971 17 71 12 Web: http://dgadmedu.caib.es

inclogus els autors ms representatius. I s que en la selecci dels continguts


daquesta matria, part dels quals es deixa a la discreci del professorat, la
contextualitzaci dins el pertinent marc histric ha de jugar un paper
fonamental. La qesti que hauria de presidir i acompanyar el
desenvolupament de la programaci daquesta matria s la referent a quines
aportacions filosfiques del passat sn significatives per comprendre els
problemes del present. La resposta a aquesta pregunta exigeix combinar el
context actual en el qual apareix la varietat dinteressos contemporanis i el
context coetani als interessos filosfics plantejats en lpoca histrica que es
pretn estudiar. En aquest punt conv evitar les dues illusions consistents a
pensar, per una banda, que els problemes dels antics sn els mateixos que els
que tenim en lactualitat, o, per altra banda, creure que aquells problemes no
tenen res a veure amb els problemes del present. Per molt diferents que siguin
les circumstncies socials i poltiques del passat, i per molt que lhistoriador
accentu aquestes diferncies per caracteritzar una determinada situaci
histrica, podem trobar un seguit dexperincies comunes que han estat tema
dall que un poeta deia "la conversa que nosaltres mateixos som". Que
aquesta conversa shagi fet en diferents llenges s tamb una experincia
comuna que varen tenir els antics grecs quan assimilaren la saviesa de pobles
estrangers, els romans en traduir al llat el pensament de poble grec, que tamb
varen tenir els musulmans en traduir a lrab les obres dels filsofs i cientfics
grecs, i els catalans, els castellans i els daltres nacions en traduir a la seva
llengua respectiva obres de la cultura clssica; s lexperincia que avui
nosaltres compartim amb els antics quan hem daprendre un altre idioma o
hem de recrrer a traduccions per poder accedir a les obres literries o
filosfiques produdes en llenges diferents a la nostra. Per enraonar sobre la
vida i la mort, sobre la felicitat i les desgrcies, sobre la justcia i el poder, sobre
la natura i les creacions humanes, sobre els dus i les ciutats..., shan manejat
conceptes certament diversos, per mai no tan incommensurables amb els
nostres com per poder dir que no enraonaven del mateix que nosaltres parlam
quan empram aquests conceptes. Els canvis en la manera de pensar mai no
sn tan drstics que quedin desvinculats absolutament de les seves arrels
histriques i, aix, la genealogia dun concepte s una histria de la continutat
a travs del canvi, i de la unitat a travs de la diversitat. Els conceptes de
natura o de justcia, per exemple, sn entesos avui de manera prou distinta de
la que tenien els antics, per aquests i altres conceptes, tot i ser coneguts a
travs de traduccions, retenen a bastament un significat bsic que ens permet
reconixer-los en els diferents contextos lingstics en qu sn utilitzats. Per
3
Passatge particular de Guillem de Torrella, 1 07002 Palma
Tel. 971 17 65 00 Fax: 971 17 71 12 Web: http://dgadmedu.caib.es

aquest motiu el recurs a la lectura, la interpretaci i el comentari duna petita


antologia de textos dels autors seleccionats s del tot indispensable per
estudiar la histria de la filosofia.
Per al qui saproxima a la histria del pensament encara s ms decisiu tenir en
compte que lexploraci contempornia dels conceptes centrals de la filosofia
no hagus estat possible sense el constant recurs a all que aquests conceptes
retenen de les construccions o runes del passat. En aix consisteix la
historicitat de la filosofia, la comprensi de la qual exigeix enllaar sense
soluci de continutat els problemes filosfics del present amb els del passat.
Objectius
Lensenyament de la histria de la filosofia en letapa de batxillerat tendr com
a objectius desenvolupar en lalumnat les capacitats segents:
1. Llegir de manera comprensiva textos filosfics dautoria diversa, compararlos entre si, situar-los en els seu context histric, analitzar-los, interpretarlos i fer-ne un comentari crtic.
2. Conixer i utilitzar adequadament la terminologia bsica dels autors
estudiats.
3. Desenvolupar hbits de treball intellectual i estratgies daccs, recollida,
selecci i organitzaci dinformacions pertinents per realitzar treballs
escrits, exposicions orals o debats sobre algun tema dinters filosfic.
4. Exposar correctament, de paraula i per escrit, el pensament filosfic dels
autors estudiats i expressar el pensament propi amb correcci lingstica,
rigor, ordre, claredat, coherncia i creativitat.
5. Practicar correctament el dileg i el debat, i valorar-los com a mitj
daproximaci a la veritat i com a via privilegiada per a lexercici actiu del
respecte, la tolerncia i la comprensi mtua.
6. Reconixer i comprendre des duna perspectiva histrica els problemes
filosfics estudiats en el curs anterior, valorant-los com a temptatives de
soluci a problemes plantejats en un determinat context histric i en
connexi amb altres realitzacions culturals.
7. Conixer els principals trets dels perodes en qu es divideix la histria de la
filosofia occidental i relacionar els aspectes socials, econmics i poltics de
cada un daquests amb les produccions de la tcnica, la cincia i la
filosofia.
4
Passatge particular de Guillem de Torrella, 1 07002 Palma
Tel. 971 17 65 00 Fax: 971 17 71 12 Web: http://dgadmedu.caib.es

8. Desenvolupar i consolidar una actitud crtica davant dopinions


contraposades, a partir de la comprensi de la relaci que es dna entre
teories i corrents filosfics que shan succet al llarg de la histria, analitzant
la semblana i diferncies en la manera de plantejar els problemes i en les
solucions proposades.
9. Valorar la utilitat de la reflexi filosfica al llarg de la histria per apropar-se
a la soluci de problemes filosfics, morals, socials i poltics, i reconixer la
seva significaci per a la comprensi del mn actual.
10. Apreciar la capacitat de la ra per a regular lacci humana individual i
collectiva a travs del coneixement i anlisi de les principals teories tiques i
de les diverses teories de la societat, lEstat i la ciutadania elaborades al
llarg de la histria, i consolidar la prpia competncia social i ciutadana
com resultat dels compromisos cvics assumits a partir de la reflexi tica.
11. Identificar i jutjar crticament ls de conceptes, creences, teories o formes
de pensar que hagin condut o condueixin a posicions de carcter
intolerant, excloent o discriminatori com sn ara landrocentrisme,
letnocentrisme o altres.
12. Descobrir els condicionaments histrics i culturals de la prpia concepci
del mn i enfortir lactitud crtica davant les diferents opinions, teories o
doctrines filosfiques mitjanant lanlisi dels supsits o prejudicis que els
han condicionat.
Continguts
Continguts comuns
-

Lectura, anlisi i comentari de textos filosfics, emprant amb propietat i


rigor els principals termes i conceptes filosfics.
Exposici escrita, i, en el seu cas, oral, daspectes del pensament dels
autors estudiats, de la seva relaci amb qestions actuals, o de les prpies
reflexions sobre els principals problemes filosfics, incorporant-hi
crticament el pensament dels diferents filsofs.
Planificaci i execuci de petits treballs dinvestigaci relacionats amb
algun apartat del currculum.
Prctica del dileg i del debat sobre els problemes filosfics tractats,
mitjanant lexposici raonada del propi pensament i la recepci atenta i
crtica dels arguments dels altres.

5
Passatge particular de Guillem de Torrella, 1 07002 Palma
Tel. 971 17 65 00 Fax: 971 17 71 12 Web: http://dgadmedu.caib.es

Bloc 1. La filosofia antiga i medieval


-

Els orgens del pensament filosfic occidental.


Plat.
Aristtil.
Lhellenisme, Roma i el cristianisme.
La filosofia escolstica. El lullisme.

Bloc 2. La filosofia moderna


-

El renaixement. La revoluci cientfica.


Descartes i el racionalisme.
Lempirisme. Hume.
La illustraci.
Kant i lidealisme.

Bloc 3. La filosofia contempornia


-

Marx i el marxisme.
Nietzsche i la crisi de la ra.
La filosofia analtica.
Altres corrents filosfics del segle XX.
La filosofia hispana.

Criteris davaluaci
1. Llegir, analitzar i comentar textos filosfics breus, determinant el tema
tractat, identificant el problema plantejat, explicitant les idees principals o
la tesi sostinguda, analitzant lestructura lgica i retrica del discurs, i
situant el text dins del context corresponent (tots els blocs).
Aquest criteri tracta davaluar la capacitat de comprendre textos filosfics i de distingir
els aspectes cabdals que han dintervenir en la seva anlisi: la identificaci del tema o
problema principal, lexplicaci dels conceptes que sutilitzen i el reconeixement de les
proposicions i els raonaments que fonamenten, en el seu cas, la conclusi.

6
Passatge particular de Guillem de Torrella, 1 07002 Palma
Tel. 971 17 65 00 Fax: 971 17 71 12 Web: http://dgadmedu.caib.es

2. Interpretar el sentit dels textos filosfics relacionant-los amb el conjunt de


lobra de lautor, comparant-lo amb el pensament daltres autors, i situarlos, en qualsevol cas, en el pertinent context histric (tots els blocs).
Amb aquest criteri es vol mesurar la capacitat de lalumnat per explicar amb les seves
prpies paraules el sentit dun text filosfic superant la mera parfrasi i utilitzant la
informaci obtinguda sobre lautor, la seva obra i el context sociocultural en qu sha
expressat, com tamb la capacitat de comparar-lo amb altres obres dautors que
shagin ocupat de problemes filosfics semblants.
3. Identificar els supsits implcits que sustenten els textos i valorar la
consistncia dels seus arguments i conclusions, com tamb la vigncia de
les seves aportacions en lactualitat (tots els blocs).
Ms enll de la comprensi precisa del text, aquest criteri tracta de valorar lassimilaci
per part de lalumnat de les idees exposades per lautor, de la valoraci que en fa i del
desenvolupament de lesperit crtic per part de lalumnat, capa de jutjar i manifestar
de forma raonada el seu acord o desacord amb les opinions de lautor.
4. Confeccionar un vocabulari bsic a partir de la lectura de textos, la recerca
del significat dels termes i la definici dels conceptes tenint en compte el
context en qu susen (tots els blocs).
Amb aquest criteri es pretn avaluar el domini del vocabulari especfic de la filosofia,
ms enll del coneixement del lxic culte de la llengua general, distingint els diferents
usos que un autor en pot fer en diferents contextos i els diversos sentits que pot adquirir
en diferents autors o corrents de pensament.
5. Realitzar activitats de documentaci sobre diversos aspectes de la histria
del pensament i organitzar la informaci obtinguda en fitxes, arxius o
quadern, amb esquemes o diagrames, mapes conceptuals o quadres
cronolgics, etc., per tal de preparar i confeccionar treballs posteriors (tots
els blocs).
Amb aquest criteri es tracta de mesurar lhabilitat en el maneig de diferents tipus
dobres de consulta solvents, com ara diccionaris, enciclopdies, publicacions
peridiques, histries de la filosofia i de la cincia, en suport estndard o informtic,
com a eines per a lexplicaci de textos, la preparaci dexposicions orals i debats, o la
7
Passatge particular de Guillem de Torrella, 1 07002 Palma
Tel. 971 17 65 00 Fax: 971 17 71 12 Web: http://dgadmedu.caib.es

redacci de treballs que superin la tendncia inadmissible de la simple cpia, com


tamb la capacitat per organitzar la informaci obtinguda i aprendre a citar-ne les
fonts.
6. Exposar oralment o per escrit el pensament dels autors estudiats aix com
la relaci entre el pensament filosfic daquests autors i les prpies idees
sobre qestions dactualitat tractades per
diferents mitjans de
comunicaci: premsa, revistes, televisi, cinema, Internet, etc (tots els
blocs).
Amb aquest criteri es tracta davaluar la competncia lingstica i argumentativa
obtinguda per lalumnat, tot comprovant el grau dautonomia i actitud crtica a lhora
danalitzar i valorar les aportacions histriques en el tractament de problemes filosfics
del present.
7. Participar en dilegs i debats sobre qestions filosfiques que suscitin
linters de lalumnat aportant les prpies reflexions, aprofitant les
aportacions dels companys i establint relacions significatives amb altres
posicions sostingudes al llarg de la histria de la filosofia (tots els blocs).
Aquest criteri pretn comprovar la capacitat per comprendre punts de vista aliens, tant
dels expressats pels companys com dels apresos amb lestudi de la histria de la
filosofia, i sostenir els propis punts de vista aportant arguments en un dileg orientat a
la recerca en comunitat de les millors raons per donar respostes a una qesti filosfica
8. Relacionar les qestions filosfiques estudiades amb les condicions
histriques, socials i culturals en les quals sorgiren i amb els problemes
coetanis als quals intentaren donar resposta (blocs 1, 2 i 3).
La intenci daquest criteri s comprovar la capacitat per situar les qestions
filosfiques en el pertinent marc histric en qu sorgeixen, comparant i diferenciant el
saber filosfic daltres manifestacions culturals (mite, art, cincia, religi, literatura,
etc.) que apareixen en el mateix context, i analitzar la relaci existent entre els
plantejaments i les propostes filosfiques, i els problemes i les necessitats de la societat
de lpoca.

8
Passatge particular de Guillem de Torrella, 1 07002 Palma
Tel. 971 17 65 00 Fax: 971 17 71 12 Web: http://dgadmedu.caib.es

9. Ordenar i situar cronolgicament les diverses teories filosfiques


analitzades en el desenvolupament dels nuclis i en lestudi dels textos,
relacionant-les unes amb altres (blocs 1, 2 i 3).
Es pretn comprovar amb aquest criteri la capacitat per localitzar cronolgicament les
diverses teories filosfiques estudiades posant-les en relaci amb les grans fites
histriques i identificar la similitud o discrepncia dels plantejaments i les solucions
adoptades per cada una.
10. Reconixer i repudiar les conceptualitzacions de carcter excloent i
discriminatori, com lesclavisme, landrocentrisme i letnocentrisme, que
apareixen eventualment en els discursos filosfics de diferents poques, i
valorar positivament els intents de superar-les (blocs 1, 2 i 3).
Aquest criteri pretn avaluar la capacitat de lalumnat per descobrir en els textos
filosfics supsits, implcits o explcits, que comportin actituds contrries al respecte dels
drets humans, com tamb la seva capacitat per examinar atentament i de manera
crtica les conseqncies prctiques dels prejudicis i dels discursos terics.
11. Criticar la prpia concepci del mn descobrint la seva supeditaci a
determinats factors histrics, poltics, socials i culturals, i les assumpcions
implcites que la condicionen (blocs 1, 2 i 3).
Amb aquest criteri es vol determinar la capacitat de lalumnat per examinar la
dependncia del propi pensament respecte dels factors aliens que el condicionen,
descobrint els supsits, i prejudicis eventualment assumits de forma acrtica.
12. Apreciar la capacitat de la ra per formular explicacions temptatives de la
realitat, i en particular de la societat i per orientar lacci humana
individual i collectiva a travs del coneixement i lanlisi de les principals
teories tiques i de les diverses teories de la societat, lEstat i la ciutadania
elaborades al llarg de la histria, i consolidar la prpia competncia social i
ciutadana com a resultat dels compromisos cvics assumits a partir de la
reflexi tica (blocs 1, 2 i 3).
Amb aquest criteri es pretn saber si lalumnat ha arribat a descobrir, i en quin grau,
el paper imprescindible de la ra per al plantejament dels problemes terics i prctics i

9
Passatge particular de Guillem de Torrella, 1 07002 Palma
Tel. 971 17 65 00 Fax: 971 17 71 12 Web: http://dgadmedu.caib.es

si s conscient de lesfor que ha suposat al llarg de la histria de la humanitat


lampliaci i el manteniment del seu abast.

10
Passatge particular de Guillem de Torrella, 1 07002 Palma
Tel. 971 17 65 00 Fax: 971 17 71 12 Web: http://dgadmedu.caib.es