Está en la página 1de 11

FILOSOFIA I CIUTADANIA

Introducci
La matria de batxillerat filosofia i ciutadania sha configurat amb un doble
plantejament: duna banda, pretn ser una introducci a la filosofia i a la
reflexi filosfica; de laltra, ha daprofundir en lestudi, ja comenat en letapa
obligatria, de la dimensi moral i ciutadana de lsser hum, i les seves
implicacions a nivell social i poltic.
Filosofia i ciutadania s una matria comuna a totes les modalitats de
batxillerat que ha de tenir tamb, com el mateix batxillerat, una funci
propedutica en relaci a la preparaci de lalumnat per poder continuar amb
xit estudis de grau superior, siguin de cicle formatiu o universitaris, i una
funci formativa i terminal que contribueixi al desenvolupament de la
maduresa intellectual, personal i social de lalumnat i que ofereixi les eines
adequades per pensar crticament, amb autonomia, sobre les realitats del
mn contemporani i exercir les competncies ciutadanes. No sha de
descuidar, per, el convenient carcter tamb de preparaci prvia, que pot
complir la matria en relaci a la histria de la filosofia que sha de cursar en el
segon curs de batxillerat, i de manera particular respecte de laprenentatge dels
procediments que sintrodueix ja en aquest primer curs.
Atenent les recomanacions, entre daltres institucions, de la UNESCO, la
matria filosofia i ciutadania continua la tradicional presncia de la filosofia en
el batxillerat. En efecte, tant en la Declaraci de Pars a favor de la filosofia
(1995), com en la de Santiago de Xile (2005), sota els auspicis de la UNESCO
es recomana: Lensenyament de la filosofia ha de mantenir-se o ampliar-se on
ja existeix, implantar-se on encara no existeix i ser nomenada explcitament
amb la paraula filosofia.
La filosofia, ha enunciat la UNESCO, s una escola de llibertat, ja que no
noms elabora instruments intellectuals que permeten analitzar i comprendre
conceptes fonamentals com la justcia, la dignitat i la llibertat, sin que a ms
crea capacitats per pensar i emetre judicis amb independncia, incrementa la
capacitat crtica per a entendre i qestionar el mn i els seus problemes, i
fomenta la reflexi sobre els valors i els principis. Lensenyament de la filosofia
contribueix a la formaci de ciutadans lliures, estimula la formaci duna
1
Passatge particular de Guillem de Torrella, 1 07002 Palma
Tel. 971 17 65 00 Fax: 971 17 71 12 Web: http://dgadmedu.caib.es

opini prpia, la confrontaci darguments, el respecte als punts de vista aliens


i la subordinaci exclusiva a lautoritat de la ra. La prctica de la filosofia,
que no exclou cap idea del lliure debat i sesfora per establir definicions
exactes dels conceptes utilitzats, a fi de comprovar la validesa dels propis
raonaments i efectuar-ne un examen rigors dels aliens, permet aprendre a
pensar amb independncia; estimula lobertura mental, la responsabilitat
cvica, lenteniment i la tolerncia entre les persones i els grups. Leducaci
filosfica indueix a la independncia de criteri, a la reflexi, a la resistncia
davant les diverses formes de propaganda i prepara per assumir les
responsabilitats davant les grans qestions del mn contemporani. El foment
del debat filosfic en leducaci constitueix una aportaci primordial en la
formaci dels ciutadans en posar en exercici la seva capacitat de judici, que s
fonamental en qualsevol democrcia. I la democrcia, com sha dit en
expressi que sembla afortunada, no s un estatus en qu un poble shi pot
installar cmodament, s una conquesta tica i poltica de cada dia, que
noms pot mantenir-se a travs duna autocrtica sempre vigilant. s, com sha
dit de la moral en general, una tasca infinita en la qual, si no es progressa, es
retrocedeix, ja que fins i tot all ja guanyat ha de reconquerir-se dia rere dia.
La democrcia mai no podr deixar de ser lluita per la democrcia. Abans, i
ms profundament que un sistema de govern, s un sistema de valors que
demanda una permanent educaci poltica i moral.
Si com deia el Filsof, la ciutadania no deriva del fet dhabitar a la ciutat, ni tant
sols de la sola possessi de drets i deures, sin del seu exercici en la
participaci a la cosa pblica, cal preparar els futurs ciutadans per a aquest
exercici; com a reflexi sistemtica i crtica sobre la racionalitat en les seves
mltiples dimensions, terica i prctica, cientfica i valorativa, tica i poltica,
no hi ha substitut possible de la filosofia en una educaci orientada a la
responsabilitat racional dels subjectes.
La presncia de la filosofia en el batxillerat es justifica, doncs, pel seu valor
instrumental. Si en la mesura que pensa, tothom pot esdevenir filsof, i si no
s possible ensenyar la filosofia i lalternativa s aprendre a filosofar, s a dir a
pensar, cal esperonejar i encoratjar lalumnat a tenir latreviment, a crrer el
risc de pensar pel seu compte. Per cal tamb subministrar als alumnes o, si
ms no, collocar-los en situaci dassimilar conceptes, tcniques i estratgies
perqu puguin avanar en ladquisici de nous coneixements i desenvolupar la
seva responsabilitat i autonomia. No es tracta, per tant, dexposar i fer repetir
2
Passatge particular de Guillem de Torrella, 1 07002 Palma
Tel. 971 17 65 00 Fax: 971 17 71 12 Web: http://dgadmedu.caib.es

sntesis de teories, tesis filosfiques o definicions de termes, sin ms aviat de


recrear les situacions i activitats que poden proporcionar aquests i altres
coneixements. Fomentar ladquisici dhbits que permetin convertir els
alumnes no en espectadors, sin en subjectes del seu procs de reflexi i
discussi dels problemes, exigint, per tamb estimulant, lafany per la
precisi, el rigor i lhonestedat intellectual en la formulaci de les qestions,
lautoexigncia i lesfor.
Per acomplir aquestes funcions, senumeren en un bloc inicial els continguts de
carcter metodolgic, sense que aix signifiqui, com s natural, que shagin de
treballar per separat, ja que no tindria sentit desvincular-los de la resta de
continguts; al contrari, aquests continguts procedimentals shan de treballar
articuladament i progressivament amb la resta de blocs, sense oblidar que
ladquisici daquestes habilitats instrumentals ha de suposar una base que ha
de facilitar en gran mesura el treball que sha de continuar el curs segent amb
la histria de la filosofia.
A continuaci, el primer nucli temtic analitza la problemtica del coneixement
hum, presentant la filosofia com un model de racionalitat terica i com una
aspiraci a la veritat. A la vegada, es pretn mostrar el potencial de la filosofia
en la vida prctica, com a reflexi sobre interrogants relacionats amb els valors,
el b o la poltica, i formular respostes personals raonades als problemes
plantejats.
El segon nucli temtic est dedicat a lestudi de lsser hum, com a animal de
cultura, subratllant la seva dimensi simblica i el paper del llenguatge com a
model de la realitat, vehicle del pensament i instrument de comunicaci.
Aquest bloc pretn un apropament cientfic multidisciplinari a lsser hum
des de les perspectives de la biologia, lantropologia, la sociologia i la
psicologia i, tamb, una reflexi crtica sobre la seva naturalesa social i la seva
condici de persona, revisant algunes concepcions filosfiques sobre lsser
hum que formen part del nostre bagatge cultural.
Una vegada delimitats el carcter del saber filosfic i les diferents concepcions
de lsser hum, sobre pas a la fonamentaci del concepte de ciutadania, la
segona part de la matria. Aix, culmina la proposta deducaci per a la
ciutadania, que els alumnes han desenvolupat al llarg de leducaci
obligatria, amb la fonamentaci filosfica del concepte de ciutadania i
3
Passatge particular de Guillem de Torrella, 1 07002 Palma
Tel. 971 17 65 00 Fax: 971 17 71 12 Web: http://dgadmedu.caib.es

laprofundiment conceptual en les bases que constitueixen la societat


democrtica, analitzant-ne els orgens al llarg de la histria, levoluci en les
societats modernes, com tamb la fonamentaci filosfica dels drets humans.
Aquesta reflexi filosfica sobre la ciutadania ha de tenir una orientaci
interdisciplinria i per aix, partint de les aportacions de lantropologia
filosfica i cultural, vistes en la primera part, incorporar tamb les teories
tiques, les aportacions de la sociologia, de les cincies econmiques i de les
teories poltiques.
Aix, les bases psicolgiques, sociolgiques, legals i morals sobre les quals es
constitueix la vida en com donen pas a lestudi dels diferents tipus de vida en
societat i, a partir daqu, de laparici de lEstat, de les seves formes i de les
caracterstiques que defineixen lEstat democrtic i de dret. Lorigen i la
legitimaci del poder i lautoritat, les diferents teories sobre la justcia, els
problemes derivats de la globalitzaci tanquen els temes objecte destudi en la
matria.
En el marc daquest estudi es posar de manifest com la noci de ciutadania
recobreix les destatus i rol, i com es vincula a la qesti dels drets i de les
obligacions per tamb a les idees digualtat, de diversitat i de justcia social.
Com que no es pot limitar de cap manera la ciutadania al vot, cal tenir
presents les mltiples accions obertes a la persona, que tenen un impacte sobre
la vida de la comunitat local, nacional, estatal i internacional i que exigeixen un
espai pblic, fsic o virtual en el si del qual els individus poden actuar junts. Es
tracta danar ms enll de les parets de laula i de contribuir a fer possible en la
vida diria del centre lexercici de la ciutadania, la prctica de la democrcia, la
cura del medi ambient, estimulant la participaci i el comproms perqu els
alumnes sexercitin com a ciutadans responsables no solament en el centre sin
en lentorn social, per cert cada vegada ms extens. No podem deixar de banda
que, pels orgens familiars o per naixement, una part cada vegada ms
nombrosa del nostre alumnat es vincula a llocs que fins fa poc haurem
considerat extics, per que ms prest que tard, com un efecte ms de la
globalitzaci, acabaran sent familiars tamb per a nosaltres. Caldr tamb fer
visible i valorar la contribuci de les dones en lesdevenir histric, reflexionant
sobre el procs de configuraci dels papers socials assignats a les dones i als
homes al llarg de la histria. i contribuir, en definitiva, a una redefinici
daquests rols en el marc duna relaci entre iguals.

4
Passatge particular de Guillem de Torrella, 1 07002 Palma
Tel. 971 17 65 00 Fax: 971 17 71 12 Web: http://dgadmedu.caib.es

Reflexionant sobre la condici de ciutadans i els seus fonaments, la matria de


filosofia i ciutadania pot ajudar lalumnat a comprendre la complexitat de la
realitat i de lacci humana, i propiciar el debat sobre els valors i les normes
que poden conformar una tica de mnims, com tamb afavorir el seu
desenvolupament cvic i poltic. Practicant la reflexi sobre un mateix i els
altres, el dileg i la resoluci de conflictes, largumentaci i el desenvolupament
del judici moral, la participaci en la vida del centre i en projectes comuns
orientats ms enll, aquesta matria complir llavors el doble ideal filosfic
densenyar a pensar i ensenyar a viure en la diversitat, rebutjant la intolerncia i
defensant de forma decidida lequitat, la justcia i la llibertat.
Objectius
Lensenyament de la filosofia i ciutadania en letapa de batxillerat tendr com a
objectius desenvolupar en lalumnat les capacitats segents:
1. Identificar i valorar el sentit dels problemes filosfics proposats, distingint
els conceptes involucrats, i reconixer el carcter propi de la filosofia,
distingint-la dels altres tipus de sabers i pseudosabers.
2. Adoptar una actitud crtica i reflexiva davant les qestions teriques i
prctiques, fonamentant adequadament les idees i les decisions prpies.
3. Identificar, explicar i usar correctament la terminologia filosfica bsica de
les diferents disciplines filosfiques objectes destudi.
4. Comentar textos filosfics, encertant en la identificaci dels problemes que
plantegen, lexplicaci dels termes que usen, explicitant-ne lestructura i el
significat, indicant els arguments utilitzats i les solucions proposades.
5. Utilitzar procediments bsics per al treball intellectual: recerca i selecci
dinformaci, anlisi, sntesi, contrast i avaluaci crtica, desenvolupant el
rigor intellectual i la creativitat en el plantejament dels problemes.
6. Expressar el pensament propi, oralment i per escrit, amb rigor, ordre,
claredat, coherncia i creativitat, argumentar-lo de manera coherent, i
contrastar-lo amb altres posicions i argumentacions.
7. Practicar i valorar el dileg filosfic com a procs daproximaci racional al
coneixement, on es tracta de donar i exigir raons, i de constituir una
comunitat de recerca com a vehicle per cercar respostes als problemes
plantejats.
8. Adoptar una actitud de respecte cap a les diferncies i de crtica enfront de
qualsevol intent de justificaci de les desigualtats socials i davant de tota
5
Passatge particular de Guillem de Torrella, 1 07002 Palma
Tel. 971 17 65 00 Fax: 971 17 71 12 Web: http://dgadmedu.caib.es

discriminaci, ja sigui per raons de sexe, tnia, cultura, creences o altres


caracterstiques individuals o socials.
9. Valorar la capacitat normativa i transformadora de la ra per construir una
societat ms justa, en la qual existeixi una veritable igualtat doportunitats.
10. Valorar els intents per construir una societat mundial basada en el
compliment dels drets humans, en la convivncia pacfica i en el respecte a
la natura.
11. Consolidar la competncia social i ciutadana fonamentant tericament el
seu sentit, valor i necessitat per exercir una ciutadania democrtica.
12. Desenvolupar una conscincia cvica, crtica i autnoma, inspirada en els
drets humans i compromesa amb la construcci duna societat
democrtica, justa i equitativa i amb la defensa de la natura, desenvolupant
actituds de solidaritat i participaci en la vida comunitria.
Continguts
Continguts comuns
-

Tractament, anlisi i crtica de la informaci obtinguda utilitzant diferents


mitjans de consulta solvents, incloent-hi els digitals,
Anlisi i comentari de textos filosfics o que suscitin problemes filosfics,
emprant amb propietat i rigor els corresponents termes i conceptes.
Definici dels principals termes filosfics.
Expressi argumentada didees, oral i escrita.
Prctica del dileg i del debat mitjanant lexposici raonada del propi
pensament i la recepci atenta i crtica dels arguments dels altres.
Participaci en espais de reflexi i intercanvi dinformaci, contrast i
expressi didees, aprofitant les tecnologies de la comunicaci.

Bloc 1. El saber filosfic


-

Filosofia, cincia i altres models de saber: caracteritzaci de la filosofia i de


la cincia com a models de coneixement, diferents del saber ordinari, els
mites, les supersticions, les religions i les ideologies.
Les preguntes i els problemes de la filosofia: identificaci i plantejament
dalguns problemes fonamentals de la filosofia i de les seves principals
solucions.
Llenguatge i lgica. Teoria i prctica de largumentaci.
6
Passatge particular de Guillem de Torrella, 1 07002 Palma
Tel. 971 17 65 00 Fax: 971 17 71 12 Web: http://dgadmedu.caib.es

La filosofia com a racionalitat terica: veritat i realitat


La filosofia com a racionalitat prctica: tica i filosofia poltica.

Bloc 2. Lsser hum: persona i societat


-

La dimensi biolgica: evoluci, hominitzaci i qestions filosfiques que


susciten.
La dimensi cultural i social. Natura i cultura. Individu i societat.
Relaci lingstica i simblica del subjecte amb el mn.
Concepcions filosfiques de lsser hum.

Bloc 3. Filosofia moral i poltica


-

Els fonaments de lacci moral: llibertat i responsabilitat.


Les teories tiques davant els reptes de la societat actual.
tica cvica o tica de mnims i tiques de mxims. Dret i moral.

Bloc 4. Democrcia i ciutadania


-

La dimensi poltica i ciutadana de lsser hum i les diferents


interpretacions de la ciutadania. Origen i fonamentaci filosfica del
concepte de ciutadania. Conceptes destat i naci.
Origen i legitimitat del poder poltic.
Fonaments filosfics de lEstat democrtic, social i de dret.
Conflictes latents i emergents de les societats actuals: El problema del medi
ambient, els moviments migratoris, les desigualtats de gnere i les
econmiques, la globalitzaci o les formes de participaci democrtica a
travs de les noves tecnologies.
Les utopies socials. La construcci duna cultura de pau.

Criteris davaluaci
1. Elaborar un vocabulari filosfic bsic on es reculli la definici dels termes
ms significatius de cada bloc de contingut que serveixi per a consolidar
lhbit de recrrer als bons diccionaris generals i especialitzats, en paper o
suport electrnic, per tal dassegurar la comprensi i ls correcte del
llenguatge adient per a tractar els problemes filosfics (tots els blocs).

7
Passatge particular de Guillem de Torrella, 1 07002 Palma
Tel. 971 17 65 00 Fax: 971 17 71 12 Web: http://dgadmedu.caib.es

Amb aquest criteri es pretn avaluar el domini de la terminologia filosfica bsica, la


predisposici i lhabilitat per dur a terme petites recerques terminolgiques i la
capacitat per construir definicions precises.
2. Analitzar textos filosfics breus, donant compte del problema que tracten,
del significat dels termes que usen, de larticulaci de lestructura que
presenten, de la connexi entre les idees que shi expressen i dels
raonaments que hi sn presents (tots els blocs).
Aquest criteri tracta davaluar la capacitat de lalumnat per dur a terme una lectura
activa i comprensiva dels textos encaminada a la identificaci del tema o problema
principal i la seva enunciaci, lexplicaci dels conceptes que sutilitzen i el
reconeixement i lexplicitaci de les proposicions i els raonaments que fonamenten les
conclusions.
3. Realitzar activitats de documentaci i indagaci per obtenir informaci a
travs de diverses fonts solvents, contrastar-la i organitzar-la en fitxes o
arxius, resums, esquemes, diagrames o mapes conceptuals i utilitzar-la
crticament i creativament com a base per dur a terme qualque petit assaig
individual o collectiu (tots els blocs).
Aquest criteri tracta de comprovar la capacitat de seleccionar i manejar informacions
diverses, des de les ms experiencials fins a les ms cientfiques, passant per les
divulgatives i les contingudes en els mitjans de comunicaci i dinformaci, aix com el
domini de destreses de carcter general, com lobservaci i la descripci, la classificaci i
la sistematitzaci, la comparana i la valoraci, etc., necessries per a la utilitzaci
crtica daquesta informaci.
4. Compondre dissertacions o textos propis, i preparar i dur a terme
exposicions orals en les quals sexpressi el resultat duna reflexi personal o
collectiva sassoleixi una integraci de les diverses perspectives i savanci en
la formaci dun pensament autnom, raonant amb argumentacions ben
construdes (tots els blocs).
Aquest criteri pretn valorar si lalumnat s capa de construir i enriquir les seves
prpies opinions treballant de forma activa i constructiva el llegat cultural especfic
daquesta matria. Per a comprovar-ho, seran idnies les activitats de tipus reflexiu, en
les quals, de manera significativa i funcional, es relacionin nous continguts entre si amb
8
Passatge particular de Guillem de Torrella, 1 07002 Palma
Tel. 971 17 65 00 Fax: 971 17 71 12 Web: http://dgadmedu.caib.es

mbits dexperincia, expressant de forma clara i coherent el resultat del treball de


comprensi i de reflexi. Alguns elements valuosos en aquest sentit, poden ser: les
dissertacions o composicions filosfiques, les investigacions individuals i en equip, la
preparaci i realitzaci dexposicions orals i debats, i el diari de classe.
5. Participar activament i constructivament en sessions de discussi i dileg,
fent aportacions ordenades, i sinttiques i prestant atenci als punts de
vista aliens (tots els blocs).
Amb aquest criteri es tracta de comprovar la capacitat de lalumnat per contrastar les
seves idees amb les dels altres, formular i assimilar crtiques, respectar les idees
alienes, reconeixent i practicant els valors intrnsecs del dileg com sn el respecte
mutu, la sinceritat, la tolerncia, en definitiva, els valors democrtics i acceptant que
lobjectiu no s guanyar la discussi, sin arribar a conclusions o, en darrer terme,
comprendre els motius i arguments aliens i donar-ne a entendre els propis.
6. Reconixer i saber explicitar el carcter propi de la filosofia distingint-la
daltres sabers o pretesos sabers, i distingir-ne els vessants teric i prctic,
centrant-se en les preguntes i els problemes fonamentals (bloc 1).
Amb aquest criteri es tracta de comprovar que no noms es comprn el carcter propi
del saber filosfic i el tipus de plantejament que suposa, sin que tamb es valoren les
aportacions de la filosofia a la discussi dels grans problemes del nostre temps.
7. Formular preguntes i expressar dubtes com a inici del procs de recerca
destratgies per donar respostes reflexives i crtiques que excloguin
prejudicis o valoracions no justificades amb bones raons (bloc 1).
Amb aquest criteri es tracta de mesurar la capacitat per examinar amb cura i
persistncia les opinions, les creences i els coneixements, intentant descobrir els
fonaments en qu es basen, els supsits que eventualment les sostenen i les
conseqncies que sen deriven de lassumpci.
8. Criticar la prpia concepci del mn descobrint la seva supeditaci a
determinats factors histrics, poltics, socials i culturals, i les assumpcions
implcites que la condicionen (bloc 1).

9
Passatge particular de Guillem de Torrella, 1 07002 Palma
Tel. 971 17 65 00 Fax: 971 17 71 12 Web: http://dgadmedu.caib.es

Amb aquest criteri es vol determinar la capacitat de lalumnat per examinar la


dependncia del propi pensament respecte dels factors aliens que el condicionen,
descobrint els supsits i prejudicis eventualment assumits de forma acrtica.
9. Conixer i analitzar les caracterstiques especfiques de lsser hum com
una realitat complexa i oberta de mltiples expressions i possibilitats,
aprofundint en la dialctica naturalesa i cultura, individu i sser social, que
constitueixen la persona (bloc 2).
Aquest criteri tracta de la capacitat de comprendre i integrar les diverses dimensions de
lsser hum, incidint en la importncia de la construcci social i simblica, i valorant
les concepcions filosfiques de lsser hum i la seva vigncia actual.
10. Conixer i valorar la naturalesa de les accions humanes en tant que lliures,
responsables, normatives i transformadores (bloc 3).
Amb aquest criteri es tracta de comprovar la capacitat per comprendre el sentit de la
ra prctica i la necessitat de la llibertat per realitzar accions morals i,
conseqentment, assumir compromisos tics i poltics tant en lmbit personal com
social, reflexionant especialment sobre la recerca de la justcia i la universalitat dels
valors en la societat actual.
11. Comprendre i valorar les idees filosfiques que han contribut, en diferents
moments histrics, a definir la categoria de ciutad i ciutadana, des de la
Grcia clssica fins a la ciutadania global del mn contemporani, fent
especial mfasi en la Illustraci i en la fonamentaci dels Drets Humans
(bloc 4).
Aquest criteri tracta davaluar si sha comprs la categoria de ciutad i ciutadana com
a tasca histrica inacabada i la seva fonamentaci eticopoltica, aix com la importncia
de reconixer i practicar les virtuts cviques que possibiliten una convivncia
democrtica en el marc universal dels Drets Humans.
12. Assenyalar les diferents teories sobre lorigen del poder poltic i la seva
legitimaci, identificant-ne les que fonamenten lEstat democrtic i de dret,
i analitzar els models de participaci i dintegraci en la complexa
estructura social dun mn en procs de globalitzaci (bloc 4).

10
Passatge particular de Guillem de Torrella, 1 07002 Palma
Tel. 971 17 65 00 Fax: 971 17 71 12 Web: http://dgadmedu.caib.es

Amb aquest criteri es tracta de valorar lassimilaci de lorigen i la legitimitat del poder
poltic, de les diferents concepcions de lEstat, i de la fonamentaci i el funcionament de
la democrcia, analitzant les possibilitats i el deure dintervenci dels ciutadans,
prenent conscincia de la necessitat de participar en la construcci dun mn ms
hum.

11
Passatge particular de Guillem de Torrella, 1 07002 Palma
Tel. 971 17 65 00 Fax: 971 17 71 12 Web: http://dgadmedu.caib.es