Stirs ern Pinned Propi Pera fer Is sumands amb ordre que vulguem i ol resultat no canvia. Aquesta qualitat de la suma s’anomena propietat 567 921 it commutativa 5 Element neutre El zeRo és element neutre de la suma perqu® quan el sumem a qualsevol nombre el resultat no 325 40 =325 Propietat associativa La propietat associ els sumands per a sum: de la suma div que la manera com agrupem Jos no fa canviar el resultat de la suma. 5 + 5+ 10=30 154541 i 1 20+10= 30 15415 =30 Us dels paréntesis poraclé quTos els nomves es poden descompondre en fora de sua. [err ler uta crosses | nt | Ale ere eee eae ia (esl see see ate eI 4,678 = 4.000 + 600 +70 +8 2.456.789 = 2.000.000 + 400.000 + 50,000 4. 6,000 + 700 + 80 + 9 Operacions inverses 678 854 La resta és l'oPeRacid inversa de la suma, + ik 854 176 La PROPIETAT COMMUTATIVA DE LA MULTIPLICACIO diu que T'ordre en qué es multipliquen els factors no fa canviar el producte. La PROPIETAT ASSOCIATIVA DE LA MULTIPLICACIO. du que la manera com s'agrupen els factors no fa canviar el resultat del producte. ELEMENT NEUTRE DE LA MULTIPLICAGIO és 17. Quan nombre per 1, el resultat és el matelx nombre. Podem resold el producte d'un nombre per una suma o una resta de dues ‘maneres diferents i el resultat és el mateix. Estem aplicant la PROPIETAT DISTRIELTIVA DE LA MULTIPLICAGIO respecte de la suma (0 la resta). = 2x (1248)=(2x12)+@x8) El zero en la multiplicacio, iquem qualsevol nombre per 0, el resultat sempre sera 0. icar nombres pet la unitat seguida de zeros, tor tants zeros com segueixen 340x10=3.400 5.600 x 100 = 560.000 En una civisi6, el piviDEND es reparteix entre el pivisoR per a obtenir ce QUOCIENT. La quantitat que sobra és el RESIOU. dividend 24 |_6 _ =divisor residu 0, 4 ~ quocient ions exactes | enteres Per a calouler 1/3, és a dir, un tere de qualsevol nombre, hem de dividir entre 3 Per a calouler 1/4, és a dir, un quart dde qualsevol nombre, hem de divi entre 4, % L2. 10,0,0, 009, 300 La meltat de 1.000 és $00. Per continuar una série, cal que trobis la relacié que hii ha entre els nombres: ‘ue la formen, 0-8-16-24...Part d’una unitat Una FRaccid servi pe a expressar @l fet quo una unitat esta dvd : on parts iguals ies parts d/aquesta D geile, crit a fxn 1s del pastis que menja cada convidat = Parts totals del pastis ———_____- ae 4 Part d'un grup Les fraccions també servelxen per a indicar quina és la part dels elements Tun grup que compleix una condici6, ‘Total de samatretes —_- 8 Termes de la fraccié Una fraccid sempre té dos nombres: 13) numeRaoor (nombre de parts que agafem) ‘4 DENOMINADOR (nombre de parts iguals en qué diviim la unitat Ordenacié de fracclons La RECTA NUMERICA serveix per a fepresentar fraccions de manera ordenada, Quan no necessitem saber un resultat exacte, podem fer ESTiMAGIONS. Per a fer estimacions | calcular més rapidament, podem arrodonir els nombres amb els quals caleulerem, és a dir, aproximarios a la desena, la centena o el miler més proper, de manera que les operacions siguin més facils de resold. 310 490 — 980 - 605 - 110 ee ee © 100 200 300 400 500 600 700 800 900 1.000 ; | Comparaci6 clons amb el mateix denominador, cold més gran 65 la que té el nurmerador més gran. er a SUMAR FRACCIONS amb el mateix denominador, només has de sumar els numeradors. Quan en una fraccid e! numerador i el denominador On iguals, es diu que la fracci6 és igual a la unitat. Por a RESTAR FRACCIONS amb el mateix denominador, només has de restar ‘els numeradors, ns entre dues xifes, primer cal separar res del dividend com hi ha en el divi de 48,53 | 21 Be oes) ar que multiplicat pel divisor s’hi acosti, perd per sota. 023 92, El nombre que s'ha tiobat es mult es resta de les dues pel divisor i es separades, procés anterior sical, fins que no 63,210 [42__ Elzeroen a divisio 212 1505” Quan el nombre que ens toca repartir és més petit 0210 «que e! divisor, pera continuar a dvisi6 cal posar oe Un 0 en el quocient i baixa La prova de la divisi6 Per a comprovar en compte que el divisor i que cal quocient x divisor + residu = diEls nombres que tenen una come dues de les seves xitres ‘s'anomenen NowBRes DeciMAts. Tots els nombres decimals tenen una evTERA (a Pesquerra de la coma) I una PART Decimal (a la dreta de la coma). part entera (4 3) 0) part decimal Dcimes I contisimes: Una bécima és una desena part d’una unitat; per tant, 10 décimes fan ‘una décima; per tant, 10 centésimes, Unitat, ‘Comparacié de nombres decimals Per a comparar nombres decimals primer has de comparar la part entera dels nombres. part entera és igual, has de comparar les décimes, | sila part entera Hes dacimes sén iguels, has de comparar les centésimes, d'un nombre es corresponguin amb les de Després, cal escrlure la coma en el resulta. PPer a MULTIPLICAR UN NOMBRE DECIMAL PER UN NOMBRE ENTER, es multiplica rnormalmnent i es posa la coma en el resultat. El resultat ha de tenir tantes xiffes decimals com tingul el factor decimal. 25,3 Per a MULTIPLICAR 00S NOMBRES DECIMALS, es mul 12 rnormalment i es posa la coma en el resulta. 306 res decimals com tinguin o! 253 30,36 Divisions entre Ia unitat seguida de zeros Per a oivioig nombres enters acabats en zeros. itat seguida de zeros, només cal cel mateix nombre de zeros del dividend i del divisor. 2IG:1P=21 3.569: 19-35 sTanomenen FRAGCIONS DECINALS, Les fraccions decimals es poden eseriure en forma de nombre decimal perqué representen el matelx, Per a escriure una fracelé decimal fen forma de nombre decimal: * S'escriu ol numerador de la fraccid | se separen amb una coma tantes xlfres. com zeros t6 el denominador, comptant des de la dreta. = Sino hi ha prou (es, s'hi afegeixen zeros per l'esquerra. 10, 100. BRE DECIMAL per la unitat segulda de zeros la coma cap a la dreta tants llocs com zeros 7,25 10 = 72,5 Fhra't com es “mou fa coma: ‘Quan muttipiquem per 10, la coma corre 1 loc cap a la dreta. ‘Quan muttipliquem per 100, la coma corre 2 lloes cap 2 la dreta. Quan muttipliquem per 1.000, la coma corre 3 Hoes cap a la dreta. La numeracié romana té aquests valors: 1-1 V-5 X-10 L-50 ¢-100 D-500 m- 1.000 Cal tenir en compte que no es poden repetir més de ti ols Iguals. Si es dona aquest cas, s'eseriu I, X 0 C a l'esquerra del simbol segiient ies resta. A més, els simbols V i Lno es poden repetir.Pee auc} Per a obtenir sempre el matelx resultat en les mesures | per a poderles ‘comparar cal fer servir unes mateises unitats conegudes per totom. km = quilometre m= metre ‘em = centimetre mm = millimetre Pee ma) La tona jt), el quilogram (kg) |e! gram (g) sén unitats de massa. 1 tona = 1.000 quilograms 1 quilogam = 1.000 grams Tre ee calc El tre (1) és la principal unitat de capacitat. Quan es mesuren capacitats petites es fa seni el mitlitre (ml 1 1= 1,000 mi Perea Pera saber quant Ja ceva area, fom semvir les unitats de superficie, Pera mesurar supericies petites, utltzem el centimetre quadrat (cm). acy 5 “ere Els ELEMENTS DUN POLIGON s6n els costats, els vertexs = costat j els angles. Els segments que uneixen dos vertexs: Sel tenes ‘no consecutius s'anomenen diagonals. aa ieee isda core | aratees elds AEs I quadrat, el rectangle, el rombe: ‘el romboide son paral-lelograms. i as cme aaa oa GRAM TRAPEZI ‘ls angles A a ~ a seis owl otie Tye cete “pcos peas E OBTUSANGLE RECTANGLE TRAPEZOIDE PLEl peninierne d'un poligon és la suma de les longituds de tots els seus costats. Un aNcte és l'espai compres entre dues semirectes SL aque tenen el mateix punt d'origen. Els seus elements _Vorex a “9° son els costats i el vertex. Cour Pera me: esta dels angles. angles, utlitzem el transportador dangles. £1 transportador en 180 parts iguals. Cada pat és 1 grau, |a unitat de mesure tna ciRcumrERENCIA és una lr Tots els seus punts son a la el centre. Un ceRCLe és Ja regi6 del pla limitada per una circumferencia, Prismes Piramides Les PiRAMIDES s6n cossos geomatrics limitats per cares planes. Una piramide té una base ies seves cares laterals son triangles que conflueixen tots en un mateix vériex. Un clLINDRE és un cos geometric limitat per dues bases circulars | una superficie late LLIESFERA és un cos tod format per una Gnica superficie compa. Un CON és un cos geometric que esta limitat per una ‘superficie corba que acaba en un vertex i una base fen forma de cercte 5 s6n SINETRIQUES respecte a un eix de simetria quan dobleganties dues figures coincideixen | tun GIR quan | més de tresliadarse,eR) la ‘65 la part de les matematiques que estudia totes Jes possibles agrupacions que es poden fer amb uns elements determinats. cg SI no porlem saber del cert qué passara en alguna situaci6, diem que aquesta ‘apcid depen de l'atzar o de la sort, I parlem de la Mar d'obtenir ‘un resultat 0 un altre. [En una acei6 que depen de I'atzar hi pot haver diferents tipus de fets: segurs, possibles o Impossibles. Decay la és el nombre de vegades que es repeteix un resultat ‘on una enquesta. El resultat que té fa freqtiencia més alta és lan La mmANa é5 un valor que s'aconsegueik dividint la suma de totes, Jes fregiiéncies entre of total de persones enquestades. Doers