1 Desembre 2014 N 01

A T E N E U P E N S A M E N T C R T I C
L'Ateneu Pensament Crtic (APC)
s una associaci oberta a tota persona que
vulgui formar part d'un projecte collectiu
que pretn establir vincles entre els
ciutadans i els pobles de les nostres
comarques. L'APC neix amb l'esperit de
defensar i reivindicar les institucions i
entitats pbliques que ofereixen serveis a la
ciutadania. Tamb volem fomentar la visi
crtica de l'actualitat, tant a nivell de
proximitat com ms general, per tal d'oferir
un anlisi cientfic i vera que no sempre
coincideix amb el discurs predomintant dels
mitjans de comunicaci i lders d'opini. La
revista que teniu a les mans s un canal que
nosaltres oferim a la societat per expressarse. D'aquesta manera, la majoria dels
articles sn escrits per collaboradors que
tenen un coneixement directe de les
problemtiques a tractar: representants de
moviments socials, professors d'universitat,
escriptors...
Per tal d'aconseguir els objectius
abans citats l'APC dur a terme diferents
activitats que desenvoluparem cada mes.
Un cop cada dos mesos publicarem aquesta
revista, " Lo Crit", que alternarem amb la
publicaci del nostre monogrfic " La llaga.
Nosaltres hi posem el dit". A la revista
trobareu articles sobre temtiques diverses:
sanitat, ensenyament, histria, medi

ateneupensamentcritic@gmail.com

ambient... En canvi, al monogrfic es

tractar un tema amb ms profunditat per
tal d'oferir una visi ms mplia i acurada.
Tamb durem a terme
conferncies, debats i taules rodones amb
experts sobre les diferents matries que
considerem oportunes de tractar, aix com
cinefrums i sortides organitzades amb
l'objectiu de reivindicar el nostre patrimoni
histric i natural.

Quedeu convidats a la nostra

presentaci que es dur terme el proper
dia 5 de desembre a les 20:00 hores a la
Sala de Ball del teatre l'Amistat de
Mollerussa. Comptarem amb l'assistncia
de dos reconeguts activistes: l'actor Willy
Toledo i l'escriptor Jordi Mart i Font, i
amb la participaci dels bastoners i grallers
del casal "L'Arreu" i castellers de Lleida. Al
finalitzar us oferirem un aperitiu gratut
amb cervesa artesana " El Matoll". Us
esperem!

ASSEMBLEA DE L'APC
IT
LO CR

PR X IME S AC TI VI TATS

A C T I VI T AT S D E L ' A T E N E U
P EN SAM EN T C RTI C

PRESENTACI DE L'ATENEU PENSAMENT CRTIC

5 de Desembre. 20:00 h.
Teatre l'Amistat de Mollerussa

CINEFRUM:

Amb la Marea Blanca de Ponent i Pirineus

12 de Desembre. 20:30 h.
Bar "La Pedra" (Pg. Compositor Beethoven, 3)
Mollerussa

XERRADA- COLLOQUI: QUE ESTN FENT AMB LA

NOSTRA SANITAT?

Amb la Marea Blanca i *********

19 de Desembre. 20:30 h.
Centre Cultural (C/Ferran Puig, 15) Mollerussa

ENTREGA DE LA PANERA DE NADAL

31 de Desembre. 18:00 h.
Bar "La Pedra" (Pg. Compositor Beethoven, 3)
Mollerussa

A L T R E S AC T I VI T AT S

PUB ANTARES

CERVESES EL MATOLL

C/La closa, 25. Belianes

VISITA GRATUTA

Cada cap de setmana de 11:00 a 14:00.

BEERMUT DESPRS DE LA VISITA

Tast les cerveses artesanes per noms 5

ATENEU DE TRREGA

Pl del Carme, 14. Trrega

PRESENTACI DEL NOU TREBALL DE "PAU

VALLV"
6 de Desembre. 23:00.

PRESENTACI DEL NOU TREBALL DE "EMPTY

CAGE"
7 de Desembre. 23:00.

C/Ballester, 15. Lleida

JAM SESSION DE MUSICA CELTA AMB LAUZETA

Diumenges. De 20:00 a 22:00.

CONCERT: "ELLA NOS VUELVE DECENTES"

12 de Desembre. 22:30.

ACTUACI DE MGIA AMB L'ALEX CABR

19 de Desembre. 22:30

BAR LA PEDRA

Pack futbol amb beure i sopar al millor preu

1 canya gratis si vens amb l'equipaci
corresponent.
Per als que els agrada el vermout, un assortit
amb beure i menjar per sols 10.

S LVIA

Pg del Terrall, 14. Les Borges Blanques

MR FREAK SKA

6 de Desembre. 23:30.

A CONTRABLUES

13 de Desembre. 23:30.

TOTI SOLER

20 de Desembre. 23:30.

PAU RIBA I THE MORTIMERS

Pg. compositor Beethoven, 3. Mollerussa

26 de Desembre. 23:30.

TOTS ELS DIJOUS

Montaditos a 50 centims

Pots conixer-nos, trobar informaci sobre activitats, enviar-nos suggeriments i fins i tot
fer-te membre de l'APC mitjanant el nostre correu, el frum o les xarxes socials.

LO CR
IT

ateneupensamentcritic@gmail.com
http://apcritic.foroactivo.com/
www.facebook.com/APCritic
@APCritic

SANI TAT

R AD I O G R AF I AN T E L C AN VI
D E M O D E L S AN I T AR I A
P O N EN T I P I R I N EU S

El dia 1 de gener est previst que

es posi en funcionament el consorci sanitari
que agrupar tots els serveis sanitaris
pblics de Ponent i Pirineus. El Govern de
CiU lest imposant contra la voluntat de la
majoria de treballadors i usuaris. En tan
sols un mes i mig, la Marea Blanca vam
recollir 38.575 signatures. Per qu
significa lentrada en joc daquest consorci?

S AN I T AT 1 0 0 % P B L I C A?
Una i altra vegada ens repeteixen
que aquest nou consorci ser 100 % pblic,
ja que les quatre entitats que el formen ho
sn. Aleshores, per qu hem de tenir por
duna privatitzaci imminent? Per
respondre a aquesta pregunta noms cal
anar als estatuts:
Article 1
Denominaci i integrants
1.1 Amb la denominaci de Sistema Integral
de Salut Lleida (SIS Lleida) es constitueix un
consorci en el qual participen els ens
segents: Servei Catal de la Salut
(CatSalut), Institut Catal de la Salut (ICS),
Institut de Recerca Biomdica de Lleida i
Universitat de Lleida (UdL).
1.2 El nombre de membres del Consorci
podr sser ampliat amb ladmissi dentitats
pbliques o privades sense nim de lucre
que puguin collaborar en els objectius del
Consorci, aix com efectuar les aportacions

o prestar els serveis que en constitueixen

lobjectiu. Lacord dadmissi de nous
membres exigir la majoria prevista a
larticle 7.1 r) daquests Estatuts.

La UdL s lnic organisme que,

de moment, a mitjan novembre, no sha
volgut incorporar al consorci. Dacord amb
els estatuts del SIS podem trobar que
entitats privades sense nim de lucre entrin
a formar part del consorci i hi facin
aportacions. Aix provoca un canvi: el
consorci deixa de ser pblic perqu es
podr dur a terme servei privat en
installacions pbliques. A ms a ms, el
consorci no tindr la consideraci
dAdministraci pblica i, per tant, no
estar obligat a regir-se per la llei de
contractes del sector pblic, cosa que far
que els contractes es considerin privats.
Ens hem de preguntar com
funcionen els balanos de les empreses
privades sense nim de lucre perqu s
evident que estem davant dun model
dempresa que mitjanant enginys
comptables aconsegueix tenir un balan
equilibrat (despeses i ingressos). La trampa
rau en la partida de sous, en la qual els
directius daquestes empreses tenen grans
sous que de ben segur no podrien
aconseguir en qualsevol altre rgim laboral.
Els beneficis i els sous dels directius es
pagaran del repagament dels clients rics, de
la precaritzaci dels treballadors i de la

Entrega de 38.575 signatures que exigeixen

al govern aturar el projecte del consorci i
blindar la sanitat pblica
IT
LO C R

SANI TAT

rebaixa de la qualitat dels recursos materials

per donar el servei. A ms, els estatuts no
especifiquen els sistemes dintervenci i
control que les empreses 100 % pbliques
tenen tant en control pressupostari com en
la gesti de la contractaci. Tampoc en els
sous dels directius, ni en els beneficis a
repartir de les primes de productivitat, entre
daltres. s el mateix que hem dit: el
consorci no ser realment pblic perqu no
tindr la consideraci dAdministraci
pblica, per la qual cosa eludir sotmetres
a diverses normatives de control i
contractaci.

E L N E G O C I D E L A S AN I T AT
Us heu preguntat alguna vegada
per qu existeixen les mtues privades? La
resposta s ben senzilla: el negoci de la
sanitat s rendible. Una diferncia entre les
empreses privades i les pbliques que
juguen dins del mn sanitari s ls del
benefici que sen treu: mentre que els
beneficis que es puguin obtenir dins dun
marc 100 % pblic reverteixen en el propi
sistema (i, doncs, en tots nosaltres), els que
sobtenen en una empresa privada sacaben
repartint entre els alts crrecs. Aquesta s
una de les raons per les quals se senten veus
que demanen no traspassar lactivitat
sanitria pblica a la privada ats que
aquesta en treu un benefici que no reverteix
en el sistema, sin que engreixa les
butxaques dels accionistes.

L A S A N I T A T G R A T U T A
Aquesta s una afirmaci tan certa
com falsa: la sanitat pblica es finana amb
els impostos de tots els ciutadans, cosa que
garanteix una assistncia universal (per a
tothom) sense cap tipus de discriminaci,
LO CR
IT

independentment de la renda de cadasc.

Per tant, si permetem lentrada dempreses
privades dins dels hospitals pblics estem
deixant que augmentin el seu capital amb
els nostres diners! I, a ms a ms, hi
perdem: menys inversi pels serveis
sanitaris pblics, ms zeros als seus
comptes bancaris.

L A C AR T E R A B S I C A D E S E R VE I S
S AN I T AR I S

Ara s quan toca introduir lltim

element al joc de la sanitat: la cartera bsica
de serveis sanitaris. Aquesta cartera bsica
per a tots els ciutadans laprova el Govern i
marca quins sn els serveis als quals el
ciutad t dret. Nosaltres ens preguntem: si
en un futur hi ha una manca de finanament
pressupostari perqu la voluntat poltica del
moment dicta que una part daquesta
cartera bsica de serveis no es pot finanar,
qu passar? La resposta s ben senzilla: el
ciutad shaur de pagar part del servei. I
qui oferir aquest serveis? Les empreses
privades sense nim de lucre, s clar.
Aquestes empreses privades sense nim de
lucre sn les que a partir del dia 1 de gener
podran entrar a formar part del consorci, a
utilitzar les installacions dhospitals que
actualment sn nicament pbliques.
Aquesta s una de les raons dels silencis
dels uns i les pors dels altres.

D E S D E L G O VE R N
El conseller va comenar a la seva
conselleria culpant la ciutadania per abusar
dels recursos sanitaris. Les dades no
ratifiquen aquesta lectura interessada i
hipcrita del conseller Boi Ruiz, que vol fer
responsabilitzar els usuaris de la falta de

recursos de la sanitat pblica.

SANI TAT

El Govern de la Generalitat, en
primer lloc, cal dir que recolza la reforma
laboral del PP, el seu mirall poltic a lEstat
espanyol, i dna poder a les mtues per al
control de les ITS dels treballadors, cosa
que abarateix els acomiadaments i permet
els ERO extintius a lAdministraci pblica.
Aix, es comenaria a deixar els serveis
pblics sense el personal necessari per
cobrir els serveis... En segon lloc, es deixa
sense recursos, materials i humans
(retallades pressupostries continuades), a
la sanitat pblica per justificar el trasps de
serveis cap a les empreses privades. El
concepte de concert (sanitat concertada) a
Catalunya s una enganyifa per justificar
lespoli dall pblic en favor de lavarcia
dels caps del sector privat. En tercer lloc, es
recorre a la figura del consorci, una de les
ms opaques perqu si de deb es vol
transparncia cal un organisme pblic, sota
control democrtic i institucional. Els
consorcis tenen menys control fiscal
institucional i amb una trista tradici a
Catalunya de mala gesti i de corrupci
(Innova, Blanes, TMB...). Per acabar,
promou ls de tota lestructura del sistema
pblic de salut per a lactivitat privada, s
a dir, si tens diners i pots pagar, et faran les
millors proves, amb els millors recursos, i
se saltaran les llistes despera (aix ja

passa!). s clarssim: una sanitat per a

pobres (major incidncia en baixes laborals,
en cronicitat de malalties, en despesa
farmacutica, en ndex de mortalitat) i una
sanitat per a rics (amb uns resultats
totalment contraris). Tenim lexemple del
Barnaclnic. I no sn exageracions, s molt
real!

C O N C LU S I
Per a la Marea Blanca tot aix
forma part dun full de ruta molt clar del
Govern de CiU que, amb el suport de PP i
Ciutadans, la complicitat dERC i la inacci
de PSC _exceptuant-ne ngel Ros, que hi
est totalment dacord_, provoca que un
dels pilars de la societat del benestar com s
una sanitat pblica (que tenia aspectes a
millorar, s cert), de qualitat i universal
acabi en la sanitat per a pobres i la sanitat
per a rics (concertada i amb beneficis
privats). I que quedi clar: el consorci NO
millorar la qualitat assistencial dels
pacients perqu s una eina ideolgica per
avanar cap a la privatitzaci de la sanitat.
Les reformes es podrien fer perfectament
en el marc de la sanitat pblica, per no
volen perqu privatitzen per enriquir-se.

M AREA B LANCA P ONENT I P IRINEUS

IT
LO C R

EN SENYA MEN T

L E S C O L A N O S U N A E M P R E S A.
C R N I C A D U N S AQ U E I G
I M P ER C EP TI B LE.

Acumulaci per despossessi.

Aquesta sembla ser la lgica de
funcionament del capitalisme des dinicis
del segle XXI (una lgica que els
historiadors sabem que no s nova, sin que
t els seus orgens en el mateix s del
naixement del capitalisme). I aquesta
despossessi es materialitza i es concreta,
primordialment, sobre els serveis pblics i
tot all que alguns autors qualifiquen com
salari indirecte.
El saqueig al qual est sotmesa la
sanitat pblica ha acaparat bona part de
latenci dels moviments socials, activistes i
periodisme crtic, denunciant el sistema de
portes giratries entre ladministraci
pblica i les grans corporacions sanitries i

LO CR
IT

com aquestes ltimes sapropien, en

ocasions amb el suport de la llei i amb
escassos controls parlamentaris, duna gran
part del pressupost lerari pblic. Fins a cert
punt, la penetraci dels interessos del gran
capital i del discurs neoliberal en lmbit
universitari (vegis la Ctedra Repsol de
Competitivitat i Desenvolupament Regional
de la Universitat de Lleida) tamb ha estat
posat de manifest, tal i com podem recordar
amb les diverses campanyes contra lEEES
o Pla Bolonya.
La mateixa situaci est afectant al
nostre sistema educatiu en les etapes
corresponents a lensenyament primari i
secundari. Aquesta s la tesi del llibre de
Christian Laval, La escuela no es una
empresa (Paids, 2004) i que encapala el
ttol del present article. El mtode i les
formes sn exactament els mateixos,
especialment pel que fa a la manca
dopacitat, i els exemples poden comenar a

EN SENYA MEN T

rastrejar-se a finals del segle XX,

especialment als Estats Units, en pasos
laboratori com Xile durant la dictadura de
Pinochet fins a les directrius educatives
europees i del mateix departament
dEnsenyament.
Com a prova, alguns exemples: en
primer lloc la terminologia pedaggica
emprada, on els objectius didctics han
estat substituts per les competncies
(terminologia made in Chicago Boys).
Tamb la contractaci dempreses
(privades, per suposat) per part del mateix
departament dEnsenyament que avaluen el
funcionament del sistema educatiu centre
per centre (condici sine quae non per a
lobtenci i renovaci duna ISO, condici
cada cop ms exigida per aquells centres
que imparteixen estudis de formaci
professional i idiomes).
I per ltim, el recentment aprovat
decret de plantilles, on la direcci del centre
es converteix en alguna cosa semblant al
departament de recursos humans de
qualsevol empresa, afegint encara ms
obscurantisme als mtodes amb els quals es
selecciona la plantilla del centre.
Lobjectiu daquesta operaci a
gran escala s obrir les portes dun mercat
que fins ara shavia mantingut relativament
tancat al negoci privat (sense entrar a
considerar el paper de lescola privada i
concertada a Catalunya). Un mercat amb
una xifra de negoci que potser resulta
inferior al del sistema sanitari, per amb
unes conseqncies igual de perjudicials per
aquells sectors que depenen duns servei
educatiu pblic i de qualitat i que no volen
veurel redut a alguna mena dinstituci de

tipus assistencial o caritatiu.

A ms a ms, el procs va
acompanyat dun discurs i pedagogia
reformista, moltes vegades identificat sota
els termes de promoure la cultura de
lesfor, al qual pocs centres, equips
directius, consells escolars i claustres de
professors shi poden oposar.
Malgrat les tmides resistncies
mostrades des de la prpia comunitat
educativa (amb lexcepci del moviment
estudiantil), entre daltres coses pels factors
exposats en el darrer pargraf, aix com per
larrelament dun discurs del salvis qui
pugui, fomentat en ocasions des de la
prpia
administraci
(amb
els
enfrontaments entre professors i mestres
pertanyents al cos de funcionaris i interins i
substituts) i de comportaments estrictament
individualistes,
com
apuntvem
anteriorment, lescola pblica pot acabar-se
convertint en aquell espai destinat a
leducaci duns sectors socials determinats:
fills de famlies procedents de les
migracions internacionals, assalariats amb
uns ingressos molt baixos o famlies
dependents de les poques prestacions
socials que quedin en peu.
En definitiva, assistim a la
supressi de la idea illustrada del progrs
individual mitjanant leducaci, i la
conversi del que ha de ser un instrument
per a la crtica de tot sistema social i
econmic en un fbrica de subjectes
totalment funcionals.

J ORDI CREUS EXPSITO

CGT ENSENYAMENT
IT
LO CR

TREBAL L
P R E S T AC I D AT U R
Aquesta prestaci s gestionada i
abonada pel SEPE (Servicio Pblico de
Empleo Estatal), Organisme Autnom
dependent del Ministerio de Empleo y
Seguridad Social, una vegada el treballador
perd involuntriament el seu treball. Es
necessita un mnim de 360 dies treballats i
la base reguladora es calcula sobre les
cotitzacions dels ltims 6 mesos.
Limport a percebre s:
_El 70% de la base reguladora durant els
primers 6 mesos.
_I el 50% des del mes 7 fins a la fi de la
prestaci.

S ITUACI LEGAL DE DESOCUPACI

Les ms freqents sn les segents:
_ Acomiadament.
_ Fi contracte.
_ Cessament durant el perode de prova.
_ ERO (Expedient de regulaci
docupaci).
COTITZACIONS A LA S EGURETAT S OCIAL
Durant el perode de la prestaci,
el treballador cotitzar a S.Social i aquesta
quantia se li descomptar mensualment i la
part corresponent a lempresa labonar el
SEPE.
REQUISITS
_ Estar en situaci legal de desocupaci.
_ Ser menor de 65 anys (en cas de passar
daquesta edat, si no es t dret a jubilaci,
es pot tramitar la prestaci).
_ Estar inscrit a les oficines docupaci ( a
Catalunya s el SOC) i subscriure un
comproms dactivitat.
TRAMITACI
_ De forma presencial.

Des de la fi de la relaci laboral o

acabat el perode de vacances retribudes i
no gaudides, es t un perode de 15 dies
hbils (no compten festius ni diumenges),
per a solicitar cita prvia a travs de la web
del SEPE o via telefnica.

BENEFICIARIS DE LA PRESTACI
_ Treballadors que hagin cotitzat al rgim
de la Seguritat Social.
_ Treballadors del rgim especial agrari.
_ Lliberats de pres.
_ Emigrants retornats.
LO CR
IT

_ Per correu administratiu.

_ A qualsevol oficina de registre pblic.
_ A la pgina web de la seu electrnica del
SEPE.
En cas de baixa mdica anterior a
la finalitzaci del treball, no es podr
tramitar la prestaci fins el moment de lalta
mdica.

TREBAL L

DOCUMENTACI
_ DNI o NIE (en cas destrangers).
_ Llibre de famlia o equivalent (en cas de
tenir crregues familiars).
_ Certificat dempresa (en cas que aquesta
no la remeti, via on-line al SEPE).
_ Qualsevol altra documentaci que es
consideri necessria per al reconeixement
de la prestaci.

Una vegada presentada i aprovada

la sollicitud, es pot interrompre per
diversos motius:
_ Colocaci per compte ali.
_ Colocaci per compte propi.
_ Trasllat a lestranger per recerca de
treball, perfecccionament profesional o
cooperaci internacional, per un perode
mxim d1 any i prvia autoritzaci del
SEPE.
_ Sortida a lestranger per un perode de
16 a 90 dies, amb autoritzaci.
_Maternitat o paternitat.
_Ingrs a pres (no es suspn el dret si es
t obligacions familiars i es solicita no
interrompre la prestaci).
_Sanci per infracci lleu o greu.
COMPATIBILITZACI
Es t la possibilitat de
compatibilitzar la prestaci datur amb el
treball a temps parcial per compte ali,
sempre que el treballador ho solliciti. En
aquest cas, haur de continuar tenint la
targeta de demanda dalta.
REANUDACI
En tots els casos de suspensi
(menys el de sanci), el treballador ha de
demanar la reanudaci de la seva prestaci,
b a travs de la web o per telfon
concertant cita prvia.

EXTINCI
_ Esgotament de la prestaci.
_ Mort del beneficiari.
_ Edat de jubilaci.
_ Passar a ser pensionista per invalidesa
(total, absoluta o gran invalidesa). Aqu pot
optar per la prestaci que li s ms
favorable.
_ Renncia voluntria al dret.
_ Extinci per reincidncia en falta lleu o
greu o per infracci molt greu.
DRET DOPCI
Es dna quan, una vegada acabat
el nou treball, aquest ha durat un any o ms.
Llavors, el treballador ha doptar entre el
nou atur generat o reanudar la prestaci
anterior.
OBLIGACIONS DELS TREBALLADORS
_ Proporcionar tota la documentaci
requerida per al reconeixement de la seva
prestaci i comunicar qualsevol canvi de
domicili, a efectes de notificacions.
_ Sollicitar al baixa de la prestaci en les
situacions de suspensi.
_ Inscriures com a demandant d'ocupaci.
_ Comparixer a requeriment de lEntitat
Gestora.
_ Comunicar qualsevol situaci
d'incapacitat temporal o maternitat.
_ Acceptar la colocaci ofertada pel SEPE
o oficina de treball.
_ Reintegrar
les
prestaciones
indegudament percebudes.

Pel prxim nmero, parlarem dels diferents

tipus de subsidis.

M ERC VIVES PIC

IT
LO C R

HABI TAT GE

Q U E S L A P AH

La Plataforma d'Afectats per la

Hipoteca o PAH s una associaci sense
nim de lucre i totalment altruista i, a ms,
un moviment social pel dret a l'habitatge
digne, sorgit el febrer de 2009 a Barcelona i
present en tota la geografia espanyola. La
Plataforma sorgeix en el marc de la crisi
immobiliria espanyola que va ser
desencadenada per la bombolla
immobiliria i de les posteriors protestes a
Espanya de 2011-2012. Forma part del
Moviment 15-M, sorgit posteriorment.
La PAH agrupa persones amb
dificultats per pagar la hipoteca o que es
troben en procs d'execuci hipotecria i
persones solidries amb aquesta
problemtica. Es defineix com "un grup de
persones apartidista que exerceix la seva
denncia davant la constataci que el marc
legal actual est dissenyat per garantir que
els bancs cobrin els deutes, mentre que
d'altra banda, es deixa desprotegides a les
persones hipotecades que per motius com
l'atur o la pujada de les quotes no poden fer

LO CR
IT

10

front a les lletres".

La PAH es considera un moviment

horitzontal, no violent, assembleari i
apartidista. Es reuneix de manera
assembleria per exposar els diferents casos
dels afectats, oferir assessorament i ajuda
mtua per trobar suports tant prctics com
emocionals.

L A P A H AL P L A D ' U R G E L L
La PAH t una seu al Pla d'Urgell,
concretament a Mollerussa, al carrer Joan
Burniol n 8 (Davant l'antic Mercat
Central), on es reuneixen tot els dilluns de
19:30 a 21:30 per donar suport i soluci per
a totes les persones que estiguin passant per
una dificultat per poder pagar la seva
hipoteca i per tant t risc de perdre el seu
habitatge.

Q U AN AN AR A L A P A H
s important dir que quan s'ha
d'acudir a la recerca d'assessorament per la
PAH s quan es comena a tenir problemes

HABI TAT GE

per pagar les quotes hipotecries al banc, ja

que moltes persones esperen a demanar
ajuda a la PAH massa tard, quan realment
s molt difcil poder negociar amb el Banc.
A ms, s molt important saber
que no s'est sol, sin que hi ha molta gent
en la mateixa situaci, tan complicada de
portar, que ajuda, dna suport i aconsella
com poder trobar una possible soluci.
Animem a tota persona que
estigui passant per aquesta desagradable
situaci, o b tingui un familiar que ho
estigui, que s'acosti a la PAH del Pla
d'Urgell (Mollerussa). En aquests casos
no es pot permetre tenir vergonya, ja
que est en joc el seu habitatge i la llar
de la seva famlia. Estem tots per
recolzar-nos.

Si t la gran sort de no estar

passant per aquest problema, al menys,
agafi conscincia de la greu situaci en
la qual ens veiem molts ciutadans
honrats, obligats a perdre l'habitatge
familiar amb tot el que aix comporta, i
doni suport a la PAH, potser dem
tamb necessiti de la seva ajuda.

R UBN SEUMA

M EMBRE DE LA PAH P LA D'U RGELL

IT
LO C R

11

ME DI A MBI EN T

E S T I M AT S R E I S M AG S :
VU L L U N C AD E L L

Satansa lpoca de lany ms

emocionant per als infants, plena de regals i
sorpreses, en la qual poden demostrar tota
la bondat que han fet. I quants nens no
demanaran al Ti o als Reis Mags un amic i
company de jocs pelut, simptic i trapella.
Quants nens no sentiran
aquella emoci a lobrir el
regal i trobar-se amb aquell
cadellet precis i divertit que
van veure darrere la vitrina de
la tenda danimals mentre
passejaven amb els pares.
Per, coneixem el
passat daquest cadell? Sabem
en quines condicions viuen els seus pares?
Sabem lestat de salut daquest gos? I el seu
estat mental? Ser el nostre amic per tota la
vida? O la joguina simplement passar de
moda al cap dun temps?
Aquell cadell tan bonic i gracis
pot tenir un passat molt difcil, una edat
poc adient per estar all, separat de la seva
mare massa aviat, i tenir problemes de
socialitzaci. Heu sentit a parlar mai de les
factories de cadells? Es tracta duna espcie
de granges dexplotaci de gosses i
producci intensiva de cadellets, on les
mares estan permanentment tancades en
petites gbies, don noms surten, si es que
ho fan, per aparellar-se, fet que passa en
cadascun dels dos zels anuals que tenen.
Aquestes gosses pateixen les conseqncies
del seu allament, com estereotpies
(moviments repetitius i impulsius deguts a
lestrs), ceguera, atrofia muscular,
depressi.... Sn tan intensament explotades
que als quatre anys tenen la salut i estat
LO CR
IT

12

anmic dun gos vell i, per tant, ja no seran

tan productives. I qu passa en una fbrica
quan una mquina ja no rendeix?
Pel que fa als cadells, aquests sn
separats de la mare als pocs dies dhaver
nascut, negant-los aix els nutrients que els
aporta la llet materna, tan important per als
petits durant el seu primer mes de vida per
poder desenvolupar correctament el sistema
immunitari. Degut a aquest fet i
a les pssimes condicions
higiniques i sanitries, poden
patir malalties com parvovirosi,
leishmnia, ceguera, sordesa,
malformacions, pneumnia, i un
llarg etctera. No noms tindran
problemes de salut, sin tamb
mentals i de socialitzaci per la
prompta separaci de la seva
progenitora, sense poder aprendre com
relacionar-se amb les persones i amb els
altres animals.
Espanya sol importar aquests
gossos a pasos de lest, com Hongria,
Repblica Txeca i Eslovquia, on es paga
per ells uns 60 per vendrels a les botigues
daqu per quantitats 10 vegades ms grans.
Els cadells sn sotmesos a llargs viatges,
sense sortir de la gbia en cap moment,
durant els quals molts moren pel cam degut
a les dures condicions del transport (falta
datenci, fred, calor, amontonament).
En definitiva, que dels milers de
cadells que neixen, una gran quantitat acaba
morint abans darribar a la botiga, ja sigui
com a conseqncia de separar-los tan aviat
de les mares, per les pssimes condicions
higiniques i sanitries en les que es troben,
o b durant el dur viatge fins al pas de
dest.

ME DI A MBI EN T

No estem afirmant que tots els

cadells que anem a comprar a les botigues
estiguin en aquestes condicions, per s que
ens haurem dinformar don provenen els
petits i saber quins sn els pares i en quines
condicions es troben.

Tampoc pretenem dissuadir a la

gent de que aculli a la seva llar un company
de quatre potes, i per aix hem de tenir
present que hi ha altres opcions a lhora
dadquirir un gos.
Hi ha gent que es dedica a criar
una raa a partir duna o vries parelles, que
solen estar ben cuidades i ateses, amb un
bon espai per crrer i educar als cadellets.
Aquests nadons tenen tot el temps que cal
per alimentar-se de la llet materna i per
aprendre dels seus pares com sha de
comportar un gos amb el seu entorn. Els
criadors solen buscar una bona llar per als
seus cadells i molts tamb texplicaran una
mica detologia, s a dir, el comportament
daquella raa concreta. Si esteu buscant un
cadell duna raa determinada per algun
motiu de pes un criador daquests podria ser
una bona opci.
Per, noms els gossos de raa sn
vlids? No pot ser un gos mests igual de
carinys, obedient, educat, bonic i estimat?
Hi ha establiments que ofereixen als gossos
abandonats o maltractats una segona
oportunitat i, a les persones, lexperincia
de conixer un gran amic. Es tracta de les
protectores danimals. Per qu no ser la
famlia que li doni una altra oportunitat de
tenir la vida que es mereix a un gosset que
ho ha passat malament? A la provncia de
Lleida hi ha diverses protectores danimals,
com la de Trrega, Artesa de Lleida i la
Lydia Argils, on hi ha molts gossos

esperant que arribi la seva famlia. Molts

gossos passaran tota la seva vida a la
protectora, on moriran finalment, havent
perdut loportunitat destimar i ser estimats,
mentre la gent compra a les botigues cadells
de raa, afavorint daquesta manera que el
trfic de gossos continu.
Volem remarcar, ara que sacosten
aquestes dates tan festives, un fet que s tan
real com paradgic: molts daquests gossos
abandonats que acaben a les protectores,
gosseres, a les cunetes de les carreteres
atropellats o vivint sols i tristos al carrer van
ser, al seu dia, un regal de Nadal pels nens.
Hem de prendre conscincia de que un gos
no s tan soAls un regal ni molt menys una
joguina: s un sser viu que t les seves
necessitats alimentries, de salut i datenci,
s un membre ms de la famlia, en el qual
haurem dinvertir recursos econmics i
temps per donar-li un bon nivell de vida.
Si prenem la decisi de donar-li
lescalfor duna llar a algun gos, hem de
pensar en el seu origen, els seus germans, la
seva mare i el negoci que hi pot haver al
darrere; en que hi ha gossos que potser no
ens semblen tan bonics, per que tenen les
mateixes ganes i el mateix dret a viure, a ser
estimats per una famlia.

ANNA TORRENS VIVES

B ILOGA I M EMBRE DE L'APC

CRISTINA DE DIOS G ARCA

C OORDINADORA DE PACMA LLEIDA

IT
LO C R

13

PER S ONAT GE DE STACAT

B E N E T A L AM O N I A L AM O N

La persona a qui dediquem aquest

espai va nixer a Torregrossa el 30 d'Abril
de 1943. A partir dels 13 anys va comenar
a treballar com a pags fins que ho va
deixar l'any 1965 pel mn de les
assegurances i els viatges. D'aquesta manera
va obrir fins a dues agncies de viatges a
Mollerussa, ciutat on es va traslladar per
viure-hi des de que tenia 35 anys. La seva
feina l'hi va permetre, als anys vuitanta,
viatjar a l'antiga Uni Sovitica i visitar el
mausoleu de Lenin. Posteriorment treball
com a promotor dhostaleria i, tot i que
actualment gaudeix de la seva jubilaci,
encara est relacionat amb una agncia de
viatges ubicada a Lloret de Mar.
De jove va unir-se amb
moviments sardanistes, quan van originarse a Lleida durant la segona meitat dels anys
seixanta del passat segle. All solien
aparixer
senyeres
i
estelades
independentistes que les autoritats
franquistes reprimien. Posteriorment va
ingressar al sindicat Uni de Pagesos
reivindicant les cambres de comer,
controlades pels sindicats verticals
franquistes, per a la pagesia; bonificacions
de gasoil per als tractors i la independncia
per a Catalunya. La seva lluita sindical va
tenir el seu punt ms lgid durant les
tractortades dels anys setanta del segle vint.
Parallelament a la lluita sindical,
illegal i prohibida, tamb treballava per la
preparatria de les eleccions municipals de
1979 clandestinament. En Benet es reunia
per les nits amb els seus companys des de
l'any 1976. Amb el retorn de la democrcia,
al Pla d'Urgell, el partit poltic majoritari
era la Unin de Centro Democrtico
LO CR
IT

14

Una de les tractorades organitzades pels sindicats

als anys setanta

d'Adolfo Surez que, finalment, noms sort

guanyador en tres pobles de la nostra
comarca. Per aquest motiu en Benet i altres
companys seus van presentar-se per tots els
pobles sota les sigles d'Agrupaci de
Independents Progressistes i Nacionalistes
amb les primeres eleccions municipals de
l'any 1979, guanyant a la resta de pobles.
Benet fou tercer tinent d'alcalde a
Torregrossa i, deu mesos desprs, fou
primer tinent d'alcalde. Sense cobrar ni un
cntim per treballar en la poltica, la seva
generaci va aconseguir modernitzar els
pobles de la comarca. Va ser en aquella
poca que va conixer el president Josep
Tarradelles quan, havent tornat del seu exili,
va visitar el sindicat Uni de Pagesos a
Olestria (Sidamon).
Desprs
d'aquest
xit
democratitzador molts companys d'en
Benet van anar ingressant en partits poltics
tradicionals com Convergncia i Uni,
Partit dels Socialistes de Catalunya, Partit
Socialista Unificat de Catalunya o Esquerra
Republicana de Catalunya principalment.
Benet rebutj les ofertes d'en Josep Grau de
CiU i d'Antoni Siurana del PSC per
ingressar al Partit Socialista d'Alliberament
Nacional, on va conixer en Pere

PER S ONAT GE DE STACAT

Bascompte, un dels fundadors de Terra

Lliure a qui visitava sovint a la Catalunya
Nord durant els anys vuitanta. Desprs
ingress al partit Catalunya Lliure pel qual
es va presentar a Mollerussa com
alcaldable.

L'any 1991 Terra Lliure

abandonava la lluita armada i tothom es
preparava per gaudir dels jocs Olmpics de
Barcelona l'any 1992. Aquell any entr en
vigor la Llei Corcuera, que permetia entrar
a les cases de qualsevol sospits i podia ser
usada per reprimir el independentisme
catal tal i com s'ha demostrat sobradament
amb mltiples casos de tortura. Els antics
companys d'en Benet, que aleshores
militaven en altres partits poltics anaven a
casa seva per advertir-lo que podria ser
detingut en qualsevol moment. Finalment
no fou aix.
Vuit anys ms tard, en Benet
particip activament al Procs de Vinars,

iniciat el 2 d'abril de l'any 2000 amb

l'objectiu de dotar d'eines i estructures per a
l'assoliment de la independncia poltica, la
unitat nacional i la justcia social del poble
catal. Com a conseqncia d'aquest
procs, van aparixer Alerta Solidria i la
Candidatura d'Unitat Popular, com a front
antirepressiu i institucional de l'Esquerra
Independentista, respectivament.
Actualment viu a Mollerussa i
viatja cada hivern a Les Illes Canries on ha
travat amistat amb independentistes canaris
d'esquerres i mant contactes amb
independentistes del Shara Occidental.
Grcies Benet per la teva
constncia i dedicaci a la justcia social i a
la llibertat dels pobles oprimits.

ATENEU PENSAMENT CRTIC

Benet, a l'esquerra, xerrant amb els membres de l'APC

IT
LO CR

15

UN X IC D ' HIST RI A

E L N AI XE M E N T D E L A N AC I . . . .
E S P AN YO L A

Contrriament a l'opini d'alguna

coneguda poltica del govern espanyol que
tant aviat atropella la policia motoritzada
com ens acusa als catalans de tractar als
seus votants com si fossin jueus en camps
d'extermini controlats pels nazis - aquells
que van ajudar als seus pares a guanyar la
guerra civil-, la naci espanyola no t 3000
anys d'antiguitat. Aquest s un exemple
estrafolari d'un error com anomenat
pressentisme, que s l'aplicaci de
conceptes del present al passat histric.
Per descomptat el concepte de
naci i sobirania nacional apareix amb els
filsofs illustrats del segle XVIII per el
primer cop que es du a la prctica s amb la
revoluci i la independncia del rei Jordi III
per part d'Estats Units d'Amrica l'any
1776 i, a Europa, amb la revoluci francesa
de 1789. Dir que Espanya ja era una naci
quan l'imperi rom va fer-ne capital a
Tarraco o quan els visigots van situar-la a
Toledo no s res ms que un deliri que no t
en compte que Portugal i Andorra tamb en
formaven part o que, en el cas de l'imperi
rom, Hispania noms era una provncia.
Un altre error molt com s la
identificaci de la Casa Reial i els seus
ttols amb els d'un pas o conjunt de pasos
que aquesta pugui regentar. Per exemple,
els reis catlics, Ferran II d'Arag i Isabel I
de Castella van esposar-se al Palau dels
Vivero de Valladolid el 19 d'octubre de
1469, ell amb 17 anys i ella un any ms
gran. Aix no supos en cap cas la uni dels
dos regnes ni el naixement de la naci
espanyola tot i que, segons la falsa visi de
la histria de Falange Espaola y J.O.N.S.,
LO CR
IT

16

repetissin el contrari durant els 37 anys de

manipulaci, exercits a l'assignatura de
"Formacin del espirit nacional", ni
perqu cosissin sobre el seu cor "las Flechas
de Fernando i el Yugo de Ysabel". Les dues
corones es mantingueren absoluta i
completament independents. La nica cosa
que succe s que les dues monarquies van
unir-se, per no els dos pasos. Tant s aix
que la Corona d'Arag, que dominava les
colnies de Itlia des del segle XIV -mentre
Castella no reconquer Granada als
musulmans fins l'any 1492, amb ajuda
catalana- va mantenir les seves possessions
de manera independent al mateix temps que
Castella va dominar de manera independent
les seves conquestes americanes,
aconseguides a partir del genocidi iniciat el
12 d'octubre de 1492. Cal tenir en compte
que els catalans no pogueren comerciar amb
Amrica fins l'any 1778, tot i que algunes
excepcions puntuals ho havien fet abans.
El seu nt Carles I Habsburg
anomenat, desprs, emperador Carles V
heret, per primer cop en una sola persona,
les Corones unificades de Castella, Navarra,
les ndies i Arag, amb les seves colnies de
Npols, Siclia, Sardenya i el Rossell l'any
1518. Aix tampoc supos el naixement de
la naci espanyola, doncs eren un conjunt
de pasos on regnava el mateix monarca
com, salvant les distncies i en l'actualitat,
la reina Isabel II d'Anglaterra s tamb
reina d'Austrlia, Nova Zelanda, Jamaica,
Canad i fins a setze pasos diferents.
El canvi es va produir amb Felip V
de Borb quan, davant l'amenaa de perdre
el tron en mans de l'arxiduc Carles II
dustria o d'Habsurbg, va unificar els
territoris de Castella i Arag. Ho va fer
amb els decrets de Nova Planta, desprs de

UN X IC D ' HIST RI A

la seva victria a la guerra de Successi,

que acab l'any 1715 a Mallorca. El nom
dels territoris conquerits pass a ser el
mateix que el del pas d'on varen extreure
les lleis que va els hi van imposar, Corona
de Castella i no pas Espanya.

El pas s'anomenava Castella tot i

que l'any 1713 fou creada la "Real
Academia de la Lengua Espaola", per
indicar que era de creaci reial i que
l'absolutisme centralista concentrava tot el
poder a mans del rei, fins i tot la cultura i la
prpia llengua dels habitants. Ara ja no
parlaven la llengua castellana del pas,
Castella, sin la llengua de la Casa Reial, la
monarquia espanyola i per tant, parlaven
llengua espanyola.
Degut a la invasi napolenica
s'inici la Guerra del Francs l'any 1808.
Fou enmig d'aquest conflicte, a la ciutat de
San Fernando de la Illa de Len,
circumscrita a la provncia de Cadis, quan
l'any 1812 s'aprov, per primer cop i en un
document oficial, el nom de "Constituci
poltica de la Monarquia espanyola"
incloent la denominaci de naci espanyola
i el concepte de sobirania nacional. Aquesta
Constituci, coneguda popularment com
"La Pepa", per ser aprovada el 19 de mar,
Sant Josep, no va entrar en vigor per la
guerra i per la fulminant derogaci de
Ferran VII, el Desitjat, l'any 1814 al entrar
a Madrid al crit de "Vivan las cadenas".
La Constituci de Cadis fou
efectiva durant el trienni liberal, que inici
el General Riego amb el pronunciament de
1820 per l'entrada dels "Cent Mil Fills de
Sant Llus" acab amb la seva vigncia l'any
1823. Es pot parlar, doncs, que Espanya va
tenir en aquest interval de tres anys un
antecedent immediat del que es considera
avuil'actualestat

espanyol.

En plena carlinada, de 1833 a

1840, la Reina Regent Maria Cristina de
Borb-Dues Siclies va restablir un altre
cop la Constituci de 1812, desprs de la
sublevaci militar favorable al liberalisme
progressista coneguda com "Els successos
de La Granja" l'any 1836. Posteriorment es
va oficialitzar quan el govern va promulgar,
el 18 de juny, la Constituci Espanyola de
1837. s a partir de llavors que es pot
parlar d'una continutat de constitucions o,
en el seu defecte, "El fuero de los
espaoles" que parlen de naci espanyola.
Per tant fou aquest el naixement de la naci
espanyola o d'Espanya amb propietat i mai
abans.
Les referncies a Espanya
histriques, literries, mstiques o reials
anteriors al trienni liberal i a l'any 1837
sempre han fet referncia a conceptes
geogrfics i culturals per mai a una naci
o pas en el sentit poltic del terme,
especialment quan sn referncies anteriors
a l'aparici del propi concepte de naci. A
tot aix cal afegir que la suposada naci
espanyola no s pas real sin una
construcci des del poder econmic i poltic
-per aquest ordre- que ha pres la seva
bandera d'un concurs realitzat l'any 1785
per adoptar un pavell de la Marina. El seu
himne d'una marxa militar dedicada al rei,
quan no acceptava la sobirania nacional,
anomenada "La granadera" amb una lletra i
una adhesi per part de la ciutadania que
noms pot ser mantinguda amb dictadures
militars i manipulacions histriques... o
amb futbol.

M ARC ESCOL I TANTULL

P RESIDENT DE L'APC
IT
LO CR

17

L ' AN LISI

" L A M AL E D I C C I D E M AL I N C H E
E N S VI S I T A E L 9 N "

Oh, Maldicin de Malinche!

Enfermedad del presente!
Cundo dejars mi tierra?
Cundo hars libre a mi gente?

GABINO PALOMARES

Malinche era la filla d'un cacic

asteca que nasqu l'any 1505 a l'actual
Veracruz. Fou cedida com esclava al cacic
maia de Tabasco, per la qual cosa parlava la
llengua nhuatl, dels asteques i el maia.
Quan Hernn Corts va conquerir Tabasco
fou entregada com esclava i s'entenia amb
els castellans grcies a un capell que havia
viscut en un poble de llengua maia. La
collaboraci de Malinche amb els
conqueridors castellans, assessorant-los
sobre les costums socials i militars
autctons, origin la llegenda de "La
maledicci de Malinche".
No s pas el primer cop que la
llegenda o la mitologia mostra l'actuaci
d'una persona autctona que traeix els seus
propis ciutadans a favor d'una agressi
imperialista estrangera. Homer a "La
Ilada" ja parlava d'Antenor, l'assessor del
rei Pram de Troia que va instigar-lo a fer
entrar el present que els aqueus de
l'Hllade grega havien deixat a la platja en
forma de cavall de fusta. Prou sabia
Antenor que a l'interior s'hi trobava
Odisseu i els seus homes disposats a obrir,
per la nit, les portes de la ciutat que durien
a la seva destrucci.
Segles ms tard a Florncia en
Dante Alighieri va escriure una obra per
mostrar la seva visi del mn titulada: "La
divina comdia". Aquesta obra es divideix
LO CR
IT

18

DE L ' AP C

en tres parts; El Infern, el Purgatori i el

Parads. En el primer llibre mostra un
Infern, on ja no hi ha esperana per als que
hi entren, subdividit en nou cercles. Al nov
cercle, el ms baix de tots, hi ha una ronda
envoltada d'un color ferrs que porta el
nom d'Antenor i era la residncia dels
tradors a les entitats poltiques, ciutat o
pas i als seus propis ciutadans. s aqu
tamb, a la zona central de gel del Nov
Cercle, on resideix Satans com a primer
trador a Du, segons el Cant XXXIV.
Per no s noms la traci a una
societat ben definida la que ha passat a la
histria de la ignomnia universal. Cal
pensar tamb en la traci als iguals, a les
persones humanes que tot i tenir una
evident manca de drets bsics s'estimen ms
lluitar per la seva posici discriminada que
per defensar els seus propis drets i els dels
seus iguals. Per posar un exemple fora
evident recordar que durant la guerra de
Secessi nord-americana, entre els estats
esclavistes del Sud i els industrialitzats del
Nord va haver-hi batallons de negres que
lluitaven per seguir sent esclaus. Aix t
molta lgica si pensem que, en general, els
amos latifundistes no es dedicaven a
passejar-se violant a tort i a dret les dones
negres ni fuetejant per diversi a tot negre
que es posava al seu davant. Naturalment de
persones n'hi ha de tots colors per en
general els esclavistes surenys es dedicaven
a gaudir de les seves rendes i poc o gens es
deixaven veure per la seva plantaci.
Hi havia molta poblaci esclava
que sabien que mai els mancaria un plat a
taula, fins i tot quan fossin vells i no
poguessin treballar, que mai els mancaria
un sostre i que quan emmalaltien, fins i tot
sent vells i improductius, l'amo blanc

L ' AN LISI

buscaria el millor metge per tractar-los. En

canvi un home blanc lliure si no tenia sort
en els seus negocis ni era de famlia rica
podia acabar perfectament morint de gana
pels carrers i absolutament desats. Era
aquesta la llibertat per la qu havien de
lluitar? No,... era millor ser esclau i viure
segur i per poder seguir sent esclau van
prendre les armes batallons sencers d'homes
negres.

Ja fa temps que a Catalunya

coneixem gent que tamb t por de la
llibertat de si mateix i dels seus propis
conciutadans. Casualment solen ser els fills
dels franquistes, que van lluitar al costat de
Hitler i Mussolini i que lluiten per la fi de
la cultura catalana, per la defensa de la
injustcia social i del imperialisme
econmic. Avui militen a PP, PxC i
Falange Espaola entre d'altres. Tamb els
neolerrouxistes de C's i UPYD, que sn
encara pitjors que els primers pel seu cnic
populisme irreal on afirmen no ser
d'esquerres ni de dretes, com afirmaven
Hitler, Mussolini, Franco, Pinochet, Videla,
Pern i d'altres. Recordem que foren C's els

DE L ' AP C

que van anar de la maneta de Falange

Espaola a demanar als jutjats el final de la
immersi lingstica a Catalunya i no pas el
PP. Recordem tamb que sn els seus aliats
de UPyD qui ha denunciat al president
electe Artur Mas pel terrible delicte d'haver
perms al seu poble, votants seus o no, que
puguin exercir el dret a vot.

I tu, estimat/da lector/a, ets dels

que prefereixes lluitar per seguir sent
esclau/va, com un nen petit que necessita
d'un pare encara que el maltracti, o ets
suficientment adult/a com per haver perdut
la por a la llibertat?

ATENEU PENSAMENT CRTIC

IT
LO CR

19

MI RA DA IN TER NAC I ONAL

P E L F O R AT D E L P AN Y

Lany 1951 Alfred Sauvy va

utilitzar una expressi que va fer fortuna.
Va cridar latenci sobre lexistncia de tres
mons que, duna manera irregular, es
repartien el planeta. Parlava dels dos mons
sorgits de la Segona Guerra Mundial el
primer, el capitalista aleshores liderat pels
Estats Units de Nord-Amrica, i el segon,
comunista, liderat per lavui extinta Uni
Sovitica-. Per mentre aquests dos centres
i les seves rees dinfluncia es repartien el
mn i feien la seva particular partida
descacs emergia un altre mn, el tercer,
que quedava excls del repartiment de
papers en la poltica internacional. El
qualificatiu va fer-se fams i es va utilitzar
les dcades segents fins que la modernitat
va aconsellar canviar-ne letiqueta per altres
que, si b potser sn ms correctes, no han
resultat tant atractives nhi han concentrat
tanta fora expressiva. Lany 1955 es va
celebrar la Conferncia de Bandung
(Indonsia) amb la creaci del Moviment
dels Pasos No alineats. 29 caps destats
sorgits de la descolonitzaci van reclamar el
paper que necessitaven tenir en lescena
internacional. I daquesta manera queda
dibuixat el mapa poltic internacional. Un
mapa que, malgrat alguns canvis detiqueta i
dactors, segueix essent parcialment vigent
en lactualitat.
s ben cert que sha creat un nou
ordre internacional, que amb la
desaparici del segon mn el dels
pasos socialistes- el primer sha tornat
hegemnic, i que els que formaven part del
Tercer Mn segueixen all, a les antpodes
del que s modern i expectants a lentrada
del capital i dels interessos poltics i
econmics dels seus dominadors poltics.
LO CR
IT

20

Conferncia de Bandung, 1955

Per cal tenir en compte que la

desaparici del model socialista i del pes
dels partits que defensaven aquesta
ideologia no ha estat gratuta. Si b els
pasos no alineats han continuat treballant
de manera ms o menys organitzada i si b
s cert que alguns terics com Samir Amin
defensaven no fa massa anys una tercera
via, la reivindicaci dels pasos pobres
segueix existint i creix amb fora. Xina ha
despertat, i ha sabut llegir fora b
lescenari per a defensar els seus interessos.
Ha entrat amb fora en lescena
internacional a partir dinvertir en els pasos
pobres. Aprofita el cansament de les ex
colnies cap a les antigues metrpolis per
crear els seus propis escenaris de mercat. I
fa mal al mn capitalista, allunyat-lo del que
fins ara havien cregut que eren els seus
jardins privats. I posa en evidncia que
encara avui, tot i que potser no durar
gaire, el mn capitalista segueix essent
depenent dels pasos del tercer mn.
Durant els anys vuitanta i noranta
es va utilitzar lexpressi quart mn. Uns
lutilitzaven per parlar dels pobres que viuen
en mig de les societats riques accepci que
avui es pot considerar que ha triomfat-, i
daltres la feien servir per parlar dels pasos
pobres entre els pobres, aquells que fins i

MI RA DA IN TER NAC I ONAL

tot sescapaven de que sanomenava tercer

mn. Avui, les dues maneres de fer anar
aquest adjectiu poden ser igualment tils, i
funcionen. Per cal considerar que, sense
tenir una relaci directa, es pot parlar dun
altre quart mn que els engloba a tots. s el
mn de les idees i de les creences que,
menystingudes i empobrides, utilitzades
amb interessos poltics i econmics, sotms
als interessos de les elits neocolonials, han
comenat a trobar un camp dacci
emparades en un espai difs entre la
pobresa i el mn virtual de les noves
tecnologies amb lobjectiu de refermar-se

en el rebuig a la modernitat i en la defensa

duns valors tradicionals que els enfronten
al que queda dels tres mons nascuts a mitjan
segle XX. Daquests en seguirem sentint a
parlar.
I es que cal no oblidar que per veure-hi pel
forat del pany, la mida importa.

J ORDI DOMINGO I COLL

P ROFESSOR TITULAR DE G EOGRAFIA

I S OCIOLOGIA DE LA U D L

"Pobreza y hambre en Espaa", Premi World Press Photo 2011, Samuel Aranda (New York Times)

VO L S U N G O S ? AD O P T A!

IT
LO CR

21

CU L T U RA

E S P AI C U L T U R AL D E L S
C AN AL S D U R G E L L .
1 1 AN YS I N T E R P R E T AN T E L
TER R I TO R I .

Pocs projectes tenien tanta ra de

ser com el del Canal dUrgell. Una
infraestructura hidrulica construda a
mitjans segle XIX encarregada de
transformar el territori que conformava la
plana, aquell antic clot del dimoni. Una
terra erma i desrtica que necessitava dun
canvi tant profund i radical que ja sen
parlava des del segle XIV i que no fou fins
cinc cents anys ms tard i disset projectes
desprs que el somni es feu realitat.
Els Canals dUrgell han estat
explicats, sempre, des del mateix punt de
vista, el de la construcci de la
infraestructura i de com aquesta, amb el
temps, va anar guanyant rellevncia,
importncia i efectivitat per arribar a
transformar un territori deprimit en el
pulm de Catalunya. Va ser la
infraestructura que va posar la plana de
Lleida als mapes.
La visita a lECCU sestructura en
dues parts. Luna ens permet viure, a travs
dun viatge en el temps i amb una
escenografia molt treballada, acurada i
detallista, labans, el durant i el desprs del
territori amb la construcci de la
infraestructura hidrulica. La visita, sempre
guiada, comena a lauditori amb la
recepci dels visitants i la introducci a les
cinc comarques que conformen la zona
regada pels Canals dUrgell, la Noguera,
lUrgell, el Pla dUrgell, les Garrigues i el
Segri. En total unes 90.000 hectrees de
les que actualment sen reguen 70.000.
LO CR
IT

22

Aquestes dades ens configuren com a lrea

regada artificialment ms gran de tota
Catalunya.
Un cop emmarcat el territori la
visita continua explicant el perqu, i per
poder copsar el canvi sha dentendre la
situaci inicial. Es comena un viatge en el
temps que mostra al visitant la realitat
abans del canal, la terra eixuta, el clot del
dimoni, i la primera transformaci que
suposa la construcci de la infraestructura a
travs de la visita a la construcci del tnel
de Montclar.

Ms endavant el visitant copsa la

segona transformaci a la sala que mostra la
primera revoluci agrria de principis segle
XX amb larribada i consolidaci de la
primera agricultura de regadiu seguint els
models i els mtodes agraris europeus. I
finalment, la tercera i ltima revoluci de
laigua amb la transformaci final, ja des
de la segona meitat del segle XX, amb el
trasps de la concessi del canal des de
Sociedad Annima Canal de Urgel cap a la
Comunitat General de Regants, qui
actualment t la concessi.
la

Laltra part de la visita ens mostra

cara ms personal daquesta

CU L T U RA
.

transformaci total, no noms paisatgstica

sin tamb vital, de carcter i de maneres
de fer i de viure. Des de feia temps
imperava la necessitat dexplicar els Canals
dUrgell des dun punt de vista ms hum i
aprofitant que la Comunitat General de
Regants dels Canals dUrgell, lany 2012,
celebrava el 150 aniversari del primer reg,
lEspai va voler dedicar la sala gran
dexposicions a parlar daquest gran puntal
del territori, la seva gent. Un espai on
tothom hi es representat i que vol oferir-se
com a receptor de les histries particulars i
personals que ens puguin anar arribant.
Aquesta s una tasca encetada
per no acabada i des daqu volem fer una
crida a la participaci de tothom que vulgui
venir a explicar les experincies viscudes a
la vora daquesta notable infraestructura de
vida

LEspai vol estar obert a tota la

societat del territori i per aix la sala
dexposicions petita s on es mostren les
obres i els treballs dels artistes, ja siguin del
territori o de fora, que vulguin venir a
exposar. Lnic requisit necessari s que el
territori sigui part o excusa de lexposici
i/o dels seus autors.
Us convidem a venir a viure una
experincia diferent coneixent i vivint la
nostra histria ms propera, la nostra
histria vital i la del nostre territori. Aquella
que ens ha fet tal com som.

M ARIBEL PEDROL ESTEVE

D IRECTORA ECCU

IT
LO CR

23

L O RE S S C IU TA D

C O M F U N C I O N A AQ U E S T A
S EC C I ?

Aquesta secci s un espai de

denncia ciutadana. Tothom dispondr d'un
lloc on poder expressar les seves opinions,
queixes, denncies o qualsevol informaci
que vulgui fer arribar a la resta de vens.
Podeu enviar els vostres escrits a l'adrea
electrnica de l'APC:
ateneupensamentcritic@gmail.com
i poden anar signades o preservar
l'anonimat de l'autor. L'extensi no podr
superar les 175 paraules i el contingut ser
publicat ntegrament. A continuaci podeu
llegir uns exemples que aportem nosaltres,
per esperem que feu vostra aquesta revista
i sigueu vosaltres els que doteu de contingut
totes les seves seccions.

C AR R E R AL S G E R M AN S B AD I A
He demanat ms de quatre cops
un carrer dedicat als germans Badia d'Estat
Catal al municipi de Torregrossa, que els
va veure nixer, sense obtenir-ne cap
resposta. Els germans Josep i Miquel Badia
Capell, foren uns lluitadors que defensaren
en tot moment la democrcia, la legalitat
republicana i la llibertat de Catalunya i
foren assassinats per quatre pistolers de la
F.A.I. el 28 d'abril de 1936. El seu
enterrament fou un acte multitudinari. Dels
periodistes que denunciaren la trama del
doble assassinat, un fou el director del
setmanari humorstic "El be negre", en
Josep Maria Planes i Mart, que fou
assassinat per aquest motiu el 24 d'agost del
mateix any per un escamot de la F.A.I.

BENET ALAMON I ALAMON

LO CR
IT

24

P E R L A R E P AR T I C I D E L T R E B AL L

Si la constituci espanyola
garanteix el dret a un treball digne per a tots
els ciutadans, l'atur hauria d'estar prohibit.
La feina s'hauria de repartir entre tota la
poblaci activa en igualtat de condicions i,
per tant, s'hauria de reduir l'horari laboral
per a que pugui treballar tothom.

L' ATURAT DE LINYOLA

L A C R I M I N AL I T Z AC I D E L A
P O B R ES S A

L'alcalde de Sevilla, Juan Ignacio

Zoido lvarez de Partit Popular, ha aprovat
una llei per multar amb entre 90 i 750 euros
les persones que busquen menjar als
contenidors d'escombreries. No s necessari
ser molt intelligent per saber que molts
d'ells, possiblement la majoria, no podran
pagar aquest import. Llavors seran duts a
pres? I all que faran? treballar per un sou
ms baix del que podrien fer al carrer si
fossin lliures? s per aix que augmenten
les inversions de "La Caixa" en presons? En
una societat on un de cada quatre ciutadans
est en risc dexclusi social i pobresa, les
empreses tenen l'oportunitat de trobar un
mercat laboral ms mal pagat amb unes lleis
que converteixen el que abans era una
vergonya en un delicte.

EL SEVILL DE BARBENS

L O RE S S C IU TA D

S I T U AC I D E L S I N T E R I N S A
L ' E D U C AC I P B L I C A

Com a professor inter de

secundria cal denunciar la precarietat de la
nostra situaci laboral. La Generalitat de
Catalunya ens obliga a estar en plena
disposici en qualsevol moment i noms ens
ofereix un temps de 24 hores per presentarnos al nostre lloc de treball sota amenaa
d'expulsar-nos de les llistes d'interins si no
hi acudim. D'aquesta manera si una
persona, desprs de no ser avisat per
treballar durant quatre anys i troba feina en
un altre lloc a 450 kilmetres de distncia,
per l'avisen per treballar a Catalunya, per
un perode de una setmana i mitja de
substituci, ho ha de deixar tot i anar
corrents a fer aquest servei pel qual, acte
seguit, ser despatxat sense miraments ni
indemnitzacions... i si el truquen per a dos
dies ho ha de tornar a deixar tot sota
amenaa de quedar excls per poder fer la
feina que va escollir mentre les classes estan
massa plenes i quan es posa malalt un
professor han de passar dotze dies per
avisar un substitut inter. Tot aix obeeix a
un atac premeditat contra l'ensenyament
pblic mentre els diners pblics serveixen
per finanar l'educaci privada i
concertada.

I NTER

DE VILANOVA DE B ELLPUIG

L A G L O B AL I T Z AC I
N E O E S C L AVI S T A

A l'estat de Tamil Nadu, al sud de

l'ndia, les empreses com Tommy Hilfiger,
Timberland, H&M, Marks&Spencer,
Diesel, Gap, C&A, El Corte Ingls, Inditex
-propietria de Zara- i Cortefiel exploten a
nenes i adolescents. Treballen sense

contracte, privades de llibertat i en

condicions insalubres durant ms de 72
hores a la setmana per un salari de 0,88
euros al dia. Aquest sou noms el rebran
quan hagin transcorregut de tres a cinc anys
i servir per a pagar la seva dot
matrimonial. Per aix serveixen les
deslocalitzacions industrials que deixen
sense feina als catalans, espanyols i a la gent
d'altres pasos. Aquesta s la globalitzaci
neoliberal de l'economia que no s pas una
globalitzaci dels drets humans ni del
sindicalisme ni de la sanitat ni de l'educaci
ni d'una economia i comer justos.

EL TELEG DE L' ALLIBERAMENT DE

BELLVS
L A P R E C AR I E T AT C O M A N E G O C I

Cada any, disfressada de

competivitat comercial la precaritzaci
laboral s'estn pels hivernacles d'Almeria, a
la maduixa de Huelva, a la fruita de Lleida,
a les collites d'all o mel de La Manega o a
la taronja de l'Horta de Valncia. Moltes
treballadores i treballadors emigrants estan
contractats per a quatre o cinc hores al dia
tot i que en solen treballar deu o ms,
festius i nits incloses, sense reflectir-se en la
nmina i amb l'advertncia que han de dir,
si alg els pregunta, que s el seu primer
dia. La majoria sn explotats per mfies,
sovint de la seua prpia nacionalitat o tnia,
que els cobra una comissi per haver-los
collocat, pel transport, pels estris o per
dormir a una cabana llardosa. Amb aquesta
amenaa visual per als treballadors
autctons, les condicions laborals d'uns i
altres sempre sn ms precries per els
beneficis de pocs ms elevats.

LO SENEGALS D'EL POAL

IT
LO C R

25

A QUE STA

REVISTA
HA E STAT PO S SI BLE
GR C I E S A :

LO CR
IT

26

A QUE STA

REVISTA
HA E STAT PO S SI BLE
GR C I E S A :

IT
LO C R

27

A QUE STA

REVISTA
HA E STAT PO S SI BLE
GR C I E S A :

LO CR
IT

28