Está en la página 1de 7

www.viruseditorial.net # www.viruslibreria.

net

virus editorial

| TARDOR 2014

El curt estiu de lanarquia


Vida i mort de Durruti

Hans Magnus Enzensberger


ISBN 978-84-92559-59-6 | 400 pgs | 15 x 21 cm.

Traducci de lalemany: Anna Soler Horta | Preu estimat 25 C

novembre 2014

s aix com sha dentendre la novella de Durruti; no com una biografia


fruit duna recopilaci de fets, i encara menys com un discurs cientfic. El
seu camp narratiu va ms enll de la semblana dun personatge. Engloba
lentorn, lintercanvi amb situacions concretes sense les quals aquest perso
natge seria inimaginable. Durruti es defineix a travs de la lluita, que dna
forma a la seva aura social,

EL CURT ESTIU DE LANARQUIA

La primera edici en catal duna obra de


referncia a nivell internacional sobre la
vida i la figura de Durruti
[...] Tot el que sexplica de
esborrant i estan a punt de caure en loblit. Tot i aix, sn
Durruti se submergeix en aques
nombroses, alhora que confuses. La memria escrita est
ta llum particular; resulta impo
enterrada en arxius i biblioteques. Per existeix tamb una
ssible distingir el que pot atri
tradici oral. Moltes de les persones que van conixer el di
buir-se es
tric
ta
ment a la seva
funt encara viuen; cal trobar-les i interrogar-les. El mate
aura dels records que en tenen
rial que pot compilar-se daquesta manera s duna varietat
els que en parlen, in
cloent-hi els enemics.
es tracta de reconstituir la vida dun home que va
En canvi, s que s fac
tible definir el mtode
morir fa trenta-cinc anys i el llegat del qual es limita
narratiu, que deriva del
a una muda, dues pistoles, uns prismtics i unes
personatge mateix. Les
dificultats que aquest
ulleres de sol. Linventari no enumerava res ms. No
mtode planteja sn les
disposem de les seves obres completes, i els escrits del
segents: es tracta de re
constituir la vida dun
difunt sn molt escassos. Les seves accions van acabar
home que va morir fa
absorbint la seva vida
trenta-cinc anys i el lle
gat del qual es limita a
una muda, dues pisto
les, uns prismtics i unes ulleres
desconcertant: la forma, el to, el pes i lactitud varien dun
de sol. Linventari no enumerava
fragment a un altre. La novella com a collage aplega repor
res ms. No disposem de les seves
tatges, discursos, entrevistes i proclamacions; es nodreix de
obres completes, i els escrits del
cartes, relats de viatges, ancdotes, fulls volants, polmiques,
difunt sn molt escassos. Les se
notcies de diari, autobiografies, cartells i llibrets de propa
ves accions van acabar absorbint
ganda. Lheterodxia de les formes revela en tot cas la bretxa
la seva vida. Eren accions polti
que sobre en el material mateix. La reconstrucci s com un
ques i sovint illegals. Es tracta,
trencaclosques les peces del qual no acaben dencaixar. s
doncs, de seguir-li el rastre, que,
precisament a les esquerdes de la imatge on ens hem daturar.
una generaci desprs, ja no s
Encara que els narradors no ho spiguen, potser s aqu on
hi ha la veritat que justifica el relat [...]
tan visible; les traces shan anat

virus editorial

| TARDOR 2014

PRIMERA GLOSSA

La histria com a ficci collectiva


Cap escriptor no shauria decidit a escriure la histria de la seva vida; sassemblava massa a una novella
daventures. Aquesta s la conclusi a qu va arribar Ilia Ehrenburg1 lany 1931 quan va conixer
Buenaventura Durruti, i tot seguit va posar fil a lagulla. Amb quatre ratlles en va tenir prou per explicar el
que creia que sabia sobre Durruti: Aquest obrer metallrgic havia lluitat per la revoluci des que era molt
jove. Shavia enfilat en barricades, havia atracat bancs, havia llanat bombes i segrestat jutges. Lhavien
condemnat a mort tres vegades: a Espanya, a Xile i a lArgentina. Havia passat per incomptables presons
i lhavien expulsat de vuit pasos. I aix successivament. La prevenci contra la novella daventures
evidencia el vell temor del narrador que el prenguin per mentider, sobretot quan deixa dinventar histries
i en comptes daix es refereix a la realitat. Almenys aquest cop voldria que el creguessin. Per aleshores
ha de bregar amb les sospites que tenen lorigen en la seva prpia feina: Ning no es creu qui ha mentit
una vegada, encara que digui la veritat. Aix doncs, per tal dexplicar la histria de Durruti, lescriptor ha
de renegar de la condici de narrador. Desprs de tot, la prevenci que t contra la ficci amaga tamb el
desengany que t quan comprn que no ho sap tot sobre el personatge i que de la novella prohibida noms
en queda leco vague dun seguit de converses en un caf espanyol.

EL CURT ESTIU DE LANARQUIA

Tot i aix, lescriptor no aconsegueix


silenciar del tot ni passar per alt les
informacions que li han arribat. Les
histries que ha sentit se napoderen i el
converteixen en relator. Ara b, don les
ha tret, aquestes histries? Ehrenburg
no cita cap font. Les quatre ratlles que
escriu es fan ress duna confusa remor
de veus, dun producte social. Hi parlen
persones annimes, desconeguts: una
boca collectiva. Totes aquestes de
claracions annimes i contradictries,
per, es combinen i adquireixen una
qualitat nova: les histries esdevenen
histria. s aix com sha transms la
histria des de temps immemorials, en
forma de llegendes, depopeies, de no
velles collectives.
La histria com a cincia neix quan
deixem destar subordinats a la tradici
oral, quan apareixen els documents:
notes diplomtiques, tractats, actes,
expedients. Per ning no t al cap la
histria dels historiadors. Laversi que
suscita s elemental; sembla insu
pe
rable. Tothom lha sentit alguna vegada
a lescola. Per als pobles la histria s
i continuar essent un feix dhistries.
s all que som capaos de recordar
i de repetir sempre que vulguem: un
relat. Daltra banda, la tradici no re
cula davant les llegendes, la trivialitat o
lerror, sempre que hi vagi unida una
representaci de les lluites del passat.
Aix explica la impotncia notria de
la cincia enfront de les auques i els ru
mors. Aquesta s la meva posici; no
puc fer-hi res.2 I tanmateix es mou.
Cap investigaci no podria es
bo
rrar
limpacte daquestes frases, encara que
sarribs a demostrar que mai no van ser
pronunciades. La Comuna de Pars, la
presa del Palau dHivern, Danton a la
guillotina i Trotski a Mxic: la imaginaci
collectiva t ms participaci en aques
tes imatges que cap cincia. Al cap i a
la fi, per a nosaltres la Llarga Marxa s
el que ens nhan explicat. La histria s
una invenci que la realitat proveeix de
material. Per no s una invenci qual
sevol. Linters que suscita es basa en
els interessos dels que lexpliquen, i
permet als que lescolten de reconixer
i definir amb ms precisi els seus pro
pis interessos i els dels seus enemics.
Devem agrament a la recerca cientfica,
aparentment desinteressada; en el fons,

Durruti es defineix a travs de la lluita,


que dna forma a la seva aura social, la
qual es comunica, al seu torn, amb totes les
accions, les declaracions i les intervencions
que va fer el personatge
per, s un Schlemihl,3 un personatge
fictici. Noms el veritable subjecte de la
histria projecta ombres. I les projecta
en forma de ficci collectiva.
s aix com sha dentendre la novella
de Durruti; no com una biografia fruit

duna recopilaci de fets, i encara menys


com un discurs cientfic. El seu camp
narratiu va ms enll de la semblana
dun personatge. Engloba lentorn,
lintercanvi amb situacions concretes
sense les quals aquest personatge seria
inimaginable. Durruti es defineix a

virus editorial

| TARDOR 2014

es tracta de reconstituir la vida dun home


que va morir fa trenta-cinc anys i el llegat
del qual es limita a una muda, dues
pistoles, uns prismtics i unes ulleres de
sol. Linventari no enumerava res ms
travs de la lluita, que dna forma a la
seva aura social, la qual es comunica,
al seu torn, amb totes les accions, les
declaracions i les intervencions que va
fer el personatge. Tot el que sexplica de
Durruti se submergeix en aquesta llum
particular; resulta impossible distingir
el que pot atribuir-se estrictament a
la seva aura dels records que en tenen
els que en parlen, incloent-hi els
enemics. En canvi, s que s factible
definir el mtode narratiu, que deriva
del personatge mateix. Les dificultats
que aquest mtode planteja sn les
segents: es tracta de reconstituir la vida
dun home que va morir fa trenta-cinc
anys i el llegat del qual es limita a una
muda, dues pistoles, uns prismtics
i unes ulleres de sol. Linventari no
enumerava res ms. No disposem de
les seves obres completes, i els escrits
del difunt sn molt escassos. Les seves
accions van acabar absorbint la seva vida.
Eren accions poltiques i sovint illegals.
Es tracta, doncs, de seguir-li el rastre,
que, una generaci desprs, ja no s tan
visible; les traces shan anat esborrant i
estan a punt de caure en loblit. Tot i aix,
sn nombroses, alhora que confuses. La
memria escrita est enterrada en arxius
i biblioteques. Per existeix tamb una
tradici oral. Moltes de les persones que
van conixer el difunt encara viuen; cal
trobar-les i interrogar-les. El material
que pot compilar-se daquesta manera
s duna varietat desconcertant: la for
ma, el to, el pes i lactitud varien dun
fragment a un altre. La novella com a
collage aplega reportatges, discursos,
entrevistes i proclamacions; es nodreix
de cartes, relats de viatges, ancdotes,
fulls volants, polmiques, notcies de
diari, autobiografies, cartells i llibrets de
propaganda. Lheterodxia de les formes
revela en tot cas la bretxa que sobre en
el material mateix. La reconstrucci s
com un trencaclosques les peces del qual
no acaben dencaixar. s precisament a

les esquerdes de la imatge on ens hem


daturar. Encara que els narradors no
ho spiguen, potser s aqu on hi ha la
veritat que justifica el relat.
El ms fcil seria fer el desents i
afirmar que cada frase daquest llibre
s un document. Per aix serien
paraules buides de sentit. Tan bon punt
lexaminem amb deteniment, sens
desf entre els dits lautoritat que el
document t en aparena. Qui parla?
Amb quin objectiu? En inters de qui?
Qu amaga? De qu ens vol convncer?
Qu sap realment? Quants anys han
transcorregut entre el fet narrat i el
moment de la narraci? Qu ha oblidat
el relator? I don ha tret el que diu?
Explica el que ha vist o el que li sembla
que ha vist? Descriu el que li ha descrit
alg altre? Sn preguntes que ens porten
lluny, molt lluny, perqu respondreles ens obligaria, per cada testimoni,
a interrogar-ne cent ms; cada pas
daquesta verificaci ens allunyaria
encara ms de la reconstrucci i ens
acostaria a la destrucci de la histria.
Al final haurem liquidat el que prete
nem trobar. No, la fallibilitat de les
fonts s una qesti de principi, i les
divergncies que presenten no es poden
resoldre per mitj de la crtica de les
mateixes fonts. Fins i tot la mentida
cont un moment de veritat, i la veritat
dels fets incontestables, en el cas que
larribssim a trobar, no ens aportaria
res. La tradici opalescent, lespurneig
collectiu prov del moviment dialctic
de la histria. s lexpressi esttica
dels seus antagonismes.
Qui tingui en compte aquest fet no ma
rrar el cam quan exerceixi de recons
tructor, lltima baula (o, ms aviat, la
penltima com veurem ms endavant)
duna llarga cadena de narradors de
fets esdevinguts duna manera o potser
duna altra i que, en el transcurs de la

narraci, shan convertit en histria.


Com tots els que lhan precedit, el
reconstructor tamb vol treure a la llum
o ressaltar un inters particular. No s
imparcial, interv en el relat. La seva
primera intervenci consisteix a escollir
aquesta histria i no una altra. Linters
que revela la seva recerca no aspira a
ser complet. El cronista ha descartat,
interpretat, escurat i encaixat elements
diversos, i ha integrat en el conjunt de
ficcions descobertes la seva prpia ficci,
intencionadament o sense voler-ho; i la
seva, de ficci, es legitima precisament
en acceptar les altres. El reconstructor
deu la seva autoritat a la ignorncia.
No vaarribar a conixer Durruti, no va
prendre part en les seves fetes, no en sap
pas ms coses que els altres.
I tampoc no diu lltima paraula. Ja
que, desprs dell, la persona que trans
formar la histria rebutjant-la o ac
ceptant-la, oblidant-la o preservant-la,
ometent-la o reportant-la, aquesta p
er
sona, lltima de moment, s el lector.
La seva llibertat tamb s limi
tada,
perqu el que es troba no s un mer
material disseminat davant seu sen
se cap intenci concreta, duna mane
ra absolutament objectiva, untouched
by human hands. Ben al contrari. Tot
aquest material ha passat per moltes
mans,est gastat per ls. Aquesta no
vella ha estat escrita ms duna vega
da, per moltes ms persones que les que
sanomenen al final del llibre. El lector
s una daquestes persones, lltima que
explica aquesta histria. Cap escriptor
no shauria decidit a escriure-la.

1 Ilia Ehrenburg (Kev, 1891 - Moscou, 1967)


va ser un escriptor i periodista rus. Arran de la
proclamaci de la Segona Repblica Espanyola,
el 1931, va viatjar a Espanya, on va conixer
Buenaventura Durruti, i durant la Guerra Civil
Espanyola hi va treballar com a corresponsal
del diari Izvstia.
2 Paraules que, dacord amb la tradici,
va pronunciar Mart Luter el 1521 quan
lemperador Carles V va convocar-lo a la dieta
de Worms, a petici del senyor de Wittenberg,
perqu es retracts de la seva doctrina.
3 Peter Schlemihl, protagonista de la novella
La meravellosa histria de Peter Schlemihl,
dAdelbert von Chamisso, ven la seva ombra
al diable.

EL CURT ESTIU DE LANARQUIA

Hans
Magnus
Enzensberger
Nascut a Kaufbeuren (Alemanya) el 1929
va formar part del Grup 47 i es vainscriure
en un corrent satric que el vincul amb
el primer Brecht, tot excellint en la crtica
morda i irnica delsconvencionalismes
socials.
Durant la Segona Guerra Mundial,al 1944
i el 1945, va estar en la milcia popular ale
manya (Volkssturm). En acabar el conflicte,
va estudiar germniques, literatura, filoso
fia i llenges a Erlangen, Hamburg, Friburg i
Pars, on es va doctorar lany 1955. Fins al
1957 va ser redactor de la Rdio del Sud
a Stuttgart, desprs editor i, temporalment,
professor convidat a lEscola tcnica supe
rior dUlm.Posteriorment es va installar a
Noruega i, entre 1965 i 1979 va editar la
revista Kursbuch.
Durant molts anys va ser considerat un rebel
a causa dels seus poemes agressius i dels seus
textos en prosa. Ell mateix ho explic en
dir que hi ha situacions que no es poden
presentar de cap altra manera. Defensa dels
llops (1957) s una collecci de poemes di

vidits en amables, tristos i irats, amb molta musicalitat, alli


teracions freqents i que incorporen argot urb i barbarismes.
Llengua nacional (1960), el seu segon poemari, sassembla molt a
lanterior pel que fa a la temtica, encara que revesteix una forma
ms reposada. Aquestes dues obres, ms Escriptura per a cecs (1964),
es van compilar a Poesia per als qui no llegeixen poesia (1970). Ms
endavant va donar a la impremta altres poemaris, Die Furie des
Verschwindens (La fria de la desaparici, 1980) i Lenfonsament del
Titnic (1978).
Entre els seus assajos, crtics de la contemporanetat, cal destacar
Detalls (1962), Poltica i delicte (1964), Deutschland, Deutschland
unter anderem (Alemanya, Alemanya entre daltres coses, 1967) i El
curt estiu de lanarquia (1972). Hans Magnus Enzensberger tam
b s autor de novelles (Rquiem per una dona romntica, 1989;
Hammerstein o la tenacitat, 2008) i dobres teatrals (Interrogatori a
lHavana, 1970; El filantrop, 1982).
Lany 1997 la seva obra El dimoni dels nombres (Siruela, 2007) va
ser un xit de vendes. El protagonista, un nen que es diu Robert,
tamb va ser el personatge principal de On has estat, Robert?
(1999). El 1999 va aparixer Zig-zag, una compilaci darticles
periodstics. El 2008 va obtenir el premi Prncep dAstries de
Comunicaci i Humanitats.