FLIST-FLAST

25.9.2014

TOVALLONS NEGRES

DEM

Xavier Bosch

Francesc Canosa

No podem ni plorar

l 1939 un edifici al carrer del Carme 30 de

Barcelona crema. Al carrer del Xipreret
de lHospitalet de Llobregat, una foguera de llibres. A Terrassa, Figueres, la Snia, Blanes, Cervera, Igualada, Golms,
Mra dEbre, Sant Boi, Lleida, Sallent, Gandesa, la
Fuliola, Palafrugell, Matar, Ordal, Sitges, Caldes de
Montbui... Aturem-nos. Els dits no saben comptar.
Crema. I entremig, el cos de pirmans de lespoli:
el DERD (Delegacin del Estado para la Recuperacin de Documentos). Del 28 de gener al 3 dabril del
1939, 1.690 escorcolls. 25 al dia. 160 tones de documentaci com a bot de guerra. Noms a Barcelona. No sabem res ms. No sabem res. Sho van endur
tot: papers, documents, llibres, quadres, taules, cadires, comptes bancaris... Tot. Van ocupar edificis,
propietats. Van perseguir, reprimir i eliminar persones. Van practicar lobotomies arquitectniques.
A Igualada nhi van dir Centro Nacional. A LHospitalet, la seu de Falange. A Caldes de Montbui, el local dAuxilio Social. A Sant Cugat, a Canet de Mar,
a Alforja, a Llagostera, a Sant Adri, a Masquefa, a
Sant Pere de Ribes, als Guiamets... Aturem-nos. Nhi
ha que han mort. Daltres van coixos, bornis. I molts
han ressuscitat. No sabem res dels ateneus, cooperatives, associacions asfixiats el 1939.
ELS ATENEUS SN els pulmons del pas (avui
nhi ha uns 400). La bombona doxigen contra lofegament. Catalunya comena a respirar al segle XIX.
A cada poble neix un ateneu. Formaven, educaven,
ensenyaven... Van ser lescola, la universitat, per als
catalans. Suplien el que no donava lEstat. Catalunya s pionera a crear un estat sense estat. Aquest
sistema de respiraci artificial existencial. Ateneus
desquerres, de dretes, republicans, anarquistes,
obrers, conservadors, espiritistes, naturistes... Ateneus com el que crema al carrer del Carme 30: lAteneu Enciclopdic Popular. 25.000 socis. Feien des
dexcursionisme fins a esperanto i tenia una escola nocturna per als treballadors. Ateneus que es van
quedar sense llibres (2.500) com lAteneu de Cultura Popular del carrer Xipreret de lHospitalet: balls,
classes de francs, delineaci, clcul, qumica...
Centres com el CADCI (Centre Autonomista de Dependents del Comer i de la Indstria). 20.000 socis. Viu el saqueig ms gran desprs del de la Generalitat: 169 sacs de documentaci, 55 edificis decomissats i desenes sense localitzar encara. Ateneu
Popular Garriguenc, Ateneu Catal de Sallent, Ateneu Accia, Ateneu de Sant Just, Foment Martinenc, Societat Uni Gandesana... No ens podem
aturar. Comencem a comptar. Desprs de 75 anys
tenim una primera llista. Una setantena dateneus

75 anys desprs
no sabem res de
lasfxia del 1939.
PERE VIRGILI

i associacions de tot Catalunya podrien estar afectades per lofegament del 1939 segons XarxaAteneu. La xifra es podria duplicar, triplicar... No sabem res. Inquantificables els documents, els edificis, els objectes, els diners... Aquest dissabte a
lAteneu Barcelons hi ha un moment zero per comenar a respirar: la Taula dEntitats Afectades
pel Rgim Franquista. Necessitem saber. Necessitem recuperar. Necessitem oxigen. Lasfxia del
1939 tamb s lasfxia del 2014.
EL MATEIX DIA (dimarts) que el Partit Popular tornava a ofegar rebutjant que tornessin ms
papers de Salamanca deixava de respirar Teresa
Rovira. La bibliotecria que salvava trossos de pas amagant llibres en catal a linfern de la biblioteca. Els infantils, els juvenils: lespurna de vida.
La filla del periodista i poltic Antoni Rovira i Virgili. La dona de 95 anys que mor sense recuperar
part de larxiu del seu pare. Ens han cremat, ens
han robat les cendres, el tat, el nnxol, la lpida
i les flors. Som en un lloc que no t nom. I no som
aqu per 16.000 milions deuros. Som aqu perqu
no tenim res. Som aqu per un sanglot que no mor:
no tenim ni papers, ni pedres, tacades amb les nostres llgrimes.

Fugim de la cuina
de lvia

uedem per dinar al

Proximitat, em diu
el comunicador. I
afegeix amb un somriure cmplice, murri, irnic i elevat: s una cuina de quilmetre zero. Sense tonteries. I figura
que aquesta declaraci dintencions, a
mi, que magrada menjar, mha dacabar de convncer.
Una cuina sense tonteries, en el
llenguatge daquest comunicador, i
tamb dalguns crtics gastronmics
dara i dels editors de les revistes de cuina i dels autors de blogs sobre menjar
(amb noms com Gastro o Cuinaris) vol
dir una cuina sense escumes. Una cuina sense invents. Una cuina, vaja, sense plats quadrats. Aquesta cuina que
ells, ara, acaben de descobrir i que ho
dir a la seva manera potencia els sabors oblidats de la cuina de lvia.
Per el cas s que a la cuina dels restaurants com el Proximitat (i entenguem el nom del restaurant com a simblic i del tot imaginari), si b no hi ha escumes, ni invents, ni plats quadrats, hi
pot haver les mateixes tonteries que
a les altres. Els tomquets diu que sn de
la Carmeta de cal Xandri de Sant Kevin
de Vallfosca, s, per tenen el mateix
gust que si fossin del colmado de 24 hores (slow food) de la cantonada. Lamanida t flors del camp del Cisco de Vilavella dOpencor, s, adobades amb caca
de vaca ecolgica, s, per hi trobes a faltar unes fulles denciam verdes i cruixents, coi, en lloc dels brots aquests de
diversos colors comprats a lengrs, tallats fa dies i acabats de rehidratar (que
difcil que s menjar una amanida dapi,
a les ciutats). Pel que fa al pa, diu que s
de ca la Lolita de Santa Eullia del Polgon, s, per tel cobren a quatre euros
(que s gaireb el preu del men del bar
del costat). I les croquetes? Estan fetes
amb carn de vedella ecolgica, s, per
sn tan ridculament petites que noms
hi ha crosta i et surten tan cares que per
quedar-te peixat hauries de pagar el
compte entregant un malet.

EMPAR MOLINER