Harmonia Silenciada

MODEL DE SEQNCIA DIDCTICA COM A
PRCTICA REFLEXIVA PER MILLORAR LA

COEDUCACI A LAULA DE SECUNDRIA.
Seminari dAprofundiment en Coeducaci
2009-2010
LHARMONIA SILENCIADA
Des de lrea de msica una proposta de seqncia
didctica dedicada a les dones, des de diferents
manifestacions musicals.
NATIVITAT CAROL DE LAS MORAS
LHARMONIA SILENCIADA
NDEX
1-Ttol, i justificaci de la unitat.________________________1
2-Matria o mbit des don es treballa la unitat.___________4
3-Durada i temporitzaci de la unitat al llarg del curs.______5
4-Competncies prpies de la materia i contribuci a les
competncies bsiques.________________________________7
5-Objectius daprenentatge.___________________________10
6-Continguts._______________________________________11
7- Criteris davaluaci._______________________________12
8-Metodologia(estratgies i activitats daprenentatge i d
avaluaci).________________________________________13
Organitzaci-tipologia dactivitat densenyament i d
aprenentatge i davaluaci.
-materials i desenvolupament de les activitats densenyament
aprenentatge i davaluaci.
TTOL I JUSTIFICACI DE LA SEQNCIA

Aquesta seqncia didctica, preten ser un petit model deina educativa
per treballar des de lrea de msica la labor constant de tantes dones
compositores al llarg de la Histria de la Msica Occidental, basicament.
He deixat, sense oblidar, per descomptat, les tantes altres manifestacions
musicals que, les dones han fet i fan en altres camps de la msica com
intrprets, ballarines, directores, ensenyants, educadores, arranjadores,
investigadores, i transmisores per primer cop a la vida en un sser, del
ritme instintiu del batec corporal que marcar posterioment ,el batec
rtmic de les canons de bressolada presents en totes les cultures del mn.
Les nanes i les canons infantils , amb la seva fora emocional que
desprenen en la seva transmisi sn, la primera veu a travs de la mare, que
sent el nad i amb les que pot crixer qualsevol infant, nodrint de paraules
tendres i sencilles que sadapten al seu creixement i maduraci , i que
romandran en els seu inconscient de per vida.
Amb lafany dampliar un espai que est buit en lactual pl destudis de l
educaci obligatria, m ha portat a la recerca inacabable de tot un mn
per descobrir de compositores, dobres, de centres difusors de cultura, de
referents historiogrfics, al voltant de les dones i la msica.
Linters no s altre que el de potenciar i divulgar la msica composta
per les dones al llarg de la Histria, donant a conixer noms de grans
figures , obres totalment desconegudes , centres culturals regentants per
dones, per no estar incloses en els llibres actuals de text , i no cal dir els
anteriors, on no es fa cap tipus de referncia a ells, dels que sutilitzen en
els instituts de secundria. La necessitat de tapar aquest buit el ms
rpidament possible, mha fet decidir per abarcar el mxim d espai
cronolgic on deixar el testimoni dalgunes dones, no les ms
rellevants,per si les ms documentades actualment, que varen deixar un
gran missatge i un gran testimoni de forma silenciosa de la seva obra,
motiu pel qual he triat el ttol de la seqncia didactica, LHARMONIA
SILENCIADA.
He centrat la seqncia en les dones compositores, autores de les
primeres manifestacions musicals escrites, fins el comenament de segle
xx. El motiu, no s altre que el de difondre ms,el valor de les seves obres,
ja que en el segle xx, coincidint amb lexpandiment dels moviments
feministes , la dona compositora va comenar a ser una mica ms
reconeguda encara que desconeguda i mancada doportunitats de poder

difondre amb llibertat la seves obres. La dona compositora anterior al segle
xx, va viure la majoria de les vegades en lanonimat de tot el que havia fet,
i fins i tot amagada per no ser descoberta del seu potencial artstic.
He triat un nombre molt reduit de compositores, per molt
representatives cadascuna de lpoca en que vren viure, que ara us exposo,
per poder dnar una visi general del seu treball elaborat a les fosques la
majoria de vegades, i amb les gran dificultats que aix suposava com
protegir-se utilitzant pseudnims masculins, per el que s s clar que un
gran nombre delles va trobar refugi i calma en els seus ttols de noblesa o
en les parets dels convents.Palaus i claustres, encara que no
inexpugnables,van ser fortaleses on les enraonies entraven amb ms
dificultat. Elles sn:
HILDEGARD von BINGEN
BEATRITZ DE DIA
MADDALENA CASULANA
BARBARA STROZZI
ELISABETH JACQUET DE LA GUERRE
MARIANA MARTNEZ
MARIA SZYMANOWSKA
CLARA WIECK SCHUMANN
FANNY MENDELSSOHN
CCILE CHAMINADE
GERMAINE TAILLEFERRE
LILI BOULANGER I NADIA BOULANGER
MATERIA O AMBIT DES DON ES TREBALLA LA UNITAT
La msica s un element amb un valor inqestionable en la vida dels

homes i les dones. Per poder gestionar aquesta masiva presncia del so i la
msica en el nostre entorn social,cal poder reflexionar, de manera crtica,
sobre la realitat sonora del nostre mn.
La msica en lEducaci Secundria Obligatria ha de procurar el
desenvolupament dels recursos intel.lectuals,afectius i socials de lalumnat
a travs de lescolta significativa, la interpretaci vocal i instrumental i la
creaci musical.Aquests ambits que constitueixen un aprofundiment del
treball iniciat en lEducaci Primria, es complementen amb un
coneixement reflexiu de la msica i el seu context i, determinen els
apartats en que sorganitzen els continguts curriculars.
Els objectius de la matria es fonamenten en la concepci de la Msica
com una prctica i com un objecte de coneixement. La comprensi, la
reflexi i la valoraci de la msica shan dimbricar i complementar amb
les dimensions creatives, expressives i comunicatives de la prctica de la
msica.
Els continguts del currculum de Msica parteixen d una visi universal
del fet musical, ra per la qual laportaci de la dona al fet musical no pot
quedar al marge , sino la paraula universal vindria mancada de contingut
semntic i per tant no tindria cap valor en lexposici del terme per dnar el
punt de partida dels continguts curriculars.
Aix mateix, es considera que els continguts parteixen duna visi
universal, entenent que el coneixement i la valoraci de la msica catalana i
de la msica culta occidental sn el punt de partida per a possibilitar la
comprensi de la pluralitat musical actual i de les tradicions.
La msica s un mitj per configurar la nostra identitat personal i
col.lectiva, i alhora un punt de connexi entre cultures que permet el
coneixement i enriquiment mutu.
DURADA I TEMPORITZACI DE LA SEQNCIA AL

LLARG DEL CURS
Aquesta seqncia ha estat pensada no com una unitat a desenvolupar
en un determinat curs de lESO , amb una concepci tancada del tema, sino
tot el contrri, com una part ms dins de cadascuna de les unitats o
seqncies de tot un curs. Tampoc com una matria optativa allada que es
pogus triar, sino com un projecte molt ms ambicis de treball per tal de
fer un intercal.lat en cadascuna de les unitats didctiques de la materia de
msica a 3r de l ESO, per tenir un objectiu tan clar com s el de trasmetre

la Histria de la Musica a Occident, per compendre aix la de totes les
altres cultures, partint de la nostra.
Hi ha un greuge ben clar: POQUES OBRES DAUTORES I
COMPOSITORES SINTERPRETEN EN RGIM DIGUALTAT AMB
LES DELS HOMES COMPOSITORS.Per, en canvi, sn abundants els
estudis monogrfics, en forma de treballs, articles i publicacions que s
ocupen exclusivament de la creaci musical femenina.
Per tant, crec que cal encunyar en cadascuna de les unitats exercicis i
models musicals tan dhomes com de dones per tal de conscienciar i
sensibilitzar de forma natural que lart no s exclusivament dels homes tal
com ho presenten els llibres i allunyar a questa idea androcentrica de les
arts., i aix poder sortir daquesta idea que el com de la societat t encara
com un fet singular.
Crec que hi ha una certa actitud de sorpresa, fingida o no, quan se sent
interpretar obres dalguna dona, i sanalitza ms a fons el contingut de l
obra, per aix la igualtat i la normalitat arribar quan no calgui parlar de
dones compositores sino, simplement de composici musical, i aix ha de
passar per fora en el moment que els nens i nenes, i adolescents tamb ,
tenen els seu primer contacte amb la msica que s a travs de lescola
obligatria.Tant de b, tots i totes puguessin assistir a les escoles de msica
per tal destar ms a prop d aquesta sensibilitzaci( molt mancades encara
dun tractament coeducador), per cal posar la primera pedra, i lescola
Primria i Secundria s el lloc on poder fer-ho, perqu per molts i ms
aviat la majoria, ser lunic lloc on puguin sentir, escoltar i interpretar
msica al llarg de la seva vida.
Temporitzaci
El tema el tractar al llarg de tot un curs escolar, en cadascuna de les unitats
didctiques.
Unitats didctiques. Durada i seqncia d'impartici
Durada
1a
TOTAL
UNITAT 1. Introducci
HORES /
SETMANA
SETMANES
Unitats didctiques
Avaluaci3a Avaluaci2a Avaluaci
UNITAT 2. La msica de lantiguitat i ledat mitjana.

La melodia
UNITAT 3. La msica del Renaixement i del Barroc.

La textura
UNITAT 4. Classicisme i Romanticisme.

Lharmonia.
UNITAT 5. La msica del segle XX. Ritme,

dinmica i timbre.
UNITAT 6. Recopilatori
33
33
TOTAL
COMPETNCIES PRPIES DE LA MATRIA I

CONTRIBUCI A LES COMPETNCIES BSIQUES
Els continguts de la matria de msica desenvolupen directament les
competncies comunicatives i en especial, la competncia artstica i
cultural.Fomenten la capacitat dapreciar, compendre i valorar criticament
diferents manifestacions culturals i musicals, per mitj de les experincies
perceptives,expresives i dels coneixements de msiques de diferents
cultures, poques i estils.Potencien, aix actituds ofertes i respectuoses i
ofereixen elements per a lelaboraci de judicis fonamentats respecte a les
distintes manifestacions musiclas, establint connexions amb altres
llenguatges artstics i amb els contextos social i histric als quals se
circumscriu cada obra.
Aportacions de la matria la coeducaci a travs de la msica, a les
competncies bsiques.
La msica col.labora en el desenvolupament de la competncia d
autonomia i iniciativa personal,per mitj del treball col.laboratiu i l
habiliatat de planificar i gestionar projectes. La interpretaci i la
composici sn dos clars exemples dactivitats que requereixen una
planificaci prvia i de decisions per obtenir els resultats desitjats.
En aquesta competncia s on shauria de tenir en compte totes les
possibles programacions de concerts escolars on es puguin confeccionar en
base al reportori femen.
La msica contribueix tamb a la competncia social i ciudadana.La

participaci en actitvitats musicals de distinta ndole, especialment les
relacionades amb al interpretaci i creaci col.lectiva que requereixen un
treball cooperatiu col.labora en ladquisici d habilitats per relacionar-se
amb els altres.
La msica tamb contribueix de manera directa al desenvolupament del
Tracatament de la informaci i competncia digital.
L s dels recursos tecnolgics en el camp de la msica posibilita el
coneixement i domini bsic del maquinari i els programari musical, els
distitnt formats de so de laudiovisual o les tcniques de tractament i
gravaci de so relacionats, entre altres, amb al producci de missatges
musicals , audiovusuals i multimedia.
-estudi de les dones compositores vinculades al mn del cinema i al de
gravaci.
La msica tamb contribueix al desenvolupament de la competncia d
apendre a apendre, potenciant capacitats i destreses fonamentals per a l
aprenentatge guiat i autnom com latenci, la concentraci i la memoria,
al temps que desenvolupa el sentit de lordre i de lanlisi.
-aqu s el moment de fer anlisi de composicions i de pel.lcules.
En relaci amb la competncia en comunicaci lingstica , la msica
contribueix, com altres matries, a enriquir els intercanvis comunicatius i a
ladquisisci i s dun vocabulari musical bsic.
Des del punt de vista de la competncia en el coneixement i al interacci
amb el mn, la msica realitza la seva a portaci a la millota de la qualitat
del medi ambient, identificant i reflexionant sobre lexcs de soroll,la
contaminaci sonora, amb la finalitat de generar hbits saludables.
A ms , els continguts relacionats amb lus correcte de la veu i de laparell
respiratori, no tal sols per aconseguir resultats musicals ptims, sino tamb
per prevenir problemas de salut.
- aqu, les competncies i la coeducaci daquesta seqncia:
- s evident que la inclusi dels referents femenins en els diferents
mbits del saber i la inclusi en el currculum els sabers i les
experencies de les dones.
Tot emmarcat dins de la competncia personal.
(Totes les meves aportacions al treball coeducatiu dins laula a travs de

la programaci general de curs,venen amb un canvi de color blau, aix
com totes les activitats especfiques de dones triades pel nou treball.)
Aportacions de la matria a les competncies bsiques
Tcniques
Objectiu a treballar
Activitats
destudi
Competncia Millorar lexpressi
-Exposici a classe amb
comunicativa. escrita i oral.
PowerPoint.
- Redactar un treball i un
PowerPoint.
- Debats a classe.
Competncia Aplicar els
Composar una can.
matemtica. coneixements
matemtics, per
exemple: 4x= 1
Competncia Millorar la capacitat
Creaci dun PowerPoint
metodolgica. de l'alumnat a la
relacionat amb la histria de
recerca dinformaci la msica i recerca de msica.
(llibres, enciclopdies
i Internet).
Resum de textos.
Creaci dun PowerPoint, un
treball i un qestionari.
Competncia Competncia
- Creaci dun PowerPoint i
personal.
dautonomia i
un treball.
iniciativa personal.
- Realitzaci de feina a casa.
Competncia Treball en grup.
Creaci dun PowerPoint i un
social i
treball.
ciutadana.
Competncia Millorar lescriptura
Composar una can.
cultural i
musical.
artstica.
Millorar lexpressi
Cantar o tocar amb un
musical.
instrument una can.
Competncia Utilitzaci de
Coneixement sobre els
digital i
recursos TIC.
editors de partitures, dudio,
tractament de
instruments virtuals...
la informaci.
Competncia Conixer el context
Treball sobre la histria de la
en el
histric de les
msica, la intervenci de les
coneixement i diverses
dones compositores al saber
la interacci manifestacions
histric
amb el mn artstiques.
fsic.
Conixer les
Anlisi del so.
caracterstiques
fsiques del so.
Departaments
relacionats
Llengua catalana/
castellana
Matemtiques
Llengua catalana/
castellana
Llengua catalana/
castellana.
Llengua catalana/
castellana.
Informtica
Histria de lart, VIP i

cincies socials.
Fsica.
Per altre costat , no podem deixar que dins la competencia social i

ciudadana, que aquesta seqncia contribueix a:
-Superaci de la visi androcntrica del mn.
-La conscincia dels valors de lentorn,recuperant-ne aquells
associats tradicionalment a les dones,superant la visi
androcntrica i reconsiderant-los afectivament i racionalment.
Com tamb, cal que tinguem en compte, que estarem treballant al mateix
temps amb aquesta seqncia, la competncia de coneixement i interacci
amb el mn fsic
-valoraci no jerarquitzada dels sabers.
-potenciaci duna actitud responsable i solidria enfront les
necessitats que es deriven de la vida en com.
OBJECTIUS DAPRENENTATGE
-Conixer dones compositores al llarg de la Histria.
-Analitzar les dificultats i entrebancs amb les quals es van haver d
enfrontar per poder dedicar-se a la seva professi en una societat
patriarcal.(discriminaci de gnere)
- Relacionar el context sociocultural i les obres daquestes compositores.
(sistemes econmics,poltics,decobriments, guerres,..)
-Conixer altres dones que han treballat en altres mbits( art,
literatura,investigaci, etc).
-Treballar i analitzar obres de compositores de totes les poques i estils
musicals.(audici amb o sense partitures,observaci de tots els aspectes que
intervenen en lobra musical)
-Establir paral.lelismes amb els compositors coetanis de les autores
esmentades.(similituds i diferncies).
CONTINGUTS
Continguts del curs 3r de lESO MSICA COEDUCATIVA
(incloent dones compositores)
Escoltar i comprendre.
- Aprofundiment de lescolta atenta, lescolta memorstica, lescolta comprensiva, lescolta
reflexiva i lescolta creativa, de qualsevol composici ,sigui dhome o de dona.
- Aprofundiment de la identificaci i anlisi auditiva delements significatius de la melodia,
lharmonia, el ritme, el timbre i la textura en obres i prctiques musicals diverses.
- Comprensi i valoraci dobres i prctiques musicals en la seva dimensi expressiva i
esttica, sense distinci de gnere en la seva autoria.
- Expressi raonada dopinions i judicis musicals, adoptant una actitud de dileg i respecte.
- Inters per escoltar i conixer obres i estils musicals diversos tan dhomes com de dones.
-Establir paral.lelismes entre composicions de compositors i compositores.
Interpretar i crear
- Interpretaci dobres musicals amb instruments.
- Improvisaci i creaci de fragments i composicions musicals senzilles, reflexionant sobre els
processos creatius i els components essencials del llenguatge musical.
- Desenvolupament dhabilitats i tcniques bsiques dimprovisaci i composici musical
orientades a la creativitat i a lexpressi personal i collectiva.
- Desenvolupament dhabilitats i tcniques dels instruments musicals: afinaci, precisi, fraseig
i expressi.
- Lectura i escriptura de notaci musical, tamb amb editors musicals, al servei de laudici, la
interpretaci, la creaci i la comprensi de la msica.
- Utilitzaci de dispositius i instruments electrnics a labast per a la creaci, interpretaci,
enregistrament i anlisi de peces i activitats musicals.
Dimensi social i cultural
- Coneixement i valoraci de manifestacions i obres musicals significatives del patrimoni
musical catal i universal,tan dhomes com de dones.
- Aproximaci a la pluralitat destils i corrents musicals actuals i als seus valors culturals i
socials.
- Utilitzaci de fonts dinformaci diverses i plurals, per al coneixement de la msica.
CRITERIS DAVALUACI
1. Utilitzar lescolta atenta per memoritzar, comprendre i reflexionar sobre la
msica histrica de les dones compositores de forma personal, crtica i
creativa.
2. Crear, individualment o en grup, fragments o frases musicals amb la veu i/o
els instruments escolars, mostrant iniciativa, creativitat i imaginaci.
3. Participar en la interpretaci en grup dobres musicals senzilles de forma
activa i cooperativa,
assumint les responsabilitats prpies de la interpretaci pblica.
4. Utilitzar, de forma autnoma i efica, els recursos bsics que ofereixen la
tecnologia musical i les TIC per a la interpretaci musical i per a la cerca
dinformaci histrica sobre dones.
5. Expressar opinions musicals prpies, fonamentant-les en els valors esttics,
culturals i socials que encarnen les opcions fetes.
6. Identificar, en lmbit quotidi, els diferents usos i funcions de la msica i la

seva presncia social, apreciant crticament les seves mltiples facetes.
7. Expressar una opini raonada sobre esdeveniments musicals del mn
actual, on hi ha una intervenci clara i evident de les dones.
8. Participar en projectes musicals collectius, mostrant bons hbits de treball
personal i de treball en equip.
9. Comunicar, de forma oral o escrita, els coneixements musicals adquirits
utilitzant correctament el vocabulari musical especfic.
METODOLOGIA(ESTRATGIES I ACTIVITATS D
APRENENTATGTE I DAVALUACI.
Durant les diferents unitats didctiques del curs es treballaran els aspectes
relatius a cada poca musical,centrant-se en sensibilitzar lalumnat en l
estil i musicalitat de les composicions estudiades.
Sescoltaran diferents tipus dobres, abans o desprs duna introducci
contextual i les analitzarem histrica, timbrica, formal i estilsticament.
Aix com reproduirem fragments amb la veu i tamb amb flauta, com
tamb fent s de les TIC.
Ara per unitats, exposar les activitats daprenetatge, adaptat al nou treball
fent referncia de les introduccins delements coeducatius amb els canvis
de color blau.
UNITAT DIDCTICA 1: Introducci
Objectius de la matria treballats a la unitat
- Definir i representar grficament les qualitats del so i les seves
correspondncies musicals: altura, timbre, durada i intensitat.
- Relacionar les qualitats del so amb els elements significatius de la msica
(melodia, harmonia, timbre, ritme i dinmica).
- Utilitzar lescolta atenta per reflexionar sobres les etapes de la msica i els
estils de la msica actual de manera personal i creativa.
- Crear, individualment o en grup, idees musicals amb instruments musicals, i
mostrar iniciativa i imaginaci.
Competncies de la matria treballats a la unitat
- Competncia matemtica: sapliquen els coneixements matemtics, per
exemple: 4= 1
- Competncia comunicativa: exposici sobre els pasos estudiats a la secci
Msiques del mn.
- Competncia metodolgica: recerca dinformaci mitjanant Internet.
- Competncia personal: realitzaci peridica dexercicis.
- Competncia digital i tractament de la informaci: coneixement sobre els
editors de partitures, dudio, instruments virtuals...
- Competncia cultural i artstica: interpretaci duna can.

- Competncia en el coneixement i interacci amb el mn fsic: conixer les
caracterstiques fsiques del so i conixer el context histric de les
manifestacions musicals.
- Competncia social i ciutadana: treball en grup.
Continguts
- Introducci als perodes musicals.
- Estudi del gnere musical.
- Estudi de la forma musical.
- Introducci a les msiques del mn.
- Introducci a la msica del segle XX
- Estudi de les qualitats del so i la seva representaci grfica: altura, durada,
intensitat i timbre.
Connexions amb altres matries
- Tecnologia: s de dispositius i instruments electrnics.
- Llengua: expressi raonada dopinions i judicis musicals.
- Cincies socials: valoraci de les manifestacions artstiques en la seva
diversitat i complexitat.
- Matemtiques: aplicar els coneixements matemtics, per exemple: 4= 1
- Informtica: coneixement sobre els editors de partitures, dudio, instruments
virtuals...
- Fsica: coneixement sobre les caracterstiques fsiques del so.
- Geografia: situar els pasos estudiats al mapa.
Situacions i Activitats daprenentatge
a. Activitats inicials:
- Explicaci sobre els perodes musicals, el gnere musical, la forma musical,
introducci a les msiques del mn i del segle XX, i estudi de les qualitats
del so.
b. Activitats de desenvolupament dels continguts:
- Exposici sobre les caracterstiques dun pas: Colmbia, Cuba, Marroc...
- Interpretaci duna can amb flauta.
- Situar els pasos estudiats a un mapa.
- Audici Amazing Grace, interpretada per MAHALIA JACKSON,, com
exemple dinterpretaci vocal femenina en lexplicaci del gospel dins la
msica afroamericana.
c. Activitats daplicaci i sntesi:
- Realitzaci dexercicis i qestionaris a casa.
-Es tracta dun himne tradicional (possiblement el ms popular dels EUA). Lautor s
John Newton, el capit dun vaixell desclaus que durant una forta tempesta en alta mar
en mig de loce va penedir-se i va prometre que deixaria per sempre el fer de traficant i
es convertiria en pastor.
-l'alumnat ha de traduir de langls la lletra de la can.
-l'alumnat ha didentificar lestructura, i comentar com la cantant expressa els
sentiments: del text.
UNITAT DIDCTICA 2: La msica de lantiguitat i ledat mitjana. La melodia

- Reflexionar sobre els orgens de la msica.
- Indicar els principals aspectes socials, histrics i culturals que van influir en les
manifestacions musicals de ledat mitjana.
- Identificar de forma auditiva i grfica elements significatius de la melodia.
- Enumerar els principals instruments musicals emprats en lantiguitat i ledat
mitjana.
- Competncia comunicativa: respondre a una srie de qestions.
- Competncia en el coneixement i interacci amb el mn fsic: conixer les
caracterstiques fsiques del so i conixer el context histric de les
manifestacions musicals de les dones medievals en el mn religis i en el prof.
Continguts
- Els orgens de la msica. La msica de lantiga Grcia.
- Monodia religiosa: el cant gregori.
- Monodia profana: els trobadors i les trobairitz
- La polifonia.
- La notaci musical.
- La msica de cantautor.
- Msica per encantar serps: el Marroc.
- Msica per dansar: Bolvia.
- La melodia: la relaci entre els intervals, lmbit i lestructura de la melodia

virtuals...
- Explicaci sobre els orgens de la msica,
monodia religiosa :HILDEGARDE von BINGEN,
monodia profana:BEATRITZ de DIA, la polifonia, la notaci musical, la msica
de cantautor, la msica del Marroc, la msica de Bolvia i la melodia.
- Escoltar exemples musicals, amb partitura Monodia religiosa: exemple
ANTIPHONAE .SPIRITUS SANCTUS VIVIFICANS VITA. de H.von Bingen.
- Visionament del film VISIONS inspirat en la vida de Hildegarde von
Bingen.
-
Monodia profana: exemple A CHANTAR MER DE SO Q IEU NIN

VOLDRIA de Beatritz de Dia
Identificar diferents partitures.
- Interpretar canons amb flauta.

- Exercicis concrets de recerca dinformaci sobre lamor corts i la vida
monstica femenina.
UNITAT DIDCTICA 3: La msica del Renaixement i del Barroc. La textura
- Conixer les caracterstiques de la msica vocal i instrumental de les etapes
estudiades i els
seus compositors i compositores ms representatius.
- Identificar de forma auditiva i visual els principals instruments del moment.
- Analitzar de forma auditiva i visual les textures musicals bsiques en
manifestacions musicals
diferents.
- Adquirir estratgies per treballar individualment i en grup diverses propostes
dinterpretaci musical.
- Competncia comunicativa: respondre a una srie de qestions i completar la

lletra duna can.
- Competncia metodolgica: recerca dinformaci mitjanant Internet i resum
de textos.
- Competncia personal: realitzaci peridica dexercicis, de reconeixement de
referents femenins musicals.
Continguts
1. El Renaixement:
- La msica vocal religiosa.
- La msica vocal profana:el madrigal itali
- La msica instrumental.La impremta musical.
2. El Barroc:
- La msica vocal religiosa.
- La msica vocal profana:el naixement de lpera
- La msica instrumental.
3. Pop-rock: Bohemian Rhapsody.
4. Msica africana.
5. La textura.
virtuals...
- Llengua anglesa: completar la lletra duna can en angls.
- Explicaci sobre el Renaixement:l a msica vocal profana,el
madrigal: MADDALENA CASULANA .Primera dona compositora que va tenir
msica impresa.En el seu primer llibre de madrigals dedicat a Isabel de
Medicis,li diu aix : deseo mostrar al mundo,tanto como pueda en esta
profesin musical,la erronea vanidad de que slo los hombres poseen los
dones del arte y el intelecto, y de que estos dones nunca son dados a las
mujeres
el Barroc: el naixement de lpera: BARBARA STROZZI,
la msica instrumental: el clavec de ELISABETH JAQUET DE LA GUERRE

el Pop-rock, la msica africana i la textura.
- Escoltar exemples musicals. Audici amb partitures del madrigal A
4 veus IL VOSTRO DIPARTIR.de M.Casulana.
- Audici,LAMENTO LERACLITO AMOROSOper contratenor. De
B.Strozzi.
- Audici.cantata a veu sola amb acompanyament de clave
JUDITH de EJ de la Guerre.
- Relacionar el tipus de textura.
Identificar els instruments :Visionament del film Tous les Matins du
Monde dA.Corneau.
-
Cercar informaci biogrfica.

UNITAT DIDCTICA 4: Classicisme i Romanticisme. Lharmonia.

- Conixer les caracterstiques de la msica vocal i instrumental de les etapes
estudiades.
- Recordar el nom de les gran figures de la msica daquests perodes.
- Conixer les formes musicals bsiques: ria da capo, concert i sonata,
simfonia, lied.
- Apropament al jazz, al flamenc i a la msica cubana i conixer-ne les
caracterstiques.
- Crear una composici musical ajustada a la forma sonata.
- Participar de manera responsable en les activitats dinterpretaci en grup.
Continguts
- El Classicisme: msica vocal i msica instrumental.

- El Romanticisme: msica vocal i msica instrumental.
- El jazz.
- El flamenc.
- La msica cubana: Buena Vista Social Club.
- Lharmonia.
virtuals...
- Explicaci sobre el Classicisme: MARIANNE MARTNEZ
pre-ROMANTICISME : MARIA SZYMANOWSKA,
Primera pianista i compositora de la cort de Sant Petesburg i mestra de Chopin.
el Romanticisme: msica vocal i msica instrumental: CLARA SCHUMANN I
FANNY MENDELSSOHN.
CECILE CHAMINADE,repertori de peces per a piano i canons de
sal.AMBROISE THOMAS,clebre compositor francs va dir della: aix no s
una dona que compon,sino un compositor que s una dona.El 1913 va ser
guardonada amb la medalla de la Le gi dHonor per una dona compositora.
el jazz, el flamenc, la msica cubana i lharmonia.
- Escoltar exemples musicals.
- Classicisme:SONATE N 3 SATZ de M.Martinez.
- Pre-romanticisme: NOCTURNE de M.Szymanowska.
- Romanticisme: CONCERT PER PIANO EN LA MENOR de
C.Schumann.
- Op5,n4MELODIA (lento appassionato) de F. M endelssohn.
- Identificar diferncies entres dues audicions.
- Cercar informaci biogrfica.
Visionament del film COPYING BEETHOVEN de AGNIESZKA
HOLLAND.
- Realitzaci dexercicis i qestionaris a casa. Preguntes sobre un
text adaptat de LES COMPOSITORES EN LA HISTRIA DE LA
MSICA Anna Bofill.
UNITAT DIDCTICA 5: La msica del segle XX. Ritme, dinmica i timbre.

- Reconixer elements que permeten identificar el Nacionalisme,
lImpressionisme, lExpressionisme i les avantguardes musicals.
- Relacionar aquests estils musicals amb altres manifestacions del moment,
com la pintura
i lescultura del mateix estil.
- Saber situar en el temps els compositors i compositores representants de la
msica que estudiars i valorar-ne les aportacions.
- Conixer els recursos del ritme, de la dinmica i de la tmbrica com a
elements fonamentals
aplicats a diverses manifestacions musicals.
- Ser capa de compondre una obra musical a partir dun poema literari.
- Competncia social i ciutadana: treball en grup.
Continguts
- El Nacionalisme.
- LImpressionisme.
- El Neoclassicisme.
- LExpressionisme.
- Les avantguardes.
- Msica brasilera.
- Msica electrnica.
- El ritme.
- La dinmica.
- El timbre.
virtuals...
- Explicaci sobre la msica del segle XX, en concret a Frana:
LILI BOULANGER , NADIA BOULANGER ,(mestra d.Aaron Copland i Philip
Glass,pioner de la msica minimalista)
El Neoclassicismeme, Grup dels 6: GERMAINE TAILLEFERRE
XXI, el ritme, la dinmica i el timbre.
- Escoltar exemples musicals. D un vieux jardindins Peces per
Piano.de Lili Boulanger.
- Cercar informaci biogrfica.,sobre les dues germanes
- Exposici amb PowerPoint sobre un gnere musical del segle XX
UNITAT DIDCTICA 6: Resum
Aquesta unitat vol ser una sntesi dels continguts estudiats al llarg del curs. T
una extensi molt inferior a la de les cinc anteriors i no treballa continguts nous
daprenentatge.
Es tracta duna unitat de recopilaci, reactivaci i interrelaci del que es
considera fonamental de tot el curs. s, per tant, una unitat de sntesi que pot
ajudar a coronar amb xit el procs daprenentatge dels continguts de cada
matria.
- Competncia matemtica: sapliquen els coneixements matemtics, per
exemple: 4= 1
- Competncia metodolgica: recerca dinformaci mitjanant Internet i resum
de textos.
Continguts
- Reps dels perodes musicals.

- Revisi del gnere musical.
- Reps de la forma musical.
- Reps de les msiques del mn.
- Revisi de la msica del segle XX
- Reps de les qualitats del so i la seva representaci grfica: altura, durada,
intensitat i timbre.

virtuals...
Les activitats daprenentatge sn: definir termes, identificar canons i emplenar
espais buits, reconixer autors i autores a traves de retrats i pintures.

Harmonia Silenciada

Cargado por

Información del documento

Derechos de autor

Formatos disponibles

Compartir este documento

Compartir o incrustar documentos

Opciones para compartir

¿Le pareció útil este documento?

¿Este contenido es inapropiado?

Copyright:

Formatos disponibles

Harmonia Silenciada

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

MODEL DE SEQNCIA DIDCTICA COM A

PRCTICA REFLEXIVA PER MILLORAR LA

NATIVITAT CAROL DE LAS MORAS

TTOL I JUSTIFICACI DE LA SEQNCIA

reconeguda encara que desconeguda i mancada doportunitats de poder

La msica s un element amb un valor inqestionable en la vida dels

DURADA I TEMPORITZACI DE LA SEQNCIA AL

msica a 3r de l ESO, per tenir un objectiu tan clar com s el de trasmetre

Avaluaci3a Avaluaci2a Avaluaci

UNITAT 2. La msica de lantiguitat i ledat mitjana.

UNITAT 3. La msica del Renaixement i del Barroc.

UNITAT 4. Classicisme i Romanticisme.

UNITAT 5. La msica del segle XX. Ritme,

COMPETNCIES PRPIES DE LA MATRIA I

La msica contribueix tamb a la competncia social i ciudadana.La

(Totes les meves aportacions al treball coeducatiu dins laula a travs de

Histria de lart, VIP i

Per altre costat , no podem deixar que dins la competencia social i

6. Identificar, en lmbit quotidi, els diferents usos i funcions de la msica i la

- Competncia cultural i artstica: interpretaci duna can.

UNITAT DIDCTICA 2: La msica de lantiguitat i ledat mitjana. La melodia

- Tecnologia: s de dispositius i instruments electrnics.

Monodia profana: exemple A CHANTAR MER DE SO Q IEU NIN

c. Activitats daplicaci i sntesi:

- Competncia comunicativa: respondre a una srie de qestions i completar la

la msica instrumental: el clavec de ELISABETH JAQUET DE LA GUERRE

Cercar informaci biogrfica.

c. Activitats daplicaci i sntesi:

UNITAT DIDCTICA 4: Classicisme i Romanticisme. Lharmonia.

- El Classicisme: msica vocal i msica instrumental.

MSICA Anna Bofill.

UNITAT DIDCTICA 5: La msica del segle XX. Ritme, dinmica i timbre.

- Reps dels perodes musicals.

Connexions amb altres matries

También podría gustarte